el poderós viatge dels electrons El 25% de la recerca científica de tot l’Estat es fa a Catalunya i, a 20 quilòmetres de Barcelona, hi ha en marxa, des del passat mes de març, un dels més potents laboratoris del món per a fer-ho. 146 persones treballen a la fàbrica de llum d’un punter espai d’investigació: el Sincrotró Alba Text xxxxxxx Fotografia Siqui Sánchez El mussol banyut té una presència escassa a l’alt Pirineu, però s’hi amaga en boscos de pins i avets, ocupant nius vells d’altres aus.
40
41
L’ El xot és un mussol que viu en arbredes properes als pobles del Parc Natural (foto gran). A baix, un xot treu el cap abans d’emigrar a l’Àfrica i un mussol pirinenc descansa al matí. A la dreta, el nucli pallarès de Peramea.
42
any 2006, Catalunya va posar la primera pedra d’un dels puntals de progrés més ambiciosos del país. Als peus del parc de Collserola, entre Sant Cugat i Cerdanyola del Vallès, s’iniciava la construcció de la instal·lació científica més important del sud-oest d’Europa: un sincrotró de tercera generació, una fàbrica que fa llum amb una resolució un milió de vegades més gran que la del sol. Són les ulleres més potents per a la ciència, capaces d’explorar la matèria fins arribar als àtoms que la composen. “És una llum molt intensa obtinguda d’electrons en moviment –generats escalfant metall de
tuxtè a 1000 graus-, que es fan girar en una anella gegant –un espai d’uns 300 metres de perímetre, anomenat accelerador de partícules-, a la velocitat de llum –fan un milió de voltes per segon-. Cada cop que els electrons giren, emeten llum, però una llum de característiques excepcionals, d’altíssima qualitat, que permet arribar a veure com estan enllaçats els àtoms en qualsevol material. Aquests raigs x de llum surten de l’anella per desembocar en laboratoris –de moment, 7, però n’hi poden arribar a haver 30- on els científics es beneficien de l’extraordinària irradiació lumínica per a investigar la matèria”. És el resum acurat del funcionament i sen-
tit del Sincrotró Alba que les aplicacions a les nostres les seves mes fa el seu director adjunt, vides que es poden aconsesuaus Alejandro Sánchez, doctor i ll ere meten arrib guir gràcies a l’anàlisi de la en ciències físiques i un matèria que només permet a presa soroll dels 146 treballadors –físics una llum com la que surt i químics, 75% de l’estat i 25% estrangersd’un sincrotró com el del Vallès. “Els raigs d’aquesta gegant infraestructura per a la x serveixen per fer radiografies, perquè investigació multidisciplinar. El gegant tenen la propietat de travessar la matèria, que fa possible examinar la unitat de i això serveix per saber com estan fets, per matèria més petita que existeix: l’àtom. dins, teixits biològics, cèl·lules, proteïnes, Millorar materials per a les catàlisis, o materials com el ciment, els plàstics, per exemple, per minvar la contaminació els ferros i els materials magnètics, inclús dels carburants, estudiar reaccions del teiels materials arqueològics”, explica Josep xits humans per curar malalties o investiCampmany, un dels altres doctors en físigar com es poden obrir més camps t’emca que treballa al Sincrotró Alba en aquest magatzemen en un DVD són algunes de cas, en la sortida de llum de la gran ane-
El xot és un mussol que viu en arbredes properes als pobles del Parc Natural (foto gran). A baix, un xot treu el cap abans d’emigrar a l’Àfrica i un mussol pirinenc descansa al matí. A la dreta, el nucli pallarès de Peramea.
43
el sincrotró alba
El xot és un mussol que viu en arbredes properes als pobles del Parc Natural (foto gran). A baix, un xot treu el cap abans d’emigrar a l’Àfrica i un mussol pirinenc descansa al matí. A la dreta, el nucli pallarès de Peramea.
lla que arriba al laboratori “El que més m’agrada és la les seves mes especialitzat en mesures interdisciplinarietat que suaus magnètiques d’alta precii ll ere meten arrib es dóna en aquesta instal· sió. “Aquest laboratori és lació: fabriquem llum a presa soroll únic a tot l’estat”, puntuaper servir a la ciència, als litza Campmany, un català que va posar els investigadors. Participem en la resolució peus al món laboral de la mà del projecte de problemes i ajudem a respondre predel Sincrotró Alba, l’any 1994. “Vaig tenir guntes fonamentals sobre la natura”, diu la gran sort d’acabar els meus estudis amb Josep Campany. el doctorat i tot seguit obtenir una beca L’edifici on es troba la gran anella va postdoctoral per integrar-me al projecte ser adjudicat –per concurs públic- a l’emdel sincrotró, l’any 1994, que al cap d’un presa Master S.A de Ingeniería y Arquiparell d’anys es va convertir en contracte. tectura i l’arquitecte Eduardo Talon va Així doncs, sempre hi he treballat, i trobo dirigir-ne el projecte, en el que no varen que ser-hi és un privilegi, una oportunitat intervenir només d’arquitectes. “Vam de tornar cada dia a casa sabent una mica muntar un equip de professionals especimés del que sabia el dia abans”, afegeix. alistes en geotècnia, vibracions, acústica,
El xot és un mussol que viu en arbredes properes als pobles del Parc Natural (foto gran). A baix, un xot treu el cap abans d’emigrar a l’Àfrica i un mussol pirinenc descansa al matí. A la dreta, el nucli pallarès de Peramea.
Alba, primera llum del dia El sincrotró del Vallès s’anomena Sincrotró Alba perquè és aquest també el nom del parc tecnològic on s’ubica, un espai que es va inaugurar amb aquesta instal·lació puntera. Li varen donar el mateix nom de la primera llum del dia, just abans de sortir el sol, com a metàfora d’una nova època que neix, de la mà de les possibilitats que dóna la recerca científica en llocs com el sincrotró. El nom de sincrotró ve de la sincronia que hi ha entre els electrons que s’acceleren a dins de la gran anella i la injecció d’ones electromagnètiques que, per radiofreqüència, se’ls hi aplica perquè recuperin l’energia que van perdent cada cop que giren i deixen anar llum. El parc científic i tecnològic de l’Alba, promogut conjuntament per la Generalitat de Catalunya il l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès com a plataforma del coneixement d’abast internacional al sud d’Europa està situat al costat de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Parc de Recerca de la UAB, el Parc Tecnològic del Vallès, que va ser el primer parc tecnològic de Catalunya i que actualment concentra 170 empreses nacionals i estrangeres. Parc Científic i Tecnològic de l’Alba Passeig d’Horta, 66-68 | 08290 Cerdanyola del Vallès | www.parcdelalba.cat 93 591 07 80
El xot és un mussol que viu en arbredes properes als pobles del Parc Natural (foto gran). A baix, un xot treu el cap abans d’emigrar a l’Àfrica i un mussol pirinenc descansa al matí. A la dreta, el nucli pallarès de Peramea.
45
dossier portada
El xot és un mussol que viu en arbredes properes als pobles del Parc Natural (foto gran). A baix, un xot treu el cap abans d’emigrar a l’Àfrica i un mussol pirinenc descansa al matí. A la dreta, el nucli pallarès de Peramea.
46
estructures, climatització, aïllaments, i altres àrees”, explica Talon. “El repte més important va ser integrar en l’entorn tot el complex. Sota una gran coberta que protegeix i aïlla de la climatologia, com una gran closca que protegeix l’organisme d’un ésser viu, es van annexionar la sala experimental -on hi ha l’accelerador de partícules, flotant en grava perquè no li afecti cap vibració de l’exterior- , l’edifici d’oficines i serveis i l’espai tècnic”, descriu l’arquitecte en cap. A Europa hi ha actualment una desena de sincrotrons de darrera generació, però el de Catalunya, en haver estat el darrer en posar-se en marxa, ha pogut integrar tots els avenços que permet la tecnologia
més punta, fet que el situa a primera línea dels sincrotrons més avançats tecnològicament de tot el món. De quarta generació només n’hi ha un,-tot i que encara no està en marxa- a Hamburg (Alemania). El sincrotró del Vallès es va inaugurar el març del 2011. Després d’un any de proves, el març d’aquest any 2012, els seus raigs de llum van rebre els seus primers usuaris. “Per a poder utilitzar la llum del sincrotró, cal presentar el projecte del que es vol estudiar i un equip internacional de científics dictamina si s’aprova o no la sol· licitud. El procés, des que es presenta la memòria, fins que s’atorga el temps d’ús de la llum, té aproximadament sis mesos de durada. Cal que l’objecte d’estudi sigui
interessant i novedòs per de tot el món”, diu Ramos. les seves mes a la comunitat científica Com ella, la Montse Pont, suaus internacional”, explica la responsable de l’operació i ll ere meten arrib Inma Ramos, una gaditana dels acceleradors, una altra a presa soroll de 42 anys, també doctora doctora en ciències físien física, apassionada per la seva feina al ques, valora molt positivament l’ambient Sincrotró Alba. Treballa a l’oficina d’usude treball del Sincrotró. “El fet de tenir un aris, “la cara de l’accelerador davant del objectiu comú, que és el de donar un bon món”, com ho defineix ella mateixa. El servei als científics que venen al sincrotró departament de l’Inma selecciona, avalua a fer experiments, fa que hi hagi d’haver i assigna el temps d’ús de la llum per a molta col·laboració entre nosaltres, des de cadascun dels projectes seleccionats. “El cada departament”, explica Pont. que més m’agrada del lloc on treballo és xxxxxx. Periodista especialitzat en temes de que tinc una visió global, més holística viatges i informació internacional. Jxxxxxxxxx. del que està passant. No estic centrada en Fotògraf especialitzat en fauna i paisatges d’arreu una petita proteïna, estic al corrent de del món. Jxxxxxxxx. Fotògraf. Ha realitzat reportatges de viatges i antropologia. molts projectes en mans d’investigadors
El xot és un mussol que viu en arbredes properes als pobles del Parc Natural (foto gran). A baix, un xot treu el cap abans d’emigrar a l’Àfrica i un mussol pirinenc descansa al matí. A la dreta, el nucli pallarès de Peramea.
47
dossier portada sincrotró alba Dades útils
Deixem asfalt i Alt Pirineu tecnologia per endinsar-nos en la natura més propera al Sincrotró: el parc de Collserola, una reserva amb molts caminets per a seguir a peu i amb bici, molt a prop d’altres encants del Vallès.
xxxxx
xcxxxx
xxxxx
Un pi pinyoner, el pi d’en Xandri, que va ser plantat cap al 1775 per un propietari de Sant Cugat, ha esdevingut el símbol de tota la vila. Fa 23 metres d’alçada i té un perímetre de tronc de 3,20 metres. Aquest és el punt de partida d’una bonica excursió a peu pel parc de Collserola, que ens porta fins a l’ermita de Sant Medir (s.x). La passejada té una durada d’entre 90 i 120 minuts i, en el seu camí, podrem veure, enmig de la natura, elements de vida pagesa, com les masies de Can Gener, del segle XV, i la de Can Borrell, a la vall de Gausac, que acull un restaurant de cuina tradicional catalana i els propietaris de la qual encara conreen la terra. Serà el darrer punt de la ruta, abans d’arribar a l’ermita de Sant Medir, una antiga parròquia rural amb cementiri propi. És al costat del camp on es diu que Sant Medir, que era un pagès de la zona, va fer el miracle de fer créixer faves per protegir el bisbe Sant Sever i uns quants fidels que fugien de la persecució de Dioclesià. A la masia de Sant Medir, van trobar el pagès que sembrava faves, i el van saludar. Els soldats que perseguien el bisbe no van trigar a passar pel lloc i varen preguntar a Medir si els havia vist. Segons explica el relat, miraculosament, les faves ja havien crescut i Sant Medir va respondre als soldats que sí que els havia vist passar però quan tot just sembrava les faves. Sospitant que el pagès mentia, els militars el van matar i, cada tres de març, a la seva ermita s’hi fa un aplec.
Baixant pel carrer de Francesc Layret, de Cerdanyola, fins a la plaça d’Enric Granados, girarem a l’esquerra pel carrer de Santa Anna. A la cantonada amb el carrer de Sant Francesc, podem agafar la línia urbana 3 que ens portarà fins a l’estació de RENFE de la UAB, allà podrem enllaçar amb el servei intern gratuït de la universitat. Si hi anem amb cotxe, a l’entrada del campus pels accessos del sud-oest (AP-7/B-30), les columnes de la UAB (1995-1999) d’Andreu Alfaro ens donen la benvinguda, com a símbol d’unió entre la ciència i la cultura. Així comença una original excursió per dins del campus universitari vallesà que ens apropen a l’arquitectura de facultats, vivendes i els edificis més significatius d’un enclavament de cultura i estudi, llavor de progrés, enmig de la natura. Art i natura a la UAB és un itinerari amb 22 punts artístic i paisatgístic.
L’estació del Ferrocarril de Cerdanyola, a l’avinguda de la Primavera, és el punt d’inici d’un itinerari que ens portarà a descobrir divuit construccions de la ciutat d’estil modernista, de finals del segle xix. Portes, finestres i andana de l’estació de tren, amb motius geomètrics ens parlen ja d’aquesta personalitat artística que va deixar una important empremta a Cerdanyola de la mà d’arquitectes com Gaietà Buigas i Eduard M. Balcells. La fàbrica Uralita, del 1907, que produïa fibrociment, l’església nova de Sant Martí, la rectoria, les escoles públiques, les torres Llopis i Vinyals i nombroses cases particulars com Casa Mongay, Can Llopis o Villa Maria formen part d’aquest agradable passeig modernista en aquesta vila del Vallès Occidental, fàcil de fer a peu ja que té poc menys de tres quilòmetres.
Sant Medir, el màrtir pagès
Jordi Bas
Text xxxxxxxxxxx
Art i natura a la UAB
La Cerdanyola modernista
Museu d’Art de Cerdanyola Can Domènech Carrer de Sant Martí, 88 – 93 591 41 30, de 9 a 14h mac@cerdanyola.cat http://www.cerdanyola.cat
Com arribar-hi Amb tren: RENFE, Rodalies línies C4, C7 FGC, Bellaterra o UAB Amb autobús: A3, B4 (Entitat metropolitana del Transport) Autobusos Sarbus (93 580 67 00 / www.grupsarbus.com), línies A3, A4, A7, B2, B4 Amb cotxe: S’arriva al Vallès Occidental per la AP-7 (B-30), per la C-58, amb sortides a Cerdanyola i Bellaterra,i per la Ctra. Barcelona-Terrassa, N- 150, per la cra. St. Cugat, BP-1413, i per la cra. d’Horta, la BV-1415. On dormir Hotel Exce Parc del Vallès Un quatre estrelles amb moltes comoditats. C/ Artesans, 2-8. Cerdanyola del Vallès 93.692.06.61 www.exeparcdelvalles.com No s’accepten animals Sí que està adaptat a minusvàlids Sí tenen trones i llitets per a nens Fan cuina, però en horaris tancats Tenen wifi gratuït Tenen piscina i salons Tenen pàrking exterior Positiu: Fàcil accès des de l’autopista Negatiu: Per moure’s per l’entorn, cal cotxe. Preu habitació doble: A partir de 54 euros
QGAT Hotel Estil i confortabilitat amb espais per a nens i piscina. Via Augusta, 51. Sant Cugat del Vallès 93 544 19 22 www.qgathotel.com Sí minusvàlids Sí nens Cuina pròpia Wifi gratuït Pàrking propi de franc Preu habitació doble en cap de setmana: a partir de 95 euros Positiu: magnífica gastronomia Negatiu: (pendent) perquè m’ha dit que només tenen 33 habitacions i jo no li veig la negativitat… On menjar Tast & Gust Cuina de mercat. Especialitats: steack tartar, tartar de peix i marisc Sant Martí, 92 (carrer peatonal, abans de Sant Ramón). Cerdanyola del Vallès 93 591 00 00 www.tastandgust.com Tenen wifi No accepten animals Sí tenen trones i fan plats per a nens Tenen pàrking, a 50 m Sí fan cuina per a celíacs Tenen una sala per anar-hi en grup de 12 persones
Museu d’Art de Cerdanyola Can Domènech Carrer de Sant Martí, 88 – 93 591 41 30, de 9 a 14h mac@cerdanyola.cat http://www.cerdanyola.cat
Oficina de turisme de Sant Cugat del Vallès Pl. d’Octavià s/n. Portal Major del Monestir 93 675 99 52 www.turisme.santcugat.cat
48
Adreça | Telèfon | Web | Preu | Horari | Pàrquing | Apte per a nens | Adaptat per a discapacitats | Accepten animals | Connexió a Internet | Allotjament amb servei de cuina | A favor | En contra | Informació Espai reservat per a fumadors
49