ALbert Fabá EHU

La situació sociolingüística a Catalunya i Euskadi Una perspectiva comparada Albert Fabà Consorci per a la Normalització Lingüística Societat Catalana de Sociolingüística

Egu non Hitz gutxi batzuk esango dizkizuet zuen hizkuntzan (Olatzek adeitasunez itzuli dizkidanak). Katalunian kanpotar batek katalanez hitz egiten digunean hunkitu egiten gara. Zuei gauza bera gertatzen zaizuela pentsatzen dut. Societat Catalana de Socioling端istica-ren agur bero bat dakarkizuet. Soziolinguisten elkarte honek katalana hitz egiten den herrialde guztiak biltzen ditu: Katalunia, Valentziako Erkidegoa, Balear Uharteak, Aragoiko saila, Iparraldeko Katalunia eta Alguer

Índex temàtic

Llengua primera i coneixements lingüístics a Euskalherria i els països de parla catalana.

La situació sociolingüística a Euskadi i Catalunya. Una perspectiva evolutiva.

L’oferta lingüística a un territori: Ofercat i Euskaini.

El context sociolingüístic a Euskadi i Catalunya.

Semblances i diferències.

La situació sociolingüística a Euskalherria i els països de parla catalana

Pa誰sos de parla catalana

Llengua primera a Euskalherria per territoris. Any 2006

Llengua primera als pa誰sos de parla catalana. Anys 2003/2004

Coneixements lingßístics a Euskalherria per territoris. Any 2006

Coneixements lingüístics als països de parla catalana. Anys 2003/2004

Diferencial entre coneixements lingßístics i llengua primera per territoris

La situació sociolingüística a Euskadi i Catalunya Una perspectiva evolutiva

Llengua primera a Euskadi per territoris. Anys 2006-2011

Llengua primera a Catalunya per territoris. Anys 2003-2008 100%

2,4

3,8 12,2

3,2

5,8

36,3

29,9

5,6

9,9

54,9

54,4

10,2

90% 80% 70% 60%

58,2

48,4

75,7 65,8

50% 40%

4

7,6

30% 20%

1,7

10%

20,2

18,7

T. de l'Ebre i Ponent 2003

T. de l'Ebre i Ponent 2008

3,3

34

33,8

0%

Castellà

Resta de Catalunya Resta de Catalunya Àmbit metropolità Àmbit metropolità 2003 2008 2003 2008

Català i castellà

Català

Altres llengües

Coneixements lingßístics a Euskadi per territoris. Anys 2006-2011

Coneixements lingßístics a Catalunya per territoris. Anys 2003-2008

Evolució de l’ús lingüístic a Catalunya i Euskadi 100%

12,5

12,7

6,1

7,3

90% 80%

37,7 44,8

11

14,8

70% 60% 50%

10,5 10

40%

32,3 30%

70,4

65,2

31

20% 10%

14,2

19,5

0%

Catalunya 2003

Catalunya 2008

Euskadi 2006

Euskadi 2011

Només castellà

Més castellà que euskera o català

Tant castella com euskera o català

Més euskera o català que castellà

Evolució de l’ús lingüístic a Catalunya Valors absoluts 3.000.000

2.512.862 2.500.000

2.323.276 1.990.499

2.000.000

1.738.811 1.500.000

1.201.822 1.000.000

799.628 560.907

616.254

500.000

0

Més català Més català Tant català Tant català Més castellà Més castellà Només Només que castellà que castellà com castellà com castellà que català que català castellà 2003 castellà 2008 2003 2008 2003 2008 2003 2008

Ofercat i Euskaini Qüestions metodològiques

Característiques principals

Ofercat i Euskaini permeten conèixer l’oferta lingüística d’una població, resumida en uns gràfics.

Estudien els usos lingüístics públics (institucionals i no institucionals).

Recullen la informació a través d’un nombre determinat d’indicadors orals i escrits (124).

S’estructuren en cinc sectors.

Estan pensats per repetir-los regularment.

Sectors i subsectors

Administraci贸 p煤blica/ Administrazioa

Economia/ Ekonomia

Societat/ Gizartea

Mitjans de comunicaci贸/ Hedabideak

Ensenyament i sanitat/ Hezkuntza eta Osasungintza

Factors observats LLENGUA ESCRITA

RETOLACIÓ IDENTIFICATIVA

LLENGUA ORAL

LLENGUA D’IDENTIFICACIÓ

RETOLACIÓ INFORMATIVA COMUNICACIONS ESCRITES

LLENGUA D’ADEQUACIÓ

Índexs d’oferta de català

22

SĂ­ntesi de resultats Ofercat i Euskaini

24

Síntesi de resultats 2001-2006 Índexs Ofercat globals.

Població que sap parlar en català* Índex Ofercat. Resultats globals Població que sap escriure en català* *Font: Cens lingüístic 2001.

Síntesi de resultats Índexs ofercat per sectors 100 90

98 93

88

80

74 70

70 60 50 40

33

30 20 10 0

Ensenyament i sanitat

A. Pública

Societat i oci

Economia

Mitjans de comunicació

Resultats d’Euskaini 80 70

70 62

60

58

56 51

50

50 39

40

34

30 20 10 0 Azpeitia Oiartzun Arrasate Elgoibar Hernani

Lezo

Pasaia

Durango

SĂ­ntesi de resultats Ă?ndexs Euskaini per sectors 100 90

86

85

80

83 79 74

70

70

68

60 50 40 30

48

48

29

27

48

45

37 29

27

25

20

20

17

23 16

10 0

Administrazioa

Hezkuntza eta Osasungintza

Gizartea

Ekonomia

Hedabideak

Resultats d’Ofercat i Euskaini

Ă?ndexs Ofercat i Euskaini per sectors 100 90

98 93 86

80 70

70

95 88

80 74

78 70

60 50

48

51 41 37 29

42

40

33 23

30 20

16

10 0

Olot

Azpeitia

Santa Coloma de G.

Durango

Context sociolingüístic Semblances i diferències

Semblances/1

L’existència d’unes característiques sociolingüístiques força diferenciades en cadascun dels territoris de cada domini lingüístic

Tant l’euskera com el català tenen capacitat d’atracció a alguns dels seus territoris (Catalunya i Andorra, principalment, als països de parla catalana, i Euskadi i Nafarroa, a Euskalherria).

Per contra, també es perden efectius a d’altres territoris (a la Catalunya del Nord i L’Alguer, d’una banda, i a Iparralde, de l’altra), tot i que el fenomen és més intens en el cas català.

La majoria de la població té una actitud positiva cap a l’avenç de l’euskera i el català, fins i tot a les zones més deficitàries.

Semblances/2

L’acceptació per part de la majoria de les forces polítiques que el català i l’euskera han de jugar un paper central a les polítiques lingüístiques de Catalunya i Euskadi.

No obstant això, hi ha una sèrie de forces polítiques (UPD, Ciutadans i el PP) que posen en qüestió aquest fet i plantegen una política de caràcter suposadament bilingüista que, en el fons, pretén relegar el català i l’euskera a un paper de llengües secundàries.

Hi ha un dèficit important en l’oferta de mitjans de comunicació, tant en català com en euskera, tot i que a Catalunya s’ha incrementat, en els darrers anys, la de diaris en català (un 67% de les capçaleres que s’editen a Catalunya són en català).

Diferències/1

Una diferència lingüística força trascendent: la dificultat per a un parlant d’una llengua romànica d’aprendre l’euskera, mentre que el castellà i el català són molt més propers, des d’un punt de vista lingüístic.

Mentre als territoris de parla catalana només hi ha una zona on la presència del castellà és pràcticament secular (la zona castellanoparlant del País Valencià), aquí n’hi ha més i amb una importància demogràfica més gran (Àraba, Zona no bascòfona de Nafarroa...).

Per contra, a bona part dels territoris de parla catalana (tret de la Franja d’Aragó) el pes de la immigració, des dels anys seixanta del segle passat ha estat espectacular, fins al punt que a Catalunya, a hores d’ara, el grup lingüístic principal té el castellà com a la seva llengua (amb un 46,5%, davant d’un 37,2% que tenen el català).

Diferències/2

Alhora, el desvetllament d’una tercera onada immigratòria de persones de nacionalitat no espanyola, ha estat molt més intensa als països de parla catalana que a Euskalherria. Així, a Catalunya, al 2011 n’hi havia un 15,7%, mentre a Euskadi la xifra era del 6,6%.

El desenvolupament d’una política lingüística que considera el català com la llengua preferent ha suscitat (fins fa uns anys) a Catalunya un consens molt ampli, especialment entre els grups polítics que han governat les principals institucions catalanes, tant a nivell del conjunt de Catalunya, com local. Per aquest motiu, l’oferta en català a les administracions locals catalanes sembla més homogènia que les dades que tenim, fins ara, a Euskadi.

Els sistemes d’ensenyament (únic a Catalunya i amb tres línies a Euskadi)

M茅s informaci贸...

36

37