Escalar bé i no intentar un 7a

Escalar bé i NO intentar un 7a

Sortir del teu cercle de confort " , és una de les frases que més aconsegueix fer entendre que progressar en l'escalada sempre serà difícil . Anar pujant en el grau és un procés que no sempre és com un voldria , però si ets tenaç i ordenat segur ho aconseguissis , però no oblidis que NO SERÀ FÀCIL .

L'altra cara de la moneda pel que fa a l'article anterior "Com escalar malament i aconseguir un 7a " . L'excés de confiança de les nostres capacitats i enganyar els nostres anhels de millorar més ràpid del que es pot / deu.

Però que passa quan estàs preparat física i tècnicament per pujar el grau i no ho fas . Eva López es referia al fet que cal entrenar de manera intel · ligent i evitar lesionar , però que la por a la lesió tampoc pot ser un obstacle per avançar.

Hi ha escaladors que dominant un grau i amb franques millores en la seva escalada , no s'atreveixen a provar vies més difícils , per moltes raons :

Volen aconseguir fer un grau major a vista . D'acord, però no pretenguis que si has aconseguit un 6c + el teu primer 7a sigui a vista , fins i tot en flash . I d'altra banda buscar i buscar el 7a que et s'acomodi amb aquesta finalitat .... si no has aconseguit cap 7a , com sap com 7a és el que et s'acomoda . Vies dures ha per munt , i esperar pujar per aconseguir a vista és un error que alenteix notablement el teu millora i que no dóna cabuda a la frustració dins del teu aprenentatge , és a dir el teu ego com a primera prioritat.

Por a la lesió : la por de tots ( el 90 % dels escaladors s'ha lesionat en algun moment de la seva vida ) . Si entrenes bé , no t'has saltat etapes i et sents bé físicament , ja que la possibilitat de lesionar és molt baixa . Però no intentar-ho per por de la lesió , és el mateix que no escalar per por a la caiguda . El que has és estar preparat , tenir la maduresa necessària, que algun dia et lesionaras . No viure per no tenir problemes és pitjor . No provar vies més dures et restringeix viure més vies .

Evitar saltar mig grau i seguir una estructura rígida de progrés .

Pots ia estar al 6c , amb diversos encadenes i no haver fet cap 6c + fins a aquest moment. Un 7a et sembla impensable si no aconsegueixes abans un 6c + . No és tan així . El grau és subjectiu , per tant es dóna la possibilitat que molts trobin certs 6c + més durs que certs 7a . No és el mateix un 6c + de 10 metres que un 7a de 30 metres . Provar vies mig grau sobre el teu nivell no és un error . Moltes vegades millorar la teva gestualitat , força i la teva confiança , però al mateix temps et permet saber que falta per poder arribar a aquest grau . Si en provar un 7a se't fa molt difícil , ja que és obvi que encara no estàs preparat . Si ho sents possible amb un parell d'intents , ja que aquesta a punt per pujar el teu nivell saltant un esglaó .

A la corbes de rendiment això no és estrany . Els progressos no són lineals . Pots estar mesos enganxat al 6c i en un parell de setmanes sentir més fort que en tota la teva vida i pujar qual coet un parell de plus en el teu escalada . Aprendre a conèixer aquestes corbes de millora en el teu cos , fa anys , i tan important com això , saber també quan aquestes en les corbes de descens

No es confonguin , saltar mig grau en el teu progrés , no garanteix establir-se en aquest grau , ni que dificultats inferiors estiguin dominades . Però si hi ha moments en la teva escalada que és bo arriscar-se i provar sobre els teus límits , de vegades et pots portar grates sorpreses .