Anecdotari Faller - Llibret de la Falla Plaça Chicharro by soriefan

anecdotari faller

Dirigit per: Alejandro Carreguí Sofia Riego Fandos

Coordinat per: Sofia Riego Disseny i Maquetació: Marc Gil Col·laboren: Vicent Llopis Elena Riego Paloma Vicent Cristian Fandos Rafa Llopis Quino Puig Sergio López Sara Bodí Josep Antoni Cabedo Núria Reguart Javier Perelló Pepe Monserrat Fotografía: Óscar Peris

Dipòsit legal: CS 57-2011

El present llibret ha participat en la convocatoria dels premis de la Generalitat per a l’ús del valencià Any 2020

ÍNDEX Agraïments Saluda president Saluda presidenta Infantil Fallera Major i Cort d’Honor El nostre monument Fallera Major Infantil I Cort d’Honor infantil El nostre monument infantil Chicharreres Entrevista a les Falleres Majors La Comissió Faller d’Honor Entrevista amb l’artista Pròleg, per que un anecdotari faller? Anecdotari faller Recull fotogràfic 2019 Crítica local “El Plany” Col·laboracions

5 7 9 11 21 27 35 37 39 43 47 49 51 53 79 85 97

AGRAI MENTS 6

Gràcies a totes les persones que, d’una manera o d’altra, han participat en la creació d’este llibret, ja que, sense el seu treball este exemplar, amb tots els seus continguts, no hauria estat possible. Gràcies a Vicent Llopis i a Juanjo Bellés per estar al peu del canó. A Elena Riego Fandos, per les curades entrevistes a les nostres Falleres Majors i a l’artista Vicente Traver Calzada, i per les infinites col·laboracions. A Marc Gil, per donar-li forma i ordre al llibret amb la maquetació i el disseny gràfic, i també pel disseny de la portada. Als artífexs del Plany, Pepe Monserrat, Rafa Llopis, Juanjo Bellés i Adrià Cabedo, pel seu inesgotable sentit de l’humor i saber fer, i a Pepe Esteban pels versos de la crítica del monument major. A Xelo López i Carme Rufino, per l’assessorament lingüístic I per supervisar el correcte ús del valencià, la nostra estimada llengua, que hem de cuidar. Per descomptat, gràcies també a la comissió de la falla Plaça Chicharro i al president i presidenta infantil per depositar la seua confiança en nosaltres per a encarregar-nos d’una tasca, el llibret, de la que any rere any el nostre col·lectiu s’enorgulleix. Amb publicacions com esta ajudem a difondre la nostra cultura i tradició. Però sobretot gràcies als fallers I falleres que amb les seues historietes i anècdotes han fet possible que tinguem una herència fallera tan rica en fites i esdeveniments curiosos, únics, memorables, i fins i tot bojos.

La nostra trajectòria i l’imaginari col·lectiu faller de Borriana no serien el mateix sense vosaltres.

Moltes gràcies.

Salutaciรณ

del president 8

De nou comença un any de pólvora, emocions, foc i sentiments. Majors i joves, falleres i fallers, veterans i novells cridaran plens d’alegria per un nou any faller. Aquesta història compta amb diferents protagonistes dels quals no em vull oblidar. Primerament, tota la comissió de la Falla Plaça Chicharro qui espere gaudisca d’unes falles inoblidables. També m’agradaria fer menció especial a aquelles persones que estan al meu costat en aquest any, sense les quals no seria el mateix. Però, sense dubtar, les protagonistes principals són les nostres falleres, aquelles que portaran el nom de la nostra falla al voltant de tota la Comunitat. Falleres que no són poques. Fins a 13 donetes representaran la nostra cort major, mentre que 8 meravelloses xiquetes i 1 homenet seran la imatge de la nostra cort infantil. Per a aquests últims no dubte que la incansable Anna, la nostra presidenta infantil, tindrà energia sobradament. Aquestes corts tindran dos reines a les que enlairar per tot arreu. Aquestes reines tindran dos corts amb les que crear un vincle infinit. Teresa i Inma són les nostres màximes representants a les quals vull dirigir-me per dir-los que, l’últim batec del foc la nit del 19 de març no serà la fi d’aquesta història, sinó el principi de tota una vida de felicitat. Fins llavors, voldria que les vostres rialles i emocions ompliren cada dia la falla, els carrers i cada moment. Moments en els que sempre tindreu al costat a les vostres corts, famílies, a Anna i a mi per intentar fer d’aquesta historia un passatge inesborrable en les vostres vides. Per a finalitzar només tinc, de nou, paraules d’agraïment a tots aquells que composen aquesta magnífica falla. Espere que tothom puga gaudir d’unes meravelloses festes, que disfrutem i no oblidem mai aquest any.

Visca la Falla Plaça Chicharro!!!

Alejandro Carreguí Cerezo

Salutaciรณ

de la presidenta infantil 10

Aquest any sóc la presidenta infantil de la Falla Plaça Chicharro, juntament amb el meu president Alejandro m’agradaria tenir unes festes inoblidables. Perquè les falles són intenses i magnífiques, són plors però també rialles i, per suposat, són gent que es converteix en inseparable. Enguany tenim 8 falleretes i 1 falleret que viuran i acompanyaran en primera persona el regnat d’Inma, la nostra reina infantil. Amb aquesta cort donarem vida i energia a la falla. Però també a la cort major i a la nostra reina Teresa, les quals són com germanes que ens cuiden i es diverteixen amb nosaltres; encara que a voltes siguem xicotets terratrèmols per a elles. També vull dedicar unes paraules a la nostra reina Inma, amb la qual em van unir uns llaços especials des de que ens vam conèixer. Sempre juntes, divertint-nos i rient, inventat jocs del no res i en qualsevol racó del casal. Espere que aquest any disfrutes com mai, jo estaré al teu costat a cada moment. Agrair per suposat als meus pares, els quals sempre m’han acompanyat en aquesta aventura, siga per ser fallera o presidenta. També al meu president Alejandro, aquell que em va acollir de ben xicoteta i m’ha ensenyat el vertader significat de les falles: l’amistat. No podria oblidar a les nostres falleres i a les seues famílies, elles són el vertader significat de la paraula falla, aquelles que alegren cada acte, cada cançó i cada traca. Per últim, donar les gràcies a tota la comissió de la falla, qui fa que cada any es torne increïble. Solament em queda desitjar que passeu unes meravelloses falles i bramar ben fort:

Que visca la Falla Plaça Chicharro!!!

Anna Canuto Ventura

FALLERA Major

2020 12

Teresa Poveda Ballester Fallera Major de la Falla Plaรงa Chicharro 2020

CORT Dâ&#x20AC;&#x2122;HONOR

2020 14

Nuria

Cabedo Fornas Cort dâ&#x20AC;&#x2122;honor 2020.

Eva

Faus Redón Cort d’honor 2020.

Alejandra

Ramos Veral Cort d’honor 2020.

Marta

Llopis Valls Cort d’honor 2020.

Júlia

López Martí Cort d’honor 2020.

Paula

Escrig Martí Cort d’honor 2020.

Paula

Miralles Ramos

Cort d’honor 2020.

Gloria

Marín Llopis Cort d’honor 2020.

Anna

Serrano Darás Cort d’honor 2020.

Claudia Peris Sanz Cort dâ&#x20AC;&#x2122;honor 2020.

Ana

Sancho Villach

Cort dâ&#x20AC;&#x2122;honor 2020.

Marta

Giménez Pascual Cort d’honor 2020.

María

Guerola Piquer Cort d’honor 2020.

eL noster

monument

CAPRICI

Artesà 2020: Pablo Fandos

Crítica: Pepe Esteban

Tothom té capritxos, això és un fet. N’hi ha alguns de molt petitets i d’altres que són vertaderes excentricitats. Però tots giren al voltant d’un mateix objectiu: ser titelles del consum. Tots consumim, i per això tothom és capritxós en potència. La societat de hui en dia ens empenta a desitjar més i més, a no tenir mai prou, a pensar en el proper pas abans d’haver caminat el darrer. Però està en les nostres mans poder ser feliços amb el que tenim i no tindre l’ enveja que ens faça pensar en el “i jo més”. Què passa quan ens parem a mirar el lloc on estem? Qui ens ha portat fins aquí? Hem sigut nosaltres o és la mateixa inèrcia del consumisme la que ens porta a pegar petjades que ni tan sols hi pensàvem? El capritx és un impuls (El capritx s’assegura a què la raó mai atén, i bon premi s’augura) si no saps fer càlculs et deixarà malament. Capritxós l’artista veterà farà un treball excel·lent, (Gastant sense trellat i pels premis competirà eixiràs ben escaldat) fent tremolar l’altra gent . Com va de capritxos, (I si resulta que no guanya, el nostre capritx faller li l’hauran robat a Borriana era fitxar a Chuecos i millorar el monument. 23

Els polítics no són immunes als capritxos, i com no pot ser d’altra manera, en aquest monument, ens centrarem en algunes excentricitats dels nostres regidors i d’alguns conciutadans. Tenim la regidora capritxosa que, pel seu càrrec encapçala la delegació de l’Escola Taurina de “Dipcas”, quan es rumoreja la seua simpatia pels moviments antitaurins. Compagina tan àrdua tasca amb la presidència de la Junta i, de sobra és conegut que, no deixarà de presidirla ni amb aigua calenta. Un capritx és el càrrec de Junta Local Fallera, i qui rep el seu encàrrec a ell s’agarra i s’apega.

Capritxosa ja era ella que li plorava la mare i com no va eixir reina ara és la presidenta.

(Deu ser ben apegalós si Federació en vol un bon tros)

(Regidora i diputada és fallera i no taurina)

L’apartat econòmic del consistori també serà tractat al nostre monument. La regidora, targeta en mà, farà pols el compte corrent. Ja no són prou els fons EDUSI, FEDER i altres. Ara, per a rematar la feina s’apujaran els impostos. I, una vegada posats a seguir pujant, s’augmentaran les assignacions econòmiques, no siga que puguen perdre poder adquisitiu.

Capritx de regidora és l’amor a la targeta i deixar-la tremolant buidant la llibreta.

Per un capritx costós i unes despeses grans ens pugen els impostos i paguen els ciutadans.

(Deixar buida la Visa és una bruixeria)

(Com va de rica es pensa que és “pija”)

El compromís era ser la veu cantant de la banda però, vistos els resultats, de comparsa s’ha quedat. Encara que és decisiva la seua aportació, un altre oponent li pot llevar l’assignació. Ja té clar que no pot desafinar si vol, a fi de mes, la nòmina cobrar. Si no s’aplica i no escriu amb bona lletra, a la propera farà cap a la banqueta de l’oposició. Bon capritx de músic amb el seu instrument és tindre compromís i tocar a l’Ajuntament.

Qui toca bé i s’arrima a una bona orquestra tindrà segur bona nòmina si tocant no desafina.

(És soci de l’orquestra però no la mà dreta).

(Completa l’orquestra i sona quasi perfecta)

Tenim l’empresari capritxós que, pels seus “coll...”, porta un bou de famosa ramaderia, sense cap subvenció. I com a bon borrianer, fanfarró, el fa sortir des de sa casa. Mireu si hem fet rebombori, que fins i tot als noticiaris nacionals ha sortit. Però espereu, que açò no s’acaba ahí, a l’any que ve encara n’hi haurà més, i si no, al temps, ja ho veureu. Ell, arriba(s) i un capritx té: s’enamora de “Nubarrón” i esperant que “s’atine” li ha eixit un ”mansurrón”.

Com a bon borrianer i amb ferro de primera ensenya al món sencer com ací es fanfarroneja.

(Capritxós ’l’empresari, era este bou necessari?)

(Important era a la vila, el Partit de la Resina) Si a bon sant vols encomanar-te, encomanat a Sant Tine.

Per un altre costat, a l’empresari de l’Arenal que no li falte de res, no siga cosa que s’empipe i plegue veles cap a un altre lloc. Si vol que l’aigua del festival, siga d’Artana, li farem un viaducte per portar-la fins a vora mar. Tot siga que s’acaben els passes VIP i les catifes roges. Tant com els ha costat arribar, ara no ho tiraran per la finestra. El capritx fa aparició fent bona escalada, d’estar a l’oposició a governar a la platja.

Al capritx del festival treballa aquest de criat, i per lluir de regidor té a l’Arenal malcriat.

(De confraria pescador a regidor escalador)

(Com vol ser xic VIP el festival manté ací)

Capritx incomplit és l’assalt al tron de la ciutat del PoPular, però per decisió del votant a l’oposició ha fet cap. Canta i pica de peus, perquè fora del càrrec l’han deixat i per molt que alce la veu, ningú li fa cas. Quatre anys a la reserva, ja veurem si repetirà. Ha de canviar el discurs o de companys, si no molt “xungo” ho tindrà.

El capritx de Fuster per a ser popular és cantar molt bé i no deixar d’actuar.

Popular rei del rock, per traure pocs vots ara s’ha quedat mut i no l’escolta ningú.

(Rei sense corona fuster sense poltrona)

(Cantant que no canta, fuster sense fusta.)

També hi ha un president capritxós, que no té prou a alçar i a promocionar el nou Museu Faller, també està decidit a canviar la imatge de la Federació. A cop de bisturí i martell vindrà la transformació. Capritx de president, per les falles elegit, és perdre ara greix per estar més esvelt.

La nova sílfide fallera presidirà la nova Junta si es compleix la promesa que li va fer l’alcaldessa.

(Fart de compartir greix vol el càrrec que mereix)

(A les comissions fa promesa i posa a Lluïsa amb delicadesa) Este president “salva-or” sols fa que tocar el violó, vol tindre l’agulla d’or i ser el rei Salomó.

Ja que és difícil combatre tot açò, intentem, almenys, gaudir un poc amb aquest monument, pegant una ullada des de fora. El més graciós de tot és que aquest tema ja siga el capritx d’algun crític, artesà o faller.

FALLERA Major INFANTIL

2020 28

Inma del Olmo Casalta Fallera Major Infantil de la Falla Plaรงa Chicharro 2020

CORT Dâ&#x20AC;&#x2122;HONOR INFANTIL

2020 30

Lucía

Olivas Felis Cort d’honor infantil 2020.

Balma Felis Parra

Cort d’honor infantil 2020.

Aitana

Pastor Monsonís Cort d’honor infantil 2020.

Claudia

Domingo de Alba

Cort dâ&#x20AC;&#x2122;honor infantil 2020.

Leonor

Escriche Saura Cort dâ&#x20AC;&#x2122;honor infantil 2020.

Jimena

Nebot Ramos Cort d’honor infantil 2020.

Sara

Bort Martínez Cort d’honor infantil 2020.

Vega

Pans Francisco Cort d’honor infantil 2020.

Ferran

García Moreno Cort d’honor infantil 2020.

eL noster

monument

Infantil

LA CERIMÒNIA DEL TE Una de les millors maneres d’aproximarse a la cultura japonesa més tradicional és formant part d’una cerimònia del te. Que consisteix en la pràctica tan simple i alhora tan complexa de preparar-ne un te. En la nostra falla infantil podreu apreciar uns colors i sabors de te molt diferents dels tradicionals com ara el te verd, el groc, el negre, el roig, etc. perquè nosaltres som així. Una activitat tan aparentment senzilla com és l’elaboració d’un te, en el nostre cadafal infantil d’enguany adquireix una nova dimensió, per això els ninots que componen la nostra falla estan en consonància amb esta mil·lenària pràctica japonesa, però aportant una altra mirada. La protagonista de la cerimònia, que és la figura central de la nostra falla, li ofereix a un “estirat” senyor una tassa de te, que en

Artesà 2020: Pablo Fandos el moment de rebre’l mira el seu rellotge per a comprovar que siga l’hora exacta, l’hora del te, és un senyor molt anglés. Ací comença la història de la cerimònia del te que hem desenvolupat nosaltres, però des d’un vessant menys tradicional, volem fer-ho des d’un altre punt de vista, que simplement és el nostre. El te ens serveix de vehicle, de pretext, per a conéixer uns personatges meravellosos que tenen unes maneres de servir i de gaudir d’ell completament diferents de les tradicionalment establertes per la societat nipona. Passeu-vos pel Pla i podreu delectar-vos de l’exquisida cerimònia del te que hem preparat en la nostra falla infantil, seria una llàstima que no fruireu d’ella. Us hi esperem amb una tassa de te a la mà, feta amb molt d’amor, per a donar-vos la benvinguda. 37

ChiCHA RRERES

Quan “l’azahar” l’ànima perfuma

Semblen un “Jardí de les delícies”

I la traca fa bategar els cors,

on grans i menudes esclaten,

quan l’hivern del cos s’esfuma.

omplint de màgia i essències

Arriba l’Ofrena de flors.

les rialles que tendrals broten.

Aquell blau matí assolellat

Un colorit eixam de papallones

vestia de gala Burriana,

voletejant per florit camí.

gojós repicava el Templat,

Una aquarel·la de muses coquetones,

fent-se l’amo de la Plana.

rosada fresca que brolla pel matí.

Unes joves de somriures novells

Ja són del tapís al peu,

desfilen vestides de valenciana,

l’emoció a totes inquieta

els acompanya el cant dels ocells,

i ofrenant a la Mare de Déu,

l’argent i l’or les engalana.

dels ulls, rellisca una llagrimeta.

D’on són estes boniques falleres?

Les regines són per les falleres envoltades

preguntava una a una altra veïna,

formant un mosaic de gràcia cridanera,

són del Pla, són “Chicharreres”

una mascletà d’ametlles garapinyades,

on no existeix la moïna.

lluint l’amistat com a Senyera.

Són una constel·lació d’estels

Xala S. Josep, tot pagat d’estes festeres,

brillant de nit i de dia.

perquè “Chicharro” l’hi ha oferit

Són pura simfonia d’àngels,

el millor ramell de falleres

Nimfes de la Falla i l’alegria.

que a Burriana han parit.

Batejades amb l’elixir faller va ser la Lluna plena padrina, portadores d’il·lusió i festa al carrer,

Per Carlos Guerola

com un dolç encantament que ens enverina.

Entrevista a ... 40

TERESA POVEDA ballester, FALLERA MAJOR 2020 Entrevista per: Elena Riego Teresa Poveda és una jove chicharrera de les de tota la vida. Des que té ús de memòria forma part de la nostra comissió, junt amb els seus pares i la seua germana Maria. Possiblement, molts dels fallers veterans encara la recordareu com a xiqueta, jugant per l’antic casal a la societat filharmònica o tirant petards al Pla. Però d’això han passat ja uns quants anys i enguany ella és la màxima representant de la nostra falla. Teresa s’ha convertit en una jove de 18 anys que estudia psicologia a la Universitat Jaume I. En el seu temps lliure li agrada ballar dansa espanyola, eixir amb les amigues i, per descomptat, estar en la falla.

I com a bona apassionada de la banda i les traques, des de ben menuda ja es va vestir de valenciana per representar a la Falla Plaça Chicharro: L’any 2008 va començar a la cort d’honor de la falla, dos anys després va repetir, i el 2011 va formar part de la cort d’honor de la Reina Fallera Infantil de Borriana, Carlota Luna. El 2012, va poder assolir per fi el càrrec de fallera major infantil de la nostra comissió. En entrar a sa casa la família m’acull amb calidesa, com sempre fan quan han d’obrir la porta a qualsevol esdeveniment de l’any faller. Tots nosaltres tenim alguna anècdota que s’emplaça a la cotxera dels Poveda Ballester.La meua conversa amb Teresa comença per preguntar-li com es defineix a ella mateixa i encara que es queda pensativa contesta que és responsable, festera, i amiga dels seus amics. A més, cada vegada té una relació més estreta en la seua família. En un moment de l’entrevista, que està sent una conversa que frega la informalitat, li pregunte com es veu d’ací a deu anys. L’any 2030, la nostra reina espera haver acabat els estudis i poder estar dedicant-se al seu camp, l’àmbit escolar. A més li agradaria seguir vivint a Borriana, i és que la nostra reina viu este any molt intensament. Encara que ja sap el que és representar a la falla, Teresa assegura que es gaudeix de manera diferent. ‘Quan eres major vius un regnat més responsable i que s’assaboreix millor’ 41

Entrevista a ... 42

Inma del olmo casalta, FALLERA MAJOR infantil 2020 Entrevista per: Elena Riego Inma del Olmo va arribar a la falla fa ara dos anys. La xiqueta, que en aquell moment tenia nou anys, va trobar en Chicharro: ‘una gran família que ens hi ha acollit molt bé’. L’arribada de la nostra reineta a la comissió es va veure propiciada per sa tia Leo, i això, sumat a la nostàlgia de sa mare pel seu passat com a fallera de La Mota, va ser la combinació que ha portat Inma a ser la Fallera Major Infantil de la falla Plaça Chicharro 2020.

La nostra màxima representant infantil estudia sisé de primària al col·legi Penyagolosa, i en uns anys voldria ser mestra. Actualment li agraden les matemàtiques i l’art, i si haguera de llevar-se alguna assignatura de damunt, ho té clar: ‘ciències socials, perquè no m’agrada gens la política’. Quan li pregunte pel seu temps lliure se li il·lumina la cara parlant de la falla, dels moments de jocs amb les seues falleretes i falleret i dels actes que ha gaudit fins ara. Però la xiqueta té temps per a més: balla dansa espanyola i acudeix a activitats poliesportives, entre les que té predilecció pel pàdel. Inma, encara que dolçament tímida mentre li pregunte, està molt segura en tot moment de les seues respostes i mostra una gran maduresa per a l’edat que té. Així m’ho demostra quan m’explica que en un futur, quan recorde 2020 li vindran a la ment els noms d’Anna, la seua presidenta infantil i dels seus pares, Isidro i Inma, que són els qui li donen l’oportunitat d’estar hui ostentant este càrrec que va desitjar des que arribara a la comissió. Per últim Inma, llança un missatge concís a tots els chicharrers i chicharreres: Espere que enguany ens ho passem molt bé tots junts, ja que per a mi la falla és una família. Sobretot els xiquets i xiquetes compte en què estes festes s’ho passen molt bé amb mi i puga’m jugar molt al casal’.

LA COMISSIÃ&#x201C;

President: Alejandro Carreguí Cerezo Vicepresident 1º: Juanjo Bellés Abella Vicepresident 2º: Adrià Cabedo López Vicepresident 3º: Julián Claramonte Picazo Secretari: Pablo Sanchis Sanchis Vicesecrertari: Rafa Llopis Martí Tresorer: Vicent Llopis Diago Comptador: José Antonio Cabedo Gil Del. Festejos: Adrià Monferrer García

Del. Loteríes: Pascual Tormos Arnandis Del. Activitats diverses: Lidia Branchadell Delgado, Adrián Rosado Hernández Del. Llibret: Sofía Riego Fandos Del. Falleres infantils: Rocío Tormos Llopis Del. Col·laboracions: Manolo Fandos Gómez Del. Falleres: David Vaquer Fandos, Óscar Griñó Pérez, Juan Claramonte Llopis, Estefanía López Valls, Nuria Mora Usó , Juan Julián Miguel, Manuel Hidalgo Manzano, Andrea Claramonte Llopis, Esther Vidal Dualde, Roser Blasco Garí. Bliotecari Arx.: José Monserrat Tarancón

Fallera Major: Teresa Poveda Ballester Cort d´honor: Ana Sancho Villach, Eva Faus Redón, Anna Serrano Darás, Alejandra Ramos Veral, Paula Miralles Ramos, Claudia Peris Sanz, Gloria Marín Llopis, Júlia López Martí, María Guerola Piquer, Marta Giménez Pascual, Paula Escrig Martí, Nuria Cabedo Fornas, Marta Llopis Valls.

Comissió Major: Cristina Llopis Claramonte, M.Dolores Ballester Ferrandis, Marc Flor Rufino, Juan Serrano Mata, Carmen Darás Ibáñez, Diego Aymerich Palomar, Joaquín Albarrán Honorato, Remei Escrig Castrillo, Mª José Bernat Gaya, Jorge Blasco Clofent, Vicenta Garí Castrillo, Vicente Bonet Braceros, Lolín Palomero Marco, Mario Bort Ramos, Ana Martínez Ros, Juan Vicente Bracero Bonet, Loles Casalta Tena, Patricia Branchadell Delgado, Manolo Borrego Moreno, Mª Dolores Delgado Alonso, Chelo López Vidal, Marc Cabedo López, Antonia Calatayud San Epifanio, Lola Calvo Molés, Francisco Vicente Canuto Montoliu, Rosana Ventura Jiménez, Vicenta Llopis Carceller, Isidro del Olmo Sales, Inma Casalta Tena, Emili Faus Roselló, Silvia Redón Panís, Yolanda Fernández Bermudo, Vicente Ferrer Hernández, Estefanía Valls Andrés, José Flor Doñate, Carmen Rufino Bey, Sandra García Claramonte, Alfredo Garí de Alba, María Uría Gil, Alejandro Gómez Bello, Pilar Hernández Lázaro, José Ángel Hernández Sánchez, Mónica Marín Monsonís, Vicent Llopis Claramonte, Susana Diago Taberner, José Ernesto López Sanz, Alejandra Cuadros Romero, Mª Carmen Valls Andrés, Mariola Borja Ochando, Sergio Cabedo Rubert, Mª Carmen Fornas Moliner, Jorge Domingo Vilar, María Mata Casero, Manolo Melchor Llombart, Lara Cardet María, Álvaro Molés Llàcer, Marta Casanova Peixó, Jorge Monsonís Sanchís, Carmina Llopis Martí, Carlos Musoles Palau, Javier Piñeiro Membrado, Cristina Soler Cerisuleo, Sabrina de Alba Blanch, Rubén Escriche Gómez, Florentino Poveda León, Vanessa Ramón Navarro, Viki Romero Cobo, Beatriz Saura Garzón, Valentín Escrig Castrillo, Jesús Sanchez Abella, Verónica Martí Martínez, Toni Sancho Buenaventura, Leonor Villach Porcar, Ángels Segarra Rico, Esteban Soriano Llidó, Paula Monfort Capella, Berta Sorolla Carbonell, Juani Llopis Carceller, Rafael Vicent Llop, Georgia Abaso Gómez, Paloma Vicent Martí, Javier Vidal Moreno, Esther Dualde Ballester, Víctor Zaragozà Abad, Nani Gascó Ayala, Nacho Felis Daudí, Isabel Parra Guanter, Federico Gumbau Vives, Carlos Domingo Juan Castaño, Rubén García Almela, Lorena Moreno Rosell, Carlos Guerola Saborit, Alicia Piquer Agustí, Pere López Ramón, Víctor Marín Diago, David Olivas Masip, Rosa Felis Peris, Vicente Francisco Pans Zurera, Lorena Francisco Muñoz, Edgar Parreño Ramos, Karina Pascual Conde, Javier Pastor Ramos, Mª José Monsonís Nebot, Mª Luisa González Fernández, Manuel Peris Piquer, Mª Dolores Sanz Crespo, Mª Dolores Ballester Ferrandis, Noelia Ramos Bolufer, Oscar García del Campillo, Vanessa Ramos Bolufer, David Nebot Monraval, Javier Ramos Pons, Reme Veral Borja, Crisita Llopis Claramonte, Eduardo Soriano Rodero, LucÍa Gómez Beamud, Puri Martí Mestre.

Comissió Juvenil: Elena Collado Torralba, Pablo Bravo Muñoz, Javier Piñeiro Soler, Carla Robles Velasco, Cristian Fandos Ventura, Luis Darás Traver, Núria Reguart Segarra, Sergi Trilles Beltrán, Manuel Borrego Hernández, Eric Imbernón Sebastià, Cristina Flor Rufino, Clara Rosado Hernández, Laura Soriano Gómez, Felix Leal López, María Franch Guardino, Beatriz Moros Albert, Ángela Vives Casanova, Juan Claramonte Llopis, Lucía Ros Montserrat, Juan Bracero Casalta, Carmen Monsonís Llopis, Carmen Zamora Fenollosa, Clara Vives Canuto, Blanca Villalba Llop, Nuria Vicent Trilles, Alexandre Faus Redón, Laura Sanchis Moreno, Vera Prades Montoliu, Jaume Porcar Domínguez, Claudia Pi Hernández, Llanos Ortiz Sánchez, Clara Mundina Marmaneu, Cristina Maciá Folch, Lidia Lopez Ramos, José Guinot Renau, Beatriz García Carratalà, Pablo García García, Carlos Domènech Molinos, Raquel Bustos Ortells, Blanca Bort Saborit, Pablo Sancho Villach, Sergi Piquer Martí, Alejandro Molés Casanova, Adrián Martín Cuadros, Jordi Canuto Ventura, Carlos Traver García, Beatriz Sanchez Fabregat, Irina Rodríguez Borillo, Elena Riego Fandos, Belén Ramos Llopis, María Payà Ferrada, Amparo Payà Ferrada, Francesc Ochando Martí, Gema Navarro Mingarro, María Musoles Vicent, Claudia Monfort Carratalà, Samuel Martínez Gómez, Laura Martí Ramos, Sheila Gonzalez Nebot, Gala Gomez Bello González, Carlos Franch Llàcer, Diego Forcano Llàcer, Anna Esteve López, Hugo Domínguez Jove, Vicent Domènech Sabater, Isabel Domènech Sabater, Eduard Congost Roca, Nadia Elena Catanescu, María Borja Chordà, Marta Bernat Navarro, Paula Aguilar Fortalet, Alejandro Soriano Monfort, María Poveda Ballester, Laia Piquer Martí, Vicente Ferrer Figuerola, Laia Roig Palau, Charlotte Deutsch Abaso, Roser Blasco Garí, Oscar Albarrán Escrig.

Presidenta Infantil: Anna Canuto Ventura Fallera Major Infantil: Inma del Olmo Casalta, Cort d´honor infantil: Ferran García Moreno, Sara Bort Martínez, Claudia Domingo de Alba, Leonor Escriche Saura, Balma Felis Parra, Lucía Olivas Felis, Vega Pans Francisco, Aitana Pastor Monsonís, Jimena Nebot Ramos. Comissió infantil: Sergi Sabater Mata, Jordi Alós Calvo, Aleix Juan Gumbau, Pepa Ríos Saborit, Andrea Angulló Usó, Lola Ríos Saborit, Lola del Olmo Casalta, Mar Zaragozà Gascó, Mª José Monsonís Llopis, Teresa Piñeiro Soler, Graciela Soriano Monfort, Carla Ferrer Figuerola, María Garí Uría, Sara Garí Uría, Valeria Vicent Abaso, Rocío Melchor Cardet, Paula López Valls, Natalia Borrego Hernández, Ximo Bracero Casalta, Valeria Alcalà Molés, Javier Vidal Dualde, Daniela González Gual, Mar Ania Heredia, Marta Arribas Cabrera, Almudena Bachero Font, Claudia Ballester Clausell, Carlos Cabedo Burdeus, Pepe del Río Dosdà, Carla Gómez Arnau, Eric Guerola Barruguer, Marta Herrero Navarro, Marina Monferrer Vicente, Salva Monfort Dosdà, Candela Morte García, Patricia Patuel Payà, Pablo Petit Monfort, Juanjo Ramos Canós, Daniel Remolar Gimeno, Carmen Sanmartín García, Pablo Torralba Gimeno, Clara Viñes Carda, Ingrid Soriano Gómez, Vera García Gómez, Juan Bracero Casalta, Ximo Bracero Casalta, Pablo Domingo de Alba, Adrián Escriche Saura, Julián Escriche Saura, Valen Escrig Martí, Sara Felis Parra, Ferrán Hernández Marín, Alejandro Borrego Hernández, Xavi Pastor Monsonís, Marta García López, Nacho García López, María Ramos García, Gonzalo Nebot Ramos, Mario Pans Francisco.

Traver calzada 48

Faller d’honor 2020

El nostre faller d’honor 2020 és obra de l’artista local i reconegut pintor i escultor Vicent Traver i Calzada. Es tracta d’una peça realitzada amb tècnica mixta. La base de l’obra és un dibuix a llapis, llapis d’aquarel·la i grafit, amb zones en les quals també s’ha emprat pintura fluorescent. Els detalls estan aconseguits amb pintura al temple, aplicada amb una combinació de diverses tècniques. Per a la seua realització, Traver Calzada ha pres com a base el plànol de la Borriana de Viciana. Sobre eixa base de la Borriana clàssica, antiga i inclús un poc trista, de prompte apareix la màgia de la falla, que per a l’autor és una cosa tan senzilla com un paper de modelar al que l’artesà faller ha donat forma. Així com els fallers i falleres aporten color a Borriana, els papers vistosos sobre Borriana, en clara al·lusió als monuments fallers, simbolitzen eixa gràcia que tenen els fallers i falleres per a il·luminar tot un poble i a donar-li vida: “Damunt del poble durant uns dies es crea un miracle, una cosa màgica”. D’altra banda, un paper sense color, en blanc i negre, que simbòlica a l’autor, sempre crític i observant del món de les falles. Este és, com el mateix Traver Calzada manifesta, un reconeixement a l’artista faller.

Entrevista a lâ&#x20AC;&#x2122;artista

Artista: Traver Calzada Entrevista per: Elena Riego

Vicent Traver Calzada atresora una llarga trajectòria com artista. El borrianenc no sols és conegut en la localitat, encara que es mostra modest quan li pregunte pel seu recorregut internacional. Segons ell, no ha treballat a molts llocs del món però la realitat és que ho ha fet a països com França, Itàlia, Anglaterra, Mònaco o els Estats Units. Això sí, amb les seues pròpies paraules assegura que sempre que ha viscut fora, ha volgut tornar ací, a Borriana, a la seua alqueria, en la que actualment resideix. Es tracta d’un habitatge pintoresc, on fins al més mínim detall transmet l’esència d’un estil de vida bohemi. A l’entrada, una campana en lloc d’un timbre convencional. Quan accedim, Vicent ens mostra les creacions en les quals està treballant. Després, caminem fins al magatzem on guarda obres de diverses èpoques que ens mostra orgullós. Personalment, quede impressionada en estar rodejada de tant d’art en una sola estança. Davant de la pintura que és ja el nostre faller d’honor 2020, comença la conversa. Una de les primeres dades que em sorprenen de l’artista és quan explica com, quan va finalitzar els estudis de Belles Arts va decidir repetir la carrera. El, aleshores, jove Vicent va triar la rama de pintura i en acabar i ‘no estar prou preparat’ – tot i haver aconseguit el premi nacional de Belles Arts- va repetir, optant esta vegada per la rama de l’escultura. Una formació

que ell cataloga com a clàssica, i que el fa tindre una relació peculiar amb l’art de les falles. La seua rigorositat en la matèria, a voltes li fa veure de manera incomprensible i a la vegada admirable, la ‘facilitat’ amb la que els artistes fallers aconsegueixen crear monuments. Tot i això, Traver Calzada ha estat molt vinculat a l’art a Borriana. En els anys setanta va fundar la primera escola municipal d’art de Borriana que hui dia s’ha convertit en el Centre Municipal de Cultura Rafael Martí de Viciana. La seua intenció era impartir formació a artistes fallers però, segons el pintor, la gent ‘sols volia emportar-se el seu quadre a casa’. No obstant, la idea que deixa Traver Calzada és la de la creació d’una acadèmia fallera sense precedents. ‘Imagineu-vos que a Borriana es creara una escola d’artistes fallers’, els ulls de Vicent s’il·luminen. ‘Però estic dient de contractar al millor escultor d’Espanya, el millor pintor, el millor de cada àmbit artístic’. Vicent Traver i Calzada deixa esta proposta com una idea, que Borriana podria convertir-se en un punt de trobada per a especialistes del gremi arreu del país. Esta escola és l’espineta que des de fa anys ha tingut clavada. Amb tot això, el mestre Calzada segueix deixant un llegat de valor incalculable a Borriana amb les seues obres. Tota una vida dedicada a una passió que segueix gaudint com el primer dia.

pròleg Este llibret és un xicotet recull d’anècdotes, fites i moments històrics que han tingut lloc en el transcurs del recorregut de les falles de Borriana des dels seus inicis. Les històries i les imatges dels documents gràfics que les acrediten i que també recull el llibret, van ocórrer en moments diversos, en contextos socials, culturals i econòmics diferents i, d’una manera o d’altra, han deixat la seua empremta en la història fallera de Borriana. A través d’eixos fets concrets, de vegades menuts i aparentment insignificants, però d’altres ben grans i escandalosos, podem conéixer i reconstruir les passes que ens han fet arribar exactament al punt en què ens trobem hui en dia. I és que a través de l’anècdota podem reconstruir la realitat social de cada moment i analitzar amb més detall com ha evolucionat la festa i per què: Les anècdotes són el que queda al final, els records que es guarden a l’imaginari col·lectiu, i que configuren la manera particular de cadascú d’entendre, viure i voler les falles. A partir d’elles podem aprofundir en la història escrita, l’enregistrada oficialment, i entendre més i millor les relacions entre comissions, les decisions preses entorn de certs conflictes, la germanor, la reglamentació sobre determinats assumptes, els desitjos i les pors, les referències d’ara a coses del passat...i un llarg etcètera de situacions. Són saviesa popular i cal que no caiguen en l’oblit. Però per a aconseguir això, per plasmarles fidelment, mantenint la veracitat dels fets ocorreguts s’ha d’aprofundir en els relats. Les històries recollides s’han transmés oralment en la majoria dels casos i, per desgràcia de moltes d’elles no queden testimonis en primera persona que visquen per poder contar-les. Una de les dificultats principals a l’hora d’elaborar un anecdotari, o fins i tot qualsevol altre document que tracte de fites històriques, és escoltar les diferents interpretacions al voltant d’un fet per aconseguir construir un únic relat que les tinga totes en compte. Així mateix, les llegendes passen a ser història, les fites, elements clau que en algun moment han provocat decisions, han obert portes o han consolidat relacions, i les anècdotes, narracions amb noms propis que il·lustren la nostra memòria i conformen les pàgines de la nostra crònica.

anecdotari faller 55

FALLERES i Fallers LES BESSONES QUE VAN COMPARTIR REGNAT

La falla és, a força d’hores de convivència i experiències viscudes entre falleres, amics, conegudes i comissionats, una segona família i a més a més, ben gran. Les relacions de sang i les nissagues falleres són moltes i molt especial, però poques fites familiars a la història fallera com la de les germanes Gumbau Rosell, que és excepcional. Maria i Roser, bessones i falleres van créixer en el si de la falla Don Bosco i, en arribar als nou anys van compartir regnat com a Falleres Majors Infantils de la seua falla totes dues juntes, gaudint l’any, de la mà. Per a Juane i Marilar, els pares de les criatures, que anaven a ser Falleres Majors estava clar, però va ser un encontre fortuït amb un faller valencià els qui els va posar la idea en el cap. A València hi havia precedents, la possibilitat existia, però les novetats no sempre són fàcils d’implantar. Arribat el moment tot va anar rodat. Les xiquetes no van tindre cap problema amb el protocol, el procedir del fallerio el tenien ben clar. Roser i Maria vestien vestits amb dissenys diferents, cadascuna deixant patent la seua identitat. Va ser un any marcat, també, perquè a més de doblet de màximes representants, Don Bosco va guanyar per primera vegada els dos primers premis de falla i també de carrossa a la cavalcada. Com explica sa mare, el pare els va col·locar la banda al Payà, però sobre si tornarà a fer-ho altra vegada juntes o per separat, d’això diu que ja es veurà

Les germanes Maria i Roser Gumbau Rosell en una de les fotos oficials com a Falleres Majors Infantils

MALNOMS

Els malnoms són comuns als pobles i, en general a la societat. Són noms que fan referència a alguna característica cridanera, defecte, qualitat, i fins i tot moltes voltes s’utilitzen per a molestar.

Detall del casal del Garbó, on apareix representat un garbonet de llenya

El garbó de llenya és un símbol que apareix a l’escut de la Falla Barri València

Eixe últim és el cas que va patir la falla Barri València, que en començar la seua vida fallera a l’inici dels anys quaranta, només es va formar, va rebre el que pretenia ser una burla, que finalment van acabar transformant en senya d’identitat.

Com que era una comissió d’origen humil i treballador, molts pareixien creure que en el barri els diners no arribarien, i que per a cremar la nit del 19 de març tan sols plantarien un garbonet de llenya. Lluny d’enfadar-se, s’ho van agafar amb humor. Hui, orgullosos, proclamen el seu malnom: garboners i garboneres amb molt d’honor. Només cal entrar al seu casal per corroborar la gran quantitat de premis que des d’aquells dies han aconseguit guanyar, no només pels monuments, sinó també per tantes creus, comparses i carrosses de gran qualitat.

L’ANY DE LES DUES REINES En els anys més tendres de la nostra història fallera la figura de la Reina Fallera encara no estava tan definida com ho està hui en dia. Les màximes representants d’aquells dies tenien el seu regnat limitat a la setmana de Sant Josep, la seua presentació i pocs actes més. Però tot i això, ostentar el càrrec era tot un privilegi. L’any 1952 es va produir un fet inusual entorn de la figura de la Reina Fallera. Maria Amparo González va ser triada i presentada com a Reina Fallera, però amb la banda ja imposada i poc després de temps perquè arribara març, un familiar de la jove va faltar. Les normes socials d’aleshores eren estrictes i el dol es guardava d’una manera molt rigorosa, així que desafortunadament Maria Amparo no va poder exercir el seu càrrec durant un mes. La Junta Local es va afanyar: venien falles i la ciutat no podia quedar-se sense màxima representant. L’escollida substituta va ser Amparo Corell González, que a més era cosina germana de l’anterior. Tot va quedar en família i aquell any Borriana va tindre dues Reines Falleres. Tan mala sort va tindre Maria Amparo González que, una vegada passat el dol, i amb les creus de Maig com a data per lluir la banda amb tots els honors, poc abans de començar la visita oficial a les creus una intensa ploguda va obligar a suspendre tots els actes programats. Una dura decisió que trencaria les esperances d’aquella jove que tan sols va poder vestir-se de Reina Fallera el dia de la seua presentació.

Maria Amparo González Reverter en la seua foto oficial com a Reina Fallera de Borriana 1952

L’ELECCIÓ A REINA FALLERA QUE VA QUEDAR DESERTA En cada exercici faller un dels actes amb més expectativa, nervis i emoció és l’elecció de la Reina Fallera. A mitjan anys quaranta la societat i també les falles es recuperaven de la destrossa de la guerra civil a poc a poc. El 1944, a votació popular, Borriana havia tornat a tindre màxima representant. Vicentita Miró és considerada la primera elegida de manera democràtica i també la jove que va estrenar per al càrrec la denominació de Reina Fallera. Per seguir amb el llegat iniciat un any abans, el 3 de gener de 1945 al Teatre Oberón es preparava un dels esdeveniments de l’any: l’elecció de la Reina Fallera. Amb totes les candidates abillades amb el vestit regional. El públic va gaudir de l’espectacle, i suposadament amb cada entrada els assistents havien de rebre una papereta per poder votar. Però en el moment de la votació l’ambient es va caldejar. Hi va haver qui denunciava irregularitats amb les paperetes, repartiment d’entrades sense papereta per votar i acords entre falles per afavorir algunes candidates. La falla La Mota, fins i tot va oficialitzar una queixa formal. La Junta Local Fallera va declarar com a nul·la l’elecció, i desert el càrrec de Reina fins que es prenguera una decisió. La mateixa entitat va quedar encarregada de triar la Reina Fallera. L’aleshores alcalde, Miguel Gil hi va haver d’intervenir, de tant de ressò que va tindre l’entort, i finalment Lupita Andino Ruiz, la filla del Governador, va resultar l’elegida.

Lupita Andino Ruiz, que finalment va ser elegida Reina Fallera de Borriana 1945

Comissió del Club Ortega amb falleres i fallers que també es van apuntar al viatge, al Big Ben

La comitiva als peus de la Torre Eiffel, primera parada del viatge

Les Falleres Majors de l’aniversari, Ana Bodí i Miranda Torralba, amb falleres de les Corts d’Honor

BORRIANA, PARÍS I LONDRES A Borriana les i falleres i fallers són molt corrillers. Els encanta viatjar, ja siga a les mascletaes de València, a les falles de Torís o a les fogueres d’Alacant. Però si hi ha un viatge a ressaltar, per les seues característiques i per tot el que va fer parlar és el de Borriana, París i Londres. Era l’any 2008. Al casino del Club Ortega estaven de celebració, la falla vivia el 25 aniversari de la seua fundació i per commemorar la data van pensar a fer realitat el lema de l’entitat. Així ho van organitzar: recorrerien la distància entre les tres ciutats. Més de 2.600 quilòmetres per passar el dia viatjant a lo gran, i connectant les tres torres que juntes són tan recurrents, també, a la història de la nostra ciutat. El Big Ben, La Torre Eiffel i el Campanar van ser testimonis de la fita: encapçalats per les falleres majors d’aquell any, Ana Bodí Tortosa i Miranda Bodí Torralba, van començar la jornada desdejunant al Pla, i als peus del campanar de Borriana van fer el tret d’eixida a aquesta aventura sense igual. Era encara de matinada, però l’avió no espera, i havien d’anar-se’n a València a embarcar. Des d’allí van volar fins a París, on els van rebre a l’Ajuntament i més tard van anar a dinar al barri de Montmartre, per fer-ho tot encara més especial. La foto de rigor, als peus de la Torre Eiffel, marcava la meitat d’un dia al qual encara li quedava molt per contar. La següent parada va ser Londres, on també va a ver foto oficial. Amb el Big Ben de Fons ja tenien el seu lema complet per al record: Com diu la cançó, “Llenya al bombo, Club Ortega, Borriana, París i Londres…”. Després els va rebre l’ambaixador gràcies a la intercessió del vicepresident de la Fundació Canyada Blanch, Miguel Dols. Finalment van tornar a l’avió, portant encara els barrets i el merchandising que havien encomanat per a l’ocasió d’este viatge que, de segur els va deixar il·lusionats i baldats a parts iguals. En el poble molts el van tildar de fanfarronà, però el cas és que el viatge es va convertir en tot un acte oficial, amb les reines falleres Beatriz González i Maria Franch, de convidades i també el president de la Junta Local, Paco Isach. Un dels lemes que representen Borriana i que tenen més nomenà van viatjar per tota Europa junt amb el nom de la ciutat. La premsa local i també la internacional es van fer ressò, i siga de la manera que siga, va ser una manera única i per a recordar.

EL REINET DE LA CASA DE ALBA Va a ver una etapa a Borriana on les falles van engrandir la festa a força de donar-li una gran repercussió externa. Esdeveniments amb molta pompa, festes, viatges i també convidats de catxe. L’any 1965 serà recordat entre, altres moltes coses, per un fet memorable. Per a l’exercici vinent va ser triada per al càrrec de Reina Fallera Infantil la xiqueta Marisín Chillida Carrillo, filla de l’aleshores Tinent d’Alcalde José Chillida. Un cosí d’ell, Vicente Segrelles Chillida, ostentava un càrrec important: era el Secretari de la Casa d’Alba, ni més ni menys. Com conta Josep Nos en el llibre del 75 aniversari de la Junta Local, la Junta Local Fallera va apostar per donar-li ressò a les falles i tan decidida com estava li va oferir el càrrec de cavaller acompanyant -quan la figura del reinet encara era una realitat- al xiquet Jacobo Martínez de Irujo i Stuart Fitz-James, fill de la Duquessa d’Alba i de Luís Martínez de Irujo. La proposta va ser acceptada per la Casa d’Alba, i això va fer que una de les famílies de la noblesa amb més fama, acudira a Borriana tant per a l’acte de Presentació de la Reina Fallera Infantil i el seu Cavaller Acompanyant, com per a la setmana fallera, passant a la ciutat els dies 17, 18 i 19 de març. La repercussió d’aquella visita va ser molt gran, i del regnat de Marisín i Jacobo van brollar rius de tinta, a la premsa nacional i per descomptat també a les revistes locals. I encara hui en dia en alguns llocs, com el Casino del Club Ortega les fotografies d’aquells dies segueixen presidint llocs d’honor. Cayetana Fitz-James Stuart, Duquesa de Alba, en el Club Ortega

LA RIUADA DE TOUS La solidaritat ha estat una tònica constant que s’ha repetit per part de les falles cada vegada que se les ha necessitat. Un dels moments en els quals açò -malauradament- es va comprovar va ser després de la riuada de Tous, que tantes vides va assolar. Abans de l’exercici de 1983 una gota freda va provocar el trencament de la de Tous i 16.000 metres per segon d’aigua que es desbordaven i van causar un escenari dramàtic i desolador. En eixa ocasió la comarca no tenia ànims per a festes: moltes d’elles no van poder tenir comissions en aquell fatídic any i, es van haver de resignar a no veure les seues falles plantades eixe mes de març. Com una de les mostres de germanor més grans les Juntes Locals de les ciutats que no havien patit aquell desastre es van sentir en l’obligació d’ajudar. En alguns casos l’ajuda es va poder materialitzar i en alguns altres no, però en el cas de Borriana l’entitat va rendir visita a la ciutat d’Algemesí, fent entrega a tota la ciutat d’una falla sencera. Almenys, en eixa ciutat podrien veure un monument plantat i la flama de les falles, fent-los calor per damunt de tot el que havia passat. D’altra banda, l’associació dels hostalers de Borriana va promoure una iniciativa: van recaptar diners i els van destinar per ajudar el veïnat.

La presa de Tous es va trencar provocant una enorme desfeta en la comarca

La Reina Fallera i e seu acompanyant per a la desfilada, en la calesa

Nit de la plantà a Brusel·les. Representants de la ciutat amb l’artista, J.Dualde

El moment del dispar de traca que va provocar l’incident

LA TRACA DE BRUSSEL·LES Perquè la nostra festa es coneguera com cal, en la història de Borriana moltes comitives han iniciat llaços d’amistat. Cadascuna a la seua manera, en diferents llocs, amb diferent gent i motivacions, per aconseguir la màxima diversitat. Una d’elles, que fins i tot va travessar fronteres, va ocórrer a Brussel·les, l’any 1982. Va ser una d’eixes aventures falleres que, com tantes altres, no podrien haver eixit millor, això si, amb final inesperat. Maria del Carmen Bernat, qui havia sigut Reina Fallera l’any 1954, exercia com a Secretària de la Cambra de Comerç d’Espanya a Bèlgica, càrrec des del qual accediria després al de Cònsol Honorària a la ciutat d’Anvers. Com a distingida Borrianenca, que duia les falles al cor, va voler fer el comboi i va convidar una delegació de la seua ciutat natal, encapçalada per l’aleshores regidor de festes, Javier Perelló. En la capital belga s’estava preparant una mostra internacional de tradicions d’arreu d’Europa, Espanya era la convidada especial i les falles no podien faltar, així que la Junta Local Fallera de Borriana no va dubtar a formar-ne part. L’artista Juan Dualde va confeccionar la falla que va ser traslladada a Brussel·les per a poderla plantar i cremar. El comentari, a l’època era que les Falles de Borriana havien arribat més lluny que mai. I fins ací ja seria prou fita, un moment històric per a contar. Però podia passar -i ho va fer- que en mesclar la intensitat fallera amb la tranquil·litat d’una Europa poc acostumada a traques i petards, el desenllaç del viatge anava a ser un poc més enrevessat. En la cercavila d’indumentària regional pels carrers de la ciutat belga, entre faldes de sevillana, els mantons de Manila i les barretines dels catalans, la Reina Fallera de Borriana, Mª Rosario Teruel Santa-Inés, desfilava en una calessa tirada per cavalls. Al seu pas, l’artista de la falla i el representant municipal van tindre l’ocurrència de pegar-li foc a una traca que en esclatar va espantar els cavalls. Els animals es van desbocar i, tot i que a ningú li van fer molt de mal, sí que van causar algun xicotet incident fins que els van aconseguir calmar. La policia no va tardar a aparéixer amb gossos inclosos i, en preguntar pels responsables, ells, que venint d’una terra acostumada a la pólvora confiaven que no havien fet res fora de la normalitat, es van identificar. I d’allí directes a la comissaria. La policia els va sotmetre a un interrogatori i durant hores van haver d’explicar per què havien fet una cosa que per a ells era ben habitual. Tirar una traca, ja veus quin drama parar d’interrogar. Van passar hores fins que el cònsol va acudir i els va aconseguir excusar. El viatge va ser ben atropellat però al final van aconseguir l’objectiu per al qual havien anat. Que es coneguera el nom de Borriana i plantar una falla a Bèlgica, que finalment van cremar.

LES FALLES SOLIDÀRIES Les falles són un teixit social, molt ric i organitzat, i com a tal duen a terme iniciatives de tota classe per avançar, millor i fins i tot ajudar els altres quan és necessari. Si per una cosa es caracteritzen, quan ocorre alguna cosa roïna al seu voltant, és per la cooperació i la seua solidaritat. El 1942 hi tenim una bona mostra. El nucli antic de Santander va patir un incendi terrible que va arrasar l’Ajuntament, el Palau episcopal, la catedral i molts altres monuments històrics i habitatges al cor de la capital càntabra. Tot i el treball durant 15 dies de més de 72.000 bombers, centenars de famílies es van quedar sense casa. A Borriana, un grup de falleres va decidir fer el que estava al seu abast per ajudar, i van assajar unes danses típiques valencianes, que més tard van representar al Teatre Casares. Com recull la Crònica dels Fets Fallers, Lolita Llopis, Vicenta Mesado, Maruja Font de Mora, Rosita Traver, Vicenta Montes i Finita Marín es van abillar amb el vestit tradicional i castanyetes en mà van demostrar el saber fer de les falles, i van enviar que van recaptar per a la bona causa d’ajudar la gent damnificada de Santander.

Així va quedar el nucli hstòric de Santander després del gran incendi

LA GELADA DEL 1946 QUE ENS VA DEIXAR SENSE FALLES Després de la desastrosa gelada de 1946 Borriana no estava per a festes. Les collites s’havien fet malbé, la població va passar un hivern dur i les expectatives no eren massa bones per al futur imminent. Davant este panorama les comissions no es veien amb forces ni recursos per fer la festa eixe any. La gelada anava a deixar la ciutat sense falles, i ho hauria fet de no ser per uns pocs, falleres, i fallers, que es van sobreposar i van fer valer l’esperit faller. Batiste Folch, com s’explica en el llibre de la crònica dels fets fallers, va tenir un moment d’inspiració davant tantes imatges desoladores i de dolor. Va decidir alçar la falla de la barraca, “un crit contra l’adversitat, una proclama de què l’indòmit esperit borrianenc seguia en peu”.

Així va quedar Borriana després de la gelada. El col·legi Salesià va quedar cobert per la neu

L’artista del monument va ser Bautista Bodí Oliver ‘El Vedell’, que no era artesà faller, sinó granger, i entre amics i coneguts que van tirar una mà, ho van fer. Van plantar una falla en la plaça del 18 de juliol, hui coneguda com la placeta de les monges. Va ser una falla senzilla però amb un missatge clar: que la ciutadania de Borriana es recuperaria de la gelada, i ho farien amb força, enteresa i humor. Les pintures representaven la realitat que es va viure aquells dies, i les penúries per les quals van a ver de passar.

La barraca estava decorada amb missatges optimistes que parlaven de recuperació i temps millors

El Garbó va plantar l’única falla que hi va haver a Borriana l’any de la gelà

La nit del 19 de març el foc també va parlar: les falles continuarien sense importar l’adversitat.

CREUS DE MAIG LES CREUS DE MAIG VERDES Que les falles són crítica expressada en d’infinites formes possibles, ningú ho dubta. És clar que el màxim exponent el trobem als monuments, però també hi ha lloc per a sainets, cavalcades, llibrets i fins i tot creus! Corria l’any 2009 i a les falles de Borriana hi havia crispació: la Junta Local Fallera pareix que no s’entenia massa amb les falles després de retallar en 3.000€ la subvenció. Les comissions se van enfadar, s’havien assabentat per la premsa d’aquesta nova decisió i no van poder ni negociar. Com tantes vegades, els fallers i falleres es van prendre l’afrenta com un atac personal, i en part ho era, a la seua entrega i al treball d’any rere any. L’exercici feia poc que havia acabat i en l’horitzó es perfilaven ja els dissenys de les creus de Maig, que anunciarien la tan volguda continuïtat. Les creus anunciarien la festa, però el món faller estava enfadat, immers en una crisi -que a més, i de formes més dolentes també afectava a la societat- que minava la moral. Les falles passaven per un moment complicat, la crisi econòmica les tenia tremolant i amb les males relacions amb el consistori sentien que no es valorava com calia el seu potencial.

Amb poc d’espai per a l’espectacularitat, la gràcia o la creativitat que caracteritza els carrers de Borriana durant el primer cap de setmana de Maig. Sense flors ni jardí, i on predominaria el color verd, tot conformant un paisatge anodí. I així va ser, que les creus de Maig que anunciaven les falles del 2010 sí que es van plantar, com és menester, però ben diferents a les que Borriana està acostumada i coneixem. 68

Creu de la Falla Sant Josep

Després de moltes reunions, d’encontres i discussions van decidir plantar a l’acció: protestarien pel seu desencant transformant les creus de Maig, un atractiu faller, cultual i turístic sense igual, en enormes pegots ben austers.

COCODRILS A LA BOSCA El fet que ara volem esmentar és una fita una mica peculiar, i és que com sabeu, a Borriana les comissions, a banda de plantar monuments fallers, també planten acolorides creus de clavells blancs, rosa i vermells al mes de maig. Algunes de les comissions berrienques, a fi de millorar la qualitat de la presentació de les seues creus, i també pensant en la possibilitat d’obtenir un guardó pel seu treball, fan autèntiques obres d’art en forma de jardins ornamentats espectaculars, presidits per la seua creu. Tant és així, que és habitual veure en alguns d’aquests jardins piscines, fonts i bassals. I és en este moment, on esmentarem la fita que va ocórrer en la comissió de la falla La Bosca. Perquè la idea d’esta comissió, que tradicionalment sol fer unes creus esplèndides, va ser exòtica i trencadora, cridanera i sobretot... inesperada! I és que al 1999 van afegir a les seues tradicionals fonts i piscines uns habitants més o menys particulars: cocodrils! Sí, heu llegit bé. Cocodrils, a Borriana!

BANYET NOCTUR A LA CREU DEL GARGÓ A la Falla Barri València, també coneguda com El Garbó, s’ha instaurat una xicoteta tradició per part d’uns pocs comissionats, durant l’última nit de les festivitats per les creus de maig. Fallers i falleres d’esta comissió, amb fama de constants i de molt treballadors, sempre fan creus genials, que lleven la respiració, i a l’altura de les expectatives de tothom. Però, com per tots i totes és sabut, en les comissions falleres no tot és treball, també hi ha moments per a la festa, el gaudi i el ball, i com no, per a fer alguna malesa ideada a la barra del casal.

Cada any, abans d’acabar el cap de setmana de creus, es repeteix el banyet amb molta expectació entorn de les creus del Garbó

I així és com va començar tot: amb una discussió de les de “No hi ha collons”. Fernan i Francis no sabem ben bé si fruit de l’orgull pel treball ben fet, bé pel gintònic o per calor de la nit primaveral van decidir que era una bona idea donar-se un bany en la font de la creu que havien plantat, Baix les mirades estupefactes i jocoses de la resta de comissionats. Tal va ser l’impacte d’aquest esdeveniment en la comissió fallera, que en els anys posteriors s’ha continuat produint aquest “bany nocturn”, fins al punt que ja s’ha convertit en una tradició i els nostres dos protagonistes, arriben al pa-i-porta de la nit del dissabte, abillats amb barnús i vestit de bany, com manen els cànons d’uns autèntics nadadors, i després del sopar es banyen tranquil·lament en la piscina que sol estar al mig del jardí que rodeja la creu.

LES CREUS DE MAIG DE LA JUNTA LOCAL FALLERA Vora els anys quaranta les creus de Maig, tal com les coneixem, es van començar a plantar a Borriana, i des d’aleshores no han parat d’evolucionar. Les falles anuncien així el futur de la festa, que l’any vinent tornaran a tindre monument i en eixe mateix emplaçament, el cremaran. Durant uns quants anys, també va tindre creu la Junta Local. Als anys setanta l’entitat encetava una nova dècada on recuperava la seua força, després d’uns anys un poc complicats. A causa de l’impuls i esperit faller del nou president de la Junta, el jove Joaquín Albert, va nàixer una nova tradició, una important novetat: es va confeccionar una Creu de Maig pròpia de l’entitat i que representava a tota la ciutat.

La primera creu de maig que va plantar la Junta Local Fallera no anunciava cap monument faller, però si la continuïtat de la festa

L’última creu de maig municipal -2003- precedia l’única falla plantada per la Junta Local Fallera, pel 75 aniversari de les falles

Va ser dissenyada per Joaquín Ortells, realitzada amb l’ajuda dels membres executius de la Junta Local, i va ser plantada al Pla, just front a la porta de la Caixa Rural el maig de 1969. A l’any següent aquesta creu va canviar la seua ubicació des del Pla a la Plaça Major, on durant molts anys la van confeccionar, ubicant-la al costat del jardí i sempre sense entrar en concurs. Malauradament, la creu municipal ha quedat en una anècdota, ja que l’any 2003 es va deixar de plantar.

MONUMENTS

QUIN BOU MÉS GRAN

Un artista molt artista, reconegut al món de les falles i amb molta nomenà va idear un dels monuments més famosos dels que s’han plantat al Pla. Corria l’any 1995. La plaça de Bous de Regino prompte es va convertir en tota una fita, ja que va trencar molts esquemes sobre els monuments plantats fins al moment i, a més, va donar molt de què parlar. Va sorprendre per la seua innovació, perquè era diferents del que s’havia atrevit qualsevol altra comissió, podia visitar-se per dins, i fins i tot comptava amb un motor per fer manejar-se el més gran dels ninots.

La falla de la plaça de bous va tindre al seu artista, Regino, com a protagonista indiscutible

La història va començar, com sol ser habitual, amb una xerrada sobre com seria l’esbós. Regino tenia el disseny del ninot principal: una caricatura d’ell mateix, ni més ni menys, ja l’havia modelat abans, creant una figura, això sí, a mida real que, a més, manejava el braç i el cap. Com que el ninot estava vestit de torer, la idea va ser la de fer una plaça de bous genial, gran i vistosa, plena de personatges a les bancades del taulat. També hi hauria un carruatge dins la plaça, tirat per cavalls, parades com les de la fira per participar i jugar, i que fins i tot van pensar que es cobraria entrada per passar. Però la realitat va ser molt diferent: de primeres, la falla tenia un bou ben gran, i és que fidel a la seua signatura, Regino no la va acabar. Amb xapes de fusta la gent de la falla es va posar mans en l’obra per acabar-la d’adesentar. Com que molts ninots no tenien braços ni mans, i d’altres s’havien quedat per pintar, els van vestir amb roba vella dels comissionats, i van omplir amb les mànegues amb els netejaparabrises que algú va portar. Quant al Regino torer que presidia aquella genialitat, se suposava que es passaria les falles fent la volta al ruedo, ja que José Vicente “El Niño” l’havia motoritzat. Però l’errada de mesuraments li van permetre poc més d’un Quart de volta, perquè el desnivell del Pla no s’havia calculat, i es va quedar falcada només començar a rodar. Pel monument, la Falla Chicharro va aconseguir premi, un Quart, però sobretot l’orgull i el record de què amb este monument passarien a la posteritat.

LA FALLA QUE ERA TAN GRAN QUE NO CABIA Que el grandària no importa és un dilema recurrent. Al món de les falles, no obstant això, si parlem de monument, les mides són importants, bé siga per poder concursar amb un ninot per a indultat, per passar amb les carrosses per Baix de l’enllumenat o per traure dels magatzems els ninots grans i els remats. A l’inici de març els tallers dels artesans es converteixen en una dansa de ninots Amunt i avall, i colles de fallers i falleres anant a treure falla per portar-la als seus emplaçaments per al dia de la planta. Qui de mides no entenia massa bé era el geni Regino, qui amb les idees totes al cap no es preocupava que per un pam o dos els ninots no pogueren caber per la porta del magatzem. En el 1985 els fallers de Chicharro ho van comprovar. Disposats a traure falla, una d’eixes ben grans, amb un jarrot ple de taronges i un angelet al damunt, coronant, l’altura de la porta es va quedar curta i se les van a ver d’enginyar. La sorpresa era majúscula, faltaven només hores perquè passara el jurat. L’única solució que se’ls va ocórrer va ser trencar el terra, I ho van fer sense dubtar: Ràpidament van buscar un martell pneumàtic, amb el que van trencar part de l’entrada d’aquell taller faller, un antic magatzem al costat de Càritas, prop de l’església de Sant Blai. El fruiter estava completament encaixat. No anava ni Avant ni arrere i l’artista insistia en la delicadesa de molts dels detalls, que es podien trencar. A poc a poc el piso va cedir, li van guanyar mig metre a la porta i van fer prou forat perquè els peus de les bases pogueren passar. Per si això era poc, i de camí pel carrer Barranquet cap al Pla, la figura no passava, ni pels cotxes ni pels fanals de l’enllumenat. Així que sense més calfar-se el cap una avançada anava pujant els cotxes a pols damunt la vorera per a vianants, deixant via lliure al carro que portava la seua falla gran. Els qui estaven asseguren que la falla va arribar de matinada, i que per pocs minuts va estar llesta quan la comitiva oficial la va qualificar. Un primer de banderí l’orgull més gran, més si cap després d’una aventura extenuant. I, com que som fallers i ens agraden les tradicions, la mateixa comissió, el mateix artista i al mateix taller l’any 1993 es va repetir una fita més o menys de les mateixes dimensions. Esta vegada, amb un enorme elefant com a protagonista que va fer que s’hagueren de rebentar les parets del costat de l’enorme portó. Finalment i, com quasi sempre, l’esglai va quedar en una història més que contar, i encara que no va guanyar el primer premi, a la planta sí que va arribar.

Monument de la Falla PlaĂ§a Chicharro 1986, finalment al seu emplaĂ§ament

La falla de lâ&#x20AC;&#x2122;elefant, de Regino, quan intentaven treure-la del taller

Falla gran del Garbรณ al 1985. Pot observar-se el 600, al remat

EL COTXE EMPAPERAT Conten els que entenen de falles que abans es feien moltes més barbaritats. Des de les despertades més boges fins a les més gracioses trastades, que hui en dia acabarien amb tothom tancat. I potser algunes d’estes coses ara impensables, però que sí que es feien fa uns anys, ocorrien sobretot als tallers fallers a l’hora de traure falla, muntar-la i també modelar. Un exemple ben evident el tenim si recorrem la trajectòria del gran Pepet, i per nomenar un cas en concret ens traslladarem a l’any 1965. L’artista treballava per tindre a punt la falla del Garbó, ja tenia clar l’esbós: un home gegant tirant un carro de cavalls, i amb una cigonya portant un 600, el cotxe, al remat. El 600 havia de ser de tamany natural, i quina millor manera de reproduir exactament les seues formes, que agafant -li les mides a model real. Pepet va segrestar el cotxe del seu cunyat, i tira a tira el va anar empaperant per treure el motle del ninot que més tard, al monument col·locaria penjant. Com que la cola i el cartó mullat s’havien d’assecar, per accelerar el procés va tindre una idea genial: se’n va anar a rodar amb el cotxe encartonat per la carretera del Grau. Com que el parabrisa també estava tapat i no es veia ni el camí ni el transit, per no haver-se d’estampar l’artista-conductor anava traient el cap per la finestra. I, per si algú s’ho pregunta, no. No el van multar. El ninot el va acabar amb un motle ben fidel i tan realista com qualsevol altre 600.

LA CREMÀ QUE ES VA ADELANTAR Les falles naixen per a cremar-se. Això ho tenim ben clar, però al voltant de la nit de la cremà, jornada fallera per excel·lència, i raó de ser dels monuments i la plantà, hi ha tot un cerimonial. La falla és l’orgull dels comissionats, la feina culminada de tot l’any que s’ha de cremar quan toca: amb traques i pólvora, públic i soroll, i després d’encendre les falleres la metxa que pren la flama que ho devorarà tot al seu pas. Però el 1978, tenint en compte la importància de la cremà, la falla Barri d’Onda i per extensió tota la ciutat, van viure una desgràcia com poques, fins al moment, es podien documentar. Era la setmana de falles, i durant la matinada del dia disset de març, un grup de descontrolats aconseguien pegar foc a la falla del Barri d’Onda en un acte de vandalisme. La falla no es va poder salvar. Però si esta fita per si mateixa no va ser prou impactant, de més ressò va ser la reacció immediata del teixit faller local. El gremi d’artesans fallers, recentment format, es va reunir d’urgència, amb el president, Juan Oliver al capdavant, i en només unes hores i l’ajuda de tothom que es va voler sumar, fins i tot els membres de la Junta Local, van dissenyar un nou monument, senzill, però era falla, i el van plantar. La resta de les comissions, novament demostrant això que s’anomena germanor, van contribuir aportant alguns dels seus propis ninots, i finalment el 19 de març la falla del Barri d’Onda es va cremar amb normalitat. D’esta història cal ressaltar que fallers i falleres van treballar mà a mà, amb tots els artistes, crítics i fallers de les diferents falles de la ciutat. Van enllestir una falla nova que es va aconseguir alçar de les cendres d’aquella que havia sigut cremada abans, demostrant que les falles podien amb tot, si anaven a una, i sabien fer la festa gran.

Els crítics de la falla cremada, Carlos Felis ‘Carolo’ i Alejandro Patuel amb Juan Dualde, Tomás Martínez i el president del Gremi, Juan Oliver

La falla del Camí d’Onda, abans que es cremara anticipadament

El nou monument del Camí d’Onda amb els artistes que la van fer

LA FALLA MUNICIPAL Una fita molt breu, encara que important, va ser l’existència en les falles de Borriana d’una única falla municipal. En realitat van ser dues: una infantil i una de gran, i es va plantar l’any 2003 amb motiu del setanta-cinquè aniversari del naixement de les falles a la ciutat. Els artistes encarregats foren Juan Carlos Molés per a la infantil i José Pasqual Ibáñez ‘Pepet’ per a la major. Les úniques Reines Falleres que han tingut falla pròpia van ser les d’aquell any, Laura García Giménez, e Igrid Marco Barres.

Falla municipal gran, 2003.

recull fotogrĂ fic del 2019 81

COLÂˇLABORADOS/ES

La falla chicharro vol donar les grĂ cies als nostres amics, amigues i empreses colÂˇlaboradores. Sense la seua inestimable ajuda no hauria estat possible portar endavant el nostre llibret

100

101

102

moda y complementos O bag TOUS desigual GUESS...

ALQUILER DE MANIQUÍES TODO EL AÑO

103

104

105

106

107

108

En Fallas te acompañamos con el mejor sabor Oferta válida en local y recoger para pizza mediana hasta 5 ing., masa fina o clásica (excepto las Gourmet y sin gluten). Válida al pedir 3 medianas en el mismo pedido. Consulta condiciones para pedidos a domicilio.

109

110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

120