informe_socioeconomic_de_blanes by Salvador Peiró

Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial. Informe socioeconòmic de Blanes

Ajuntament de Blanes

Actíva Prospect

Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial. Informe socioeconòmic de Blanes

Equip de recerca: 4Maite Espinach Grau. Llicenciada en Geografia i Ciències de l’Educació. 4Berta Pongiluppi Ascon. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials. 4David Moreno i Lobera. Enginyer en Informàtica i Diplomat en Estadística.

Cerdanyola del Vallès, febrer de 2005

 Actíva Prospect SL (Research & Solutions).

Actíva Prospect és una companyia de recerca i consultoria formada per un equip multidisciplinar de professionals que treballa en els àmbits de mercat de

treball,

formació,

polítiques

socials

desenvolupament territorial i gestió de projectes. Actíva Prospect proveeix informació pràctica i orientada a la presa de decisions, amb una base de treball participatiu i proper al territori. Actíva Prospect forma part de Actíva Group, amb seu als Països Baixos. Aquesta recerca s’ha dut a terme per encàrrec de l’Ajuntament de Blanes. L’enfocament, el contingut, l’anàlisi, la interpretació, les conclusions

i les orientacions d’aquest

document són responsabilitat de l’equip de recerca d’Actíva Prospect que en té l’autoria. La duplicació i/o publicació en qualsevol forma d’aquest document només és permesa amb el permís explícit de l’Ajuntament de Blanes.

Actíva Prospect SL (Research & Solutions) Centre d’Empreses de Noves Tecnologies Parc Tecnològic del Vallès 08290 Cerdanyola del Vallès Barcelona Tel. +34 93 5820177 - Fax. +34 93 5912821 barcelona@activagroup.org http://www.activagroup.org

Índex Índex de taules ..................................................................................................... iii 1 Territori i mobilitat............................................................................................. 1 1.1 1.2 1.3 1.4 1.5 1.6 1.7 1.8

CONTEXT TERRITORIAL ........................................................................................................ 1 USOS DEL SÒL ..................................................................................................................... 3 USOS DE LA CIUTAT: ELS DIFERENTS SECTORS URBANS I L’ACTIVITAT ECONÒMICA ................. 5 LA XARXA DE CARRETERES I L’ACCESSIBILITAT ...................................................................... 8 ÀMBITS GEOGRÀFICS D’INTERRELACIÓ LABORAL ................................................................. 10 LA MOBILITAT RESIDÈNCIA-TREBALL: MITJÀ DE TRANSPORT UTILITZAT .................................. 12 EL TRANSPORT PÚBLIC....................................................................................................... 13 ACTUACIONS URBANÍSTIQUES PREVISTES ........................................................................... 15

2 La població i les llars....................................................................................... 16 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 2.6 2.7 2.8

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ EN ELS ÚLTIMS ANYS ................................................................ 16 DENSITAT DE POBLACIÓ ..................................................................................................... 17 POBLACIÓ FLOTANT ........................................................................................................... 18 ESTRUCTURA PER EDATS I SEXE ......................................................................................... 18 MOVIMENT NATURAL DE LA POBLACIÓ ................................................................................. 21 ORIGEN DE LA POBLACIÓ I MOVIMENT MIGRATORI ................................................................ 23 NIVELLS D’INSTRUCCIÓ ...................................................................................................... 27 DINÀMICA DE LES LLARS I ELS HABITATGES ......................................................................... 34

3 El mercat de treball ......................................................................................... 38 3.1 3.2 3.3 3.4 3.5

NIVELLS D’ACTIVITAT I ATUR ............................................................................................... 38 NIVELLS D’AUTOOCUPACIÓ ................................................................................................. 49 NIVELLS DE TEMPORALITAT ................................................................................................ 49 NIVELLS D’AUTOCONTENCIÓ I AUTOSUFICIÈNCIA.................................................................. 50 ESTRUCTURA OCUPACIONAL .............................................................................................. 53

4 L’activitat econòmica i els sectors productius .............................................. 57 4.1 4.2 4.3 4.4 4.5

INDICADORS DE RIQUESA I ACTIVITAT ECONÒMICA ............................................................... 57 LA CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL I L’ESPERIT D’EMPRESA ................................................. 61 DIMENSIÓ DE LES EMPRESES.............................................................................................. 62 DINÀMICA SECTORIAL......................................................................................................... 64 ELS SECTORS D’ALTA/MITJANA TECNOLOGIA I INTENSIUS EN CONEIXEMENT .......................... 84

5 Recursos i polítiques ....................................................................................... 87 6 Anàlisi DAFO .................................................................................................... 92 7 Conclusions ...................................................................................................... 97 7.1 7.2

PRINCIPALS ELEMENTS DE LA DIAGNOSI .............................................................................. 97 DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES ................................................................................................. 99

Annex 1 Activitats econòmiques segons l’ús de la tecnologia i el coneixement ........................................................................................................................ 102

Índex de taules Taula 1 Distribució de la superfície urbanitzada a Blanes, 1997.........................................................................................4 Taula 2 Evolució de la superfície agrària (hectàrees) a Blanes ..........................................................................................5 Taula 3 Activitat comercial a Blanes per carrers .................................................................................................................6 Taula 4 Activitats hoteleres a Blanes per carrers................................................................................................................7 Taula 5 Sectors d’activitat econòmica.................................................................................................................................8 Taula 6 Principals municipis en relació a la mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball a Blanes, 2001 .....11 Taula 7 Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball. Distribució per mitjà de transport, 2001 ......................13 Taula 8 Xarxa de transport públic urbà .............................................................................................................................13 Taula 9 Xarxa de transport públic interurbà dels municipis amb major interrelació de desplaçaments residència-treball 14 Taula 10 Creixement de la població, 1996-2001...............................................................................................................17 Taula 11 Població estacional i total en termes d'equivalència a temps complet anual (ETCA) ........................................18 Taula 12 Grups d'edat a Blanes, La Selva i Catalunya, 2001 ...........................................................................................19 Taula 13 Nivells de dependència a Blanes, La Selva i Catalunya, 2001 ..........................................................................20 Taula 14 Moviment natural................................................................................................................................................22 Taula 15 Migracions. Saldos destinació-procedència (municipis) a Blanes, 1988-2003...................................................24 Taula 16 Evolució de la població estrangera a Blanes segons lloc de naixement i nacionalitat, 2000-2003 ...................25 Taula 17 Evolució de la població resident a Blanes nascuda a l’estranger segons nacionalitat, 2000-2003 ....................26 Taula 18 Nivell d’instrucció de la població en edat de treballar per grups d’edat i sexe a Blanes, 2001...........................28 Taula 19 Població de 10 anys i més segons coneixement del català per edats, 2001 .....................................................32 Taula 20 Població de 2 anys i més segons nacionalitat i coneixement del català, 2001 ..................................................32 Taula 21 Llars segons el nombre de persones. 1991, 1996, 2001 ...................................................................................35 Taula 22 Rànquing dels tipus de llars, 2001 .....................................................................................................................35 Taula 23 Principals indicadors demogràfics......................................................................................................................36 Taula 24 Context territorial dels habitatges familiars, 2001 ..............................................................................................36 Taula 25 Evolució dels habitatges familiars, 1991, 2001 ..................................................................................................37 Taula 26 Règim de tinença dels habitatges familiars, 2001 ..............................................................................................37 Taula 27 Relació amb l’activitat de la població , 2001 ......................................................................................................38 Taula 28 Taxes d’ocupació, activitat i atur al context territorial de Blanes, 2001 ..............................................................40 Taula 29 Taxes d’ocupació a la comarca, 2001................................................................................................................40 Taula 30 Evolució de les taxes d’ocupació, activitat i atur a Blanes, 1991, 1996, 2001....................................................40 Taula 31 Estimacions de les taxes d’atur registrat màximes i mínimes, 2001-2004 .........................................................48 Taula 32 Població ocupada de 16 anys i més segons nacionalitat i situació professional, 2001 ......................................49 Taula 33 Distribució de la població ocupada per àmbits geogràfics, 1991, 1996, 2001....................................................51 Taula 34 Nivells d’autocontenció i autosuficiencia, 2001 ..................................................................................................51 Taula 35 Context territorial de la població ocupada i els llocs de treball, 2001 .................................................................51 Taula 36 Evolució de l’estructura ocupacional, 1996, 2001 ..............................................................................................55 Taula 37 Principals professions que creen ocupació, 1996, 2001 ....................................................................................55 Taula 38 Principals professions amb pèrdua d’ocupació, 1996, 2001 ..............................................................................56 Taula 39 Producte interior brut a preus de mercat (PIB pm), 1996, 1991.........................................................................57 Taula 40 Producte interior brut a La Selva i Catalunya, 1998-2003..................................................................................58 Taula 41 Renda bruta familiar disponible (RBFD), 1996...................................................................................................58 Taula 42 Valor afegit brut per sectors, 1996, 2001 ...........................................................................................................59 Taula 43 Població ocupada per sectors, 1996, 2001 ........................................................................................................60 Taula 44 Evolució de l’estructura dels llocs de treball a Blanes, 2001-04.........................................................................60 Taula 45 Indicadors d’activitat econòmica ........................................................................................................................61 Taula 46 Evolució llocs de treball a Blanes, 2001-04........................................................................................................62 Taula 47 Dimensió mitjana dels establiments a la comarca de La Selva, 2004................................................................62 Taula 48 Empreses de més de 50 treballadors al context territorial de Blanes, 2003 (no publicable) ..............................62

Taula 49 Principals empreses relacionades amb Blanes (no publicable) .........................................................................63 Taula 50 Percentatge de llocs de treball assalariats a les PIME a Blanes, 2003..............................................................64 Taula 51 Evolució dels llocs de treball assalariats segons grandària, 1999-2003 ............................................................64 Taula 52 Evolució dels treballadors afiliats al RGSS per seccions, 2001-04 ....................................................................65 Taula 53 Evolució de les explotacions agràries a Blanes, 1982-99 ..................................................................................66 Taula 54 Evolució de les captures segons població, 2000-03 ..........................................................................................67 Taula 55 Captures a Blanes, 2004....................................................................................................................................68 Taula 56 Treballadors segons art de pesca a Blanes, 2004 .............................................................................................69 Taula 57 Establiments del sector industrial de major superfície de Blanes, 2002.............................................................71 Taula 58 Evolució dels habitatges construïts de nova planta a Blanes, 2003...................................................................72 Taula 59 Context territorial en la construcció d’habitatges de nova planta .......................................................................73 Taula 60 Establiments de la construcció de major superfície de Blanes, 2002 ................................................................74 Taula 61 Principals activitats a Blanes i públic assistent ..................................................................................................76 Taula 62 Places turístiques per 1.000 habitants, 2002 .....................................................................................................77 Taula 63 Establiments del sector hoteler de major superfície de Blanes, 2002 ................................................................78 Taula 64 Subàrees comercials de Girona .........................................................................................................................80 Taula 65 Subàrea comercial de Blanes ............................................................................................................................80 Taula 66 Establiments comercials de major superfície de Blanes, 2002 ..........................................................................81 Taula 67 Inversions a La Selva, 1994-2002......................................................................................................................87 Taula 68 Inversions a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya, 1993-2003................................................88 Taula 69 Oferta educativa i formativa, 2004-05 ................................................................................................................89 Taula 70 Oferta educativa i formativa segons especialitats, 2004-05 ...............................................................................89 Taula 71 Oferta de serveis i equipaments públics, 2005. .................................................................................................90

Presentació L’estudi de la realitat socioeconòmica es configura com una necessitat essencial en la definició dels objectius estratègics i operatius del desenvolupament territorial. Cal entendre el passat i el present per entreveure el futur, per la qual cosa és necessari disposar d’un bon estat de la qüestió i tenir una bona comprensió del funcionament del territori. En aquest sentit, el present estudi respon a la necessitat de disposar d’informacions i diagnosis estratègiques dins el context de la revisió del nou Pla General d’Urbanisme, la definició del nou model de ciutat i l’impuls de l’Àrea de Promoció Econòmica. L’objectiu principal de l’estudi és el de donar suport a l’Administració local i als diferents actors del territori per a la determinació d’estratègies territorials de promoció econòmica i ocupació. En definitiva, els resultats han de servir com ajut a la presa de decisions en el territori que es concretin en la programació d’actuacions a mig termini i de forma concertada entre els agents locals. Com a objectius concrets es planteja aprofundir en el coneixement del territori. És a dir, es planteja la caracterització del context territorial, l’anàlisi del funcionament del territori (quins són i quin paper juguen els actors que hi són presents) i la identificació dels temes clau, a nivell territorial, demogràfic, social, econòmic i la seva evolució. L’estudi es circumscriu a l’àmbit territorial d’influència del municipi de Blanes. El treball plantejat es basa en l’anàlisi dels principals indicadors socioeconòmics, els documents existents, les dinàmiques de treball i de cooperació dels principals actors i l’anàlisi dels seus punts de vista sobre el territori. L’enfocament metodològic general queda sintetitzat en el següent quadre:

Mòdul

Tècnica/ mètode recerca

Context territorial i de l’entorn

Identificació de temes clau

Producte

Explotació i anàlisi de fonts secundàries: censos, registres administratius, documents i informes

Informe socioeconòmic

Anàlisi DAFO

Treball amb experts/ actors

Document dels temes clau pel desenvolupament

El resultat principal de l’estudi és l’obtenció d’una diagnosi estratègica i la detecció dels factors clau de desenvolupament a partir de l’anàlisi de les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. En l’elaboració de la diagnosi s’ha comptat amb la participació d’experts i actors del territori. La metodologia utilitzada s’ha basat en una jornada de treball portada a terme el dia 15 de febrer de 2005 en la que s’han presentat els resultats de l’estudi i posteriorment s’ha dinamitzat el grup en base a una metodologia que combina la “search conference” i el “metaplan”. L’objectiu de la jornada ha estat arribar a un consens quant als temes clau de desenvolupament territorial.

Agraïments Es vol agrair molt especialment la participació de totes aquestes persones, l’aportació de les quals ha estat fonamental pel desenvolupament d’aquest treball. En concret, a tots els participants de les reunions de contrast.

Francesc Massip

Associació Comerciants Tot Blanes

Enric Portasjordi Busquets

Associació d´Hostaleria

Joaquim Rabassa

Associació de Càmpings

Joan Belenguer

Confraria de Pescadors

Lluis Amat

Associació de Botiguers Blanes Centre

Agustí Robert Vives

Cooperativa Agrícola de Blanes

Elisabet Solanas

Camping La Masia

Jordi Solé i Vives

Jordi Solé, S.A.

Climent Polls

Botigues Climent S.C.

També, es vol agrair molt sincerament el suport i col·laboració de tot l’equip de l’Ajuntament que ha participat en el desenvolupament del projecte.

1 Territori i mobilitat 1.1

Context territorial

El municipi de Blanes pertany a la comarca de La Selva i és la porta d’entrada del litoral de la Costa Brava pel vessant sud. La façana marítima és accidentada per un massís granític que marca el caràcter abrupte de la costa, amb penya-segats que cauen damunt la mar. L'anomenada depressió de la Selva s'obre entre aquest bloc muntanyós i els massissos del Montseny i de les Guilleries —que l'encerclen per l'est i nord-est— i és pas obligat entre les regions de Barcelona i Girona. Es per això, que passen per la comarca les principals vies de comunicació entre aquestes dues regions. Comparteix amb Lloret de Mar i Tossa de Mar l’origen mariner.

Mapa 1 Mapa de situació

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

El municipi esta situat a una altitud de 13 m sobre el nivell del mar i té una superfície de 17,68 Km². Limita amb els pobles de Lloret de Mar, Malgrat de Mar, Tordera i Palafolls. És un dels municipis més petits de la comarca quant a territori i representa l’1,7% del total de la comarca. Pel nord, limita amb els termes de Tordera i Lloret de Mar; pel nord-est, amb Lloret de Mar; a l'oest amb els termes de Tordera, Malgrat de Mar i Palafolls entre els quals el riu Tordera marca la línia divisòria. I pel sud limita amb la Mediterrània. Si bé Santa Coloma de Farners és la capital administrativa de la comarca de La Selva, l’exercici real de la capitalitat està compartida amb els municipis de Blanes i Lloret de Mar que amb el pas del temps han anat consolidant una dinàmica social i econòmica notable, en part, gràcies a la potent indústria del turisme, essent el veritable motor de la franja litoral de la comarca. Tot i ser un dels municipis amb menys territori de la comarca, Blanes és el municipi més poblat amb 37.078 habitants (febrer 2005), per davant dels 10.036 habitants de Santa Coloma de Farners. Blanes i els 5 municipis veïns (Lloret de Mar, Tordera, Palafolls, Malgrat de Mar, Maçanet) formen un conglomerat de 101.559 habitants. Lloret de Mar amb 26.557 habitants i Malgrat de Mar amb 16.162, són els nuclis més habitats després de Blanes. Tots aquests municipis estan a menys de 10 km. del nucli urbà de Blanes. Els municipis més propers i amb més població que Blanes són Mataró i Girona a una distància per carretera força semblant. La seva posició intermèdia entre Mataró (39km.) i Girona (45km.) li atorga cert protagonisme des del punt de vista territorial.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Mapa 2 Mapa de població, 2004

Girona

Santa Coloma de Farners

Palamós

St. Feliu de Guixols

Lloret de Mar Blanes

0-2.000 2.000-3.500

Pineda de Mar Calella

3.500-5.500 5.500-8.000

Mataró

8.000-15.000 15.000-50.000

50.000-115.000 Habitants Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens 2001, Idescat.

1.2

Usos del sòl

El model territorial adoptat per Blanes queda reflectit en el mapa adjunt. Amb els tons vermellosos s’observa el sòl urbà, majoritàriament concentrat en la franja litoral, al voltant de l’antic nucli mariner, formant una corona. En la segona corona que envolta el nucli hi predomina el sòl agrícola (principalment herbacis de regadiu i una part de vinyes) i, finalment, el sòl forestal es concentra a la part més interior del municipi i en un petit reducte de la franja litoral per la banda que limita amb Lloret de Mar. Aquesta última de gran valor paisatgístic.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Mapa 3 Usos del sòl a Blanes, 1997.

Fogars de la Selva

Tossa

Lloret de Mar

Tordera

Blanes Palafolls

Malgrat de Mar Santa Susanna Pineda de Mar Calella

Font: Extret del SIG del Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya (2005).

El color vermell correspon al nucli urbà, el rosat a urbanitzacions i el grana a zones industrials i comercials. El groc a conreus d’herbacis de secà i el verd clar d’herbacis de regadiu. El caqui correspon a vinyes, el marró a bosquines i prats i, finalment, el boscos amb verd més fosc.

Taula 1 Distribució de la superfície urbanitzada a Blanes, 1997

Blanes té 36,9 hectàrees de zones industrials i

Tipus

Ha.

Zones industrials i comercials

36,9

8,4

Urbanitzacions

127,0

29,0

total urbanitzada del municipi l’any 1997. Les

Nuclis urbans

273,4

62,5

urbanitzacions ocupen 127,0 hectàrees, el 29,0%.

Total urbanitzat

437,3

100,0

Finalment, el nucli urbà amb 273,4 hectàrees és el

Font: Estimacions a partir de dades del SIG del Departament de Medi Ambient (2005).

comercials que representen el 8,4% de la superfície

62,5% de la superfície urbanitzada. Blanes ha estat sotmès en els últims anys a un

procés de transformació de sòl amb un valor rústic a sòl amb valor urbà. Les dades d’evolució de la superfície agrària indiquen una progressiva substitució de sòl agrari i forestal per sòl urbanitzable. Durant el període que va de l’any 1982 al 1999 han desaparegut 117ha. de terres agrícoles i 85 ha. de terreny forestal en benefici del sòl urbanitzat. En total hi ha hagut un Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

increment del sòl urbanitzat de 215 ha. que representen el 12,2% del total de la superfície del municipi. Taula 2 Evolució de la superfície agrària (hectàrees) a Blanes Any

Terres llaurades

Terreny forestal

Altres

1999

218

151

1989

195

170

1982

335

236

Font: Web de l’Idescat (2005).

1.3

Usos de la ciutat: els diferents sectors urbans i l’activitat econòmica

Blanes té una configuració urbana força compacta tal i com es pot veure al Mapa 3 Superfície urbanitzada a Blanes. Totes les urbanitzacions - excepte una - es situen al voltant del nucli urbà i no hi ha cap urbanització d’importància aïllada del municipi. Aquest model força compacte de ciutat afavoreix la barreja dels usos de residència, treball, lleure, comerç, etc., redueix els desplaçaments i facilita les relacions socials.

Mapa 4 Superfície urbanitzada a Blanes

Fo gars de la Selva

Tossa

Llo ret de Mar

Tordera

Blanes Palafolls

Malgrat d e Mar San ta Susann a Pineda de Mar Calella

Font: Extret del SIG del Departament de Medi Ambient, Generalitat de Catalunya (2005).

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

En aquest capítol s’analitzen els diferents usos dels barris: la barreja d’usos residencials, serveis, comerços, i d’altres activitats econòmiques compatibles amb l’ús residencial. En el nucli antic s’enregistren un gran nombre d’establiments comercials i, en conseqüència, esdevé un gran centre comercial per als blanencs, els habitants dels municipis més propers i pels turistes. Un altre pol comercial és la zona de l’avinguda de l’Estació i l’avinguda d’Europa on també s’enregistra un oferta comercial considerable. Les zones d’especialització comercial a Blanes són les configurades pels següents carrers: Av Estació, Av Joan Carles I, C. Ample, C. Mas Enlaire, C. Muralla, Av D'europa, C. Anselm Clavé, C. Cristòf Colom, C. Mercaders, C. Raval.

Taula 3 Activitat comercial a Blanes per carrers Carrer

Comerç de productes alimentaris, begudes i tabac

Comerç de productes no alimentaris

Comerç al detall mixt o integrat. (ambulant, encants i parades de mercat).

Rb Joaquim Ruyra

C. Ample

Av Catalunya

C. Mas Enlaire

Cr Accés Costa Brava

C. Raval

C. Anselm Clavé

Av Els Pavos

Av Joan Carles I

C. Josep Tarradellas

Ps de Dintre

Av Vila De Madrid

C. Mercaders

C. Cristòf

C. Muralla

Total

Perc. acumulat (%)

6,0

10,1

13,9

17,6

21,1

23,9

26,5

29,0

31,6

34,1

36,5

38,8

41,1

43,3

45,2

Av d'europa

47,0

Av Estació

48,8

Av Mediterrani

50,7

Resta de carrers

137

279

491

100,0

Total

286

614

995

Font: Elaboració propia a partir de dades de l’IAE de l’Ajuntament (2002).

Pel que fa a les activitats relacionades amb el turisme i l’activitat hotelera, el front litoral del nucli urbà i la zona del Port són les que enregistren un conglomerat més important d’activitats. Per tant, es pot dir que existeix una especialització territorial en relació a aquestes activitats. Les zones Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

d’especialització hotelera i de restauració a Blanes són les configurades pels següents carrers: C. Cristòfor Colom, C. Esplanada Del Port, C. Lluís Companys, C. Olivers, C. Valldolig, Ps Cortils I Vieta, Ps Marina, Ps Pau Casals i el Ps S'Abanell. Tanmateix, hi ha zones de Blanes on coincideix alhora una oferta comercial i hostelera significativa. La situació espacial d’aquestes zones respon a un patró força descentralitzat i discret en el territori responent a necessitats veïnals dels diferents barris de Blanes. Aquest és el cas de les zones configurades pels carrers: Av Catalunya, Av Els Pavos, Av Mediterrani, Av Vila De Madrid, C. Josep Tarradellas, Cr Accés Costa Brava, Ps de Dintre, Rb Joaquim Ruyra.

Taula 4 Activitats hoteleres a Blanes per carrers Carrers

Serveis d'alimentac ió (bars, restaurants , etc.)

Serveis de dispesa (hotels, apartament s, etc.)

Total

Perc. Acumulat

Ps S'abanell

5,9

Av Vila de Madrid

11,3

C. Josep Tarradellas

16,4

Ps Pau Casals

20,8

C. Cristòfor Colom

24,9

C. Olivers

27,7

Ps Cortils I Vieta

30,5

C. Esplanada Del Port

33,1

Cr Accés Costa Brava

35,4

Av Catalunya

37,4

Av Els Pavos

39,5

Av Mediterrani

41,5

C. Lluís Companys

43,6

Rb Joaquim Ruyra

45,6

Ps Marina

47,4

C. Valldolig

49,0

Ps De Dintre

50,5

Resta carrers

175

193

100,0

Total

342

390

Font: Elaboració propia a partir de dades de l’IAE de l’Ajuntament (2002).

Finalment, pel que fa a l’activitat industrial, Blanes registra les majors concentracions d’aquesta activitat al voltant de la principal via de comunicació externa: la carretera GI 682 i els seus voltants. Aquest fet afavoreix la mobilitat dels mitjans de transport i les operacions logístiques. En aquest sentit, l’anomenat “Accés a la carretera Costa Brava”, l’avinguda de l’estació i l’avinguda Joan Carles I concentren el 19% de les empreses industrials del municipi. Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Els polígons industrials i terciaris també s’han establert al voltant d’aquesta principal via de comunicació. Aquest és el cas de l’empresa NYLSTAR i del polígon Industrial Carretera de l’Estació. Un fet rellevant pel que fa al sòl industrial i als polígons existents és la possible manca de sòl disponible a curt termini. Aquests estan força consolidats i només el polígon industrial del Nord disposa d’un 30% de la seva superfície disponible (de 3 a 4 Ha.) per a la implantació de nova activitat industrial.

Taula 5 Sectors d’activitat econòmica Denominació sector

Superfície sector

Grau consolidació

Especialitz ació Industrial

Especialitz ació terciari

NYLSTAR (empresa única)

35 Ha

100%

Pol. Ind. Ctra. Estació

26 Ha

100%

20%

80%

Pol. Ind. Nord

13 Ha

70%

10%

90%

Font: Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Blanes (2005).

1.4

La xarxa de carreteres i l’accessibilitat

A nivell de comunicacions Blanes queda al marge de les grans vies de comunicació que comuniquen la península amb la resta del continent (mitjançant les vies A2 i AP-7). Aquestes dues vies, juntament amb l’autopista del Maresme (la C-32), conformen la xarxa bàsica per a la circulació de pas i de llarga distància. Tanmateix, disposa d’una xarxa comarcal i local que li permet l’accés a aquestes infrastructures de comunicació. La connexió amb autopista AP-7 es troba a 20 km, en la sortida 9 a Hostalric. La connexió amb autopista del Maresme (direcció Barcelona) es troba a 6 km, a Palafolls. La mobilitat cap a l’interior s’estructura en base a la Gi-600 que enllaça la població amb la carretera A2 (abans N-II) a Tordera. Pel sud, la Gi-682 enllaça amb les poblacions de Palafolls i Malgrat de Mar, direcció Barcelona. Pel nord, la Gi-682 enllaça amb la població de Lloret de Mar. La configuració actual de la xarxa de carreteres fa que Blanes es trobi relativament més a prop de Barcelona que de Girona (la capital de província). Tot i que la distància a Barcelona és quasi el doble (72km) que la distància a Girona (40km), el temps del recorregut és similar (50 min. de Barcelona front el 40m. de Girona). El fet que nucli urbà més important, Mataró, es trobi més a Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

prop que Girona també afavoreix aquesta major interrelació amb la Regió Metropolitana de Barcelona. D’altra banda, Blanes és lloc de pas pels habitants de la Regió Metropolitana que tenen per destí turístic o de segona residència Lloret de Mar i Tossa de Mar. Tanmateix, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques en les seves prioritats pel 2004 té previst establir convenis amb l’empresa concessionària de l’autopista del Maresme per perllongar l'autopista i la N-II amb com a corredor únic fins a Maçanet (uns 11 km. aproximadament), fet que aproparà Blanes al context comarcal i gironí (web del Departament). Pel que fa al context més local, la xarxa de carreteres actual afavoreix la interrelació amb els municipis del Maresme Nord, amb Lloret de Mar i amb la resta de la comarca interior.

Mapa 5 Xarxa de carreteres principals, secundàries i de ferrocarril

Fo gars de la Selva

Tossa

Llo ret de Mar

Tordera

Blanes Palaf olls

Malgrat d e Mar San ta Susann a Pineda de Mar Calella

Font: SIG del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya (2005).

Pel que fa a l’accessibilitat a les principals infrastructures, l’Aeroport Internacional de Barcelona (amb vols regulars a tota Espanya i a les principals ciutats europees) i el Port de Barcelona estan a 75 km. de Blanes. L’Aeroport de Girona – Costa Brava i el nou CIM La Selva estan a 21 Km.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

1.5

Àmbits geogràfics d’interrelació laboral

L’any 2001 els blanencs van generar 12.858 desplaçaments diaris per motiu de treball, un 4,3% més que l’any 1996 (2.280 desplaçaments més). El 76,5% d’aquests desplaçaments es varen concentrar a la comarca, un 11,2% al Maresme i un 3,3% al Barcelonès. Els àmbits territorials que han enregistrat un major increment de desplaçaments generats respecte al 1996 són: la Selva (amb 1.420 desplaçaments més diaris i un creixement relatiu del 3,4%) i el Maresme (amb 299 i 5,2% respectivament). A nivell municipal, el 61,6% dels desplaçaments són interns (amb un increment absolut de 1.362 desplaçaments diaris més i relatiu del 4,2%). Lloret de Mar és el municipi més important pel que fa a l’atracció d’aquests desplaçaments generats des de Blanes amb el 14,0% del total. Tanmateix, és significatiu que malgrat aquest context de major generació de desplaçaments s’enregistra una pèrdua absoluta de desplaçaments vers Lloret de Mar. D’altra banda, l’augment de fluxos més importants enregistrats són amb els següents municipis: Maçanet de la Selva (amb un increment absolut de 122 nous desplaçaments i relatiu de 22,4%), Tordera (amb 118 i 10,4%) i Palafolls (97 i 9,6%). Globalment, els majors increments s’observen cap als municipis de La Selva i el flux cap a d’altres municipis del Maresme es mantindria, a excepció de Tordera i Palafolls. Pel que fa als desplaçaments atrets, Blanes va atraure 10.208 desplaçaments diaris per motiu de treball, un 4,4% més que l’any 1996 (1.855 desplaçaments més). El 82,7% d’aquests desplaçaments atrets la majoria provenen de la comarca i un 12,3% del Maresme. Els àmbits territorials que han enregistrat un major increment de desplaçaments atrets respecte al 1996 són: la Selva (amb 1.471 desplaçaments i un creixement relatiu del 4,2%) i el Maresme (amb 398 i 9,3% respectivament). Per tant, l’evolució dels desplaçaments atrets indica un increment de la capacitat d’atracció de Blanes - en termes d’ocupació - vers els municipis del Alt Maresme. Per municipis, el major increment de desplaçaments atrets prové de Blanes (el 73,4% del total). Al Maresme destaquen significativament l’increment d’atracció exercida sobre els municipis de Palafolls, Malgrat de Mar i Tordera (d’uns 80-100 llocs de treball més per cadascun dels municipis respecte el 1996). A nivell general, tenint en consideració tant els desplaçaments atrets com els generals, s’observa una lleugera tendència dels desplaçaments interns a perdre pes vers els externs. És a dir, malgrat l’increment absolut de desplaçaments dins el municipi per motius de treball, en termes relatius el pes de les relacions intramunicipals augmenten.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

En segon lloc, el saldo de mobilitat per motiu de treball és negatiu, mentre Blanes genera 4.941 desplaçaments externs només atrau 2.291 (un 46,4% sobre els generats).

Taula 6 Principals municipis en relació a la mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball a Blanes, 2001 Desp. atrets

Desp. generat

Total desp.

Lloret de Mar

304

1.258

1.562

Malgrat de Mar

281

405

686

Tordera

267

346

613

Palafolls

301

299

600

Barcelona

126

367

493

Pineda de Mar

132

144

276

Girona

179

258

Maçanet de la Selva

231

251

Calella

162

Hostalric

124

142

Mataró

120

Tossa de Mar

101

Vidreres

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens 2001, Idescat.

L’anàlisi dels desplaçaments –tant generats com atrets- dóna una visió de les diferents àrees de mercat de treball de Blanes (veure mapa). Les àrees que s’observen són: •

La principal àrea de mercat de treball la formen els municipis de Blanes i Lloret de Mar, que defineixen per sí sols un àmbit específic.

•

La segona àrea més important és la formada pels municipis de l’Alt Maresme (principalment per Tordera, Palafolls, Pineda de Mar i Malgrat de Mar i arriba fins al municipi d’Arenys de Mar).

•

Una altra àrea és la formada per la ciutat de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat i Badalona.

•

La ciutat de Girona i Salt formen una altra àrea.

•

Finalment, s’observa una darrera àrea de caràcter comarcal formada pels municipis d’Arbúcies, Santa Coloma de Farners i Sils.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Mapa 6 Mapa de la mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball, 2001

Girona

Blanes

0-19 19-99 99-200 200-500 500-1.000

Barcelona

1.000-1.600

Núm. desplaçaments Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens 2001, Idescat.

1.6

La mobilitat residència-treball: mitjà de transport utilitzat

La majoria dels desplaçaments residència-treball interns es fan amb mitjans de transport individual (59,4%), un terç dels desplaçaments (el 35%) es fan a peu i/o en bicicleta i un 5,6% amb mitjans col·lectius de transport (366 desplaçaments diaris). La situació canvia considerablement en el cas dels desplaçaments residència-treball intermunicipals amb origen Blanes: el transport col·lectiu enregistra el 13,4% dels desplaçaments (539 desplaçaments diaris) i el transport privat el 86,1%. El transport col·lectiu s’utilitza amb major grau com més lluny és el destí, així en els desplaçaments dels blanencs amb destí de llarg recorregut com els de Barcelona i l’Hospitalet el seu ús és més estès. En l’àmbit més proper, aquest mitjà de transport també és força utilitzat per anar als municipis de Massanes (38,6%) i Tordera (20,6%). També s’usa de forma significativa (entre un 10 i 15%) per a desplaçar-se als següents municipis: Lloret de Mar, Pineda de Mar, Calella i Tossa de Mar. Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

La situació és força semblant pel que fa als desplaçaments residència-treball atrets des d’altres municipis amb destí Blanes. El nombre de desplaçaments diaris amb transport públic enregistrats és de 217. Taula 7 Mobilitat obligada per desplaçaments residència-treball. Distribució per mitjà de transport, 2001

mitjà

transport

sobre

total

desplaçaments (ja siguin interns, externs,

Col·lectiu

Individual

Altres

interns

32,6

43,6

98,6

53,0

atrets o generats). S’observa que el pes del

A altres municipis

48,0

38,8

0,9

32,5

transport col·lectiu és més important en

Des d'altres municipis

19,3

17,6

0,6

14,5

l’àmbit de les relacions intermunicipals,

Total (%)

100,0

especialment pel que fa als desplaçaments

Total desplaçaments

1.122

8.928

2.326

12.376

Font: Web de l’Idescat (2005).

Total

La següent taula il·lustra el pes de cada

a d’altres municipis (representa el 48,0%). També s’observa que el mitjà de transport individual és molt utilitzat en l’àmbit dels

desplaçaments interns malgrat el model urbanístic força compacte de Blanes.

1.7

El transport públic

La distància des dels punts més allunyats de la perifèria de Blanes al nucli antic és d’uns 2 km. aproximadament. Aquesta distància està per sota del llindar de desplaçament màxima a peu i correspon a un temps màxim aproximat de desplaçament a peu d’uns 17 minuts. Aquest fet afavoreix el desplaçament a peu i en bicicleta dels habitants de Blanes. Blanes disposa de transport públic urbà. La xarxa està formada per les següents línies:

Taula 8 Xarxa de transport públic urbà Línia 1 Lloret de Mar – Hospital Comarcal – Blanes Centre – Pl. Catalunya – Els Pins – Terminal. Línia 2 Ca la Guidó – Blanes Centre – Terminal – La Plantera – Can Borell – Els Pavos – Zona Industrial – Mas Cremat. Línia 3 Pl. Catalunya – Port –Jardí Botànic – Cala Bona. Línia 4 Pl. Catalunya – Els Pins – Terminal – Estació ferrocarril – Anselm Clavé. Línia 5 Valldolig – Blanes Centre – Montferrant. Línia 6 Lloret de Mar – Mas Borinot – Mas Enlaire – Estació de ferrocarril ( per ctra. Gi-682 ). Línia 7 Pl. Catalunya – Càmpings. Línia 8 Vistamar / Residencial Blanes – Mas Borinot – Montferrant – Blanes Centre. Font: Web de l’Ajuntament de Blanes (2005).

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

També hi ha un trenet turístic que fa el següent recorregut: Càmpings – Passeig s’Abanell – Pl. Catalunya – Passeig de Mar – Port. Pel que fa al transport públic interurbà l’oferta consisteix en línies regulars d’autobusos i la línia de rodalies de Renfe que abasten els principals municipis amb els que els nivells d’interrelació de desplaçaments residència-treball amb Blanes són importants (els que enregistren més de 100 desplaçaments diaris). L’oferta actual es mostra suficient i el fet més significatiu es dóna amb els municipis de Vidreres i Tossa de Mar on la durada del trajecte és aparentment excessiu en relació a la distància recorreguda.

Taula 9 Xarxa de transport públic interurbà dels municipis amb major interrelació de desplaçaments residència-treball Destinació

Empreses de transport

Tipus enllaç

Durada trajecte (min.)

Distànci a (km.)

Lloret de Mar

Transportes Pujol y Pujol SL, AUTOCARS CALELLA, SL

Directe

25-35

6,0

Malgrat de Mar

RENFE, Barcelona Bus, SL, AUTOCARS CALELLA, SL

Directe

4-13

6,0

Tordera

RENFE, Barcelona Bus, SL

Directe

5-15

8,0

Palafolls

Barcelona Bus, SL

Directe

4,0

Barcelona

RENFE, Barcelona Bus, SL

Directe

65-70

72,0

Pineda de Mar

RENFE, Barcelona Bus, SL, AUTOCARS CALELLA, SL

Directe

10-25

12,0

Girona

Barcelona Bus, SL

Directe

45,0

Maçanet de la Selva

RENFE, Barcelona Bus, SL

Directe

12-25

19,0

Calella

RENFE, Barcelona Bus, SL, AUTOCARS CALELLA, SL

Directe

13-35

20,0

Hostalric

Barcelona Bus, SL

Directe

18,0

Mataró

RENFE, Barcelona Bus, SL

Directe

36-50

39,0

Tossa de Mar

Transportes Pujol y Pujol SL

Combinació

17,0

Vidreres

Transportes Pujol y Pujol SL-Autocars R. Mas SL (via Lloret), Barcelona Bus, SL - Transportes Eléctricos Interurbanos SA TEISA (via SILS)

Combinació

30-40

19,0

Font: Elaboració propia a partir de la web de mobilitat de la Generalitat de Catalunya (2005).

La connexió interurbana existeixent mitjançant l’oferta de rodalies de Renfe (Blanes-BarcelonaAeroport) uneix Blanes amb els principals municipis del Maresme i amb Barcelona ciutat. Els trens regionals (Blanes-Girona-Figueres-Portbou) uneixen Blanes amb Girona i França. L’estació de ferrocarril està comunicada amb la xarxa urbana de transport públic mitjançant les línies L4 i L6.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

1.8

Actuacions urbanístiques previstes

A Blanes les actuacions urbanístiques es regeixen pel Pla General aprovat l’any 1981. Actualment hi ha els següents planejaments executats i en fase de pràctica consolidació: •

Ctra. De Malgrat – Els Pins (“Can Borell”)

•

Mas Cremat Ctra. Costa Brava (“Pol. Industrial Nord”)

•

SAFA (“Polígon Industrial Ctra. De l’Estació”)

Els següents planejaments estan aprovats però no s’han executat: •

Ctra. Costa Brava – Riera Blanes (“Costa Brava”) en fase d’execució propera

•

Valldolig (en fase d’inici)

•

Mas Palou (no previst inici)

Finalment, els següents planejaments no han estat aprovats o executats: •

Residencial Blanes (executat, sense planejament aprovat)

•

Pinya de Rosa (planejament aprovat, no executable per canvi a Parc d’Interès Natural)

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

2 La població i les llars 2.1

Evolució de la població en els últims anys

A febrer de 2005 Blanes té una població de dret de 37.078 habitants. El ritme de creixement mig anual de la població a Blanes durant el període 2000-04 ha estat lleugerament inferior al de la comarca (un 3,4% front el 3,6% comarcal) i superior al provincial (del 2,5%). La població a Blanes ha anat creixent de forma constant (des de 1975) i des de l’any 1996 enregistra els màxims nivells de creixement amb taxes interanuals d’entre el 3% i el 5%. Aquest creixement ha estat lleugerament superior al de la comarca.

Gràfic 1 Evolució de la població de Blanes, 1975-204 36.000

33.000

27.000

24.000

Núm. habitants

30.000

21.000

18.000

2.004

2.002

2.000

1.998

1.995

1.993

1.991

1.989

1.987

1.985

1.983

1.981

1.978

1.976

15.000

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Els components del creixement de la població són el moviment natural (naixements i defuncions) i el migratori (entrades i sortides per migració). L'addició d'aquests components dóna com a resultat el creixement demogràfic total d'una població en un període de temps determinat.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

El creixement registrat en el període

Taula 10 Creixement de la població, 1996-20011 (Taxes per mil habitants)

Naixements

Defuncions

1996-20012 es deu principalment al

Creixement natural

Saldo migratori

Creixement total

Blanes

11,0

7,5

3,5

15,1

18,5

Selva

10,3

8,2

2,0

18,5

20,5

Catalunya

9,6

8,9

0,7

6,7

7,4

saldo migratori positiu i en menor mesura degut a l’increment dels naixements i al creixement natural de la població. L’increment del saldo migratori ha estat semblant al

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

registrat

comarca

molt

superior a la mitjana catalana. Pel que fa als naixements i les defuncions, el comportament ha estat lleugerament millor que el comarcal i el nacional.

2.2

Densitat de població

Quasi la totalitat dels habitants de Blanes viuen en nuclis de població3 (un 99,3%), només un 0,7% viu en poblacions disseminades. A més, Blanes té poques urbanitzacions -en comparació a la realitat de la comarca i els municipis veïns- i són properes al nucli urbà. Aquest grau de compactació de la població és superior que el de la comarca (un 93,8%) i el de la província (97,8%). Una nucli urbà compacte té impactes positius en l’ocupació del sòl i els usos que es fa de la ciutat (treball, formació i lleure) consumeixen menys energia i recursos

Gràfic 2 Densitat bruta de les principals poblacions properes a Blanes. 2003 Maçanet de la Selva

0,99

Blanes enregistra els nivells de densitat

Tordera

1,29

bruta de població més elevats de la

Palafolls

hab./ha.

en la mobilitat.

comarca amb 19,5 hab/ha., la densitat

3,84

Lloret de Mar

neta del municipi (comptant només el sòl

5,23

Malgrat de Mar

17,50

urbà) és de 88,8 hab./ha.

Calella

19,23

Blanes

19,50

Pineda de Mar

21,21 0

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Nota: La taxa es refereix a la mitjana anual del període quinquennal considerat

Període del que es disposen dades comparades amb la resta de Catalunya.

Es considera un “nucli de població” a un conjunt de 10 o més edificacions. La població amb un grau d’agrupació menor es defineix com a “població disseminada”.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

2.3

Població flotant

El coneixement de la població flotant4 permet conèixer el nombre de persones/dia que hi ha en un municipi en mitjana anual. L’Institut d’Estadística de Catalunya (en endavant Idescat) realitza periòdicament estimacions sobre aquesta població. S'ofereixen els resultats diferenciant: població no resident present, població resident no present, població estacional i població total. Aquests conceptes s'ofereixen en una unitat de mesura que té en compte el nombre de persones a temps complet l'any (365 dies). Aquesta mesura és la "població equivalent a temps complet any" (ETCA). Es defineix la població estacional ETCA com la diferència entre les entrades de població no resident menys les sortides de la població resident. Es considera població total ETCA als veïns residents d'aquell territori més la població Taula 11 Població estacional i total en termes d'equivalència a temps complet anual (ETCA) Pob. no resident present ETCA

Pob. resident no present ETCA

Pob. estacional ETCA

Pob. total ETCA

estacional (Idescat). Segons l’Idescat, l’any 2003 Blanes tenia una població

total

“equivalent

temps

complet” de 44.887 habitants (un 30,2% més

2.003

13.685

3.274

10.410

44.887

1.998

10.349

2.501

7.848

37.463

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

que

població

fet

empadronada).

Segons aquestes estimacions hi ha 13.685 persones que viuen a Blanes tot i no ser-ne residents i 3.274 persones que en són

residents però viuen a un altre municipi. En conseqüència, hi ha un saldo positiu de 10.410 persones que cal afegir a les empadronades.

2.4

Estructura per edats i sexe

Segons el cens del 2001 la població de Blanes tenia una edat mitjana de 38,1 anys, lleugerament inferior a la comarcal (40 anys) i la provincial (40,2 anys). Per grans grups d’edat, Blanes enregistra un percentatge de població infantil (de 0 a 14 anys) lleugerament superior al comarcal i a la mitjana catalana. Aquest fet també s’observa amb el grup de joves (15-29 anys). Un altre fet rellevant és que els nivells d’envelliment (65 i més anys) són lleugerament inferiors. Finalment, la

El càlcul de la població estacional es realitza bàsicament a partir de la informació que proporcionen les estadístiques sobre turisme, que són enquestes a la població que faciliten informació sobre el comportament turístic dels catalans, espanyols i estrangers, l'oferta municipal d'allotjament i cases de colònies i les estimacions postcensals de població. Atesa la complexitat d'estimar per a tots els municipis la mobilitat no obligada que no fa pernoctació, aquesta no ha estat considerada.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

relació entre el grup infantil i el de persones grans mostra que, contràriament al que passa al context comarcal i a la mitjana catalana, Blanes té més població infantil que persones grans. Aquesta estructura poblacional comparativament més jove, es tradueix en una major proporció dels grups poblacionals en les franges d’edat relacionades amb l’educació infantil i juvenil (preescolar de 0-2 anys, primària 3-11 anys, secundària obligatòria 12-15 anys i postsecundària 16-17 anys). Pel que fa al mercat de treball, actualment, per cada habitant en edat de jubilar-se (de 60 a 64 anys) hi ha 1,31 joves en edat d’incorporar-se a la població activa (de 15 a 19 anys). D’altra banda, la ràtio d’estructura d’edats de la població en edat de treballar mostra en conjunt un mercat laboral força jove: el grup de 16-39 anys és més nombrós (en un 38%) que el grup 40-64 anys. Finalment, Blanes registra una proporció de persones en edat de treballar (15-64 anys) lleugerament superior a la comarca i catalana. Aquesta situació, més bona que la del context comarcal i el global català, assegura la provisió de mà d’obra futura i dóna majors perspectives de desenvolupament futures al mercat laboral de Blanes.

Taula 12 Grups d'edat a Blanes, La Selva i Catalunya, 2001 Blanes

La Selva

Catalunya

Població de 0-2 anys; %

3,2

3,1

3,0

Població de 3-11 anys; %

9,1

8,8

8,0

Població de 12-15 anys; %

4,1

3,8

Població de 16-17 anys; %

2,3

2,2

2,1

Població de 14 o menys anys; %

15,4

15,1

13,8

Població de 15-29 anys; %

22,1

21,3

21,8

Població de 30-64 anys; %

47,9

47,8

47,1

Població de 15-64 anys; %

70,0

69,1

68,8

Població de 65-74 anys; %

8,5

9,1

9,7

Població de 75 o més anys; %

6,0

6,7

7,7

Taxa d'envelliment; %

14,5

15,8

17,4

41,3

42,3

44,3

1,31

1,22

1,18

1,38

1,36

1,25

Taxa de sobreenvelliment; % Rati de renovació laboral

Rati d’estructura de la població 6 en edat de treballar

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Percentatge de la població de 15 a 24 anys sobre la de 55 a 64 anys.

Analitza la composició de la població potencialment activa (16 i més anys). Rati entre la població de 16 a 39 anys sobre la de 40 a 64 anys.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Aquesta estructura d’edats fa que Blanes enregistri nivells de dependència infantil superiors i de dependència en la vellesa inferiors. Resumint, el nivell de dependència total (que engloba els dos conceptes) és significativament inferior al dels contextos comarcal i nacional. La comparació amb les dades del 1991 indica que el grau de dependència global ha disminuït en termes relatius ja que era del 45,1%. D’una banda, hi ha hagut un increment en els nivells de dependència en la vellesa i una reducció de la dependència Taula 13 Nivells de dependència7 a Blanes, La Selva i Catalunya, 2001

infantil

(que eren del 16,2% i del 29%

respectivament).

Blanes

La Selva

Catalunya

Índex de dependència infantil

22,0

21,9

20,1

Índex de dependència gent gran

20,7

22,9

25,3

cop el procés continuat d’envelliment de la

Índex de dependència

42,7

44,7

45,3

població. Tanmateix la piràmide mostra una

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

La piràmide d’edats i sexe constata altre

reducció de les cohorts compreses entre els 55 i 64 anys que es correspon amb les

persones nascudes durant la guerra civil i els anys immediatament posteriors. Aquest fet pot conduir, a curt termini i durant un període delimitat en el temps, a una desacceleració del procés d’envelliment. En relació al mercat de treball la piràmide del 2005 mostra un perfil socioeconòmic més sostenible donat que les generacions més nombroses es corresponen amb els grups amb edats compreses entre els 25 i 39 anys, en comparació amb la piràmide del 1991 on els grups més nombrosos eren els d’edats molt joves, compreses entre els 20 i 29 anys.

Índex de dependència infantil: Núm. de nens (0 a 14 anys) per cada 100 adults en edat de treballar (15-64 anys).

Índex de dependència gent gran: Núm. de persones grans (65 i més anys) per cada 100 adults en edat de treballar (15-64 anys). Índex de dependència: Núm. de nens (0-14 anys) i persones grans (65 i més anys) per cada 100 adults en edat de treballar (15-64 anys).

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Gràfic 3 Estructura de la població per sexes i edats, 2005 95+ 90 a 94

Dones Homes

85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 05 a 09 0a4 2.000

1.000

2.000

Gràfic 4 Estructura de la població per sexes i edats, 1991 95+ 90 a 94

Dones Homes

85 a 89 80 a 84 75 a 79 70 a 74 65 a 69 60 a 64 55 a 59 50 a 54 45 a 49 40 a 44 35 a 39 30 a 34 25 a 29 20 a 24 15 a 19 10 a 14 05 a 09 0a4 1.500

1.000

500

1.000

1.500

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

2.5

Moviment natural de la població

En l’evolució de la taxa de natalitat de Blanes s’observen dos períodes ben diferenciats. D’una banda, el període que va dels anys 1975 al 1983 on hi ha una davallada molt accentuada de la natalitat i el període dels anys 1983 a l’actualitat on s’ha mantingut més o menys estable al voltant dels 10-12 nascuts vius per mil habitants. En els últims anys s’observa un repuntament de la natalitat i un possible canvi de tendència, que deixa la taxa de natalitat en 12,1 nascuts vius per mil habitants per a l’any 2002. D’altra banda, la taxa de mortalitat ha enregistrat un comportament força estable durant el període que va de 1975 al 2002 i no es detecta cap repuntament relacionat amb el procés d’envelliment de la població. Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

El comportament del creixement vegetatiu de la població (naixements menys defuncions) resumeix el comportament conjunt dels dos fenòmens. En els últims anys, després d’haver-se situat en els mínims enregistrats, sembla repuntar degut a aquesta millora observada de la natalitat.

Gràfic 5 Moviment natural8 a Blanes, 1975-2002 25

Taxa de natalitat

Taxa de mortalitat

Per 1.000 hab.

Taxa de creixement vegetatiu

2.002

2.000

1.998

1.996

1.994

1.992

1.990

1.988

1.986

1.984

1.982

1.980

1.978

1.976

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Malgrat aquesta situació força negativa del comportament natural de la població en els darrers anys, Blanes es troba en una situació millor que el conjunt de la comarca i que la mitjana de la província. En aquest sentit, la taxa de creixement vegetatiu de Blanes és el doble que el de la comarca.

Taula 14 Moviment natural Blanes

La Selva

Girona

Taxa de natalitat (2000) (‰)

10,6

10,1

10,0

Taxa de mortalitat (2000) (‰)

7,6

8,7

8,8

Taxa de creixement vegetatiu (2000) (‰)

2,9

1,4

1,2

Font: Anuari Social de la Caixa de Pensions (2004).

Creixement vegetatiu: És la diferència, en termes absoluts, entre el nombre de naixements i de defuncions. La taxa de creixement vegetatiu expressa aquesta informació en termes relatius (creixement vegetatiu per 1.000 habitants). Taxa de natalitat: Núm. de nascuts vius per cada 1.000 habitants.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

2.6

Origen de la població i moviment migratori

Els processos d’immigració requereixen respostes adequades als problemes associats de segregació, atur, densificació i manca d’habitatge.

2.6.1 Moviment migratori Tot i que les altes al padró d’habitants han estat sempre superiors a les baixes, s’observa una tendència que aproxima els dos valors i que en els últims anys analitzats (1993-1994) assoleixen diferències poc significatives.

Gràfic 6 Altes i baixes de residència a Blanes, 1981-1994 1.400

Altes residència Baixes residència

1.200

1.000

800

600

400

200

1.994

1.993

1.991

1.989

1.988

1.987

1.986

1.984

1.983

1.982

1.981

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Si s’analitzen els saldos migratoris en els canvis de residència intermunicipals9 s’observa que durant el període de 1988 a 2003 el principal origen de creixement de la població prové del saldo positiu amb persones que vivien a la resta de Catalunya (exclosa la província) amb el 86,5% del total del període. En segon lloc, amb la resta de l’Estat (11,1%) i, en darrer lloc, del saldo positiu amb la comarca (6,7%). Contràriament, el saldo enregistrat durant el període analitzat amb la resta de comarques de la província de Girona és negatiu (-4,3%). És a dir, Blanes ha esdevingut un municipi molt atractiu per a les persones que viuen en un context més allunyat (probablement

Saldos destinació-procedència Correspon a la diferència entre immigrants i emigrants de cada municipi. El saldo positiu indica immigració neta en el municipi de referència. Per contra, el saldo negatiu significa emigració neta en el municipi.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

per a les persones de zones urbanes) i menys atractiu per a les persones de l’entorn més immediat.

Taula 15 Migracions. Saldos destinacióprocedència (municipis) a Blanes, 1988-2003 Any

Mateixa comarca

Resta de la província

Resta de Catalunya

Resta d'Espanya

Total

2.003

-45

391

-32

350

2.002

-48

466

485

2.001

-32

-25

393

378

2.000

287

409

1.999

-8

-20

281

310

1.998

-37

-4

285

263

1.997

-22

247

-25

204

1.995

-21

-17

257

227

1.994

-34

167

-91

1.993

-11

168

-49

110

1.992

-25

144

-96

1.990

239

382

1.989

116

254

267

672

1.988

115

127

153

398

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

2.6.2 Origen de la població La composició segons origen dels habitants de Blanes és força heterogènia. Els nascuts a la comarca són el principal grup poblacional, representen un de cada tres blanencs (33,4%). El segon grup poblacional més nombrós (amb el 27,7%) és el dels nascuts a la resta de l’Estat, que són fruït de la immigració espanyola dels anys 1950-80. En tercer lloc, hi ha els nascuts a la resta de Catalunya (el 26,1%). Dels nascuts a la resta de l’Estat, una mica més de la meitat són d’Andalusia (el 54,9%), el 11,6% d’Extremadura, el 9,6% de Castellà - La Manxa i el 6,9% de Castella - Lleó.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Gràfic 7 Població de Blanes segons el lloc de naixement, 2003

Estranger 12,8% Mateixa comarca 33,4%

Resta Estat 27,7%

Altra comarca 26,1%

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

En darrer lloc, hi ha un grup - cada cop més nombrós- de persones d’origen estranger (12,8%). Si s’observa l’evolució d’aquest col·lectiu en els últims quatre anys es veu com la proporció d’aquest col·lectiu en la població total s’ha doblat. Aquesta proporció d’estrangers és lleugerament superior a la de la comarca que és del 11,6%, i a la existent a Catalunya, del 8,0%.

Taula 16 Evolució de la població estrangera a Blanes segons lloc de naixement i nacionalitat, 2000-2003 Any

Nascuts a l’estranger

Nacionalit at estrangera

2003

12,8

11,5

2002

10,4

9,2

2001

8,3

7,0

2000

6,7

5,3

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Segons la seva procedència, el grup més nombrós d’estrangers el formen els d’origen africà. El segon grup més nombrós és el format per persones que procedeixen d’Amèrica del Sud. El tercer grup més nombrós el que formen els estrangers procedents de països de la Unió Europea. Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

L’agrupació de la població estrangera segons països d’origen aproxima el nivell d’immigració de tipus econòmic existent. Les dades enregistrades a Blanes donen que aproximadament el 75-80% d’aquesta immigració és de caràcter econòmica.

Gràfic 8 Població segons nacionalitat, 2003

Àsia i Oceania 1,7%

Resta UE 20,3%

Amèrica del Sud 24,2%

Resta Europa 12,2%

Amèrica del Nord i Central 4,4%

Àfrica 37,2%

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Les dades d’evolució de la població estrangera a Blanes indiquen que hi ha una pèrdua relativa del pes dels grups amb països d’origen UE i Àfrica, a favor – principalment- dels estrangers d’Amèrica del Sud i de la resta d’Europa (probablement de l’Europa de l’Est).

Taula 17 Evolució de la població resident a Blanes nascuda a l’estranger segons nacionalitat, 2000-2003 Resta UE

Resta Europa

Àfrica

Amèric a del Nord i Central

Amèric a del Sud

Àsia i Oceani a

Total

2003

20,3

12,2

37,2

4,4

24,2

1,7

100,0

2002

21,9

10,1

42,6

4,7

18,5

2,3

100,0

2001

25,5

8,5

46,2

4,6

12,5

2,8

100,0

2000

30,4

5,2

46,5

5,3

9,9

2,8

100,0

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

2.7

Nivells d’instrucció

En termes generals, Blanes enregistra un nivell d’instrucció de la població en edat de treballar inferior a la mitjana catalana. Les diferències més significatives amb Catalunya s’enregistren en els nivells d’estudis de tercer grau10 i amb la proporció d’analfabets i persones sense estudis. Per sexes, les dones enregistren nivells educatius més propers a la mitjana catalana que els homes. Per edats, els grups més joves tenen nivells d’instrucció superiors als grups de més edat. El 54,6% de la població en edat de treballar té estudis de segon grau l’any 2001. A Catalunya aquesta proporció és lleugerament superior, del 58%. En aquest nivell d’estudis les diferències per edats i sexe amb Catalunya són negatives excepte pel grup d’edat 25-34 anys on Blanes té registres més alts. Les diferències més importants són amb els grups de més edat (els de 45-54 anys i 55-64 anys) i es redueixen amb l’edat (25-34 i 35-44 anys). Tanmateix, en el grup més jove (15-24 anys) hi ha un canvi de tendència i s’observa que es tornen a eixamplar les diferències amb Catalunya. El percentatge de població en edat de treballar que ha assolit estudis de tercer grau és del 8,8% i a Catalunya del 16,2%. En aquest nivell d’estudis la situació és força diferent a la dels estudis de segon grau. Les diferències amb la mitjana catalana augmenten en les edats més joves excepte pel grup 15-24 anys on aquestes diferències es redueixen significativament. Per exemple, en el grup d’edat 25-34 anys, Catalunya assoleix els màxims nivells de població amb estudis de tercer grau - el 24,8% - mentre que a Blanes aquesta proporció és del 13,7%. L’augment de les diferències no es deu a un menor pes d’aquests estudis en la població blanenca sinó a un major augment - d’aquest nivell d’estudis- en la població catalana que no s’ha enregistrat a Blanes. Els nivells d’analfabetisme enregistrat a Blanes és del 2,5% de la població en edat de treballar. Aquesta xifra és el doble de la catalana (1,2%). En el grup de més edat 55-64 la proporció d’analfabets és del 6,3%, front el 2,9% d’analfabets en aquest mateix grup d’edat a Catalunya. La proporció de persones sense estudis és del 11,2%, una de cada deu persones en edat de treballar. A Catalunya la xifra és del 6,3%. En el grup d’edat 55-64 anys, una de cada quatre persones no té estudis (el 28,4%).

Estudis universitaris.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Taula 18 Nivell d’instrucció de la població en edat de treballar per grups d’edat i sexe a Blanes, 2001 15-24

25-34

35-44

45-54

55-64

25-64

Homes

Dones

Total

Analfabets

1,0

1,4

2,1

2,9

6,3

2,8

2,1

2,8

2,5

Sense estudis

5,0

5,6

8,2

15,6

28,4

12,5

11,0

11,4

11,2

Primer grau

16,3

17,3

22,6

30,0

33,1

24,4

23,3

22,6

23,0

Segon grau

71,9

61,9

57,3

43,9

28,6

50,8

55,8

53,3

54,6

Tercer grau

5,7

13,7

9,8

7,6

3,6

9,5

7,7

9,9

8,8

100,0

Total

Font: Web de l’INE, Cens 2001.

Gràfic 9 Nivell d’instrucció de la població en edat de treballar a Catalunya i Blanes, 2001 0,6 0,4

Doctorat

Catalunya Blanes

7,8

Llicenciatura

3,7 7,7

Diplomatura

4,7 6,7

FP Grau Superior

4,1 6,8 5,5

FP Grau Mig

13,7

Batxillerat superior

10,4 30,7

ESO, EGB, Batxillerat elemental

34,6 18,3

Primer grau

23,0 6,3

Sense estudis

11,2 1,2 2,5

Analfabets 0

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

El 81,6% de la població en edat de treballar no té cap especialització professional11. A Catalunya la proporció és del 70,3%. De les 3.908 persones amb especialització professional enregistrades l’any 2001, els àmbits d’especialització més importants són els relacionats amb les Ciències Socials (el 22,8%, que inclou les especialitzacions en gestió empresarial) i en Formació Tècnica i Indústries (el 20,2%). En un segon terme destaquen les especialitzacions en Magisteri i Educació Infantil (9,2%).

Correspon únicament a les persones que han assolit el nivell d’estudis de Formació Professional (mig i superior), Estudis Universitaris de primer i segon cicle (Diplomatures, Enginyeries Tècniques, Llicenciatures i Enginyeries) o de tercer cicle (doctors).

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Malgrat les diferències amb Catalunya són significatives pel que fa a la proporció de persones amb estudis d’especialització professional, la distribució segons especialitats no recull diferències importants.

Gràfic 10 Nivell d’instrucció de la població en edat de treballar a Catalunya i Blanes, 2001 1,1 1,4

Agricultura, Ramaderia, Pesca; Veterinària

Catalunya Blanes

2,6 2,4

Arquitectura o Construcció

3,6 2,6

Informàtica Dret

4,4 3,1

Ciències

4,1 4,7

Enginyeries

4,9

6,5

Arts i humanitats

8,1 7,4

Magisteri, Educació infantil...

7,6 7,0

Altres serveis

9,2 10,0 11,7 11,4

Salut, Serveis Socials

20,9 20,2

Formació Tècnica i Industries

22,4 22,8

Ciències Socials 0

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Pel que fa als nivells d’instrucció del conjunt de la població, els grups de població estrangera tenen una major proporció de persones amb estudis de tercer grau – a excepció dels d’origen africà- que el conjunt de la població de nacionalitat espanyola (el 9,8% dels estrangers front el 6,9% dels espanyols). El grup poblacional on hi ha més persones amb estudis de tercer grau és els de països de la resta d’Europa (amb el 19,7%), a continuació els dels països de la UE (14,9%) i, finalment, els de nacionalitat sudamericana (amb el 11,7%). Dels grups d’estrangers amb major presència a Blanes, només els de nacionalitat africana enregistren nivells d’instrucció globals pitjors (en aquest cas molt pitjors) que els de nacionalitat espanyola. Es podria dir, doncs, que la població estrangera està en termes generals més ben instruïda que la població de nacionalitat espanyola. Cal matisar, però, que no sempre els sistemes educatius són comparables.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

2.7.1 Participació en educació i formació Els Censos de població incorporen una pregunta relativa als estudis en curs de les persones que en la data de referència es trobessin cursant estudis de qualsevol tipus. S'entén per estudis aquells que tenen un programa establert, una durada mínima de tres mesos i que estan associats a un centre d'ensenyament oficial o privat, encara que es tracti d'ensenyament lliure, a distància, per correspondència, etc. En el cas que es cursessin simultàniament més d'un estudi calia fer constar només el considerat principal (Idescat). La proporció de Blanencs de 16 i més anys amb estudis en curs és del 9,4%, lleugerament inferior al 10,0% que hi ha a la comarca i el 12,4% a Catalunya. Prenent el grup d’edat 25-64 anys - que es correspon amb les persones en edat de treballar que ja han finalitzat el període de formació inicial - s’obté el grau de participació en la formació al llarg de la vida. A Blanes a data 1 de novembre de 2001 hi ha 961 persones realitzant algun curs de formació orientat a desenvolupar les seves capacitats professionals. Aquesta xifra representa el 5,5% d’aquest grup poblacional. En comparació amb la província, Blanes enregistra nivells de participació en la formació professional continuada i ocupacional lleugerament més baixos. La majoria de les persones que estan realitzant algun curs de formació professional ho fa pel seu propi compte (el 42,5% a través de l’oferta privada de formació no reglada i un 31,4% mitjançant l’oferta de formació professional reglada). És a dir, les persones que assisteixen a cursos promoguts per l’empresa són el 15,8% i un 2,8% el que assisteixen a cursos de formació ocupacional i escoles taller promoguts pel Departament de Treball.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Gràfic 11 Estudis en curs de la població 25-64 anys, 2001 Programes de garantia social

0,0

En.artístics grau elemental o mitjà

0,8

ESO,educació secundària per a adults

1,6

Batxillerat, BUP, COU

1,7

FP de grau superior o equivalent

1,8

Ensenyaments inicials per a adults

2,0

Doctorat

2,6

Curs INEM, o equivalent per a desocupats

2,7

Escola Oficial d'idiomes

2,8

FP de grau mitjà o equivalent

3,4

Postgrau màster,MIR o anàleg

5,3

Diplomatura universitària o equivalent

7,5

Llicenciatura universitària o equivalent

10,8

Curs de formació promogut per l'empresa

15,4

Altres cursos (Informàtica, oposicions..)

41,3 0

Font: Web de l’INE, Cens 2001.

2.7.2 Coneixement del Català

Gràfic 12 Coneixement del Català de la població de 2 anys i més, 2001 100 93,3

94,9 94,5

77,7

76,7

74,5

68,9

força alt, amb el 93,3% de la població que

Blanes Selva Catalunya

90 80

El nivell de comprensió oral del català és l’entén. Aquests nivells són similars als que hi

context

comarcal

nacional.

74,3

Tanmateix, les diferències territorials són

68,0

significatives quant a saber-lo parlar, llegir o

54,3 49,8

escriure i la població blanenca enregistra

44,4

nivells força inferiors.

30 20 10

5,1 5,5

No s’observen diferències significatives en el

No l'entén

coneixement del català per sexes però si per

6,7

0 L'entén

El sap parlar

El sap llegir

El sap escriure

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

edats. Els nivells de comprensió del català es mantenen força similars pels diferents grups

(excepte en el grup de més edat que hi ha un 13,4% que no l’entén). Els percentatges de població Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

que el saben parlar, llegir i escriure baixen considerablement en els grups de més edat. Mentre en el grup 15-29 anys un 74,0% el sap escriure, aquesta proporció és del 20,5% en el grup 55-64 anys.

Taula 19 Població de 10 anys i més segons coneixement del català per edats, 2001 l'entén

el sap parlar

el sap llegir

el sap escriure

No l'entén

10 anys i més

De 10 a 14 anys

97,5

88,3

87,6

78,6

2,5

100,0

De 15-29 anys

95,6

85,1

84,0

74,0

4,4

100,0

De 30-44 anys

93,9

71,9

73,5

45,2

6,1

100,0

De 45-55 anys

94,9

65,2

65,6

28,2

5,1

100,0

De 55-64 anys

93,3

54,3

54,0

20,5

6,7

100,0

De 15-64 anys

94,6

72,4

72,7

47,7

5,4

100,0

De 65 o més anys

86,6

51,3

49,9

20,5

13,4

100,0

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Donada la importància que té el fenomen migratori, s’analitza

la seva influència en el

coneixement del català per part d’aquest col·lectiu. Un 61,7% de la població estrangera manifesta un bon nivell de comprensió del català. Tanmateix, les dificultats més importants apareixen a l’hora de parlar-

Taula 20 Població de 2 anys i més segons nacionalitat i coneixement del català, 2001 L'entén

El sap parlar

lo, llegir-lo o bé escriure’l.

El sap llegir

El sap escriure

No l'entén

Pob. 2 anys i més

Per orígens, els estrangers

Espanyola

95,6

71,8

71,0

46,6

4,4

100,0

amb nacionalitats de la UE i

Resta Unió Europea

74,7

40,6

47,2

17,2

25,3

100,0

de països de l’Amèrica del

Resta d'Europa

59,6

22,5

20,5

13,2

40,4

100,0

nord i central són els que

Àfrica

50,2

16,0

14,9

9,3

49,8

100,0

Amèrica del N. i cent.

82,7

40,4

38,5

24,0

17,3

100,0

Amèrica del Sud

65,9

33,0

29,1

14,6

34,1

100,0

Àsia i Oceania

50,0

22,5

20,0

10,0

50,0

100,0

grup d’estrangers d’Amèrica

Total estrangera

61,7

27,3

27,2

13,4

38,3

100,0

del sud és el següent grup

Total

93,3

68,9

68,0

44,4

6,7

100,0

amb

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

tenen un nivell superior de comprensió del català. El

major

nivell

comprensió. Els col·lectius que manifesten tenir més

problemes amb el català són els d’origen africà i asiàtic. Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Segons l’Oficina del Català a Blanes que té el Consorci per a la Normalització Lingüística, a partir de l'any 2001 fins a l’actualitat la tendència ha estat que la majoria de cursos que ofereixen són per a no catalanoparlants perquè aquesta és la demanda majoritària que tenen. El curs actual, dels 20 cursos que hi ha: 9 són adreçats a catalanoparlants i 11 a no catalanoparlants. La raó més important és el fort corrent migratori, però també hi ha altres raons: la població catalanoparlant s'ha anat formant al llarg d'aquest temps -s'han anat traient els certificats de nivell C i B que la Llei de Política Lingüística exigeix-, i una altra raó és que les noves generacions surten de l'escola amb els certificats convalidats. Sobre les línies de futur, la línia mestra d'actuació de la política lingüística de l'Oficina de Català de Blanes és la de fomentar l'ús social del català, que ha retrocedit enormement. Al llarg d'aquests més de vint anys de normalització lingüística a Blanes i a arreu de Catalunya el nombre global de població que sap parlar i escriure el català ha crescut enormement. Però cal tenir en compte que l'augment del coneixement no implica de manera automàtica un mateix nivell de creixement del seu ús, atesa la possibilitat d'usar un altre idioma (en aquest cas conegut per la totalitat de la població i amb unes normes socials d'ús predominantment al seu favor). En aquest sentit, s’ha d'esmentar dos factors que, actualment, no juguen a favor de la llengua catalana: un de demogràfic i un de social. D'una banda, la població tendeix a una lenta però gradual disminució del percentatge global d'individus que tenen com a llengua primera l'idioma autòcton i, en canvi, cap a un progressiu augment dels que han tingut les dues llengües com a maternes i dels que hi tenen únicament el castellà. La direcció d'aquest procés suggereix una progressiva minorització demogràfica de la població de primera llengua autòctona i, per tant, no sols la permanència de la població de llengua primera castellana sinó el seu augment espectacular amb l'actual immigració. D'altra banda, hi ha el factor social. La tendència tan arrelada dels catalanoparlants d'utilitzar el castellà sistemàticament davant d'una persona que s'intueix que ve de fora o quan s'està en grup minva considerablement la vitalitat del català. En aquest context s’ha de dir que els usos lingüístics reals per part de la població en aquests moments no difereixen gaire respecte de fa unsanys. Tot i que els programes d'immersió lingüística de les escoles han augmentat el coneixement de l'idioma entre els joves, aquests no acaben de parlar-lo perquè el català no ha permeat en els àmbits del lleure i de la feina. Aquest fet, sumat a l'elevat índex d'immigració actual, fa que el tema lingüístic mereixi una reflexió.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Gràfic 13 Nombre de cursos de Català, 1984- Gràfic 14 Nombre d’alumnes de Català, 2005 1984-2005 45

1200

40 40

970

1000

800

725

25 20 18

17 17

600

19 19

500

14 12

353 365

400

349

398

414

447

268

10 10 10

166

200

105 23

85-86

84-85

56 37 38

45 03-04

02-03

01-02

00-01

99-00

98-99

97-98

96-97

95-96

94-95

93-94

92-93

91-92

90-91

89-90

88-89

87-88

04-05

03-04

02-03

01-02

00-01

99-00

98-99

97-98

96-97

95-96

94-95

93-94

92-93

91-92

90-91

89-90

88-89

87-88

86-87

85-86

84-85

0 86-87

407

Font: Oficina de Català de Blanes, Consorci per a la Normalització Lingüística.

2.8

Dinàmica de les llars i els habitatges

2.8.1 Llars En els darrers anys s’ha observat un canvi d’hàbits en la societat reflectits en la baixa demografia, els canvis d’estils de vida i consum, l’emancipació de la dona, etc. Aquesta situació ha provocat també, canvis en l’estructura de les llars i les famílies. El nombre de llars a Blanes l’any 2001 era de 11.186. Respecte al 1991 el nombre de llars a Blanes ha crescut un 43% (un 4,2% anual de mitjana). Aquest creixement ha estat el doble del creixement de la població, que ha crescut un 22,8% (un 2,2% anual de mitjana). La formació de llars ha crescut molt més a Blanes que a la província (3,1% anual de mitjana) i a Catalunya (un 2,0%). A la dècada 1991-2001 s’han produït modificacions importants en l’estructura i la grandària de les llars. El canvi més notable és l’augment de les llars unipersonals. És a dir, els tipus de llars que més han crescut han estat les d’una sola persona (un 99% respecte al 1991). En segon lloc, les de 2 i 3 membres. Contràriament, les llars de 4 membres han crescut per sota la mitjana i les de 5 i més membres són menys que les que hi havia el 1991. En termes de dimensió mitjana de les llars s’ha passat del 3,10 persones per llar l’any 1991 a les 2,74 de l’any 2001. Pel que fa a la població de nacionalitat estrangera la dimensió mitjana de les llars l’any 2001 era lleugerament superior amb 3,16 persones per llar.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Taula 21 Llars segons el nombre de persones. 1991, 1996, 2001

En termes generals s’observa una diversificació en la composició de les llars amb l’aparició de les llars unipersonals que han anat prenent pes de forma continuada i en detriment de les llars amb més membres.

1991

1996

2001

15,3

17,5

21,3

24,1

25,9

27,4

Si s’analitzen les llars segons les relacions entre els membres

21,9

22,4

21,5

s’observa que el tipus de llar més nombrós és el d’una família

23,8

23,2

20,9

formada per una parella amb fills i sense altres persones, que

9,8

7,9

5,9

6 i més

5,1

3,1

3,0

Total

100,0

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

representen una de cada tres llars. El segon grup més nombrós és el de les llars unipersonals (21,3%) i el tercer el de les famílies formades per una parella sense fills i sense altres persones (20,0%). Aquests tres models de llar representen conjuntament el 78,4% del total.

Un altre tipus de llar que ocupa un lloc rellevant són les llars monoparentals amb el 7,9% del total, especialment les formades per una mare amb fills.

Taula 22 Rànquing dels tipus de llars, 2001 Llars

Total

11.186

100,0

Una família sense altres persones.. Un nucli només parella amb fills

4.152

37,1

Llars unipersonals

2.384

21,3

Una família sense altres persones.. Un nucli només parella sense fills

2.235

20,0

Una família sense altres persones. Un nucli sol. Mare amb fills

646

5,8

Una família sense altres persones.. Un nucli amb d’altres familiars. Parella amb fills

348

3,1

Una família sense altres persones. Sense nucli

257

2,3

Una família sense altres persones. Un nucli amb d’altres familiars. Parella sense fills

198

1,8

Una família sense altres persones. Dos o més nuclis sense altres familiars

161

1,4

Llars multipersonals que no formen família

142

1,3

Una família sense altres persones. Un nucli sol. Pare amb fills

127

1,1

Una família sense altres persones.. Un nucli amb d’altres familiars. Mare amb fills

110

1,0

Altres tipus de llar

426

3,8

Font: Web de l’INE (2005).

Part d’aquest augment de les llars unifamiliars s’explica per la major esperança de vida de les dones. Si s’analitza l’estat civil, el 9,7% de les dones són vídues, aquest percentatge és del 44,9%

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

en el cas de les dones majors de 65 anys. Aquests percentatges similars als de la comarca (el 10,0% i 45,1% respectivament) i lleugerament inferiors als de Catalunya (del 11,0% i 45,2%). Si s’analitza la composició de les llars unipersonals per sexe i edat s’observa que hi ha un nombre lleugerament superior de dones (54,1%) que d’homes i que la meitat de les dones que viuen soles són majors de 65 anys (50,2%). Els homes tenen un comportament diferent i la majoria d’homes que viuen sols estan en edat de treballar (79,1%).

Taula 23 Principals indicadors demogràfics12 Blanes

La Selva

Girona

Taxa de maternitat (2002) (‰)

192,5

188,7

181,0

Taxa de fecunditat (2000) (‰)

40,0

39,9

39,1

Taxa de nupcialidad (2000) (‰)

5,1

4,1

5,2

Pel que fa als indicadors relacionats amb

maternitat,

fecunditat

nupcialiat, Blanes enregistra nivells lleugerament més alts que el context

Font: Anuari Social de la Caixa de Pensions

comarcal i el nacional.

2.8.2 Habitatges familiars Del parc d’habitatges familiars a Blanes, la meitat està destinat a habitatge principal (el 48,7%) i un significatiu 40,7% està destinat a segona residència. Aquesta proporció d’habitatge de segona residència és superior a l’enregistrat a nivell comarcal i molt superior al context general de Catalunya.

Taula 24 Context territorial dels habitatges familiars, 2001 Principals Convencionals

No principals Secundaris

Vacants

Altres

Total

Blanes

48,7

40,7

10,2

0,5

100,0

Selva

53,5

35,9

9,8

0,8

100,0

Catalunya

69,9

15,5

13,7

0,9

100,0

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

La construcció durant la dècada 1991-2001 d’habitatges familiars convencionals es correspon amb l’evolució de les llars al municipi. Mentre el creixement anual mitjà d’habitatges familiars convencionals ha estat del 4,3%, la creació de llars enregistrada ha estat del 4,2%. D’altra banda,

Taxa de maternitat: Núm. de nens de 0 a 4 anys sobre les dones de entre 15 i 49 anys.

Taxa de nupcialitat: Núm. de matrimonis per cada 1.000 habitants. Taxa de fecunditat: Núm. de nascuts vius per cada 1.000 dones de 15 a 49 anys.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

l’evolució del creixement dels habitatges secundaris ha estat significativament inferior, del 2,6% anual de mitjana. Finalment, el creixement més important ha estat l’enregistrat pels habitatges familiars buits que han passat de 1.112 a 2.335, que es correspon amb un increment del 11,0% de mitjana anual. La proporció d’habitatges familiars buits després d’aquest augment va assolir el 10,2% del total d’habitatges familiars. Aquesta xifra és similar a la del context comarcal i català.

Taula 25 Evolució dels habitatges familiars, 1991, 2001 2001

1991

2001 (%)

Variació absoluta

Var. Interanual (%)

principals

Convencionals

11.186

7.811

48,7

3.375

no principals

Secundaris

9.356

7.452

40,7

1.904

2,6

Vacants

2.335

1.112

10,2

1.223

11,0

Altres

110

0,5

18,9

22.987

16.413

100,0

6.574

4,0

Total

4,3

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Pel que fa al règim de tinença, un 10,9% dels habitatges familiars són de lloguer. Aquesta proporció és inferior a la existent en l’àmbit provincial i català.

Taula 26 Règim de tinença dels habitatges familiars, 2001 Blanes

Girona

Catalunya

Llars amb habitatge en propietat (%)

83,8

78,3

78,9

Llars amb habitatge en lloguer (%)

10,9

15,5

16,7

Llars amb habitatge en altre règim (%)

5,3

6,1

4,4

Font: Anuari Social de la Caixa de Pensions (2004)

Segons el cens d’habitatges del 2001, l’edat mitjana dels habitatges a Blanes és de 27,7 anys i un 5,2% dels edificis familiars de Blanes està en estat deficient.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

3 El mercat de treball 3.1

Nivells d’activitat i atur

Blanes enregistra nivells d’ocupació inferiors al context comarcal i nacional. Un 42,0% de la població està ocupada front el 44,5% a nivell comarcal i el 44,7% de la mitjana catalana l’any 2001. A més, l’atur també és més elevat, incidint sobre el 6,4% del total de la població. Pel que fa a la població inactiva, Blanes enregistra menys jubilats i pensionistes i menys incapacitats permanents, la mateixa proporció d’escolars i estudiants i més persones que es dediquen a les feines de la llar.

Taula 27 Relació amb l’activitat de la població , 2001 Blanes Actius

Inactius

Selva Maresme

Catalunya

Ocupats

42,0

44,5

45,3

44,7

Busquen 1a ocupació

0,9

0,7

0,9

0,8

Desocupats ocup. anteriorment

6,4

5,4

4,9

4,3

Total

49,3

50,6

51,1

49,7

Jubilats o pensionistes

14,2

15,3

13,6

15,8

Incapacitats permanents

1,9

1,8

2,0

2,2

Escolars i estudiants

18,3

19,8

18,0

Feines de la llar

10,0

8,4

8,5

9,2

Altres situacions

6,3

5,5

5,0

5,1

Total Total

50,7

49,4

48,9

50,3

100,0

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Segons nacionalitat s’observen diferències significatives entre la població estrangera i l’espanyola. El trets més significatius són: •

Els dos grups poblacionals mantenen nivells d’ocupació similars.

•

La proporció de persones de nacionalitat estrangera que cerquen feina és significativament superior als de nacionalitat espanyola. En conseqüència, s’enregistren nivells d’activitat superiors en el grup d’estrangers.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

•

Pel que fa a la població inactiva, els estrangers quasi bé no registren jubilats ni pensionistes, mentre aquest grup representa el 15,0% de la població de nacionalitat espanyola.

•

El més significatiu pel que fa a la inactivitat és el gran nombre d’estrangers en el sistema escolar. Mentre la proporció de població espanyola dedicada a tasques escolars i a estudis és del 18,1%, la proporció d’estrangers és del 23,2% (un de cada quatre estrangers).

Gràfic 15 Població segons nacionalitat i relació amb l'activitat, 2001 altres situacions

6,0

8,4

11,6

Resta estrangers Resta Unió Europea Espanyola

feines de la llar

9,8 11,8 10,0

escolars i estudiants

12,7 0,3 1,3 2,0 1,7

incapacitats permanents jubilats o pensionistes

9,5

desocupats ocup.anterior

6,2

23,2 18,1

15,0

9,2 11,2

3,7 1,7 0,7

busquen 1a ocupació

40,6 43,4 42,1

ocupats 0

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

La taxa d’activitat a Blanes és del 70,3% i la taxa d’atur del 14,9% l’any 2001, sent una de les taxes d’atur municipals més altes de la comarca, només superada per Lloret de Mar amb un 21,2% i Tossa de Mar amb el 18,6%. En aquest mateix període a Catalunya la taxa d’atur és del 10,1%. La taxa d’ocupació de la població en edat de treballar és del 59,7%. Aquesta xifra –junt amb Lloret de Mar, Tossa de Mar, Vidredres – és de les més baixes de la comarca i està molt per sota de la mitjana a Catalunya, que és del 64,5%. En el context territorial d’interrelació laboral, només Pineda de Mar i Calella enregistren taxes d’ocupació inferiors.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Taula 28 Taxes d’ocupació, activitat i atur al context territorial de Blanes, 2001 Taxa d'ocupació

Taxa d'activitat

Taxa d'atur

Hostalric

69,6

74,1

6,1

Palafolls

65,1

72,6

10,4

Maçanet de la Selva

64,6

70,6

8,5

Catalunya

64,5

71,8

10,2

Selva

64,1

73,0

12,2

Maresme

64,1

72,4

11,4

Malgrat de Mar

63,7

73,4

13,2

Vidreres

63,2

69,6

9,3

Tordera

62,5

68,4

8,7

Tossa de Mar

61,1

75,0

18,6

Blanes

59,7

70,3

Pineda de Mar

59,8

Lloret de Mar Calella

Taula 29 Taxes d’ocupació a la comarca, 2001 Taxa d'ocupació (%)

Taxa d'ocupació (%)

Brunyola

76,4 Susqueda

68,6

Sant Julià del Llor i Bonmatí

74,3 Sant Feliu de Buixalleu

68,6

Osor

72,9 Riudarenes

67,7

Caldes de Malavella

70,0 Massanes

66,6

Anglès

69,7 Riudellots de la Selva

66,4

Hostalric

69,6 Breda

66,4

Arbúcies

69,6 Fogars de la Selva

64,8

Cellera de Ter, la

69,0 Maçanet de la Selva

64,6

Riells i Viabrea

69,0 Selva

64,1

Sils

68,9 Vidreres

63,2

14,9

Santa Coloma de Farners

68,8 Tossa de Mar

61,1

70,4

15,1

Vilobí d'Onyar

68,8 Blanes

59,7

59,2

75,2

21,2

Sant Hilari Sacalm

68,7 Lloret de Mar

59,2

57,4

72,7

21,0

Amer

68,7

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Tanmateix, l’evolució de les taxes d’activitat, ocupació i atur han estat favorables en el darrer deceni. La taxa d’activitat ha passat del 63,4% l’any 1991 al 70,3% de l’any 2001 (ha augmentat 7 punts percentuals). La taxa d’ocupació ha passat del 50,0% l’any 1991 al 59,7% l’any 2001, quasi 10 punts percentuals més. Finalment, la taxa d’atur s’ha reduït del 21,1% al 14,9%.

Taula 30 Evolució de les taxes d’ocupació, activitat i atur a Blanes, 1991, 1996, 2001 1991

1996

2001

Taxa d'ocupació

50,0

54,3

59,7

Taxa d'activitat

63,4

66,0

70,3

Taxa d'atur

21,1

17,7

14,9

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

En termes generals, la taxa d’ocupació femenina enregistrada és inferior a la masculina. Les diferències per gènere són força significatives, el 45,6% de les dones en edat de treballar estan Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

ocupades front el 73,3% dels homes. Pel que fa a les taxes d’atur, s’observa el mateix comportament. Per edats, les taxes d’ocupació són més elevades pel grup de població amb edats compreses entre 25 i 54 anys, el segueix el grup d’edat 15 a 24 anys i, finalment, el grup 55-64 anys és el que enregistra nivells d’ocupació més baixos. Pel que fa a les taxes d’atur, el grup més jove i el de més edat són grups on l’atur té una major incidència. Per edats i sexe, les diferències més notables en la taxa d’ocupació és pel grup d’edats compreses entre 55 i 64 anys. En aquest grup d’edat, només s’enregistra un 19,6% de dones en edat de treballar ocupades front el 48,9% dels homes. Pel que fa a l’atur femení, la incidència és força semblant pels diferents grups d’edat i afecta al 21% de les dones actives. En el cas dels homes l’atur té una major incidència pel grup més jove i afecta a un 15,8% dels joves en situació activa (ocupat o cercant feina).

Gràfic 16 Taxes d’ocupació (16-64 anys), segons edat i sexe, 2001

Gràfic 17 Taxes d’atur (16-64 anys), segons edat i sexe, 2001

90 83,1

homes

dones

total

30 homes

dones

total

73,3

60 50

67,5

23,9

23,4

59,7 55,5 49,8

51,6

19,4

20 48,9

45,6

43,5

15,8

15,4

21,3

20,9

14,9

14,0

34,2

11,8

10,4

9,2

10 19,6

10 0 15-24

25-54

55-64

Total

0 15-24

25-54

55-64

Total

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Per estudis, els homes enregistren taxes d’ocupació superiors a les dones en tots els nivells. Tanmateix, les diferències de gènere són menors quan majors són els nivells d’estudis. Aquest mateix comportament – fins i tot més intensificat- s’observa en les taxes d’atur, les dones enregistren nivells més alts d’atur excepte en el cas del grup d’analfabets/es, on la incidència és més gran entre els homes que entre les dones.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Gràfic 18 Taxes d’ocupació (16-64 anys), segons nivells d’estudi i sexe, 2001

Gràfic 19 Taxes d’atur (16-64 anys), segons nivells d’estudi i sexe, 2001

90 homes

dones

77,2

80 71,1

dones

70 62,8

21,4

58,8

homes

26,9

70,8

22,2

21,3

20,7

18,6

47,3

50 42,6

37,8

40 30

28,5

15 11,4

28,3

11,6

17,9

10,1

9,9

10,4

6,8

11,2

10 0 Analfabets

Sense estudis

Primer grau

Segon grau

Tercer grau

Total

0 Analfabets

Sense estudis

Primer grau

Segon grau

Tercer grau

Total

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Fins a aquest punt s’ha analitzat la incidència de l’atur i l’ocupació en els diferents grups poblacionals, a continuació s’analitza el volum i estructura de la població aturada registrada en les oficines del Servei Català d’Ocupació (SOC). L’atur registra 1.062 persones de mitjana l’any 2004. Afecta principalment a les dones, amb el 58% del total. L’anàlisi per sexes amaga realitats diferents: entre els homes hi ha més aturats majors de 45 anys i entre les dones hi ha més aturades del grup 30-44 anys. Per estudis, la major part d’aturats tenen estudis de segon grau (el 81,4%). Un 15,9% de primer grau. Els aturats amb nivells d’estudis de tercer grau i analfabets representen el 2,6% i el 0,1% respectivament.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Gràfic 20 Atur registrat per sexe, mitjana anual 2004

Gràfic 21 Atur registrat per edats, mitjana anual 2004

16-20 anys 5,8%

20-24 anys 10,6%

45 i més anys 35,2%

Homes 42%

25-29 anys 11,7%

Dones 58%

30-44 anys 36,7%

Gràfic 22 Atur registrat per edat i sexe, mitjana anual 2004 0,5 41,4%

Gràfic 23 Atur registrat per nivell d’estudis, mitjana anual 2004

41,8%

0,4

Tercer grau 2,6%

0,4 30,1%

0,3

Sense estudis 0,1% Primer grau 15,9%

30,5%

0,3 0,2 0,2 0,1 0,1

11,4% 9,6%

11,2%12,0%

20-24

25-29

7,2% 4,8%

0,0 <20

Homes

30-44

45+

Segon grau 81,4%

Dones

Font: Web del Departament de Treball i Indústria, Observatori del Mercat de Treball.

L’atur afecta principalment als col·lectius professionals que exerceixen una ocupació poc o gens qualificada. Un de cada tres aturats és un treballador no qualificat (peons de la indústria, de la construcció i dels serveis). Un altre 30% són treballadors poc qualificats dels serveis (treballadors de la restauració, del comerç, de l’atenció a les persones). Aquests dos grups professionals sumen conjuntament el 65,9% del total de l’atur registrat al municipi. L’atur també té certa incidència sobre els grups professionals de mitjana qualificació, com són els empleats administratius i els treballadors qualificats de la indústria i la construcció. En la resta de grups professionals –de qualificació i especialització mitjana i alta- la incidència és mínima.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Per activitats econòmiques s’observa certa concentració de l’atur en l’hoteleria, amb el 31,9% de l’atur registrat. Un 21,3% també es concentra en el comerç i un 14,1% en les activitats immobiliàries i de lloguer. Activitats totes elles relacionades amb el turisme. En darrer lloc, cal assenyalar cert atur que prové de l’activitat industrial i constructora (el 9,3% en tots dos casos). Aquestes quatre activitats econòmiques representen el 85,8% de l’atur enregistrat al municipi.

Gràfic 24 Atur registrat per grups professionals, mitjana anual 2004

1-Personal directiu

0,7

6-Treb. qualificats en activitats agràries i pesqueres

0,8

2-Tècnics i professionals científics i intel·lectuals

2,7

3-Tècnics i professionals de suport

3,5

8-Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors

4,0

7-Artesans i treb. qualificats de la indústria, la construcció i la mineria

9,3

4-Empleats administratius

13,1

5-Treb. de restauració, personals, protecció i venedors de comerços

30,7

9-Tre. no qualificats

35,2 0

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Gràfic 25 Atur registrat per activitats econòmiques, mitjana anual 2004

Q Organismes extraterritorials

0,0

C Indústries extractives

0,1

E Producció i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua

0,2

P Llars que ocupen personal domèstic

0,2

B Pesca

0,3

A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura

0,4

J Mediació financera

0,5

M Educació

1,0

L Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria

1,6

N Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials

2,1

I Transport, emmagatzematge i comunicacions

3,0

O Altres activitats socials i de serveis prestats a la comunitat; serveis personals

4,9

F Construcció

9,3

D Indústries manufactureres

9,3

K Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials

14,1 21,3

G Comerç i reparació de vehicles i articles d'ús domèstic

31,9

H Hoteleria

Font: Web del Departament de Treball i Indústria, Observatori del Mercat de Treball (2005).

Pel que fa a l’evolució de l’atur registrat, s’observa que és molt estacional. Habitualment assoleix els màxims en el mes de gener i el mínims el mes de juliol. L’estacionalitat afecta en més o menys intensitat a totes les activitats econòmiques i ocupacions. Òbviament l’hoteleria és l’activitat on es viu més intensament l’estacionalitat i, en segon lloc, el comerç. On també es nota l’estacionalitat de forma significativa és en les activitats immobiliàries i de lloguer. En conseqüència, el grup professional format pels treballadors de la restauració, dels serveis personals, de la protecció i els venedors de comerços és el que més es veu afectat per l’estacionalitat. Amb el mateix volum d’aturats i estacionalitat hi ha el grup de treballadors no qualificats (possiblement els treballadors relacionats amb la neteja dels sector hoteler).

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Gràfic 26 Evolució de l’atur registrat a Blanes de les principals activitats econòmiques, 2001-2004 600

500

400

300

200

100

200411

200409

200407

200405

200403

200401

200311

200309

200307

200305

200303

200301

200211

200209

200207

200205

200203

200201

200111

200109

200107

200105

200103

200101

H Hoteleria G Comerç i reparació de vehicles i articles d'ús domèstic K Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials D Indústries manufactureres F Construcció

Gràfic 27 Evolució de l’atur registrat a Blanes de les principals ocupacions, 2001-2004 600

500

400

300

200

200411

200409

200407

200405

200403

200401

200311

200309

200307

200305

200303

200301

200211

200209

200207

200205

200203

200201

200111

200109

200107

200105

200103

200101

100

9-Tre. no qualificats

5-Treb. de restauració, personals, protecció i venedors de comerços

4-Empleats administratius

7-Artesans i treb. qualificats de la indústria, la construcció i la mineria

Font: Web del Departament de Treball i Indústria, Observatori del Mercat de Treball (2005).

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Gràfic 28 Evolució de l’atur registrat a Blanes per sexes, 2001-2004 900

Dones Homes

800 700 600 500 400 300 200 100

200411

200409

200407

200405

200403

200401

200311

200309

200307

200305

200303

200301

200211

200209

200207

200205

200203

200201

200111

200109

200107

200105

200103

200101

Gràfic 29 Evolució de l’atur registrat a Blanes per grups d’edat, 2001-2004 600 <20 >=20 a <25 >=25 a <30 >=30 a <45 >=45

500

400

300

200

100

200411

200409

200407

200405

200403

200401

200311

200309

200307

200305

200303

200301

200211

200209

200207

200205

200203

200201

200111

200109

200107

200105

200103

200101

Font: Web del Departament de Treball i Indústria, Observatori del Mercat de Treball (2005).

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Les dades d’evolució del nombre mitjà d’aturats mostren diferents períodes. Pel que fa a l’evolució més recent, el primer període és el configurat pels anys 1994-99 que es caracteritza per una reducció continuada del nombre absolut d’aturats. El període que va del 1999 al 2002 es caracteritza pel manteniment sostingut del nombre d’aturats. Finalment, el període 2002-04 es caracteritza per un lleuger repuntament del nombre d’aturats a Blanes.

Gràfic 30 Evolució de l’atur registrat a Blanes, 1983-2004 3000

2500

1500

Núm. aturats

2000

1000

500

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

1990

1989

1988

1987

1986

1985

1984

1983

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

En termes relatius, segons les dades publicades pel Departament de Treball i Indústria la taxa d’atur registrat a Catalunya es situa entre el 6,6% del mes de gener i el 6,3% del mes de juliol l’any 2004. En aquest sentit, Blanes en els mesos de més activitat econòmica (l’estiu) enregistra nivells d’atur molt baixos, per sota de la mitjana catalana. Contràriament, els mesos de menys activitat,

Núm. aturats mín.

supera

lleugerament

mitjana catalana.

Taula 31 Estimacions13 de les taxes d’atur registrat màximes i mínimes, 2001-2004 Núm. aturats max

l’atur

Dif. màx i min aturats

Taxa atur màx.

Taxa atur mín.

En les dades d’evolució 2001-04 es constata un lleuger augment sostingut de la taxa d’atur – que també s’observava en termes

2001

1.192

499

693

7,9

3,3

2002

1.197

541

656

7,6

3,4

absoluts - sobretot pel que fa a l’atur mínim

2003

1.347

659

688

8,2

4,0

enregistrat.

2004

1.435

733

702

8,4

4,3

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del web del Departament de Treball i Indústria, Observatori del Mercat de Treball i del web de l’Idescat (2005).

S’han utilitzat estimacions de la població activa a partir del creixement observat de la població durant el període 2001-2004.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

3.2

Nivells d’autoocupació

El 16,3% dels blanencs són empresaris o bé treballen per compte propi l’any 2001. A Catalunya és del 16,4% i a la comarca el 17,9%. L’any 1996 aquesta proporció era superior, del 19,5%. La població de nacionalitat estrangera enregistra, en conjunt, nivells similars d’emprenedors. Tanmateix, s’observen diferències significatives segons origen. La població africana –que és el grup més nombrós- enregistra nivells inferiors, amb el 12,1% d’emprenedors. La població de sudamèrica enregistra nivells lleugerament inferiors a la espanyola (15,9%). D’altra banda, el grup d’estrangers més emprenedor és el format pels blanencs amb nacionalitats d’altres països de la UE.

Taula 32 Població ocupada de 16 anys i més segons nacionalitat i situació professional, 2001 Percentatge d'emprenedo rs; %

Taxa de temporalitat; %

Espanyola

16,2

26,0

Resta Unió Europea

34,3

32,8

Resta d'Europa

5,5

42,0

Àfrica

12,1

49,8

Amèrica del N. i cent.

16,1

57,7

Amèrica del Sud

15,9

50,7

Àsia i Oceania

52,9

Total estrangera

17,5

46,4

Total

16,3

27,3

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

3.3

Nivells de temporalitat

Pel que fa a la relació contractual, el 27,3% dels assalariats té un contracte temporal l’any 2001. Aquesta proporció es superior a la registrada a Catalunya i a la comarca, amb el 24,2% i el 25,7% respectivament. En relació a l’any 1996 la taxa de temporalitat millora significativament, ja que era del 40,0%. Les diferències en les taxes de temporalitat segons nacionalitat són significatives. La temporalitat té molta major incidència sobre la població estrangera que la espanyola. Per orígens, el grup Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

d’estrangers amb una taxa de temporalitat inferior – tot i que superior a la població espanyola - és els que provenen de països de la UE, amb el 32,8%. Pel grup d’africans i sudamericans la taxa de temporalitat assoleix el 50%.

Gràfic 31 Taxa de temporalitat segons nacionalitat, 2001 70

57,7 52,9

50,7

49,8 46,4 42

40 32,8 30

0 Amèrica del N. i cent.

Àsia i Oceania

Amèrica del Sud

Àfrica

Total estrangera

Resta d'Europa

Resta Unió Europea

Espanyola

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

3.4

Nivells d’autocontenció i autosuficiència

Fins a aquest apartat s’ha analitzat la població que resideix a Blanes, principalment la població ocupada. A partir d’aquest apartat i en el següent capítol s’analitzarà també els llocs de treball generats al municipi. Els llocs de treball expressen la capacitat de crear ocupació dels establiments localitzats a un determinat territori. Els llocs de treball poden estar ocupats per persones que resideixen en un altre territori i la població ocupada pot exercir el seu treball en un altre territori. Dels 12.858 ciutadans ocupats, 7.917 treballen a Blanes, mentre que 4.941 treballen en un altre municipi. En termes relatius la taxa d’autocontenció expressa la proporció de ciutadans ocupats que es queden a treballar al municipi. Aquesta proporció és del 61,6% l’any 2001. Aquesta xifra és lleugerament inferior a l’enregistrada l’any 1996 i força inferior a la registrada l’any 1991, del 68,9%. D’altra banda, la taxa d’autosuficiència expressa la proporció de llocs de treball generats al municipi que són ocupats per residents. La proporció a Blanes és del 77,6% l’any 2001. Aquesta xifra s’ha anat reduint de forma continuada en el darrer decenni.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Gràfic 32 Població ocupada i llocs de treball a Blanes, 2001 14.000

12.000

10.000

No residents

4.941 Altre destí

2.291

8.000

6.000

4.000

2.000

7.917

Destí Blanes

Residents

Pob ocupada

Llocs de treball

Taula 33 Distribució de la població ocupada per àmbits geogràfics, 1991, 1996, 2001 1991

1996

2001

Residents que treballen al municipi (a)

6.094

6.555

7.917

Res. Treballen fora del mun. (b)

2.745

4.023

4.941

No res. Treballen al municipi (c)

1.320

1.798

2.291

Pob. Res. Ocupada (d)=(a+b)

8.839

10.578

12.858

Llocs treball al mun. (e)=(a+c)

7.414

8.353

10.208

Saldo de mobilitat (c-b)

-1.425

-2.225

-2.650

Taxa d'autosuficiència (a/e); %

82,2

78,5

77,6

Taxa d'autocontenció (a/d); %

68,9

62,0

61,6

Font: Elaboració pròpia amb dades del cens i renovacions padronals, Idescat.

Font: Elaboració pròpia amb dades del cens 2001, Idescat..

Blanes té més població ocupada que llocs de treball, 12.858 persones ocupades front 10.208 llocs de treball. Es a dir, hi ha un dèficit de 2.650 llocs de treball al municipi l’any 2001. En termes relatius, els llocs de treball generats al municipi representen el 79,4% de la població resident que treballa. En el context territorial més proper a Blanes, només Palafolls té una proporció inferior a Blanes, amb el 74,7%. D’altra banda, Lloret de Mar i Maçanet de la Selva tenen un excés de llocs de treball del 9,6% i 43,5% respectivament.

Taula 35 Context territorial de la població ocupada i els llocs de treball, 2001

Taula 34 Nivells d’autocontenció i autosuficiencia, 2001 Taxa d'autosuficiència ; %

Taxa d'autocontenció ; %

Pob ocupada

Llocs de treball

Llocs treb./ pob. ocupada; %

Lloret de Mar

74,5

81,6

Blanes

12.858

10.208

79,4

Blanes

77,6

61,6

Lloret de Mar

8.635

9.460

109,6

Malgrat de Mar

66,8

59,1

Maçanet de la Selva

1.807

2.593

143,5

Tordera

59,6

51,3

Malgrat de Mar

6.296

5.575

88,5

Maçanet de la Selva

Palafolls

2.702

2.019

74,7

42,7

61,2

Tordera

4.359

3.754

86,1

Palafolls

43,5

32,5

Font: Elaboració pròpia amb dades del cens 2001, Idescat..

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Donat que hi ha un clar dèficit de llocs de treball és necessari l’anàlisi de l’entorn més proper per poder localitzar on hi ha oportunitats d’ocupació. En el següent mapa es classifiquen els municipis segons la diferència entre els llocs de treball generats a nivell municipal i la població ocupada. En el context territorial més proper a Blanes, Lloret de Mar i Maçanet de la Selva són els dos municipis on el saldo és positiu. A més distància hi ha Sant Celoni i Platja d’Aro. Tanmateix, en termes quantitatius els excedents més importants es troben en els següents municipis: Girona, Vic, Granollers, Santa Perpètua de Mogoda i Barcelona.

Gràfic 33 Llocs de treball excedent en relació a la població ocupada municipal, 2001

Dèficit llocs de treball

0-100

100-500

500-1.000

1.000-2.000

2.000-5.000

5.000-122.000

Treballadors Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística (2005).

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

3.5

Estructura ocupacional

Els treballadors en professions no manuals (en tasques d’oficina o bé d’atenció al públic o a les persones) representen el 52,9% de la població resident ocupada. Dins aquest grup de treballadors, el grup de treballadors no manuals d’alta qualificació - amb el 23,5% de l’ocupacióés el grup més nombrós. Amb una xifra semblant hi ha el grup de venedors de comerç i els treballadors dels serveis (cambrers, cuiners, cuidadors, etc.), que representen el 20,0% de l’ocupació. Finalment, el personal administratiu i d’oficina és el menys nombrós dins el grup de professions no manuals amb el 9,5% de l’ocupació. Pel que fa als treballadors manuals, el grup professional més nombrós és el de treballadors qualificats de la indústria i la construcció amb 35,5% de l’ocupació, un de cada tres ocupats. Finalment, hi ha el grup de treballadors no qualificats (peons de la indústria, la construcció i els serveis) que representen el 11,6% del total de l’ocupació. Aquesta estructura professional difereix significativament en relació a Catalunya i amb menys intensitat respecte al context comarcal. Les diferències amb la mitjana catalana són: una significativa menor presència de treballadors no manuals d’alta qualificació a favor d’una major presència, en primer lloc, de les professions no manuals de baixa qualificació (els treballadors del comerç i dels serveis), en segon lloc, dels treballadors manuals qualificats i no qualificats. Gràfic 34 Estructura ocupacional, 2001 45 40

Blanes La Selva Catalunya

38,3 35,5

33,6

31,5

30 25

23,5

25,3 20

17,4 14,6

15 9,5

10,7

11,6

9,9 9,6

5 0 Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics

Treballadors no Treballadors no Treballadors manuals Treballadors manuals manuals de manuals de baixa qualificats: no qualificats qualificació mitjana: qualificació: venedors treballadors de personal de comerços i l'agricultura, administratiu i treballadors dels construcció, artesans d'oficina serveis i operadors de maquinaria

Font: Elaboració pròpia amb dades del cens 2001, Idescat.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Durant el període 1996-2001 la població ocupada resident va augmentar en 2.269 persones, que en termes relatius és un creixement del 21,5% i un 4,3% de mitjana anual. En aquest context de creixement resulta molt significatiu que s’hagi perdut ocupació en el grup de directius, professionals i tècnics. La raó principal d’aquesta davallada és la pèrdua d’ocupació en els grups ocupacionals següents: •

Gerents d'empreses d'hoteleria i restauració amb menys de deu assalariats (grup 1314), de 284 ocupats l’any 1996 a 102 l’any 2001, una pèrdua de 182 llocs de treball.

•

Gerents d'empreses de comerç amb menys de deu assalariats (12), de 440 a 175 ocupats, una pèrdua de 265 llocs de treball.

El grup professional amb un creixement més gran en termes absoluts ha estat el dels treballadors manuals qualificats. És a dir, el grup de treballadors de la construcció i la indústria. Algunes de les ocupacions que més han crescut (per ordre d’importància) són: els Operadors de màquines fixes (83), els Treballadors d'obres estructurals de la construcció i similars (71), els Treballadors d'acabats de la construcció i similars; pintors i similars (72), els Operadors d'instal·lacions industrials fixes i similars (81), els Soldadors, planxistes, muntadors d'estructures metàl·liques, ferrers, fabricants d'eines i similars (75). El segon grup professional que més ha crescut en termes d’ocupació és el dels treballadors no manuals de qualificació mitjana, és a dir, el personal administratiu i d’oficina. Aquest grup és el que enregistra un creixement relatiu més important, ja que s’ha doblat durant el quinquenni. Aquest creixement es deu principalment a l’evolució del grup ocupacional Empleats de serveis comptables, financers i serveis de suport a la producció i el transport (40). El grup de treballadors manuals no qualificats ocupa el tercer lloc en termes de creixement absolut de l’ocupació. També ha enregistrat un creixement relatiu significatiu, del 60,9%. Aquest creixement es deu principalment a l’evolució del grup ocupacional Peons de la construcció (96) que ha passat de 58 ocupats l’any 1996 a 343 l’any 2001. També és significatiu l’augment de treballadors en el grup Empleats domèstics i resta de personal de neteja d'interior d'edificis (91) i els Treballadors no qualificats del comerç (90). En darrer lloc, el grup de treballadors no manuals de baixa qualificació és el que ha experimentat un menor creixement tant en termes absoluts com en relatius. Aquest grup és el format pels treballadors del comerç, la restauració i els serveis personals. El grup ocupacional de Dependents de comerç i similars (53) ha experimentat un creixement notable durant el període

En l’anàlisi de les ocupacions s’ha utilitzat la Classificació Catalana d’Ocupacions (CCO-94).

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

analitzat, amb 458 ocupats més i, en segon lloc, el grup de Treballadors de serveis personals (51). Contràriament s’enregistra una pèrdua d’ocupació en els grups Treballadors de serveis de protecció i seguretat (52) i Treballadors de serveis de restauració (50).

Taula 36 Evolució de l’estructura ocupacional, 1996, 2001 1996

2001

Var. Absoluta

Var. Relativa

Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics

3.391

3.020

-371

-10,9

Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina

557

1.222

665

119,4

Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis

2.071

2.566

495

23,9

Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria

3.639

4.563

924

25,4

913

1.469

556

60,9

10.571

12.840

2.269

21,5

Treballadors manuals no qualificats Total

Font: Elaboració pròpia amb dades del cens 2001, Idescat..

Taula 37 Principals professions que creen ocupació, 1996, 2001 1996

2001

Var. Absoluta

Var. Relativa

53-Dependents de comerç i similars

772

1230

458

59,3

96-Peons de la construcció

343

285

491,4

83-Operadors de màquines fixes

434

705

271

62,4

71-Treballadors d'obres estructurals de la construcció i similars

642

892

250

38,9

72-Treballadors d'acabats de la construcció i similars; pintors i similars

423

638

215

50,8

35-Altres tècnics i professionals de suport

244

166

212,8

51-Treballadors de serveis personals

275

441

166

60,4

40-Empleats de serveis comptables, financers i serveis de suport a la producció i el transport

122

262

140

114,8

91-Empleats domèstics i resta de personal de neteja d'interior d'edificis

477

607

130

27,3

81-Operadors d'instal·lacions industrials fixes i similars

142

115

425,9

75-Soldadors, planxistes, muntadors d'estructures metàl·liques, ferrers, fabricants d'eines i similars

106

218

112

105,7

90-Treballadors no qualificats del comerç

118

436,4

86-Conductors de vehicles de transport urbà o per carretera

434

526

21,2

84-Muntadors i engalzadors

111

270,0

33-Professionals de suport d'operacions financeres i comercials

197

275

39,6

70-Encarregats d'obra i altres encarregats de la construcció

326,1

98-Peons del transport i descarregadors

288,0

15-Gerents d'empreses de comerç sense assalariats

131

118,3

46-Caixers, taquillers i altres empleats similars que tracten directament amb el públic

119

189

58,8

85-Maquinista de locomotora, operador de maquinària agrícola i d'equips pesants mòbils, i mariners

125

127,3

Font: Elaboració pròpia amb dades del cens 2001, Idescat.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Taula 38 Principals professions amb pèrdua d’ocupació, 1996, 2001 1996

2001

Var. Var. Absolut Relativa a

12-Gerents d'empreses de comerç amb menys de deu assalariats

440

175

-265

-60,2

80-Caps d'equip i encarregats d'instal·lacions industrials fixes

211

-205

-97,2

13-Gerents d'empreses d'hoteleria i restauració amb menys de deu assalariats

284

102

-182

-64,1

82-Encarregats d'operadors de màquines fixes

106

-93

-87,7

78-Treballadors de la indústria de l'alimentació, les begudes i el tabac

245

165

-80

-32,7

50-Treballadors de serveis de restauració

859

788

-71

-8,3

97-Peons de les indústries manufactureres

187

126

-61

-32,6

92-Conserges d'edificis, netejavidres i vigilants

118

-59

-50,0

52-Treballadors de serveis de protecció i seguretat

165

107

-58

-35,2

63-Pescadors i treballadors qualificats en activitats piscícoles

178

124

-54

-30,3

11-Directors d'empreses amb deu assalariats o més

253

200

-53

-20,9

20-Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques i l'enginyeria, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari

102

-52

-51,0

24-Professionals de l'organització d'empreses i professionals de les ciències socials i humanes, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari

-52

-59,1

Font: Elaboració pròpia amb dades del cens 2001, Idescat.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

4 L’activitat econòmica i els sectors productius 4.1

Indicadors de riquesa i activitat econòmica

Fins a l’actualitat el Producte Interior Brut (PIB) es considera un indicador macroeconòmic que permet aproximar el volum global d’activitat econòmica d’un territori. Tot i les limitacions que té el PIB, encara es pot considerar com un indicador macroeconòmic de mesura de la riquesa. L’any 1996 el producte interior brut a preus de mercat (PIB pm) de Blanes es situava en els 355,6 milions d’euros. Aquesta xifra representa un PIB pm per habitant de 12,8 mil euros anuals. Prenent com a referència el conjunt de Catalunya (índex 100), Blanes es situaria per sota del PIB català, a un nivell del 88%. Tanmateix, la situació ha millorat respecte a l’any 1991, on Blanes se situava a un 86% del PIB català. Per acabar, en el context comarcal la Selva es situaria per sobre d’aquesta mitjana catalana amb un índex del Taula 39 Producte interior brut a preus de mercat (PIB pm), 1996, 1991 PIB pm Any

PIB pm per habitant milions d'euros

milers d'euros

índex Catalunya= 100

112,6%. Durant el període 1991-96 el PIB municipal s’ha incrementat un 51,4%. Aquesta xifra representa un creixement anual mitjà del PIB de 5,1%. Aquest

1996

355,6

12,8

creixement ha estat inferior al comarcal que en el

1991

234,9

9,2

mateix període a enregistrat taxes de variació

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

mitjanes anuals del 6,9%. D’altra banda, aquest creixement ha estat superior a la mitjana catalana,

amb el 3,8% anual. En termes relatius Blanes representa el 20,6% del PIB comarcal mentre que en població representa el 26%. Pel que fa a l’evolució del PIB a la comarca, mentre el període 1996-1998 el PIB per càpita comarcal era superior a la mitjana del PIB per càpita català. A partir de 1999 i fins l’últim any disponible, el 2003, el PIB per càpita ha anat perdent pes progressivament respecta la mitjana catalana fins assolir el 92,9% d’aquesta.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Taula 40 Producte interior brut a La Selva i Catalunya, 1998-2003 PIB en MEUR constants de 1995 Selva

Catalunya

PIB per càpita

Selva

Catalunya

Índex Catalunya = 200

% taxes de variació reals Selva

Catalunya

1998

1.535

82.606

14.106,38

13.437,09

105,0

1,94

2,90

1999

1.620

85.843

14.428,99

13.825,98

104,4

5,56

3,92

2000

1.691

89.078

14.621,96

14.225,17

102,8

4,37

3,76

2001

1.750

91.569

14.907,19

14.435,98

103,3

3,54

2,80

2002

1.801

93.577

14.348,88

14.752,54

97,3

2,87

2,19

2003

1.836

95.182

13.937,60

15.005,57

92,9

1,96

1,71

Font: Caixa Catalunya

La renda bruta familiar disponible (RBFD) és la macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d'un territori per destinar-los al consum o a l'estalvi. Aquesta renda no solament depèn dels ingressos de les famílies directament vinculades a la retribució per la seva aportació a l'activitat productiva (remuneració d'assalariats i excedent brut d'explotació), sinó que també és influïda per l'activitat de l'Administració pública mitjançant els impostos i les prestacions socials. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies, és a dir, és la diferència entre el conjunt dels seus recursos i usos (Idescat).

Taula 41 Renda bruta familiar disponible (RBFD), 1996

Blanes

RBFD

RBFD per habitant

milions d'euros

milers d'euros

270,5

índex Catalunya= 100

L’any

1996

renda

bruta

familiar

disponible (RBFD) de Blanes era de 270,5 milions d’euros, el 24,7% de la RBFD

9,8

103,8

comarcal. La xifra per habitant era de 9,8

Santa Coloma de Farners

82,8

9,8

104,7

mil euros anuals, lleugerament inferior a la

Lloret de Mar

219,1

13,1

139,7

Tordera

86,5

9,7

103,1

comarcal que era de 10,4 mil euros (el

Malgrat de Mar

124,5

9,8

104,1

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

94,2%). Tanmateix, prenent a Catalunya com a base (índex 100), la RBFD per habitant a Blanes és superior (un 103,8),

mentre que l’any 1991 era inferior (del 99,6). Prenent el context territorial més proper, Blanes es trobaria en els mateixos nivells de renda que els municipis veïns, a excepció de Lloret de Mar que els registra superiors. El Valor Afegit Brut (VAB) representa la riquesa generada en l'economia durant el període considerat i s'obté com a

diferència entre el valor de la producció i el valor dels consums

intermedis utilitzats (primeres matèries, serveis i subministraments exteriors, etc.). Es calcula a Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

preus bàsics, és a dir, no s'inclouen els impostos i subvencions sobre

els productes (IVA,

impostos especials, etc.) i només s'inclouen els impostos sobre la producció. Aquests impostos són aquells suportats per les empreses com a resultat de participar en l'activitat de la producció, amb independència de la quantitat o del valor d'allò produït i venut (Idescat, 2005). La principal font de riquesa de Blanes ha estat tradicionalment el sector serveis. El turisme i la funció residencial han adquirit en els darrers decennis una gran importància en la Costa Brava. En aquest sentit, Lloret de Mar concentra una oferta hotelera excepcional i Blanes una oferta considerable d’apartaments. El sector serveis representava l’any 1996 el 72,0% del valor afegit brut blanenc. Analitzant el quinquenni 1991-96, Blanes ha sofert un continuat procés de terciarització de l’economia, augmentant amb 7,3 punts percentuals el pes del sector terciari en l’economia. Malgrat que aquest procés de terciarització és una tendència observable en d’altres territoris, Blanes enregistra nivells molt alts d’especialització. El pes del sector serveis en la riquesa generada és del 64,2% a La Selva i del 60,2% pel conjunt de Catalunya, valors significativament inferiors.

Taula 42 Valor afegit brut per sectors, 1996, 2001 Blanes

Selva

Catalunya

Agricultura

Indústria

Construcció

Serveis

Total

1996

2,2

16,3

9,6

72,0

100,0

1991

2,9

19,8

12,7

64,7

100,0

1996

2,0

26,9

7,0

64,2

100,0

1991

3,3

35,8

8,5

52,4

100,0

1996

2,0

31,0

6,8

60,2

100,0

1991

2,2

34,1

8,3

55,5

100,0

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Tanmateix, en termes d’ocupació la situació varia notablement. D’una banda, el pes del sector serveis es redueix del 72,0% del VAB al 64,4% de l’ocupació a favor de la indústria (el 16,3% del VAB i el 19,3% de l’ocupació). Analitzant les dades del període 1996-2001, s’observa un lleuger retrocés en l’ocupació del sector serveis de 2,7 punts percentuals (p.p.) i de la indústria de 2,5 p.p. a favor del sector de la construcció que guanya 5,7 p.p..

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Taula 43 Població ocupada per sectors, 1996, 2001 Agricultura Blanes

Selva

Catalunya

Indústria

Construcció

Serveis

(%)

Total

Pob. ocupada

2001

3,4

19,3

15,7

61,7

100,0

12.858

1996

3,8

21,8

10,0

64,4

100,0

10.578

2001

3,4

27,3

12,9

56,4

100,0

51.956

1996

4,0

31,7

8,4

55,9

100,0

42.386

2001

2,5

25,2

10,4

62,0

100,0 2.815.126

1996

3,2

32,1

7,0

57,7

100,0 2.204.652

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

En relació al pes dels diferents sectors productius en l’economia de Blanes, les dades més recents – que corresponen a les dades d’afiliació al règim general de la Seguretat Social (RGSS) del període 2001-0415- mostren com la construcció assoleix el 20,9% dels llocs de treball generats al municipi, la indústria el 14,7% i els serveis el 63,9%. En conseqüència, sembla que els últims anys s’ha enregistrat un increment del pes de la construcció en l’economia i ocupació de Blanes.

Taula 44 Evolució de l’estructura dels llocs de treball a Blanes, 2001-04 2001

2002

2003

2004

2001-04 (%)

2004 (%)

Agricultura (%)

0,2

0,3

18,2

0,3

Indústria

15,2

15,9

14,9

-0,5

14,7

Construcció

19,7

21,2

20,0

21,2

1,9

20,9

Serveis

64,9

64,7

62,0

64,7

-0,1

63,9

No Classificats

0,0

0,2

100,0

Total

0,2 0,3

100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del RGSS, Departament de Treball.

Finalment, altres indicadors de la situació econòmica dels blanencs i el seu teixit productiu són els que recullen l’evolució de la demanda de serveis, productes i la variació en el nombre d’establiments comercials i industrials.

Les dades d’ocupació provenen dels censos i renovacions padronals i donen el volum de població ocupada resident. En canvi, les dades del registre general de la seguretat social són dades d’afiliació als centres de cotització (o establiments) i donen una estimació del volum dels llocs de treball generats en un determinat territori, que és diferent de la població resident ocupada.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Els indicadors econòmics i comercials recollits en l’anuari de la Fundació La Caixa mostren una situació econòmica del municipi positiva amb increments sostinguts de la demanda de línies telefòniques i del parc automobilístic durant el període 1997-2002. Aquests increments són força superiors als enregistrats a la província i a Catalunya. Pel que fa a la activitat productiva, els majors increments del període s’enregistren en les activitats industrials (que inclou la construcció) amb un creixement del nombre d’establiments d’un 36,1%, davant el 24,5% provincial i el 21,0% del Principat. L’activitat comercial minorista –amb un 17,8% d’increment- i el sector de la restauració i bars – amb un 17,3%- també han enregistrat comportaments força positius, encara més si es té en compte el context provincial i nacional, amb creixements del 10,8% i del 12,8% respectivament.

Taula 45 Indicadors d’activitat econòmica Variació línies telefòniques fixes 97-02 (%)

Blanes

Girona

Catalunya

15,7

13,1

11,8

Variació total vehicles matriculats de motor 97-02 (%)

26,8

21,5

Variació automòbils 97-02 (%)

27,2

21,1

18,1

27,9

25,4

22,1

97-02 (%)

23,6

18,1

Variació oficines bancàries 97-02 (Absoluta)

-2

-18

Variació bancs 97-02 (Absoluta)

-4

-100

-790

Variació Caixes d’Estalvis 97-02 (Absoluta)

800

Variació camions i furgonetes 97-02 (%) Variació altres vehicles de motor

Variació activitats industrials 97-02 (%)

36,1

24,5

Variació activitats comercials a l’engròs 97-02 (%)

9,5

11,2

1,8

Variació activitats comercials minoristes 97-02 (%)

17,8

10,8

3,4

Variació activitats de restauració i bars 97-02 (%)

17,3

12,8

7,2

Font: Anuari econòmic i comercial de la Caixa de Pensions (2004).

4.2

La creació de llocs de treball i l’esperit d’empresa

El període 2001-04 es caracteritza per un sosteniment dels llocs de treball. El creixement enregistrat durant el període ha estat de l’1,2%, que correspon a un creixement anual mitjà del

Altres: motos, autobusos, tractors i altres.

Les subjectes a l’impost d’activitats econòmiques (IAE). El nombre d’activitats industrials equival pràcticament al nombre d’establiments industrials existents. Les activitats industrials inclouen les industrials i les de construcció.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

0,3%. A la comarca en el mateix període s’ha registrat un creixement del 9,6% i el 2,4% de mitjana anual. Taula 46 Evolució llocs de treball a Blanes, 2001-04

D’altra banda, el comportament dels treballadors autònoms ha estat molt millor amb un creixement del 12,5% durant el

Any

Llocs de treball assalariats

Treballadors autònoms

2001

6.186

2.181

comportament per aquest col·lectiu ha estat lleugerament

2002

6.273

2.255

inferior a l’enregistrat a la comarca, amb creixements del

2003

6.080

2.307

13,7% i 3,4% respectivament.

2004

6.263

2.454

mateix període, el 3,1% de mitjana anual. Tanmateix, el

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del RGSS i RETA, Departament de Treball.

4.3

Dimensió de les empreses

L'economia de Blanes es caracteritza per una molt baixa dimensió mitjana dels establiments productius. L’any 2004 la dimensió mitjana enregistrada era de 5,0 treballadors per establiment. Aquesta xifra és una de les més baixes de la comarca, en que la mitjana se situa en els 7,3 treballadors. El municipi amb una dimensió mitjana dels establiments més gran és Massanes, amb 38 treballadors/establiment.

Taula 47 Dimensió mitjana dels establiments a la comarca de La Selva, 2004 Municipi

Dimensió mitjana

Municipi

Dimensió mitjana

Osor

2,8 Anglès

8,1

Cellera de Ter, la

4,2 Sils

8,5

Tossa de Mar

4,5 Amer

9,6

Brunyola

4,7 Sant Feliu de Buixalleu

9,9

Breda

5,0 Arbúcies

10,7

Blanes

5,0 Hostalric

11,3

Sant Hilari Sacalm

5,9 Riudarenes

11,4

Santa Coloma de Farners

5,9 Susqueda

12,8

Vidreres

6,3 Riudellots de la Selva

13,1

Lloret de Mar

6,3 Maçanet de la Selva

16,7

Total general

7,3 Sant Julià del Llor i Bonmatí

21,5

Vilobí d'Onyar

7,4 Fogars de la Selva

25,2

Riells i Viabrea

7,6 Massanes

38,0

Caldes de Malavella

7,8

Taula 48 Empreses de més de 50 treballadors al context territorial de Blanes, 2003 (no publicable) Municipi

Núm. establiments

Lloret de Mar

Blanes

Malgrat de Mar

Maçanet de la Selva

Tordera

Palafolls

Total

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del RGSS, Departament de Treball.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Hi ha 8 empreses/organitzacions al municipi que superen els 50 treballadors l’any 2003. L’única empresa que supera els 250 treballadors pertany al sector del tèxtil. Hi ha una altra empresa del sector de la indústria de l’alimentació i begudes amb 101-250 treballadors. En aquest mateix tram de treballadors hi ha dues empreses/organitzacions de l’administració pública, defensa i seguretat social, probablement de titularitat pública. En el tram 51-100 hi ha 4 empreses, una del comerç al detall, una de l’hoteleria, una d’altres activitat empresarials i, finalment, una de l’educació.

Taula 49 Principals empreses relacionades amb Blanes (no publicable) Empresa

Activitat

NYLSTAR, S.A.

Indústria tèxtil. Fab.fibres artificials y sintètiques

ILLAS JULI, S.A.

Ind.Alimentació i Begudes

ROS FRIGORÍFICS, S.A.

Comerç al Major

ATZAVARA, S.A.

Lloguer de béns mobles

RAKORD 100, S.L.

Comerç al major

Font: Ajuntament de Blanes (2005)

En termes d’ocupació, un de cada tres llocs de treball assalariats generats a Blanes és en empreses de menys de 5 treballadors. Aquesta proporció seria encara més gran si se sumessin els treballadors per compte propi. Les empreses de menys de 10 o menys treballadors sumen en conjunt el 48,3% dels treballs assalariats. La petita empresa (entre 11 i 50 treballadors) genera el 36,3% dels llocs de treball, un de cada tres. La mitjana i gran empresa (més de 51 treballadors) és la que genera menys ocupació al municipi amb el 16,3% dels llocs de treball assalariats.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Taula 50 Percentatge de llocs de treball assalariats a les PIME a Blanes, 2003 Grandària

Blanes

Context 18 territorial

d'1 a 5

31,8

24,6

de 6 a 10

16,4

12,5

d'11 a 25

20,2

19,6

de 26 a 50

15,3

12,8

de 51 a 500

16,3

18,6

Total

100,0

Taula 51 Evolució dels llocs de treball assalariats segons grandària, 1999-2003 1999

2000

2001

2002

2003

d'1 a 5

30,5

27,7

30,7

30,3

31,8

de 6 a 10

12,9

13,4

14,3

15,3

16,4

d'11 a 25

22,7

20,0

22,9

23,0

20,2

de 26 a 50

14,5

13,9

14,2

14,7

15,3

de 51 a 500

19,5

25,0

17,9

16,7

16,3

Total

100,0

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del RGSS, Departament de Treball.

4.4

Dinàmica sectorial

El període 2001-04 es caracteritza pel sosteniment en el nombre de llocs de treball assalariats al municipi. En tot el període s’han creat solament 69 nous llocs de treball, un 1,1% en termes relatius. Tanmateix, durant aquest curt període s’ha registrat una pèrdua de llocs de treball l’any 2002 que ha anat seguit d’un període de recuperació que ha permès assolir els mateixos nivells d’ocupació de l’any 2001. El comportament per sectors ha estat força diferent. L’únic sector que perd un nombre significatiu de llocs de treball són les Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials amb 419 llocs de treball menys. Tanmateix, hi ha dos sectors més que enregistren una lleugera pèrdua d’ocupació que són les Indústries manufactureres i la Mediació financera, amb 39 i 23 llocs de treball menys respectivament. Contràriament, la creació de llocs de treball ha estat liderada per l’hoteleria, amb 159 nous llocs de treball i un creixement del 21,3% en quatre anys. Altres sectors que guanyen un considerable nombre de llocs de treball són: la Construcció, el Comerç, les Activitats Immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials. La resta de sectors es caracteritzen per un sosteniment dels llocs de treball, tant en termes absoluts com en relatius.

Agrupació dels municipis de Lloret de Mar, Maçanet de la Selva, Malgrat de Mar, Palafolls i Tordera.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Gràfic 35 Variació en el nombre de treballadors afiliats al RGSS per seccions, 2001-04 N Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials

-419

D Indústries manufactureres

-39

J Mediació financera

-23

L Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria

A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura

C Indústries extractives

P Llars que ocupen personal domèstic

E Producció i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua

M Educació

O Altres activitats socials i de serveis prestats a la comunitat; serveis personals

I Transport, emmagatzematge i comunicacions

K Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials G Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d'ús domèstic

84 85

F Construcció

93 159

H Hoteleria -500

-400

-300

-200

-100

100

200

Font: Elaboració pròpia amb dades del cens 2001, Idescat..

Taula 52 Evolució dels treballadors afiliats al RGSS per seccions, 2001-04 A Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura

2001

2002

2003

2004

Var. abs.

Var. Rel.

72,7

C Indústries extractives D Indústries manufactureres

908

900

928

869

-39

-4,3

E Producció i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua

38,7

F Construcció

1.219

1.311

1.240

1.312

7,6

G Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d'ús domèstic

1.269

1.334

1.347

1.354

6,7

H Hoteleria

745

981

821

904

159

21,3

I Transport, emmagatzematge i comunicacions

194

222

211

231

19,1

J Mediació financera

-23

-46,0

K Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials

432

465

490

516

19,4

L Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria

249

236

239

257

3,2

M Educació

217

233

240

237

9,2

N Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials

592

172

160

173

-419

-70,8

O Altres activitats socials i de serveis prestats a la comunitat; serveis personals

246

278

254

268

8,9

P Llars que ocupen personal domèstic

57,1

Sense classificar

400,0

6.186

6.273

6.080

6.263

1,2

Total Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del RGSS, Departament de Treball.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

4.4.1 La agricultura En el passat, anys 1950-60, Blanes tenia una agricultura potenta fonamentada en la petita empresa familiar i la capacitat productiva que li atorga el delta del riu Tordera. En el moment actual l’agricultura s’està perdent i queden molt pocs pagesos i les explotacions cada cop són menys. El principal problema amb el que s’ha d’enfrontar el sector és la manca de revaloració dels seus productes que no està en línia amb l’augment del nivell de vida de la societat catalana. Això provoca que quan una empresa agrícola desapareix dificilment es pot substituir ja que no hi ha interés econòmic en el sector per a les noves generacions. El sector es troba que el valor de producció no es té en consideració i en canvi qui s’endú els beneficis són els que manipulen i comercialitzen els productes. Les cooperatives s’han creat per intentar pal·liar aquests efectes, però la força dels mercats i les grans àrees comercials fan inútils els seus esforços. Taula 53 Evolució de les explotacions agràries a Blanes, 1982-99

El futur de l’agricultura ha de passar per fer productes diferenciats

Núm. Superfi Explotacions cie (ha.) agrícoles

de les institucions locals i dels diferents sectors com la restauració per

1999

385

1989

380

1982

132

131

“com la producció integrada” que és molt respectuosa amb el medi ambient o la producció de productes autòctons, però cal el recolçament potenciarlos.

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

4.4.2 La pesca Segons el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca les captures declarades a les llotges catalanes en els deu últims anys corroboren els profuns canvis que s'estan produint en el món de la pesca, que obliguen a modificar les polítiques pesqueres. L'any 1994 les captures desembarcades a les llotges catalanes va ser de 66. 322 tones, mentre que l'any 2003 varen ser de 33. 573 tones; es a dir, quasi la meitat menys en deu anys. I aquesta davallada de captures s'ha de fer extensiva a les pesqueres de tot el món. El producte de la pesca cada vegada més es va convertint en un article de luxe. I com article de luxe se'l pot exigir la màxima qualitat i presència. Cal passar del "pescar el màxim possible" al Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

pescar millor, responsablement (per què no s’esgotin els caladors) i destinar les persones que deixen de pescar a tasques de presentació, traçabilitat i distribució. Aquesta evolució cap a l' estancament o caiguda de la pesca tradicional i per tant de la pèrdua dels productes del mar, tant saludables com aliment de les persones, haurà de fer créixer més i més els cultius marins com a complement necessari de la pesca tradicional com ja s'aplica, per exemple, a la Xina. Com sigui que les pesqueres de Catalunya són de gran qualitat però escasses (en prou feines representa el 20% del peix fresc que es consumeix a Catalunya) només podran mantenir-se en el mercat globalitzat diferenciant-les per la seva qualitat, presentació i garantia de traçabilitat. Cal també que els consumidors del peix fresc siguin conscients de la bondat, per a la salut i el paladar, d'aquests productes. Quan mes "cult" sigui el futur consumidor (nen, jove, pare, mare…) en tot el món relacionat als productes de la mar mes valorarà la seva qualitat. Per això cal una acció pedagògica de tota la societat sobre la cultura del peix. Blanes és el segon port pesquer més important pel que fa a captures de la província de Girona després de Roses i es situa a un volum similar al d’Arenys de Mar.

Taula 54 Evolució de les captures segons població, 2000-03 Quilos Població

2000

2001

2002

2003

Llançà

1.060.433

1.048.016

889.683

779.877

Port de la Selva

2.032.028

2.188.817

1.559.632

1.938.786

Roses

5.572.003

6.149.565

4.231.910

4.605.292

L'escala

1.633.776

1.464.219

1.129.263

1.664.171

Palamós

2.605.601

1.681.348

1.476.187

1.378.806

399.371

323.062

539.352

440.511

Blanes

2.171.127

2.348.962

3.252.563

1.915.602

Arenys de Mar

3.445.332

2.783.700

3.148.424

2.709.757

Catalunya

44.672.993

43.826.214

36.802.763

33.572.880

Sant Feliu de Guíxols

Font: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Taula 55 Captures a Blanes, 2004 Kg

Vendes (€)

Mol.luscs

95.442

621.775

Crustacis

93.876

3.787.032

Peixos

2.238.643

5.552.924

Total

2.427.961

9.961.731

Font: Confradia de Pescadors de Blanes

El volum de les captures de l'any 2003 confirma la tendència dels quatre últims anys per quant les captures desembarcades a les llotges catalanes disminueix lentament mentre que els preu mig va pujant. L’evolució de les captures i vendes a Blanes manté aquesta mateixa tendència observada a Catalunya.

Gràfic 36 Captures i vendes a Blanes, 1991-2004 12.000.000

Captures (Kg) Vendes (€)

10.000.000

8.000.000

6.000.000

4.000.000

2.000.000

2004

2003

2002

2001

2000

1999

1998

1997

1996

1995

1994

1993

1992

1991

Font: Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca.

A Blanes hi ha 56 barques que es dediquen a la pesca que generen 216 llocs de treball en les diferents arts de pesca i en la seva administració. L’art de pesca que més treballadors ocupa és la d’arrastre gros i la d’encerclament.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Taula 56 Treballadors segons art de pesca a Blanes, 2004 Treballadors

Barques

Arrastre Gros

Arrastre Mitjà

Arrastre Petit

Palangre Superficie

Encerclament

Pesques Vàries

Administració i llotja

Total

216

Font: Confradia de Pescadors de Blanes

4.4.3 La indústria La indústria a Blanes genera 922 llocs de treball l’any 2004. Aquesta xifra absoluta representa el 14,7% dels llocs de treball assalariats generats al municipi. Dins la indústria, les Indústries tèxtils ocupen el primer lloc en nombre de llocs de treball, amb el 33,9% del total. Una altra indústria que ocupa un lloc predominant sobre el conjunt són les Indústries de productes alimentaris i begudes, amb el 20,4%. Ja en un altre nivell cal assenyalar la Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips i Fabricació de maquinària i materials elèctrics. En termes d’evolució, les Indústries tèxtils són també les que registren una pèrdua de llocs de treball més important, amb 111 llocs de treball menys respecte l’any 2001 (un 26,4% menys). Contràriament, el sector industrial que crea més llocs de treball són les Indústries químiques, 59 nous llocs de treball durant el període 2001-04. La resta de sectors industrials es caracteritzen per un manteniment sostingut dels llocs de treball.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Gràfic 37 Nombre de treballadors de la Indústria afiliats al RGSS, 2004 33 FABRICACIÓ D'EQUIPS I INSTRUMENTS MEDICOQUIRÚRGICS, DE PRECISIÓ, ÒPTICA I RELLOTGERIA 20 INDÚSTRIES DE LA FUSTA I DEL SURO, LLEVAT DE MOBLES; CISTELLERIA I ESPARTERIA

1 9 9

35 FABRICACIÓ D'ALTRES MATERIALS DE TRANSPORT 37 RECICLATGE

18 INDÚSTRIES DE LA CONFECCIÓ I DE LA PELLETERIA

26 FABRICACIÓ D'ALTRES PRODUCTES MINERALS NO METÀL.LICS 29 INDÚSTRIES DE LA CONSTRUCCIÓ DE MAQUINÀRIA I EQUIPS MECÀNICS 22 EDICIÓ, ARTS GRÀFIQUES I REPRODUCCIÓ DE SUPORTS ENREGISTRATS 36 FABRICACIÓ DE MOBLES; ALTRES INDÚSTRIES MANUFACTURERES

16 20 20 29

27 METAL.LÚRGIA

41 CAPTACIÓ, DEPURACIÓ I DISTRIBUCIÓ D'AIGUA

31 FABRICACIÓ DE MAQUINÀRIA I MATERIALS ELÈCTRICS

24 INDÚSTRIES QUÍMIQUES

28 FABRICACIÓ DE PRODUCTES METÀL.LICS, LLEVAT DE MAQUINÀRIA I EQUIPS

91 186

15 INDÚSTRIES DE PRODUCTES ALIMENTARIS I BEGUDES

309

17 INDÚSTRIES TÈXTILS

100

150

200

250

300

350

Gràfic 38 Variació en el nombre de treballadors de la Indústria afiliats al RGSS, 2001-04 17 INDÚSTRIES TÈXTILS -111

-18

15 INDÚSTRIES DE PRODUCTES ALIMENTARIS I BEGUDES 20 INDÚSTRIES DE LA FUSTA I DEL SURO, LLEVAT DE MOBLES; CISTELLERIA I ESPARTERIA

-14

37 RECICLATGE

-13

26 FABRICACIÓ D'ALTRES PRODUCTES MINERALS NO METÀL.LICS

-1

35 FABRICACIÓ D'ALTRES MATERIALS DE TRANSPORT

33 FABRICACIÓ D'EQUIPS I INSTRUMENTS MEDICOQUIRÚRGICS, DE PRECISIÓ, ÒPTICA I RELLOTGERIA 29 INDÚSTRIES DE LA CONSTRUCCIÓ DE MAQUINÀRIA I EQUIPS MECÀNICS

1 2

18 INDÚSTRIES DE LA CONFECCIÓ I DE LA PELLETERIA

22 EDICIÓ, ARTS GRÀFIQUES I REPRODUCCIÓ DE SUPORTS ENREGISTRATS

31 FABRICACIÓ DE MAQUINÀRIA I MATERIALS ELÈCTRICS

36 FABRICACIÓ DE MOBLES; ALTRES INDÚSTRIES MANUFACTURERES

27 METAL.LÚRGIA

41 CAPTACIÓ, DEPURACIÓ I DISTRIBUCIÓ D'AIGUA

28 FABRICACIÓ DE PRODUCTES METÀL.LICS, LLEVAT DE MAQUINÀRIA I EQUIPS

20 59

24 INDÚSTRIES QUÍMIQUES

-120 -100 -80

-60

-40

-20

Font: Elaboració pròpia amb dades del cens 2001, Idescat..

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Pel que fa a la superfície industrial, tret dels anys 1997 i 1998 que augmenta lleugerament, es manté entorn als 100.000 metres quadrats.

Gràfic 39 Superfície dels establiments d'empreses industrials (m2), 1995-2002 120.000

115.000

110.000

105.000

100.000

95.000

90.000

85.000 1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

Font: Web de l Idescat..

Dins el terme municipal de Blanes hi ha 7 empreses del sector que aglutinen el 75,0% de la superfície total. La empresa NYLSTAR es configura com la més important en superfície del municipi amb 49.025 m2, el 58,3% de la superfície industrial. Les 7 empreses són:

Taula 57 Establiments del sector industrial de major superfície de Blanes, 2002 Nom o raó social

Sup total

% total

NYLSTAR, S.A.

49.025

58,3%

RESERVA MONT FERRANT SA

5.151

6,1%

ILLAS JULI SA

2.929

3,5%

TALLERS MECANICS COMAS SA

2.329

2,8%

BLANS-GUMO SL

1.276

1,5%

BENET RIBAS SA

1.250

1,5%

AIGUES DE BLANES, SA

1.106

1,3%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IAE de l’Ajuntament

4.4.4 La construcció La Construcció a Blanes genera 1.312 llocs de treball l’any 2004. És el tercer sector en nombre de llocs de treball al municipi després del Comerç. Aquesta xifra absoluta representa el 21,0%.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

En termes d’evolució, la Construcció és dels sectors que enregistra una major creació de llocs de treball al municipi. Durant el període 2001-04 ha creat 93 llocs de treball, un 7,6% llocs més. Pel que fa a l’activitat constructora, durant el període 1992-2003 es poden distingir tres etapes ben diferenciades. El període que va de 1992 a 1996 amb 200-300 habitatges construïts de nova planta i un pes del 20-15% de la construcció comarcal. El període 1997-2002 amb un nombre d’habitatges construïts que supera els 300 i assoleix els 742 l’any 2002 i amb un pes comarcal del 25-35%. Finalment, l’any 2003 s’enregistra una caiguda molt significativa de l’activitat constructora al municipi, amb 299 habitatges construïts de nova planta i un pes comarcal del 12%.

Taula 58 Evolució dels habitatges construïts de nova planta19 a Blanes, 2003 Blanes

La Selva

% comarcal

Variació interanual %

2003

299

2.486

12,0

-59,7

2002

742

2.687

27,6

8,8

2001

682

1.963

34,7

0,0

2000

682

1.851

36,8

113,8

1999

319

1.256

25,4

-28,0

1998

443

1.212

36,6

15,7

1997

383

1.249

30,7

24,8

1996

307

1.221

25,1

25,8

1995

244

950

25,7

10,9

1994

220

1.000

22,0

36,6

1993

161

766

21,0

-30,3

1992

231

987

23,4

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Durant el període gener-setembre de 2004 s’enregistren 157 habitatges construïts de nova planta (Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge a febrer de 2005). Tanmateix, si s’analitza l’activitat constructora en relació a la població, Blanes és dels municipis del seu context territorial que menys habitatges construeix per cada mil habitants, amb 16,1 habitatges per mil habitants.

Corresponents als els certificats finals d'obra de l'arxiu dels col.legis d'aparelladors i arquitectes tècnics de Catalunya com a indicador dels habitatges acabats.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Taula 59 Context territorial en la construcció d’habitatges de nova planta Municipi

Mitjana anual (2001-03)

Habitatges construïts per mil habitants

Comarca

Maçanet de la Selva

6,6 Selva

Calella

183

11,5 Maresme

Maresme

4.046

15,2 Maresme

Blanes

574

16,1 Selva

Tordera

200

17,0 Maresme

Pineda de Mar

402

17,1 Maresme

Selva

2.341

17,1 Selva

Palafolls

131

19,8 Maresme

Malgrat de Mar

345

21,3 Maresme

Vidreres

128

22,2 Selva

Lloret de Mar

679

25,6 Selva

Tossa de Mar

186

37,3 Selva

Santa Susanna

160

59,8 Maresme

Massanes

91,8 Maresme

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Dins el terme municipal de Blanes hi ha 23 empreses del sector que aglutinen el 75,0% de la superfície total. La empresa HERMANOS ALUM S.L. és la més important en superfície del municipi amb l’11,5% de la superfície total. Aquestes 23 empreses són:

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Taula 60 Establiments de la construcció de major superfície de Blanes, 2002 Nom o raó social

Sup total

% total

HERMANOS ALUM S.L.

825

11,5%

AIGUES DE BLANES, SA

523

7,3%

INSTAL.LACIONS FRIGORIFIQUES SERFRED SL

387

5,4%

BOIX MARI SL

343

4,8%

ALTERNATIVA SOLAR SLL

339

4,7%

PINTURAS GUISADO S.L.

315

4,4%

ALUMINIS BELLVERT SCP

310

4,3%

AILLAMENTS BLANES SL

235

3,3%

CARPINTERIA ONIEVA S.L.

221

3,1%

INVERSIONS MIR, SL

207

2,9%

GARCIA*MOLINA,CONSOL

195

2,7%

LAMPISTERIA ANTONIO Y JUAN, SL

170

2,4%

LAMPISTERIA ROSER S.L.

156

2,2%

ROMERO*MONTERRUBIO,FRANCISCO

154

2,2%

GIRONES I RODES SA

153

2,1%

PROM. CREU CUBERTA SL

132

1,8%

RODRIGUEZ*OGAYAR,MARTIN RAMON

118

1,6%

GRUP SELVAMAR D'INSTAL.LACIONS, SL

105

1,5%

CONST. ISAIAS SALINAS SL

103

1,4%

LEON*VEGA,CELEDONIO

100

1,4%

MANUEL LOPEZ VALERO Y RAFAEL ESTEBAN

1,3%

IDHEA S.L.

1,2%

BLANES UNION EMPRESAS SL

1,2%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IAE de l’Ajuntament (2005).

4.4.5 El turísme El sector turístic s'ha convertit en determinant en l'evolució de l'economia i moltes vegades actua de contrapès dels desequilibris d'altres sectors econòmics. Un dels efectes més importants d'aquest sector és també la creació i manteniment d'un nombre elevat de llocs de treball (Idescat). La conjuntura turística catalana ha registrat en els últims anys un cert estancament de l’afluència de turístes estrangers. Tanmateix el comportament del turísme domèstic ha moderat el descens de l’activitat del mercat estranger. El mercat de la resta de l’Estat ha mostrat una evolució expansiva mentre comportament del mercat català ha tendit a un cert estancament. El sector turístic català també s’ha vist afectat per canvis d’hàbits –escurçament de l’estada i en conseqüència de les pernoctacions – tot i que un increment en la despesa per visitant ha comportat que els ingressos procedents d’aquest mercat hagin estat superiors (Evolució de l’Activitat Turística. Estudis de Turisme de Catalunya, 2004). Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Blanes limita amb la zona turística anomenada Costa del Maresme amb una variada oferta on el màxims exponents són les llargues platges sorrenques de Calella, Pineda i Malgrat de Mar, amb atractives poblacions marineres com Arenys, Canet i Sant Pol i nuclis de gran tradició turística com Caldes d'Estrac, la citada Calella, etc. La Costa del Maresme també és zona de mitja muntanya que convida a fer excursions (Montnegre, Corredor). D’altra banda, Blanes pertany a la marca turística de la Costa Brava que comprèn la franja marítima del nord de Catalunya. Juntament amb Blanes hi ha altres centres de gran tradició turística com Palamós, Sant Feliu, Lloret, Roses i Begur i poblacions marineres amb la presència tradicional d`artistes de prestigi internacional com Cadaqués, Tossa i el Port de la Selva. Belles localitats medievals com Pals i Peratallada i importants museus i monuments a Girona, Figueres, etc. L’oferta turística en general és de qualitat. Com a patrimoni monumental Blanes té edificis gòtics (església de Santa Maria, font del carrer Ample), el Castell de Sant Joan dels segles XII-XIV, la Torre de Santa Bàrbara del segle XVI, el Castell Palau dels Cabrera de XIV–XV, el passeig marítim i dins el terme municipal, el santuari del Vilar. Blanes pot considerar-se un paradís per als amants de la natura, ja que compta amb 2 dels jardins més apreciats a Europa: el jardí botànic de Mar i Murtra de mitjan segle XX i el jardí tropical Pinya de Rosa (únic a Europa i declarat paratge natural d'interès nacional el juliol de 2003). A Catalunya només existeixen dos jardins botànics que es dediquen a la investigació i tenen caràcter científic i cultural, un és el Mar i Murtra i l’altre el jardí botànic de Barcelona. El jardí botànic Mar i Murtra pertany a la Fundació Karl-Faust i és de gestió privada. Durant l'any visiten el jardí botànic unes 150.000 persones que es concentren principalment a l’estiu malgrat el jardí obre tot l’any. La majoria de visitants són turístes que venen de forma organitzada en grups. També és important el grup de visitants de les escoles. El volum de visitants tendeix a disminuir any darrera any degut a l’augment de l’oferta cultural dirigida als turístes registrada els últims anys. Els principals frens al seu desenvolupament són la manca de transport públic permanent (actualment hi ha el carrilet que funciona de març a novembre), l’excessiva estacionalitat del turísme, l’accessibilitat al recinte (que actualment es fa des del port i que pateix una excessiva congestió a l’estiu) i la manca de suport en la seva promoció. Algunes possibilitats per millorar la seva situació serien l’obertura d’un nou accés al jardí amb espai d’aparcament des de Sant Francesc que permetria l’entrada directe des de Lloret, augmentar el suport institucional en la seva promoció i el manteniment d’un mitjà de transport públic que en garanteixi l’accés tot l’any. Un altre atractiu de Blanes és el seu origen mariner. Les antigues poblacions de pescadors han esdevingut centres turístics amb una gran capacitat d'acolliment sobretot les que han sabut conservar alhora l'encant i les tradicions dels nuclis mariners de la Mediterrània. Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

A més d’aquests atractius turístics, Blanes compta amb 4,0 km. de platges (Tossa de Mar 2,0 km. i Lloret de Mar 3,4 km.). En el seu paisatge s'intercalen penya-segats rocosos i acollidores cales. Les platjes disposen de diversos serveis com: aparcament, bars/restaurants, quioscos de gelats, WC/dutxes, Creu Roja, lloguer de patins, hamaques i windsurf, creuers, vela i parasailing. També es considera atracció turística el Concurs Internacional de Focs d'Artifici Costa Brava i Trofeu Vila de Blanes que esdevé durant la festa major d’estiu. És un dels més importants del nostre país que atrau milers de visitants a la població. A més compta amb una ampla i diversa oferta d’activitats tal i com es mostra en la taula següent:

Taula 61 Principals activitats a Blanes i públic assistent ACTIVITAT Festa Major - Concurs Internacional de Focs d’Artifici

PÚBLIC APROX. 2.000.000

Fires d’Artesania d’estiu

300.000

Fira d’Atraccions

200.000

Cavalcada de Reis

60.000

Carnaval

20.000

Fira de sant Tomas

20.000

Festival Expodiver

18.000

Festa dels Copatrons

15.000

Blanestast

10.000

Festes de Maig

5.000

Diada Nacional de Catalunya

5.000

Fira d’antiquaris

4.000

Mostra “ Blanes Pioners del cava”

3.000

Blanesmoda

3.000

Font: Departament de Fires i Festes de l’Ajuntament (2005).

En conjunt, Blanes té atractius comercials i turístics suficients com per convidar al passeig i a realitzar activitats d’oci. La Hoteleria20 a Blanes genera 904 llocs de treball l’any 2004. En termes relatius al conjunt, aquesta xifra representa el 14,4%. L’evolució dels llocs de treball ha estat irregular durant el període 2001-04 i s’ha mogut des dels 745 llocs de treball l’any 2001 als 981 del 2002.

Sector d'activitats econòmiques que comprèn la restauració, els hotels, els hostals, les pensions, els bars, etc

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Quant a infrastructura turística Blanes compta amb 12 càmpings amb 9.278 places (principalment a la zona anomenada Els Pins) i 15 hotels (de 3 o menys estrelles) i 17 pensions amb 4.421 places l’any 2002. Aquestes dades, en funció de les diferents categories, corresponen a la següent classificació: 7 hotels de 3 estrelles amb 2.491 places, 2 de 2 estrelles, 6 d'1 estrella, 11 pensions de 2 estrelles i 6 pensions d'1 estrella. En total un conjunt de 9.278, places turístiques, el 21,2% de l’oferta de la comarca. Blanes només és superada en places per Lloret de Mar i Tossa de Mar amb 34.316 i 14.003 places respectivament. En relació al conjunt de la seva població, Blanes és dels municipis del seu context territorial a la capçalera en places per habitant, amb 446,5 places per cada 1.000 habitants.

Taula 62 Places turístiques per 1.000 habitants, 2002 Places hotels

Places hotels i càmpings

Santa Susanna

4.312,0

5.536,8

Tossa de Mar

1.706,4

3.207,3

Lloret de Mar

1.526,6

1.695,5

Calella

1.011,0

1.147,4

Malgrat de Mar

435,2

723,3

Selva

382,3

549,5

Osor

87,4

548,5

Blanes

144,4

446,6

Sant Pol de Mar

106,4

354,7

Susqueda

316,3

Pineda de Mar

183,6

316,0

Palafolls

27,5

259,9

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la web de l’Idescat. (2005)

Dins el terme municipal de Blanes hi ha 22 empreses del sector que aglutinen el 75,4% de la superfície total. Aquestes 22 empreses són:

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Taula 63 Establiments del sector hoteler de major superfície de Blanes, 2002 Nom o raó social

Sup total

% total

RICOMA-1, SL

25.765

13,4%

HOTEL ESPLENDID BLANES SA

15.266

7,9%

CAMPING BELLA TERRA SA

12.653

6,6%

CAMPING LA MASIA, SA

10.895

5,7%

XOPS SL

10.196

5,3%

BOIBELLA, SL

5.940

3,1%

KALTEA S.A.

5.774

3,0%

SUNERIS S.A.

5.312

2,8%

HOTEL HORITZO C.B.

4.744

2,5%

JIMENEZ*JAURRIETA,RITA

4.602

2,4%

CAMPING VORA MAR SA

4.531

2,4%

LYONS MAJESTIC C.B.

4.409

2,3%

IST-66 SL

4.323

2,2%

COMEX BLANES SA

4.178

2,2%

HOTELES REUNIDOS DE BLANES S.L.

4.087

2,1%

MANEL CLARA MASSICH SC

3.730

1,9%

CAMPING LAS MIMOSAS SA

3.668

1,9%

TRIBOX, SL

3.470

1,8%

HOTESTEMA 1, SL

3.223

1,7%

EURONOSTRUM S.L.

3.215

1,7%

BRAVA NOVA SA

2.662

1,4%

GEREMIAS*ROGER,ESTEBAN

2.381

1,2%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IAE de l’Ajuntament

En aquesta comptabilitat no es té en compte l’activitat dels apartaments que és molt important. Es calcula que en total existeixen unes 40.000 places entre apartaments i bungalows que es troben especialment a la zona d'Els Pins. Com a complement d’aquesta actívitat turística, Blanes compta amb 11 agències de viatge que ofereixen tot tipus de serveis; excursions de mig dia, un dia o més, reserves d'hotel, reserves de tren i vols internacionals, entre d'altres. També disposa d’una oferta variada de restauració, a Blanes hi ha uns 95 restaurants especialitzats en diferents tipus de cuina: catalana, holandesa, alemanya, francesa, xinesa, etc. Hi ha des de restaurants senzills fins a restaurants que preparen plats exquisits. Algunes cases pairals s'han convertit en restaurants típicament catalans. Els plats que donen més renom a la cuina blanenca són els elaborats amb peix fresc. Blanes compta també amb nombrosos bars d'ambients diferenciats i 7 discoteques

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

4.4.6 El comerç al detall És un dels sectors més dinàmics del municipi. Amb més de 650 botigues repartides per diferents zones de la Vila, d'entre les quals cal destacar el nucli antic. Blanes és la ciutat comercial més important de la comarca. A més a més de botigues, compte amb una oferta de mercats variada: •

El dilluns al matí, al passeig de Mar, el mercat setmanal ofereix als compradors roba, souvenirs i tot tipus d'accessoris.

•

Els matins de dilluns a dissabte el mercat de fruites i verdures aplega els pagesos de Blanes i rodalies que venen els seus productes al passeig de Dintre.

•

De dilluns a divendres a la tarda a la llotja del peix se subhasta la captura que els pescadors de Blanes porten de llur sortida diària.

•

Finalment, el Mercat de Blanes, situat al carrer Mas Enlaire, compta amb un centenar de parades de venda de productes alimentaris i de primera necessitat. Roman obert de 8 a 14 hores de dilluns a dissabte i de 17 a 20,30 hores els divendres, dissabtes i vigílies de festa.

El sector del Comerç (inclòs reparacions) genera 1.354 llocs de treball a Blanes l’any 2004. És el segon sector del municipi en nombre de llocs de treball amb el 21,6%. En termes d’evolució, el Comerç enregistra un increment dels llocs de treball al municipi durant el període 2001-04, amb 85 nous llocs de treball, un 6,7% més. Segons l’Anuari econòmic i comercial de la Fundació La Caixa, Blanes és municipi capçalera d’una de les subàrees comercials21 de l’àrea comercial22 de Girona. Altres municipis capçaleres de subàrea de la mateix àrea comercial són els municipis de Banyoles, la Bisbal d'Empordà, Palafrugell i Torroella de Montgrí. En aquest conjunt de subàrees comercials Blanes ocupa el primer lloc en termes d’atracció de població, amb 32.925 persones corresponents als habitants del municipi i una capacitat d’atracció sobre els municipis veïns de 76.535 persones, en conjunt una capacitat d’atracció sobre 109.461 persones.

Subárea comercial: Extensió territorial constituida per varis municipis on la seva població realitza les seves compres amb certa asiduitat en un municipi del mateix espai geogràfic –capçalera de subàrea-, que a la vegada gravita sobre un municipi capçalera d’àrea. És a dir, els municipis de les subàrees graviten en part sobre un nucli (centre de subàrea) i, a la vegada, tota la subàrea és atreta per un altre nucli (centre d’àrea), que té un més alt grau d’especialització o intensitat comercial (Anuari comercial, 2003). 22

Área comercia: Espai geogràfic format per un conjunt de municipis on la seva població es sent atreta comercialment pel municipi de major equipament comercial de la zona, que constitueix el seu nucli central o capçalera.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Taula 64 Subàrees comercials de Girona Àrea Comercial Girona

Subàrea Comercial

Població Capçalera de Subàrea 1

Població Resto de Subàrea 2

Població Total Subàrea 3=1+2

Banyoles

15.796

14.143

29.939

Bisbal d'Empordà (La)

8.288

4.632

12.920

Blanes

32.926

76.535

109.461

Palafrugell

19.115

31.630

50.745

Torroella de Montgrí

9.004

3.595

12.599

Font: Anuari Comercial de la Fundació La Caixa (2004)

Els municipis que graviten entorn la subàrea de Blanes són:

Taula 65 Subàrea comercial de Blanes Municipis

Província

Població

Blanes

Girona

32.926

Lloret de Mar

Girona

23.424

Malgrat de Mar

Barcelona

14.933

Palafolls

Barcelona

6.010

Tordera

Barcelona

10.325

Tossa de Mar

Girona

4.608

Font: Anuari Comercial de la Fundació La Caixa, 2004

Pel que fa a la superfície comercial, després del període 1995-98 en que Blanes enregistra una lleugera pèrdua de superfície comercial fins als 50.000 metres quadrats, l’any 1999 significa un canvi clar en la tendència i l’any 2002 s’assoleix els 66.000 m2.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Gràfic 40 Superfície dels establiments d'empreses del Comerç al detall (m2), 1995-2002 80.000 70.000 60.000 50.000 40.000 30.000 20.000 10.000 0 1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

Quant a superfície dels establiments del sector comercial, el més significatiu és el fet que el pes dels establiments més grans és molt petit en relació al conjunt de la superfície total del sector. L’establiment més gran és NYLSTAR CENTRO DIREZIONALE SPA amb només el 5,8% de la superfície total. La resta d’establiments comercials del municipi amb més superfície són:

Taula 66 Establiments comercials de major superfície de Blanes, 2002 NYLSTAR CENTRO DIREZIONALE SPA

9.373

5,8%

MERCADONA, SA

6.231

3,9%

CAPRABO SA

4.553

2,8%

MIQUEL ALIMENTACIO GRUP, SA

3.743

2,3%

HIPER MOBLE GIRONA SA

2.984

1,9%

FRIGORIFICS ROS SA

2.684

1,7%

COMERCIAL ELECTRICA BLANES SA

2.575

1,6%

CS ESTABLIMENTS DE PROXIMITAT SL

2.523

1,6%

SUPERFICIES DE ALIMENTACION SA

2.500

1,6%

LAMOLLA AUTOMOCIO SL

2.494

1,6%

DISTRIBUIDORA INTERNAC ALIMENTACION S.A.

2.125

1,3%

BON MERCAT, SA

2.040

1,3%

MATERIALS BRECOR SL

1.924

1,2%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’IAE de l’Ajuntament

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

4.4.7 La resta de serveis La resta de serveis - exclòs el turisme i el comerç - generen a Blanes 1.742 llocs de treball l’any 2004 i es configura com el primer sector en termes de generació d’ocupació al municipi. Aquesta xifra absoluta representa el 27,8% dels llocs de treball assalariats generats al municipi. El subsector més important quant a llocs de treball és el d’Altres activitats empresarials amb el 18,3% del total. Aquest subsector aglutina les següents activitats: activitats jurídiques, de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria, assessoria fiscal, estudis de mercat i enquestes d'opinió pública; consulta i assessorament sobre direcció i gestió empresarial, gestió de societats de cartera, serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria, i altres activitats relacionades amb l'assessorament tècnic, assaigs i anàlisis tècnics, publicitat, selecció i col·locació de personal, serveis d'investigació i de seguretat, activitats industrials de neteja i activitats empresarials diverses. Amb un nombre similar de llocs de treball hi ha el subsector de l’Administració pública, defensa i seguretat social obligatòria i l’Educació, amb el 14,8% i el 12,6% dels llocs de treball respectivament. Els tres subsectors anteriors representen el 46,6% del total dels llocs de treball del sector “Resta de serveis”. En termes d’evolució, l’únic subsector amb un comportament negatiu és el de les Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials. Aquest subsector ha perdut 419 llocs de treball en el període 2001-04. La resta de subsectors es caracteritzen per un manteniment sostingut dels llocs de treball.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Gràfic 41 Nombre de treballadors de la Resta de serveis afiliats al RGSS, 2004 64 CORREUS I TELECOMUNICACIONS

72 ACTIVITATS INFORMÀTIQUES

65 MEDIACIÓ FINANCERA, LLEVAT D'ASSEGURANCES I PLANS DE PENSIONS

90 ACTIVITATS DE SANEJAMENT PÚBLIC

71 LLOGUER DE MAQUINÀRIA I EQUIPS SENSE OPERARI, D'EFECTES PERSONALS I ESTRIS DOMÈSTICS 66 ASSEGURANCES I PLANS DE PENSIONS, LLEVAT DE LA SEGURETAT SOCIAL OBLIGATÒRIA

67 ACTIVITATS AUXILIARS DE LA MEDIACIÓ FINANCERA

11 21

91 ACTIVITATS ASSOCIATIVES

95 LLARS QUE OCUPEN PERSONAL DOMÈSTIC

73 RECERCA I DESENVOLUPAMENT

93 ACTIVITATS DIVERSES DE SERVEIS PERSONALS

108

60 TRANSPORT TERRESTRE; TRANSPORT PER CANONADES 63 ACTIVITATS AFINS AL TRANSPORT; ACTIVITATS D'AGÈNCIES DE VIATGES

123

70 ACTIVITATS IMMOBILIÀRIES

136

92 ACTIVITATS RECREATIVES, CULTURALS I ESPORTIVES

143 173

85 ACTIVITATS SANITÀRIES I VETERINÀRIES, SERVEIS SOCIALS

237

80 EDUCACIÓ 75 ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, DEFENSA I SEGURETAT SOCIAL OBLIGATÒRIA

257 318

74 ALTRES ACTIVITATS EMPRESARIALS

100

150

200

250

300

350

Gràfic 42 Variació en el nombre de treballadors de la Resta de serveis afiliats al RGSS, 2001-04 85 ACTIVITATS SANITÀRIES I VETERINÀRIES, SERVEIS SOCIALS

-419

65 MEDIACIÓ FINANCERA, LLEVAT D'ASSEGURANCES I PLANS DE PENSIONS

-22

67 ACTIVITATS AUXILIARS DE LA MEDIACIÓ FINANCERA

-6

72 ACTIVITATS INFORMÀTIQUES

-2

90 ACTIVITATS DE SANEJAMENT PÚBLIC

64 CORREUS I TELECOMUNICACIONS

91 ACTIVITATS ASSOCIATIVES

66 ASSEGURANCES I PLANS DE PENSIONS, LLEVAT DE LA SEGURETAT SOCIAL OBLIGATÒRIA

93 ACTIVITATS DIVERSES DE SERVEIS PERSONALS

75 ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, DEFENSA I SEGURETAT SOCIAL OBLIGATÒRIA

73 RECERCA I DESENVOLUPAMENT

71 LLOGUER DE MAQUINÀRIA I EQUIPS SENSE OPERARI, D'EFECTES PERSONALS I ESTRIS DOMÈSTICS

95 LLARS QUE OCUPEN PERSONAL DOMÈSTIC

92 ACTIVITATS RECREATIVES, CULTURALS I ESPORTIVES

63 ACTIVITATS AFINS AL TRANSPORT; ACTIVITATS D'AGÈNCIES DE VIATGES

80 EDUCACIÓ

60 TRANSPORT TERRESTRE; TRANSPORT PER CANONADES

70 ACTIVITATS IMMOBILIÀRIES

21 46

74 ALTRES ACTIVITATS EMPRESARIALS

-500

-400

-300

-200

-100

100

Font: Elaboració pròpia amb dades del cens 2001, Idescat..

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Pel que fa a la superfície dels establiments del sector serveis (excepte el comerç) es distingeixen tres períodes. El primer es correspon amb els anys 1995 i 1996 amb una superfície global sostinguda de 200.000m2. El següent període 1997-99 enregistra un increment sostingut de la superfície que assoleix els 324.000m2 l’any 1999. A partir d’aquest any fins el 2002 la superfície global es manté força constant al voltant d’aquest valor.

Gràfic 43 Superfície dels establiments d'empreses dels serveis (excepte comerç) (m2), 1995-2002 400.000 350.000 300.000 250.000 200.000 150.000 100.000 50.000 0 1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2005).

4.5

Els sectors d’alta/mitjana tecnologia i intensius en coneixement

L’any 2004 el 19,8% dels llocs de treball assalariats generats en el municipi pertanyen a activitats econòmiques que fan un ús mig-alt de les tecnologies i del coneixement (veure annex). A la comarca aquesta proporció és lleugerament inferior, del 17,9%. Pel que fa a les activitats amb un ús mig-alt de la tecnologia i el coneixement, els llocs de treball es concentren en els serveis com l’Educació, les Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials i les Activitats recreatives, culturals i esportives amb 553 llocs de treball assalariats l’any 2004. També en les Activitats immobiliàries, el Lloguer de maquinària i equips sense operari, d'efectes personals i estris domèstics i les Altres activitats empresarials amb 465 llocs de treball. Quan a la Indústria la major concentració de llocs de treball és en les activitats manufactureres de la química i la fabricació de maquinaria i equips mecànics, materials elèctrics, etc. En termes de creació d’ocupació, les activitats que han creat més ocupació durant el període 2001-04 són les d’Altres activitats empresarials i les Activitats immobiliàries. En la següent gràfica s’observa com la majoria de llocs de treball generats al municipi són d’establiments classificats en activitats amb un ús tecnològic i de coneixement baix o molt baix Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

(activitats fora del rectangle). Principalment, les activitats són els Serveis de mercat poc intensius en coneixement com les activitats del comerç, l’hoteleria i el transport. També en les activitats de distribució (d’energia, aigua, gas, etc.) i en la construcció. Si s’analitza el període 2001-04, lideren la creació d’ocupació les activitats relacionades amb aquests sectors.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Gràfic 44 Treballadors segons tipus de tecnologia i ús del coneixement, 2004 415

12. Altres serveis menys intensius en coneixement

2.489

11. Serveis de mercat menys intensius en coneixement 10. Altres serveis intensius en coneixement

553

9. Serveis financers intensius en coneixement

8. Serveis de mercat intensius en coneixement (excl. Intermediació financera i serveis d'alta tecnologia)

465 51

7. Serveis d'alta tecnologia intensius en coneixement 6. Alta tecnologia

Mitjana-alta tecnologia i intensius en coneixement

5. Mitjana-alta tecnologia manufacturera

144

4. Baixa-mitjana tecnologia

179 545

3. Baixa tecnologia 2. Serveis de distribució i construcció

1.355

1. Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura, pesca, mineria i extracció

29 0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

Gràfic 45 Variació en els treballadors segon tipus de tecnologia i ús del coneixement, 2001-04 10. Altres serveis intensius en coneixement 3. Baixa tecnologia

-384 -147

9. Serveis financers intensius en coneixement

-23

6. Alta tecnologia

7. Serveis d'alta tecnologia intensius en coneixement

1. Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura, pesca, mineria i extracció

12. Altres serveis menys intensius en coneixement

4. Baixa-mitjana tecnologia

5. Mitjana-alta tecnologia manufacturera

8. Serveis de mercat intensius en coneixement (excl. Intermediació financera i serveis d'alta tecnologia)

2. Serveis de distribució i construcció

105

11. Serveis de mercat menys intensius en coneixement -500 -400 -300 -200 -100

281 0

100

200

300

400

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del RGSS, Departament de Treball.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

5 Recursos i polítiques Les inversions a La Selva varen ser molt importants els anys 1994 i 1995 amb una inversió per càpita superior als 500€. Tammateix, des de 1996 s’observa com la inversió ha anat molt per sota de la inversió mitjana per càpita a Catalunya tant en termes d’inversió en infrastructures del Departament de Política Territorial i Obres Públiques com de la Generalitat en el seu conjunt.

Taula 67 Inversions a La Selva, 1994-2002 Inversions DOPPT Milers d'euro

Inversions per càpita 23 DOPPT

Inversions Generalita t Milers d'euro

Inversions per càpita 24 Generalitat

La Selva

Catalunya

1994

58.241,10

588,9

110,7

69.835,20

710,8

192,3

1995

52.560,10

534,3

111,7

58.472,50

595,1

189,8

1996

4.548,40

36,0

91,1

8.029,50

76,6

157,6

1997

7.450,60

70,3

100,3

11.713,70

111,7

170,6

1998

6.451,40

61,1

103,4

10.000,60

95,4

160,3

1999

11.806,80

112,4

118,0

15.109,40

144,1

234,4

2000

13.444,90

127,9

129,7

14.581,20

139,1

183,0

2001

10.368,10

88,1

117,8

17.977,50

153,1

204,9

2002

15.458,00

129,1

152,8

25.751,00

219,4

249,7

Font: Web del Departament d’Obres Públiques i Política Territorial (DOPPT)

L’any 2003 s’han invertit 10,5 milions euros a la comarca de La Selva per a la millora de les carreteres dels 457,7 milions d’euros invertits en total a Catalunya, el 2,30%. El pes poblacional de la comarca és del 2,0%.

És la inversió consolidada del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, per tant s'ha exclòs les aportacions que fan la DG de Ports i Transports i la DG deCarreteres a GISA. 24

Es consideren les inversions fetes per les diferents direccions generals, ens autònoms administratius, comercials i financers, gestors de la Seguretat Social i pel Servei Català de la Salut.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Taula 68 Inversions a la xarxa de carreteres de la Generalitat de Catalunya, 1993-2003 En Milers EUR Selva

% Cat.

Catalunya

1993

14.045,1

268.057,3

5,24

1994

54.301,4

326.020,9

16,66

1995

50.275,3

300.589,9

16,73

1996

3.114,3

211.610,6

1,47

1997

2.126,9

183.823,7

1,16

1998

1.226,2

98.866,5

1,24

1999

6.591,0

165.423,0

3,98

2000

6.779,0

181.712,0

3,73

2001

2.796,0

203.400,0

1,37

2002

7.850,0

295.503,0

2,66

2003

10.540,0

457.773,0

2,30

Font: Web del Departament d’Obres Públiques i Política Territorial (DOPPT)

Des de l’any 2001 Blanes disposa d’una estació d’autobusos que va representar una inversió de 1.134,00€. L’estació està gestionada per l’empresa concesionària Pujol i Pujol, SA, disposa de 8 andanes i l’any 2003 va registrar 1.464.603 passatgers. L’oferta educativa i de formació professional a Blanes és molt variada i està coberta principalment des de l’àmbit públic. L’oferta privada es concentra en l’educació infantil, primària i secundària obligatòria. També en l’oferta d’ensenyaments de dansa. L’oferta pública cobreix l’educació infantil, la primària, la secundària obligatòria, el Batxillerat i els Cicles Formatius de Formació Professional, tant superior com de grau mig. L’ensenyament públic també cobreix l’educació especial i la formació per a adults i idiomes. També hi ha un punt del Consorci per a la Normalització Lingüística. Resumint, l’àmbit públic enregistra 35 ofertes i el privat unes 10, que sumen un total de 45 ofertes diferents al municipi. Els principals dèficits s’enregistren en la formació superior i universitària i en la provisió de places de llars d’infants de l’àmbit públic.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Taula 69 Oferta educativa i formativa, 2004-05 Ensenyaments impartits:

Privat

Públic

Total

Llar d'infants (0-3)

Educació primària

Educació secundària obligatòria

Batxillerat

Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà

Cicles formatius de formació professional específica de grau superior

Educació especial

Ensenyaments de dansa article 39.5 logse

Formació de persones adultes

Idiomes (1988) Total ofertes

Font: Web del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Última actualització 05/01/2005.

L’oferta de Formació Professional cobreix els àmbits de la gestió administrativa i financera, la informàtica, el control i programació de maquinaria, els equips i instal·lacions electrotècniques, l’electromecànica. D’altra banda, no ofereix res en relació al Comerç i l’Hoteleria, dos dels sectors productius principals del municipi.

Taula 70 Oferta educativa i formativa segons especialitats, 2004-05 Batxillerat

Cicles formatius de formació professional específica de grau mitjà

Cicles formatius de formació professional específica de grau superior

Centre de formació d’adults

- batxillerat modalitat de ciències de la naturalesa i de la salut

- batxillerat modalitat de tecnologia

- batxillerat modalitat d'humanitats i ciències socials

- equips i instal·lacions electrotècniques

- gestió administrativa

- instal·lació i manteniment electromecànic de maquinària i conducció de línies

- administració de sistemes informàtics

- administració i finances

- sistemes de regulació i control automàtics

- formació de persones adultes. cicle de formació instrumental

- formació de persones adultes. cicle d'educació secundària

Font: Web del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Última actualització 05/01/2005.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

El següent quadre resumeix l’oferta de serveis i equipaments públics existents a Blanes i el seu context territorial:

Taula 71 Oferta de serveis i equipaments públics, 2005. Àmbit

Tipus de servei

Nom organisme

Abast territorial

Benestar

Acció cívica i comunitària

Casa del Mar de Blanes

Juntament amb l'Oficina de benestar i família són els dos únics serveis en els l'entorn més proper.

Atenció a les persones amb discapacitat Oficines de benestar i família

No hi ha cap en l'entorn més proper. La Selva-Blanes

Atenció a l'infància i la adolescència

Comerç

Cultura

No hi ha cap més en els municipis proper. No hi ha cap en l'entorn més proper.

Atenció a la Gent Gran

Casal de Gent Gran de Blanes

No hi ha cap més en els municipis propers.

Mercats municipals

Mercat Municipal de Blanes

Hi ha mercat municipal a Lloret de Mar i Malgrat de Mar.

Llotja del peix

Llotja de Blanes

Col·leccions

Jardí Botànic Marimurtra -Fundació Museu Can Garriga de Lloret de Mar i Karl Faust i Jardí Tropical Pinya Museu Etnològic de Palafolls. Rosa

Museus

Hi ha un museu municipal a Tossa de Mar.

Centres de normalització lingüística

Casa de Cultura de Blanes

No hi ha cap més en l'entorn més proper.

Arxius

Arxiu Municipal de Blanes

Tossa de Mar, Lloret de Mar i Malgrat de Mar disposen també d'arxiu municipal.

Biblioteques

Biblioteca Comarcal de Blanes

Hi ha força oferta en l'entorn més proper: Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar, Biblioteca Pública de Lloret de Mar, Biblioteca de Tordera, Biblioteca Municipal Manuel Vila i Dalmau de Tossa de Mar, etc

Teatre

Teatre de Blanes

Economia i Oficines de treball Treball

Oficina de Treball de la Generalitat a Blanes (OTG)

L'única oficina en l'entorn més proper és la de Calella.

Oficines del CIDEM

Ajuntament de Blanes

Tordera i Pineda de Mar també tenen un PIC.

Hospitals

Hospital comarcal de Blanes

No hi ha cap més en els municipis propers.

Centres d'Atenció Primària

CAP Blanes

CAP Tordera, CAP Dr. Josep Torner i Forns (Malgrat de Mar), CAP Lloret de Mar, CAP Maçanet

Justicia

Jutjats

Jutjats de Blanes

Lleure

Albergs de la Generalitat

Sanitat

Transports Autobusos Ports

No hi ha cap en l'entorn més proper. Estacíó d’autobusos de Blanes

Hi ha Estacions d'Autobusos a Lloret de Mar ii Tossa de Mar.

Port pesquer i esportiu de Blanes

Hi ha ports a Arenys de Mar (també pesquer i esportiu) i un port esportiu a Cala Canyelles (Lloret de Mar).

Font: Web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Gener 2005.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Més concretament, des de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Blanes s’estan portant a terme diferents actuacions, principalment en relació a la millora de l’ocupabilitat i el foment de l’ocupació de les persones inactives i aturades i, en segon lloc, en la millora de l’adaptabilitat de les empreses i el foment de l’autoocupació i la creació d’ocupació. En l’àmbit comarcal el municipi participa en la iniciativa EQUAL de la Unió Europea orientada a la igualtat home-dona i la integració de persones desfavorides.

EIXOS

ACTUACIONS

MILLORA DE L’OCUPABILITAT I FOMENT DE L'OCUPACIÓ

- Itineraris Personals d'Inserció - Club de la Feina - Borsa de treball - Taller d'ocupació - Escola Taller - Formació Ocupacional per a treballadors aturats

MILLORA DE L’ADAPTABILITAT DELS TREBALLADORS, APRENENTATGE PERMANENT

- Formació Ocupacional per a treballadors en actiu

IGUALTAT HOME-DONA I INTEGRACIÓ PERSONES DESFAVORIDES

- EQUAL

MILLORA DE L’ADAPTABILITAT D’EMPRESES

- PIC CIDEM (Punt d'Informació del Centre d'Innovació i Desenvolupament de la Generalitat de Catalunya)

CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL I ESPERIT D’EMPRESA

- PIO Autoempresa (Punt d'Informació i Orientació Autoempresa)

Font: Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Blanes (2005)

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

6 Anàlisi DAFO Territori i mobilitat ÀREES DE MILLORA

ELEMENTS CLAU

Debilitats

Fortaleses

Escassetat de sòl - principalment sòl industrial - que es tradueix en preus molt elevats Accés deficient a les principals vies de comunicació per transport terrestre (autopistes) Problemes de mobilitat deguts al predomini de l’ús de transport privat per la mobilitat, que s’accentua a l’estiu Durada excessiva dels trajectes en transport públic a les àrees de Barcelona i Girona Manca de visió de capitalitat i de perspectiva supramunicipal en la planificació Manca històrica de planificació urbanística Manca d’inversions en el nucli antic

Pes específic important en el context territorial Bona situació geoestratègica Configuració urbana força compacta i ús eficient del sòl Façana marítima amb elevat valor paisatgístic i natural Delta del Tordera amb elevat valor natural i agrícola Bona xarxa de transport urbà i interurbà i accés directe a la línia fèrria Proximitat de les principals vies de comunicació Blanes convida al passeig i té cert atractiu paisatgístic i relacionat amb l’oci Elevat valor paisatgístic i mediambiental dels jardins botànics existents

Amenaces Consum del sòl destinat a l’habitatge de 2a. Residència Major oferta de sòl industrial a d’altres municipis contigus Desaparició de sòl agrícola i forestal, especialment dels actius amb major valor paisatgístic Limitació de les infrastructures viàries actuals per absorbir l’increment en la mobilitat Manca de planificació tenint en compte les necessitats de la realitat territorial existent: comarca de “facto” a cavall entre dues províncies

Oportunitats Exercir la capitalitat Proximitat de l’aeroport de Girona-Costa Brava i CIM La Selva com a factor d’atracció d’inversions Noves infrastructures viàries que uneixin Blanes amb les principals xarxes viàries (es parla de la possibilitat d’una nova autopista fins a Lloret de Mar o bé la prolongació de la N-II) La llei de costes afavoreix la recuperació del litoral actualment ocupat per càmpings

Pèrdua del patrimoni agrícola, especialment en el delta del Tordera Mala imatge de Blanes degut a la degradació progressiva del nucli antic (que és la façana principal del municipi) Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

La població i les llars ÀREES DE MILLORA

ELEMENTS CLAU

Debilitats

Fortaleses

Baix nivell d’ocupabilitat de la població (nivells d’instrucció i d’especialització professional de la població), especialment els grups de més edat Dèficit de persones amb estudis de 3er grau i elevat nombre de persones sense estudis i analfabets

Elevada capacitat d’atracció de nova població (qualitat de vida) Estructura poblacional jove Comportament positiu del moviment natural (naixements i defuncions)

Poca penetració de les NTIC en la població i d’informació Baix nivell de coneixement del Català (excepte comprensió), especialment en els grups de més edat i en l’actualitat accentuat pels processos migratoris

Amenaces Increment en els nivells de dependència de la vellesa Increment de l’especulació immobiliària (habitatges buits) Dificultats d’integració de les persones d’origen estranger, especialment en l’escola Dificultat d’inserció d’alguns grups poblacionals en cas de recessió econòmica Estructura deficitària de serveis personals (serveis socials, sanitat, ensenyament) que respongui a l’increment demogràfic, l’envelliment de la població, el canvi en la composició de les llars i el volum de població flotant Poca capacitat d’atraure activitats d’alt valor afegit (indústria i serveis d’alta tecnologia i serveis intensius en coneixement) Dificultats d’adaptació de la població ocupada Perill de fractura digital entre la població

Oportunitats Atractivitat del municipi per a persones residents en zones urbanes (població flotant) Increment de la població estrangera extracomunitària Increment de la població i les llars Alt nivell d’instrucció de la població estrangera Canvis en els hàbits de la població i les llars

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

El mercat de treball ÀREES DE MILLORA

ELEMENTS CLAU

Debilitats

Fortaleses

Taxa d’ocupació baixa i atur elevada, especialment la femenina (feines de la llar) Elevada precarietat laboral i estacionalitat, especialment per a la població jove i la d’origen estranger Dèficit de llocs de treball respecte el volum de població ocupada resident Baixa participació de la població en la formació continua i poca promoció empresarial de la formació continua

Disponibilitat de mà d’obra i mercat de treball jove amb una elevada capacitat de renovació laboral Nivells de dependència (infància i vellesa) comparativament baixos

Poca adequació de l’oferta formativa a les necessitats productives i sectors estratègics: a) manca de qualificació en habilitats tecnològiques de la població, especialment del grups més joves, b) manca d’adequació de l’ensenyament i la formació per al treball, c) dèficit en la formació empresarial en NTIC Poca polivalència laboral dels col·lectius poc qualificats i formats

Amenaces Exclusió i precarització laboral de determinats col·lectius (homes majors de 45 anys, joves i dones entre 30-44 anys, treballadors de baixa qualificació) Pèrdua de la capacitat de creació d’ocupació Augment de la dependència externa en l’oferta de llocs de treball i de la dificultat per trobar feina per part de la població activa Perill de convertir-se progressivament en una “ciutat dormitori” per a la població ocupada Dificultat per trobar personal qualificat en determinades professions Ocupació de poca qualitat degut a l’especialització productiva

Oportunitats Capacitat d’adaptació de la mà d’obra jove Incorporació de la dona al mercat de treball Creació d’ocupació al voltant de noves necessitats socials i l’evolució del benestar (serveis de proximitat, atenció a les persones, medi ambient) i el desenvolupament de les NTIC Creació d’ocupació al voltant de la localització d’activitat econòmica fruït de la funció de capitalitat de Blanes (serveis empresarials, comerç i oci)

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Activitat econòmica ÀREES DE MILLORA

ELEMENTS CLAU

Debilitats

Fortaleses

Nivells de riquesa baixos Massa dependència de les activitats de serveis de poc valor afegit (l’hoteleria, el comerç) i de la construcció Poca claredat sobre el model turístic que es vol Poca capacitat de generació d’ocupació Excessiva presència de PIME (empreses familiars) Poca presència de sectors que fan un ús intensiu de les tecnologies i el coneixement Escassetat de sòl Pèrdua de la cultura emprenedora Inexistència de centres de serveis i equipaments per a les empreses Manca de serveis i professionals de qualitat relacionats amb les NTIC adaptats a microempreses Elevada competència dels mercats en el sector agrícola i dificultats per la comercialització dels productes Manca de capacitat d’inversió en NTIC de les microempreses

Amenaces Poca capacitat d’atracció per a empreses multinacionals i grans empreses i els sectors amb més valor afegit Esgotament del model econòmic basat principalment en el turisme i la construcció Insuficient dinamisme local per a la creació d’activitat econòmica Alta competitivitat de les zones adjacents (disponibilitat de sòl i atracció empreses) Fuita de consumidors per manca d’oferta comercial adequada i competitiva Pèrdua del teixit de botigues tradicionals que caracteritzen el municipi, pèrdua d’identitat Pèrdua de competitivitat del sector turístic La llei de costes amenaça l’activitat dels càmpings Pèrdua continuada d’ocupació en el tèxtil Desaparició progressiva de l’activitat agrícola Pressió urbanística molt forta que posa en perill un model turístic basat en la sostenibilitat Marginació i desaparició progressiva de les empreses amb poca capacitat d’innovació i adaptabilitat a les NTIC

Especialització en el comerç, l’hoteleria i el turisme Dinamisme econòmic del consum i l’activitat Capacitat d’atracció en relació a la funció turística, comercial i les activitats d’oci Infrastructura turística de primer ordre Municipi capçalera d’una subàrea comercial Llunyania a Barcelona, Girona i Mataró, que són les principals àrees comercials Tradició del comerç local Existència d’un teixit important de subministradors Conjuntura econòmica favorable

Oportunitats Activitats econòmiques emergents lligades al sector turístic, lleure i l’oci menys estacionals que el turisme de platja Desestacionalització de l’activitat comercial amb visió supramunicipal Generació d’activitat relacionada amb la seva funció de capitalitat (sanitat, educació, comerç, oci i serveis empresarials) Relocalització de les empreses expulsades de la Regió Metropolitana de Barcelona Localització d’empreses que cerquen un entorn residencial de qualitat pels seus treballadors

Fractura digital empresarial entre microempreses, petites, mitjanes i grans empreses Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

Agents, recursos i polítiques

ÀREES DE MILLORA

ELEMENTS CLAU

Debilitats

Fortaleses

Manca d’inversió i dotació pública en infrastructures en relació a les comunicacions i telecomunicacions Poc suport institucional a les microempreses (ajuts i subvencions) que incentivin la innovació i la tecnologització Manca de liderat de l’administració local en l’aplicació de les NTIC i la sensibilització sobre el paper i el potencial de les tecnologies Manca de capacitat d’atracció d’inversions Manca d’associacionisme en determinades activitats econòmiques per superar la limitació de la mida Manca de tradició de concert entre l’administració local i els agents socials Manca de visió supramunicipal en la planificació Manca d’instruments de diagnosi i de planificació territorial (estudis, plans directors, plans estratègics, etc.)

Amenaces Pèrdua de competitivitat territorial i subdesenvolupament Pèrdua de l’ona impulsora de la societat de la informació Desorientació sobre la visió de futur i el model de desenvolupament local

Existència d’estructures i serveis de promoció econòmica orientades a la dinamització i la innovació empresarial La petita empresa com a element dinamitzador i definidor de la vida quotidiana del municipi

Oportunitats Context favorable nacional pel que fa a la millora de la competitivitat de les empreses i la innovació, disponibilitat de recursos Sinèrgies positives amb els municipis de l’Alt Maresme per a configurar una comarca de “facto” Percepció per part dels agents de que s’està en un moment clau en la definició del futur desenvolupament de Blanes i voluntat de participació

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

7 Conclusions 7.1

Principals elements de la diagnosi

7.1.1 El sòl, un bé escàs Blanes és un dels municipis més petits de la comarca quant a territori amb una superfície de 17,68 Km². Tot i ser un dels municipis amb menys territori, és el municipi més poblat amb 37.078 habitants. El municipi enregistra els nivells de densitat bruta de població més elevats de la comarca amb 19,5 hab/ha., la densitat neta del municipi (comptant només el sòl urbà) és de 88,8 hab./ha. Blanes ha estat sotmès en els últims anys a un procés de transformació de sòl amb un valor rústic a sòl amb valor urbà. Les dades d’evolució de la superfície agrària indiquen una progressiva substitució de sòl agrari i forestal per sòl urbanitzable. Durant el període que va de l’any 1982 al 1999 han desaparegut 117ha. de terres agrícoles i 85 ha. de terreny forestal en benefici del sòl urbanitzat. El patrimoni natural és un dels valors més importants que té Blanes. Blanes pot considerar-se un paradís per als amants de la natura, ja que compta amb dos dels jardins més apreciats a Europa: el jardí botànic de Mar i Murtra de mitjan segle XX i el jardí tropical Pinya de Rosa (únic a Europa i declarat paratge natural d'interès nacional el juliol de 2003). A més d’aquests atractius turístics, Blanes compta amb 4,0 km. de platges. En el seu paisatge s'intercalen penya-segats rocosos i acollidores cales. L’activitat agrícola que es desenvolupa al voltant del delta del Tordera també és un altre valor patrimonial natural amb el que compte el municipi. L’escassetat de sòl a Blanes s’ha traduït en preus molt elevats i limita la localització d’empreses en activitats que consumeixen molt sòl i de baix valor afegit (principalment industrials). Tanmateix, aquestes empreses sovint escullen els municipis veïns per instal·lar-se (Tordera, Maçanet, etc.).

7.1.2 La realitat socioeconòmica L’evolució de la població ha estat creixent des de mitjans dels anys setanta. Des del 1996 s’observa una acceleració en el creixement de la població amb taxes d’entre el 3% i el 5% interanuals. El creixement es deu al saldo migratori positiu amb d’altres territoris, principalment amb la província de Barcelona. Aquest fet evidencia l’atracció que ofereix Blanes per

a la

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

població que viu en zones urbanes, ja sia com a segona residència o, cada cop més, com a residència principal. Blanes enregistra un dels nivells més baixos d’ocupació en mitjana anual del seu context territorial. Això és degut - en part- a la seva especialització econòmica en sectors com el turisme, la construcció, el comerç i els serveis immobiliaris (el lloguer). Aquests sectors són força estacionals i influeixen directament en l’ocupabilitat de la població en edat de treballar i fins i tot en l’abandonament dels estudis per part dels joves. En les èpoques de major activitat econòmica (l’estiu) s’assoleixen taxes molt altes d’ocupació i en les de menor activitat elevades taxes d’atur. Aquesta estacionalitat i el fet que són sectors de baix valor afegit té efectes negatius en els nivells de renda de la població, que són inferiors als que es registren a la comarca. El teixit empresarial de Blanes es caracteritza per empreses de caràcter familiar i amb pocs treballadors: les empreses són de 5 treballadors de mitjana i només 8 empreses tenen més de 50 treballadors. En conseqüència, les empreses blanenques tenen limitacions importants en la capacitat d’innovació, l’adaptació a les noves tecnologies de la informació i les comunicacions, la formació dels treballadors, la comercialització i exportació, etc. Un altre tret característic de Blanes és el fet que, cada cop més, hi resideix més població de la que hi treballa. És a dir, hi ha un flux diari de persones que van a treballar a d’altres municipis del seu entorn i s’evidencia la manca d’autosuficiència del seu mercat de treball.

7.1.3 Capacitat d’atracció d’activitat econòmica Blanes presenta alguns dèficits que dificulten la localització d’algunes empreses. Les principals dificultats provenen dels nivells de qualificació de la població i la limitació de les infrastructures viàries actuals per absorbir l’increment de la mobilitat. Un altre factor limitador de la competitivitat de Blanes és la infrautilització de les tecnologies de la informació i la comunicació per part de les empreses autòctones i la participació d’aquestes en la promoció de la formació permanent dels seus treballadors, en un entorn en què la competitivitat es basa, cada cop més, en la qualitat i l’excel·lència dels productes i serveis.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

7.2

Definició d’estratègies

7.2.1 Idees força Blanes com a capital de comarca “de facto” Si bé Santa Coloma de Farners és la capital administrativa de la comarca de La Selva, l’exercici real de la capitalitat està compartida amb els municipis de Blanes i Lloret de Mar que amb el pas del temps han anat consolidant una dinàmica social i econòmica notable, en part, gràcies a la potent indústria del turisme, essent el veritable motor de la franja litoral de la comarca. Tanmateix, Blanes té suficients elements que fan que ocupi una posició de centralitat dins el seu context territorial. En primer lloc, el seu pes demogràfic amb uns 37 mil habitants. En segon lloc, Blanes i els 5 municipis veïns (Lloret de Mar, Tordera, Palafolls, Malgrat de Mar, Maçanet) formen un conglomerat de 101.559 habitants a menys de 10 km. del nucli urbà de Blanes. En tercer lloc, la seva posició intermèdia entre Mataró (39km.) i Girona (45km.) li atorga cert protagonisme des del punt de vista territorial pel que fa a l’atracció de serveis de proximitat dirigits a la població (com el comerç, l’oci, la sanitat, l’educació, la cultura, etc.) i els serveis empresarials (gestories, gabinets tècnics, consultories, serveis informàtics, etc). Finalment, els municipis de l’Alt Maresme des de Calella i de la Selva marítina fins a Lloret de Mar comparteixen la mateixa realitat socioeconòmica i Blanes es configura de forma espontània com el municipi més important o capital. Localització d’activitat econòmica de valor afegit i diversificació Blanes ha d’impulsar la localització d’activitats de valor afegit i compatibles amb la preservació del paisatge i d’un equilibri amb els usos del sòl. Els factors de competitivitat futura de l’economia de Blanes s’han de basar en la qualitat i la diversitat dels seus serveis i productes, per la qual cosa cal que Blanes doni impuls a totes les activitats intensives en coneixement i en noves tecnologies. És important que Blanes entri en la societat del coneixement des de tots els àmbits i sectors productius, molt especialment des dels més consolidats: com el turisme i el comerç. Recuperació i potenciació dels valors patrimonials i identitaris Blanes ha de basar el seu model de desenvolupament en la cohesió social, la competitivitat econòmica i la preservació del patrimoni natural i identitari. Aquest últim contempla el seu origen mariner i agrícola (delta del Tordera), la façana litoral, els jardins botànics, el sòl forestal, el nucli Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

antic, etc. Aquests valors són els que en definitiva donen a Blanes l’atractiu turístic i residencial que l’ha caracteritzat en el passat i que cal preservar i potenciar de cara al futur. Potenciar la concertació, el paper dels agents socials i la planificació estratègica Una de les amenaces més importants a les que està sotmès un territori, és la desorientació sobre la visió de futur i sobre el model de desenvolupament. Es té la impressió que s’està en un moment clau en la definició del futur desenvolupament de Blanes i per això cal la participació activa de tots els agents locals i cal que es disposi dels instruments necessaris per a dur a terme aquest procés. En aquest sentit caldria vetllar per a que el teixit empresarial - format principalment per microempreses – superi la limitació de l’efecte mida mitjançant l’associacionisme i pugui treballar pel seu desenvolupament futur en termes de competitivitat, especialment en el cas dels sectors més significatius en l’economia blanenca. També cal vetllar per a que el model adoptat de desenvolupament sigui el més consensuat possible i, en conseqüència, les estratègies siguin de gran calat i amb perspectives de llarg termini.

7.2.2 Estratègies Determinació dels usos del sòl S’ha de buscar un acord entre els agents locals sobre la base de la revisió del Pla d’Urbanisme que ha de ser aprovat properament per fer un ús estratègic del territori en benefici de la col·lectivitat. La necessitat d’un consens entorn aquesta qüestió es fa especialment urgent en un context de fortes pressions per part d’interessos privats que, sense una regulació pública, poden acabar imposant una lògica d’ocupació extensiva i desordenada del territori. Cal que aquesta ordenació tingui en compte la preservació dels valors patrimonials i identitaris del municipi, com el patrimoni natural i agrícola, i el desenvolupament d’activitats turístiques lligades a aquestos. Un altre model es fa insostenible tant des del punt de vista ambiental com econòmic i social. Potenciació dels serveis d’abast comarcal Blanes ha de potenciar la localització de tots aquells serveis i activitats que li han d’atorgar a mig i llarg termini la capitalitat. Aquests són els relacionats amb el comerç i l’oci. També els equipaments sanitaris, culturals i educatius pel que fa a les persones. Pel que fa a les empreses ha de potenciar la localització de serveis empresarials amb visió de capitalitat.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

100

Blanes ha de cercar la complementarietat d’aquestes noves activitats amb l’activitat tradicional del comerç per obtenir-ne un efecte multiplicador. Totes aquestes activitats - de més valor afegit que el turisme, el comerç i la construcció- han de configurar una nova realitat laboral i econòmica on l’estacionalitat tingui una menor incidència, el treball sigui de més qualitat i els nivells de riquesa augmentin a mig i llarg termini. Millora dels factors d’atracció d’activitat econòmica La millora dels factors que poden potenciar la capacitat de Blanes per atraure noves inversions empresarials i afavorir la localització d’activitats d’alt valor afegit, especialment en relació a d’altres territoris, passa per: a) invertir en formació qualificada i corregir els dèficits formatius de la població, b) fomentar l’accés i la capacitació en les tecnologies de la informació i la comunicació, tot estenent-ne l’ús a tots els àmbits i sectors, c) dotar als polígons dels serveis necessaris. Redimensionament de les infrastructures viàries i l’accessibilitat Paral·lelament Blanes ha d’adequar les seves infrastructures viàries i d’accessibilitat a la mobilitat que genera aquesta realitat (aparcaments, zones de càrrega i descàrrega, senyalització, accessos, serveis logístics, etc.). Potenciació d’una nova realitat administrativa i coordinació intermunicipal Es fa imprescindible treballar de forma conjunta des de les institucions i els organismes que actuen en aquest espai territorial. S’han de cercar mecanismes de concertació i coordinació eficaços. La manca d’una realitat administrativa és un dels principals esculls pel desenvolupament de Blanes i el seu context territorial. El fet que el territori quedi dividit entre dues províncies dificulta encara més les possibilitats de planificar en el territori i, en conseqüència, dificulta el seu desenvolupament. Conjuntament a la potenciació de serveis d’abast supramunicipal s’ha de treballar en base al reconeixement administratiu d’aquesta realitat socioeconòmica. En aquest sentit es pot considerar oportú crear un nou marc supralocal per gestionar aquesta realitat, amb un paper de direcció i coordinació. Una possible via per estudiar seria la de crear una comunitat de municipis amb aquest fi específic. En qualsevol cas, del que es tracta és de buscar vies de diàleg i fixar el marc institucional més adequat – ja sigui aprofitant les institucions existents o creant-ne de noves -, per desplegar les estratègies descrites de forma coordinada.

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

101

Annex 1 Activitats econòmiques segons l’ús de la tecnologia i el coneixement Descripció

CCAE93

1. Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura, pesca, mineria i extracció

01 Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen 02 Silvicultura, explotació forestal i activitats dels serveis que s'hi relacionen 05 Pesca, aqüicultura i activitats dels serveis que s'hi relacionen 10 Extracció i aglomeració d'antracita, hulla, lignit i torba 11 Extracció de petroli brut i de gas natural; activitats dels serveis relacionats amb les explotacions petrolíferes i de gas, llevat de les activitats de prospecció 12 Extracció de minerals d'urani i de tori 13 Extracció de minerals metàl·lics 14 Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics

2. Serveis de distribució i construcció

40 Producció i distribució d'energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta 41 Captació, depuració i distribució d'aigua 45 Construcció

3. Baixa tecnologia

15 Indústries de productes alimentaris i begudes 16 Indústries del tabac 17 Indústries tèxtils 18 Indústries de la confecció i de la pelleteria 19 Preparació, adobament i acabament del cuir; fabricació d'articles de marroquineria i viatge; articles de basteria, talabarderia i sabateria 20 Indústries de la fusta i del suro, llevat de mobles; cistelleria i esparteria 21 Indústries del paper 22 Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats 37 Reciclatge

4. Baixa-mitjana tecnologia

23 Coqueries, refinació de petroli i tractament de combustibles nuclears 25 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 26 Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics 27 Metal·lúrgia 28 Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips 36 Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres

5. Mitjana-alta tecnologia manufacturera

24 Indústries químiques 29 Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics 31 Fabricació de maquinària i materials elèctrics 34 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 35 Fabricació d'altres materials de transport

6. Alta tecnologia

30 Fabricació de màquines d'oficina i equips informàtics 32 Fabricació de materials electrònics; fabricació d'equips i aparells de ràdio, televisió i comunicacions 33 Fabricació d'equips i instruments medicoquirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

102

7. Serveis d'alta tecnologia intensius en coneixement

64 Correus i telecomunicacions 72 Activitats informàtiques 73 Recerca i desenvolupament

8. Serveis de mercat intensius en coneixement (excl. Intermediació financera i serveis d'alta tecnologia)

61 Transport marítim, de cabotatge i per vies de navegació interiors 62 Transport aeri i espacial 70 Activitats immobiliàries 71 Lloguer de maquinària i equips sense operari, d'efectes personals i estris domèstics 74 Altres activitats empresarials

9. Serveis financers intensius en coneixement

65 Mediació financera, llevat d'assegurances i plans de pensions 66 Assegurances i plans de pensions, llevat de la seguretat social obligatòria 67 Activitats auxiliars de la mediació financera

10. Altres serveis intensius en coneixement

80 Educació 85 Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 92 Activitats recreatives, culturals i esportives

11. Serveis de mercat menys intensius en coneixement

50 Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors; venda al detall de combustible per a vehicles de motor 51 Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, llevat de vehicles de motor i motocicletes 52 Comerç al detall, llevat del comerç de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors; reparació d'efectes personals i estris domèstics 55 Hoteleria 60 Transport terrestre; transport per canonades 63 Activitats afins al transport; activitats d'agències de viatges

12. Altres serveis menys intensius en coneixement

75 Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria 90 Activitats de sanejament públic 91 Activitats associatives 93 Activitats diverses de serveis personals 95 Llars que ocupen personal domèstic 99 Organismes extraterritorials

Actíva Prospect , febrer 2005 Estudi socioeconòmic de Blanes i la seva àrea d’influència. Elements clau de desenvolupament territorial.

103