L'aportació del sector sanitari a l'ecnomia catalana copia

L’aportació del sector sanitari a l’economia catalana

005 ESTUDIS CAIXA CATALUNYA ECONOMIA / DEMOGRAFIA / SOCIETAT ENVELLIMENT / DEPENDÈNCIA SANITAT / HABITATGE / TREBALL

L’aportació L’aportació del sector sanitadel sector s a l’economia a l’econom catalana catalana L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Números de la Col·lecció Estudis Caixa Catalunya: 001- Demografia i habitatge a Espanya i les CCAA. Josep Oliver i Alonso.

002- Envelliment i dependència. Situació actual i reptes de futur.

Guillem López Casasnovas (Director) 003- Competitivitat i cohesió social en el món global.

Joan Tugores Ques 004- Aspectes econòmics del canvi climàtic a Espanya.

Javier Martín Vide (Coordinador) 005- L’aportació del sector sanitari a l’economia catalana.

Manuel Artís i Jordi Suriñach (Coordinadors)

www.caixacatalunya.es

005 ESTUDIS CAIXA CATALUNYA

Manuel Artís Ortuño (Coordinador) Jordi Suriñach Caralt (Coordinador) Vicente Royuela Mora Esther Vayá Valcarce

Edició electrònica en català i castellà disponible a internet

www.caixacatalunya.es

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 1

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana Manuel Artís Ortuño (Coordinador) Jordi Suriñach Caralt (Coordinador) Vicente Royuela Mora Esther Vayá Valcarce

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 2

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Edició: Caixa Catalunya Plaça Antoni Maura, 6 08003- BARCELONA Redacció dels textos i elaboració i anàlisi de dades: Coordinadors: Manuel Artís Ortuño i Jordi Suriñach Caralt. Catedràtics d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona i directors del grup de recerca Anàlisi Quantitativa Regional (AQR-IREA).

Autors del treball: Manuel Artís Ortuño, Catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona; Jordi Suriñach Caralt, Catedràtic d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona; Vicente Royuela Mora, Professor Titular d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona; Esther Vayá Valcarce, Professora Titular d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona. Tots ells són membres del grup de recerca Anàlisi Quantitativa Regional (AQR- IREA) de la Universitat de Barcelona.

Les opinions emeses al llarg d’aquest estudi són de l’exclusiva responsabilitat dels autors. Caixa d’Estalvis de Catalunya no s’hi identifica necessàriament.

Disseny: H O Comunicació Integral 2

Fotocomposició i impressió: Ediciones Gráficas Rey, S.L. © Caixa d’Estalvis de Catalunya © Manuel Artís Ortuño Jordi Suriñach Caralt Vicente Royuela Mora Esther Vayá Valcarce Número de registre editorial 1535/76 Barcelona, novembre del 2007 ISSN: 1699-1117 Dipòsit legal: B-51961-2007 Imprès en paper ecològic TCF

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 3

Índex

5

Presentació

6

1. Introducció

8

2. Delimitació del sector sanitari

12

3. El sistema sanitari de Catalunya des d’una perspectiva d’anàlisi comparada dins l’OCDE 3.1. Demanda - estat de salut 3.2. Oferta - recursos sanitaris 3.3. Utilització dels serveis sanitaris 3.4. Despesa en sanitat 3.5. Finançament de la sanitat

13 16 20 24 26 28 30 34 37 40 42

50

4. Pes del sector sanitari en l’economia catalana 4.1. Contribució del sector sanitari al VAB català 4.2. Contribució del sector sanitari als llocs de treball de Catalunya 4.3. Nivell salarial en el sector sanitari, veterinari i serveis socials 4.4. Contribució del sector sanitari a la productivitat de Catalunya 4.5. Detall de la despesa sanitària privada i pública a Catalunya 5. Impacte total del sector sanitari en l’economia catalana: efectes multiplicadors

51 54 54 58 63

5.1. Utilitat de les taules input-output 5.2. Relacions intersectorials del sector sanitari a Catalunya 5.2.1. Els principals clients del sector sanitari 5.2.2. Els principals proveïdors del sector sanitari 5.3 El sector sanitari i els seus efectes multiplicadors sobre l’economia catalana

72

6. Conclusions

80

Apèndix 1. Detall de les activitats incloses dins el subepígraf 851 de la CCAE-93 relatives a les activitats sanitàries

82

Apèndix 2. Altres classificacions de la sanitat

88

Apèndix 3. Sobre les característiques del sector sanitari. Comparació internacional

94

Apèndix 4. Sobre les característiques de l’ocupació del sistema sanitari

100

Apèndix 5. Les taules input-output i el sector sanitari

103

Bibliografia

3

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Pรกgina 4

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 5

Presentació

Caixa Catalunya presenta el monogràfic L’aportació del sector sanitari a l’economia catalana, cinquè volum de la “Col·lecció Estudis Caixa Catalunya”. L’enfocament que proposa és el tractament de la sanitat des d’una perspectiva macroeconòmica. Analitza així els efectes que el sector sanitari té sobre el conjunt de l’economia i, a partir de la comparativa internacional de diverses variables de referència, vol respondre preguntes sobre el seu nivell qualitatiu. Tant per la temàtica escollida com per la perspectiva adoptada, l’estudi ofereix una aproximació des de l’economia a temes d’indubtable interès i repercussió com són la salut i la sanitat.

El treball ha estat elaborat per l’equip d’investigadors coordinat per Manuel Artís i Jordi Suriñach, del qual han format part també Vicente Royuela i Esther Vayá, tots ells de la Universitat de Barcelona. De la composició dels seus treballs, en resulta primerament una visió general de la sanitat, particularitzada després a l’àmbit econòmic.

L’element sobre el qual treballa el monogràfic, la salut, és possiblement l’estat de major transcendència en la vida de les persones. Els models socials més antics així ho van entendre, i molts es van desenvolupar entorn de les prestacions sanitàries (per als treballadors, per a les seves famílies o per a tota la població), orientades a aconseguir un grau de benestar elevat a partir de garantir l’atenció mèdica. Avui dia, la idea que podem tenir sobre la salut no és excessivament diferent de la de generacions passades, si bé els riscos de malalties han canviat i les probabilitats de superar-les han avançat significativament, de manera que viure més anys gaudint de bona salut ja és una realitat.

Estudiar aquests aspectes forma part dels objectius d’aquest treball. S’organitza en sis capítols, que es poden dividir en dos grups, el format pels capítols 1 i 2, introductoris, i el que constitueix el cos principal del document, més un capítol final de conclusions que repassa els elements més destacables. El primer grup de capítols, que conté la introducció i la delimitació del sector sanitari, proporciona al lector els elements necessaris per conèixer i entendre la relació entre els aspectes estudiats, així com el tractament de molts detalls conceptuals i metodològics utilitzats en l’elaboració i interpretació del monogràfic. Dels capítols centrals, el primer conté una aproximació general a la sanitat, caracteritzant la matèria que es vol treballar al llarg de l’estudi. Aquesta aproximació es realitza mitjançant la descripció de diferents indicadors relacionats amb la demanda de serveis sanitaris, l’oferta sanitària i, finalment, l’ús dels serveis sanitaris a Catalunya, que es comparen amb diferents referents internacionals. El capítol quart conté una anàlisi del valor afegit i de l’ocupació generats pel sector sanitari i defineix en la majoria dels casos quina és la situació de Catalunya respecte d’Espanya. El capítol cinquè estudia el sector sanitari com a sector demandant i com a sector demandat per la resta de sectors productius, utilitzant la metodologia de les taules input-output per identificar la procedència dels inputs sanitaris, així com la seva destinació.

Caixa Catalunya agraeix d’una manera especial als autors l’esforç dedicat en l’elaboració d’aquest monogràfic, i desitja que contribueixi a un millor coneixement d’un dels sectors clau en les economies més desenvolupades.

CAIXA CATALUNYA Novembre de 2007

5

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 6

1.

Introducció1

6

Emprendre un estudi sobre el sector sanitari, des del punt de vista d’un investigador, té avantatges i dificultats.

Entre els primers hi ha que cal una escassa motivació per justificar la seva rellevància i la seva relació directa amb qualsevol lector, atès que tots, en un moment o altre, som clients del sector sanitari. Entre els objectius bàsics de l’ésser humà, un dels primers, per no dir el primer, és el de gaudir de bona salut, i disposar d’un bon sistema sanitari n’és condició sine qua non. Entre les dificultats d’emprendre l’estudi podem esmentar la confusió o biaix amb el qual a vegades s’aborda.

Es barregen conceptes relacionats, però no coincidents, com poden ser el nivell de salut i la situació del sector sanitari, o s’esbiaixa l’anàlisi centrant-la exclusivament en el nivell de serveis (prestacions sanitàries) de què disposa la població, o en els problemes al voltant del seu finançament.

Algunes de les preocupacions que a Catalunya hi ha al voltant del sector sanitari podrien ser les següents. És adequat i comparable al d’altres països el nivell de serveis sanitaris que rebem a Catalunya, tot tenint present el nivell de desenvolupament de què disposem? Quina dimensió i importància té el sector sanitari a Catalunya, respecte d’altres economies? El nivell d’aportacions privades al sistema sanitari a Catalunya és el que existeix a països del nostre entorn? Estem satisfets del nivell de prestacions de què gaudim? Tenen un bon estat de salut, els catalans? Quanta gent directament i indirectament té feina gràcies al sector sanitari? Quin estrangulament es generaria en l’economia catalana si el sector sanitari no continués creixent? Quina importància global té el sector sanitari dins el conjunt de l’economia catalana?

Per poder respondre algunes d’aquestes preguntes amb més coneixement de causa, en aquesta monografia es pretén estudiar el sector sanitari bàsicament des del seu paper com a “sector econòmic”. Com qualsevol altre sector, el sanitari té

un pes en l’economia. Genera un conjunt de béns i serveis (bàsicament atenció mèdica), que posa a disposició d’altres sectors econòmics i dels consumidors finals, i, a la vegada, demanda productes i serveis d’altres sectors (aparells mèdics, construccions hospitalàries, anàlisis de sang, radiològiques, etc). Com el turisme, el sector energètic, la construcció o el comerç, la seva activitat té un pes en l’economia i presta uns serveis als consumidors finals, però també permet el desenvolupament d’altres sectors econòmics amb els quals s’interrelaciona2.

L’objectiu de la monografia és d’analitzar l’aportació directa del sector sanitari a l’economia catalana per contribuir a millorar (i difondre) el coneixement sobre un tema d’interès general i clau per al desenvolupament del nostre país. Per assolir l’objectiu proposat, el treball s’organitza al voltant de tres grans blocs: a) La presentació dels indicadors bàsics de demanda i oferta sanitària, que permetin aproximar i caracteritzar el sector a Catalunya i respondre algunes de les preguntes damunt formulades sobre el nivell de satisfacció amb l’estat de salut propi. b) La determinació del pes del sector sanitari dins l’economia catalana, mesurant-lo a partir de les principals variables: producció, ocupació i productivitat. c) L’estimació de les relacions sectorials que hi ha entre el sector sanitari i la resta de sectors econòmics, tot avaluant l’efecte o l’impacte que la variació de la demanda sanitària té en el conjunt de l’economia.

Concretament, a la secció 2, després d’aquesta introducció, es defineix el conjunt d’activitats incloses dins el sector sanitari, i es fa referència als problemes de delimitació de les activitats sanitàries respecte d’altres activitats amb les quals sovint les estadístiques les presenten agregades. A continuació, a la secció 3, es presenta tot un con-

1 Agraïm la col·laboració d’Anna Giribert en la fase de recopilació i tractament d’informació estadística per a l’elaboració d’aquest treball.

2 Aquests efectes es poden definir com l’impacte directe de la sanitat en l’economia.

Altrament, seria necessari esmentar, però, la importància en certs casos de l’impacte indirecte de la sanitat amb efectes, per exemple, per la via dels guanys de productivitat laboral associats a millores en l’estat de salut dels individus.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 7

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

junt d’indicadors que permetran contestar algunes de les preguntes fetes sobre la percepció, ús, mitjans (oferta) i necessitats de béns i serveis sanitaris (demanda), comparant la situació de Catalunya respecte d’altres països del nostre entorn.

La secció 4 està destinada a explicar el pes que té el sector sanitari dins l’economia catalana, en termes de producció i ocupació. S’analitzarà també la importància del sector privat respecte el públic, obtenint resultats força interessants que mostren els trets diferencials del sector sanitari català respecte l’espanyol. Tot i les limitacions de les fonts estadístiques disponibles, que sovint condicionen el treball de l’investigador, anàlisis complementàries com el diferent nivell de remuneracions salarials Catalunya-Espanya, les diferències salarials entre el sector públic i privat, i la variació en el pes del sector sanitari en el conjunt de l’economia, seran altres punts de reflexió.

La secció 5 permet analitzar un dels factors potser menys estudiats fins ara, però més interessants, com és els lligams i arrossegaments que té el sector sanitari amb els altres sectors econòmics. S’analitzarà la demanda de béns i serveis

d’altres branques d’activitat per part del sector sanitari, així com la rellevància de la seva producció per a proveir i possibilitar el desenvolupament d’altres sectors econòmics (explicitant per tant que no tota la producció es destina al consum final de les famílies). L’anàlisi no es limitarà a veure els efectes sobre la producció, sinó que es quantificarà els efectes del sector sanitari sobre el nivell d’ocupats i les rendes. La recent aparició de les Taules Input Output 2001 (TIOC 2001), on hi figura amb molt detall les relacions que hi ha entre tots els sectors econòmics d’un territori, permetrà fer aquesta anàlisi amb dades actualitzades. Aquesta secció, bàsicament, servirà per assolir l’objectiu principal de la monografia, això és, determinar quina és l’aportació del sector sanitari a l’economia catalana.

El treball finalitza amb unes reflexions finals i amb uns apèndixs amb informació complementària sobre alguns dels aspectes esmentats en la monografia. Esperem, doncs, que a través de la lectura del treball s’aconsegueixi dimensionar la importància del sector sanitari a Catalunya i es conegui la seva influència en el desenvolupament d’altres sectors econòmics, i, per tant, del conjunt de l’economia catalana.

7

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 8

2.

Delimitació del sector sanitari

La definició del concepte salut no és cap tasca fàcil. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) la va definir l’any 1948 com a “estat complet de benestar físic, mental i social i no solament l’absència de malaltia”3. Des del nostre punt de vista, aquesta definició positiva potser és massa ambigua i oberta. Així, al llarg del temps s’han anat desenvolupant definicions basades en l’equilibri apropiat a les característiques de cada persona (com ara l’edat) i fins i tot de l’entorn en què es mou (circumstàncies naturals i socials). Actualment impera la definició que té per eix la capacitat dels individus: “Estat de capacitat òptima d’un individu per complir els rols i les tasques per als quals ha estat socialitzat” (Parsons, 1958)4. Així doncs, la salut supera el concepte de malaltia i fins i tot el de benestar.

La sanitat, en canvi, és un concepte més econòmic, i engloba tots els agents que miren de promoure, mantenir, monitoritzar i avaluar els diferents estats de salut i malaltia dels individus (Hidalgo, et al. 2000)5. Malgrat això, en tot estudi del sistema sanitari cal considerar el seu objectiu final: la salut. Així, no es poden deslligar ambdós conceptes. La conseqüència directa d’aquest fet és que per delimitar el sector sanitari s’han de prendre diferents punts de vista.

8

3 OMS (1948), Official records of the World Health Organization, núm. 2, United Nations, Geneve Interim Commission, p. 100.

4 Parsons T. (1958), “Definition of health and illness in the light of American values and social structure”, a Gartly GE, ed., Patients, Physicians and Illness: A Sourcebook in Behavioural Science and Health. Nova York: Free Press.

5 Hidalgo, A., Corugedo, I. i del Llano, J. (2000), Economía de la salud, Madrid: Pirámide.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 9

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Atenent un punt de vista estrictament d’activitat econòmica, l’aproximació habitual per definir el sector sanitari és la de recórrer a la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE-93), a l’epígraf 85, que es troba dins el sector Serveis, i s’anomena Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials6. Aquesta branca es pot desagregar entre: 85 Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 851 852 853

Activitats sanitàries Activitats veterinàries Activitats de serveis socials

I la primera es pot desagregar en els següents subepígrafs (l’apèndix 1 descriu de forma detallada què s’inclou dins de cadascun d’aquests subepígrafs): 851 Activitats sanitàries 8511 8512 8513 8514

Activitats hospitalàries 85110 Activitats hospitalàries Activitats mèdiques 85120 Activitats mèdiques Activitats odontològiques 85130 Activitats odontològiques Altres activitats sanitàries 85141 Activitats sanitàries de professionals independents (llevat dels metges) 85142 Activitats de serveis d’ambulància 85143 Laboratoris d’anàlisis clíniques d’anatomia patològica i similars 85144 Altres activitats sanitàries

En aquesta monografia, en la mesura que la informació estadística ho permeti, s’analitza la branca 851 d’activitats

6 Per a més detall sobre la CCAE-93 i la correspondència amb altres classificacions econòmiques, es pot consultar http://www.idescat.net/cat/idescat/codis/idcodis.html. A més, l’apèndix 2 mostra el detall d’unes altres classificacions que es fan servir per caracteritzar la sanitat.

sanitàries. Així es fa, per exemple, a les seccions 3 i 5, en les quals s’analitzen les característiques (de demanda, d’oferta i d’ús de recursos) del sector sanitari, i es revisen les relacions del sector sanitari amb altres sectors, respectivament. En d’altres casos, però, per exemple en gran part de la secció 4, l’estudi haurà de referir-se al conjunt de la branca 85, que engloba també les activitats veterinàries i socials. La raó és que la Comptabilitat Regional d’Espanya (que elabora l’Institut Nacional d’Estadística, INE), principal base de dades emprada en aquesta secció, proporciona informació únicament per al total de la branca 85. Malgrat això, cal dir que les activitats sanitàries (branca 851) tenen un pes clarament majoritari dins el conjunt de la branca 85 d’Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials. Així, a partir de les dades de la Taula Input Output 2001 per a Catalunya publicades l’any 2007 (en què la branca 85 es troba desagregada entre els tres components, és a dir, activitats sanitàries, activitats veterinàries i serveis socials), es pot observar com les activitats sanitàries concentrarien prop del 85% de la producció total i del valor afegit brut7 de la branca 85 d’Activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials, mentre que aquest percentatge seria del 73,3% en el cas de l’ocupació total.

Taula 2.1: Pes de les branques 851, 852 i 853 respecte a la producció, valor afegit brut i llocs de treball de la branca 85.

Codi de la branca

Producció

Valor afegit brut

Llocs de treball

851 Activitats sanitàries

85,8%

84,3%

73,3%

852 Activitats veterinàries

0,9%

0,7%

1%

853 Serveis socials

13,3%

15%

25,7%

85 Activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials

100%

100%

100%

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

7 El valor afegit brut d’un sector és la diferència entre la producció del mateix sector i els consums intermedis que aquest empra en el seu procés productiu.

9

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 10

Delimitació del sector sanitari

En un altre ordre de coses, com s’ha esmentat, l’estudi del sistema sanitari, però, no es pot limitar a l’anàlisi econòmica del sector sanitari. Aquesta és la perspectiva que pren l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), la qual, dins un ambiciós projecte de sistematització dels sistemes sanitaris, classifica en deu dimensions la informació relacionada amb la salut8: 1. Estat de salut 2. Recursos de serveis sanitaris 3. Utilització dels serveis sanitaris 4. Despesa en salut 5. Finançament del sistema sanitari 6. Protecció social 7. Mercat farmacèutic 8. Determinants no mèdics de la salut 9. Referències demogràfiques 10. Referències econòmiques Els primers epígrafs analitzen el sistema sanitari des del punt de vista de la demanda (estat de salut de les persones), de l’oferta (recursos sanitaris) i de la conjunció d’ambdós fac-

8 OECD (2006), OECD Health Data 2006: Statistics and Indicators, París: OECD Publications.

10

tors (utilització dels recursos). A continuació es considera el vessant econòmic, tant des del punt de vista de la despesa com de l’origen dels fons per finançar-la. Els epígrafs 6 a 8 determinen aspectes col·laterals i estretament lligats al sistema sanitari, i finalment els darrers epígrafs són més de referència general dels territoris analitzats. Serà precisament aquesta perspectiva de l’OCDE la que s’empra a la següent secció, on s’analitzen els trets principals del sistema sanitari català.

BOX 2.1. Salut i sanitat

• La salut es defineix com a “Estat de capacitat òptima d’un individu per complir els rols i les tasques per a les quals ha estat socialitzat” (Parsons, 1958).

• La sanitat engloba tots els agents que miren de promoure, mantenir, monitoritzar i avaluar els diferents estats de salut i malaltia dels individus (Hidalgo, et al., 2000).

• A la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques, l’epígraf d’Activitats sanitàries (branca 851) s’analitza conjuntament amb activitats veterinàries i de serveis socials (branca 85). El pes de les activitats sanitàries en el global de la branca 85 és del 85,8% en producció, i del 73,3% en ocupació.

• L’OCDE assumeix que per a l’estudi del sistema sanitari calen, a més dels factors econòmics (finançament i despesa), aspectes de demanda, d’oferta i d’utilització de recursos, entre d’altres.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Pรกgina 11

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 12

3.

El sistema sanitari de Catalunya des d’una perspectiva d’anàlisi comparada dins l’OCDE En aquesta secció s’analitzen les característiques generals del sector sanitari a Catalunya, en termes de demanda (estat de salut de les persones), d’oferta (recursos sanitaris) i de la conjunció d’ambdós factors (utilització dels recursos). Mitjançant l’anàlisi comparada respecte d’altres països amb circumstàncies semblants, en concret els de l’OCDE, l’objectiu és poder respondre preguntes com ara: (a) tenen els catalans un nivell de salut d’acord amb el seu nivell de desenvolupament?, (b) la percepció dels catalans coincideix amb el que diuen els indicadors sobre el seu nivell de salut?, (c) cal esperar que a més desenvolupament, major nivell de salut?, (d) la dotació de recursos sanitaris de què es gaudeix es correspon amb el nivell de desenvolupament econòmic?, (e) a major dotació de recursos, major nivell de salut?, (f ) a més desenvolupament, s’hi associa un major nivell de despesa sanitària?, (g) a major despesa sanitària, major nombre d’ocupats en el sector?, (h) el pes del sector sanitari dins el total de l’economia, augmenta o disminueix a mesura que augmenta el PIB? Aquestes preguntes són d’interès dels analistes del sector sanitari, però també entenem que de la societat en general.

A la segona part de la secció s’analitzen els temes més relacionats amb el vessant financer, tant des del punt de vista de la despesa com de l’origen dels fons. Les preguntes que s’hi volen respondre són: quina mena de despesa sanitària està augmentant més?, en quin percentatge el sector públic finança el sector sanitari?, com ha evolucionat el finançament?

L’objectiu principal del capítol és la presentació dels indicadors bàsics de demanda i oferta sanitària, que permetin aproximar-se al sector a Catalunya i caracteritzar-lo, i respondre algunes de les preguntes formulades sobre el nivell de satisfacció amb l’estat de salut propi.

12

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 13

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

3.1. Demanda - estat de salut

com s’aprecia al gràfic 3.1, Catalunya es troba amb una situació molt favorable en comparació d’altres països de l’OCDE. Així, l’any 2003, dels 30 països de l’OCDE, només 6, entre els quals Espanya, tenien una esperança de vida en néixer superior a la de Catalunya9. La tendència és d’augment d’aquesta mesura. Entre el 1993 i el 2003, l’esperança de vida en néixer ha augmentat 2,5 anys de mitjana als països de l’OCDE. Tant a Catalunya com a Espanya s’ha donat un resultat similar, encara que la millora ha estat més modesta que a la resta de països, bàsicament perquè partien de nivells més elevats (vegeu gràfic A.3.1 de l’apèndix 3).

Disposa Catalunya d’un nivell de salut d’acord amb el seu nivell de desenvolupament? Quina percepció tenen els catalans sobre el seu nivell de salut? A més desenvolupament, millor percepció de salut?

La primera dificultat és la de trobar un indicador objectiu que reculli “el nivell de salut” de la població.

Dues mesures que habitualment s’han emprat per fer-ho són l’esperança de vida en néixer i la taxa de mortalitat (infantil) per mil habitants. Pel que fa a la primera, tal

Gràfic 3.1. Esperança de vida en néixer, total i per sexes. OCDE i Catalunya. 2003.

90,0 Dones

Total

83,3

Homes

80,1 76,9

85,0

80,0

75,0

Japó

Suïssa

Islàndia

Austràlia

Suècia

Espanya

CATALUNYA

Itàlia

Canadà

Noruega

França

Nova Zelanda

Grècia

Bèlgica

Àustria

Països Baixos

Alemanya

Regne Unit

Finlàndia

Irlanda

Luxemburg

Dinamarca

Portugal

Estats Units

Corea

Mèxic

Txèquia

Polònia

Hongria

Eslovàquia

65,0

Turquia

70,0

Nota: Les dades estan mesurades en anys esperats de vida en néixer. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i de l’Idescat.

9 Tot i que les dades que s’ofereixen a l’OCDE i la dada de Catalunya obtinguda de l’Idescat mostren una esperança de vida superior al conjunt d’Espanya que a Catalunya, cal dir que els estudis habituals presenten xifres d’esperança de vida a Catalunya més elevades que Espanya. La diferencia cal trobar-la, doncs, en la inevitable diversitat de les fonts emprades en aquesta comparació. Val a dir, en qualsevol cas, que les diferències absolutes són molt reduïdes.

13

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 14

El sistema sanitari de catalunya des d’una perspectiva d’anàlisi comparada dins l’OCDE

El segon dels indicadors habituals per determinar l’estat de salut de la població és la taxa de mortalitat, en particular la taxa de mortalitat infantil, atès que la primera ve en bona part determinada per l’estructura d’edat de la població, de manera que cal esperar que una població més jove tindrà una menor taxa de mortalitat absoluta. El gràfic 3.2 mostra com Catalunya presenta una taxa de mortalitat infantil l’any 2003 de 2,9 per mil naixements, cosa que suposa una posició novament al capdavant del conjunt de països de l’OCDE (taxa només superior a la d’Islàndia). Aquestes xifres són el resultat d’una millora molt important a tota l’OCDE, que ha baixat de mitjana de taxes de mortalitat de 9,2 per mil fins a

5,9 per mil entre el 1993 i el 2003. A Catalunya i a Espanya, la reducció ha estat molt notable, més del 80% en tan sols deu anys, i molt superior al 56% de l’OCDE (vegeu també gràfic A.3.2 de l’apèndix 3).

En canvi, la percepció que els catalans tenen del seu nivell de salut no és del tot coincident amb els indicadors objectius fins ara analitzats, atès que Catalunya deixa d’estar ubicada als primers llocs del rànquing. El gràfic 3.3 mostra la proporció de persones a cada país que manifesta tenir un estat de salut bo o molt bo. En aquest cas, Catalunya deixa d’estar a les primeres posicions i passa a ocupar un lloc intermedi dins el conjunt dels països de l’OCDE dels quals es té

Gràfic 3.2. Taxes de mortalitat (per 1.000 habitants) i de mortalitat infantil (per 1.000 naixements). OCDE i Catalunya. 2003.

35 Mortalitat infantil

Mortalitat total de la població

30

25

20

9,1 2,9

15

10

Nota: Les dades de mortalitat de Mèxic i de mortalitat infantil de Corea i Nova Zelanda són de l’any 2002. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i de l’Idescat.

14

Islàndia

Japó

CATALUNYA

Suècia

Finlàndia

Espanya

Noruega

Txèquia

Grècia

França

Portugal

Alemanya

Itàlia

Suïssa

Bèlgica

Dinamarca

Àustria

Austràlia

Països Baixos

Luxemburg

Irlanda

Canadà

Regne Unit

Corea

Nova Zelanda

Polònia

Estats Units

Hongria

Eslovàquia

Mèxic

0

Turquia

5

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 15

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Gràfic 3.3. Percepció de l’estat de salut. Proporció de gent que manifesta tenir un estat bo o molt bo de salut. OCDE i Catalunya. 2003.

Nova Zelanda

89,6

Estats Units

88,7

Canadà

88,2

Irlanda

86,5

Suïssa*

85,8

Islàndia*

84,6

Austràlia**

81,9

Noruega*

79,9

Dinamarca***

77,9

Països Baixos

77,4

Bèlgica**

77,2

Suècia

74,5

Regne Unit

74,5

França*

72,9

CATALUNYA

72,2

Espanya

68,3

Finlàndia

66,5

Mèxic*

66,2

Txèquia*

62,2

Itàlia

59,8

Turquia

55

Polònia**

46,8

Corea**

45,6

Hongria

45

Japó** Eslovàquia

38,2 34,4

Nota: * dades del 2002, ** dades del 2001 i *** dades del 2000. No hi ha informació disponible per a Alemanya, Àustria, Grècia, Luxemburg i Portugal. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i de l’Idescat.

informació. No es disposa d’aquesta informació d’una manera dinàmica per a la majoria de països ni tampoc per a Catalunya. No obstant això, pel que fa als països per als quals es disposa d’informació per a 1993, tenen percepcions molt similars a les del 2003.

Val a dir, però, que la percepció dels catalans s’ajusta al nivell de desenvolupament econòmic que tenen. El gràfic 3.4 mostra la relació entre l’estat de salut percebut i el desenvolupament econòmic (aproximat per la variable PIB per càpita), variables que tenen una correlació positiva al voltant del

15

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 16

El sistema sanitari de catalunya des d’una perspectiva d’anàlisi comparada dins l’OCDE

Gràfic 3.4. Relació entre la percepció de l’estat de salut i el desenvolupament econòmic dels països. OCDE i Catalunya. 2003.

Percepció de l'estat de salut

100 90

Nova Zelanda

80

Austràlia Països Baixos Dinamarca Suècia

70

Canadà

Estats Units

Islàndia Bèlgica

França

Espanya

Mèxic

3.2. Oferta - recursos sanitaris

Irlanda

Suïssa

Noruega

Regne Unit CATALUNYA

Finlàndia

60 Turquia

República Txeca

Itàlia

50 Polònia

Corea Hongria

40

Japó

Eslovàquia 30 0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

40000

PIB per càpita Nota: Les dades de PIB per càpita estan expressades en dòlars EUA i corregides per la paritat de poder de compra. La dada de Catalunya està corregida respecte de la dada espanyola en termes de poder de compra de l’any 2002 (INE: Dades de PIB en PPS). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE, l’INE i l’Idescat.

70%. A major nivell de desenvolupament, la percepció sobre el nivell de salut és millor, entre d’altres raons, com es veurà més endavant, perquè es destinen més recursos a l’atenció sanitària10. Segons aquesta relació, podem dir que Catalunya presenta un valor adequat al seu grau de desenvolupament econòmic.

BOX 3.1. La demanda sanitària

• Tant en termes d’esperança de vida com de taxes de mortalitat infantil, Catalunya ocupa posicions capdavanteres dins l’OCDE. • L’any 2003, el 72% de la població a Catalunya manifestava tenir un estat de salut bo o molt bo. Aquesta xifra està d’acord amb la posició econòmica de Catalunya respecte a la resta de països de l’OCDE. • A major nivell de desenvolupament, la percepció sobre l’estat de salut és millor.

10 Hi ha, doncs, una associació positiva entre renda i percepció de l’estat de salut. La causalitat de la relació, probablement, és en tots dos sentits.

16

Disposa Catalunya d’un nivell de recursos sanitaris d’acord amb el seu nivell econòmic? Com més recursos s’hi destinen, hi ha un millor nivell de salut?

Amb l’objectiu de valorar els recursos sanitaris disponibles, s’utilitzaran tres indicadors: el pes de l’ocupació del sector sanitari dins el conjunt de l’economia (ràtio d’ocupats en el sector per miler d’habitants i percentatge d’ocupats en sanitat dins el total d’ocupats), els llits hospitalaris i la tecnologia emprada en el sistema sanitari.

Pel que fa al primer d’aquests conceptes (gràfic 3.5), es comprova que a Catalunya l’any 2001 un 4,5% del total de l’ocupació treballava en el sector sanitari11. Si es compara amb la població, això representa una ràtio de 20 ocupats en el sector sanitari per cada miler d’habitants, dotació superior a la corresponent a Espanya el mateix any (18,2). Aquestes xifres es troben en un nivell intermedi - baix respecte al conjunt de l’OCDE per al qual es disposa d’informació12.

La segona de les variables utilitzada per avaluar els recursos sanitaris són els llits hospitalaris. Són dues les variables a considerar: la ràtio de llits hospitalaris per miler d’habitants i la ràtio de llits hospitalaris especialitzats en cures intensives per miler d’habitants (llits d’aguts). El gràfic 3.6 presenta aquesta informació pel que fa als països de l’OCDE. Catalunya i Espanya es troben a la cua dels països de l’OCDE en termes de ràtio de llits d’aguts per miler d’habitants, i ocupen una posició intermèdia en termes de llits per milers d’habitants (4,7 a Catalunya, xifra superior als 3,4 d’Espanya). Entre el 1993 i el 2003, l’evolució ha estat decreixent. La ràtio de llits hospitalaris d’aguts per miler d’habitants ha passat de 3,2 fins a 2,7, majoritàriament per l’augment de població, superior al 10%, davant la baixada del 4% del nombre de llits d’aguts en el sistema hospitalari (vegeu gràfic A.3.3 de l’apèndix 3).

11 CCAE 93 - Branca 851 Activitats Sanitàries. Càlcul fet a partir de dades del cens de població.

12 Si atenem les estimacions que assenyalen un nivell de “població física oficial” inferior a la “població sanitària real” a Catalunya, la ràtio d’ocupats per 1.000 habitants seria menor al valor marcat en el gràfic 3.5, per la qual cosa se situaria encara en una posició menys favorable (i més propera a l’altre indicador, percentatge d’ocupats en el sector sanitari dins el total d’ocupats). Així i tot, aquest mateix problema es pot donar en altres països de la mostra.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 17

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Gràfic 3.5. Pes de l’ocupació en el sector sanitari. OCDE i Catalunya. 2003.

12%

60 % sobre total ocupació

Ràtio ocupats per 1000 habitants

Noruega

Alemanya

Islàndia

Canadà

Estats Units

Austràlia

Regne Unit

França

Finlàndia

0

Irlanda

0%

Països Baixos

10

Nova Zelanda

2%

Txèquia

20

CATALUNYA

4%

Itàlia

30

Eslovàquia

6%

Espanya

40

Dinamarca

8%

Polònia

50

Portugal

10%

Mèxic

% sobre total ocupació

ràtio per 1000 hab

Nota: Les dades de Catalunya s’han calculat a partir de xifres que provenen del Cens del 2001. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE, l’INE i l’Idescat.

El nivell tecnològic dels recursos emprats en la sanitat és el darrer aspecte a valorar dins els indicadors de recursos del sistema sanitari català. En aquest apartat s’han analitzat els aparells mèdics considerats com a representatius d’un nivell tecnològic avançat: equips de ressonància magnètica, litotriptors, equips de TAC (tomografia axial computada) i mamògrafs. En general, a la taula 3.1, s’aprecia que les ràtios per milió d’habitants d’aquests aparells són molt heterogènies entre els països considerats. Valguin com a exemple les més de 90 tomografies computades al Japó l’any 2003, davant una mitjana de l’OCDE de 25. Catalunya presenta

unes dades inferiors a les de l’OCDE, i fins i tot a la mitjana espanyola, amb l’única excepció dels mamògrafs. La comparació internacional deixa Catalunya només per sobre de països com ara Portugal, Txèquia, Polònia, Hongria, Turquia i Mèxic, però també de França i el Regne Unit. Així doncs, sembla que Catalunya ocupa un posició intermèdia -baixa dins el nivell internacional.

Pel que fa a l’evolució d’aquests aparells mèdics, tant en l’àmbit internacional com en el nacional s’aprecia una millora notable en les ràtios, que són superiors als països on el nivell de partida era considerablement inferior.

17

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 18

El sistema sanitari de catalunya des d’una perspectiva d’anàlisi comparada dins l’OCDE

Gràfic 3.6. Recursos sanitaris: ràtios de llits hospitalaris per miler d’habitants. OCDE i Catalunya. 2003.

16 Ràtio llits per 1000 h Ràtio llits aguts per 1000 h

14

12

10

8

6 4,7 4 2,7

Japó

Àustria

Alemanya

Txèquia

Hongria

Eslovàquia

Corea

Luxemburg

Polònia

Bèlgica

Suïssa

França

Grècia

Regne Unit

Itàlia

Austràlia

Dinamarca

Noruega

Portugal

Finlàndia

Canadà

Irlanda

Estats Units

Països Baixos

Espanya

CATALUNYA

Turquia

Suècia

0

Mèxic

2

Nota: Les dades de Grècia són del 2002 i les de Catalunya del 2004. Dades no disponibles d’Islàndia i Nova Zelanda. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i l’Idescat.

A més dotacions sanitàries, hi ha una millor percepció del nivell de salut?

Un exercici de gran interès consisteix a comparar la informació dels recursos sanitaris amb la percepció de l’estat de salut. El gràfic 3.7 mostra la relació lineal entre la ràtio d’ocupats en el sector sanitari per miler d’habitants i la percepció de l’estat de salut. S’hi pot observar una clara relació positiva, de manera que a major nombre d’ocupats en el sector sanitari, millor percepció de l’estat de salut. Per tal de veure la influència dels recursos físics i tecnològics en la percepció de l’estat de salut, ens fixem en la composició de la dotació de recursos. Així, el gràfic 3.8 presenta la relació

18

entre la ràtio d’ocupats en sanitat per llit d’aguts i la percepció de l’estat de salut. La relació que s’obté és positiva entre ambdues variables, i molt més intensa que l’observada al gràfic 3.7. Això demostra la importància d’augmentar simultàniament els volums de recursos físics i humans. Finalment, cal dir que al gràfic 3.8 s’aprecia també un cert punt d’inflexió a partir de 13 ocupats per llit d’aguts. Aquest fet es podria interpretar així: que l’increment de la dotació de personal per llit d’aguts té un cert punt de saturació, a partir del qual no hi ha cap millora. És a dir, com cal esperar, la substituïbilitat dels recursos del sector sanitari és limitada, i per millorar la percepció de l’estat de salut cal tant augmentar l’ocupació en el sector sanitari com fer inversions en capital físic.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 19

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Taula 3.1. Indicadors del nivell tecnològic dels recursos sanitaris. Ràtios d’aparells mèdics per milió d’habitants. OCDE i Catalunya. 1993 i 2003.

Equips de ressonància magnètica 1993 2003

Litotriptors

Equips de TAC

1993

2003

1993

2003

Mamògrafs 1993

2003

Austràlia

1,8

3,7

0,7

1,3

16,51

Alemanya

1,4

6,2

1,8

3,3

8,2

Àustria

5,9

13,6

1,8

1,9

19,9

27,2

Bèlgica

2,72

6,8

1,61

4,4

16,82

29,8

20,5

Canadà

1,1

4,6

0,5

0,5

7,5

10,5

19,05

Corea

1,8

9,0

3,63

6,8

12,2

31,9

24,8

6,6

14,5

10,07

Dinamarca

9,1

25,77 14,7

Espanya

2,1

7,3

1,7

1,8

7,2

13,0

Finlàndia

2,8

13,0

0,2

0,4

11,3

14,0

37,1

39,5

França

1,4

2,8

0,71

0,7

7,5

8,4

36,6

42,15

Grècia

0,91

2,35

3,1

1,57

11,61

25,97

Hongria

0,4

2,6

0,6

1,1

3,9

6,5

11,9

14,67

17,37

Irlanda Islàndia

3,8

17,3

3,84

Itàlia

2,6

11,6

2,6

Japó

12,5

35,35

4,0

Luxemburg

2,5

11,1

2,5

Mèxic

1,3

Nova Zelanda

2,84

Països Baixos

2,5

3,7

3,5

18,9

20,8

11,6

24,1

6,45

63,8

92,55

2,2

22,4

26,7

1,0 0,64

0,5

7,84

14,3

6,3

1,4

12,8

Regne Unit

4,4

Eslovàquia

2,0

Turquia

4,3 2,1

3,9

3,4

11,6 5,04

8,7 5,7

12,6

7,9 13,0

5,4

14,2

2,03

6,5

13,8 3,0

4,5 0,03

5,66

CATALUNYA Mitjana OCDE

2,5

6,7

14,2 0,64

22,2

9,0 3,9

Suïssa

24,9

3,8

Portugal

3,9

17,3

22,5

2,9

0,6

18,9

11,5

1,0

Suècia

36,77

3,0

Polònia

Txèquia

9,65

9,6

0,95

18,0 2,93

1,76 2,1

2,8

7,3 11,26

20,2

25,0

13,06 14,5

15,6

Nota: No hi ha dades disponibles dels Estats Units i Noruega. La mitjana de l’OCDE s’ha calculat a partir de les dades nacionals disponibles.

Llegenda: 1-dades de 1992; 2-dades de 1994; 3-dades de 1995; 4-dades de 1996; 5-dades del 2002; 6-dades del 2004, i 7-dades del 2005.

Fonts: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OCDE, l’INE i el Catàleg Nacional d'Hospitals.

19

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 20

El sistema sanitari de catalunya des d’una perspectiva d’anàlisi comparada dins l’OCDE

BOX 3.2. L’oferta sanitària

En comparació dels recursos que s’hi destinen, la percepció dels catalans sobre el seu nivell de salut és l’esperable?

Els gràfics 3.7 i 3.8 poden ajudar a saber si, atesa la dotació de recursos sanitaris existents a Catalunya, la percepció de l’estat de salut dels catalans s’hi correspon. En primer lloc, la posició de Catalunya al gràfic 3.7 (on es relacionen recursos amb percepcions de salut), sempre per sobre de les relacions

Percepció de l'estat de salut

Gràfic 3.7. Relació entre recursos sanitaris i percepció de l’estat de salut. OCDE i Catalunya. 2003. y = 0,7674x + 49,719 R2 = 0,3482

95 85 75 65 55 45 35 25

CATALUNYA

0

10

20

30

40

50

• Els recursos sanitaris a Catalunya estan per sota la mitjana de l’OCDE, tant en termes d’ocupats per milers d'habitants com en termes de llits hospitalaris per milers d'habitants.

• Donats els recursos de què disposa el sistema sanitari català, la població de Catalunya té una percepció de l’estat de salut proporcionalment millor que la d’altres països.

• Per millorar la percepció de l’estat de salut, cal tant augmentar l’ocupació en el sector sanitari com fer inversions en capital físic.

• Malgrat que hi ha hagut una millora notable a l’OCDE en termes del nivell tecnològic dels sistemes sanitaris, Catalunya disposa d’unes ràtios d’aparells mèdics avançats per milió d’habitants per sota la mitjana de l’OCDE i fins i tot d’Espanya.

lineals, indicaria que, amb menys recursos que el conjunt de països, la percepció de l’estat de salut és millor. En segon lloc, al gràfic 3.8, on es relaciona la composició de la dotació de recursos amb la percepció de l’estat de salut, de nou Catalunya està lleugerament per sobre de la corba ajustada, la qual cosa també indica que la percepció és superior al nivell de dotació de recursos.

3.3. Utilització dels serveis sanitaris

60

Ocupats sanitat x 1000 h

Nota: Les dades de Grècia són del 2002 i les de Catalunya del 2004. Dades no disponibles d’Islàndia i Nova Zelanda. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OCDE i de l’Idescat.

Gràfic 3.8. Relació entre la composició dels recursos sanitaris i la percepció de l’estat de salut. OCDE i Catalunya. 2003.

Percepció estat de salut

95 85 CATALUNYA

75 65 55 45

y = -0,326x2 + 8,9544x + 22,831 R2 = 0,7333

35 25 0

2

4

6

8

10

12

Ocupats sanitat per llit d'aguts Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OCDE i de l’Idescat.

20

14

16

18

Quin ús es fa a Catalunya dels serveis sanitaris, respecte a la mitjana de països de l’OCDE? A més de disposar d’indicadors de demanda i d’oferta del sistema sanitari, cal analitzar la utilització que se’n fa.

Amb la finalitat de valorar la utilització dels serveis sanitaris, a continuació es fan servir els tres indicadors més habituals de la literatura sanitària: consultes mèdiques (gràfic 3.9), durada mitjana de les estades hospitalàries (gràfic 3.10) i intervencions quirúrgiques (gràfic 3.11).

Aquests tres gràfics mostren que Catalunya presenta uns valors dels indicadors que denotarien un ús intensiu dels serveis sanitaris. Així, l’any 2003, la mitjana de consultes mèdiques va ser de 9,0 per habitant i any, xifra superior a les 7,7 de 1994 (lleugerament inferior a la corresponent a Espanya); la durada

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 21

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Gràfic 3.9. Consultes mèdiques per mil habitants. OCDE i Catalunya. 1993 i 2003.

16 1993 2003

14

12

10 9,0 7,7

8

6

4

Mèxic

Turquia

Grècia

Suècia

Nova Zelanda

Suïssa

Portugal

Estats Units

Finlàndia

Regne Unit

Països Baixos

Islàndia

Austràlia

Itàlia

Polònia

Canadà

Luxemburg

Àustria

França

Dinamarca

Alemanya

Bèlgica

Espanya

CATALUNYA

Corea

Hongria

Eslovàquia

Japó

0

Txèquia

2

Nota: Per aproximar la xifra de 1993, s’ha fet servir la de 1994 per a Catalunya, Hongria i Itàlia, per als Estats Units la de 1995 i per a Luxemburg la de 1996. La dada del 2003 s’ha aproximat amb la del 2002 per a Corea i Suïssa, la del 2001 per a Islàndia i Suècia i la del 2000 per a Alemanya i Itàlia. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i Enquesta Nacional de Salut de 2003 (Ministeri de Sanitat i Consum i INE) i Enquesta de Salut de 1994 (Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya).

mitjana d’estada hospitalària va ser de 10,2 dies l’any, davant els 12,1 dies de 1994 (superior a la durada mitjana d’ Espanya), i les intervencions quirúrgiques per miler d’habitants arribaren a 61,4, davant les 73,2 de 1994 (superior a la dada d’Espanya)13.

Quina relació hi ha entre els recursos sanitaris o la percepció de salut respecte a l’ús dels serveis sanitaris?

S’ha de dir que tots tres indicadors d’utilització de serveis sanitaris es troben positivament relacionats amb la ràtio de llits d’aguts per miler d’habitants, que actua d’indicador de la variable recursos sanitaris. Per tant, sembla clara la relació positiva entre recursos físics (aproximat pels llits d’aguts per 1.000 habitants) i usos sanitaris (aproximat per qualsevol dels tres indicadors del subapartat anterior): a més recursos físics, més utilització dels serveis sanitaris14. Així, per exem-

13 Cal fer un comentari sobre la baixada generalitzada a tots els països de la durada mitjana d’estada hospitalària. A l’apartat 3.2 s’ha vist com s’ha reduït el nombre de llits hospitalaris d’aguts en una gran majoria de països de l’OCDE. Un dels motius que s’apuntaven com a possible raó d’això era l’existència de canvis tecnològics en la sanitat. Doncs bé, en general s’aprecia un descens del 18% de la durada mitjana d’estada hospitalària (comportament similar al del conjunt de l’OCDE), que és fins i tot superior al descens de la ràtio de llits hospitalaris d’aguts per miler d’habitants (14%). De fet, s’entén que els canvis tecnològics també són la causa de la baixada mitjana del nombre d’intervencions quirúrgiques per miler d’habitants.

ple, el gràfic 3.12 presenta la relació entre la ràtio dels llits d’aguts per miler d’habitants i les consultes mèdiques per miler d’habitants i any. La relació és positiva i força intensa.

Aquest fet podria ser interpretat així: a més recursos físics, més possibilitats de poder desenvolupar consultes, intervencions o estades més llargues, és a dir, una millor atenció sanitària, com cal esperar. En canvi, no s’ha trobat cap relació intensa dels indicadors d’utilització dels serveis sanitaris amb l’ocupació en el sector, cosa que confirma la idea ja enunciada de la necessitat de complementar els recursos humans amb recursos físics. Pel que fa a Catalunya, s’ha de dir que es troba per sobre de la relació proporcional entre la ràtio del llit d’aguts i els indicadors d’ús, fet que vol dir que es dóna un ús relativament intensiu dels recursos de què es disposa.

També s’ha de remarcar que hi ha una relació negativa dels tres indicadors d’utilització dels serveis sanitaris amb la 14 El fet que trobem una associació positiva entre ambdues variables no implica en cap cas una relació directa de causalitat entre elles, relació que, en el cas d’existir, podria tenir qualsevol direcció de causalitat.

21

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 22

El sistema sanitari de catalunya des d’una perspectiva d’anàlisi comparada dins l’OCDE

Gràfic 3.10. Durada mitjana d’estada hospitalària. OCDE i Catalunya. 1993 i 2003.

50 1993 45 2003 40

35

30

25

20

15 12,1 10,2

10

5

Mèxic

Dinamarca

Turquia

Suècia

Estats Units

Irlanda

Regne Unit

Itàlia

Àustria

Polònia

Noruega

Grècia

Hongria

Nova Zelanda

Portugal

Espanya

Eslovàquia

CATALUNYA

Finlàndia

Alemanya

Txèquia

Suïssa

Països Baixos

França

Corea

Austràlia

Japó

0

Nota: No es disposa de dades per a Islàndia, Luxemburg, Bèlgica i Canadà. Les dades de 1993 s’han aproximat a partir de dades de 1996 per a Eslovàquia i de 1994 per a Catalunya, Canadà i Noruega. Les dades del 2003 s’han aproximat amb dades del 2002 per a Suècia, del 2001 per als Països Baixos i Catalunya i del 2000 per a Grècia. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i de l’Idescat.

percepció de l’estat de salut dels països controlats. És a dir, els països que presenten una pitjor percepció de la salut dels seus ciutadans són els que figuren amb més consultes mèdiques, més intervencions o estades més llargues. Valgui com a exemple el gràfic 3.13, on s’aprecia la forta relació negativa entre la percepció de l’estat de salut i la ràtio de consultes mèdiques per 1.000 habitants. Tal com s’apuntava a l’apartat 3.2, es podria pensar que a pitjor estat de salut, major utilització dels serveis sanitaris15. Pel que fa a Catalunya, en general s’aprecia una utilització dels recursos proporcionalment més intensa respecte a la percepció de l’estat de salut de la població, cosa que indica, novament, un ús intensiu dels recursos sanitaris disponibles.

22

15 Aquesta tendència es veu alleugerida a mesura que les millores tecnològiques permeten aconseguir resultats més eficients. Valgui com a exemple el cas de la variable “durada mitjana hospitalària”, que ha baixat d’una manera generalitzada a tota l’OCDE, per exemple a partir de les millores en el camp de la cirurgia ambulatòria o no hospitalària.

BOX 3.3. Utilització dels recursos sanitaris • Tant en consultes mèdiques per miler d’habitants, com en durada mitjana d’estada hospitalària, com en intervencions quirúrgiques per miler d’habitants, Catalunya està per sobre la mitjana de l’OCDE. • El descens en la durada mitjana hospitalària generalitzada a tota l’OCDE explica la baixada del nombre de llits d'aguts per miler d’habitants per causa d’una millora de les tècniques hospitalàries.

Aquestes millores també expliquen el descens del nombre d’intervencions quirúrgiques al conjunt de l’OCDE. • Mentre que com més recursos sanitaris, majors ràtios d’utilització d’aquests, els països amb pitjor estat de salut presenten unes ràtios d’utilització dels recursos més elevades.

• Consegüentment, malgrat les millores tecnològiques, a mesura que augmentin les necessitats sanitàries en un país, caldrà destinar un major volum de recursos al sistema i complementar els recursos físics amb recursos humans per tal de mantenir una proporció adequada.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 23

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Gràfic 3.11. Intervencions quirúrgiques per mil habitants. OCDE i Catalunya. 1994 i 2003.

250 1994 2003 200

150

100

50

Mèxic

Nova Zelanda

Irlanda

Turquia

Països Baixos

Grècia

Canadà

Austràlia

Espanya

Portugal

Itàlia

Suècia

Finlàndia

CATALUNYA

Bèlgica

Regne Unit

Txèquia

Estats Units

Alemanya

Dinamarca

Suïssa

Luxemburg

Àustria

Hongria

0

Nota: La dada de 1994 ha estat aproximada amb la de 1995 per a Espanya i Irlanda, amb la de 1996 per a Grècia, Luxemburg, Dinamarca i Itàlia, amb la de 1997 per a Bèlgica, Hongria, Àustria i Nova Zelanda i amb la de 1999 per a Bèlgica. La dada del 2003 ha estat aproximada amb la del 2000 per a Grècia i amb la del 2003 per a Suècia. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i de l’Idescat.

14 12 10 CATALUNYA

8 6 4

y = 1,359x + 1,2494 R2 = 0,5444

2 0 0

2

4

6

8

10

Llits aguts per 1000 hab

Nota: Les dades de llits d’aguts de Catalunya és del 2004. Dades no disponibles per a Irlanda, Noruega, Grècia, Islàndia i Nova Zelanda. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OCDE i de l’Idescat.

Gràfic 3.13. Relació entre percepció de l’estat de salut i consultes mèdiques per 1.000 habitants. OCDE i Catalunya. 2003.

Consultes mèdiques per 1000 hab

Consultes mèdiques per 1000 hab

Gràfic 3.12. Relació entre l’ús dels recursos sanitaris i la dotació de recursos. OCDE i Catalunya. 2003.

16

y = -0,1312x + 15,838 R2 = 0,3671

14 12

CATALUNYA

10 8 6 4 2 0 30

40

50

60

70

80

90

100

Percepció de l'estat de salut Nota: No hi ha informació disponible relativa a la percepció de l’estat de salut per a Alemanya, Àustria, Grècia, Luxemburg i Portugal. Per a la resta de països, consulteu la nota del gràfic 3.3.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’OCDE i de l’Idescat.

23

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 24

El sistema sanitari de catalunya des d’una perspectiva d’anàlisi comparada dins l’OCDE

3.4. Despesa en sanitat Quin nivell de despesa sanitària té Catalunya, respecte d’altres països de l’OCDE? És el que correspon al seu nivell de desenvolupament?

L’OCDE elabora un seguit d’estadístiques de despesa sanitària que considera totes les partides del sector, seguint diverses classificacions16. Aquesta informació només es proporciona per al conjunt d’Espanya. Així, l’any 2004, el pes de la despesa total en sanitat arribava a un 8,1% del PIB, xifra que no es pot considerar elevada dins l’entorn de l’OCDE (vegeu gràfic 3.14). A Catalunya, fent servir les estimacions de l’Agrupació Catalana d’Establiments Sanitaris (ACES) i de Micro, Petita i Mitjana Empresa de Catalunya (PIMEC)17, la despesa en sanitat representava el 7,1% del PIB de l’any 2002 (aleshores a Espanya pesava el 7,3%). A idèntic resultat s’arriba si s’analitza la despesa sanitària per càpita (vegeu gràfic A.3.4).

En aquesta mateixa línia, al gràfic 3.15 s’aprecia la relació positiva (no lineal) entre despesa en sanitat per càpita i PIB per càpita, i que Catalunya queda clarament per sota de la tendència internacional. Això indicaria que, donada aquesta relació, Catalunya té un nivell de despesa per habitant en sanitat per sota del que li correspondria segons el PIB per càpita que té. D’una altra banda, Espanya, amb un PIB per càpita inferior, té aproximadament la mateixa despesa en sanitat que Catalunya.

Quina evolució cal preveure en els propers anys en la despesa sanitària? Quina ha estat l’evolució aquests darrers anys?

El gràfic 3.16 mostra l’evolució aquests darrers anys del pes de la sanitat respecte al PIB en el conjunt de l’OCDE, els EUA, la Unió Europea a 15, Espanya i, a més, en els dos anys

16 Les classificacions que fa servir l’OCDE es troben a l’apèndix 2 d’aquest estudi.

17 Estudi que porta per títol “Sostenibilitat financera i equilibri territorial del sistema sanitari espanyol en l’horitzó 2015. El pes de la sanitat privada a Catalunya”, del 2005.

24

dels quals es disposa d’informació, Catalunya. Addicionalment al fet ja apuntat referit al menor pes de la despesa sanitària a Catalunya i Espanya respecte a les mitjanes de la UE, OCDE i, sobretot, els EUA, es pot observar que aquest pes ha estat continuadament creixent a tota l’OCDE (amb algunes excepcions puntuals –no observades-, com Canadà, Finlàndia, Eslovàquia i Txèquia). De mitjana, a l’OCDE, aquest increment ha estat d’un 0,11 punts percentuals anuals (0,05 punts percentuals anuals a Espanya). La mateixa evolució s’observa pel que fa a la variable despesa total per càpita en sanitat18 (vegeu gràfic A.3.5).

L’anàlisi gràfica apunta a una previsió de tendència global creixent: si a principis dels anys vuitanta la despesa en sanitat a Espanya suposava el 5,4% del PIB, a començaments dels noranta ja representava el 6,6%. Com a resultat d’aquesta tendència, alguns estudis han calculat que el seu pes estarà per sobre del 10% l’any 201519. De fet, si es mantingués la tendència observada a Espanya entre el 2000 i el 2004, la xifra del 10% del PIB s’assoliria l’any 2012.

En quina classe de partides està creixent en major grau la despesa sanitària?

De mitjana, la despesa hospitalària de l’OCDE ha passat de suposar gairebé la meitat de la despesa l’any 1993 (47,7% dels països dels quals es disposa de dades), a suposar només el 37,7% l’any 2002. Els augments importants s’han donat en les partides Despesa farmacèutica i Altres despeses sanitàries20. Espanya, en aquest sentit, ha seguit la mateixa tendència internacional. A la taula A.3.1 i al gràfic A.3.6 es presenten xifres que mostren la despesa total en sanitat dividida per partides (hospitals, tractament ambulatori, despesa farmacèutica i altres despeses sanitàries) i que confirmen el que s’apunta en aquest paràgraf.

18 Corregida per paritat de poder de compra.

19 Informe ACES - PIMEC 2004 “El sector privat de prestació de serveis de salut a Catalunya”.

20 Dins de l’epígraf d’altres despeses sanitàries s’inclou la despesa en aparells terapèutics i serveis auxiliars i atenció domiciliària.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 25

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Gràfic 3.14. Pes de la despesa total en sanitat respecte al PIB. OCDE i Catalunya. 2004.

16,0%

14,0%

12,0%

10,0%

8,0%

7,1%

6,0%

4,0%

Estats Units

Suïssa

França

Alemanya

Bèlgica

Islàndia

Portugal

Grècia

Canadà

Àustria

Noruega

Països Baixos

Suècia

Austràlia

Dinamarca

Nova Zelanda

Itàlia

Regne Unit

Hongria

Espanya

Luxemburg

Japó

Turquia

Finlàndia

Txèquia

CATALUNYA

Irlanda

Polònia

Mèxic

Corea

0,0%

Eslovàquia

2,0%

Nota: Les dades corresponents a Alemanya, Austràlia, Bèlgica, Japó i Eslovàquia es refereixen al 2003. La dada de Catalunya correspon al 2002. En aquest sentit, si l’evolució de la despesa en sanitat a Catalunya hagués estat la mateixa que a Espanya, caldria esperar que l’any 2004 Catalunya tingués un major pes de la despesa total en sanitat. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i ACES.

Gràfic 3.15. Relació entre la despesa total en sanitat per càpita i el PIB per càpita. OCDE i Catalunya. 2002.

Gràfic 3.16. Pes de la despesa total en sanitat respecte al PIB. OCDE, EUA, Espanya i Catalunya. 1991-2004.

Despesa en sanitat per càpita

6000 5000

16% 15% 14% 13% 12% 11% 10% 9% 8% 7% 6%

y = 4E-06x2 - 0,0772x + 996,43 R2 = 0,8655

4000 3000 2000

Espanya

1000

CATALUNYA

0 0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

35000

40000

PIB per càpita

Espanya

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 6,7% 7,1% 7,4% 7,3% 7,4% 7,5% 7,3% 7,3% 7,3% 7,2% 7,2% 7,3% 7,9% 8,1%

OCDE

7,3% 7,5% 7,7% 7,6% 7,7% 7,8% 7,7% 7,8% 8,0% 8,0% 8,3% 8,6% 8,8% 8,9%

UE15

7,7% 8,0% 8,1% 8,1% 8,2% 8,3% 8,2% 8,2% 8,3% 8,4% 8,6% 8,8% 9,1% 8,9%

EUA

12,6% 13,0%13,3%13,2%13,3%13,2%13,1%13,1% 13,1%13,3%14,0%14,7%15,2%15,3%

CATALUNYA

Nota: Les dades de PIB per càpita estan expressades en dòlars EUA i corregides per la paritat de poder de compra. La dada de Catalunya està corregida respecte de la dada espanyola en termes de poder de compra de l’any 2002 (INE: Dades de PIB en PPS). No es disposa d’informació completa dels següents països: Portugal, Grècia, Àustria, Alemanya i Luxemburg. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE, INE i ACES.

7,2%

7,1%

Nota: No es disposa d’informació completa dels següents països: Portugal, Grècia, Àustria, Alemanya i Luxemburg, per la qual cosa no entren en la mitjana de l’OCDE ni EU15. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i ACES.

25

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 26

El sistema sanitari de catalunya des d’una perspectiva d’anàlisi comparada dins l’OCDE

BOX 3.4. Despesa en sanitat

• La despesa sanitària total per habitant a Catalunya, pràcticament coincident amb la d’Espanya, està per sota la mitjana de l’OCDE i per sota el nivell que correspondria a Catalunya pel seu desenvolupament econòmic.

• La despesa per habitant a Espanya es xifra l’any 2004 en 2.094 dòlars, un 18% per sota la despesa per habitant a l’UE-15 i un 65% per sota la dels EUA. • Entre el 2000 i el 2004, el pes de la despesa en sanitat dins el conjunt del PIB a Espanya ha augmentat a un ritme mitjà anual del 3,1%. De continuar a aquest ritme, l’any 2012 la sanitat suposaria més del 10% del PIB. Cal assenyalar que aquest augment ha estat generalitzat a l’OCDE i a la Unió Europea a 15, i que fins i tot ha estat superior als EUA. • El creixement de la despesa en sanitat s’explica en bona part per la qualitat dels serveis (qualitat que té l’origen en les demandes de la població) i per la incorporació de noves tecnologies, a més d’aspectes com ara la universalització del servei.

• L’anàlisi de la despesa per partides mostra que, tant a Espanya com a l’OCDE, la despesa hospitalària ha passat de suposar gairebé la meitat de la despesa sanitària l’any 1993 a suposar el 38% l’any 2002. Els creixements més importants deriven de les partides de Despesa farmacèutica i Altres despeses sanitàries.

3.5. Finançament de la sanitat Qui finança el sector sanitari, el sector públic o el privat? Hi ha cap fet diferencial entre Catalunya i el conjunt de l’estat espanyol? Quina és l’evolució?

Un altre dels aspectes clau del sistema sanitari és si el finançament del sector sanitari és públic o privat. Així, la sanitat pública es correspon amb la sanitat que és pagada per les administracions públiques i no per les famílies (sanitat privada), independentment de la titularitat dels proveïdors dels serveis, que pot ser pública o privada21. En aquest sen-

21 Cal aclarir que la despesa privada s’efectua en establiments de titularitat privada, mitjançant pagament directe o amb una assegurança mèdica privada.

26

tit, la sanitat privada es correspon amb la sanitat pagada per les famílies, independentment de la titularitat dels proveïdors dels serveis.

Com es pot veure al gràfic 3.17, el pes de la sanitat pública és majoritari a tots els països de l’OCDE, a excepció de Mèxic i els Estats Units, on està per sota del 50%. A Catalunya, la sanitat pública suposa dos terços del total (66%), xifra inferior a l’espanyola (70%). Aquest fet implica que, malgrat l’enorme importància de la despesa pública, a Catalunya hi ha un pes molt important de la despesa privada. De fet, a l’OCDE hi ha una majoria de països on el pes de la sanitat pública (respecte a la privada) és superior al que existeix a Catalunya.

Globalment, al llarg d’aquests últims quinze anys, la sanitat pública ha anat perdent pes respecte a la privada. En aquest sentit, el gràfic 3.18 mostra la tendència entre el 1991 i el 2004 a Espanya, l’OCDE, la UE15 i els EUA, a més de les dades de Catalunya dels anys 1998 i 2002. S’aprecia la tendència internacional decreixent del pes de la despesa pública en el total de la despesa sanitària, amb la important excepció dels EUA, deguda també al baix punt de partida si es compara amb la resta de l’OCDE. No obstant això, cal assenyalar que en els darrers cinc anys considerats, tot coincidint amb la major pujada de la despesa en sanitat, apuntada al gràfic 3.16, el descens del pes de la despesa pública s’ha aturat a Europa.

De fet, en alguns països, aquesta tendència s’ha invertit, i ha tornat a guanyar pes la despesa pública al Regne Unit, Portugal, Itàlia, França i també a Catalunya. Aquí, les dades de l’ACES mostren un pes molt important de la despesa privada, tot i que disminueix entre el 1998 i el 2002.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 27

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Gràfic 3.17. Pes de la despesa pública i privada en la despesa sanitària. OCDE i Catalunya. 2003.

Privada

Luxemburg

Txèquia

Eslovàquia

Regne Unit

Suècia

Noruega

Islàndia

Dinamarca

Japó

França

Nova Zelanda

Alemanya

Irlanda

Finlàndia

Itàlia

Portugal

Bèlgica

Hongria

Turquia

Àustria

Canadà

Espanya

Polònia

Austràlia

CATALUNYA

Països Baixos

Suïssa

Corea

Grècia

Estats Units

Mèxic

Pública

Nota: Les dades de Dinamarca i Catalunya corresponen a l’any 2002. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i ACES.

Gràfic 3.18. Pes de la despesa pública dins el total de la despesa sanitària. Espanya, Catalunya, OCDE, EUA i EU15. 1991-2004.

80% 75% 70% 65% 60% 55% 50% 45% 40% 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Espanya OCDE UE15 EUA CATALUNYA

BOX 3.5. Finançament de la sanitat

• A Catalunya, la sanitat pública finança dos terços del total de despesa en sanitat, davant el 70% al conjunt d’Espanya. Aquests percentatges són inferiors a la mitjana de l’OCDE. • L’evolució del pes de la despesa pública en sanitat en la despesa total presenta una tendència decreixent a Espanya i a la UE15.

• Aquests trets indiquen que bona part de l’augment de la despesa sanitària total es finança de manera privada.

• A Catalunya, però, s'ha observat els darrers anys (entre el 1998 i el 2002) un lleuger increment del pes de la despesa sanitària pública.

77,6% 77,5% 77,0% 75,3% 72,0% 72,0% 72,6% 72,6% 72,6% 72,2% 72,2% 71,2% 69,6% 70,4% 73,5% 73,3% 73,3% 72,9% 72,3% 72,1% 71,9% 71,6% 71,4% 71,3% 71,8% 72,0% 71,9% 71,0% 76,4% 76,1% 75,9% 74,9% 74,7% 74,8% 74,5% 74,3% 74,1% 74,2% 74,7% 74,8% 74,4% 74,4% 41,3% 42,6% 43,6% 44,7% 45,1% 45,5% 45,0% 44,3% 43,5% 43,6% 45,0% 44,9% 44,7% 45,1% 62,4% 66,2%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE, INE i ACES.

27

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 28

4.

Pes del sector sanitari en l’economia catalana

En anteriors seccions de la monografia s’ha analitzat el sistema sanitari català des de la perspectiva dels recursos sanitaris, la utilització dels recursos, el volum de despesa sanitària i el finançament de la despesa sanitària. Aquesta secció es concentra en l’estudi del sector sanitari des d’una perspectiva econòmica amb l’objectiu de quantificar l’aportació del sector sanitari a l’economia catalana en termes de les principals macromagnituds econòmiques (valor afegit, remuneració d’assalariats, excedent brut d’explotació i ocupació, total i assalariada), tot analitzant la seva evolució al llarg dels darrers anys. S’ha de remarcar que, per bé que en unes altres seccions del treball també es quantifica el pes del sector sanitari, en aquest capítol es fa des d’un vessant diferent, contemplant les comparacions amb el conjunt d’Espanya i, a més, prenent una dimensió temporal, la qual cosa permet deduir determinades tendències.

En aquest capítol es revisa, en primer lloc, quina ha estat la contribució de la branca de Sanitat i Serveis Socials respecte al total de l’economia en termes de Valor Afegit Brut (VAB) i dels seus components més importants: Remuneració d’assalariats (RA) i Excedent brut d’explotació (EBE). Després es determina el pes del sector pel que fa al nombre de llocs de treball generats, i s’analitzen algunes característiques de la força de treball, com ara el pes dels treballadors estrangers i la remuneració mitjana dels treballadors. A continuació es mesura la productivitat aparent de la mà d’obra del sector, és a dir, el valor afegit per unitat del que s’anomena un treballador equivalent a temps complert per permetre una comparació intersectorial més acurada.

Per fer l’anàlisi quantitativa d’aquests apartats s’han fet servir diverses fonts estadístiques.

La font fonamental ha estat la informació disponible a la Comptabilitat Regional d’Espanya (CRE) de l’INE per al període comprès entre el 1995 i el 2004 (fent servir les bases 1995 i 2000), que permet comparar les dades referides a Catalunya amb les d’Espanya22. Aquesta font permet tant l’anàlisi temporal com la perspectiva comparada amb el conjunt d’Espanya,

28

22 L’enllaç d’ambdues bases s’ha fet fent servir com a referència la base 2000. Aquest enllaç s’ha hagut d’estimar donada la no-existència d’una sèrie temporal oficial de Comptabilitat Regional.

Les deflactacions de les sèries han fet servir els deflactors implícits de la sèrie de preus constants de la base 1995, i dels índexs de volum de la base 2000, i sempre considerant els deflactors de cadascun dels agregats considerats (bé el total, bé la branca sanitària). En tot cas, s’ha primat la necessitat de disposar d’informació amb un espai temporal més ampli per sobre les dificultats metodològiques tant de l’enllaç com de construcció de les sèries finals en unitats monetàries constants.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 29

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

cosa que no és possible de fer amb les taules input-output que es veuran a la secció 5 (avancem que aquesta font únicament es troba disponible en el cas de Catalunya per a l’any 2001). Tot i així, per tal de completar algunes mesures s’han fet servir informacions provinents de l’anàlisi input output. Cal notar que la CRE només ofereix una desagregació sectorial de dos dígits de la classificació CNAE-93, per la qual cosa aquest apartat es refereix a la branca Sanitat i Serveis Socials (que afegeix a les activitats sanitàries, les veterinàries i els serveis socials), i que no és possible, per tant, oferir informació individualitzada del sector sanitari (branca 851 de la CCAE-93). Malgrat això, tal com s’ha vist a la secció 2 a partir de la TIOC 2001, el pes de l’activitat sanitària (subbranca 851, Activitats sanitàries) és clarament majoritari en comparació del vessant veterinari i de serveis socials dins de la branca agregada, tant en termes de producció total (85% del total de la branca 85 -Activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials-) com en volum de llocs de treball (el 75%). Unes altres fonts estadístiques han estat la Seguretat Social pel que fa al nombre d’afiliats, l’Enquesta de Població Activa (EPA) i el Cens de població del 2001, amb el qual es duu a terme una descripció de les característiques dels ocupats de la sanitat i de la participació femenina (que es pot trobar a l’apèndix A.4). En aquest sentit, cal remarcar que, com a conseqüència d’haver de treballar amb diverses fonts estadístiques que poden recollir conceptes econòmics no totalment equivalents, hi pot haver petites discrepàncies entre els valors proporcionats per les diferents macromagnituds.

Finalment, al darrer apartat de la present secció es mostra quin pes té la despesa sanitària en el consum final de les llars catalanes i de les administracions públiques, tot descomponent aquesta despesa entre les diferents partides que la integren. En aquest cas, i a diferència de l’anterior, sí que es disposa d’informació sanitària específica (no l’agregat que incorpora serveis veterinaris i socials), provinent tant del Ministeri de Sanitat i Consum com de les estimacions de despesa sanitària privada elaborades per ACES i PIMEC (dades ja emprades a la secció tercera d’aquesta monografia).

29

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 30

Pes del sector sanitari en l’economia catalana

Gràfic 4.2. Taxa de creixement entre els anys 1995 i 2004 del VAB de la branca Sanitat i Serveis Socials i del VAB total. Catalunya i Espanya.

4.1. Contribució del sector sanitari al VAB català

42,6% 38,7% 35,0% 30,5%

Quin pes té la branca de Sanitat i Serveis Socials en el VAB total de Catalunya? Com ha evolucionat?

El gràfic 4.1 mostra l’evolució de la contribució de la Sanitat i els Serveis Socials al total del VAB, tant a Catalunya com a Espanya, al llarg del període 1995-2004. Com es pot observar, el 5% del VAB total de Catalunya l’any 2004 (7.037,3 milions d’euros d’un VAB total de 141.967,9 milions, a preus corrents) va ser generat per la Sanitat i Serveis Socials, xifra superior a l’observada els anys anteriors (la mitjana entre el 1995 i el 2004 va ser del 4,6%). A Espanya, la contribució d’aquesta branca és superior, ja que arriba al 5,4% l’any 2004, xifra també superior als anys anteriors (la mitjana del període representat va ser del 5,1%). En ambdós casos, s’observa que el VAB generat per la Sanitat i Serveis Socials ha tingut un major creixement que la resta de l’economia.

El gràfic 4.2 compara les taxes de creixement del període 1995-2004 del VAB (en euros constants) generat per la Sanitat i Serveis Socials i del VAB de tota l’economia. A

Gràfic 4.1. Contribució del VAB de la branca de Sanitat i Serveis Socials al VAB total. Catalunya i Espanya. 1995-2004.

Espanya 5,1%

5,1%

5,3% 5,0%

4,5%

5,0%

4,4%

4,4%

5,1%

5,0%

4,5%

4,6%

4,9%

5,0%

4,6% 4,4%

Catalunya

4,3% 1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

Nota: VAB a preus corrents. Base 1995 per als anys 1995-1999 i base 2000 per als anys 20002004. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

30

Espanya

Nota: VAB a preus constants, base 2000. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

partir d’aquest gràfic es conclou que el creixement del VAB d’aquesta branca ha estat superior al de tota l’economia, tant en el cas català com en l’espanyol. Així, mentre que el VAB generat per la Sanitat i Serveis Socials a Catalunya va créixer d’un 38,7% (42,6% a Espanya), el VAB total català va augmentar d’un 30,5% (35% a Espanya). Aquesta diferència en termes de taxes de creixement explicaria que la contribució al VAB l’any 2004 d’aquesta branca fou superior a l’observada l’any 1995 tant en el cas de Catalunya com en el d’Espanya.

Quina part de la branca de Sanitat i Serveis Socials és de provisió privada?

5,4%

5,1%

5,1%

Catalunya

Creixement del VAB de la branca Sanitat i Serveis Socials Creixement del VAB total

La CRE en base 1995 ofereix informació desagregada d’aquesta branca entre serveis de mercat (proveïts de forma privada)23 i de no mercat (proveïts per les administracions públiques i entitats sense finalitat de lucre)24. Com es pot observar al gràfic 4.3, la contribució dels serveis de mercat al VAB de la Sanitat i Serveis Socials ha estat netament superior a Catalunya que a Espanya. De fet, a Catalunya, els serveis de mercat són clarament majoritaris, situació inversa de la

23 Tal com es veurà més endavant, una part d’aquests serveis de mercat són finançats de forma pública.

24 La CRE base 2000 no ofereix informació desagregada entre serveis de mercat i de no mercat per a la branca de Sanitat i Serveis Socials. Consegüentment, aquesta informació només s’ofereix fins a l’últim any de la CRE base 1995, que és l’any 2002.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 31

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

que es dóna al conjunt d’Espanya. Així, l’any 2002, a Catalunya, els serveis de mercat suposaven un 63% del total de la branca de Sanitat i Serveis Socials, davant el 37% dels serveis de no mercat. En canvi, a Espanya, aquest mateix any, els serveis de mercat suposaven un 39% del total, davant un 61% dels de no mercat. Un altre aspecte a remarcar ha estat l’evolució creixent del pes dels serveis de mercat tant a Catalunya com a Espanya. Així, des de 1995 fins al 2002, el pes dels serveis de mercat ha crescut de set punts percentuals a Catalunya i quatre punts a Espanya. Una raó que explica el major pes dels serveis sanitaris de mercat a Catalunya davant Espanya és el major pes que té a Catalunya l’assistència privada (sobretot en assegurances lligades a la sanitat i en menor grau en serveis hospitalaris).

Gràfic 4.3. Pes dels serveis de mercat a la branca Sanitat i Serveis Socials en termes de VAB. Catalunya i Espanya. 1995-2002.

A la branca de Sanitat i Serveis Socials, hi predominen les rendes del treball o del capital?

Al gràfic 4.4 es presenta el pes en el VAB de la Remuneració d’assalariats (RA, rendes del treball)25. Com es pot observar, donada la seva intensitat en mà d’obra, la participació de la Remuneració d’assalariats en el VAB català de la branca de Sanitat i Serveis Socials és clarament majoritària (76,8% l’any 2004 respecte al 23,1% de l’Excedent brut d’explotació), davant el 53,6% obtingut pel total de l’economia. Aquests resultats són similars per a l’economia espanyola, si bé en aquest cas la contribució de la Remuneració d’assalariats al VAB és superior a la de Catalunya (80,8% l’any 2004), mentre que el contrari succeeix en el cas de la participació en el VAB de l’Excedent brut d’explotació (19,1% d’Espanya).

També es pot apreciar que el pes de les rendes del treball ha disminuït en la branca de Sanitat i Serveis Socials, tant a Catalunya com a Espanya entre el 1995 i el 2004.

60%

Gràfic 4.4. Contribució de la RA i de l’EBE al VAB de la branca Sanitat i Serveis Socials i del total de l’economia. Catalunya i Espanya.

50%

EBE RA

40%

21,1%

23,1%

77,6%

76,8%

1995

2004

45,1%

45,8%

53,8%

53,6%

1995

2004

17,9%

19,1%

82,5%

80,8%

1995

2004

45,9%

46,5%

30%

20%

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

Catalunya

56%

56%

56%

58%

60%

61%

62%

63%

Espanya

35%

35%

36%

37%

38%

39%

39%

39%

Nota: Components del VAB a preus corrents, base 1995. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

Sanitat i Serveis Socials

Total Branques

Catalunya

Sanitat i Serveis Socials

53,4%

53,1%

1995

2004

Total Branques

Espanya

Nota: Components del VAB a preus corrents. Base 1995 per al 1995 i base 2000 per al 2004. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la CRE (INE).

25 El VAB (a preus de mercat, des del punt de vista de la renda) s'obté sumant al valor de la Remuneració d'assalariats i a l'Excedent brut d'explotació i Renda mixta bruta els Impostos nets sobre la producció i les importacions. D’una altra banda, s’assumeixen com a simplificació les etiquetes de rendes del treball i del capital, tot i que a l’Excedent brut d'explotació s’inclouen les rendes dels treballadors autònoms, que alguns autors igualen a rendes del treball.

31

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 32

Pes del sector sanitari en l’economia catalana

Gràfic 4.6. Taxa de creixement entre els anys 1995 i 2004 de la Remuneració d’assalariats (RA) de la branca Sanitat i Serveis Socials i la total. Catalunya i Espanya.

Aquesta evolució ha estat paral·lela, cal recordar-ho, al creixement del pes dels serveis de mercat enfront dels de no mercat, tant a Catalunya com a Espanya26.

Al gràfic 4.5 es presenta la contribució de la Sanitat i Serveis Socials en la Remuneració d’assalariats total de Catalunya i d’Espanya, mentre que al gràfic 4.6 es compara la taxa de creixement de les Remuneracions d’assalariats generada en aquesta branca amb la generada en tota l’economia.

Alhora, al gràfic 4.7 es mostra el pes dels serveis de mercat en la remuneració d’assalariats.

Com es pot observar, l’any 2004, un 7,1% del total de Remuneracions d’assalariats generades a Catalunya van provenir de la Sanitat i Serveis Socials (xifra força superior a la de 1995). Aquesta contribució va ser del 8,3% en el cas espanyol. Cal notar que, entre els anys 1995 i 2004, les Remuneracions d’assalariats generades per la Sanitat i Serveis Socials van créixer d’un 37,3% a Catalunya (39,8 a Espanya), creixement superior al 29,9% de les remuneracions del conjunt de l’economia (34,2% a Espanya). Aquests

Gràfic 4.5. Contribució de la branca Sanitat i Serveis Socials a la Remuneració d’assalariats total. Catalunya i Espanya.

8,3%

Espanya 7,8%

8,0% 7,8%

7,6%

7,6%

7,5%

Catalunya

Espanya

Creixement de les RA de la branca Sanitat i Serveis Socials Creixement de les RA total

Nota: RA a preus constants, base 2000. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

creixements diferencials expliquen l’augment del pes del sector en termes de Remuneracions d’assalariats, particularment intens des de l’any 2001.

Quan es distingeixen entre serveis de mercat i de no mercat, es conclou que la Remuneració d’assalariats a la Sanitat i Serveis Socials de mercat representa més de la meitat de les remuneracions generades a Catalunya l’any 2002.

El pes de la Remuneració d’assalariats corresponent als serveis sanitaris de mercat és inferior al seu pes en el VAB en tots els anys representats, i de fet només l’any 2002 la

Gràfic 4.7. Pes dels serveis de mercat en la Remuneració d’assalariats de la branca Sanitat i Serveis Socials. Catalunya i Espanya.

60%

40%

7,5% 7,3% 7,1%

30% 20%

6,9%

10%

6,5% 6,3%

1996

6,3%

1997

6,3%

6,4%

6,3%

6,3%

0%

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

Catalunya

46%

44%

44%

46%

48%

49%

50%

52%

Espanya

20%

20%

20%

21%

22%

23%

23%

23%

6,1% 1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

Nota: RA a preus corrents. Base 1995 per als anys 1995-1999 i base 2000 per als anys 2000-2004.

Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

32

34,2%

29,9%

50%

7,6%

Catalunya

1995

39,8%

37,3%

26 En els serveis de mercat hi ha una major proporció d’EBE que en els de no mercat, per la qual cosa és natural que, davant d’un major pes a Catalunya dels serveis de mercat, la part de l’EBE sigui major en el sector sanitari català (i, a més, creixi més que a Espanya, perquè també el creixement dels serveis de mercat a Catalunya ha estat superior al d’Espanya).

Nota: Components de la RA a preus corrents, base 1995. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 33

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Gràfic 4.9. Taxa de creixement entre els anys 1995 i 2004 de l’Excedent brut d’explotació de la branca Sanitat i Serveis Socials i la total.

Catalunya i Espanya.

Remuneració d’assalariats dels serveis de mercat és superior a la de no mercat27. La situació és força diferent, però, de l’observada a Espanya, on només el 23% de les remuneracions totals generades van provenir de la Sanitat i Serveis Socials de mercat. La tendència, però, és la mateixa que a Catalunya, donat que s’aprecia un increment en el pes dels serveis de mercat en la Remuneració d’assalariats.

Els gràfics 4.8 a 4.10 ofereixen aquesta mateixa informació per al cas de l’Excedent brut d’explotació. En aquest cas, l’any 2004, el 2,5% de les rendes de capital generades a Catalunya va provenir de la Sanitat i Serveis Socials, xifra superior a la de 1995 (2,1%). Aquesta contribució va ser similar a Espanya, tot i que en aquest cas el percentatge va ser inferior al de Catalunya (2,2% l’any 2004). Quan aquesta informació es desagrega entre serveis de mercat i de no mercat, la conclusió és la mateixa en el cas català que en l’espanyol: les rendes de capital generades pels serveis de mercat absorbeixen la pràctica totalitat de l’Excedent brut d’explotació de la branca (l’any 2002, un 92% en el cas de

Gràfic 4.8. Contribució de la branca Sanitat i Serveis Socials a l’Excedent brut d’explotació total. Catalunya i Espanya.

2,5% 2,5%

2,5%

2,5%

2,4%

Catalunya 2,3% 2,2% 2,1% 2,0%

2,1%

2,1% 2,0%

2,0% 2,0%

2,2%

2,3%

2,3%

2,2%

2,2%

2,1%

Espanya 1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

Nota: EBE a preus corrents. Base 1995 per als anys 1995-1999 i base 2000 per als anys 20002004. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

52,0%

52,1% 36,7%

32,6%

Catalunya

Espanya

Creixement de l'EBE de la branca Sanitat i Serveis Socials Creixement de l'EBE total

Nota: EBE a preus constants, base 2000. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

Gràfic 4.10. Pes dels serveis de mercat en l’Excedent brut d’explotació de la branca Sanitat i Serveis Socials. Catalunya i Espanya.

96% 94% 92% 90% 88% 86% 84% 82%

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

Catalunya

90%

91%

93%

94%

93%

93%

93%

92%

Espanya

86%

87%

87%

88%

88%

88%

87%

87%

Nota: Components de l’EBE a preus corrents, base 1995. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

Catalunya i un 87% en el d’Espanya), així com el seu creixement en el temps. Finalment, s’observa com, de nou, el creixement de la branca de Sanitat i Serveis Socials en termes de les rendes de capital ha estat molt superior a l’enregistrat per tota l’economia catalana (52%, davant el 32,6%). Aquest resultat també s’ha donat a Espanya (52,1 i 36,7%, respectivament). S’aprecia que el diferencial de la branca sanitària és major en termes d’EBE que no pas en termes de VAB o de Remuneració d’assalariats. S’entén que aquest fet en part és fruit del major creixement dels serveis de mercat que els de

27 Com es veurà a l’apartat 4.2, aquests pesos estan directament relacionats amb el major percentatge de llocs de treball en el sector sanitari “de mercat” que hi ha a Catalunya davant els de ”no mercat” (fet que no succeeix a Espanya).

33

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 34

Pes del sector sanitari en l’economia catalana

BOX 4.1. Contribució al VAB del sector sanitari (dades de la CRE 1995-2004, bases 1995 i 2000)

• El 5% del VAB total de Catalunya de l'any 2004 va ser generat per la Sanitat i els Serveis Socials, xifra superior a la corresponent a anys anteriors.

Aquesta contribució és inferior a l'observada al conjunt de l'estat espanyol l’any 2004 (5,4%).

• Un 77% del VAB generat per la Sanitat i els Serveis Socials l'any 2004 a Catalunya va anar destinat a Remuneració d'assalariats (RA), davant el 23% de l'Excedent brut d'explotació (EBE). La contribució de la Remuneració d'assalariats a la Sanitat i Serveis Socials és força superior a la corresponent al total de l'economia (54%).

• Dins la Sanitat i els Serveis Socials, l’any 2004, el pes de l’EBE a Catalunya (23%) és superior al que representa a Espanya (19%), on el pes de la RA és major que a Catalunya.

• Entre el 1995 i el 2004, l'Excedent brut d’explotació a Catalunya ha crescut comparativament més a la Sanitat i Serveis Socials (52%) que al total de l'economia (33%). Semblantment, la Remuneració d'assalariats ha crescut en la branca d’Activitats Sanitàries i Veterinàries i Serveis Socials d’un 37%, davant el creixement de la Remuneració d'assalariats total (30%). Aquests comportaments han fet que el VAB de la Sanitat i Serveis Socials hagi crescut comparativament més del que ho ha fet el VAB total de Catalunya. Això ve a explicar l’augment del pes de la branca de Sanitat i Serveis Socials.

• El VAB de la Sanitat i Serveis Socials ha crescut a Catalunya entre el 1995 i el 2004 menys del que ho ha fet el VAB de la Sanitat i Serveis Socials a Espanya. Aquest resultat s’explica fonamentalment pel menor creixement comparatiu de la RA a Catalunya que a Espanya en aquesta branca. El motiu d’aquest comportament podria ser tant un menor creixement dels treballadors assalariats com un menor creixement de la remuneració mitjana per assalariat. L’apartat 4.2 tracta de donar resposta a quina d’aquestes dues opcions (si no són totes dues) és l’adequada.

• A Catalunya, el pes de la Sanitat i Serveis Socials de mercat és clarament superior al pes de la Sanitat i Serveis Socials de no mercat, tant en termes de VAB (els serveis de mercat representen un 63%) com dels seus components. Aquesta situació és just la contrària de l'observada per al conjunt de l'Estat (39%).

• Tant a Catalunya com a Espanya han guanyat pes els serveis de mercat davant els de no mercat.

no mercat, és a dir, que és el resultat d’un canvi en la composició de la titularitat dels prestadors de serveis sanitaris.

4.2. Contribució del sector sanitari als llocs de treball de Catalunya Quin pes té la població ocupada de la branca de Sanitat i Serveis Socials?

or (per primera vegada en la sèrie considerada) al d’Espanya aquell mateix any (5,9% del total, més d’1.147 mil ocupats).

En el període considerat (1995-2004), el creixement més important de pes del sector en termes d’ocupació es pro-

Gràfic 4.11. Contribució de la branca Sanitat i Serveis Socials als llocs de treball totals. Catalunya i Espanya.

6,0%

Al gràfic 4.11 es mostra la contribució de la branca Sanitat i Serveis Socials en el nombre total de llocs de treball comptabilitzats per la CRE a Catalunya i a Espanya al llarg del període 1995-2004. Com es pot apreciar, l’any 2004, la branca d’Activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials va ocupar 206,3 mil persones, el 6,0% del total de llocs de treball a Catalunya. Això implica que, en termes relatius, el percentatge d’ocupats en l’àmbit sanitari a Catalunya és superi-

34

5,8%

Espanya 5,4%

5,2%

5,4%

5,0%

5,4%

5,0%

5,3%

5,4%

5,4%

5,2%

5,2%

5,0%

5,3%

5,5%

5,8%

5,9%

5,4% 5,1%

Catalunya 1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

Nota: Base 1995 per als anys 1995-1999 i base 2000 per als anys 2000-2004. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 35

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Gràfic 4.13. Pes dels serveis de mercat dins la branca Sanitat i Serveis Socials en termes de llocs de treball totals. Catalunya i Espanya.

dueix, tant a Catalunya com a Espanya, a partir de l’any 2001, després d’haver restat pràcticament constant durant els anys anteriors.

Al gràfic 4.12 es compara la taxa de creixement del nombre de llocs de treball a la Sanitat i Serveis Socials i al total de l’economia. En aquest cas, la branca de Sanitat i Serveis Socials ha estat molt més dinàmica en termes de creació d’ocupació que el total de l’economia catalana, ja que creix d’un 49,8% entre el 1995 i el 2004 (davant el creixement del 28,9% del nombre total de llocs de treball). Aquest creixement de l’ocupació sanitària a Catalunya ha estat superior a l’espanyol (43,1%), tot i que a Espanya l’augment del nombre total de llocs de treball ha estat superior (30,8%).

Quina part dels ocupats del sector sanitari treballa en el sector privat?

En la divisió de l’ocupació en sanitat entre àmbit de mercat i àmbit de no mercat podem observar (gràfic 4.13)

70,0% 60,0% 50,0% 40,0% 30,0% 20,0% 10,0% 0,0%

1.995 Catalunya 53,8% Espanya 32,1%

1.996 53,5% 32,3%

1.997 52,8% 32,5%

1.998 54,6% 33,8%

1.999 57,3% 35,2%

2.000 57,8% 36,5%

2.001 57,7% 36,1%

2.002 58,8% 36,6%

Nota: base 1995. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

que, l’any 2002, el 59% del total de llocs de treball en sanitat a Catalunya corresponien a llocs de treball dels serveis de mercat. Aquest major pes de l’ocupació privada respecte de la pública dins el total s’ha observat al llarg de tot el període, i s’ha incrementat al final del període en comparació de l’any 1995 (59%, davant el 54%, respectivament). Novament, a Espanya, la situació és la contrària, és a dir, els ocupats en serveis de mercat representen poc més d’un terç del total el 2004, a pesar que el percentatge s’ha incrementat lleugerament al llarg del període (37% l’any 2004 i 32% el 1995).

Quin pes tenen els assalariats entre els ocupats de la branca de la Sanitat i els Serveis Socials?

Gràfic 4.12. Taxa de creixement entre els anys 1995 i 2004 dels llocs de treball de la branca Sanitat i Serveis Socials i els llocs de treball totals.

Catalunya i Espanya.

49,8% 43,1% 30,8%

28,9%

Catalunya

Espanya

Creixement dels llocs de treball de la branca Sanitat i Serveis Socials Creixement dels llocs de treball totals Nota: base 2000. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

Addicionalment, la CRE permet distingir el nombre de llocs de treball en funció de si són assalariats o no assalariats (gràfic 4.14). En el cas català, l’any 2004, en la branca de Sanitat i Serveis Socials, el 95% dels llocs de treball van ser assalariats (94,5% a Espanya), pes que supera la proporció d’assalariats en el conjunt de l’economia (86,6% a Catalunya i 85,1% a Espanya). S’aprecia que la tendència és decreixent en el cas de la Sanitat i els Serveis Socials, mentre que en el conjunt de l’economia el resultat és l’invers. Entenem que el pes dels serveis de no mercat (en què tota l’ocupació és assalariada) té molt a veure tant en el pes dels assalariats com en la seva evolució. Així, el fort creixement del pes de l’ocupació

35

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 36

Pes del sector sanitari en l’economia catalana

Gràfic 4.14. Pes dels assalariats en el nombre total de llocs de treball de la branca Sanitat i Serveis Socials i del total de l’economia. Catalunya i Espanya.

35

1995 2004 96,7%

Gràfic 4.15. Llocs de treball en Sanitat i Serveis Socials per cada 1.000 habitants. Catalunya i Espanya. 1995 i 2004.

96,1%

95,0%

30 94,5%

25

86,6%

85,1%

82,9%

81,7%

20 15 Sanitat i Serveis Socials

Total de Branques

Catalunya

Sanitat i Serveis Socials

Total de Branques

Espanya

Nota: Base 1995 per al 1995 i base 2000 per al 2004. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE).

dels serveis sanitaris de mercat respecte dels de no mercat explicaria la pèrdua de pes relatiu de l’ocupació assalariada.

Com ha evolucionat l’ocupació en la branca de Sanitat i Serveis Socials respecte a l’evolució de la població?

En relació amb el creixement experimentat en el nombre de llocs de treball en la branca Sanitat i Serveis Socials, seria interessant, però, preguntar-se si ha estat d’acord amb el creixement experimentat per la població al llarg del període analitzat, o bé si s’ha produït una variació en la ràtio del nombre d’ocupats en el sector sanitari per habitant. En aquest sentit, el gràfic 4.15 mostra la ràtio llocs de treball en Sanitat i Serveis Socials per cada 1.000 habitants entre els anys 1995 i 2004, tant per a Catalunya com per a Espanya. Com es pot observar, aquesta ràtio ha anat augmentant amb el pas del temps tant a Catalunya com a Espanya, reflectint un increment en la dotació de recursos humans al llarg d’aquest període. Així, mentre que el 1995 hi havia a Catalunya 22,7 llocs de treball en Sanitat i Serveis Socials per cada 1.000 habitants (xifra superior als 20,2 d’Espanya), el 2004 n’hi havia 30,3 (26,6 a Espanya).

Es pot concloure, doncs, que l’increment del nombre de

36

1995

1996

1997

1998

1999

Catalunya

2000

2001

2002

2003

2004

Espanya

Nota: Base 1995 per als anys 1995-1999 i base 2000 per als anys 2000-2004. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE i del Padró Municipal (diversos anys) (INE).

llocs de treball en aquesta branca ha estat notablement superior al també molt notable creixement de la població absoluta (el creixement poblacional entre el 1995 i el 2004 ha estat a Catalunya del 12,4% i a Espanya del 9,1%).

Quin és el pes de l’ocupació estrangera en la branca de Sanitat i Serveis Socials?

Per saber si hi ha hagut cap impacte en el sector sanitari donat l’augment de població immigrada (i ocupada posteriorment) en els últims anys, analitzem les dades dels afiliats al règim general de la Seguretat Social, que ens permeten distingir l’origen dels treballadors. El gràfic 4.16 i la taula 4.1 recullen les dades dels afiliats estrangers al règim general a la Sanitat i Serveis Socials el gener del 2006 i el gener del 2007, tant per a Catalunya com per a Espanya. En efecte, el canvi en la composició de la població segons el seu origen nacional o estranger es pot observar en el fet que el 2006 aproximadament el 12,5% dels afiliats a Catalunya eren estrangers. Aquesta proporció va ser inferior en la branca de Sanitat i Serveis Socials, atès que només un 5,4% dels afiliats eren estrangers. Aquestes xifres són notablement superiors a les del conjunt d’Espanya (9,4% el conjunt de l’economia i 3,5% Sanitat i Serveis Socials).

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 37

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Gràfic 4.16. Pes dels estrangers dins el total d’afiliats al règim general de la Seguretat Social. Catalunya i Espanya. Gener del 2007.

12,5%

nous afiliats al sector sanitari va essent coberta per treballadors estrangers, en una proporció fins i tot superior a l’observada al total de l’Estat espanyol (veure Box 4.2).

Catalunya Espanya 9,4%

5,4% 3,5%

Total

4.3. Nivell salarial en el sector sanitari, veterinari i serveis socials

Actv Sanitàries, Vet i SS

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Seguretat Social.

D’una altra banda s’aprecia que, entre gener del 2006 i gener del 2007, un de cada cinc nous afiliats a Serveis Sanitaris i Veterinaris i Serveis Socials era d’origen estranger, xifra que va ser només d’un de cada deu en el conjunt28. D’aquesta forma es pot concloure que, a Catalunya, una part no negligible dels

Per poder analitzar quina ha estat l’evolució dels salaris en la Sanitat i Serveis Socials en comparació del total de l’economia, s’ha relativitzat la xifra de Remuneració d’assalariats (a preus constants en base 2000, és a dir, un cop eliminat l’efecte de la inflació) damunt comentada amb el nombre de llocs de treball assalariats equivalents a temps complet29. El resultat d’aquesta ràtio és la remuneració mitjana dels assalariats resul-

Taula 4.1. Total d’afiliats i afiliats estrangers al règim general de la Seguretat Social entre gener del 2006 i gener del 2007. Catalunya i Espanya.

Afiliats estrangers (règim general de la Seguretat Social)

Total afiliats (règim general de la Seguretat Social)

Total

Serveis

Actv. sanitàries, vet. i SS

% actv. sanit. dins total

Total

Serveis

Actv. sanitàries, vet. i SS

% Actv. sanit. dins total

287.733

177.948

7.230

1.134.888

686.780

26.314

2,51%

2.582.699

1.761.052

163.947

6,35%

2,32%

13.689.747

9.486.005

900.061

6,57%

334.641

206.697

9.564

2,86%

2.676.815

1.843.933

175.730

6,56%

1.341.578

807.350

34.416

2,57%

14.337.473

9.980.102

975.645

6,80%

46.908

28.749

2.334

0,35%

94.116

82.881

11.783

0,21%

206.690

120.570

8.102

0,25%

647.726

494.097

75.584

0,23%

Gener 2006 Catalunya Espanya

Gener 2007 Catalunya Espanya

Augment de l’afiliació (diferència entre gener 2007 i gener 2006) Catalunya Espanya

Creixement gener 2006 - gener 2007 Catalunya

16,30%

16,16%

32,28%

3,64%

4,71%

7,19%

Espanya

18,21%

17,56%

30,79%

4,73%

5,21%

8,40%

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Seguretat Social.

28 Malauradament no es disposa d’informació detallada de l’afiliació sectorial per grups de cotització, que permetria saber el nivell professional dels nous afiliats estrangers.

29 Donat que el nostre objectiu és analitzar la situació del sector sanitari a Catalunya, i degut a què no existeix una sèrie oficial que mesuri els ocupats i assalariats equivalents a temps complert per a Catalunya, hem adoptat una sèrie de supòsits metodològics homogenis en el tractament de la informació de Catalunya i Espanya. El nombre de llocs de treball equivalents a temps complet s’obté a partir de la informació del total d’hores treballades i la mitjana d’hores treballades en un lloc de treball a temps complet. Per tal d’obtenir aquesta xifra per a Catalunya, s’ha aplicat a tot el període la relació que hi ha per al 2001 entre el nombre de llocs de treball i el nombre de llocs de treball equivalents a temps complet que apareix a la darrera Taula Input-Output de Catalunya (2001). El mateix s’ha fet en el cas espanyol, tot aga-

fant la relació que figura entre ambdós conceptes a la darrera Taula Input-Output espanyola (any 2000). Després s’ha aplicat la mateixa relació obtinguda entre llocs de treball i llocs de treball equivalents al cas del nombre de llocs de treball assalariats, i d’aquesta forma s’ha obtingut una aproximació als llocs de treball assalariats equivalents a temps complet. Val a dir que si bé la parcialitat de l’ocupació (ocupats a temps parcial dins total d’ocupats) ha pujat entre el 1996 i el 2004 (a partir de dades de l’EPA) a Espanya, aquest creixement ha estat només al voltant d’un punt percentual, tant per al conjunt de l’economia com per a la branca de Sanitat i Serveis Socials. Així, doncs, el supòsit de mantenir constant per a tot el període la relació entre llocs de treball i llocs de treball equivalents no sembla excessivament problemàtic. Consegüentment, les xifres que es presenten en aquest apartat, malgrat ser aproximatives, són força properes a la remuneració d’assalariats mitjana.

37

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 38

Pes del sector sanitari en l’economia catalana

BOX 4.2. Contribució del sector sanitari en llocs de treball

• L'any 2004, el 6% del total de llocs de treball a Catalunya provenien de la Sanitat i Serveis Socials, xifra molt semblant al 5,9% d'Espanya.

• Al llarg dels anys 1995-2004, els llocs de treball a la Sanitat i Serveis Socials han crescut a Catalunya d’un 50%, creixement superior a l'enregistrat tant en el nombre total de llocs de treball a Catalunya (29%) com en el nombre de llocs de treball a la Sanitat i Serveis Socials a Espanya (43%).

• El creixement dels llocs de treball a la Sanitat i Serveis Socials a Catalunya entre el 1995 i el 2004 (50%) ha estat superior al creixement experimentat per la població al mateix període (12,4%).

Això ha fet incrementar la ràtio llocs de treball en Sanitat i Serveis Socials per habitant de 22,7 l’any 1995 fins a 30,3 el 2004, i aquest valor ha quedat per sobre de la relació que s’observa a Espanya (26,6).

• L'any 2007, el 5,4% del total d’afiliats a Catalunya en la branca de Sanitat i Serveis Socials era estranger (3,5% a Espanya).

Aquestes proporcions són inferiors a les del conjunt de l’economia (12,5% a Catalunya i 9,4% a Espanya). El 2006, un de cada cinc nous afiliats a Sanitat i Serveis Socials va ser estranger.

tant de la Comptabilitat Regional, que entenem com una aproximació dels salaris mitjans dels treballadors. S’ha de remarcar aquest fet per tal de no inferir conclusions sobre la renda de les famílies, la qual inclou molts altres aspectes no considerats aquí. El gràfic 4.17 mostra aquesta informació per a Catalunya, mentre que el gràfic 4.18 ho fa per a Espanya.

L’any 2004, la remuneració (en base 2000) per cada lloc de treball assalariat equivalent en la branca de Sanitat i Serveis Socials ascendia a 25.252 euros. Comparant aquestes dades amb les de l’any 1995 s’observa, però, que si bé la remuneració per lloc de treball assalariat hauria baixat d’un 3,5% per al total de l’economia catalana, la remuneració mitjana dels ocupats en Sanitat i Serveis Socials hauria experimentat una baixada major al llarg del període (variació de 6,7% al llarg dels deu anys). En tot el període, la remuneració per lloc de treball a la Sanitat i Serveis Socials ha estat superior a la de tota l’economia, i l’any 2004 era 2.145 euros superior a la mitjana de l’economia.

38

Per subperíodes, cal assenyalar que el descens més intens del salari mitjà en termes reals es dóna a partir de l’any 2001, que és just quan comença el gran creixement poblacional (amb taxes interanuals de creixement de la població superiors a l’1%), en bona part degut a la immigració, i el creixement també en termes d’ocupació, com ja s’ha vist en aquest mateix apartat.

Així i tot, la branca de Sanitat i els Serveis Socials ha experimentat una baixada ininterrompuda de la remuneració mitjana des de l’any 1999. Així, la remuneració mitjana de la Sanitat i els Serveis Socials ha passat de ser un 13% superior en el conjunt de l’economia l’any 1995 a estar un 9% per sobre l’any 2004.

En comparació d’Espanya, s’aprecia una menor remuneració per cada lloc de treball assalariat equivalent en Sanitat i Serveis Socials a Catalunya que al conjunt de l’Estat (25.252 euros per lloc de treball l’any 2004 a Catalunya, davant 27.351 euros al conjunt d’Espanya), mentre que el contrari succeeix en el conjunt de branques (23.107 euros per lloc de treball assalariat l’any 2004 a Catalunya, davant 21.760 euros a Espanya). A més, en el cas de la branca de Sanitat i Serveis Socials, la diferència respecte d’Espanya s’ha anat eixamplant al llarg del temps. Així, la diferència de les retribucions salarials mitjanes a la branca de Sanitat i Serveis Socials de Catalunya respecte del conjunt d’Espanya l’any 1995 era del 2%, mentre que l’any 2004 ja és del 8%. Addicionalment, s’observa que l’important descens de la remuneració salarial mitjana en Sanitat i Serveis Socials observat a Catalunya entre el 1995 i el 2004 pràcticament no es va donar a Espanya (descens de -0,8%).

La taula 4.2 mostra, per a la branca de Sanitat i Serveis Socials, les remuneracions d’assalariats per llocs de treball assalariat equivalent a temps complet, distingint entre serveis de mercat i de no mercat. Com es pot observar, les retribucions percebudes pels treballadors en el sector públic (serveis de no mercat) són superiors a les percebudes en el sector privat (serveis de mercat), tant a Catalunya com a Espanya, essent la diferèn-

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 39

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Gràfic 4.17. Remuneració d’assalariats per cada lloc de treball equivalent a temps complet. Branca de Sanitat i Serveis Socials i total.

Catalunya.

Gràfic 4.18. Remuneració d’assalariats per cada lloc de treball equivalent a temps complet. Branca de Sanitat i Serveis Socials i total.

Espanya.

28.000 €

28.000 €

27.000 €

27.000 €

26.000 €

26.000 €

25.000 €

25.000 €

24.000 €

24.000 €

23.000 €

23.000 €

22.000 €

22.000 €

21.000 €

21.000 €

Sanitat i S. S. Total 20.000 €

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

Sanitat i S. S. Total 20.000 €

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

Nota: Euros constants, base 2000. Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE), Taula Input-Output de Catalunya 2001 (Idescat).

cia molt més important al conjunt d’Espanya que no pas a Catalunya. Aquest fet, juntament amb el major pes que tenen a Catalunya els serveis de mercat davant els de no mercat, contribuiria a explicar la menor retribució obtinguda pels treballadors a la Sanitat a Catalunya en comparació d’Espanya. D’una altra banda, s’aprecia clarament que l’únic component amb tendència decreixent, entre les quatre representades, és la remuneració d’assalariats per assalariat en els serveis sanitaris de no mercat a Catalunya (disminueix d’un 3,3% entre el 1995 i el 2002), que fa que les diferències entre les ràtios del sector públic i privat s’hagin escurçat. A més, això contrasta amb l’increment que es produeix (entre 1995 i 2002) en el conjunt d’Espanya.

Taula 4.2. Remuneració d’assalariats per cada lloc de treball equivalent a temps complet. Branca de Sanitat i Serveis Socials, serveis de mercat i de no mercat. Catalunya i Espanya.

Catalunya

1995

1999

2002

Sanitat i Serveis Socials de mercat

24.459 €

22.651 €

23.100 €

Sanitat i Serveis Socials de no mercat

29.687 €

27.066 €

25.993 €

1995

1999

2002

Espanya Sanitat i Serveis Socials de mercat

20.860 €

20.987 €

20.859 €

Sanitat i Serveis Socials de no mercat

30.043 €

30.513 €

30.443 €

Nota: Euros constants, base 2000.

Font: Elaboració pròpia a partir de la CRE (INE) i Taula Input-Output de Catalunya 2001 (Idescat).

39

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 40

Pes del sector sanitari en l’economia catalana

BOX 4.3. Nivell salarial en el sector sanitari, veterinari i serveis socials

Catalunya, i la compara amb l’observada en el total de l’economia, mentre que el gràfic 4.20 ofereix els mateixos resultats per a Espanya. Aquesta productivitat aparent s’ha obtingut com el quocient entre el VAB a preus constants (base 2000) i el nombre de llocs de treball equivalents a temps complet30.

L’any 2004, la productivitat aparent (en base 2000) de la branca de Sanitat i Serveis Socials va ser a Catalunya de 31.230 euros de VAB generat per cada lloc de treball equivalent a temps complet. Aquesta xifra és inferior a l’observada l’any 1995 (33.725 euros), fet que comporta que la productivitat aparent de la branca de Sanitat i Serveis Socials hagi disminuït al llarg del període analitzat. L’explicació d’aquesta davallada de la productivitat pot deduir-se a partir de la descomposició per factors de la productivitat aparent31:

Δt+1 t Productivitat aparent =

= =

Ocupatst (RAt+1 + EBEt+1) Ocupatst RAt+1 EBEt+1 = + x x = (RAt + EBEt) (RAt + EBEt) (RAt + EBEt) Ocupatst+1 Ocupatst+1 RAt+1

Ocupatst RAt EBEt EBEt+1 = x RAt x (RAt + EBEt) + EBEt x (RAt + EBEt) Ocupatst+1 Ocupatst t+1 = Δt+1 t RA x %RAt + Δ t EBE x %EBEt x Ocupatst+1

(

4.4. Contribució del sector sanitari a la productivitat a Catalunya Quin és el nivell de productivitat de la branca de Sanitat i Serveis Socials en comparació de la de la resta de l’economia?

El gràfic 4.19 mostra l’evolució de la productivitat aparent del treball de la branca Sanitat i Serveis Socials a

40

VABt+1 Productivitat aparentt+1 Ocupatst+1 VABt+1 Ocupatst = = = x VABt VABt Ocupatst+1 Productivitat aparentt Ocupatst

(

• Si les retribucions dels treballadors en la Sanitat i Serveis Socials s'aproximessin a partir de la Remuneració d'assalariats percebuda per cada lloc de treball assalariat equivalent a temps complet, s'obtindria que aquestes van ascendir a Catalunya l'any 2004 a 25.252 euros (en base 2000), xifra superior als 23.107 euros observats per al total de sectors. Comparant aquestes dades amb les de l'any 1995, s'observa, però, que les remuneracions mitjanes per treballador han baixat en general a Catalunya (-3,5% al llarg del període) i molt especialment a la branca de Sanitat i Serveis Socials (-6,7%). Aquest fet s'explica perquè el creixement del nombre de llocs de treball assalariats ha estat clarament superior al creixement del volum de les Remuneracions d'assalariats.

Dos efectes (no excloents) poden estar al darrere d’aquesta situació: una pèrdua general de poder adquisitiu i una incorporació de treballadors amb pitjors condicions salarials que els antics.

• La Remuneració d'assalariats per cada lloc de treball assalariat equivalent en Sanitat i Serveis Socials a Catalunya l'any 2004 va ser inferior a l'observada a Espanya (25.252 euros a Catalunya, davant els 27.351 euros d’Espanya). Aquesta diferència s'ha anat ampliant al llarg del període 1995-2004. Aquest fet s’explicaria perquè a Catalunya ha crescut molt més l’ocupació (50%) que la RA (37%), davant la situació més equilibrada que s’ha donat a Espanya (43% l’ocupació i 40% la RA).

• Tant a Catalunya com a Espanya, les retribucions en la Sanitat i Serveis Socials de mercat són comparativament inferiors a les de no mercat. Aquest fet, juntament amb el major pes relatiu que tenen a Catalunya els serveis de mercat, explicaria en part les menors retribucions percebudes en la Sanitat i Serveis Socials a Catalunya en comparació de les percebudes al conjunt de l’Estat.

D’una altra banda, s’ha de destacar el fort descens en termes reals de la remuneració mitjana dels assalariats de no mercat en la Sanitat i Serveis Socials de Catalunya, superior al 10% entre el 1995 i el 2002.

Com s’ha vist, el creixement entre els anys 1995 i 2004 de la Remuneració d’assalariats en la branca de Sanitat i Serveis Socials va ser del 37,3%, mentre que l’Excedent brut d’explotació va créixer d’un 52%. Fent una suma d’aquests dos creixements, tot ponderant-los pel pes de cada component en el VAB total del 1995 (77,6% per RA i 21,1% per l’EBE), s’obtindria un resultat del 40,4%, inferior al creixement dels llocs de treball en aquest període

30 Per calcular de forma correcta la productivitat aparent (VAB/ocupats), cal emprar el nombre de llocs de treball equivalents a temps complet en comptes del nombre de llocs de treball. Vegeu també la nota a peu de pàgina número 22 i 29 per al detall metodològic.

31 S’ha simplificat l’expressió tot considerant com a únics components del VAB la Remuneració d’assalariats i l’Excedent brut d’explotació (sense incloure-hi, per tant, el component d’Altres impostos nets sobre la producció i la importació).

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 41

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Gràfic 4.19. Productivitat aparent de la branca Sanitat i Serveis Socials i del total de l’economia. Catalunya. Base 2000.

Gràfic 4.20. Productivitat aparent de la branca Sanitat i Serveis Socials i del total de l’economia. Espanya. Base 2000.

37.000 €

37.000 €

35.000 €

35.000 €

33.000 €

33.000 €

31.000 €

31.000 €

29.000 €

29.000 €

27.000 €

27.000 €

25.000 € 1995

1997

1999 Sanitat i S.S.

2001

2003

Total

Font: Elaboració pròpia a partir de CRE (INE) i TIOC 2001.

(49,8%). D’aquesta forma es pot concloure que la disminució de la productivitat a la Sanitat i Serveis Socials a Catalunya entre el 1995 i el 2004 es deuria al fet que el creixement global del VAB en aquesta branca, tot i ser positiu al llarg d’aquest període (38,7%)32, ha estat inferior al creixement dels llocs de treball (49,8%). Aquest menor creixement del VAB en comparació dels llocs de treball reflectiria fonamentalment un menor creixement comparatiu de les Remuneracions d’assalariats, atès que l’Excedent brut d’explotació ha crescut per sobre del que ho ha fet l’ocupació.

Quan es comparen aquests xifres amb les observades per al total de l’economia catalana (gràfic 4.19), es conclou que la productivitat de la branca de Sanitat i Serveis Social és inferior a la productivitat mitjana de Catalunya (37.332 euros de VAB generat per lloc de treball equivalent l’any 2004). A més, cal notar que, a diferència del que s’esdevé amb la Sanitat i Serveis Socials, la productivitat global de l’economia catalana ha augmentat al llarg del període analitzat,

25.000 € 1995

1997

1999 Sanitat i S.S.

2001

2003

Total

Font: Elaboració pròpia a partir de CRE (INE) i TIOE 2000.

cosa que fa que l’escletxa entre ambdues productivitats detectada l’any 1995 hagi augmentat amb el pas del temps.

Del gràfic 4.20 es dedueix que, en el cas espanyol, tot i que la productivitat de la Sanitat i Serveis Socials també és inferior a la del conjunt de l’economia (tal com succeeix a Catalunya), aquesta ha augmentat lleugerament entre els anys 1995 i 2002, per després baixar lleugerament fins al 2004.

Finalment, cal dir que si bé l’any 1995 la productivitat de la Sanitat i Serveis Socials a Catalunya (33.725 euros) era superior a l’espanyola (32.110), la diferent evolució temporal enregistrada per ambdues ha fet que l’any 2004 la situació hagi estat la contrària (31.230 euros a Catalunya, davant 31.991 euros a Espanya).

Aquest fet s’explicaria tant per un menor creixement del VAB de la Sanitat i Serveis Socials a Catalunya en comparació del creixement enregistrat a Espanya (38,7% a Catalunya, davant el 42,6% d’Espanya) com per un major creixement dels llocs de treball en la Sanitat i Serveis Socials a Catalunya que a Espanya (49,8% a Catalunya i 43,1% a Espanya).

32 Aquest creixement del VAB del 38,7% també estaria considerant el creixement ponderat del component d’Altres impostos nets sobre la producció i la importació).

41

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 42

Pes del sector sanitari en l’economia catalana

BOX 4.4. Productivitat del sector sanitari (dades de la CRE 1995-2004)

• La productivitat aparent de la branca de Sanitat i Serveis Socials de Catalunya l’any 2004 (31.230 euros en base 2000 de VAB generat per cada lloc de treball equivalent a temps complet) va ser inferior a l’observada l’any 1995 (33.725 euros). Aquesta disminució en la productivitat del sector, mesurada en un 7,4%, s’explicaria perquè el creixement del VAB de la Sanitat i Serveis Socials al llarg d’aquest període va ser comparativament inferior al creixement experimentat pel nombre de llocs de treball en el sector.

• La productivitat de la Sanitat i Serveis Socials ha estat inferior al llarg del període 1995-2004 a la productivitat del conjunt de l’economia catalana. A més, aquesta escletxa entre ambdues ha augmentat amb el pas del temps, reflectint que, si bé el creixement del nombre de llocs de treball a la Sanitat i Serveis Socials ha estat molt superior al creixement del nombre de llocs de treball totals a Catalunya (49,8%, davant el 28,9%), el VAB sanitari (38,7%) no ha crescut molt més que VAB total (30,5%) • Si bé el 1995 la productivitat de la Sanitat i Serveis Socials a Catalunya va ser superior a l’observada a Espanya pel mateix sector, el 2004 ja no era així. Aquest fet s’explicaria per la conjunció tant d’un menor creixement del VAB de la Sanitat i Serveis Socials a Catalunya en comparació del creixement enregistrat a Espanya (38,7% a Catalunya, davant el 42,6% d’Espanya) com d’un major creixement dels llocs de treball a la Sanitat i Serveis Socials a Catalunya que a Espanya (49,8% a Catalunya i 43,1% a Espanya).

4.5. Detall de la despesa sanitària privada i pública a Catalunya Quin és el pes de la despesa privada en sanitat?

La taula 4.3 presenta el detall de la despesa sanitària privada a Catalunya i Espanya de l’any 2002, a partir d’estimacions d’ACES i PIMEC, tot mostrant tant el valor de cada despesa com el seu pes en termes del PIB. La taula 4.4 relativitza aquesta mateixa despesa sanitària pel nombre d’habitants33.

Tal i com es pot apreciar a les taules 4.3 i 4.4, el pes de la sanitat privada respecte al PIB a Catalunya és lleugerament més elevat que a Espanya (2,4%, davant el 2,3%). Dins la

33 Recordem el peu de pàgina 12 sobre la major població subjecte a assistència sanitària a Catalunya respecte a la població “oficial”, cosa que faria reduir en certa manera les ràtios per càpita associades a Catalunya.

42

sanitat privada, una de les partides més importants és la despesa en serveis d’odontologia, que suposa un 29% del total de la despesa privada a Catalunya (32,8% a Espanya). Aquest fet s’explica fàcilment si es recorda que aquesta despesa no té cobertura universal per part del sistema públic de salut. Per ordre d’importància, la seguirien a Catalunya les despeses en productes farmacèutics, aparells i equips mèdics (23%, davant el 28,4% a Espanya), assegurances lligades a la sanitat (17,3%, davant el 8,7% a Espanya), serveis hospitalaris (16,4%, davant el 13,3% a Espanya), serveis mèdics (9,4%, davant l’11,1% a Espanya) i, finalment, serveis paramèdics extrahospitalaris (4,8%, davant el 5,7% a Espanya).

Alhora, quan les partides de Catalunya es relativitzen en el total de l’Estat, s’observa que el 19% de tota la despesa privada en sanitat d’Espanya s’ha fet a Catalunya, percentatge, per una altra banda, superior al pes de Catalunya en termes poblacionals (Catalunya concentrava el 15,6% de tota la població espanyola l’any 2002). D’aquesta forma, s’observa que la despesa privada en sanitat per habitant és superior a Catalunya que a Espanya (472,9 euros per persona l’any 2002 a Catalunya, davant 382,9 euros a Espanya). Així, per cada euro que despèn un resident a Espanya, un resident a Catalunya en despèn 1,24. Quan s’examinen les diferents partides, no s’aprecien diferències notables entre Catalunya i el total de l’Estat en termes de despesa per habitant en productes farmacèutics, aparells i equips mèdics (109,1 euros per habitant a Catalunya i 108,8 a Espanya), ni en serveis mèdics (44,6 i 42,6, respectivament), ni en serveis paramèdics extrahospitalaris (23,1 i 21,7). Ben al contrari, cada resident a Catalunya té una despesa significativament superior a qualsevol ciutadà de la resta de l’Estat en termes de serveis hospitalaris (77,9 euros per habitant a Catalunya i 50,8 a Espanya), de serveis d’odontòlegs (138 i 125,9 respectivament) i, molt especialment, d’assegurances lligades a la sanitat (82,2 a Catalunya,

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 43

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Taula 4.3. Detall de la despesa sanitària privada. Catalunya i Espanya. 2002.

Catalunya Productes, aparells i equips mèdics Serveis i assegurances

Espanya % PIB

Pes de Catalunya dins despesa privada a Espanya %

Valor

% PIB

Valor

710

0,6%

4552

0,7%

16%

2380

1,8%

11469

1,6%

21%

Serveis hospitalaris

507

0,4%

2124

0,3%

24%

Serveis mèdics

290

0,2%

1781

0,3%

16%

Serveis d’odontòlegs

898

0,7%

5267

0,8%

17%

Serveis paramèdics extrahospitalaris

150

0,1%

909

0,1%

17%

Assegurances lligades a la sanitat Total despesa sanitària privada

535

0,4%

1388

0,2%

39%

3090

2,4%

16021

2,3%

19%

Nota: Les dades de valor estan en milions d’euros corrents.

Font: «Sostenibilitat financera i equilibri territorial del sistema sanitari espanyol en l’horitzó 2015. El pes de la sanitat privada a Catalunya», del 2005. ACES.

davant 33,2 a Espanya). Així, doncs, s’observa una major tendència a subscriure assegurances privades a Catalunya que arreu d’Espanya, cosa que s’evidencia en el fet que el 39% de la despesa privada total espanyola en assegurances lligades a la sanitat es fa a Catalunya.

Quin és el pes de la despesa sanitària pública a Catalunya?

Pel que fa a la despesa pública, les “Estadísticas del Gasto Sanitario Público”, elaborades des del Ministeri de Sanitat i Consum, ofereixen informació sobre el detall de la despesa sanitària pública segons diferents classificacions34.

Com es pot observar a partir dels comptes satèl·lit35 (taula 4.5), la despesa sanitària pública l’any 2003 a Catalunya (darrera dada disponible) va ser de 5.854,5 milions d’euros.

Si aquesta situació es compara amb l’existent deu anys abans, s’observa que l’any 1993 la despesa pública sanitària va ser de 3.161,9 milions d’euros (creixent, doncs, d’un 85% nominal al llarg d’aquest període, és a dir, un 32% en termes reals).

La despesa per habitant va ser de 883 euros l’any 2003 i de 526 euros l’any 1993 (725 euros un cop descomptat l’efecte

34 En concret, ofereix informació per conceptes econòmic – pressupostaris; funcional per activitats; per agregats de la comptabilitat nacional, i per aportacions de sectors i subsectors a la despesa total consolidada.

35 Els comptes satèl·lit són estudis aprofundits de diversos sectors econòmics sobre la base del marc central de la comptabilitat econòmica i les TIO. Per aquesta raó, habitualment aquests estudis són coneguts com a extensions del marc central de la comptabilitat (A. Costa, J. Galter, J. Muñoz i P. Orriols, 2007. Nota d’economia, número 87, 11-28).

Taula 4.4. Detall de la despesa sanitària privada per habitant. Catalunya i Espanya. 2002.

Catalunya Euros per habitant

Espanya Euros per habitant

Productes, aparells i equips mèdics

109,1

108,8

Serveis i assegurances

365,8

274,1

Serveis hospitalaris

77,9

50,8

Serveis mèdics

44,6

42,6

Serveis d’odontòlegs

138,0

125,9

Serveis paramèdics extrahospitalaris

23,1

21,7

Assegurances lligades a la sanitat

82,2

33,2

Total despesa sanitària privada

474,9

382,9

Nota: Les dades de valor estan en euros corrents.

Font: Elaboració pròpia a partir de «Sostenibilitat financera i equilibri territorial del sistema sanitari espanyol en l’horitzó 2015. El pes de la sanitat privada a Catalunya» (ACES, 2005) i xifres de població de l’INE.

de la inflació), xifres que suposen al voltant d’un 10% per sota de la dada per habitant al conjunt d’Espanya (966 euros per habitant l’any 2003 i 768 l’any 1993). És a dir, entre el 1993 i el 2003, a Catalunya, la despesa per habitant en termes reals ha crescut d’un 22%, i a Espanya d’un 26%.

43

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 44

Pes del sector sanitari en l’economia catalana

Taula 4.5. Detall de la despesa sanitària pública desagregada segons els conceptes dels comptes satèl·lit (unitats: milers d’euros corrents). Catalunya i Espanya. 1993 i 2003.

CATALUNYA

1. CONSUM COL·LECTIU 1.1 – Investigació i formació Remuneració del personal Consum intermedi Consum de capital fix 1.2 – Despeses d’administració general Remuneració del personal Consum intermedi Consum de capital fix 2. DESPESA EN CONSUM INDIVIDUAL TRANSFERÈNCIES SOCIALS EN ESPÈCIE 2.1 PRODUCCIÓ NO DE MERCAT 2.1.1 - Serveis hospitalaris i especialitzats Remuneració del personal Consum intermedi Consum de capital fix 2.1.2 - Serveis primaris de salut Remuneració del personal Consum intermedi Consum de capital fix 2.1.3 - Docència MIR Remuneració del personal Consum intermedi Consumo de capital fix 2.1.4 - Serveis de salut pública Remuneració del personal Consum intermedi Consum de capital fix 2.2 PRODUCCIÓ DE MERCAT 2.2.1.1 – Serveis hospitalaris 2.2.1.2 – Serveis especialitzats 2.2.2 - Serveis primaris de salut 2.2.3 – Farmàcia 2.2.4 - Trasllat de malalts 2.2.5 – Pròtesis i aparells terapèutics

ESPANYA

1993

2003

1993

2003

116.308

237.051

651.559

3,66%

4,00%

2,94%

2,81%

3.010

5.551

83.200

177.477

0,09%

0,09%

0,38%

0,43%

1.413 1.597 —

2.526 3.006 20

43.843 38.956 401

54.347 122.292 837

113.298

231.499

568.358

982.963

3,56%

3,91%

2,57%

2,38%

46.397 66.874 27

88.559 142.941 —

392.178 173.362 2.818

558.525 414.980 9.459

2.907.237

5.434.421

20.597.144

38.223.252

91,48%

91,81%

92,98%

92,62%

1.215.447

2.108.034

14.045.263

23.983.287

1.160.441

38,24%

35,61%

63,40%

58,12%

646.448

1.219.452

10.200.389

17.096.638

20,34%

20,60%

46,05%

41,43%

446.285 194.450 5.713

727.231 486.913 5.308

6.968.697 3.160.279 71.413

11.482.395 5.485.708 128.535

512.307

834.326

3.298.573

5.883.208

16,12%

14,09%

14,89%

14,26%

465.947 45.246 1.114

692.397 141.645 283

2.884.495 380.748 33.329

4.939.757 922.450 21.001

28.727

46.627

298.713

495.556

0,90%

0,79%

1,35%

1,20%

28.727 — —

46.627 — —

292.681 6.002 30

483.061 12.495 —

27.965

7.630

247.589

507.885

0,88%

0,13%

1,12%

1,23%

22.506 5.459 —

5.623 2.007 —

170.089 77.500 —

338.585 168.296 1.004

1.691.790

3.326.388

6.551.880

14.239.965

53,23%

56,19%

29,58%

34,51%

955.975 123.773 11.267 551.444 37.050 12.281

1.601.185 88.253 92.358 1.454.890 60.052 29.649

1.737.611 480.818 223.180 3.744.374 220.662 145.236

3.181.461 783.689 403.038 9.191.524 494.814 185.440 (Continua)

44

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 45

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

3. TRANSFERÈNCIES CORRENTS

14.282

83.919

117.010

298.090

0,45%

1,42%

0,53%

0,72%

7.013 425 6.844 —

55.208 4.114 9.436 15.161

— — 47.658 69.352

— — 165.043 133.047

3.037.827

5.755.391

21.365.713

39.681.783

95,59%

97,23%

96,45%

96,16%

140.301

164.039

787.343

1.587.941

3.1 - Entre AAPP. Per serveis concertats 3.2 - Entre AAPP. Per despeses de funcionament 3.3 - A ens privats 3.4 - A ens públics no agents 4. DESPESES DE CONSUM FINAL (1+2+3) 5. DESPESES DE CAPITAL

4,41%

2,77%

3,55%

3,85%

99.589 8.803 31.909

151.922 5.617 6.501

750.214 — 37.129

1.563.368 — 24.574

3.178.129

5.919.430

22.153.056

41.267.022

100%

100%

100,0%

100,0%

16.241

64.939

3.161.887

5.854.491

5.1 - Formació bruta de capital fix 5.2 - Transferències de capital entre AAPP. 5.3 - Transferències de capital a ens privats DESPESA PÚBLICA EN SANITAT DESPESA CONSOLIDADA DEL SUBSECTOR ( -) TRANSFERÈNCIES INTERSECTORIALS APORTACIÓ A LA DESPESA PÚBLICA EN SANITAT TOTAL CONSOLIDAT

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Sanitat i Consum, «Estadísticas del Gasto Sanitario Público».

El gràfic 4.21 ofereix informació de la importància relativa de la despesa sanitària dins el conjunt de la despesa pública consolidada. Així, mentre que l’any 1993 el 34,4% de la despesa pública es va destinar a sanitat, l’any 2003 aquesta despesa suposava un 31,4%. Aquesta xifra s’ha d’interpretar com la importància política de la sanitat dins el pressupost públic, de manera que la baixada en el pes de la despesa pública total es deu a un major augment d’altres partides, conseqüència de l’assoliment de més competències per part de la Generalitat de Catalunya i, consegüentment, d’un augment del pressupost total. Aquest fet s’ha donat de manera generalitzada al conjunt de comunitats autònomes a Espanya, on la distribució de la despesa pública per nivells de govern ha passat del 25,1% l’any 1998 al 32,4% l’any 200436. En aquest sentit, aquesta tendència augmentarà en els propers anys en la mesura que es desenvolupin els estatuts d’autonomia recentment reformats.

36 Aquestes dades provenen de l’Informe económico financiero de las Administraciones territoriales, elaborat pel Ministeri d’Administracions Públiques (diversos anys).

37 El Ministeri de Sanitat i Consum publica “Cuentas Satélite del Gasto Sanitario Público”, d’acord amb els principis i regles del marc de la Comptabilitat Nacional. Aquestes proporcionen informació sobre l’estructura i costos de la producció pública sanitària (remuneració del

Quines partides de despesa pública són més importants?

Atenent ara les diferents partides d’aquests comptes satèl·lit37, es pot observar en primer lloc que, tal com ja s’ha

Gràfic 4.21. Pes de la despesa sanitària pública dins la despesa pública total consolidada. Catalunya. 1993 i 2003.

34,4%

31,4%

1993

2003

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Sanitat i Consum i del Departament d'Economia i Finances de la Generalitat.

personal, consum intermedi i consum de capital fix), sobre el balanç provisió pública i provisió privada, sobre els fluxos de finançament entre sectors i sobre l’aportació de cadascun dels agents sanitaris públics a la despesa total. De fet, s’elabora un compte satèl·lit per cadascú dels agents que intervenen en el sistema sanitari, i posteriorment, mitjançant un procés piramidal, es consolida en un compte global que reflecteix la despesa sanitària pública total.

45

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 46

Pes del sector sanitari en l’economia catalana

46

comentat, el pes de la despesa sanitària pública de mercat (producció de mercat finançada públicament) a Catalunya és molt més elevat que a Espanya (l’any 2003, 56,2%, davant 34,5%, respectivament). La diferència fonamental s’explica pels serveis hospitalaris i els serveis especialitzats, que suposen un 28,9% de la despesa pública sanitària total a Catalunya, davant el 9,6% espanyol. Aquests percentatges s’inverteixen quan es parla de despesa pública de no mercat en serveis hospitalaris i especialitzats: un 20,6% a Catalunya, davant un 41,4% al conjunt d’Espanya. El pes de la despesa farmacèutica és lleugerament superior a Catalunya (24,9%) que a Espanya (22,3%).

Addicionalment, es pot observar que la despesa en Recerca i Desenvolupament (partida 1.1) suposa una proporció menor a Catalunya (0,1%) que al conjunt d’Espanya (0,4%)38. En canvi, les despeses d’administració general són proporcionalment més elevades a Catalunya (3,9%) que a Espanya (2,4%).

La taula 4.5 també mostra informació de la despesa per partides de l’any 1993. Tant a Catalunya com a Espanya s’aprecia un augment molt considerable de la despesa pública en producció de mercat (a Catalunya, un 96,6% de creixement en termes corrents i un 40% en termes reals, i a Espanya, un 117,3% en termes corrents i un 57% en termes reals), davant un increment força més moderat de la producció de no mercat (73,4% nominal i 23% real a Catalunya i 70,8% nominal i 24% real a Espanya). Aquests majors augments de la despesa en producció de mercat es deuen fonamentalment a l’increment de la partida de despesa en farmàcia. Així, la despesa en farmàcia representava l’any 1993, tant a Espanya com a Catalunya, un 17% de la despesa pública sanitària total. Deu anys després, aquest percentatge ha pujat al 25% a Catalunya i al 22% a Espanya. De fet, de l’augment absolut en termes corrents de la despesa pública en sanitat

entre el 1993 i el 2003, la partida farmacèutica explica un 33% a Catalunya i un 29% a Espanya. Com és normal, aquesta pujada ha motivat amplis debats, estudis i polítiques públiques al voltant del control d’aquesta partida.39

38 S’ha de remarcar el fet que les despeses de formació i recerca reben un tractament especial dins el sistema de Comptes de la Salut, tal com es detalla al capítol metodològic de l’Estadística del Gasto Sanitario Público (EGSP), elaborada pel Ministeri de Sanitat i Consum.

De fet, part del sistema comptable aplica al sistema de salut només la recerca directament considerada com a consum final del sistema sanitari, i no pas la recerca bàsica, la qual, segons la Classificació de les Funcions de les Administracions Públiques (COFOG, Classification of Functions of Government), quedaria recollida en un compte satèl·lit diferent.

39 Atesa la importància de la temàtica, i que no és l’objectiu fonamental d’aquest estudi, s'adreça el lector a “Análisis económico de la financiación pública de medicamentos”, de J. Puig Junoy (2002), Barcelona: Ed. Masson, i a “Propuestas de racionalización y financiación del gasto público en medicamentos”, de J. Puig Junoy i J. Llop, Documento de trabajo 50/2004, Fundación Alternativas.

40 Els concerts sanitaris s’entenen com una modalitat de contractes de gestió de serveis públics sanitaris. Aquests concerts s’estableixen entre les comunitats autònomes, que són els nivells de govern que gaudeixen de les competències, i els prestadors de serveis, com ara els proveïdors d’atenció primària (CAPs no gestionats per l’Institut Català de la Salut) o els proveïdors d’atenció especialitzada i altres serveis (que inclouen l’atenció hospitalària, sòciosanitària, la salut mental, drogodependències, atenció farmacèutica, etc.).

41 Com assenyala Jaume Puig-Junoy (2003), la política de concerts amb entitats privades no és cap qüestió recent: “La política de concertació o contractació d’hospitals no pertanyents a la Seguretat Social ja va ser iniciada per l’Instituto Nacional de Previsión” (J. PuigJunoy, “La sanitat a Catalunya avui: entre l’incrementalisme i la priorització”, capítol 15 de Catalunya, societat massa limitada, Angle Editorial, Barcelona, 2003).

Quin és el pes dels concerts en la sanitat?

La taula 4.6 mostra la despesa classificada segons conceptes econòmico-pressupostaris. La principal diferència que s’hi pot apreciar és el major pes dels concerts40 a Catalunya (32% l’any 2003) que a Espanya (11,8%), on les partides són més elevades tant a remuneració del personal (26,4% a Catalunya i 43,3% a Espanya) com a consums intermedis (13,1% a Catalunya i 17,3% a Espanya)41. L’explicació es pot trobar en el major pes dels serveis de mercat a Catalunya, com ja s’ha vist a la taula anterior.

Com a apunt de l’evolució temporal entre el 1993 i el 2003, cal assenyalar el descens que ha suposat el pes de la remuneració de personal i l’augment del pes de les transferències corrents, tant a Catalunya com a Espanya. D’una altra banda, cal assenyalar que el pes de Catalunya en la despesa total a Espanya en concerts va ser del 43% l’any 1993 i del 39% l’any 2003. Això reforça la importància del sector sanitari de titularitat privada a Catalunya. Com a contrapartida es troba l’escàs pes de les partides de remuneració del personal (9% de mitjana), consum intermedi (9%) i consum de capital fix (al voltant del 5%).

La taula 4.7 presenta la despesa en sanitat segons la classificació funcional. El detall no permet apuntar grans diferències entre el que s’observa a Catalunya respecte al conjunt d’Espanya. Únicament caldria notar, com ja s’ha comentat, el major pes de les despeses en farmàcia a Catalunya en comparació del que s’observa a Espanya, i la seva importància creixent en el temps.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 47

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Taula 4.6. Detall de la despesa sanitària pública desagregada segons la classificació econòmico- pressupostària. Catalunya i Espanya. 1993 i 2003.

CATALUNYA

ESPANYA

1993 Remuneració del personal Consum intermedi Consum de capital fix Concerts

2003

1993

2003

1.011.275

1.562.962

10.751.983

31,8%

26,4%

48,5%

17.856.671 43,3%

313.626

776.511

3.836.848

7.126.220

9,9%

13,1%

17,3%

17,3%

6.854

5.611

107.992

160.837

0,2%

0,1%

0,5%

0,4%

1.135.079

1.897.056

2.662.271

4.863.002

35,7%

32,0%

12,0%

11,8%

Transferències corrents

570.993

1.513.251

4.006.620

9.675.053

18,0%

25,6%

18,1%

23,4%

Despesa de capital

140.301

164.039

787.343

1.587.941

DESPESA PÚBLICA EN SANITAT DESPESA CONSOLIDADA DEL SUBSECTOR ( - ) TRANSFERÈNCIES INTERSECTORIALS APORTACIÓ A LA DESPESA PÚBLICA EN SANITAT TOTAL CONSOLIDAT

4,4%

2,8%

3,6%

3,8%

3.178.129

5.919.430

22.153.056

41.267.022

16.241

64.939

3.161.887

5.854.491

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Sanitat i Consum

Taula 4.7. Detall de la despesa sanitària pública desagregada segons la classificació funcional. Catalunya i Espanya. 1993 i 2003.

CATALUNYA

ESPANYA

1993

2003

1.754.923

2.946.116

12.744.397

55,5%

50,3%

57,5%

51,9%

Serveis primaris de salut

530.418

960.681

3.552.068

6.610.841

16,8%

16,4%

16,0%

16,0%

Serveis de salut pública

27.965

7.630

262.783

530.821

Serveis hospitalaris i especialitzats

1993

2003 21.416.751

0,9%

0,1%

1,2%

1,3%

Serveis col·lectius de salut

116.308

237.051

696.193

1.251.592

3,7%

4,0%

3,1%

3,0%

Farmàcia

551.444

1.454.890

3.744.374

9.191.524

Trasllat, pròtesis i aparells terapèutics Despesa de capital.

APORTACIÓ A LA DESPESA PÚBLICA EN SANITAT TOTAL CONSOLIDADA

17,4%

24,9%

16,9%

22,3%

49.331

89.701

365.898

680.254

1,6%

1,5%

1,7%

1,6%

131.498

158.422

787.343

1.587.941

4,2%

2,7%

3,6%

3,8%

3.161.887

5.854.491

22.153.056

41.267.022

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Ministeri de Sanitat i Consum.

47

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 48

Pes del sector sanitari en l’economia catalana

BOX 4.5. Detall de la despesa sanitària pública i privada

• El pes de la despesa sanitària privada sobre el PIB l’any 2002 era del 2,4% a Catalunya i del 2,3% a Espanya. Això suposava 474,90 euros per habitant i any a Catalunya i 382,90 euros a Espanya, cosa que representa que per cada euro gastat en sanitat privada a Espanya, a Catalunya se’n gasten 1,24. Aquesta despesa es va distribuir de la següent manera: 29% en odontologia; 23% en productes farmacèutics, aparells i equips mèdics; 17,3% en assegurances lligades a la sanitat; 16,4% en serveis hospitalaris; 9,4% en serveis mèdics, i 4,8% en serveis paramèdics extrahospitalaris.

• A Catalunya, la despesa privada en serveis hospitalaris, serveis d’odontologia i, molt especialment, en assegurances lligades a la sanitat, és significativament més elevada que l’observada a Espanya. Així, el 39% del total d’assegurances d’Espanya són contractades a Catalunya, fet que mostra una major tendència a subscriure assegurances privades a Catalunya que a la resta de l’Estat.

• La xifra de despesa sanitària pública a Catalunya l’any 2003 va ser de 5.854,5 milions d’euros, cosa que suposa 883 euros per habitant, xifra inferior a l’espanyola (966 euros per habitant). En termes reals, des de 1993, la despesa per habitant a Catalunya ha crescut d’un 22%, davant el 26% a Espanya.

• A Catalunya, el pes de la producció de mercat en el total de la despesa pública sanitària és molt més elevat que a Espanya (56,2%, davant el 34,5% l’any 2003). La diferència fonamental s’explica pels serveis hospitalaris i els serveis especialitzats, els quals suposen el 28,9% a Catalunya i el 9,6% al conjunt de l’Estat. Aquests percentatges s’inverteixen en el cas de la despesa pública de no mercat en serveis hospitalaris i especialitzats (20,6% a Catalunya i 41,4% a Espanya).

• En comparació del 1993, la despesa pública de producció de mercat ha augmentat molt més que la de no mercat, tant a Catalunya com a Espanya, especialment per l’increment molt notable de la partida de despesa en farmàcia. Així, el 33% de l’augment de la despesa sanitària pública total de Catalunya en termes corrents s’explicaria per l’increment de la despesa en productes farmacèutics (l’any 1993, a Catalunya, aquesta partida representava el 17% de la despesa sanitària pública total, davant el 25% de l’any 2003).

• A Catalunya, el pes dels concerts és força més elevat que a Espanya (32% a Catalunya l’any 2003, davant l’11,8% a Espanya), mentre que succeeix el contrari en la partida de Remuneracions de personal (26,4% a Catalunya i 43,3% a Espanya). Aquest resultat estaria reflectint clarament el major pes dels serveis de mercat a Catalunya que a Espanya.

48

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Pรกgina 49

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 50

5.

Impacte total del sector sanitari en l’economia catalana: efectes multiplicadors A la secció anterior s’ha analitzat quina és la contribució directa de la branca de Sanitat i Serveis Socials a l’economia catalana, a partir de l’estudi del seu pes en termes de VAB i els seus components en termes de renda, de llocs de treball i de productivitat. Malgrat això, aquest estudi és incomplet en la mesura que no té en compte els vincles intersectorials del sector sanitari amb d’altres sectors, com ara el sector farmacèutic o el sector d’instruments mèdico-quirúrgics. Són precisament aquests vincles amb altres sectors l’origen d’un seguit d’efectes multiplicadors que fan que un possible augment de la demanda sanitària no tingui efectes únicament sobre el mateix sector, sinó que aquests s’estenguin a tota l’economia en conjunt.

D’aquesta forma, la contribució del sector sanitari no ha de limitar-se a l’anàlisi del seu pes en termes de VAB o d’ocupació, sinó que ha de considerar també la seva capacitat d’arrossegament (definida com la qualitat d’un sector d’induir un augment de la producció a la resta de sectors). En aquest sentit, únicament les taules input-output ofereixen informació detallada sobre quines són aquestes relacions intersectorials i, per tant, quins altres sectors podrien veure’s beneficiats d’un potencial augment de la demanda sanitària.

En conseqüència, en aquesta secció s’acabarà d’assolir l’objectiu bàsic de la monografia, que és determinar el pes del sector sanitari en l’economia catalana. Tenint això en compte, en aquesta secció es duu a terme, en primer lloc, una petita revisió de la informació recollida a les taules input-output. En segon lloc, s’analitzen els sectors amb majors relacions amb el sector sanitari, i, finalment, es mesuren els efectes multiplicadors d’aquest sector sobre l’economia catalana. A més, cal dir que a diferència del que ha succeït a la secció 4 i gràcies a la recent disponibilitat de les Taules Input-Output de Catalunya (TIOC) a 122 branques, s’analitza exclusivament el sector sanitari, sense considerar, per tant, ni les activitats veterinàries ni els serveis socials.

50

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 51

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

5.1. Utilitat de les taules input-output Les taules input-output (TIO) enregistren el conjunt de fluxos de béns i serveis de l’economia en un territori, i d’aquesta manera constitueixen la representació quantitativa més completa, coherent i detallada des d’un punt de vista sectorial d’una economia. Així, les taules input-output es revelen com un dels instruments més importants per a l’anàlisi de l’activitat econòmica d’un territori, ja que permeten conèixer amb detall sectorial el valor de la producció i de les importacions d’una economia; les rendes generades per l’activitat econòmica (Remuneració d’assalariats i Excedent brut d’explotació), i la demanda agregada de l’economia (demanda intermèdia efectuada per les diferents branques d’activitat, consum de les llars, consum públic, inversió i exportacions).

En aquest sentit, cal remarcar que les taules input-output es fonamenten en el principi d’equilibri, de manera que el total de recursos de cada branca o sector (constituïts per tots els béns i serveis que fa servir al llarg del seu procés productiu, més els factors productius treball i capital) han de coincidir amb el total d’usos dels béns o serveis que aquesta branca o sector ofereixi al sistema. És a dir, la quantitat que percep una branca després de vendre la seva producció a unes altres branques o a uns altres agents econòmics del seu territori o de fora d’aquest ha de coincidir necessàriament amb la quantitat que destina a pagar els seus consums intermedis (provinents d’altres branques) i els seus inputs primaris (treball i capital).

Catalunya va ser una de les primeres regions espanyoles on es van elaborar taules input-output regionals. Així, la primera Taula Input-Output de Catalunya (TIOC) es va referir a l’any 1967 i la va publicar l’any 1972 la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Catalunya.

Comptava amb 40 branques d’activitat. La segona TIOC,

aquesta vegada amb informació desagregada a 73 branques, es va referir a l’any 1987 i la van publicar el 1992 la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació i el Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat. La darrera taula input-output per Catalunya, referida a l’any 2001 i amb una desagregació fins a 122 branques, es va publicar al final de l’any 2006, s’emmarca dins del Sistema Europeu de Comptes SEC-95 i ha estat promoguda pel Parlament de Catalunya i elaborada per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). A diferència de la TIOC del 2001, les dues taules prèvies de 1967 i 1987 no es trobaven emmarcades en un sistema d’estadística oficial, fet que va condicionar la seva utilització analíticament.

El marc metodològic general de les TIO, definit pel SEC-95, proposa la construcció de tres taules per a cada economia: les taules d’origen (TO), de destinació (TD) i simètrica (TS). Les dues primeres són taules complementàries, en el sentit que de la primera podem conèixer les característiques de l’oferta, amb la producció interior i les importacions, mentre que de la segona podem extreure informació sobre la destinació dels recursos (destinats a demanda intermèdia, final o exportacions) i sobre la distribució del valor afegit com a remuneració dels factors productius primaris (treball o capital). La taula simètrica es construeix a partir de les dues taules anteriors, i proporciona una informació bàsica per desenvolupar les anàlisis econòmiques que possibilita la metodologia input-output. En el cas de les TIOC-2001 de Catalunya, les tres taules del marc inputoutput es presenten mitjançant la Taula de destinació ampliada (TDA), que constitueix una alternativa pràctica a haver desenvolupat simultàniament la TD, TO i TS. Amb la TDA, que és una taula de doble entrada simètrica, es recull l’equilibri entre els usos i els recursos de l’economia (requisit que no es dóna en les TD i TO), amb la qual cosa es permet

51

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 52

Impacte total del sector sanitari en l’economia catalana: efectes multiplicadors

l’aplicació del model input-output sobre una única taula de dades. Entre els avantatges de la TDA sobre la TS, l’IDESCAT en recull dos: en primer lloc, elimina la necessitat de carregar la presentació de resultats (atès que la TS s’ha de presentar conjuntament amb la TO i TD); en segon lloc, la seva obtenció directa elimina l’arrossegament de potencials errors en les informacions de base, en especial a l’hora de realitzar determinats ajustos42.

La figura 5.1 presenta una visió esquemàtica de la informació recollida a la Taula de destinació ampliada de Catalunya.

Com es pot observar, aquesta taula mostra per columnes els recursos d’una economia i, per files, els usos que l’economia dóna a aquests recursos. Concretament, per columnes, mostra, per a cada branca d’activitat considerada, tant el consum intermedi que fa de béns i serveis subministrats per altres branques (produïts tant a l’interior del territori com importats de fora) com el valor afegit que genera (integrat pels salaris, els beneficis empresarials i els impostos), a més de les importacions de productes equivalents. En canvi, per files es mostra la destinació de cada producte, és a dir, en què s’utilitzen els béns o serveis disponibles: ja sigui

Figura 5.1. Esquema de la Taula de destinació ampliada de Catalunya (TDA-65).

Branques TIOC 1

TIOC 65

Productes

Total consums C(1) intermedis

FBC(2)

X(3)

TIOC 1

TIOC 65 Impostos nets sobre productes Consum intermedi a preus d’adquisició Remuneració d’assalariats Altres impostos nets sobre la producció Excedent Brut Explotació VAB a preus bàsics Producció a preus bàsics Importacions TOTAL RECURSOS (1) Consum de les Llars i Consum de les Administracions Púnliques i Entitats sense afany de lucre; (2) Formació Bruta de Capital Fix; (3) Exportacions

Font: Elaboració pròpia.

52

42 Per exemple, a l’hora d’ajustar la matriu de demanda intermèdia per passar de la tecnologia de la indústria a la del producte per tal d’estimar els coeficients de producció de les branques homogènies. Per més informació sobre aquestes qüestions, vegeu http://www.idescat.net i Nota d’economia, número 87, 1r. quadrimestre, 2007.

Total demanda final

TOTAL USOS

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 53

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

com a béns intermedis emprats per les diferents branques per a l’elaboració dels seus productes (demanda intermèdia) o com a bé o servei a gaudir per la demanda final (consum privat de les llars, consum públic de les administracions públiques, formació bruta de capital i exportacions).

La TIOC 2001 es pot consultar on line mitjançant el servidor de l’Idescat (http://www.idescat.net/cat/economia/ tioc/), en les seves versions segons grau de sectorització a 14, 65 o 122 branques d’activitat. En aquest sentit, hi ha una clara correspondència entre les 14/65/122 branques de la TIOC del 2001 i la classificació d’activitats econòmiques CCAE-93.

Pel que fa al sector sanitari, la branca 85 de la CCAE93 referida a Activitats Sanitàries i Veterinàries, Serveis Socials (emprada a l’estudi de la secció anterior) té una corres-

pondència directa tant en termes de branques homogènies TIOC-65 (branca número 60 que rep el mateix nom) com amb el seu homòleg en termes de productes de la TIOC-65 anomenat Serveis Sanitaris i Veterinaris i Serveis Socials.

Alhora, tal com es mostra a la taula 5.1, la TIOC a 122 branques permet desagregar la branca d’Activitats Sanitàries i Veterinàries, Serveis Socials en nou branques, quatre de les quals exclusivament relacionades amb el sector sanitari: Activitats hospitalàries (mercat); Activitats hospitalàries (no mercat); Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries, i Activitats mèdiques (no mercat).

Els seus homòlegs en termes de productes serien: Serveis hospitalaris (mercat); Serveis hospitalaris (no mercat); Serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris, i Serveis de consultes mèdiques (no mercat).

Taula 5.1. Desagregació sectorial de la branca Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials a la TIOC. 2001

CCAE-93 rev.1

Codi TIOC 65

85

60

CCAE-93 rev.1

Codi TIOC 65

85

60

Branques TIOC 65 Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials

Productes TIOC 65 Serveis sanitaris i veterinaris i serveis socials

Branques TIOC 122 Activitats hospitalàries (mercat) Activitats hospitalàries (no mercat) Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries Activitats mèdiques (no mercat) Activitats veterinàries Activitats de serveis socials per a persones grans amb allotjament (mercat) Activitats de serveis socials per a persones grans amb allotjament (no mercat) Altres activitats de serveis socials Llars d’infants Productes TIOC 122 Serveis hospitalaris (mercat) Serveis hospitalaris (no mercat) Serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris Serveis de consultes mèdiques (no mercat) Serveis veterinaris Serveis socials amb allotjament proporcionat a persones grans (mercat) Serveis socials amb allotjament proporcionat a persones grans (no mercat) Altres serveis socials Serveis de llars d’infants

53

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 54

Impacte total del sector sanitari en l’economia catalana: efectes multiplicadors

Aquesta desagregació a 122 branques (publicada per l’Idescat el primer trimestre del 2007) permet superar la limitació existent a la secció anterior d’aquesta monografia i analitzar així la contribució específica del sector sanitari a l’economia, sense considerar-lo conjuntament amb les activitats veterinàries i els serveis socials. A més, possibilita detallar la contribució de la sanitat de producció privada (activitats sanitàries de mercat) i de la sanitat de producció pública (activitats sanitàries de no mercat) d’una manera separada.

Tenint tot això en compte, i a partir de la informació subministrada per la TIOC2001, en aquest secció es donarà resposta a les següents qüestions: • Quina és la contribució del sector sanitari a Catalunya en termes de producció, de VAB o d’ocupació.

• Quina proporció de la producció total del sector sanitari va destinada a cobrir demanda final i quina a cobrir la demanda que fan la resta de sectors de l’economia d’aquests serveis sanitaris.

• Quina part de la demanda final del sector sanitari és pública i quina és privada.

• Quins béns i serveis demanda el sector sanitari per poder portar a terme la seva activitat.

• Quina és la capacitat d’arrossegament del sector sanitari.

5.2. Relacions intersectorials del sector sanitari a Catalunya En aquest apartat s’analitza com es relaciona el sector sanitari amb la resta de sectors de l’economia catalana. Així, es revisen quins són els béns i serveis que demanda el sector sanitari per dur a terme la seva producció (principals proveïdors del sector sanitari), així com els sectors que demanden serveis sanitaris (clients del sector sanitari).

54

5.2.1. Els principals clients del sector sanitari Tal com s’ha comentat, la TDA mostra, per files, quina és la destinació o usos dels diferents béns i serveis de l’economia, és a dir, quina proporció de cada producte va destinada a cobrir demanda intermèdia (demanda de l’esmentat producte per les diferents branques d’activitat per emprar-lo al llarg del seu procés productiu com a input intermedi) i quina part va destinada a cobrir la demanda final (compresa pel consum privat de les llars, consum públic de les administracions públiques, formació bruta de capital i exportacions). D’aquesta forma, les files associades als serveis sanitaris (concretament als Serveis hospitalaris de mercat; Serveis hospitalaris de no mercat; Serveis de consultes mèdiques de mercat, serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris, i Serveis de consultes mèdiques de no mercat) informen tant de la producció total del sector sanitari com de la seva destinació concreta.

Quin pes té el sector sanitari en la producció total de Catalunya?

A partir de la informació per files de la TDA s’obté que el valor de la producció total del sector sanitari va ser, l’any 2001, de 7.241,5 milions d’euros, xifra que suposa un 2,7% de la producció total de béns i serveis de Catalunya d’aquell any. Aquesta producció comprendria tant la de serveis hospitalaris de mercat i de no mercat com de serveis de consultes mèdiques de mercat i de no mercat.

Distingint ara entre els diferents serveis sanitaris (gràfic 5.1), s’observa que el 39,7% de la producció total del sector sanitari prové dels Serveis de consultes mèdiques de mercat, serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris, el

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 55

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Figura 5.2. Esquema dels usos o destinació de la producció del sector sanitari.

Total Usos de Serveis Sanitaris • Serveis hospitalaris de mercat • Serveis hospitalaris de no mercat

=

• Serveis de consultes mèdiques de mercat, serveis d'odontologia i altres serveis sanitaris • Serveis de consultes mèdiques de no mercat

Demanda intermèdia (realitzada per les diferents branques d’activitat)

+ Demanda final (consum de les llars, consum públic, formació bruta de capital, exportacions)

21,8% dels Serveis hospitalaris de no mercat, el 20,0% dels Serveis hospitalaris de mercat i el 18,5% dels Serveis de consultes mèdiques de no mercat. És a dir, es conclou que un 59,7% de la producció total del sector sanitari prové dels serveis sanitaris de mercat, davant el 40,3% dels serveis de no mercat, fet que revelaria una molt notable presència a Catalunya de la producció sanitària privada respecte a la pública (ja detectada a la secció 4).

Atenent la destinació de la producció del sector sanitari, tal com es mostra al gràfic 5.2, el 87,5% dels serveis sanitaris va anar destinat a satisfer demanda final, mentre que el 12,5% restant va ser demandat per les diferents branques d’activitat per emprar-lo com a input intermedi al llarg del seu procés productiu. Distingint entre els diferents serveis sanitaris consider-

Taula 5.2. Quantificació de la producció del sector sanitari*. Catalunya.

2001.

Gràfic 5.1. Distribució de la producció del sector sanitari entre Serveis sanitaris de mercat i Serveis sanitaris de no mercat. Catalunya. 2001.

Producció interior a preus bàsics Importacions de la resta d’Espanya i de l’estranger Total producció

Milions d’euros

Pes sobre total

7.241,5

2,7%

—

—

7.241,5

2,0%

Nota: *Sector sanitari agrega els resultats dels serveis hospitalaris (mercat), serveis hospitalaris (no mercat), serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris, i serveis de consultes mèdiques (no mercat).

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

On es destina la producció del sector sanitari?

Serveis de consultes mèdiques (no mercat) 18,5%

Serveis de consultes mèdiques (mercat), d'odontologia i altres serveis sanitaris 39,7%

Serveis hospitalaris (mercat) 20,0%

Serveis hospitalaris (no mercat) 21,8%

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

55

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 56

Impacte total del sector sanitari en l’economia catalana: efectes multiplicadors

Gràfic 5.2. Destinació de la producció del sector sanitari. Catalunya. 2001.

100,0%

100,0%

88,1%

tota la demanda final de productes efectuada a l’economia catalana l’any 2001 (incloent-hi, dins aquesta demanda final, el consum privat i públic, la formació bruta de capital fix i les exportacions). Descomponent aquesta demanda final, s’observa que el 36,4% dels serveis sanitaris van ser adquirits per les llars catalanes, tot finançant-los mitjançant pagaments a mútues, visites privades a metges, etc., mentre que el 63,6% restant va anar destinat a cobrir la demanda de les administracions públiques i les entitats sense finalitat de lucre (taula 5.3)43. D’aquesta forma, donades les característiques d’aquesta classe de serveis sanitaris, tant la formació bruta de capital fix com les exportacions44 van ser nul·les, i el consum de les llars45 i el consum de les administracions públiques i entitats sense finalitat de lucre van constituir els únics components de la seva demanda final.

Distingint entre serveis sanitaris de mercat i de no mercat, s’observa que, com calia d’esperar, la totalitat de la demanda final dels Serveis hospitalaris de no mercat i dels Serveis de consultes mèdiques de no mercat prové de les administracions públiques. Alhora, un 65,5% de la demanda final de Serveis hospitalaris de mercat és adquirit per les administra-

87,5% 74,4%

25,6% 12,5%

11,9% 0,0% Serveis hospitalaris (mercat)

Serveis hospitalaris (no mercat)

0,0% Serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis d'odontologia i altres serveis sanitaris

Demanda Intermèdia

Serveis de consultes mèdiques (no mercat)

Total Serveis Sanitaris

Demanda Final

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

ats, s’observa que la totalitat dels serveis de no mercat (Serveis hospitalaris de no mercat i Serveis de consultes mèdiques de no mercat) van anar destinats a cobrir únicament demanda final. En canvi, vora el 12% dels Serveis hospitalaris de mercat i del 26% dels Serveis de consultes mèdiques de mercat van ser directament consumits per unes altres branques d’activitat.

Quina part de la demanda final del sector sanitari és pública i quina privada?

Centrant l’anàlisi, en primer lloc, en la demanda final del sector sanitari, cal dir que aquesta va suposar un 3% de Taula 5.3. Demanda final del sector sanitari *. Catalunya. 2001.

Codi TIOC

Productes

107

Serveis hospitalaris (mercat)

108

Serveis hospitalaris (no mercat)

109

Serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris

110

Serveis de consultes mèdiques (no mercat)

Consum de les administracions públiques i entitats sense afany de lucre

Demanda final

34,5%

65,5%

100%

0,0%

100,0%

100%

87,0%

13,0%

100%

0,0%

100,0%

100%

36,4%

63,6%

100%

Consum de les llars

Sector sanitari*

Nota: *Sector sanitari agrega els resultats dels serveis hospitalaris (mercat), serveis hospitalaris (no mercat), serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris, i serveis de consultes mèdiques (no mercat).

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

43 Aquestes xifres són molt semblants a les estimades a partir de les dades d’ACES i PIMEC, que proposaven un pes de la despesa pública en sanitat del 66% respecte del total de despesa sanitària (vegeu apartats 3.5 i 4.4).

56

44 Dins la metodologia comptable de les taules input-output, tant les exportacions com les importacions recullen exclusivament transaccions entre empreses. En el cas concret de la TIOC2001, seguint el mateix criteri que l’establert a la TIO espanyola, les exportacions associades a serveis sanitaris són nul·les.

45 Dins el concepte de consum de les llars de serveis sanitaris s’inclou tant el consum d’aquesta classe de serveis que fan els residents a Catalunya com el consum fet a Catalunya per no residents. No es considera, però, el consum de serveis sanitaris que puguin fer els residents fora de Catalunya.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 57

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Taula 5.5. Principals branques clients del Sector Sanitari*. Catalunya.

2001.

cions públiques, mentre que aquest percentatge és del 13% en el cas dels Serveis de consultes mèdiques de mercat, de serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris46.

Si ara es relativitzen aquestes xifres a les dades de consum total de les llars i de les administracions públiques (taula 5.4), s’obté que un 3,1% de la despesa total de les llars l’any 2001 va ser en serveis sanitaris, mentre que aquest percentatge va ser del 24,2% en el cas de les administracions públiques i entitats sense finalitat de lucre47.

Quins són els principals clients del sector sanitari?

Centrant l’anàlisi ara en la demanda intermèdia del sector sanitari, és a dir, en el 12,5% del valor de la producció total dels serveis sanitaris destinada a ser consumida per les diferents branques d’activitat al llarg del seu procés productiu, la taula 5.5 i la figura 5.3 mostren les principals branques demandants d’aquests serveis per ordre d’importància.

Taula 5.4. Quantificació del consum de les llars i de les administracions públiques i entitats sense afany de lucre de serveis sanitaris* i pes sobre el total de Catalunya. 2001.

Consum de serveis sanitaris (milions d’euros)

Codi TIOC

Pes sobre el total de demanda intermèdia

Act. mèdiques (mercat), odontològiques i altres act. sanitàries

109

37,8%

Activitats mèdiques (no mercat)

110

21,5%

Activitats hospitalàries (mercat)

107

13,7%

Activitats hospitalàries (no mercat)

108

6,8%

Fabricació de productes farmacèutics

037

1,7%

Producció i distribució d’energia elèctrica

066

1,4%

Fabricació i elaboració d’altres productes alimentaris i tabac

014

1,0%

Altres activitats de serveis socials

Branques d’activitat

114

1,0%

Resta de branques d’activitat

-

13,0%

Total demanda intermèdia del Sector Sanitari

-

Nota: *Sector sanitari agrega els resultats dels serveis hospitalaris (mercat), serveis hospitalaris (no mercat), serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris, i serveis de consultes mèdiques (no mercat).

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

Figura 5.3 Principals branques clients del Sector Sanitari. Catalunya. 2001.

Pes del consum de serveis sanitaris respecte el total

Consum de les llars

2.304,6

3,1%

Consum de les administracions públiques i entitats sense afany de lucre

4.029,5

24,2%

Demanda final (consum de les llars més consum de les administracions públiques i entitats sense afany de lucre)

6.334,1

Act. mèdiques i hospitalàries Fabricació de productes farmacèutics Serveis Sanitaris*

3,0%

Nota: *Els serveis sanitaris inclouen serveis hospitalaris (mercat), serveis hospitalaris (no mercat), serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris, i serveis de consultes mèdiques (no mercat).

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

46 Aquests percentatges es correspondrien amb serveis hospitalaris i serveis de consultes mèdiques proveïts de manera privada però finançats de manera pública.

47 Aquests percentatges difereixen lleugerament dels pesos mostrats a la secció 4, on es concloïa que la sanitat suposava un 4,4% del consum total de les llars l’any 2002 i el 31,4% de la despesa total consolidada del govern l’any 2003. La raó d’aquestes diferències es troba, a més de la no-coincidència estricte de l’any de referència, en el fet que a l’apartat anterior es consideraven totes les partides de despesa sanitària (tot incloent-hi serveis mèdics, productes farmacèutics, aparell mèdics, etc.).

100%

Prod. i distribució d'energia elèctrica Fab.i elab. d'altres prod. alimentaris Altres activitats de serveis socials

Nota: Serveis sanitaris agrega els resultats dels serveis hospitalaris (mercat), serveis hospitalaris (no mercat), serveis de consultes mèdiques (mercat), serveis d'odontologia i altres serveis sanitaris, i serveis de consultes mèdiques (no mercat). Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

57

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 58

Impacte total del sector sanitari en l’economia catalana: efectes multiplicadors

Així, es pot observar com quasi el 80% del total de demanda intermèdia dels serveis sanitaris prové d’activitats sanitàries pròpiament48, seguides molt de lluny per les activitats de Fabricació de productes farmacèutics49, Producció i distribució d’energia elèctrica, Fabricació i elaboració d’altres productes alimentaris i Altres activitats de serveis socials.

D’aquesta manera s’observa que la pràctica totalitat de la demanda intermèdia de serveis sanitaris prové de la seva branca d’activitat anàloga, resultat que reflecteix com aquest tipus de serveis són, com calia esperar donades les seves característiques, escassament emprats per la resta de branques al llarg del seu procés productiu.

5.2.2. Els principals proveïdors del sector sanitari Tal com s’ha comentat, la TDA mostra, per columnes i per a cada branca d’activitat, tant el consum intermedi, que fa

de béns i serveis subministrats per altres branques i que empra com a inputs al llarg del seu procés productiu, com el valor afegit que genera (integrat pels costos salarials, els beneficis empresarials i els impostos), a més de les importacions de productes equivalents.

D’aquesta forma, les columnes associades a les branques d’activitats sanitàries (concretament les Activitats hospitalàries de mercat, les Activitats hospitalàries de no mercat, les Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres activitats sanitàries i, finalment, les Activitats mèdiques de no mercat) informen de tots els recursos que empren al llarg del seu procés productiu, ja siguin inputs intermedis (consum de productes), inputs primaris com el treball o el capital (amb la consegüent correspondència en termes de remuneració d’assalariats, excedent brut d’explotació o altres impostos nets sobre la producció) o importacions de serveis sanitaris procedents de la resta de l’Estat o de l’estranger50.

Figura 5.4. Esquema dels recursos emprats pel sector sanitari.

Total Usos de Serveis Sanitaris • Activitats hospitalàries de mercat • Activitats hospitalàries de no mercat

=

• Activitats mèdiques de mercat, activitats odontològiques i altres activitats sanitàries • Activitats mèdiques de no mercat

Consum intermedi (béns i serveis procedents de diverses branques d’activitat)

+ VAB (remuneració d’assalariats, excedent brut d’explotació, altres impostos a la producció)

58

48 Aquí hi hauria incorporades les compres que fa la sanitat pública a la sanitat privada en concepte de concerts.

49 Cal recordar que, per exemple, dins les activitats sanitàries s’inclouen també les activitats de laboratoris mèdics (serveis demandats de manera habitual per les empreses farmacèutiques).

50 Cal recordar que la suma de les Remuneracions d’assalariats, l’Excedent brut d’explotació i Altres impostos nets tant sobre la producció com sobre la importació componen el VAB a preus de mercat.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 59

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Gràfic 5.4. Distribució del VAB del sector sanitari entre les diferents activitats sanitàries que l’integren. Catalunya. 2001.

Activitats mèdiques (no mercat) 14,2%

Activitats hospitalàries (mercat) 22,2%

Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries 36,6%

Activitats hospitalàries (no mercat) 27,0%

Quin pes té el sector sanitari en el VAB total català?

A partir de la informació per columnes proporcionada per la TDA es pot observar que, tal com s’aprecia al gràfic 5.3, el sector sanitari va destinar un 34,3% del valor de la seva producció total a finançar el seu consum intermedi (béns i serveis que necessita per portar a terme l’activitat), mentre que el 65,7% restant va anar destinada a adquirir inputs primaris, bàsicament treball i capital. Donades les característiques del sector sanitari, les importacions de serveis sanitaris varen ser nul·les51, i, per tant, la xifra de producció total va coincidir amb la dels recursos totals disponibles a Catalunya.

Centrant inicialment l’anàlisi en el VAB, s’observa que el sector sanitari va generar el 3,8% del VAB total de Catalunya l’any 200152. Alhora, com es mostra al gràfic 5.4, l’aportació al VAB de les activitats hospitalàries (49,2%) és pràcticament idèntica a la de la resta d’activitats no hospitalàries (50,8%). Concretament, les Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres activitats sanitàries van generar el 36,6% del VAB total del sector, seguides de les Activitats hospitalàries de no mercat (27%), les Activitats hospitalàries de mercat (22,2%) i, finalment, les Activitats mèdiques de no mercat (14,2%). D’aquesta

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

forma, les activitats sanitàries de mercat contribuirien en gairebé el 60% del VAB total del sector sanitari.

Respecte a la distribució del VAB del sector sanitari (gràfic 5.5), el 72,6% prové de la Remuneració d’assalariats, el 27,2% de l’Excedent brut d’explotació i el 0,2% restant d’Altres impostos nets sobre la producció. Si es desagrega el sector, però, s’observen diferències molt notables entre les activitats sanitàries de mercat i de no mercat. Així, en el cas

Gràfic 5.5. Distribució per components del VAB del sector sanitari*.

Catalunya. 2001.

98,4%

96,5%

72,6%

72,1% 45,3%

54,3%

27,8% 0,1%

Gràfic 5.3. Distribució dels recursos emprats pel sector sanitari*.

Catalunya. 2001.

Consum intermedi a preus d'adquisició 34,3%

VAB a preus bàsics 65,7%

Nota: *Sector sanitari agrega els resultats de les Activitats hospitalàries (mercat); Activitats hospitalàries (no mercat); Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries i Activitats mèdiques (no mercat). Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

51 Com s’ha comentat, dins la metodologia comptable de les taules input-output, tant les exportacions com les importacions recullen exclusivament transaccions entre empreses. En el cas concret de la TIOC2001, i seguint el mateix criteri que l’establert a la TIO espanyola, les importacions associades a serveis sanitaris són nul·les.

Activitats hospitalàries (mercat)

27,2% 3,4% 0,1% Activitats hospitalàries (no mercat)

Remuneració d'assalariats

0,4% Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries EBE

1,5% 0,1% Activitats mèdiques (no mercat)

0,2% Sector Sanitari (total)

Altres impostos nets sobre la producció

Nota: *Activitats sanitàries (total) és l’agregació dels resultats de les Activitats hospitalàries (mercat); Activitats hospitalàries (no mercat); Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries, i Activitats mèdiques (no mercat). Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

52 Cal notar que aquesta xifra del 3,8% no és comparable amb el 5% que apareixia a la secció 4 com a contribució al VAB del sector sanitari (gràfic 4.1). Així, mentre que en aquesta secció s’analitza exclusivament l’aportació de les activitats sanitàries, a la secció 4 es consideraven conjuntament les activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials. A més, cal notar que les fonts també són diferents: a la secció 4 es considerava la CRE, mentre que en aquesta secció s’analitzen els resultats de la TIOC del 2001.

59

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 60

Impacte total del sector sanitari en l’economia catalana: efectes multiplicadors

de les Activitats hospitalàries de no mercat i de les Activitats mèdiques de no mercat, la pràctica totalitat del seu VAB ve determinat per costos laborals53. En canvi, en el cas de les Activitats hospitalàries de mercat, l’Excedent brut d’explotació suposa el 27,8% del seu VAB, mentre que aquest percentatge s’incrementa fins al 54,3% en el cas de les Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres activitats sanitàries.

Quins són els principals proveïdors del sector sanitari?

Centrant ara l’anàlisi en els consums intermedis fets pel sector sanitari, la taula 5.6 i la figura 5.5 recullen els principals béns i serveis consumits al llarg del seu procés productiu per les diferents activitats sanitàries considerades, indicant alhora la seva procedència geogràfica (pro-

Taula 5.6. Principals béns i serveis demandats pel sector sanitari *. Catalunya. 2001.

CODI TIOC

Grup de Productes

Pes respecte total consums intermedis del sector sanitari

Procedència dels productes Interior 100,0%

Resta d’Espanya

Estranger

109

Serveis de consultes mèdiques (mercat), d’odontologia i altres serveis sanitaris

31,7%

0,0%

0,0%

059

Equips i instruments medico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria

12,4%

037

Productes farmacèutics

9,9%

7,5%

5,6%

86,9%

15,0%

29,4%

073

Serveis de comerç a l’engròs i intermediaris (excepte vehicles de motor)

7,8%

100,0%

0,0%

55,6% 0,0%

097

Serveis industrials de neteja

4,8%

100,0%

0,0%

0,0%

088

Serveis immobiliaris

3,7%

100,0%

0,0%

0,0%

035

Sabons, perfums i productes d’higiene

3,1%

26,7%

13,8%

59,4%

093

Serveis jurídics, de comptabilitat i assessorament a la gestió empresarial

2,9%

82,4%

10,8%

6,8%

085

Serveis de mediació financera (excepte assegurances i plans de pensions)

2,0%

94,2%

2,3%

3,5%

076

Serveis de restaurants, d’establiments de begudes, de menjadors col·lectius i provisió de menjars preparats

1,7%

87,4%

12,5%

0,0%

092

Serveis de recerca i desenvolupament

1,6%

97,6%

2,4%

0,0%

066

Serveis de producció i distribució d’energia elèctrica

1,4%

61,1%

38,9%

0,0%

084

Serveis de telecomunicacions

1,1%

100,0%

0,0%

0,0%

036

Productes agroquímics, fibres artificials i sintètiques i altres productes químics

1,1%

20,6%

17,5%

61,9%

051

Altra maquinària i equips mecànics, maquinària agrària i màquines eina

1,1%

60,8%

19,0%

20,3%

070

Treballs de construcció d’edificis no residencials

1,1%

100,0%

0,0%

0,0%

074

Serveis de comerç al detall (excepte vehicles de motor) i de reparacions

1,1%

88,5%

11,5%

0,0%

023

Peces de cuir, roba de feina i peces i complements de vestir; ...

0,9%

44,2%

55,8%

0,0%

Resta de productes TOTAL

10,7% 100,0%

71,5%

7,5%

21,0%

Nota: Les Activitats sanitàries agreguen els resultats de les Activitats hospitalàries (mercat); Activitats hospitalàries (no mercat); Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries, i Activitats mèdiques (no mercat).

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

60

53 En el cas de la sanitat pública (de no mercat), es considera que l’excedent net és zero i només es tenen en compte les amortitzacions. En el cas de la sanitat privada (de mercat), l’excedent inclou conceptes molt diversos, com són els beneficis empresarials, les amortitzacions, les despeses financeres o els ingressos dels professionals autònoms.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 61

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Figura 5.5. Principals béns i serveis demandats pel sector sanitari*.

Catalunya. 2001.

Serveis consultes mèdiques (mercat),...

Equips i instruments mèdico-quirúrgics, ..

Productes farmacèutics Serveis de comerç a l'engròs

Activitats sanitàries

Serveis industrials de neteja Serveis immobiliaris Sabons, perfums i productes d'higiene

Nota: *Sector sanitari agrega els resultats de les Activitats hospitalàries (mercat); Activitats hospitalàries (no mercat); Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries, i Activitats mèdiques (no mercat). Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

duïts a l’interior de Catalunya, importats de la resta d’Espanya o importats de l’estranger).

Com es pot observar, el 31,7% del total de consums intermedis fets pel sector sanitari van ser dels seus propis serveis, en concret dels Serveis de consultes mèdiques de mercat, serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris, tots proveïts des de Catalunya. Seguidament, es destacarien també els Equips i instruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria (12,4%), importats en la pràctica totalitat de l’estranger; Productes farmacèutics (9,9%), importats en bona part de l’estranger i de la resta de l’Estat; Serveis de comerç a l’engròs i intermediaris (7,8%); Serveis industrials de neteja (4,8%), i Serveis immobiliaris (3,7%), tots procedents al 100% de Catalunya, i Sabons, perfums i productes d’higiene (3,1%), importats en un 60% de l’estranger.

Considerant el total de béns i serveis demandats pel sector sanitari, es conclou que el 71,5% són produïts a Catalunya i el 28,5% importats de fora (el 7,5% importats de la resta d’Espanya i el 21% de l’estranger). Aquestes xifres mostren una dependència relativament escassa de proveïdors de fora de Catalunya, força inferior a la mitjana de totes les branques (39% d’importacions de fora de Catalunya), si bé és superior a l’observada en altres classes de serveis (22% en mediació financera, 15% en educació, 7% en activitats immobiliàries, etc.).

La taula 5.7 mostra els principals béns i serveis demandats pel sector sanitari, distingint segons que hagin estat produïts a Catalunya, importats de la resta d’Espanya o importats de l’estranger. Així, s’observa que un 44,4% del consum intermedi total dels productes produïts a Catalunya es corresponen a Serveis de consultes mèdiques de mercat, un 11% a Serveis de comerç a l’engròs i intermediaris, un 6,7% a Serveis industrials de neteja i un 5,2% a Serveis immobiliaris.

Respecte als béns i serveis demandats pel sector sanitari i que han estat importats de la resta d’Espanya, es destacarien, per ordre d’importància, els Productes farmacèutics (suposant un 38,6% del consum intermedi total de productes importats per aquesta branca de la resta d’Espanya), Equips i instruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria (9,2%), Serveis de producció i distribució d’energia elèctrica (7%), i Peces de cuir, roba de treball i peces i complements de vestir (6,7%).

Finalment, en relació amb els béns i serveis demandats pel sector sanitari i que han estat importats de l’estranger, se’n destacarien bàsicament dos: Equips i instruments mèdicoquirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria (51,4% del consum intermedi total de productes importats de l’estranger) i Productes farmacèutics (26,4%), a més de Sabó, perfums i productes d’higiene (8,7%).

Per últim, la taula 5.8 recull la importància relativa que té la demanda que fa el sector sanitari als seus principals proveïdors. Concretament, es mostra quin pes té la seva demanda tant respecte a la demanda intermèdia total que tenen aquests béns i serveis com respecte a la seva producció total. Així, per exemple, a la primera fila d’aquesta taula s’observaria que la demanda feta pel sector sanitari suposaria el 34,9% del total de la demanda intermèdia feta d’Equips i instruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria i el 12,6% del total de la seva producció.

61

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 62

Impacte total del sector sanitari en l’economia catalana: efectes multiplicadors

Taula 5.7. Principals béns i serveis demandats pel sector sanitari* segons la procedència geogràfica. Catalunya. 2001.

Producció feta a Catalunya

Pes

Producció importada de la resta de l’Estat

Pes

Producció importada de l’estranger

Serveis de consultes mèdiques (mercat), ...

44,4%

Productes farmacèutics

38,6% Equips i instruments mèdico-quirúrgics...

Serveis de comerç a l’engròs i intermediaris

11,0%

Equips i instruments mèdico-quirúrgics, ...

9,2% Productes farmacèutics

Pes 51,4% 26,4%

Serveis industrials de neteja

6,7%

Serveis de prod. i dist. d’energia elèctrica

7,0% Sabó, perfums i productes d’higiene

8,7%

Serveis immobiliaris

5,2%

Peces de cuir, roba de feina i peces i complements de vestir;...

6,7% Productes agroquímics, fibres artificials i sintètiques i altres productes químics

3,2%

Serveis jurídics, de comptabilitat i assessorament a la gestió empresarial

3,3%

Sabó perfums i productes d’higiene

5,6% Vidre i productes de vidre

1,9%

Serveis de mediació financera (excepte assegurances i plans de pensions)

2,6%

Serveis jurídics, de comptabilitat i assessorament a la gestió empresarial

4,1% Màquines d’oficina i equips informàtics

1,3%

Serveis de recerca i desenvolupament

2,1%

Serveis de restaurants, begudes, de menjadors col·lectius i provisió de menjars preparats

2,9% Productes químics orgànics bàsics, adobs i compostos nitrogenats ...

1,2%

Serveis de restaurants, de begudes, de menjadors col·lectius i provisió de menjars preparats

2,1%

Altra maquinària i equips mecànics, maquinària agrària i màquines eina

2,7% Gasos industrials, colorants i pigments i productes químics inorgànics bàsics

1,1%

Productes farmacèutics

2,1%

Productes agroquímics, fibres artificials i sintètiques i altres productes químics

2,5% Altra maquinària i equips mecànics, maquinària agrària i màquines eina

1,0%

Serveis de telecomunicacions

1,6%

Articles de paper i cartró

1,7% Serveis jurídics, de comptabilitat i assessorament a la gestió empresarial

0,9%

Treballs de construcció d’edificis no residencials

1,5%

Vidre i productes de vidre

1,7% Motors elèctrics i transformadors, aparells de dist. elèctrics ...

0,4%

Serveis de comerç al detall (excepte vehicles de motor) i de reparacions

1,3%

Serveis de comerç al detall (excepte vehicles de motor) i de reparacions

1,6% Productes de la pesca, l’aqüicultura i serveis relacionats

0,4%

Equips i instruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria

1,3%

Productes de l’edició

1,5% Serveis d’acabament tèxtil i articles confeccionats amb tèxtils

0,4%

Serveis de producció i distribució d’energia elèctrica

1,2%

Serveis d’altres classes de transport terrestre i de transport per canonada

1,5% Serveis de mediació financera (excepte assegurances i plans de pensions)

0,3%

Resta de productes TOTAL

12,5% 100%

Resta de productes TOTAL

11,7% Resta de productes 100%

TOTAL

1,2% 100%

Nota: *Sector sanitari agrega els resultats de les Activitats hospitalàries (mercat); Activitats hospitalàries (no mercat); Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries, i Activitats mèdiques (no mercat).

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

Entre els principals resultats obtinguts es destacaria que la demanda procedent del sector sanitari és més important en termes comparatius pels Equips i instruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria ja esmentats, pels Productes farmacèutics (suposant el 15,8% de tota la demanda intermèdia d’aquesta classe de productes i el 3,4% de tota la producció d’aquests), pels Sabons, perfums i productes d’higiene (10,2 i 2,1%, respectivament) o pels Serveis industrials de neteja

62

(7,6 i 6,8%). Addicionalment, s’observa que, si bé en el cas dels Serveis de restaurants, d’establiments de begudes, de menjadors col·lectius i provisió de menjars preparats la demanda procedent de les activitats sanitàries suposa un 7,6% del total de la demanda intermèdia que tenen aquests serveis, el pes que té sobre la seva producció total és molt petit (0,3%).

Aquest resultat s’explicaria pel fet que els principals clients d’aquesta classe de Serveis de restaurants són les llars (96,7%),

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 63

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Taula 5.8. Importància relativa de la demanda feta pel sector sanitari pels seus principals proveïdors. Catalunya. 2001.

CODI TIOC

Producte

Pes de la demanda feta pel sector sanitari respecte de la demanda intermèdia total de cada producte

Pes de la demanda feta pel sector sanitari respecte a la producció total de cada producte

059

Equips i instruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria

34,9%

12,6%

037

Productes farmacèutics

15,8%

3,4%

035

Sab, perfums i productes d’higiene

10,2%

2,1%

097

Serveis industrials de neteja

7,6%

6,8%

076

Serveis de restaurants, d’establiments de begudes, de menjadors col·lectius i provisió de menjars preparats

7,6%

0,3%

023

Peces de cuir, roba de feina i peces i complements de vestir; pells i articles de pelleteria

6,1%

1,5%

074

Serveis de comerç al detall (excepte vehicles de motor) i de reparacions

4,8%

0,3%

092

Serveis de recerca i desenvolupament

4,7%

2,6%

121

Altres serveis personals

3,9%

0,7%

089

Serveis de lloguer d’automòbils

3,6%

2,3%

Nota: S’han exclòs de la taula els serveis de consultes mèdiques de mercat, principal servei demandat pel sector sanitari. *Sector sanitari agrega els resultats de les Activitats hospitalàries de mercat; Activitats hospitalàries de no mercat; Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres activitats sanitàries, i Activitats mèdiques de no mercat.

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

mentre que és molt baixa la proporció que destinen de la seva producció a satisfer demanda procedent d’altres branques d’activitat (3,6%). Semblantment s’esdevé en el cas de les Peces de cuir, roba de treball i peces i complements de vestir o dels Serveis de comerç al detall (veure Box 5.1 i Box 5.2).

5.3 El sector sanitari i els seus efectes multiplicadors sobre l’economia catalana Dins la literatura de les taules input-output, és habitual classificar les diferents branques d’activitat segons la seva capacitat d’arrossegament, entesa com la qualitat d’un sector d’induir un augment de la producció a la resta de sectors. En aquest sentit, se solen definir com a sectors amb efectes arrossegament cap endarrere a aquells que, per poder produir una unitat de la seva producció, requereixen en una proporció comparativament superior a altres més inputs intermedis

provinents d’altres sectors. Així, es diu que aquesta classe de sectors poden afavorir més el creixement econòmic d’una àrea, atès que, fruit dels seus efectes multiplicadors, “arrosseguen” molt la resta de sectors per satisfer la seva demanda final. Addicionalment, es defineixen com a sectors amb efectes arrossegament cap endavant aquells que, per satisfer un increment de la demanda final de la resta de sectors, requereixen una quantitat de la seva producció comparativament superior a la de la resta.

Quina és la capacitat d’arrossegament del sector sanitari?

Arribats aquest punt, i d’acord amb els resultats dels dos apartats anteriors, sembla que el sector sanitari no es destaca especialment per presentar cap dels dos efectes arrossegament esmentats. Així, no es caracteritza per requerir una quantitat gaire elevada de béns i serveis proce-

63

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 64

Impacte total del sector sanitari en l’economia catalana: efectes multiplicadors

BOX 5.1. Pes del sector sanitari en l’economia catalana. Any 2oo1

Branques d'activitat

Llocs de

Prod.

Producció

VAB(1)

RA(1)

EBE(1)

treball(2)

ap.(3)

Activitats hospitalàries de mercat

0,5%

0,8%

1,1%

0,5%

0,9%

96,0

Activitats hospitalàries de no mercat

0,6%

1,0%

1,9%

0,1%

1,2%

89,2

Act. mèdiques de mercat, odontològiques

1,1%

1,4%

1,2%

1,7%

1,3%

108,2

Activitats mèdiques de no mercat

0,5%

0,5%

1,0%

0,0%

0,6%

88,0

Sector sanitari

2,7%

3,8%

5,2%

2,3%

4,0%

96,7

i altres act. sanitàries

(1) VAB: Valor sfegit brut. RA: Remuneració d’assalariats. EBE: Excedent brut d’explotació. (2) Llocs de treball equivalents a temps complet. (3) Productivitat Aparent (valor 100 per al total d’economia).

• Segons la TIOC 2001, el sector sanitari va generar l’any 2001 el 2,7% de la producció total a Catalunya (l’1,1% procedent d’activitats hospitalàries i l’1,6% restant d’activitats mèdiques) i el 3,8% del VAB (generant les activitats hospitalàries un 1,8% i les activitats mèdiques l’1,9% restant). Les activitats sanitàries de producció privada (tant hospitalàries com mèdiques) explicarien a prop del 60% tant de la producció total del sector com del VAB total generat per aquest, mentre que les activitats sanitàries de producció pública explicarien el 40% restant.

• El sector sanitari va generar l’any 2001 el 5,2% del total de les Remuneracions d’assalariats de Catalunya (el 3% generades per activitats hospitalàries i el 2,2% restant per activitats mèdiques) i el 2,3% de l’Excedent brut d’explotació total (0,6 i 1,7%, respectivament). Mentre que el 44% de les Remuneracions d’assalariats del sector sanitari va provenir d’activitats sanitàries de producció privada, aquest percentatge va ser del 96% en el cas de l’Excedent brut d’explotació.

• El sector sanitari va concentrar el 4% del total de llocs de treball equivalents a temps complet de Catalunya (el 2,1% en activitats hospitalàries i l’1,9% restant en activitats mèdiques).

• El sector sanitari (en conjunt) va tenir l’any 2001 una productivitat aparent inferior a la productivitat total de Catalunya. Considerant d’una manera separada les diferents activitats sanitàries que l’integren, s’observa que únicament la branca d’Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres activitats sanitàries va ser clarament més productiva que el total. En general, les activitats sanitàries van mostrar una major productivitat que altres activitats terciàries com ara el comerç al detall, l’ensenyament (exceptuant l’ensenyament superior de mercat) o els serveis socials.

64

dents d’unes altres branques per portar a terme la seva activitat, ja que sols destina un 34,3% dels seus recursos a consums intermedis (o un 21,5% si se n’exclouen els consums intermedis que fa de serveis de consultes mèdiques de mercat)54. Semblantment, la resta de branques tampoc no demanden d’una manera significativa serveis sanitaris per fer front a la seva activitat, ja que el sector sanitari únicament destina un 12,5% de la seva producció a cobrir demanda intermèdia procedent d’altres branques (o un 1,6% si se n’exclou la demanda procedent del mateix sector sanitari). En aquest sentit, cal recordar, a més, que, tal com

s’ha obtingut a l’apartat anterior, tant els Serveis hospitalaris de no mercat com els Serveis de consultes mèdiques de no mercat no destinen cap proporció de la seva producció a cobrir demanda intermèdia, i no mostren, per tant, cap arrossegament cap endavant.

Aquesta intuïció sembla constatar-se tant quan es calculen els coeficients de Chenery i Watanabe (a partir dels quals es conclou que el sector sanitari és un sector no manufacturer destinat a cobrir bàsicament demanda final i sense lligams cap endavant ni cap endarrere) com a partir dels índexs de Rasmussen55,56.

54 Una progressiva tecnificació del sector sanitari faria incrementar, però, els requeriments d’inputs intermedis i, per tant, incrementar la seva capacitat d’arrossegament cap endarrere.

55 Únicament la branca d’Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres activitats sanitàries semblaria mostrar arrossegaments cap endavant a partir dels índexs de Rasmussen (vegeu apèndix 4). En aquest sentit, però, cal recordar que una part molt important de la demanda intermèdia d’aquesta branca prové del mateix sector sanitari, derivat, en el cas de les activitats hospitalàries i mèdiques de mercat, dels concerts existents entre la sanitat pública i la privada.

56 Per a una anàlisi dels coeficients de Chenery i Watanabe i dels índexs de Rasmussen, vegeu l’apèndix 4. Per a un major detall consulteu, entre d’altres, els treballs de Muñoz Cidad (1988), “Elaboración y utilización de las tablas input-output regionales”, Papeles de Economía Española, 35, 457-469, i Cañada Martínez (1994), “Las Tablas Input-Output como sistema de información de la actividad industrial”, Economía Industrial, set/octubre 94, 15-33.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 65

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

BOX 5.2. Relacions intersectorials del sector sanitari

• Segons la Taula Input-Output de Catalunya de l’any 2001, el 12,5% de la producció del sector sanitari va anar dirigida a satisfer la demanda intermèdia provinent de les diferents branques d’activitat, el 31,8% va anar destinada a cobrir la demanda final de les llars i el 55,6% la demanda final de les administracions públiques i entitats sense afany de lucre.

• Les principals branques demandants de serveis sanitaris van ser les mateixes activitats sanitàries (concentrant el 80% del total de demanda intermèdia del sector sanitari). De la resta, es destacarien únicament la Fabricació de productes farmacèutics (1,7%), la Producció i distribució d’energia elèctrica (1,4%), la Fabricació i elaboració d’altres productes alimentaris (1%) i Altres activitats de serveis socials (1%).

• El sector sanitari va destinar el 34,3% del valor de la producció total a finançar el seu consum intermedi (béns i serveis que necessita per portar a terme la seva activitat), mentre que el 65,7% restant va anar destinat a finançar els seus requeriments de factors treball i capital. El VAB generat pel sector sanitari es va distribuir entre Remuneracions d’assalariats (72,6% del VAB total), Excedent brut d’explotació i Rendes mixtes (27,2%) i Altres impostos nets sobre la producció (0,2%).

• Els principals béns i serveis demandats pel sector sanitari per emprar-los al llarg del seu procés productiu van ser, per ordre d’importància: Serveis de consultes mèdiques de mercat, serveis d’odontologia i altres serveis sanitaris (31,7% del total dels seus consums intermedis), Equips i instruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria (12,4%), Productes farmacèutics (9,9%), Serveis de comerç a l’engròs (7,8%), Serveis industrials de neteja (4,8%), Serveis immobiliaris (3,7%) i Sabó, perfums i productes d’higiene (3,1%).

• El 71,5% del seu consum intermedi de béns i serveis va ser produït a Catalunya, el 7,5% importat de la resta d’Espanya i el 21% importat de l’estranger. Hi ha una forta dependència de l’estranger en Equips i instruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria (el 86,9% del total d’equipaments requerits són importats de l’estranger), Productes farmacèutics (el 55,6% del total de productes farmacèutics requerits) i Sabó, perfums i productes d’higiene (59,4%). La dependència respecte de productes procedents de la resta d’Espanya és notable en el cas de Serveis de producció i distribució d’energia elèctrica (38,9% del total d’aquests serveis són importats de la resta de l’estat) i Productes farmacèutics (29,4%).

Amb independència, però, de no revelar-se, en termes generals, com un sector amb notables efectes arrossegament, és evident que, tal com s’ha constatat, per realitzar la seva activitat el sector sanitari requereix determinats béns i serveis que són oferts per unes altres branques, com ara productes farmacèutics, equips i instruments mèdico-quirúrgics, serveis industrials de neteja, sabó i productes d’higiene, etc. D’aquesta forma, per fer front a un increment de la demanda sanitària per part de les llars o de les administracions públiques, el sector sanitari ha de comprar més quantitat dels esmentats béns i serveis. Aquest fet requeriria, doncs, un increment de la producció d’aquests productes, cosa que generaria un seguit d’efectes multiplicadors sobre tot el sistema com a conseqüència de l’increment de la demanda final de serveis sanitaris. És, precisament, la presència d’aquests efectes multiplicadors que fa que, quan s’analitza la contribució a l’economia catalana d’un sector com el sanitari, no sigui correcte analitzar únicament els seus efectes directes (rendes generades

directament pel sector en termes de Remuneració d’assalariats o Excedent brut d’explotació, nombre de llocs de treball, etc.), sinó que calgui comptabilitzar també tots els efectes indirectes que produeix sobre la resta de branques del sistema (llocs de treball d’altres branques que són necessaris per satisfer la demanda intermèdia del sector sanitari, remuneracions d’assalariats que treballen indirectament per a aquestes, etc.). En aquest sentit, la disponibilitat de la TIOC 2001 possibilita quantificar aquests efectes multiplicadors de manera que es pugui mesurar la contribució total (directa i indirecta) del sector sanitari sobre l’economia catalana.

Quin seria l’efecte total sobre l’economia catalana d’un increment de la demanda sanitària per part de les llars o de les administracions públiques?

El primer multiplicador que es pot calcular rep el nom de multiplicador de la producció57 i indica quant hauria d’aug-

57 Aquest multiplicador s'obté com la suma per columnes dels elements de la matriu inversa de Leontief interior (vegeu apèndix 4). Per a una anàlisi més detallada del càlcul d'aquest multiplicador, vegeu Cañada Martínez (1994), “Las Tablas Input-Output como sistema de información de la actividad industrial”, Economía Industrial, set/octubre 94, 15-33.

65

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 66

Impacte total del sector sanitari en l’economia catalana: efectes multiplicadors

mentar la producció de totes les branques de l’economia per satisfer un increment de la demanda final d’una branca concreta. Tal com es mostra a la taula 5.9, es pot obtenir un multiplicador de la producció per a cadascuna de les quatre branques que conformen el sector sanitari. Així, aquest multiplicador seria d’1,30 per a les Activitats hospitalàries de mercat, d’1,26 per a les Activitats hospitalàries de no mercat, d’1,31 per a les Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres activitats sanitàries i d’1,38 per a les Activitats mèdiques de no mercat.

D’aquesta forma, el multiplicador mitjà del sector sanitari seria d’1,31, valor que indicaria que un increment de la demanda final (privada o pública) de serveis sanitaris per un valor d’un milió d’euros generaria un increment mitjà de la producció global de totes les branques de l’economia (i no únicament del sector sanitari) d’un milió tres-cents deu mil euros.

D’aquesta forma, a més de l’increment directe de la producció de serveis sanitaris d’un milió d’euros, es generaria un increment addicional de la producció de la resta de branques per un

Taula 5.9. Multiplicador de la producció del sector sanitari. Catalunya.

2001.

Codi TIOC

Branques

Multiplicador de la producció

107

Activitats hospitalàries (mercat)

1,30

108

Activitats hospitalàries (no mercat)

1,26

109

Activitats mèdiques (mercat), odontològiques i altres act. sanitàries

1,31

110

Activitats mèdiques (no mercat)

1,38

Mitjana ponderada del sector sanitari(1)

1,31

Mitjana ponderada(2) de les 122 branques (Catalunya)

1,45

Nota: (1) La mitjana del sector sanitari es calcula com una mitjana ponderada dels multiplicadors de la producció de les Activitats hospitalàries de mercat; Activitats hospitalàries de no mercat; Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres act. Sanitàries, i Activitats mèdiques de no mercat. La ponderació es basa en la participació de cada branca en la producció total del sector sanitari.

(2) La ponderació es basa en la participació de cada branca en la producció total.

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

66

valor de tres-cents deu mil euros. Dins d’aquests s’estaria considerant, per tant, l’increment que hauria de generar-se també de productes farmacèutics, de serveis de restaurants, d’equips i instruments mèdico-quirúrgics, de sabó i productes d’higiene, etc., és a dir, de tots els béns i serveis requerits pel sector sanitari per fer la seva activitat. A més, s’estarien considerant també tots els increments de producció d’altres béns o serveis que demandarien les empreses fabricants de productes farmacèutics, d’equips i instruments mèdico-quirúrgics, etc., per poder dur a terme la seva producció.

Si es compara aquest valor mitjà del multiplicador de la producció del sector sanitari amb el valor mitjà de totes les branques del sistema, s’observa que el primer és inferior a la mitjana ponderada (1,31, davant l’1,45). Aquest menor valor s’explicaria perquè, tal com s’ha comentat, el sector sanitari no es caracteritza per mostrar uns efectes d’arrossegament cap endarrere notables (fruit del relativament baix pes del seu consum intermedi respecte als seus recursos totals).

Si es comparen alhora els multiplicadors de la producció de les activitats sanitàries amb la resta de branques d’una manera individual, s’obté que els efectes d’arrossegament d’aquestes són inferiors als d’altres activitats terciàries, com ara activitats afins als transport, comerç a l’engròs, comerç al detall, restaurants o hoteleria. Malgrat això, mostren una capacitat d’arrossegament major que altres activitats relacionades amb l’ensenyament (llevat de l’ensenyament superior), serveis socials, activitats immobiliàries o mediació financera.

Quin efecte tindria sobre l’ocupació un increment de la demanda sanitària per part de les llars o de les administracions públiques?

Si el mateix raonament seguit en el cas del multiplicador de la producció s’aplica al cas de l’ocupació (taules

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 67

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Taula 5.11. Requeriments directes i totals de llocs de treball assalariats del sector sanitari. Catalunya. 2001.

5.10 i 5.11), s’observa que serà necessari comptabilitzar no únicament els llocs de treball directes del sector sanitari, sinó també tots els llocs de treball d’altres branques els productes de les quals seran indirectament requerits per fer front a un augment de la demanda sanitària. Tal com es mostra a la taula 5.10, els requeriments directes de llocs de treball de les Activitats hospitalàries de mercat van ser l’any 2001 de 20,6 llocs de treball per cada milió d’euros de producció, xifra obtinguda dividint el valor de la seva producció pel nombre de llocs de treball en aquestes activitats. En canvi, si es consideren tots els efectes multiplicadors de la producció damunt esmentats, s’observa que per fer front a un increment addicional d’un milió d’euros de la demanda final d’activitats hospitalàries de mercat per part de les llars o de les administracions públiques es requeriria un total de 25,1 llocs de treball (24,1 assalariats i 1 autònom)58. Aquests 25,1 llocs de treball necessaris per satisfer l’increment de demanda d’aquestes activitats inclourien tant treballadors en la branca

Taula 5.10. Requeriments directes i totals de llocs de treball del sector sanitari. Catalunya. 2001.

Requeriments Requeriments directes (1) totals(1) Activitats hospitalàries (mercat)

20,6

25,1

Activitats hospitalàries (no mercat)

24,8

29,1

Act. mèdiques (mercat), odontològiques i altres act. sanitàries

12,7

16,1

Activitats mèdiques (no mercat)

15,6

21,0

Mitjana ponderada sector sanitari(2)

17,4

21,6

Mitjana ponderada de les 122 branques d’activitat(3)

11,9

16,4

Nota: (1)Els requeriments directes fan referència al nombre de treballadors per milió d’euros de producció de cada servei, mentre que els requeriments totals són el nombre de treballadors per milió d’euros de demanda final de cada servei.

(2)La ponderació es basa en la participació de cada branca en la producció total del sector sanitari.

(3)La ponderació es basa en la participació de cada branca en la producció total.

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

58 Aquests requeriments totals es calculen a partir dels requeriments directes de llocs de treball i de la inversa de la matriu de Leontief interior. Per a una anàlisi més detallada del càlcul, vegeu Cañada Martínez (1994), “Las Tablas Input-Output como sistema de información de la actividad industrial”, Economía Industrial, set/octubre 94, 15-33.

Requeriments Requeriments directes (1) totals(1) Activitats hospitalàries (mercat)

20,6

24,1

Activitats hospitalàries (no mercat)

24,8

28,0

9,4

12,1

Act. mèdiques (mercat), odontològiques i altres act. sanitàries Activitats mèdiques (no mercat)

15,6

20,0

Mitjana ponderada sector sanitari(2)

16,2

19,4

Mitjana ponderada de les 122 branques d’activitat(3)

10,3

14

Nota: (1)Els requeriments directes fan referència al nombre de treballadors per milió d’euros de producció de cada servei, mentre que els requeriments totals són el nombre de treballadors per milió d’euros de demanda final de cada servei.

(2)La ponderació es basa en la participació de cada branca en la producció total del sector sanitari.

(3)La ponderació es basa en la participació de cada branca en la producció total.

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

d’Activitats hospitalàries de mercat com d’altres branques relacionades indirectament amb aquesta. En el cas de les Activitats hospitalaris de no mercat, tant la xifra de requeriments directes com indirectes és lleugerament superior (24,8 i 29,1, respectivament), mentre que s’esdevé el contrari en el cas de les Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres activitats sanitàries (12,7 i 16,1, respectivament) i de les Activitats mèdiques de no mercat (15,6 i 21).

A partir d’aquestes dades es podrien obtenir els requeriments directes i indirectes mitjans del sector sanitari. Així, per cada milió d’euros de producció del sector sanitari caldrien d’una manera directa 17,4 llocs de treball, mentre que per fer front a un increment addicional d’un milió d’euros de la demanda final del sector per part de les llars o de les administracions públiques se’n requeriria un total de 21,6 (considerant conjuntament tot el sistema). Si aquesta xifra mitjana de requeriments totals (21,6) es compara amb la mitjana de totes les branques de l’economia (16,4), es podria concloure que l’impacte d’un increment de la demanda final del sector sanitari tindria un efecte global sobre l’ocupació de Catalunya clarament superior a l’impacte mitjà de les 122

67

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 68

Impacte total del sector sanitari en l’economia catalana: efectes multiplicadors

branques considerades. Aquest fort impacte en termes de llocs de treball s’explicaria perquè especialment les Activitats hospitalàries de mercat i les Activitats hospitalàries de no mercat són força intensives en mà d’obra.

Quin efecte tindria sobre les rendes del treball i del capital un increment de la demanda sanitària per part de les llars o de les administracions públiques?

Semblantment, es poden computar les rendes generades directament i indirectament pel sector sanitari. Tal com es mostra a la taula 5.12, per cada milió d’euros de produc-

ció d’Activitats hospitalàries de mercat es generen directament 520 milers d’euros de Remuneració d’assalariats (rendes del treball) i 200 milers d’euros d’Excedent brut d’explotació (rendes del capital). En canvi, si es tenen en compte tots els efectes multiplicadors, s’obté que, per fer front a un increment addicional d’un milió d’euros de la seva demanda final per part de les llars o de les administracions públiques, s’acabaria generant un total, per a tota l’economia, de 600 milers d’euros de Remuneracions d’assalariats (davant els 520 de l’efecte directe) i 280 milers d’euros d’Excedent brut d’explotació (davant els 200 de l’efecte directe).

Taula 5.12. Rendes directes i totals generades per les activitats sanitàries. Catalunya. 2001.

Components del VAB

Rendes directes generades (milers d’euros) per milió d’euros de producció

Rendes totals generades (milers d’euros) per milió d’euros de demanda final

Remuneració d’assalariats Activitats hospitalàries (mercat)

520

600

Activitats hospitalàries (no mercat)

780

850

Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries

270

350

Activitats mèdiques (no mercat)

500

600

200

280

Excedent brut d’explotació Activitats hospitalàries (mercat) Activitats hospitalàries (no mercat)

30

90

330

430

10

120

Activitats hospitalàries (mercat)

730

880

Activitats hospitalàries (no mercat)

810

940

Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries

600

780

Activitats mèdiques (no mercat)

510

730

Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries Activitats mèdiques (no mercat) Valor Afegit Brut*

Nota: *El VAB s’obté com a resultat de sumar la Remuneració d’assalariats, l’Excedent brut d’explotació i Altres impostos nets sobre la producció.

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

68

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 69

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Taula 5.13. Comparació entre les rendes generades directament i totals per la mitjana del sector sanitari per la mitjana de totes les branques de l’economia. Catalunya. 2001.

Si es consideren conjuntament les Remuneracions d’assalariats i l’Excedent brut d’explotació (juntament amb altres impostos a la producció), s’obté que, en resum, per cada milió d’euros de producció d’Activitats hospitalàries de mercat es generen directament 730 milers d’euros de VAB, mentre que aquesta xifra ascendiria a 880 si es tinguessin en compte tots els efectes directes i indirectes.

Pel que fa a les Activitats hospitalàries de no mercat, es pot observar que aquestes generen una major quantitat total de Remuneració d’assalariats (850 milers d’euros per milió de demanda final addicional) que la resta de branques que configuren el sector sanitari59, mentre que s’esdevé el contrari amb les Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres activitats sanitàries (350).

En termes d’Excedent brut d’explotació, són les Activitats hospitalàries de no mercat les que generen menys rendes60 (90), ben al contrari del que passa amb les Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres activitats sanitàries (430)61.

Finalment, són les Activitats hospitalàries de no mercat les que generen un major VAB total (940 milers d’euros per milió de demanda final addicional), mentre que s’esdevé el contrari amb les Activitats mèdiques de no mercat (730).

A la taula 5.13 es mostren les rendes mitjanes generades pel sector sanitari en termes agregats, tot comparant-les amb les rendes mitjanes generades per les 122 branques considerades. Com es pot observar, per cada milió d’euros de producció del sector sanitari es generen directament (en termes mitjans) 480 milers d’euros de Remuneració d’assalariats i 180 milers d’Excedent brut d’explotació. Quan es tenen en compte, en canvi, tots els efectes multiplicadors, s’obté que, per fer front a un increment addicional d’un milió d’euros de la seva demanda final per part de les llars o de les administracions públiques, s’acabaria generant un total, per a tota l’economia, de 560 milers d’euros de Remuneracions d’assala-

59 Aquest resultat es deuria al fet de ser la branca més intensiva en mà d’obra dins el sector sanitari.

60 Cal recordar que, en el cas de la sanitat pública (de no mercat), l’excedent net és zero i només es tenen en compte les amortitzacions.

61 En el cas de la sanitat privada (de mercat), cal notar que l’excedent inclou conceptes com el benefici empresarial, les amortitzacions, les despeses financeres o els ingressos dels professionals autònoms.

Rendes directes Rendes totals generades generades (milers d’euros) (milers d’euros) per milió d’euros per milió d’euros de producció de demanda final Remuneració d’assalariats Mitjana ponderada sector sanitari(1)

480

560

Mitjana ponderada 122 branques d’activitat

250

340

Mitjana ponderada sector sanitari(1)

180

270

Mitjana ponderada 122 branques d’activitat

210

320

Mitjana ponderada sector sanitari (1)

660

830

Mitjana ponderada 122 branques d’activitat

460

660

Excedent brut d’explotació

Valor Afegit Brut

Nota: (1)Mitjana ponderada dels resultats obtinguts a la taula 5.12 per a les Activitats hospitalàries (mercat), Activitats hospitalàries (no mercat), Activitats mèdiques (mercat), activitats odontològiques i altres activitats sanitàries i Activitats mèdiques (no mercat). La ponderació es basa en la participació de cada branca en la producció total del sector sanitari.

Font: Elaboració pròpia a partir de la TIOC 2001 (Idescat).

riats (davant els 480 de l’efecte directe) i 270 milers d’euros d’Excedent brut d’explotació (davant els 180 de l’efecte directe). Addicionalment, s’observa que per cada milió d’euros de producció del sector sanitari es generen directament 660 milers d’euros de VAB, mentre que aquesta xifra incrementa fins al 830 si es tenen en compte també els efectes multiplicadors sobre tot el sistema (vegeu figura 5.6).

En aquest sentit, és important tenir en compte que aquestes rendes generades totals, tant del treball com del capital, tornaran a revertir en l’economia en la mesura que els treballadors que directament i indirectament hagin treballat per satisfer la demanda de serveis sanitaris es vagin convertint en consumidors i emprin part del sou i salari per adquirir una cistella diversa de béns i serveis. Semblantment, part de l’Excedent brut d’explotació percebut pels empresaris es

69

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 70

Impacte total del sector sanitari en l’economia catalana: efectes multiplicadors

Figura 5.6. Esquema dels efectes multiplicadors derivats d’un increment de la demanda final del sector sanitari.

Shock inicial

Increment de la demanda sanitària per part de les llars o AAPP per un valor d’un milió d’euros

Efecte directe

Necessari increment de la producció de serveis sanitaris per un valor d’1 milió d’euros per cobrir l’increment de demanda final del sector sanitari

Efectes multiplicadors

Increment de la producció de Productes farmacèutics per cobrir demanda intermèdia del sector sanitari

Increment producció de Productes químics orgànics

Increment producció d’Equips medicoquirúrgics per cobrir demanda intermèdia del sector sanitari

Increment producció de Productes de matèries plàstiques

Increment de la producció de Sabons i productes d’higiene per cobrir demanda intermèdia del sector sanitari

Increment producció d’Articles de paper i cartró

*****

*****

Necessari increment de producció de tot el sistema per un valor de 1,31 milions d’euros per cobrir l’increment de demanda final del sector sanitari

Requeriments directes de llocs de treball: 17,4

Requeriments indirectes de llocs de treball: 4,2

Requeriments totals de llocs de treball: 21,6

Remuneracions d’assalariats generades de forma directa: 480 milers d’euros

Remuneracions d’assalariats generades de forma indirecta: 80 milers d’euros

Remuneracions d’assalariats generades totals: 560 milers d’euros

Excedent Brut d’Explotació generat de forma directa: 180 milers d’euros

+

VAB generat de forma directa: 660 milers d’euros

transformarà en demanda futura d’altres béns i serveis. Així, tot el conjunt d’aquestes rendes generades podrien ser considerades com a efectes induïts derivats de la mateixa activitat desenvolupada pel sector sanitari.

Finalment, cal dir que, en comparació de la mitjana obtinguda per a totes les branques, es conclou que, davant un augment teòric d’un milió d’euros de demanda final, el sector sanitari, tot considerant els seus efectes multiplicadors, seria capaç de generar tant unes rendes del treball molt superiors a les obtingudes per una branca mitjana (560, davant

70

Efecte total

Excedent Brut d’Explotació generat de forma indirecta: 90 milers d’euros VAB generat de forma indirecta: 170 milers d’euros

=

Excedent brut d’explotació generat total: 270 milers d’euros VAB generat total: 830 milers d’euros

340 milers d’euros) com una quantitat de VAB també superior (830, davant 660 milers d’euros). El contrari succeiria, però, en el cas de l’Excedent brut d’explotació (270 milers del sector sanitari, davant un 320 de la mitjana de totes les branques). Dos fets explicarien aquests resultats: primer, el perfil més treball intensiu del sector sanitari, i, segon, la inclusió d’activitats de no mercat dins d’aquest sector (tant activitats hospitalàries com activitats mèdiques), el VAB de les quals es troba pràcticament tot integrat per Remuneracions d’assalariats.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 71

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

BOX 5.3. Efectes multiplicadors del sector sanitari sobre la producció

BOX 5.4. Efectes multiplicadors del sector sanitari sobre els llocs de treball

• Atès que el sector sanitari requereix diversos béns i serveis per dur a terme l’activitat, un increment de la demanda final de serveis sanitaris per part de les llars o de les administracions públiques generarà un seguit d’efectes multiplicadors sobre tot el sistema com a conseqüència de la major producció que hauran de fer la resta de branques per satisfer aquesta demanda intermèdia del sector sanitari.

• La presència d’aquests efectes multiplicadors fa que, per computar la contribució en l’economia catalana del sector sanitari, no s’hagin de comptabilitzar únicament els seus efectes directes (llocs de treball, Remuneració d’assalariats i Excedent brut d’explotació generats, etc.), sinó també tots els efectes indirectes que produeixen sobre la resta de branques.

• El multiplicador de la producció mitjà del sector sanitari pren un valor d’1,31 (inferior al multiplicador mitjà de totes les branques de l’economia, 1,45). Així, un increment de la demanda final de serveis sanitaris per part de les llars o de les administracions públiques per un valor d’un milió d’euros generaria un increment mitjà de la producció global de totes les branques de l'economia d’un milió tres-cents deu mil euros. Dins d'aquest increment addicional de tres-cents deu mil euros, s’hi inclouria l'increment de producció que hauria de produir-se també de productes farmacèutics, d'equips i instruments mèdico-quirúrgics, de sabó i productes d’higiene, etc., és a dir, de tots els béns i serveis demandats pel sector sanitari per fer la seva activitat (a més dels increments de producció d'altres béns o serveis que demandarien les empreses fabricants de productes farmacèutics, d'equips i instruments mèdico-quirúrgics, etc., per portar a terme la seva producció). Dins d’aquest multiplicador també es considerarien les compres que fa el mateix sector sanitari de serveis sanitaris, de manera que s’hi incorporarien les compres que fa la sanitat pública a la sanitat privada en concepte de concerts.

• Aquest multiplicador seria d’1,38 per a les Activitats mèdiques de no mercat, d’1,31 les Activitats mèdiques de mercat, odontològiques i altres activitats sanitàries, d’1,30 les Activitats hospitalàries de mercat i d’1,26 les Activitats hospitalàries de no mercat.

• Per cada milió d'euros de producció del sector sanitari es requereixen de forma directa 17,4 llocs de treball. Tenint en compte, però, els seus efectes multiplicadors, per fer front a un increment addicional d'un milió d'euros de la demanda final de serveis sanitaris per part de les llars o de les administracions públiques, es requeriria un total de 21,6 llocs de treball (19,4 assalariats i 2,2 autònoms). D’aquesta forma, i per raó dels consums intermedis que faria el sector sanitari, es generarien 4,2 llocs de treball de forma indirecta (distribuïts entre la resta de branques del sistema). Les Activitats hospitalàries de mercat i de no mercat mostren uns requeriments de llocs de treball comparativament superiors als de les Activitats mèdiques de mercat i de no mercat.

• Aquest impacte és superior a la mitjana de totes les branques.

Així, la mitjana d’aquests requeriments totals per a les 122 branques d’activitat seria de 16,4, xifra inferior a la de 21,6 obtinguda pel sector sanitari.

BOX 5.5. Efectes multiplicadors del sector sanitari sobre les rendes generades

• Per cada milió d’euros de producció del sector es generen de forma directa 480 milers d’euros de Remuneració d'assalariats i 180 milers d’euros d’Excedent brut d'explotació. En canvi, tenint en compte els efectes multiplicadors, un increment addicional d'un milió d'euros de la demanda final de serveis sanitaris per part de les llars o de les administracions públiques acabaria generant un total de 560 milers d’euros de Remuneracions d'assalariats (efecte indirecte de 80 milers d’euros) i 270 milers d’euros d’Excedent brut d'explotació (efecte indirecte de 90 milers euros).

• En resum, per cada milió d’euros de producció del sector sanitari es generen directament 660 milers d’euros de VAB, mentre que aquesta xifra ascendiria a 830 si es tinguessin en compte la totalitat d’efectes directes i indirectes. D’aquesta forma, i per raó dels consums intermedis que faria el sector sanitari, es generarien 170 milers d’euros addicionals de VAB de forma indirecta (distribuïts entre la resta de branques del sistema).

• Aquest impacte del sector sanitari en termes de VAB derivat dels efectes multiplicadors és superior a la mitjana de totes les branques. Així, la mitjana del VAB total generat per les 122 branques d’activitat seria de 660 milers d’euros, xifra inferior als 830 milers d’euros del sector sanitari.

71

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 72

6.

Conclusions

En aquesta monografia s’ha pretès quantificar de la manera més fidedigne possible el pes que el sector sanitari té en l’economia catalana. Per aconseguir aquest objectiu, bàsicament obtingut en la secció 5, ha calgut complementar abans la informació amb unes altres seccions que permetessin emmarcar els resultats obtinguts i, a més, arribar a altres conclusions rellevants sobre el sector sanitari a Catalunya.

Val a dir, inicialment, que el sector sanitari es correspon amb l’activitat 851 de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques (CCAE-93), que engloba les activitats hospitalàries, mèdiques, odontològiques i també altres activitats sanitàries (laboratoris d’anàlisis clíniques d’anatomia patològica i similars, activitats sanitàries de professionals independents, llevat dels metges, activitats de serveis d’ambulància, etc.). Malgrat tot, de vegades, per tenir una visió dinàmica i per disposar d’informació sobre altres variables d’interès, ha calgut ampliar el sector d’anàlisi al conjunt de l’activitat 85 de la CCAE-93, en què, addicionalment a les sanitàries (que són les majoritàries), es consideren també les veterinàries i de serveis socials.

Quant a l’objectiu principal de la monografia, a la secció 5, a partir de les taules input-output de Catalunya (TIOC), s’ha obtingut la contribució que el sector sanitari fa al conjunt de l’economia catalana. Aquesta font permet calcular aquesta contribució, tant d’una manera directa com indirecta (és a dir, considerant els efectes derivats de les relacions intersectorials que hi ha en tota economia). Aquesta estimació s’obté a partir de les taules input-output, però atès que aquestes són del 2001, els resultats obtinguts fan referència sols a aquest any.

72

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 73

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Per tenir una dinàmica temporal, i, per tant, poder analitzar l’evolució del sector, ha calgut recórrer a altres fonts (bàsicament la Comptabilitat Regional d’Espanya, INE).

Aquest ha estat l’objectiu de la secció 4, la qual, a més, ha permès comparar les dades de Catalunya amb les del conjunt d’Espanya i també conèixer detalls sobre altres variables (nivell salarial, despesa sanitària pública versus privada i productivitat). El problema ha estat que, majoritàriament, les fonts estadístiques sols permeten analitzar el sector sanitari conjuntament amb el veterinari i de serveis socials. De tota manera, la TIOC confirma que el pes del sector sanitari en el total d’aquest sector més gran és majoritari (85% de la producció i 73,3% dels llocs de treball), per la qual cosa les conclusions obtingudes a la secció 4 són bàsicament assignables al sector sanitari.

Probablement, una manera adequada d’iniciar la caracterització d’un sector sigui conèixer algunes de les variables bàsiques d’oferta, de demanda i de la seva interacció, que, per al present estudi, vol dir l’anàlisi de l’ús dels recursos sanitaris.

Així, a la secció 3, s’ha comparat la posició relativa de la sanitat catalana respecte d’un conjunt de països de l’OCDE. Els resultats més destacats són que el sector sanitari a Catalunya es comporta, a grans trets, segons el que cal esperar a partir del seu nivell de desenvolupament. El nivell de despesa sanitària i de recursos destinats a la sanitat i la percepció sobre el nivell de salut de la població es corresponen al que cal esperar segons el nivell de PIB que hi ha a Catalunya, és a dir, ocupant posicions lleugerament per sota la mitjana dels països de l’OCDE. En canvi, una dada que trenca lleugerament aquesta posició intermèdia-baixa de Catalunya quant a la sanitat es relaciona amb alguns indicadors que se solen emprar per sintetitzar l’estat de salut (com és l’esperança de vida en néixer o la taxa de mortalitat per 1.000 habitants) i que situen Catalunya entre els països capdavanters a l’OCDE.

Si alguna conclusió addicional es pot treure de tota l’anàlisi efectuada és que el sistema sanitari català sembla ser una mica més eficient que la mitjana de països, atès que, pel conjunt de despesa sanitària que hi ha a Catalunya, i pels recursos que s’hi destinen (nombre d’ocupats per càpita), la percepció sobre el nivell de salut és superior a la mitjana. En part, aquests resultats són deguts a un ús dels serveis sanitaris (mesurat amb indicadors com les consultes mèdiques per habitants, durada mitjana d’estades hospitalàries, intervencions quirúrgiques per habitant) força intensiu respecte als recursos disponibles. En aquest mateix sentit, pel nivell de desenvolupament de què gaudeix Catalunya, sembla que el nivell de despesa sanitària per càpita és menor del que correspondria.

El sector sanitari a Catalunya, a partir del treball, es configura com un sector important de l’economia catalana, amb un creixement superior al de la mitjana de l’economia, més intensiu en treball, amb no gaires relacions intersectorials amb altres sectors i amb peculiaritats respecte al seu homòleg espanyol (bàsicament associades al major pes del sector privat al nivell de producció i de finançament de la sanitat).

Com a sector econòmic, el sector sanitari va generar un 3,8% del PIB de Catalunya i un 2,7% de la producció total l’any 2001.

Del treball se’n deriva que el sector sanitari, des d’aquest vessant estrictament de sector econòmic, no és un sector amb elevats nivells d’arrossegament cap endarrere ni endavant. Pel que fa als primers, el mateix sector ja concentra el 80% dels seus consums intermedis, mentre que el 20% restant s’associa als sectors de Fabricació de productes farmacèutics, Producció i distribució d’energia elèctrica, Fabricació i elaboració d’altres productes alimentaris i Altres activitats de serveis socials. Tampoc no és un sector amb importants efectes cap endavant, atès que el 87,5% de la

73

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 74

Conclusions

74

producció del sector sanitari va destinat a la demanda final (consum públic i privat) i sols el 12,5% a la demanda intermèdia. De tota manera, el seu efecte multiplicador no és negligible. El sector sanitari té un coeficient multiplicador de la producció d’1,31 (la producció d’un milió d’euros en el sector acaba suposant un efecte global en producció generada d’un milió tres-cents mil euros), per sobre d’altres sectors, com l’educatiu, els serveis socials, les activitats immobiliàries o la mediació financera, però inferior a altres sectors terciaris, com transport, comerç a l’engròs, comerç al detall, restaurants o hoteleria62. Així mateix, en termes de VAB, els resultats indiquen que per cada increment d’un milió d’euros de la demanda sanitària del sector sanitari es generen 830 milers d’euros de VAB, mentre que aquesta xifra seria sols de 660 milers si s’estigués parlant d’un sector mitjà de l’economia.

També s’ha estudiat fins a quin punt la producció, i, per tant, el creixement del sector sanitari en el futur, pot estar condicionada per les demandes de productes intermedis de fora de Catalunya (importacions). La situació sembla força acceptable, atès que el 71,5% del seu consum intermedi de béns i serveis són produïts a Catalunya, el 7,5% importats de la resta d’Espanya i el 21% importats de l’estranger. Hi ha una forta dependència de l’estranger en Equips i instruments mèdico-quirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria (el 86,9% del total d’equipaments requerits són importats de l’estranger), Productes farmacèutics (el 55,6% del total de productes farmacèutics requerits) i Sabó, perfums i productes d’higiene (59,4%). La dependència respecte de productes procedents de la resta d’Espanya és notable en el cas de Serveis de producció i distribució d’energia elèctrica (el 38,9% del total d’aquests serveis és importat de la resta de l’Estat) i Productes farmacèutics (29,4%).

Com s’ha dit, un dels fets clau que al llarg de la monografia marquen un cert comportament diferencial de Catalunya respecte al conjunt d’Espanya, i àdhuc la resta de països de l’OCDE, és la importància de la sanitat privada.

Aquesta importància ha quedat reflectida tant en termes de producció, de serveis, i en termes de finançament. Catalunya es destaca per ser una de les zones on el pes del sector privat és superior. Aquest fet ja es veia a la secció 3, en què Catalunya era de les zones de l’OCDE on la despesa privada girava al voltant del 33% del total, i era el setè territori amb un major percentatge dels 31 analitzats. Algunes xifres addicionals, de la secció 4, confirmen aquesta característica diferencial. Per exemple, per cada euro despès en sanitat i serveis socials per un resident a Espanya, a Catalunya se’n despenen 1,24 (és a dir, un 25% més). Aquesta major despesa privada es concentra en serveis hospitalaris, serveis d’odontologia i, molt especialment, en assegurances lligades a la sanitat63.

Aquesta major despesa privada per habitant a Catalunya es pot explicar per la confluència de dos factors: un menor pes de la despesa pública en comparació del conjunt de l’Estat (la qual cosa derivaria en una major congestió present a la sanitat pública a Catalunya) i una major renta per càpita a Catalunya en comparació del total de l’Estat (la qual augmenta la possibilitat de destinar una part d’aquesta a assegurances privades, etc.).

De la mateixa manera, a la secció 5 s’obtenia que, per a l’any 2001, el 58,8% de la producció del sector es corresponia a serveis sanitaris de producció privada i el 41,2% restant a serveis sanitaris de producció pública. Aquest resultat s’afegia a moltes altres xifres obtingudes en l’estudi, en el qual es denota també la notable importància de la producció privada davant la pública, i que marca una de les esmentades diferències bàsiques de Catalunya respecte al conjunt de l’Estat. La producció dels serveis de mercat

62 Aquest coeficient està per sota la mitjana del conjunt de l’economia (multiplicador d’1,45).

63 Una dada rellevant és que el 39% del total d’assegurances lligades a la sanitat d’Espanya són contractades a Catalunya, que concentra el 16% de la població.

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 75

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

són majoritaris a Catalunya, però no a Espanya, on predominen els serveis de no mercat (els de mercat estan al voltant del 40%)64. També s’observava a la secció 4, en referència als serveis sanitaris, veterinaris i socials, que el creixement dels serveis de mercat (entre el 1995 i el 2002), proporcionalment major al creixement dels de no mercat, és major a Catalunya que a Espanya. Això ha provocat que el diferencial entre els dos territoris hagi anat augmentant.

Aquest major pes del sector privat es dóna en producció, com s’ha assenyalat, en VAB65, en ocupats66 i en la component bàsica del VAB en termes de rendes del treball, és a dir, en la remuneració d’assalariats67. A Catalunya, el percentatge de remuneració d’assalariats de mercat el 2002 era del 52% (i, per tant, hi ha major remuneració que prové del sector privat que del públic), davant sols el 23% a Espanya.

Aquest major pes del sector privat a Catalunya explica part de les diferències en moltes altres variables que caracteritzen el sector sanitari a Catalunya respecte a l’espanyol.

Així, per exemple, el menor pes del sector sanitari i serveis socials respecte al total del VAB a Catalunya que a Espanya és degut, en part, al menor pes de les remuneracions d’assalariats a Catalunya (respecte al total de remuneracions a Catalunya), a la vegada causat perquè els sous mitjans en el sector privat són menors que en el sector públic (i el sector privat és majoritari a Catalunya i no pas a Espanya). Així mateix, el creixement del sector (en termes de VAB i de remuneracions d’assalariats) ha estat més baix a Catalunya que a Espanya, resultat que també es pot explicar pel major pes dels serveis de mercat a Catalunya.

Per finalitzar aquestes reflexions sobre la dualitat mercat-no mercat, privat-públic, cal destacar que aquest fet diferencial també s’ha donat en el camp del finançament.

Encara que en paràgrafs anteriors s’assenyalava que el 58,8%

de la producció era privada, sols el 36,4% de la demanda final va ser finançada d’una manera privada i el 63,6% restant provenia de les administracions públiques. L’elevat pes del finançament públic explica que el consum de serveis sanitaris suposi el 25,2% del consum total de les administracions públiques i entitats sense finalitat de lucre68. Així mateix, el 4% del consum total de les llars es destina a consum de serveis sanitaris.

Una nova característica del sector sanitari és l’elevat pes de les rendes del factor treball (recollides a través de la Remuneració d’assalariats) respecte a les rendes del factor capital (recollides a través de l’Excedent brut d’explotació).

El 2001, el 4% dels llocs de treball equivalents a temps complet a Catalunya s’associen directament al sector sanitari69. Addicionalment, en termes de distribució de rendes del VAB del sector sanitari, el 72,6% prové de la Remuneració d’assalariats (factor treball), davant el 27,2% de l’Excedent brut d’explotació (factor capital) i el 0,2% restant d’Altres impostos nets sobre la producció. En termes comparatius, cal assenyalar que, per al conjunt de l’economia, la distribució entre ambdues rendes és d’un 50% en cada cas. La tendència al llarg dels últims quinze anys, en el sector sanitari, ha estat de lleugera reducció del pes de les rendes del treball, segurament relacionada amb el creixement dels serveis de mercat (en els quals l’EBE és més rellevant que en els de no mercat).

Un exemple de la importància que el mercat de treball té en el sector sanitari és que per fer front a un increment addicional d’un milió d’euros de la demanda sanitària cal un total de 21,6 nous llocs de treball (directes i indirectes).

Aquest efecte total del sector sanitari és força superior al que s’obtindria si s’incrementés la demanda d’un sector mitjà (16,4 nous llocs de treball) d’un milió d’euros. A més, un increment addicional de la demanda sanitària d’un

64 Cal destacar dins els serveis de mercat els serveis hospitalaris i la despesa farmacèutica.

65 L’any 2002, el 63% del VAB generat pel sector sanitari, veterinari i serveis socials es va correspondre a serveis de mercat (provisionat de forma privada), davant el 37% dels serveis de no mercat (provisionats de forma pública). A Espanya és del 39 i el 61%, respectivament.

66 L’any 2002, el 59% dels llocs de treball es corresponen amb serveis de mercat, davant el 41% de no mercat (37 i 63% a Espanya, respectivament).

67 Òbviament no passa igual en l’altre gran component, l’Excedent brut d’explotació, lligat a les rendes del capital, ja que aquí els serveis de mercat són majoritaris, l’any 2002, tant a Catalunya (92%) com a Espanya (87%).

68 Totes les dades vénen referides al 2001.

69 Aquesta xifra prové de la TIOC, de manera que, atès l’augment que a la secció 4 s’ha vist que experimentava la població ocupada del sector entre el 2001 i el 2004, cal esperar que actualment sigui més elevada.

75

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 76

Conclusions

milió d’euros acabaria generant 560 milers d’euros de Remuneracions d’assalariats i 270 milers d’Excedent brut (els valors per a la mitjana de l’economia catalana són de 340 i 320 milers d’euros, respectivament).

Un darrer punt sobre el mercat de treball fa referència a la seva evolució. Les dades recollides a la monografia mostren que el creixement del nombre d’ocupats en el sector sanitari i serveis socials ha estat molt elevat, sobretot entre el 2001 i el 2004. Entre el 1995 i el 2004, la població ocupada creix d’un 50% (pensem que el creixement mitjà en l’economia catalana ha estat del 29%), però és que, entre el 2001 i el 2004, l’augment ja ha estat del 27%. Aquest augment, que, a més, ha estat superior al fort augment de població que hi ha hagut els darrers anys, justifica part de l‘augment de la despesa sanitària. Cal advertir, però, que, clarament, l’augment de les remuneracions d’assalariats ha estat menor al creixement de la població ocupada. Això configura un sector en què la remuneració dels assalariats mitjana ha baixat, tal com a continuació es passa a explicar, i que, sens dubte, ha posat en tensió el sector70.

Passant, doncs, a parlar dels salaris, assenyalem que, malgrat que la participació de la Remuneració d’assalariats del sector serveis sanitaris, veterinaris i socials en el total de rendes del treball de l’economia ha crescut al llarg del període analitzat, l’augment s’ha degut bàsicament a l’important augment de llocs de treball que hi ha hagut, ja que els salaris, en termes relatius, han baixat. En concret, la remuneració mitjana dels treballadors71 entre el 1995 i el 2004 ha disminuït d’un 6,7% en termes reals72 (quan per al conjunt de l’economia catalana el descens ha estat del 3,5%, i el descens en el sector sanitari i serveis socials a Espanya ha estat de l’imperceptible -0,8%). Aquest resultat pot ser degut tant a un menor sou de la nova població incorporada al sector sanitari i serveis socials com a una

76

70 A la monografia, a més, s’ha assenyalat el major pes que té la població immigrada en el sector a Catalunya (5,4% el 2007) respecte a Espanya (3,5%), fet que continua actualment. Recordem que, durant l’any 2006, un de cada cinc nous ocupats en el sector a Catalunya era immigrat, mentre que en el conjunt d’Espanya aquesta proporció era d’1 a 10. Addicionalment, cal advertir que som davant d’un sector en què la taxa d’ocupats que són dones és molt elevat i en creixement: el 2001 era al voltant del 70% i el 2004 es situa entorn del 75%.

71 Aproximada pel quocient entre la Remuneració d’assalariats i els llocs de treball assalariats equivalents a temps complet.

72 Aquest descens ha estat particularment intens en la sanitat pública, atès que ha arribat al 12,5% entre el 1995 i el 2004.

pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors ja existents al sector, davant d’increments salarials menors als de la inflació.

Així mateix, cal destacar que els salaris per lloc de treball equivalent són menors a Catalunya que a Espanya.

Aquest resultat es deu al menor sou mitjà pagat en el sector privat que en el públic, i al fet que a Catalunya el sector privat té més pes que al conjunt d’Espanya.

Així, (a) l’augment de la població ocupada en el sector sanitari, veterinari i serveis socials per sobre de l’increment de població (amb un augment superior dels afiliats a temps complet a Catalunya respecte a Espanya), junt amb (b) un menor creixement de les remuneracions d’assalariats a Catalunya (respecte a Espanya), (c) un descens de la remuneració mitjana dels assalariats en el sector (sobretot en la sanitat pública) i (d) una menor despesa pública en el sector respecte a Espanya, (e) conjuntament amb la major utilització dels recursos sanitaris (que s’apuntava a la secció 3) respecte al nivell de PIB per càpita que es fa a Catalunya respecte a la mitjana de països de l’OCDE, configura una realitat que indica que part de la menor despesa sanitària no la pateix sols la població a Catalunya, en termes generals, sinó que també la pateixen els professionals de la sanitat, específicament, en termes de menors remuneracions.

En tot cas, ja per anar finalitzant, l’estudi demostra que el sector sanitari (però ara incloent-hi també el veterinari i serveis socials) ha tingut un creixement notable, bàsicament centrat en el període final, és a dir, 2001-2004.

Aquest creixement ha estat superior a l’experimentat per la mitjana de l’economia catalana, cosa que ha fet passar el pes del PIB del sector del 4,4 al 5,0% en aquests quatre anys. Hi ha una dada, però, que matisa aquests bons resultats del sector, i és que, malgrat tot, el creixement del sec-

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 77

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Taula 6.2. Finançament de la sanitat, pública i privada.

tor sanitari a Catalunya ha estat inferior al creixement experimentat a Espanya.

Algunes dades que expliquen el creixement del pes del sector són tant el fort creixement de la població ocupada en el sector com l’increment de la provisió de mercat respecte a la de no mercat. Així, l’Excedent brut d’explotació del sector ha crescut d’un 52% en el període 1995-2004 i la Remuneració d’assalariats ha augmentat d’un 37,3% (malgrat el descens de la remuneració mitjana per ocupat a temps complet).

Per acabar, una reflexió que enllaça amb l’objectiu de la monografia i que ajuda a emmarcar correctament la contribució del sector sanitari. Es refereix a la seva importància clau, més enllà de la seva valoració com a sector econòmic feta en aquesta monografia. El sector sanitari té una importància econòmica clau, indirectament, perquè “assegura un nivell de salut” de la població en general (consumidors) i de la població ocupada en particular (ocupats), que possibilita el desenvolupament global de l’economia tant en l’àmbit de la producció en el conjunt de sectors com de consum. Addicionalment, la sanitat té una dimen-

CATALUNYA

ESPANYA

1993

2003

1993

2003

Producció de no mercat

41,82%

38,79%

68,17%

62,75%

Producció de mercat

58,18%

61,21%

31,83%

37,25%

725 €

883 €

768 €

966 €

Sanitat pública

(1)

Provisió sanitària pública

Despesa sanitària pública per habitant (euros constants base 2002) Sanitat privada

(2)

Despesa privada en sanitat: pes sobre total de PIB

2,4%

2,3%

Despesa sanitària privada per habitant

475 €

383 €

(1) Font: Ministeri de Sanitat i Consum, «Estadísticas del Gasto Sanitario Público». (2) Font: estudi ACES, dades referides al 2002.

sió social, tampoc considerada en la present monografia, lligada al nivell de benestar i de qualitat de vida que genera el fet de tenir un bon nivell de salut73.

Finalment es presenten algunes taules-resum amb algunes de les principals xifres mostrades a la monografia, i que ajuden a concretar algunes de les reflexions fetes al llarg de l’estudi.

Taula 6.1. Pes del sector sanitari en l’economia catalana. Any 2001.

Producció

VAB(1)

RA(1)

EBE(1)

Llocs de treball(2)

Prod. Ap.(3)

Activitats hospitalàries de mercat

0,50%

0,80%

1,10%

0,50%

0,90%

96,0

Act. mèdiques de mercat, odontològiques i altres act. sanitàries

1,10%

1,40%

1,20%

1,70%

1,30%

108,2 103,2

Total mercat

1,60%

2,20%

2,30%

2,20%

2,20%

Activitats hospitalàries de no mercat

0,60%

1,00%

1,90%

0,10%

1,20%

89,2

Activitats mèdiques de no mercat

0,50%

0,50%

1,00%

0,00%

0,60%

88,0

Total no mercat

1,10%

1,50%

2,90%

0,10%

1,80%

88,8

Sector sanitari

2,70%

3,80%

5,20%

2,30%

4,00%

96,7

(1) VAB: Valor Afegit Brut. RA: Remuneració d’assalariats. EBE: Excedent brut d’explotació. (2) Llocs de treball equivalents a temps complet. (3) Productivitat Aparent (valor 100 per al total d’economia).

Font: Taula Input-Output de Catalunya, any 2001.

73 Juan Oliva, a “Pérdidas de producción laboral ocasionadas por las enfermedades en Cataluña en el año 2004” (Documento de Trabajo FEDEA, mimeo), estima la pèrdua de producció o costos indirectes que van provocar a Catalunya els problemes de salut al llarg de l’any 2004. L’anàlisi se centra en les partides de les quals es disposa d’informació fiable per fer una aproximació ajustada a l’impacte econòmic, deixant de banda la despesa sanitària: els costos indirectes associats a la mortalitat prematura i els costos indirectes associats a la morbilitat (incapacitat permanent i incapacitat temporal). L’autor estima que aquests costos indirectes associats a problemes de salut van suposar, l’any 2004, el 4,7% del PIB català.

77

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 78

Conclusions

Taula 6.3. Efectes multiplicadors del sector sanitari en l’economia catalana. Any 2001.

Mitjana activitats del sector sanitari

Mitjana de totes les branques d’activitat

1,31

1,45

Directes (per milió d’euros de producció del sector sanitari)

17,4

11,9

Totals (per milió d’euros de demanda final de serveis sanitaris )

21,6

16,4

Multiplicador de la producció (milions d’euros) Requeriments de treball (nombre de treballadors)

Remuneració d’assalariats (milers d’euros) Rendes generades directes (per milió d’euros de producció del sector sanitari)

480

250

Rendes generades totals (per milió d’euros de demanda final de serveis sanitaris)

560

340

Excedent brut d’explotació (milers d’euros) Rendes generades directes (per milió d’euros de producció del sector sanitari)

180

210

Rendes generades totals (per milió d’euros de demanda final de serveis sanitaris)

270

320

Valor Afegit Brut (milers d’euros) Rendes generades directes (per milió d’euros de producció del sector sanitari)

660

460

Rendes generades totals (per milió d’euros de demanda final de serveis sanitaris)

830

660

Font: Taula Input-Output de Catalunya, any 2001.

78

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 79

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Taula 6.4. Pes del sector de la sanitat i els serveis socials.

Catalunya

Espanya

1995

2000

2004

1995

2000

2004

Pes del sector de sanitat i serveis socials VAB (1)

4,5%

4,6%

5,0%

5,1%

5,1%

5,4%

RA (1)

6,5%

6,3%

7,1%

7,8%

7,5%

8,3%

EBE (1)

2,1%

2,5%

2,5%

2,0%

2,2%

2,2%

Llocs de treball (2)

5,2%

5,2%

6,0%

5,4%

5,4%

5,9%

Llocs de treball per miler d’habitants

22,71

25,89

30,26

20,25

23,00

26,55

VAB (1)

56%

61%

63%

35%

39%

39%

RA (1)

46%

49%

52%

20%

23%

23%

EBE (1)

90%

93%

92%

86%

88%

87%

Llocs de treball (2)

54%

58%

59%

32%

37%

37%

Pes dels serveis de mercat

(3)

Remuneració d’assalariats mitjana, a preus constants en base 2000

(3)

Sanitat i serveis socials

27.056 €

26.569 €

25.252 €

27.565 €

27.767 €

27.351 €

Serveis de mercat

24.459 €

23.005 €

23.100 €

20.860 €

21.079 €

20.859 €

Serveis de no mercat

29.687 €

27.468 €

25.993 €

30.043 €

30.638 €

30.443 €

Conjunt de l’economia

23.933 €

24.262 €

23.107 €

22.086 €

22.733 €

21.760 €

Productivitat aparent del treball

(4)

Sanitat i serveis socials

99,7

96,9

92,3

94,9

95,8

94,6

Conjunt de l’economia

109,0

109,7

110,4

100,0

103,0

103,1

(1) VAB: Valor Afegit Brut. RA: Remuneració d’assalariats. EBE: Excedent brut d’explotació. (2) Total ocupació de la CRE. (3) La columna 2004 presenta les darreres dades disponibles, corresponents al 2002 (aquestes xifres es mostren en cursiva). (4) Mitjana de l’economia espanyola l’any 1995=100. La xifra base es mostra en negreta.

Font: Comptabilitat Regional d’Espanya, base 2000.

79

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 80

Apèndix 1.

Detall de les activitats incloses dins el subepígraf 851 de la CCAE-93 relatives a les activitats sanitàries La branca 85 de la CCAE-93 Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials es pot desagregar entre: 85 Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 851 Activitats sanitàries 852 Activitats veterinàries 853 Activitats de serveis socials I la primera es pot desagregar en els subepígrafs següents: 851 Activitats sanitàries 8511 Activitats hospitalàries 85110 Activitats hospitalàries 8512 Activitats mèdiques 85120 Activitats mèdiques 8513 Activitats odontològiques 85130 Activitats odontològiques 8514 Altres activitats sanitàries 85141 Activitats sanitàries de professionals independents (llevat dels metges) 85142 Activitats de serveis d’ambulància 85143 Laboratoris d’anàlisis clíniques d’anatomia patològica i similars 85144 Altres activitats sanitàries Les activitats incloses en cada subepígraf serien les següents: 85110 Activitats hospitalàries Aquesta subclasse comprèn: - Els serveis d’hospitalització prestats principalment a pacients interns.

- Les activitats de les UVI mòbils.

80

Aclariment: aquestes activitats hospitalàries es fan als hospitals generals i especialitzats, sanatoris, centres de medicina preventiva, hospitals geriàtrics, hospitals psiquiàtrics, centres de rehabilitació, llatzerets i altres institucions sanitàries que proveeixen d’allotjament, els hospitals de bases militars i centres penitenciaris inclosos.

Aquesta subclasse no comprèn: - L’assistència sanitària al personal militar en campanya.

- L’assistència en consultes privades (vegeu 85.120).

- L’assistència odontològica sense allotjament (vegeu 85.130).

- Els serveis d’ambulàncies (vegeu 85.142).

85120 Activitats mèdiques Aquesta subclasse comprèn: - Les consultes i tractaments fets per metges de medicina general, especialistes i cirurgians, prestats principalment a pacients externs.

Aclariment: aquestes activitats es poden fer de manera privada o en ambulatoris. S’hi inclouen les consultes privades a hospitals, i també les activitats fetes en clíniques d’empreses, col·legis, centres geriàtrics, organitzacions sindicals, i també a casa dels pacients.

Aquesta subclasse no comprèn: - Les activitats sanitàries fetes per personal auxiliar, com ara llevadores, infermeres i fisioterapeutes de manera independent (vegeu 85.141).

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 81

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

85130 Activitats odontològiques Aquesta subclasse comprèn: - Les activitats odontològiques de naturalesa general o especialitzada.

Aclariment: aquestes activitats es poden ferr en clíniques d’empreses, col·legis, centres geriàtrics, organitzacions sindicals, en consultes privades, en el domicili del pacient o en altres llocs.

85142 Activitats de serveis d’ambulància

Aclariment: aquestes activitats poden fer-se en consultes privades o en ambulatoris, clíniques d’empreses, col·legis, etc., i també en sales d’operacions.

85143 Laboratoris d’anàlisis clíniques d’anatomia patològica i similars

Aquesta subclasse no comprèn: - La producció per laboratoris dentals de peces dentals, dentadures i pròtesis.

Aquesta subclasse comprèn: - Les activitats dels laboratoris mèdics.

- Les activitats de bancs de sang, bancs d’esperma i d’òrgans per a trasplantació, etc.

85141 Activitats sanitàries de professionals independents (llevat dels metges) Aquesta subclasse comprèn: - Totes les activitats relacionades amb la salut humana no fetes en hospitals o per doctors en medicina, sinó per un altre personal sanitari legalment habilitat per tractar pacients: - Les activitats d’infermeres, llevadores, fisioterapeutes o altres facultatius en l’àmbit de l’optometria, hidroteràpia, ergoteràpia, logopèdia, podologia, homeopatia, acupuntures, etc.

Aquesta subclasse no comprèn: - Els assaigs bromatològics.

85144 Altres activitats sanitàries Aquesta subclasse comprèn: - Les activitats no classificades en rúbriques anteriors i exercides fora del marc sanitari reglamentari; com ara curanderos, etc.

Aquesta subclasse no comprèn: - Les activitats termals i els balnearis.

- Les activitats dels salons per aprimar-se i de massatge.

81

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 82

Apèndix 2.

Altres classificacions de la sanitat

A part la delimitació de la sanitat mitjançant la classificació d’activitats econòmiques, hi ha altres classificacions.

Consegüentment, la sanitat es pot caracteritzar des d’altres punts de vista.

• Per començar, el Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals (SEC 95) defineix sis sectors institucionals: societats no financeres, institucions financeres, administracions públiques, habitatge, institucions sense ànim de lucre al servei de les llars i resta del món. Tot i assumint que hi ha una part molt important del sector sanitari completament privada, el finançament del qual correspon majoritàriament a les aportacions de les famílies, el gran pes del finançament sanitari dins el sistema (al voltant del 75%) recau en el sector públic. D’acord amb això, cal una especial atenció en les classificacions de la sanitat pública, que es corresponen amb el sector institucional de les administracions públiques. La sanitat pública inclou totes les unitats institucionals que són productores no de mercat, la producció de les quals es destina bé al consum col·lectiu, bé al consum individual i que es financen, principalment, amb pagaments obligatoris efectuats per unitats que pertanyen a la resta de sectors institucionals.

• Dins la Classificació de les Funcions de les Administracions Públiques (CFAP, més coneguda per les seves inicials angleses: COFOG, Classification of Functions of Government), hi trobem fins a deu funcions, la 07 de les quals és la relativa a la salut, que queda definida de la manera següent: “Les despeses públiques en salut comprenen les despeses efectuades en subministrar serveis tant a particulars (serveis individuals) com a títol col·lectiu (serveis col·lectius). Les despeses en serveis individuals es classifiquen en els

82

grups (07.1) a (07.4); les despeses en serveis col·lectius es classifiquen en els grups (07.5) i (07.6)”. Aquest nou enfocament de la classificació -diferència entre serveis individuals i col·lectius aplicada a totes les funcions-, junt amb la inclusió en totes de la investigació aplicada i del desenvolupament experimental, situa la COFOG en la línia dels enfocaments del SEC 95 (Sistema Europeu de Comptes Nacionals i Regionals).

L’esquema de la COFOG, per a la funció de salut, és el següent: 07. Salut 07.1. Productes, aparells i material mèdic 07.1.1 Productes farmacèutics 07.1.2 Altres productes mèdics 07.1.3 Material i aparells terapèutics 07.2. Serveis ambulatoris 07.2.1 Serveis de medicina general 07.2.2 Serveis de medicina especialitzada 07.2.3 Serveis dentals 07.2.4 Serveis paramèdics 07.3. Serveis hospitalaris 07.3.1 Serveis hospitals generals 07.3.2 Serveis hospitals especialitzats 07.3.3 Serveis de llarga estada i convalescència 07.4. Serveis de salut pública 07.5. I+D en el camp de la salut 07.6. Salut: no classificada en altre lloc • Dins el sistema SEC95, es va impulsar el desenvolupament dels anomenats comptes satèl·lit lligats a la comptabilitat nacional. Aquest sistema aplicat al sec-

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 83

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

tor sanitari s’adreça a respondre a tres preguntes bàsiques: quins són els diferents tipus de serveis sanitaris que s’ofereixen pel conjunt del sistema sanitari?; quines són les fonts de finançament de la despesa en salut?; i quina és la destinació específica del finançament de la sanitat?

Aquestes preguntes han coincidit amb el fet que a nivell internacional existeix una creixent inquietud per la manca de comparació del mode de recopilació de dades. Això ha conduït a un esforç conjunt de l’OECD, la Comissió Europea, la OMS i els estats membres per millorar la comparativitat de dades, consensuant els límits i les categories de desglossament: el resultat ha estat el manual de l’OCDE “A System of Health Accounts” (SHA) (Sistema de Comptes de Salut).

El SHA estableix la referència obligada per a la construcció dels comptes satèl·lit dins el marc d’una intenció declarada de comparació regional i internacional en el temps de la producció estadística sectorial.

Aquesta publicació estableix les bases conceptuals per a l’aplicació de procediments aplicables als informes estadístics que volen ser compatibles amb altres informacions estadístiques del tipus econòmic i social.

Proposa també una nova classificació internacional de comptes de salut (CICS), que abasta tres dimensions diferents: l’atenció de la salut per funcions, els proveïdors de serveis sanitaris i les fonts de finançament de la despesa. El SHA, doncs, és una eina internacionalment acceptada per descriure, resumir i analitzar la despesa sanitària i el seu finançament. Així, dóna respostes clau a preguntes com ara: quant s’està gastant en activitats d’assistència sanitària?, qui finança aquestes activitats?, qui les ofereix?, quina classe d’activitats s’hi inclouen?, etc.

• L’OECD defineix la despesa sanitària total com el conjunt de despesa en activitats que, mitjançant l’aplicació de coneixements i tecnologies en els àmbits mèdics, paramèdics i d’infermeria, persegueixen: 1. Promoure la salut i prevenir les malalties.

2. Guarir malalties i reduir la mortalitat prematura.

3. Atendre els malalts crònics que requereixen atenció d’infermeria.

4. Atendre les persones amb deficiències.

5. Assistir els pacients perquè es morin amb dignitat.

6. Vetllar per la salut pública i la seva administració.

7. Oferir i administrar programes de salut, d’assegurança mèdica i altres modalitats de finançament.

Segons aquesta definició, les mesures generals de seguretat pública, com el seguiment de normes tècniques o la seguretat viària, no es consideren part de la despesa sanitària total. Les despeses per aquests conceptes s’inclouen per separat en el capítol sobre les funcions relacionades amb la salut.

• La classificació internacional per als comptes de salut, “Internacional Classification Health Accounts” (ICHA), es defineix de la manera següent: · Classificació d’assistència sanitària per funcions: ICHA-HC. · Classificació de les indústries proveïdores dels serveis d’assistència sanitària: ICHA-HP. · Classificació per a les fonts de finançament: ICHA-HF. La salut es pot dividir en els components funcionals d’assistència sanitària (HC) i conceptes relacionats amb l’as-

83

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 84

Apèndix 2

sistència sanitària (HC.R) segons la classificació internacional per als comptes de salut (ICHA) que es presenta al manual de la OECD. Classificació funcional d’assistència sanitària ICHAHC H.C.1 - Serveis d’atenció mèdica H.C.2 - Serveis de rehabilitació H.C.3 - Serveis d’atenció de llarga durada H.C.4 - Serveis auxiliars d’atenció a la salut H.C.5 - Productes farmacèutics i terapèutics H.C.6 - Medicina preventiva i salut pública H.C.7 - Programes d’administració i gestió de les assegurances de malaltia 2.1. Conceptes relacionats amb l’assistència sanitària H.CR.1 - Inversions o despeses de capital H.CR.2 - Educació i formació del personal sanitari H.CR.3 - Recerca i desenvolupament de la salut H.CR.4 - Higiene dels aliments i aigua potable H.CR.5 - Salut mediambiental H.CR.6 - Administració i prestació de serveis socials en espècie per a persones malaltes i amb discapacitat H.CR.7 - Administració i subministrament de prestacions monetàries relacionades amb la salut 2.1.1. Classificació de les indústries proveïdores dels serveis d’assistència sanitària: ICHA-HP HP.1 - Hospitals HP.2 - Centres sòcio-sanitaris

84

HP.3 - Atenció primària HP.4 - Atenció extrahospitalària HP.5 - Provisió i gestió de programes de salut pública HP.6 - Administració general de la salut per les administracions públiques HP.7 - Altres branques d’activitat (resta de l’economia) HP.9 - Resta del món 2.1.2. Classificació per a les fonts de finançament: ICHA-HF HF.1 - Sector públic HF.2 - Sector privat HF.3 - Resta del món A continuació es presenta el detall d’aquestes quatre classificacions: FUNCIONS D’ATENCIÓ DE LA SALUT HC.1 – Serveis d’atenció mèdica HC.1.1 – Hospitalització d’aguts HC.1.2 – Hospitalització de dia HC.1.3 – Atenció ambulatòria HC.1.3.1 – Serveis mèdics i diagnòstics bàsics HC.1.3.2 – Atenció odontològica ambulatòria HC.1.3.3 - Altres atencions especialitzades HC.1.3.9 - Altres atencions ambulatòries HC.1.4 – Serveis d’atenció domiciliària HC.2 – Serveis de rehabilitació HC.2.1 – Rehabilitació hospitalària HC.2.2 – Rehabilitació en hospitalització de dia HC.2.3 – Rehabilitació ambulatòria especialitzada HC. 2.4 – Rehabilitació domiciliària

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 85

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

HC.3 – Serveis d’atenció de llarga durada HC.3.1 – Hospitalització de llarga durada HC.3.2 - Hospitalització de dia HC.3.3 – Serveis d’atenció domiciliària HC.4 – Serveis auxiliars d’atenció a la salut HC.4.1 – Laboratoris clínics HC.4.2 - Diagnòstic per la imatge HC.4.3 – Transport de pacients i rescat d’emergències HC.4.9 – Altres serveis auxiliars HC.5 Productes farmacèutics i terapèutics HC.5.1 – Farmàcia HC.5.1.1 - Medicaments de prescripció facultativa HC.5.1.2 – Medicaments de venda lliure HC.5.1.3 – Altres béns fungibles d’ús mèdic HC.5.2 – Altres aparells terapèutics i productes duradors d’ús mèdic HC.5.2.1 – Ulleres i altres productes d’òptica HC.5.2.2 - Aparells ortopèdics HC.5.2.3 – Audiòfons HC.5.2.4 – Aparells mèdics - tècnics, incloent-hi cadires de rodes HC.5.2.9 – Altres productes duradors d’ús mèdic HC.6 – Medicina preventiva i salut pública HC.6.1 – Salut materno-infantil i planificació familiar HC.6.2 – Serveis de salut escolar HC.6.3 – Prevenció de malalties contagioses HC.6.4 – Prevenció de malalties no contagioses HC.6.5 – Salut laboral HC.6.9 – Altres serveis de salut pública HC.7 – Programes d’administració i gestió d’assegurances de malaltia HC.7.1 – Administració i gestió de l’assegurança mèdica per part de l’administració HC.7.1.1 – Administració i gestió de les asseguran-

ces públiques (tret dels fons de la SS) HC.7.1.2 - Administració i gestió de les assegurances públiques amb els fons de la SS HC.7.2 – Administració i gestió de l’assegurança mèdica per part de les entitats privades HC.7.2.1 – Administració i gestió de les assegurances privades: plans socials HC.7.2.2 – Administració i gestió de les assegurances privades: altres entitats privades FUNCIONS RELACIONADES AMB LA SALUT HC.R.1 - Inversions o despeses de capital HC.R.2 – Educació i formació del personal sanitari HC.R.3 – Investigació i desenvolupament en l’àmbit de la salut HC.R.4 – Higiene dels aliments i aigua potable HC.R.5 – Salut mediambiental HC.R.6 – Administració i prestació de serveis socials en espècie per a persones malaltes i amb discapacitat HC.R.7 – Administració i subministrament de prestacions monetàries relacionades amb la salut INDÚSTRIA PROVEÏDORA DE SERVEIS D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA HP.1. - Hospitals HP.1.1 – Hospitals generals HP.1.2 – Centres hospitalaris especialitzats (diferents dels centres d’atenció psiquiàtrica i de salut mental) HP.2 – Centres sòcio-sanitaris HP.2.1 – Centres de convalescència

85

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 86

Apèndix 2

HP.2.2 – Centres d’atenció psiquiàtrica, salut mental i drogodependència HP.2.3 – Residències per a la tercera edat HP.2.9 – Altres centres d’assistència sòcio-sanitària HP.3 – Atenció primària HP.3.1 – Consultoris mèdics HP.3.2 – Clíniques odontològiques HP.3.3 – Consultoris d’altres professionals sanitaris HP.3.4 – Centres d’assistència sanitària ambulatòria HP.3.4.1 – Centres de planificació familiar HP.3.4.2 – Centres de salut mental i tractament de drogodependències en atenció primària HP.3.4.3 – Centres autònoms de cirurgia ambulatòria HP.3.4.4 – Centres de diàlisi HP.3.4.5 – Centre d’atenció primària HP.3.5 – Laboratoris mèdics i de diagnòstic HP.3.6 – Proveïdors de serveis d’assistència sanitària a domicili HP.3.9 – Altres proveïdors de serveis d’assistència sanitària ambulatòria HP.3.9.1 – Transport sanitari HP.3.9.2 – Bancs de sang HP.3.9.9 – Altres proveïdors de serveis d’atenció primària HP.4 - Atenció extrahospitalària HP.4.1 – Farmàcies HP.4.2 – Minoristes i altres proveïdors d’ulleres i altres productes d’òptica HP.4.3 – Minoristes i altres proveïdors d’aparells auditius HP.4.4 – Venda d’aparells terapèutics HP.4.9 – Altres formes de venda i altres proveïdors de productes farmacèutics i terapèutics

86

HP.5 - Provisió i gestió de programes de salut pública HP.6 - Administració general de la salut per les administracions públiques HP.6.1 – Administració general de la salut i de les assegurances mèdiques HP.6.2 – Seguretat Social HP.6.3 – Altres assegurances socials HP.6.4 – Altres assegurances (privades) HP.6.9 – Altres proveïdors de salut HP.7 – Altres branques d’activitat (resta de l’economia) HP.7.1 – Entitats proveïdores de serveis de medicina del treball HP.7.2 – Unitats familiars proveïdores d’atenció primària HP.7.9 – Altres sectors productors secundaris d’atenció a la salut HP.9 – Resta del món FONTS DE FINANÇAMENT HF.1 – Sector públic HF.1.1 Administracions públiques, la Seguretat Social exclosa HF.1.1.1 Administració central HF.1.1.2 Administracions regionals/provincials HF.1.1.3 Administracions locals/municipals HF.1.2 Seguretat Social HF.2 – Sector privat HF.2.1 Assegurances socials privades HF.2.2 Empreses d’assegurances mèdiques privades (diferents de les assegurances socials) HF.2.3 Pagaments directes de les unitats familiars HF.2.3.1 Pagaments directes de les unitats familiars HF.2.3.2 Despeses compartides: administració central

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 87

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

HF.2.3.3 Despeses compartides: administracions regionals/provincials HF.2.3.4 Despeses compartides: administracions locals/municipals HF.2.3.5 Despeses compartides: fons de la Seguretat Social HF.2.3.6 Despeses compartides: assegurances socials privades

HF.2.3.7 Despeses compartides: altres assegurance privades HF.2.3.9 Altres despeses compartides HF.2.4 Institucions sense afany de lucre al servei de les llars (diferents de les assegurances socials) HF.2.5 Empreses (diferents de les assegurances socials) HF.3 – Resta del món

87

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 88

Apèndix 3.

Sobre les característiques del sistema sanitari.

Comparació internacional Gràfic A. 3.1. Esperança de vida en néixer. OCDE i Catalunya. 1993 i 2003.

80,1

85

78,0

83 1993 81

2003

79 77 75 73 71 69 67

Nota: Les dades estan mesurades en anys esperats de vida en néixer. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i de l’Idescat.

88

Japó

Islàndia

Suïssa

Austràlia

Espanya

Suècia

Canadà

CATALUNYA

Itàlia

Noruega

França

Grècia

Nova Zelanda

Bèlgica

Àustria

Països Baixos

Alemanya

Regne Unit

Finlàndia

Irlanda

Dinamarca

Luxemburg

Estats Units

Portugal

Corea

Mèxic

Txèquia

Polònia

Eslovàquia

Turquia

Hongria

65

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 89

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Gràfic A.3.2. Taxes de mortalitat infantil (per 1.000 naixements). OCDE i Catalunya. 1993 i 2003.

50 1993 2003

45

40

35

30

25

20

15

10

5

Islàndia

CATALUNYA

Japó

Suècia

Finlàndia

Espanya

Noruega

Txèquia

Grècia

França

Portugal

Itàlia

Alemanya

Bèlgica

Suïssa

Dinamarca

Àustria

Països Baixos

Austràlia

Irlanda

Luxemburg

Regne Unit

Corea

Canadà

Nova Zelanda

Polònia

Estats Units

Hongria

Mèxic

Eslovàquia

Turquia

0

Nota: Les dades de mortalitat de Mèxic i de mortalitat infantil de Corea i Nova Zelanda del 2003 són de l’any 2002. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i de l’Idescat.

89

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 90

Apèndix 3

Gràfic A.3.3. Variació en la ràtio de llits hospitalaris d’aguts per miler d’habitants: aportació de les components a la variació total. OCDE i Catalunya.

1993-2003.

120% 100%

Població Llits aguts

80% 60% 40% 20% 0% -20% -40%

Suïssa

Itàlia

Suècia

Finlàndia

Japó

Països Baixos

França

Hongria

Estats Units

Espanya

Canadà

Austràlia

Mèxic

Txèquia

Eslovàquia

Alemanya

Luxemburg

CATALUNYA

Dinamarca

Polònia

Bèlgica

Àustria

Regne Unit

Portugal

Noruega

Irlanda

Grècia

Turquia

Corea

-60%

Nota: Les dades de Grècia són de 1994 i del 2002; les d’Hongria de 1994; les del Regne Unit de 1995; les d’Eslovàquia de 1996, i les de Catalunya del 2004. Dades no disponibles per a Islàndia i Nova Zelanda. Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE i l’Idescat.

Gràfic A.3.4. Despesa total per càpita en sanitat. OCDE i Catalunya. 2002.

6000

5000

4000

3000

2000

1753

1000

Estats Units

Suïssa

Luxemburg

Noruega

Islàndia

Alemanya

França

Canadà

Àustria

Països Baixos

Austràlia

Dinamarca

Bèlgica

Suècia

Irlanda

Itàlia

Regne Unit

Japó

Finlàndia

Grècia

Nova Zelanda

Portugal

CATALUNYA

Espanya

Txèquia

Hongria

Corea

Polònia

Mèxic

Eslovàquia

Turquia

0

Nota: Les dades de PIB per càpita estan expressades en dòlars EUA i corregides per la paritat de poder de compra. La dada de Catalunya està corregida respecte de la dada espanyola en termes de poder de compra de l’any 2002 (INE: Dades de PIB en PPS). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE, INE i ACES.

90

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 91

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Gràfic A.3.5. Despesa total per càpita en sanitat. OCDE, EUA, Espanya i Catalunya. 1991-2004.

7.000 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.000 0 Espanya OCDE UE15 EUA CATALUNYA

1991 953 1.244 1.344 2.970

1992 1.030 1.314 1.416 3.180

1993 1.086 1.375 1.462 3.375

1994 1.114 1.431 1.518 3.514

1995 1.193 1.516 1.633 3.670

1996 1.248 1.592 1.715 3.817

1997 1.278 1.640 1.766 3.966

1998 1.352 1.725 1.842 4.131 1.449

1999 1.450 1.837 1.946 4.335

2000 1.520 1.961 2.082 4.588

2001 1.613 2.106 2.234 4.933

2002 1.723 2.275 2.403 5.324 1.753

2003 1.952 2.427 2.531 5.711

2004 2.094 2.582 2.572 6.102

Nota: Les dades de PIB per càpita estan expressades en dòlars EUA i corregides per la paritat de poder de compra. La dada de Catalunya està corregida respecte de la dada espanyola en termes de poder de compra de l’any 2002 (INE: Dades de PIB en PPS). Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE, INE i ACES.

Gràfic A.3.6. Evolució de la despesa sanitària per categories. Increment de la despesa de cada categoria com a proporció del PIB. OCDE. 1993-2002.

Altres Despesa farmacèutica Tractament ambulatori Hospitals

4 3 2 1 0 -1

Finlàndia

Canadà

Àustria

Dinamarca

Itàlia

ESPANYA

França

Països Baixos

Alemanya

Suècia

Japó

Corea

Austràlia

Estats Units

Suïssa

Luxemburg

-3

Islàndia

-2

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE.

91

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 92

Apèndix 3

Taula A.3.1. Despesa en sanitat per partides, com a proporció del PIB. OCDE. 1993 i 2002.

1993

Hospitals

Tractament ambulatori

2002

Despesa farmacèutica

Altres

Total

Hospitals

Tractament ambulatori

Despesa farmacèutica

Altres

Alemanya

3,6%

2,3%

1,3%

1,4%

8,6%

3,8%

2,2%

1,6%

1,9%

Austràlia

3,4%

2,2%

0,8%

0,7%

7,1%

3,4%

2,8%

1,3%

1%

8,5%

Àustria

4%

2,4%

0,9%

1,3%

8,6%

4%

2,2%

1,2%

1,3%

8,7%

9,5%

Canadà

4,7%

2,5%

1,3%

0%

8,5%

2,8%

2,5%

1,6%

1,4%

8,3%

Corea

1%

1,3%

1,4%

0%

3,7%

1,1%

2%

1,5%

0,3%

4,9%

Dinamarca

4,8%

2%

0,7%

0,6%

8,1%

4,5%

2,4%

0,9%

0,5%

8,3%

Espanya

2,3%

2,9%

1,4%

0,4%

7%

2%

2,9%

1,6%

0,8%

7,3%

Estats Units

4,5%

5,5%

1,1%

0,4%

11,5%

4,1%

6,4%

1,8%

0,9%

13,2%

Finlàndia

3,6%

2,6%

1%

0%

7,2%

2,7%

2,3%

1,2%

0,5%

6,7%

França

4%

2,2%

1,6%

0,8%

8,6%

3,5%

2,1%

1,9%

1,5%

9% 10%

Islàndia

4,5%

2,1%

1%

0,1%

7,7%

5,5%

2,2%

1,5%

0,8%

Itàlia

3,5%

2,3%

1,6%

0%

7,4%

3,4%

2,5%

1,8%

0%

7,7%

Japó

2,5%

1,9%

1,5%

0,3%

6,2%

3,1%

2,5%

1,4%

0,4%

7,4%

Luxemburg

1,5%

2,8%

0%

0,3%

4,6%

2,6%

1,6%

0,7%

1,8%

6,7%

2%

2%

1,3%

0,1%

5,4%

4,1%

1,8%

0,9%

2,4%

9,2%

3,3%

1,9%

1%

1,6%

7,8%

Polònia

1,9%

1,6%

1,9%

0,5%

5,9%

Portugal

0%

0%

2,2%

6,8%

9%

Txèquia

2,6%

2%

1,6%

0,6%

6,8%

Eslovàquia

2%

0,9%

2,1%

0,5%

5,5%

Mèxic Noruega Països Baixos

4,1%

1,3%

0,9%

0,7%

7%

Suècia

4,5%

2,3%

0,9%

0%

7,7%

2,8%

4,4%

1,2%

0,4%

8,8%

Suïssa

4,7%

2,4%

0,9%

0,8%

8,8%

5,3%

3,1%

1,1%

1,2%

10,7%

1,4%

1,9%

1,6%

0,4%

5,3%

Turquia

Nota: Les dades d’Àustria i Espanya de 1993 es refereixen a 1995. La dada de Turquia és de 1999. No hi ha dades disponibles de Grècia, Hongria, Irlanda, Nova Zelanda i Regne Unit.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’OCDE.

92

Total

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Pรกgina 93

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 94

Apèndix 4.

Sobre les característiques de l’ocupació del sistema sanitari.

És prou conegut l’elevat pes de l’ocupació femenina en el sector sanitari. Aquest aspecte, doncs, mereix una anàlisi més detallada. Així, el gràfic A.4.1 mostra el pes de les dones treballadores en la branca de Sanitat i Serveis Socials (branca 85) per al conjunt estatal, amb dades provinents de l’Enquesta de Població Activa (EPA). El gràfic permet veure que el pes de l’ocupació femenina és molt elevat i que, a més, ha continuat incrementant-se. Així, si en el conjunt de l’economia l’ocupació femenina ha passat entre el 2000 i el 2004 d’un 37 a un 40%, en el sector sanitari el seu pes ha passat d’un 70 a un 75%. Les dades de l’EPA amb metodologia 2005 no ofereixen informació específica del sector de la Sanitat i els Serveis Socials. Per això, i per ser coherents amb la resta del document, només es presenten les dades fins al darrer trimestre del 2004. Consegüentment, per tal de disposar de més detall, s’ha de treballar amb fonts estadístiques alternatives.

76% 75% 74% 73% 72% 71% 70% 69% 68% 67% 66%

% dones sobre total ocupació (Totes les activitats)

% dones sobre total ocupació (Només actv sanitàries, veterinàries i serveis socials)

Font: Elaboració pròpia a partir de l'Enquesta de Població Activa (INE).

94

Activitats sanitaries ...

40% 40% 39% 39% 38% 38% 37% 37% 36% 36% 35%

2000TI 2000TII 2000TIII 2000TIV 2001TI 2001TII 2001TIII 2001TIV 2002TI 2002TII 2002TIII 2002TIV 2003TI 2003TII 2003TIII 2003TIV 2004TI 2004TII 2004TIII 2004TIV

Conjunt economia

Gràfic A.4.1. Pes de l’ocupació femenina. Sanitat i de Serveis Socials i total. Espanya. 2000-2004.

Per poder descriure d’una manera detallada l’ocupació en la Sanitat i Serveis Socials, la informació adequada es troba al Cens de Població del 2001, el qual permet disposar d’una imatge fidel de quines característiques tenen els ocupats d’aquesta branca. A més, cal notar que, a diferència del que succeïa en el cas de les dades provinents de la CRE i de la Seguretat Social, en què les activitats sanitàries estaven integrades amb les activitats veterinàries i els serveis socials, el Cens possibilita fer un tractament individualitzat dels ocupats exclusivament a les activitats sanitàries.

La taula A.4.1 resumeix la informació relativa al nombre d’ocupats a activitats sanitàries a Catalunya i a Espanya, així com diverses característiques seves, com l’edat mitjana, el nivell d’estudis mitjà o el nombre d’hores treballades per setmana. Addicionalment, es mostra aquesta mateixa informació per grans sectors (Agricultura, Indústria, Construcció i Serveis) i per la branca agregada de Sanitat i Serveis Socials (la qual incorpora, tal com s’ha dit, les activitats sanitàries, veterinàries i serveis socials).

Com es pot observar, l’any 2001 hi havia un total de 127.226 ocupats en activitats sanitàries, xifra que representava un 4,5% del total d’ocupats a Catalunya (i un 76,4% del nombre d’ocupats en la branca Sanitat i Serveis Socials abans considerada). Aquest percentatge és pràcticament idèntic al corresponent a Espanya (4,6%).

Una anàlisi més detallada de les característiques dels ocupats en aquesta classe d’activitat a Catalunya mostra que aquests tenen una edat mitjana superior a la de la resta de sectors (llevat el de l’agricultura) i un nivell d’estudis també superior al de la resta de sectors (força més gran que l’observat en el total de l’economia), i que, de mitjana, treballen menys hores que els ocupats en la resta de sectors (37,8 hores la setmana, davant les 39,1 del total de l’economia). En comparació de les dades per a Espanya, s’obté que, a Catalunya,

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 95

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Taula A.4.1. Característiques de l’ocupació en el sector sanitari comparat amb la resta de sectors econòmics. Catalunya i Espanya. 2001.

Ocupats

Edat mitjana

Nivell d’estudis mitjà

Nombre d’hores treballades per setmana

CATALUNYA Agricultura

69.287 (2,5%)

42,26

2,37

42,93

Indústria

708.921 (25,2%)

38,25

2,68

39,73

Construcció

291.482 (10,4%)

37,77

2,42

40,56

Serveis

1.745.436 (62%)

38,26

2,91

38,47

Total

2.815.126 (100%)

38,31

2,79

39,11

85 - Activitats sanitàries i veterinàries; serveis socials

166.455 (5,9%)

38,84

3,22

37,43

851 - Activitats sanitàries

127.226 (4,5%)

39,09

3,32

37,79

ESPANYA Agricultura

1.034.784 (6,3%)

41,49

2,13

43,22

Indústria

2.998.658 (18,4%)

37,76

2,67

40,07

Construcció

1.916.693 (11,7%)

37,18

2,40

40,82

Serveis

10.379.578 (63,6%)

38,23

2,92

38,69

Total

16.329.713 (100%)

38,22

2,76

39,48

85 - Activitats sanitàries i veterinàries; serveis socials

970.466 (5,9%)

39,50

3,24

37,73

851 - Activitats sanitàries

752.856 (4,6%)

40,01

3,32

38,11

Nota: El nivell d’estudis mitjà es calcula a partir de l’escala següent: Analfabets=1; Sense estudis=2; Primer grau=3; ESO, EGB, Batxillerat elemental=4; Batxillerat superior, BUP, Batxiller LOGSE, COU, PREU=5; FP grau mitjà, FPI, oficial industrial=6; FP grau superior, FPII, mestratge industrial =7; Diplomatura, arquitectura o enginyeria tècnica =8; Enginyeria superior, Llicenciatura=9; Doctorat=10.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE, Cens de població del 2001.

l’edat mitjana dels ocupats en les activitats sanitàries és una mica més baixa que a l’Estat, el nivell d’estudis és igual i que el nombre d’hores treballades és lleugerament inferior a Catalunya que a Espanya.

Per mirar d’explicar aquestes diferències entre les característiques dels ocupats en activitats sanitàries i els de la resta de sectors, la taula A.4.2 mostra la composició de l’ocupació per epígrafs de la Classificació Nacional d’Ocupacions (CNO). Les dades permeten explicar per què en el sector sanitari hi ha un major nivell educatiu. La raó està en la composició de l’ocupació: tant a Catalunya com a Espanya, un 38% dels ocupats tenen un lloc de treball catalogat com a “Tècnics i professionals científics i intel·lectuals”, caracteritzat per una elevada formació aca-

dèmica (la més alta de totes les considerades). Aquesta proporció suposa més de tres vegades la que s’observa en el conjunt de l’economia. A més, s’observa que, en general, en la majoria de categories, la formació dels ocupats en el sector sanitari és superior a la dels ocupats en el sector serveis i en el total de l’economia (analitzant cada categoria aïlladament). Comparant el nivell formatiu del sector, per categories, entre Catalunya i Espanya, s’observen uns resultats molt similars.

Pel que fa al nombre d’hores treballades, en la categoria de “Tècnics i professionals científics i intel·lectuals” (que ocupa el 43% dels ocupats del sector, tant a Catalunya com a Espanya) i la d’“Operadors d’instal·lacions i maquinària i muntadors” (al voltant de l’1,8%

95

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 96

Apèndix 4

Taula A.4.2. Característiques de l’ocupació en el sector sanitari comparat amb altres sectors. Catalunya i Espanya. 2001.

Ocupats

CATALUNYA

Total

Nivell mitjà d’estudis

Nombre d’hores treballades

Serveis

851 - Activitats sanitàries

Total

Serveis

851 - Activitats sanitàries

Total

Serveis

851 - Activitats sanitàries

0. Forces armades

0,1%

0,2%

0,1%

3,02

3,02

3,17

38,9

38,9

37,0

1. Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques

8,7%

10,0%

2,1%

3,01

2,98

3,49

42,9

43,2

40,6

11,8%

16,6%

42,8%

3,75

3,75

3,82

37,1

36,7

38,8

2. Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 3. Tècnics i professionals de suport

13,2%

15,1%

13,0%

3,13

3,13

3,28

38,7

38,4

36,8

4. Empleats administratius

10,7%

13,6%

8,7%

2,94

2,96

3,02

37,7

37,5

36,1

5. Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços

14,6%

21,7%

26,1%

2,59

2,59

2,86

38,7

38,6

36,9

1,8%

0,2%

0,1%

2,36

2,35

2,26

43,4

38,2

42,1

7. Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d’instal·lacions i maquinària

17,1%

5,5%

1,3%

2,43

2,52

2,49

40,1

39,7

38,6

8. Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors

12,5%

7,0%

1,8%

2,43

2,44

2,59

40,3

41,5

41,5

6. Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres

9. Treballadors no qualificats

9,5%

10,1%

4,0%

2,24

2,26

2,19

36,7

35,1

36,1

2.815.126

1.745.436

127.226

2,79

2,91

3,32

39,1

38,5

37,8

0. Forces armades

0,7%

1,0%

0,1%

3,02

3,02

3,28

39,7

39,7

38,0

1. Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques

8,1%

9,6%

1,6%

2,94

2,93

3,48

43,5

43,7

40,2

2. Tècnics i professionals científics i intel·lectuals

12,2%

17,3%

43,6%

3,76

3,77

3,82

37,0

36,6

38,9

3. Tècnics i professionals de suport

10,8%

13,3%

10,7%

3,14

3,14

3,30

38,9

38,6

37,4

9,7%

12,8%

7,2%

2,99

3,01

3,07

37,8

37,7

36,7

5. Treballadors de serveis de restauració, 14,9% personals, protecció i venedors de comerços

22,0%

29,0%

2,61

2,61

2,89

39,4

39,3

37,5

3,7%

0,3%

0,1%

2,14

2,30

2,28

45,1

38,6

38,7

7. Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d’instal·lacions i maquinària

17,1%

5,4%

1,5%

2,42

2,53

2,60

40,4

40,0

38,6

8. Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors

10,7%

6,9%

1,7%

2,45

2,44

2,58

40,9

41,9

42,3

12,2%

11,3%

TOTAL ESPANYA

4. Empleats administratius

6. Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres

9. Treballadors no qualificats TOTAL

16.329.713 10.379.578

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Cens de població 2001, INE

96

4,6%

2,24

2,31

2,31

37,1

35,1

36,1

752.856

2,76

2,92

3,32

39,5

38,7

38,1

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 97

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

del total) es treballa més hores que en la resta de sectors (aquests últims igual que a la resta del sector serveis).

L’elevada dedicació en termes d’hores treballades del personal més qualificat pot associar-se tant al fet que alguns d’ells tinguin més d’una ocupació com al nombre de guàrdies que han d’efectuar. D’una altra banda, s’observa que en pràcticament la resta de categories d’ocupació amb menys qualificació es treballa menys que a la resta de sectors. Un dels motius per explicar la menor quantitat d’hores treballades pot ser que un volum important dels ocupats en sanitat treballen en hospitals, on cal treballar per torns i fins i tot els caps de setmana. Aquestes dedicacions d’obligatorietat en la prestació de serveis fins i tot en festius s’acostumen a compensar amb menys hores de feina.

Considerant en conjunt totes les categories, es troba un resultat global de menys hores treballades en activitats sanitàries que en el conjunt de sectors. La taula A.4.3 presenta les dades del cens del 2001 relatives al sector sanitari, al sector serveis i al total de l’economia, tot diferenciant per gènere. La dada més important és el volum que supo-

sa l’ocupació femenina en el sector: un 70,7% a Catalunya, que contrasta amb el 51,3% del sector serveis i el 41,1% del total dels sectors. A Catalunya, les proporcions d’ocupació femenina són més elevades que a Espanya. També s’aprecia que el nivell d’estudis de les dones ocupades en el sector sanitari és lleugerament inferior al dels homes. Aquesta dada contrasta amb el conjunt dels sectors i, en menor grau, amb el sector serveis, en què les dones presenten un nivell de formació superior al dels homes.

La taula A.4.4 presenta dades del sector sanitari, del sector serveis i del total de l’economia, per grups d’ocupació, relatives al pes de l’ocupació femenina i a les diferències en termes d’hores treballades entre gèneres (ràtio del temps mitjà treballat per les dones entre el temps mitjà treballat pels homes). La conclusió bàsica és que les dones treballen menys hores que els homes independentment del sector o de l’ocupació74, i la diferència fonamental del sector de serveis sanitaris respecte a la resta de l’economia és el major pes de l’ocupació femenina.

Taula A.4.3. Característiques de l’ocupació en el sector sanitari comparat amb altres sectors. Catalunya i Espanya. 2001.

% ocupacions més qualificades* dins total d’ocupacions % dones dins total ocupació

Nivell estudis dones / nivell estudis homes

Homes

Dones

Catalunya

Espanya

Catalunya

Espanya

Catalunya

Espanya

Catalunya

Espanya

Total

41,1%

38,2%

1,05

1,07

31,1%

28,7%

37,3%

34,9%

Sector Serveis

51,3%

48,5%

1,01

1,02

42,7%

42,1%

39,9%

38,2%

Sector Sanitari

70,7%

68,9%

0,98

0,99

65,2%

65,7%

54,8%

51,4%

*: Les ocupacions més qualificades són les corresponents a les ocupacions següents: 1. Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques. 2. Tècnics i professionals científics i intel·lectuals. 3. Tècnics i professionals de suport.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Cens de població 2001, INE.

74 Aquesta informació no diferencia entre ocupats a jornada completa que treballen menys hores i ocupats a mitja jornada o jornada parcial.

97

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 98

Apèndix 4

Taula A.4.4. Pes de l’ocupació femenina i diferències de gènere en termes d’hores treballades, per sectors i grups d’ocupació. Catalunya i Espanya. 2001.

TOTAL CATALUNYA

0. Forces armades

Serveis

851 - Activitats sanitàries

% dones

Temps dona / temps home

% dones

Temps dona / temps home

% dones

Temps dona / temps home

31,7%

93,0%

31,7%

95,1%

77,3%

93,6%

1. Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques

32,8%

94,9%

37,9%

96,6%

45,3%

93,1%

2. Tècnics i professionals científics i intel·lectuals

52,9%

90,4%

56,6%

95,8%

67,2%

89,9%

3. Tècnics i professionals de suport

47,5%

93,2%

48,2%

96,1%

70,1%

92,3%

4. Empleats administratius

60,7%

94,3%

62,1%

97,8%

79,4%

93,9%

5. Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços

61,6%

91,1%

63,7%

96,5%

79,5%

95,1%

6. Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres

16,3%

90,1%

25,7%

94,8%

46,3%

88,5%

7. Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d’instal·lacions i maquinària

13,4%

93,7%

17,8%

93,0%

28,5%

92,2%

8. Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors

25,2%

93,6%

15,5%

89,5%

30,8%

89,6%

9. Treballadors no qualificats

47,7%

83,6%

63,7%

93,2%

81,1%

91,4%

TOTAL

41,1%

90,8%

51,3%

94,8%

70,7%

90,9%

13,2%

97,7%

13,2%

97,7%

55,0%

96,6%

ESPANYA 0. Forces armades 1. Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques

31,6%

95,2%

36,0%

94,9%

44,1%

93,4%

2. Tècnics i professionals científics i intel·lectuals

51,3%

91,4%

54,1%

91,9%

63,1%

92,9%

3. Tècnics i professionals de suport

42,1%

93,3%

42,8%

93,2%

67,4%

92,9%

4. Empleats administratius

58,5%

94,3%

59,7%

94,5%

79,6%

94,9%

5. Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços

57,9%

90,3%

59,5%

90,2%

79,4%

96,0%

6. Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres

21,9%

96,3%

23,6%

94,7%

46,3%

92,9%

7. Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d’instal·lacions i maquinària

11,1%

94,2%

15,0%

92,0%

22,5%

96,2%

8. Operadors d’instal·lacions i maquinària, i muntadors

20,0%

93,3%

13,7%

88,6%

26,9%

88,2%

9. Treballadors no qualificats

46,2%

84,2%

64,1%

83,6%

83,2%

92,3%

TOTAL

38,2%

90,4%

48,5%

89,8%

68,9%

92,9%

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Cens de població 2001, INE.

98

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 99

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

Si a aquesta realitat de menor nombre d’hores treballades per les dones s’afegeix l’augment de l’ocupació femenina en el sector75, trobem que ha d’augmentar el nombre de persones ocupades per cobrir un volum total d’hores de feina. Això implica, per exemple, una pujada del nombre de metges/metgesses necessaris per poder atendre les necessitats sanitàries del país.

Finalment, en el sector sanitari, la proporció d’ocupació en les categories de major nivell (“Personal directiu de les

75 En els darrers anys s’ha observat una major presència de metgesses. Així, segons dades del Ministeri d’Educació i Ciència, l’any 2004, un 70% dels alumnes matriculats a titulacions universitàries relacionades amb ciències de la Salut eren dones, i segons dades de l’Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer, el 85% dels nous col·legiats a Espanya i el 88% a Catalunya són dones, només entre el 2000 i el 2003.

empreses i de les administracions públiques”, “Tècnics i professionals científics i intel·lectuals” i “Tècnics i professionals de suport”) presenta a Catalunya un pes del 65,2% els homes i d’un 54,8% les dones (65,7 i 51,4%, respectivament, a Espanya). Això posa de manifest que, en el sector sanitari, les dones són majoria en tots els estrats d’ocupació, però que alhora són proporcionalment més nombroses en les ocupacions de menor categoria.

99

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 100

Apèndix 5.

Les taules input-output i el sector sanitari

El model bàsic input-output subjacent a l’anàlisi de les taules input-output és el conegut amb el nom de model de Leontief o model estàtic de quantitats o model de demanda:

on X és el vector de producció (de dimensió nx1), A és la matriu de coeficients tècnics (de dimensió nxn) X11

X12

..

X1

X22

..

X21 –– X1

X22 ––– X2

..

X2n ––– Xn

..

..

..

..

Xn1 ––– X1

Xn2 –––– X2

..

Xnn ––– Xn

–––

Model (1) Xi = xi1 + xi2 + ... + xin + yi

i = 1, 2, ..., n

on Xi és la producció efectiva de la branca i, Xij són els consums que fa la branca j dels productes de la branca i, i Yi és la demanda final de la branca i (formada per consum privat i públic, inversions i exportacions). A partir d’aquest model, es pot definir l’anomenat coeficient tècnic aij :

a11 a21 A= .. an1

a12 ... a1n a22 ... a2n .. .. .. an2 ann

=

––––

X1n ____ Xn

i on Y és el vector de demanda final (de dimensió nx1). aij =

xij Xj

el qual mostra la proporció del que compra la branca j a la branca i respecte a la producció total de la branca j, és a dir, el nombre d’unitats de productes produïts per la branca i que necessita comprar la branca j per poder produir una unitat del seu output. Emprant el concepte de coeficients tècnics, el model (1) es pot reespecificar de la forma següent: Xi = xi1 + xi2 + ... + xin + yi Xi = ai1 X1 + ai2 X2 + ... + ain Xn + yi fins a arribar a l’expressió següent:

Model (2)

100

X = AX + Y

A partir de la matriu A de coeficients tècnics, es pot observar que la suma dels elements d’una columna qualsevol, per exemple la corresponent a la branca j, indicaria la quantitat addicional de producció que haurien de produir totes les branques de l’economia per poder incrementar d’una unitat la producció de la branca j. Aquesta suma de coeficients tècnics per columnes rep el nom de Coeficient de Chenery i mostra quin és l’efecte directe d’arrossegament cap endarrere que té cada branca.

i = 1, 2, ..., n i = 1, 2, ..., n

n

μj =

S i=1

Xij –– = Xi

n

Sa

ij

i=1

Al contrari, la suma dels coeficients tècnics de cada fila de la matriu A, per exemple els associats a la fila i, indica quant hauria d’incrementar la producció de la branca i si totes les branques de l’economia incrementessin la seva producció d’una unitat. Aquesta suma per files

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 101

L'aportació del sector sanitari a l'economia catalana

rep el nom de Coeficient de Watanabe i mostra quin és l’efecte directe d’arrossegament cap endavant que té cada branca. n

ϖj =

S j=1

Xij –– = Xi

n

B = (I – A)-1 =

b11 b21 .. bn1

b12 b22 .. bn2

... ... ..

b1n b2n .. bnn

Ss

ij

j=1

A partir de la matriu A de coeficients tècnics i del coeficient de Chenery, però, únicament es consideren els efectes directes que sobre la resta de branques tindria l’augment unitari de la producció d’una branca (s’esdevé igual amb el coeficient de Watanabe). Així, no s’estarien tenint en compte tots els efectes indirectes que també es produirien pel fet que, perquè la branca i incrementi la seva producció i es cobreixi la demanda feta per la branca j, necessitarà béns produïts per les branques m, l, ..., i alhora aquestes branques necessitaran béns produïts per altres branques, i així successivament. Per tal de poder comptabilitzar tots els efectes d’arrossegament (tant directes com indirectes), el model (2) es reescriuria de la manera següent: Model (3)

La suma per columnes dels elements de la matriu inversa de Leontief, per exemple els associats a la columna j, indicaria quant s’hauria d’incrementar la producció de totes les branques de l’economia (en total, tot considerant els efectes directes i indirectes) per cobrir un increment unitari de la demanda final de la branca j. Aquesta suma rep el nom de Multiplicador de la producció.

A partir dels elements de matriu inversa de Leontief, es poden calcular els anomenats Índexs de Rasmussen: Índex de poder de dispersió: 1 n – b n i=1 ij U.j = ––––––––––– 1 n n ––2 b n j=1 i=1 ij

S

SS

(I – A) X = Y b11 X1 b X = (I – A) -1 Y = BY → X2 = 21 .. .. bn1 Xn

b12 b22 .. bn2

... ... ..

b1n b2n .. bnn

Y1 Y2 ..

Yn

on a la matriu resultant (I-A)-1 es denomina Matriu inversa de Leontief:

Índex de sensibilitat de dispersió: 1 n – b n j=1 ij Ui. = ––––––––––– 1 n n ––2 b n j=1 i=1 ij

S

SS

101

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 102

Apèndix 5

Si U.j és superior a 1, voldrà dir que un increment unitari de demanda final de branca j genera un increment de producció de tot el sistema major que qualsevol altra branca escollida a l’atzar, mentre que si Ui. és superior a 1, voldrà dir que per cobrir un increment de la demanda final de la resta de les branques es requereix una quantitat de producció de la branca i superior a la mitjana.

A partir d’aquests Índexs de Rasmussen, els sectors es poden classificar de la manera següent: Ui. >1

Ui. <1

U.j >1

Sectors Clau

Sectors amb arrossegaments cap endarrere

U.j <1

Sectors amb arrossegaments cap endavant

Sectors sense arrossegaments

Taula A.5.1. Valors per a les branques integrants del sector sanitari

CODI TIOC

102

Nom

Coeficient de Chenery

Coeficient de Watanabe

Índex de poder de dispersió

Índex de sensibilitat de dispersió

107

Activitats hospitalàries de mercat

0,30

0,12

0,90

0,80

108

Activitats hospitalàries de no mercat

0,31

0,00

0,88

0,70

109

Act. mèdiques de mercat, act. odontològiques i altres act. sanitàries

0,32

0,26

0,91

1,06

110

Activitats mèdiques de no mercat

0,34

0,00

0,96

0,70

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Página 103

Bibliografia

ACES - PIMEC (2004) “El sector privat de prestació de serveis de salut a Catalunya”.

Muñoz Cidad (1988) “Elaboración y utilización de las tablas input-output regionales”, Papeles de Economía Española, 35.

ACES (2005) “Sostenibilitat financera i equilibri territorial del sistema sanitari espanyol en l’horitzó 2015. El pes de la sanitat privada a Catalunya”.

OECD (2000) A System of health accounts : version 1.0, Paris: OECD Publications.

Barea, J. (dir.) (1992) “Análisis económico de los gastos públicos en sanidad y previsión de los recursos necesarios a medio plazo”, Instituto de Estudios Fiscales.

Cañada Martínez (1994) “Las Tablas Input-Output como sistema de información de la actividad industrial”, Economía Industrial, Set/Octubre 94.

Costa, A., J. Galter, J. Muñoz i P. Orriols (2007) “El projecte de taules input-output de Catalunya 2001 i la seva rellevància en el sistema estadístic”, Nota d’Economia, n. 87.

Herce, J.A., J. Cabasés i G. López Casasnovas (1995) “Los problemas de la sanidad pública en España: una encuesta rápida entre los expertos en economía de la salud”, FEDEA. Hidalgo, A., Corugedo, I. i del Llano, J. (2000) Economía de la salud, Madrid: Pirámide.

Ministerio de Sanidad y Consumo, “Estadísticas del Gasto Sanitario Público”, diversos anys.

Ministerio de Sanidad y Consumo, “Encuesta Nacional de Salud”, diversos anys.

Ministerio de Sanidad y Consumo, “Catálogo Nacional de Hospitales”, diversos anys.

Ministerio de Administraciones Públicas, “Informe económicofinanciero de las Administraciones territoriales”, diversos anys.

OECD (2006) OECD Health Data 2006: Statistics and Indicators, Paris: OECD Publications.

Oliva, J. (2006), “Pérdidas de producción laboral ocasionadas por las enfermedades en Cataluña en el año 2004”, mimeo.

OMS (1948) Official records of the World Health Organization, num. 2, United Nations, Geneve Interim Commission.

Parsons T. (1958) “Definition of health and illness in the light of American values and social structure”, en Gartly GE, ed., Patients, Physicians and Illness: A Sourcebook in Behavioural Science and Health.New York: Free Press.

Puig-Junoy, J. (2002) “Análisis económico de la financiación pública de medicamentos”, Ed. Masson Barcelona.

Puig-Junoy, J. (2003) “La sanitat a Catalunya avui: entre l’incrementalisme i la priorització”, capítol 15 de Catalunya, societat massa limitada, Angle Editorial, Barcelona.

Puig-Junoy, J. i J. Llop (2004) “Propuestas de racionalización y financiación del gasto público en medicamentos”, Documento de trabajo 50/2004, Fundación Alternativas.

Servei Català de la Salut (2005) “Activitat assistencial de la xarxa sanitària de Catalunya”.

103

Sistema Sanitari CAT

31/10/07

11:49

Pรกgina 104