Estudi del mercat de treball i estratègies d'ocupació a Castelldefels by Salvador Peiró

Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Generalitat de Catalunya Servei d’Ocupació de Catalunya

Unió Europea Fons Social Europeu

Actíva Prospect

Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Equip de recerca: 4Maite Espinach Grau. Llicenciada en Geografia i Ciències de l’Educació. 4Berta Pongiluppi Ascon. Llicenciada en Econòmiques i Empresarials. 4David Moreno i Lobera. Enginyer en Informàtica i Diplomat en Estadística. Cerdanyola del Vallès, febrer 2005

 Actíva Prospect SL (Research & Solutions).

Actíva Prospect és una companyia de recerca i consultoria formada per un equip multidisciplinar de professionals que treballa en els àmbits de mercat de

treball,

formació,

polítiques

socials

desenvolupament territorial i gestió de projectes. Actíva Prospect proveeix informació pràctica i orientada a la presa de decisions, amb una base de treball participatiu i proper al territori. Actíva Prospect forma part de Actíva Group, amb seu als Països Baixos. Aquest treball s’ha dut a terme per encàrrec de la l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Castelldefels. L’enfocament, el contingut, l’anàlisi, la interpretació, les conclusions

i les orientacions d’aquest

document són responsabilitat de l’equip de recerca d’Actíva Prospect que en té l’autoria. La duplicació i/o publicació en qualsevol forma d’aquest document només és permesa amb el permís explícit de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Castelldefels.

Actíva Prospect SL (Research & Solutions) Centre d’Empreses de Noves Tecnologies Parc Tecnològic del Vallès 08290 Cerdanyola del Vallès Barcelona Tel. +34 93 5820177 - Fax. +34 93 5912821 barcelona@activagroup.org http://www.activagroup.org

Ajuntament de Castelldefels

Índex Introducció ................................................................................................ 1 1 Descripció metodològica ...................................................................... 2 2 Principals trets demogràfics ................................................................ 4 3 Nivells d’instrucció i adaptabilitat de la població en edat de treballar 8 3.1

NIVELL D’INSTRUCCIÓ ........................................................................................... 8

3.2

PARTICIPACIÓ EN L’EDUCACIÓ I LA FORMACIÓ PERMANENT ................................... 10

3.3

CONEIXEMENT DEL CATALÀ ................................................................................ 12

4 Principals trets del mercat de treball de Castelldefels ..................... 13 4.1

NIVELLS D’ACTIVITAT I ATUR ................................................................................ 13

4.2

NIVELLS DE TEMPORALITAT ................................................................................. 16

4.3

SITUACIÓ PROFESSIONAL .................................................................................... 17

4.4

PRINCIPALS GRUPS OCUPACIONALS .................................................................... 20

4.5

ACTIVITAT DE L’ESTABLIMENT .............................................................................. 21

4.6

PRINCIPALS GRUPS EN RISC D ‘EXCLUSIÓ DEL MERCAT DE TREBALL ...................... 22

5 Les àrees de mercat de treball........................................................... 27 5.1

ON VA A TREBALLAR LA POBLACIÓ OCUPADA DE CASTELLDEFELS? ....................... 28

5.2

QUI OCUPA ELS LLOCS DE TREBALL GENERATS AL MUNICIPI?................................ 31

5.3

ON HI HA LLOCS DE TREBALL? ............................................................................. 33

5.4

QUIN ÉS EL MERCAT DE TREBALL DE LES OCUPACIONS? ...................................... 34

5.5

ON VA A TREBALLAR LA POBLACIÓ EN RISC .......................................................... 36

6 Dinàmica de les ocupacions a l’àrea de mercat de treball de Castelledels......................................................................................... 38 6.1

EVOLUCIÓ PER GRANS GRUPS OCUPACIONALS..................................................... 39

6.2

EVOLUCIÓ PER OCUPACIONS ............................................................................... 41

7 Dinàmica empresarial i sectorial........................................................ 47 7.1

BALANÇ GENERAL ............................................................................................... 47

7.2

INDÚSTRIA .......................................................................................................... 54

7.3

CONSTRUCCIÓ ................................................................................................... 55

7.4

SERVEIS A LA PRODUCCIÓ................................................................................... 56

7.5

SERVEIS DE DISTRIBUCIÓ .................................................................................... 59

7.6

SERVEIS PERSONALS .......................................................................................... 61

7.7

SERVEIS SOCIALS ............................................................................................... 64

7.8

L’AMPLIACIÓ DE L’AEROPORT .............................................................................. 65

7.9

SECTORS SEGONS GRAU D’UTILITZACIÓ DE LA TECNOLOGIA I EL CONEIXEMENT ..... 66

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

8 Conclusions i orientacions estratègiques.......................................... 68 8.1

DIAGNOSI DAFO ............................................................................................... 68

8.2

DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES .................................................................................. 73

Annex 1 Autocontenció i autosuficiència per ocupacions .................... 75 Annex 2 Classificació Catalana d’Ocupacions ...................................... 76 Annex 3 Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques................... 78 Annex 4 Activitats econòmiques segons l’ús de la tecnologia i el coneixement........................................................................................ 80

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Índex de taules Taula 1 Població segons grups d’edat. 2001. .................................................................................................. 5 Taula 2 Migracions. Saldos destinació-procedència (municipis). 1988-2003................................................... 6 Taula 3 Població segons nacionalitat (%).1996-2003. ..................................................................................... 6 Taula 4 Nivell d’instrucció de la població 25-64 anys per edat i sexe, 2001 .................................................... 8 Taula 5 Nivell d’instrucció de la població 25-64 anys segons relació amb l’activitat, 2001 .............................. 9 Taula 6 Programes de Garantia Social realitzats a Castelldefels. 1998-2005. .............................................. 12 Taula 7 Població de 16-64 anys segons coneixement del català per edats. 2001......................................... 12 Taula 8 Relació amb l’activitat de la població potencialment activa (16-64 anys). 2001. ............................... 13 Taula 9 Taxes d’ocupació i atur a la comarca. 2001. ..................................................................................... 14 Taula 10 Situació professional de la població ocupada per edats. 2001. ...................................................... 18 Taula 11 Situació professional de la població ocupada per sexe. 1996, 2001............................................... 19 Taula 12 Distribució de la població ocupada per àmbits geogràfics .............................................................. 27 Taula 13 Població resident ocupada per àmbits geogràfics de destí ............................................................. 28 Taula 14 Població resident ocupada per municipis de destí. 1996, 2001. ..................................................... 29 Taula 15 Llocs de treball per comarques d’origen dels treballadors. 1996, 2001. ......................................... 31 Taula 16 Llocs de treball per municipis d’origen dels treballadors. 1996, 2001 ............................................. 31 Taula 17 Distribució dels llocs de treball i la població ocupada segons grups ocupacionals ......................... 34 Taula 18 Municipis de destí de la població en risc. 2001. %.......................................................................... 37 Taula 19 Evolució dels llocs de treball dels grans grups ocupacionals a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. 1996, 2001............................................................................................................................... 39 Taula 20 Evolució de les ocupacions (a 1 dígit CNO) a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. 1996, 2001. .............................................................................................................................................................. 41 Taula 21 Variació en el nombre de centres de cotització al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 2001-2004 ................................................................................... 48 Taula 22 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 2001-2004 ................................................................... 49 Taula 23 Variació en el nombre d’afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels, per grans sectors d’activitat. 2001-2004 ............................................................. 50 Taula 24 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels segons tipologia de serveis. 2001-2004.................................................................... 54 Taula 25 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels dels Serveis a la producció. 2001-2004 .................................................................... 58 Taula 26 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels dels Serveis de distribució. 2001-2004 ..................................................................... 60 Taula 27 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels dels Serveis personals. 2001-2004........................................................................... 63 Taula 28 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis socials. 2001-2004................. 65 Taula 29 Variació sectorial en el nombre de treballadors de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels segons utilització de la tecnologia i del coneixement. Període 2001-2004 .................................................... 67

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

iii

Ajuntament de Castelldefels

Índex de gràfiques Gràfic 1 Evolució de la població resident a Castelldefels. 1975-2003.............................................................. 4 Gràfic 2 Estructura de la població per sexes i edats. 2001. ............................................................................. 4 Gràfic 3 Estructura de la població per sexes i edats. 1996. ............................................................................. 4 Gràfic 4 Població amb nacionalitat estrangera segons regió. 2001. ................................................................ 7 Gràfic 5 Nivell d’instrucció de la població 25-64 anys per sexes, 2001............................................................ 9 Gràfic 6 Nivell d’instrucció de la població 25-64 anys per edats, 2001 ............................................................ 9 Gràfic 7 Estudis en curs de la població 25-64 anys, 2001 ............................................................................. 11 Gràfic 8 Taxes d’ocupació (16-64 anys), segons edat i sexe, 2001............................................................... 15 Gràfic 9 Taxes d’atur (16-64 anys), segons edat i sexe, 2001 ....................................................................... 15 Gràfic 10 Taxes d’ocupació (16-64 anys), segons nivells d’estudi i sexe, 2001............................................. 15 Gràfic 11 Taxes d’atur (16-64 anys), segons nivells d’estudi i sexe, 2001..................................................... 15 Gràfic 12 Taxes d’atur segons nacionalitat i regió d’origen. 2001.................................................................. 16 Gràfic 13 Taxes de temporalitat (16-64 anys), segons edat i sexe, 2001 ...................................................... 17 Gràfic 14 Taxes de temporalitat segons nivell d’estudis i sexe, 2001 ............................................................ 17 Gràfic 15 Situació professional de la població ocupada. 2001....................................................................... 17 Gràfic 16 Proporció d’empresaris i autònoms segons edat i sexe, 2001 ....................................................... 19 Gràfic 17 Proporció d’empresaris i autònoms segons nivell d’estudis i sexe, 2001 ....................................... 19 Gràfic 18 Població ocupada per grups ocupacionals i sexe. 2001................................................................. 21 Gràfic 19 Població ocupada per grups ocupacionals i grups d’edat. 2001..................................................... 21 Gràfic 20 Població ocupada per sectors i sexe. 2001. ................................................................................... 22 Gràfic 21 Població ocupada per sectors i grups d’edat. 2001. ....................................................................... 22 Gràfic 22 Grups en risc. 2001. ....................................................................................................................... 23 Gràfic 23 Dones ocupades sense estudis de 1er grau segons ocupació, 2001............................................. 24 Gràfic 24 Dones ocupades sense estudis de 1er grau segons sector, 2001 ................................................. 24 Gràfic 25 Homes ocupats sense estudis segons ocupació, 2001 .................................................................. 24 Gràfic 26 Homes ocupats sense estudis segons sector, 2001....................................................................... 24 Gràfic 27 Població ocupada de 15-24 anys segons ocupació, 2001.............................................................. 25 Gràfic 28 Població ocupada de 15-24 anys segons sector, 2001 .................................................................. 25 Gràfic 29 Població ocupada de 55-64 anys segons ocupació, 2001.............................................................. 26 Gràfic 30 Població ocupada de 55-64 anys segons sector, 2001 .................................................................. 26 Gràfic 31 Població ocupada estrangera no UE15 segons ocupació, 2001 .................................................... 26 Gràfic 32 Població ocupada estrangera no UE15 segons sector, 2001 ......................................................... 26 Gràfic 33 Població ocupada i llocs de treball a Castelldefels ......................................................................... 27 Gràfic 34 On va a treballar la població ocupada. 2001. ................................................................................. 30 Gràfic 35 Llocs de treball per municipis d’origen dels treballadors. 2001....................................................... 32 Gràfic 36 Llocs de treball excedents en relació a la població ocupada resident. 2001. ................................. 33 Gràfic 37 Població ocupada i llocs de treball a Castelldefels segons grups professionals ............................ 35 Gràfic 38 Municipis de destí de la població en risc. 2001. ............................................................................. 37

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 39 Àrea de mercat de treball de Castelldefels. .................................................................................... 38 Gràfic 40 Variació absoluta dels llocs de treball generats a l’àrea de mercat de Castelldefels per grans grups ocupacionals. 1996-2001. .............................................................................................................................. 40 Gràfic 41 Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. .................................................................................................. 42 Gràfic 42 Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina. Evolució 19962001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. ...................................................................................... 43 Gràfic 43 Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels................................................................ 44 Gràfic 44 Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. ........................................... 45 Gràfic 45 Treballadors manuals no qualificats. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. ................................................................................................................................................. 46 Gràfic 46 Variació en el nombre de centres de cotització al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 2001-2004 ................................................................................... 51 Gràfic 47 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 2001-2004 ................................................................... 52 Gràfic 48 Variació en el nombre d’afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors i per sectors. 2001-2004.......................................................... 53 Gràfic 49 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Indústria. 2001-2004 .......................... 55 Gràfic 50 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis a la producció. 2001-2004..... 59 Gràfic 51 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis de distribució. 2001-2004 ...... 61 Gràfic 52 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis personals. 2001-2004 ........... 63 Gràfic 53 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis socials. 2001-2004 ................ 65

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Introducció L’Àrea de Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament de Castelldefels es planteja incorporar nous elements en les seves actuacions de forma que es pugui millorar l’adaptabilitat dels col·lectius de treballadors amb més risc de patir situacions de desocupació i, en conseqüència, prevenir o minimitzar aquestes situacions. Aquest estudi respon, per tant, a la necessitat de disposar d’informacions i elements d’anàlisi que permeti anticipar-se als canvis laborals i econòmics i, en definitiva, ajudi a dissenyar polítiques i estratègies municipals de promoció econòmica i ocupació en relació a aquests canvis i als col·lectius més afectats. Actualment, des l’Àrea de Promoció Econòmica i Comerç, es veuen amb especial preocupació els processos de deslocalització industrial que s’estan produint en el context de l’àrea metropolitana de Barcelona i que poden tenir una important repercussió a curt i mig termini pels col·lectius de ciutadans que treballen en aquestes indústries. Tenint present aquestes consideracions amb aquest estudi es pretén donar resposta a les següents qüestions:

•

Quina ha estat la dinàmica de les diferents ocupacions?

•

Quina ha estat la dinàmica dels diferents sectors d’activitat?

•

Quins/es sectors/ocupacions han perdut ocupació? Quins/es n’han guanyat?

•

Quines diferències hi ha entre els ciutadans que es desplacen a treballar a un altre municipi i els que treballen a Castelldefels?

•

Quina és l’àrea de mercat de treball de la població ocupada resident al municipi?

•

Quins canvis es preveuen en l’horitzó del 2007?

•

Quines oportunitats d’ocupació ofereix el mercat de treball local als col·lectius amb més risc de patir situacions de desocupació?

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

1 Descripció metodològica La metodologia parteix d’una diagnosi quantitativa, basada en l’anàlisi de dades demogràfiques, de mercat de treball i d’activitat econòmica a Castelldefels i la seva àrea d’influència. S’han contrastat les informacions obtingudes amb un grup de tècnics municipals per obtenir la informació subjectiva i les percepcions dels diferents agents que hi ha al territori sobre el futur desenvolupament de Castelldefels i per contrastar les necessitats d’informació específiques. La informació resultant ha estat tractada mitjançant la metodologia DAFO d’anàlisi estratègica que permet extreure els factors crítics per al desenvolupament territorial, especialment pel que fa a la creació d’ocupació i la reinserció laboral dels col·lectius amb més risc de patir situacions de desocupació. Finalment, s’han formulat un conjunt de propostes estratègiques a desenvolupar en profunditat en el futur. S’agraiex molt sincerament el suport dels tècnics i les tècniques de l’Ajuntament de Castelldefels que ha estat clau pel bon funcionament del projecte en general. El treball s’ha estructurat al voltant de les següents anàlisis: •

L’anàlisi de la dinàmica de la població ocupada pel que fa a l’estructura sectorial i de qualificacions en els darrers anys.

•

L’anàlisi de les àrees de mercat de treball de la població ocupada resident a partir de la mobilitat per motius de treball.

•

L’anticipació de possibles canvis lligats a l’estructura productiva i ocupacional –en especial els que fan referència als processos de destrucció d’ocupació (deslocalització), la creació d’ocupació (sectors dinàmics) i l’emergència de noves demandes socials i empresarials (activitats emergents).

•

La formulació d’orientacions vers els col·lectius amb més risc de patir situacions de desocupació.

L’anàlisi es basa en les dades relatives a la població ocupada i a la mobilitat per motius de treball, així com de les dades sobre centres de cotització procedents del registre de l’INSS i del Registre de Treballadors per Compte Propi (RETA), proporcionades pels següents organismes oficials: Instituto Nacional de Estadística, Institut d’Estadística de Catalunya i Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Com a novetat es presenten els resultats corresponents al Cens de Població de 2001 -que s’han publicat el mes de febrer de 2004- i es comparen amb els de l’Estadística de Població de l’any 1996. Aquesta informació aporta el coneixement suficient sobre quins han estat els canvis estructurals més importants en relació a l’estructura de qualificacions de la població ocupada i dels sectors d’activitat dels establiments on es realitzen les activitats professionals. Pel que fa a la informació més recent de l’evolució sectorial de l’ocupació i els establiments s’han utilitzat les dades dels centres de cotització pel període 2001-04.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

2 Principals trets demogràfics Castelldefels,

amb

53.964

habitants,

experimentat un creixement molt fort des de l’últim quart del segle XX, com mostra el gràfic

Gràfic 1 Evolució de la població resident a Castelldefels. 1975-2003.

adjacent.

55.000 50.000

Aquest canvi tant important en el volum de població ha tingut conseqüències importants

40.000

en el dimensionament del mercat de treball.

35.000 30.000

Això implica que en termes absoluts i relatius

25.000

es constata un augment de l’ocupació a tots

capacitat de creació llocs de treball del teixit

2.003

2.002

2.001

2.000

1.999

1.998

1.996

1.995

1.994

1.993

1.992

1.991

1.990

1.989

1.988

1.987

1.986

1.985

1.984

1.983

1.982

1.981

1.979

1.978

1.977

15.000 1.976

l’augment de la població resident i no tant a la

20.000

1.975

nivells que és atribuïble principalment a

Núm. habitants

45.000

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

productiu de Castelldefels. L’augment de població en els últims anys es degut principalment a l’increment dels grups d’edat d’entre 25 i 45 anys, sobretot la franja entre 30 i 35, com s’observa als gràfics de la piràmide d’edats del municipi de 1996 i 2001. Atès que aquesta és actualment una de les franges d’edat amb nivells de fecunditat més alts, el seu increment ha fet augmentar també la població de 0 a 4 anys.

Gràfic 2 Estructura de la població per sexes i edats. 2001.

Gràfic 3 Estructura de la població per sexes i edats. 1996. 95+

95+ 90 a 94

90 a 94

Dones Homes

85 a 89 80 a 84

80 a 84

75 a 79

70 a 74

65 a 69

60 a 64

55 a 59

50 a 54

45 a 49

40 a 44

35 a 39

30 a 34

25 a 29

20 a 24

15 a 19

10 a 14

05 a 09

05 a 09 0a4

0a4 3.000

Dones Homes

85 a 89

2.500

2.000

1.500

1.000

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

2.500

2.000

1.500

1.000

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Aquesta tendència fa que Castelldefels es situï actualment per sota de la comarca pel que fa als índex d’envelliment i a la taxa de dependència demogràfica, com mostra la taula següent. L’augment en la piràmide d’edats en la franja inferior als 45 anys també contribueix al fet que Castelldefels estigui més ben situat que la comarca i que Catalunya pel que fa al potencial de renovació laboral. La ràtio de renovació laboral és superior al context comarcal i català amb 1,43 joves de 15-19 anys per cada persona de 60-64 anys.

Taula 1 Població segons grups d’edat. 2001. Castelldefels

Baix Llobregat

Catalunya

Població 0-14 anys; %

16,1

15,0

13,8

Població de 15-64 anys; %

70,4

68,7

67,0

Població de 65 o més anys; %

10,1

12,8

17,4

Taxa de dependència demogràfica; %

37,5

40,4

47,3

1,43

1,30

1,18

Població de 15-29 anys; % 16-64

30,9

33,2

32,1

Població de 30-44 anys; % 16-64

39,5

35,4

34,9

Població de 45-64 anys; % 16-64

31,0

32,8

34,4

Ràtio de renovació laboral

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

El fort creixement de Castelldefels en els últims 15 anys s’ha degut principalment a la immigració procedent de fora de la comarca però de la província de Barcelona (principalment Barcelona ciutat i els municipis adjacents), sobretot durant la segona meitat dels 90. No obstant, les últimes xifres disponibles del 2002 al 2003 mostren un inici de ralentiment d’aquests fluxos i , sobretot, indiquen un increment relatiu dels fluxos de població que marxen de Castelldefels per anar a viure a d’altres municipis de la comarca (veure saldos migratoris negatius amb la comarca) i també amb la resta de Catalunya. Dins el moviment immigratori cal destacar també l’increment de la població de nacionalitat estrangera, que ha passat de representar un 4,5% de la població el 1996 a un 14,9% l’any 2003, assolint el 10% el percentatge de població estrangera de fora de la UE. Tanmateix, donada la composició per orígens de la població estrangera no es pot dir que aquesta sigui principalment

Aquest ràtio és el valor de fer el quocient de la població de 15-19 anys amb la de 60-64 anys.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

immigració econòmica (aproximadament la meitat que correspon a la població d’Amèrica del Sud, Àfrica i del resta d’Europa). Taula 2 Migracions. Saldos destinacióprocedència (municipis). 1988-2003. Mateixa comarca

Resta de la província

Resta de Catalunya

Taula 3 Població segons nacionalitat (%).1996-2003.

Resta d'Espanya

Total

2003

-207

439

-317

138

2002

-62

671

-248

100

461

2001

-230

346

-146

-7

-37

2000

465

-238

378

1999

591

-102

589

1998

121

1091

-21

150

1341

1997

176

1262

-9

139

1568

1995

102

1079

-28

1211

1994

125

777

-56

-10

836

1993

686

-86

-35

645

1992

339

-83

-41

290

1990

523

-48

136

618

1989

525

-44

574

1988

649

-3

116

812

2003

2002

2001

1996

Espanyola

85,1

88,6

90,6

95,5

Resta UE

4,8

4,2

3,5

2,2

Resta Europa

1,8

1,2

1,0

0,2

Àfrica

1,2

1,0

0,8

0,4

Amèrica del Nord i Central

0,7

0,6

0,5

0,3

Amèrica del Sud

5,9

4,1

3,5

1,3

Àsia i Oceania

0,5

0,3

0,1

100,0

Total

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

L’increment més important en el col·lectiu de població estrangera s’ha produït en la població que prové d’Amèrica del Sud, que el 2001 igualava la població procedent de la UE.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 4 Població amb nacionalitat estrangera segons regió. 2001.

Àsia i Oceania 3,0%

Resta Unió Europea 36,6%

Amèrica del Sud 36,7%

Amèrica del N. i cent. 4,8%

Àfrica 8,9%

Resta d'Europa 10,2%

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

3 Nivells d’instrucció i adaptabilitat de la població en edat de treballar Aquest capítol es refereix al grup d’edat de 25-64 anys, que és el que es pren com a referència quan es vol mesurar el grau d’adaptabilitat de la població, perquè es correspon amb les persones en edat de treballar que ja han finalitzat el període de formació inicial.

3.1

Nivell d’instrucció

El nivell d'instrucció es refereix al nivell d'estudis més alt assolit per la persona estudiï o no en la data de referència. El nivell d’instrucció màxim assolit és el primer indicador que permet analitzar el grau d’adaptabilitat i ocupabilitat de la població. Per sexes, es constata una major incidència de l’analfabetisme i de l’absència de cap tipus d’estudis entre les dones que entre els homes. No obstant, la proporció de dones amb educació superior és similar a la dels homes. Per tant, la situació pel que fa al nivell d’instrucció és més polaritzada entre les dones que entre els homes. Per edats, s’observa que les generacions més joves (25-44 anys) tenen un nivell d’instrucció clarament superior a les generacions entre 45 i 64 anys. Això vol dir que el creixement de la població de Castelldefels, com s’ha vist, especialment concentrat en la franja 25-44 anys, s’ha produït amb població amb un alt nivell de qualificació.

Taula 4 Nivell d’instrucció de la població 25-64 anys per edat i sexe, 2001 25-34

35-44

45-54

55-64

25-64

Homes

Dones

Total

Analfabets

0,5

0,7

1,2

4,1

1,3

0,9

1,7

1,3

Sense estudis

2,4

4,1

11,0

22,8

7,9

7,0

8,8

7,9

Primer grau

9,0

12,5

20,7

26,7

15,3

14,7

15,8

15,3

ESO, EGB, Batxillerat elemental

21,2

24,7

28,7

20,7

23,8

23,3

24,3

23,8

Batxillerat superior

19,2

17,7

11,8

8,4

15,5

16,1

14,8

15,5

9,0

7,4

4,0

3,2

6,6

6,7

6,4

6,6

FP Grau Superior

11,7

7,7

4,4

3,5

7,7

9,0

6,3

7,7

Diplomatura

12,1

10,4

9,0

5,4

9,9

9,2

10,6

9,9

Llicenciatura

13,8

13,3

8,0

4,4

11,0

11,5

10,4

11,0

1,0

1,4

1,2

0,8

1,1

1,5

0,8

1,1

100,0

100

100,0

FP Grau Mig

Doctorat Total

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

En termes de problemàtiques d’adaptabilitat, és de destacar el 23% de població sense estudis que hi ha a la franja de població entre 55 i 64 anys (a més del 4,1% d’analfabets) i també l’11% que es constata entre la població entre 45 i 54 anys, tenint en compte que es tracta de població que encara es troba a 10-15 anys de l’edat de jubilació.

Gràfic 5 Nivell d’instrucció de la població 2564 anys per sexes, 2001

Gràfic 6 Nivell d’instrucció de la població 25-64 anys per edats, 2001 1,0 1,2

Doctorat 0,8 1,5

Doctorat

Dones Homes

10,4 11,5

Llicenciatura

45-64 25-44

6,5

Llicenciatura

13,6 7,5

Diplomatura

11,3

10,6

Diplomatura

9,2

4,1

FP Grau Superior

9,8

6,3

FP Grau Superior

9,0

FP Grau Mig

6,4 6,7

FP Grau Mig

3,6 8,3 10,4

Batxillerat superior 14,8 16,1

Batxillerat superior

24,3 23,3

ESO, EGB, Batxillerat elemental

25,4 22,9 23,2

Primer grau

15,8 14,7

Primer grau

18,5

ESO, EGB, Batxillerat elemental 10,6 15,9

Sense estudis

3,2

8,8

Sense estudis

7,0 1,7 0,9

Analfabets 0

2,4

Analfabets

0,6

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

Taula 5 Nivell d’instrucció2 de la població 25-64 anys segons relació amb l’activitat, 2001 Ocupats

Aturats

Si s’analitza el nivell d’instrucció de la població ocupada i de la població aturada, s’observa que, si

Inactius (excepte estudiants)

bé el nivell mig d’instrucció és superior entre la població ocupada, el diferencial no és tant gran com

Analfabets

0,5

2,3

3,5

potser s’esperaria. Aquest fet es constata sobretot

Sense estudis

5,1

9,3

16,8

pel que fa a la proporció de persones amb estudis

Primer grau

12,2

16,7

25,1

de segon grau, que és molt similar entre els aturats

Segon grau

55,7

55,9

46,1

Tercer grau

26,5

15,9

8,5

100,0

Total

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

que entre els ocupats (tot i que cal tenir present que la categoria ‘segon grau’ és molt àmplia, ja que inclou EGB, ESO, Batxillerat, FP i Cicles Formatius).

La classificació de nivells d’instrucció es correspon a:

Primer grau: Primària i EGB incompleta Segon grau: EGB, ESO, Batxillerat, FP i Cicles Formatius Tercer grau: estudis universitaris

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

3.2

Participació en l’educació i la formació permanent

Els Cens de població del 2001 incorpora una pregunta relativa als estudis en curs de les persones que en la data de referència es trobessin cursant estudis de qualsevol tipus. S'entén per estudis aquells que tenen un programa establert, una durada mínima de tres mesos i que estan associats a un centre d'ensenyament oficial o privat, encara que es tracti d'ensenyament lliure, a distància, per correspondència, etc. En el cas que es cursessin simultàniament més d'un estudi calia fer constar només el considerat principal. Prenent el grup d’edat 25-64 anys - que es correspon amb les persones en edat de treballar que ja han finalitzat el període de formació inicial - s’obté el grau de participació en la formació al llarg de la vida. A Castelldefels a data de novembre de 2001 hi ha 2.840 persones entre 25 i 64 anys realitzant algun curs de formació orientat a la seva activitat laboral. Aquesta xifra representa el 10,1% d’aquest grup poblacional. Si s’agafa la població de 16 i més anys el volum de persones és de 5.318 i la participació en la formació és del 13,7% d’aquest col·lectiu. En aquest grup d’edat Castelldefels enregistra nivells lleugerament superiors als provincials, que són del 12,8%. La majoria de les persones que estan realitzant algun curs de formació professional ho fa pel seu propi compte, el 40,6% a través de l’oferta privada de formació no reglada i un 31,3% mitjançant l’oferta de formació professional reglada. Actualment a Castelldefels en l’àmbit públic s’ofereix un cicle de grau mitjà de comerç i un de grau superior d’agències de viatges i, si s’afegeix l’àmbit privat , hi ha també un cicle superior de desenvolupament de productes electrònics i dos cicles mitjans i un de superior en l’àmbit de la cuina i la restauració. Per altra banda, un 17,9% de la població de 25 a 64 anys assisteix a cursos promoguts per l’empresa i un 2,0% a partir dels cursos de formació ocupacional i escoles taller promoguts pel Departament de Treball i indústria.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 7 Estudis en curs de la població 25-64 anys, 2001 Programes de garantia social

0,0

ESO,educació secundària per a adults

0,3

Batxillerat, BUP, COU

0,7

Ensenyaments inicials per a adults

1,0

En.artístics grau elemental o mitjà

1,1

FP de grau superior o equivalent

1,9

FP de grau mitjà o equivalent

2,0

Curs INEM, o equivalent per a desocupats

2,0 3,0

Doctorat

5,0

Escola Oficial d'idiomes

7,1

Postgrau màster,MIR o anàleg

7,9

Diplomatura universitària o equivalent

9,4

Llicenciatura universitària o equivalent

17,9

Curs de formació promogut per l'empresa

40,6

Altres cursos (Informàtica, preparació d'oposicions..) 0

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

Cal matisar, no obstant, les xifres relatives als Programes de Garantia Social (PGS), ja que el gràfic 7 es refereix a la població de 25 a 64 anys i, en canvi, els PGS acullen principalment població per sota dels 25 anys. De fet, la taula següent mostra com a inicis del 2001, moment de referència del Cens, hi havia a Castelldefels 41 alumnes de PGS. Des de llavors els grups de PGS s’han centrat en Electricitat en el manteniment d’edificis, Hoteleria i Comerç, aquest últim ampliant-se quant a continguts per abastar també els auxiliars d’oficina i d’atenció al públic.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Taula 6 Programes de Garantia Social realitzats a Castelldefels. 1998-2005. 1998-99

1 grup de Jardineria i ornamentació floral

1 grup

18 alumnes

1999-00

1 grup d’hoteleria

2 grups

25 alumnes

3 grups

41 alumnes

2 grups

29 alumnes

3 grups

48 alumnes

3 grups

52 alumnes

3 grups

47 alumnes

17 grups

260 alumnes

1 grup de jardineria i ornamentació floral 2000-01

1 grup d’ajudant de manteniment d’edificis ( electricitat) 1 grup d’auxiliar d’hoteleria 1 grup de comerç

2001-02

1 grup d’ajudant de manteniment d’edificis ( electricitat) 1 grup de comerç

2002-03

1 grup d’ajudant de manteniment d’edificis ( electricitat) 1 grup d’auxiliar d’hoteleria 1 grup d’auxiliar de comerç, oficina i atenció al públic

2003-04

1 grup d’auxiliar de manteniment d’edificis ( electricitat) 1 grup d’auxiliar d’hoteleria 1 grup d’auxiliar de comerç, oficina i atenció al públic

2004-2005

1 grup d’auxiliar de manteniment d’edificis ( electricitat) 1 grup d’auxiliar d’hoteleria 1 grup d’auxiliar de comerç, oficina i atenció al públic TOTAL

Font: Ajuntament de Castelldefels

3.3

Coneixement del Català

Taula 7 Població de 16-64 anys segons coneixement del català per edats. 2001. el sap llegir

el sap escriure

No l'entén

10 anys i més

Una altra variable a considerar al mesurar la capacitat d’adaptació

l'entén

el sap parlar

De 15-24 anys

96,1

84,3

85,6

74,7

3,9

100,0

nivell de coneixement del català.

De 25-34 anys

94,2

74,6

78,6

57,9

5,8

100,0

Aquest factor és més important de

De 35-44 anys

93,3

64,3

69,7

34,9

6,7

100,0

cara a l’activitat laboral en el sector

De 45-55 anys

93,0

57,8

62,5

23,9

7,0

100,0

De 55-64 anys

88,9

46,4

50,0

16,6

11,1

100,0

De 15-64 anys

93,4

67,2

71,2

44,0

6,6

100,0

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

laboral de les persones és el seu

Serveis ja que el contacte amb les persones (clients) és més important que

Construcció.

Indústria

És

això

per

la que

esdevé cada cop més clau degut a que l’ocupació s’expandeix cap al sector Serveis (com es veurà més endavant). A Castelldefels s’observen diferències molt grans en aquest sentit segons la franja d’edat de què es tracti. Els nivells més baixos de coneixement del català, com és d’esperar, es donen en la població major de 55 anys, però és de destacar el fet que entre aquells que tenen entre 45 i 55 anys, hi ha un 76,1% de la població que no el saben escriure, un 37,5% que no el saben llegir i un 42,2% que no el saben parlar.  Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

4 Principals trets del mercat de treball de Castelldefels Aquest capítol analitza aspectes com els nivells d’activitat i atur en la població en edat de treballar, les condicions contractuals dels ocupats, la situació professional, els principals grups ocupacionals i els grups en risc d’exclusió del mercat de treball.

4.1

Nivells d’activitat i atur

Taula 8 Relació amb l’activitat de la població potencialment activa (16-64 anys). 2001. Pob. TOTAL

La població ocupada de Castelldefels és de 22.425 persones sobre un conjunt de %

33.692 persones en edat de treballar (16-

33.692

100,0

2.479

7,4

64 anys) l’any 2001. La taxa d’activitat3

22.187

65,9

del municipi és del 73,7%, superior a la

422

1,3

mitjana comarcal de 67,7% i molt per

2.225

6,6

Pensionistes de invalidesa

551

1,6

Pensionistes de viduïtat o orfandat

257

0,8

Pensionistes de jubilació

541

1,6

Feines de la llar

3.898

11,6

tant, hi ha un 34,1% de persones en edat

Altres situacions (menors sense escolaritzar, rendistes...)

1.132

3,4

de treballar que no treballen i es troben

Estudiants Ocupats Busquen 1a ocupació Desocupats ocup. anteriorment

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

sobre de la mitjana catalana del 60,9%. La taxa d’ocupació és del 65,9%. Per

en situació d’inactivitat o d’atur (el 7,9%). Les principals situacions d’inactivitat són

la dedicació a les tasques de la llar (11,6%), els estudis (7,4%), o ser pensionistes (4%), etc. Dels 29 municipis de la comarca del Baix Llobregat, Castelldefels, amb 22.425 persones ocupades, es situa l’any 2001 en el 5è. lloc en volum d’ocupació i representa el 7,0% de l’ocupació comarcal. Només és superada per Cornellà de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat i Viladecans (amb 35.305, 34.167, 27.735 i 26.619 persones ocupades respectivament). A més, enregistra una de les taxes d’ocupació més altes de la comarca, amb el 65,9% de la població en edat de treballar (16-64 anys), només superada per Begues i Abrera, amb el 73,4% i 66,5% respectivament.

Les taxes d’activitat i ocupació s’han calculat sobre el conjunt de població en edat de treballar (16-64 anys).

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

D’altra banda, amb 2.665 persones desocupades, Castelldefels es situa a la banda alta quant a la incidència de l’atur. La taxa d’atur és, segons xifres del Cens del 20014, del 10,7% l’any 2001. La xifra és la mateixa que la mitjana comarcal i provincial, però en la majoria de municipis de la comarca la incidència de l’atur és menor. Sembla doncs que l’atur es concentra als municipis més poblats de la comarca i, en aquest sentit, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat i Viladecans enregistren taxes d’atur superiors.

Taula 9 Taxes d’ocupació i atur a la comarca. 2001. Taxa d'ocupació

Taxa d'atur

Taxa d'ocupació

Taxa d'atur

Prat de Llobregat, el

61,5

12,4 Abrera

66,5

9,0

Sant Boi de Llobregat

60,0

12,2 Molins de Rei

66,8

8,7

Cornellà de Llobregat

62,1

11,8 Pallejà

65,9

8,6

Viladecans

63,5

11,0 Palma de Cervelló, la

65,3

8,6

Olesa de Montserrat

63,8

11,0 Corbera de Llobregat

66,0

8,5

Papiol, el

62,2

10,9 Sant Climent de Llobregat

67,5

8,4

Sant Andreu de la Barca

65,9

10,7 Torrelles de Llobregat

67,5

8,3

Castelldefels

65,9

10,7 Cervelló

65,0

8,3

Gavà

62,3

10,5 Santa Coloma de Cervelló

72,8

7,9

Esplugues de Llobregat

62,5

10,2 Sant Just Desvern

67,6

7,8

Sant Joan Despí

64,4

10,0 Sant Esteve Sesrovires

62,4

7,5

Martorell

67,2

9,9 Vallirana

64,5

7,3

Esparreguera

64,8

9,8 Castellví de Rosanes

68,8

7,2

Sant Feliu de Llobregat

65,9

9,7 Begues

73,4

6,9

Sant Vicenç dels Horts

64,9

9,7 Baix Llobregat

63,7

10,6

Collbató

66,1

9,3 Barcelona.

64,2

10,6

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya a partir de dades del Cens 2001.

La taxa d’ocupació mitjana oculta uns diferencials molt grans entre els diferents grups poblacionals. La població jove (menor de 25 anys) i la població major de 55 anys mostren uns nivells d’ocupació molt inferiors a la resta i uns nivells d’atur clarament superiors. El diferencial més gran es dóna no obstant entre sexes: el 77,4% dels homes estan ocupats enfront d’un 54,1%

La taxa d’atur municipal només es pot calcular quan hi ha operacions censals donat que no hi ha una altra estimació del volum de població activa en d’altres referents temporals.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

de dones i, en el cas de l’atur, el de les dones és 5,4 punts superior al dels homes. En les generacions més joves aquest diferencial s’escurça.

Gràfic 8 Taxes d’ocupació (16-64 anys), segons edat i sexe, 2001

Gràfic 9 Taxes d’atur (16-64 anys), segons edat i sexe, 2001

100

dones

homes

total

87,2

90 80

77,4

74,2

65,9 61,6

60 50

54,1 48,3

44,6

17,5

70 61,2

17,0

total

dones

homes

18,0

14,9

13,8

13,1 11,9

10,7

10,5

46,5

44,3

9,4

8,4

8 30

26,3

6,7

4 10

2 0 15-24

25-54

55-64

Total

15-24

25-54

55-64

Total

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

L’anàlisi de les taxes d’ocupació i d’atur segons nivell d’estudis mostra com els homes amb poca qualificació tenen més possibilitats d’ocupació que les dones amb poca qualificació (les taxes d’ocupació són molt més altes, com mostra el gràfic següent) i que la incidència de l’atur, si bé és similar en els casos de població analfabeta, a nivells superior de qualificació afecta molt més a les dones.

Gràfic 10 Taxes d’ocupació (16-64 anys), segons nivells d’estudi i sexe, 2001

Gràfic 11 Taxes d’atur (16-64 anys), segons nivells d’estudi i sexe, 2001

100

homes 90

dones

total

77,4

76,6

54,9

54,1

27,4

45,6

44,9

54,9

total

33,1

65,9

35 66,5

64,2

dones

77,4

72,7

homes

40,6

81,6

86,6

22,7

36,9

17,7

30,3

14,7

14,6

26,1

18,6 14,4

13,8

12,6

10,7

10,6 15,6

8,4

8,3

8,0

6,3

4,5

0 Analfabets

Sense estudis

Primer grau

Segon grau

Tercer grau

Total

0 Analfabets

Sense estudis

Primer grau

Segon grau

Tercer grau

Total

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Pel que fa a la població estrangera de fora de la UE, les taxes d’atur superen les de la població de la UE, especialment en el cas de la població africana.

Gràfic 12 Taxes d’atur segons nacionalitat i regió d’origen. 2001. 30 24,2

25 19,6

16,2

16,5 14,7

13,9

15 10,0 10

0 Espanyola

Resta UE

Resta Europa

Àfrica

Amèrica del Amèrica del Nord i Sud Central

Àsia i Oceania

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

4.2

Nivells de temporalitat

De nou el grup de joves (menors de 25 anys) i els que tenen un nivell d’estudis inferior al primer grau són els que pateixen una major precarietat contractual, com mostren els gràfics següents. A la franja jove, l’alta temporalitat afecta per un igual a homes i dones, però a mesura que avança l’edat la situació de la dona empitjora en relació a la de l’home. Igualment, a més nivell d’estudis, el diferencial entre homes i dones pel que fa a temporalitat tendeix a empitjorar per les dones. Es destaca el fet que la temporalitat és més elevada per aquelles dones amb estudis de primer o segon grau que en el cas de dones sense estudis i analfabetes.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 13 Taxes de temporalitat (16-64 anys), segons edat i sexe, 2001

Gràfic 14 Taxes de temporalitat segons nivell d’estudis i sexe, 2001

60 homes

dones

total

30 homes

26,9

49,9 50,1 50,0

dones

total

25 22,2

21,4 20,2

21,3

20,7

18,6 17,2

28,7

27,4 25,0

15 24,1

11,4

20,7

20,5

14,9

11,6 10,4

10,1

9,9

17,2

17,1

15,0

14,6

8,6 6,8

13,0

0 15-24

25-54

55-64

Total

Analfabets

Sense estudis

Primer grau

Segon grau

Tercer grau

Total

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

4.3

Situació professional

El 80% de la població ocupada resident treballa com a assalariada i el 16,3% ho fan per compte pròpia. Així, a Castelldefels la iniciativa emprenedora és similar a la de Catalunya però en canvi bastant superior a la comarca, on els treballadors per compte pròpia representen el 13,3% de la població ocupada.

Gràfic 15 Situació professional de la població ocupada. 2001. Altres situacions (ajuda familiar, cooperatives, altres) 0,5%

Empresaris amb personal assalariat 7,4% Empresaris sense personal assalariat 8,9%

Empleats eventuals 20,0%

Empleats fixos 63,2%

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

La proporció de treballadors que treballen per compte pròpia entre la població ocupada augmenta amb l’edat, com mostra la taula següent. És important destacar que hi ha gairebé un 17% dels empresaris i empresàries que tenen de 55 anys en amunt i, per tant, deixaran el mercat de treball per jubilació en un període màxim de 10 anys.

Taula 10 Situació professional de la població ocupada per edats. 2001. Empresaris

Població ocupada

Proporció d'empresaris

Distribució per edats (%)

De 16 a 19

596

7,2

1,2

De 20 a 24

133

1.961

6,8

3,6

De 25 a 29

352

3.437

10,2

9,6

De 30 a 34

495

3.959

12,5

13,6

De 35 a 39

578

3.423

16,9

15,8

De 40 a 44

557

2.770

20,1

15,3

De 45 a 49

444

2.213

20,1

12,2

De 50 a 54

447

1.917

23,3

12,2

De 55 a 59

350

1.296

27,0

9,6

De 60 a 64

188

615

30,6

5,2

De 65 i més

238

26,5

1,7

3.650

22.425

16,3

100,0

Total

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

Per contra, la capacitat emprenedora no sembla tenir una relació directa amb el nivell d’estudis, com mostra el Gràfic 17: els nivells més alts quant al volum d’empresaris i autònoms es troba en el segment amb estudis de 1r. grau i disminueix en els valors superiors. Pel que fa al diferencial de sexes en la presència d’empresaris i empresàries i autònoms, aquest és molt més elevat (a favor dels homes) com més alt és el nivell d’estudis.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 16 Proporció d’empresaris i autònoms segons edat i sexe, 2001

Gràfic 17 Proporció d’empresaris i autònoms segons nivell d’estudis i sexe, 2001

homes

total

dones

25 homes

29,0

25,7

19,1

18,6

18,7

18,6

13,7

13,1

12,8

12,6 11,7

11,3

10,6

12,8

15,5

15,1

16,3

12,7

16,5

16,1

16,2 15

total

18,9

17,718,117,8 16,3

dones

28,0

10 7,0 6,8 6,9

0 15-24

25-54

55-64

Total

Analfabets

Sense estudis

Primer grau

Segon grau

Tercer grau

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

La proporció de població ocupada que treballa per compte propi ha davallat significativament durant el període 1996-2001. Aquesta tendència s’observa pel conjunt de Catalunya i es pot explicar, en part, per la progressiva desaparició dels gerents del comerç tradicional (botiguers). •

La proporció de treballadors per compte propi és del 16,3% l’any 2001. L’any 1996 del 21,3%.

•

El nombre de dones empresàries ha crescut un 7,3% de mitjana anual durant el període 19962001, front el 18,8% d’increment mitjà de les dones assalariades.

Taula 11 Situació professional de la població ocupada per sexe. 1996, 2001. 1996

2001

Variació mitjana anual

Homes

Dones

Total

Homes

Dones

Total

Homes

Dones

Total

Empresaris amb personal assalariat

11,5

7,4

10,1

8,9

5,2

7,4

1,3

5,2

2,3

Empresaris sense personal assalariat

12,3

9,4

11,3

9,7

7,6

8,9

1,9

9,0

3,9

Total empresaris

23,7

16,7

21,3

18,6

12,8

16,3

1,6

7,3

3,2

Empleats fixos

53,9

56,4

54,7

64,1

61,8

63,2

12,8

19,0

15,0

Empleats eventuals

19,4

23,0

20,7

16,7

24,9

20,0

3,7

18,5

9,4

Total empleats

73,3

79,4

75,4

80,8

86,7

83,2

10,4

18,8

13,5

3,0

3,9

3,3

0,5

-15,1

-15,5

-15,2

100,0

7,5

15,6

10,3

Altres situacions (ajuda familiar, cooperatives, altres) Total

Font: Web de l’Institut d’Estadística de Catalunya.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

4.4

Principals grups ocupacionals

En aquest capítol i en els capítols següents que es tracta el tema de les ocupacions s’ha utilitzat una classificació de les ocupacions que permet analitzar els possibles itineraris dins un mateix nivell de qualificació i un mateix tipus de feina. D’aquesta manera l’anàlisi permet orientar les possibles oportunitats d’ocupació en un mateix nivell de qualificació per a les persones desocupades o en risc de perdre el lloc de treball. En definitiva, s’han agrupat les ocupacions segons si són o no manuals i segons el nivell de qualificació. L’agrupació resultant ha estat la següent:

AGRUPACIÓ

CLASSIFICACIÓ CATALANA D’OCUPACIONS 1994

Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics

1 Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques 2 Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 3 Tècnics i professionals de suport

Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina

4 Empleats administratius

Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis

5 Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços

Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria

6 Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres 7 Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d'instal·lacions i maquinària 8 Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors

Treballadors manuals no qualificats

9 Treballadors no qualificats

Pel que fa a ocupacions de la població resident al municipi l’any 2001, el col·lectiu més nombrós és el de Treballadors no manuals d'alta qualificació, que suposa el 42% de la població ocupada, seguit del grup de Treballadors manuals qualificats, amb el 23%. Per sexes, les diferències més grans es situen en aquest últim grup, on predominen clarament els homes. Per contra, en les ocupacions de baixa i mitjana qualificació dels serveis i de l’àmbit administratiu predominen les dones. Per edats, es destaca el fet que el col·lectiu de més de 55 anys es situa principalment en ocupacions manuals qualificades i en ocupacions d’alta qualificació (directius, professionals i tècnics). No obstant, els grups ocupacionals més envellits són els de treballadors manuals, tant qualificats com no qualificats, en tant que són els que tenen una major proporció de treballadors de 55 anys o més, un 12%. Cal tenir present, però, que en aquests grups hi ha una proporció de

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

joves de menys de 25 anys del 14% i el 15% respectivament, és a dir, que hi ha renovació generacional.

Gràfic 18 Població ocupada per grups ocupacionals i sexe. 2001. Homes Treballadors manuals no qualificats

15-24

Dones

Treballadors manuals no qualificats

1.0321.059

Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria

4.446

Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis

Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina

Gràfic 19 Població ocupada per grups ocupacionals i grups d’edat. 2001.

1.445

671

695

Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis

671

Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina

937 1.485

Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics

5.398

Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria

2.043

2.000

3.885

4.000

6.000

Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics

8.000 10.000

25-54

55-64

307 1.506 238

3.767

2.527

593

247

365 1.933 117

509

7.972

2.000

4.000

716

6.000

8.000

10.000

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

4.5

Activitat de l’establiment

Pel que fa als sectors d’activitat dels establiments on treballa la població ocupada resident a Castelldefels, aquesta es situa molt majoritàriament en el sector terciari. Els gràfics següents mostren que les activitats més importants en termes d’ocupació són les relacionades amb el sector Serveis, és el cas de “Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc”, “Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals”. Per ordre decreixent hi ha la “Indústria”, que també ocupa un paper rellevant, el “Comerç”, la “Construcció”, l”Hoteleria” i, finalment, el “Sector primari”. L’”Hoteleria”5 ocupa menys del 8% de la població resident a Castelldefels i la “Construcció” menys del 12%. Per sexes, s’identifiquen unes ocupacions clarament masculinitzades com la “Construcció” i d’altres molt feminitzades com les “Activitats de les llars” (treball domèstic).

Sector d'activitats econòmiques que comprèn la restauració, els hotels, els hostals, les pensions, els bars, etc.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Quant al perfil d’edats dels diferents sectors, s’observa que sectors com l’”Hoteleria” i la “Construcció” estan polaritzats, en el sentit que són els que tenen major proporció de joves (15% i 17% respectivament) però també són els que tenen major proporció de població de 55 anys i més (10% cadascun). La “Indústria” té una estructura en general més envellida, ja que presenta percentatges similars de població de 55 anys i més, però en canvi la proporció de joves baixa a l’11%.

Gràfic 20 Població ocupada per sectors i sexe. 2001.

Sector primari Activitats de les llars

Homes

94 41

Gràfic 21 Població ocupada per sectors i grups d’edat. 2001.

Dones

Sector primari

65 584

Hosteleria

Activitats de les llars

944

Construcció

744

2.337

Comerç

Hosteleria 247

1.945

Indústria

1.843

2.891

Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals

1.920

Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc

Construcció

2.727

3.081

1.000 2.000

1.858

3.000 4.000

255

433

1253

55-64

159

1871

566

Indústria

423

Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals

374

Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc

440

5.000 6.000

25-54

4251677

Comerç 1.101

15-24

24 89 23

253

2863

306

3147

377

3873

363

4107

1.000

2.000

3.000

353

4.000

5.000

6.000

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

4.6

Principals grups en risc d ‘exclusió del mercat de treball

A efectes d’aquest estudi, les variables clau per definir els grups de població amb més risc d’exclusió del mercat de treball han estat: (a) una alta incidència de l’atur i/o (b) una alta incidència de la temporalitat contractual i/o (c) presència de problemàtiques d’adaptabilitat en termes de nivells d’instrucció. A partir de l’anàlisi duta a terme fins aquest punt, s’identifiquen cinc grups de risc diferenciats, que es sintetitzen en el següent gràfic que n’analitza el volum en relació a la població resident a Castelldefels:

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 22 Grups en risc. 2001.

Estrangers no UE

1.248

Ocup. 55-64 anys

1.911

Ocup. 15-24 anys

2.557

Homes sense estudis o analfabets

780

Dones estudis 1er grau o inferiors

1.414

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Web del Instituto Nacional de Estadística.

A continuació es fa una breu caracterització de cadascun d’aquests grups pel que fa a ocupació i sector d’activitat en què treballen.

4.6.1 Dones amb estudis de primer grau o inferiors (1.414 persones): Un terç són “Treballadores manuals no qualificades” (en les “Activitats a les llars”) i un terç són “Treballadors/es dels serveis de baixa qualificació” (principalment en el “Comerç”) en altres serveis, principalment “Activitats de les llars”. Un 10,3% treballen a la “Indústria”.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 23 Dones ocupades sense estudis de 1er grau segons ocupació, 2001

Gràfic 24 Dones ocupades sense estudis de 1er grau segons sector, 2001

34,4

Treballadors manuals no qualificats

0,8

Sector primari

3,4

Construcció

Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria

16,8 10,3

Indústria

Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis

Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc

31,3

13,1

13,7

Hosteleria

Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina

8,5

Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics

8,9

Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals

14,8

21,4

Activitats de les llars

22,5

Comerç

40 0

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

4.6.2 Homes sense estudis o analfabets (780 persones): Predominen els “Treballadors manuals qualificats” de la “Indústria” i la “Construcció”, seguit del “Treballadors manuals no qualificats” d’aquests mateixos sectors.

Gràfic 25 Homes ocupats sense estudis segons ocupació, 2001

Gràfic 26 Homes ocupats sense estudis segons sector, 2001

33,3

Treballadors manuals no qualificats

Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria

Activitats de les llars

1,7

Sector primari

1,7

47,0

Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals

Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis

9,1

Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina

4,5

7,9

Hosteleria

9,5

Comerç

9,7

Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc

12,4

17,1

Indústria

Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics

6,1

40,0

Construcció 0

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

4.6.3 Població ocupada de 15-24 anys (2.557 persones) En aquest cas, com que el fet de ser grup de risc es deu més a la temporalitat, la distribució pel que fa a ocupacions és més heterogènia, ja que s’identifica població en ocupacions de nivell de qualificació baix però al mateix temps, més d’un terç es situa en nivells mitjos i alts. Això és degut a que els nivells d’instrucció de la població jove són significativament més alts que la població de més edat, però les condicions de treball sovint més precàries. Per sectors, el “Comerç” ocupa un 22% dels joves però gairebé un 51% es troba molt repartit entre la “Indústria”, la “Construcció” i el sector de “Transport, comunicacions, intermediació financera, etc”. Gràfic 27 Població ocupada de 15-24 anys segons ocupació, 2001

Gràfic 28 Població ocupada de 15-24 anys segons sector, 2001

12,0

Treballadors manuals no qualificats

0,9

Sector primari

1,6

Activitats de les llars

Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria

27,2 10,0

Hosteleria

Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis

Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals

26,2

14,6

16,5

Indústria

Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina

14,3

Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics

16,9

Construcció Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc

19,9

17,2

22,1

Comerç

30 0

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

4.6.4 Població ocupada entre 55 i 64 anys (1.911 persones) Es tracta majoritàriament de “Treballadors manuals qualificats” i “Treballadors no manuals d’alta qualificació”. Dels cinc grups citats és el que té una major representació del sector industrial, ja que gairebé el 20% treballen en aquest sector, seguit d’un 19% que treballen a l’”Administració pública”.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 29 Població ocupada de 55-64 anys segons ocupació, 2001

Gràfic 30 Població ocupada de 55-64 anys segons sector, 2001

12,5

Treballadors manuals no qualificats

1,2

Sector primari

4,0

Activitats de les llars

Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria

31,0 8,3

Hosteleria

Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis

13,2

Construcció

12,9

16,0

Comerç

Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina

6,1

Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc

Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics

37,5

18,5

Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals

19,0

19,7

Indústria

40 0

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

4.6.5 Població de nacionalitat estrangera de fora de la UE (1.248 persones) L’anàlisi detallat d’aquest grup permet identificar una part que en realitat no es pot classificar de col·lectiu en risc: es tracta de la població estrangera que exerceix funcions directives, tècniques i professionals, el 25,6%. Per contra, a l’altre extrem es troba un 24% d’estrangers en ocupacions manuals no qualificades. Per sectors, hi ha un clar predomini de la “Construcció” i l’”Hoteleria”.

Gràfic 31 Població ocupada estrangera no UE15 segons ocupació, 2001

Gràfic 32 Població ocupada estrangera no UE15 segons sector, 2001

23,8

Treballadors manuals no qualificats

1,8

Sector primari

10,8

Indústria

Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria

24,6 12,2

Activitats de les llars

Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis

Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc

20,0

Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina

13,5

Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals

14,1

Comerç

14,1

5,8

15,5

Hosteleria

Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics

25,6 18,0

Construcció

30 0

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

5 Les àrees de mercat de treball Castelldefels manté un saldo de mobilitat negatiu. És a dir, hi ha més residents que treballen en altres municipis, que persones d’altres municipis que treballen a Castelldefels. Durant el període 1996-2001 Castelldefels ha registrat una important generació de llocs de treball, però no ha estat suficient per absorbir l’increment de persones que s’han incorporat a la població resident del municipi. Gràfic 33 Població ocupada i llocs de treball a Castelldefels

•

A Castelldefels hi ha 22.425 persones ocupades l’any 2001, mentre només hi ha 11.817 llocs de treball. En conseqüència el

25.000

saldo 20.000

és

negatiu

tres persones ocupades tenen el seu lloc

14.383

de treball a Castelldefels.

Atrets 10.000

5.000

mobilitat

l’autocontenció és del 35,9%. Una de cada No residents

15.000

3.775

Residents

8.042

•

L’any 2001 Castelldefels compta amb 11.817 llocs de treball, dels quals 8.042 estan ocupats per la població resident al

0 Pob ocupada

municipi,

Llocs de treball

és

dir,

que

taxa

d’autosuficiència és del 68,1%.

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística (2003).

Taula 12 Distribució de la població ocupada per àmbits geogràfics 1986

1991

1996

2001

Residents que treballen al municipi (a)

3.634

5.224

5.038

8.042

Res. Treballen fora del mun. (b)

4.089

6.838

9.743

14.383

No res. Treballen al municipi (c)

1.144

2.265

2.612

3.775

Pob. Res. Ocupada (d)=(a+b)

7.723

12.062

14.781

22.425

Llocs treball al mun. (e)=(a+c)

4.778

7.489

7.650

11.817

Saldo de mobilitat (c-b)

-2.945

-4.573

-7.131

-10.608

Taxa d'autosuficiència (a/e); %

76,1

69,7

65,9

68,1

Taxa d'autocontenció (a/d); %

47,1

43,3

34,1

35,9

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

5.1

On va a treballar la població ocupada de Castelldefels?

L’àrea de mercat de treball dels residents al municipi comprèn principalment les comarques del Baix Llobregat i el Barcelonès. •

Taula 13 Població resident ocupada per àmbits geogràfics de destí 1996

2001

Baix Llobregat

8.469

Barcelonès

1996 %Col

2001 % Col

12.786

57,3

57,0

5.345

6.436

36,2

1.775

0,0

Vallés Occidental

344

503

Garraf

224

Vallés Oriental

El 85,7% dels ocupats del municipi

Dif 2001- VR 200196 anual 96 anual

treballen

establiments Castelldefels

en de

comarca

4.317

10,2

28,7

1.091

4,1

7,9

1.775

2,3

2,2

159

9,2

223

1,5

1,0

-1

-0,1

109

141

0,7

0,6

5,9

Resta de l'Estat

166

0,5

0,7

22,0

A l'estranger

0,2

0,4

38,2

Alt Penedès

0,3

0,2

3,2

Maresme

0,2

12,0

ocupada del municipi no té

Tarragonès

0,2

10,8

un lloc de treball determinat

Resta comarques

175

0,6

0,8

18,9

14.781

22.425

100,0

7.644

10,3

Ocupats que el seu lloc de treball està ubicat a varis municipis

Total

(57,0%) i del Barcelonès (28,7%). •

El paper de les comarques veïnes del Vallès Occidental i

Garraf

és

molt

reduït

(3,2%). •

Un 7,9% de la població

seva

desenvolupa

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens de 2001 i l’Estadística de Població de 1996, Idescat..

feina en

diversos

municipis6. •

La comarca del Barcelonès

perd pes en l’ocupació de Castelldefels. Tanmateix això és degut, en part, a canvis metodològics introduïts al cens del 20017. •

Tot i que és molt poc significativa, s’observa una lleugera expansió territorial cap a d’altres comarques de Catalunya que tradicionalment han tingut un paper molt reduït en l’ocupació dels residents a Castelldefels. També s’observa aquesta expansió cap a d’altres Comunitats Autònomes de l’Estat i cap a l’estranger.

Hi ha hagut un canvi metodològic en el cens del 2001, enguany les persones que no tenen un destí fix s’han classificat en “Ocupats que el seu lloc de treball està ubicat a varis municipis”. Aquest fet desvirtua una mica les anàlisis ja que no permet comparar l’estructura de les destinacions d’una període a l’altre. 7

Analitzant l’evolució de l’estructura de destinacions 1996-2001, es pot deduir que amb anterioritat aquestes persones estaven classificades en la comarca del Barcelonès.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Per municipis, Castelldefels és el primer mercat laboral dels residents al municipi, la ciutat de Barcelona ocupa el segon lloc. •

Un de cada tres ocupats ha trobat feina a Castelldefels (35,9%).

•

Un de cada quatre ocupats treballa a Barcelona ciutat (24,4%).

•

Els municipis fronterers i més propers a Castelldefels ocupen a un 16,7% de població resident que juntament amb Castelldefels formen un mercat local que ocupa al 52% dels residents.

•

Castelldefels és el principal mercat generador d’ocupació pels residents al municipi, amb tres mil nous llocs de treball creats durant el període 1996-2001. Un creixement relatiu mitjà anual d’un 11,9%. A aquesta xifra cal afegir-hi els llocs de treball ocupats per persones residents a altres municipis: mil llocs de treball més (1.163).

•

En els següents municipis de destí l’ocupació resident creix per sota la mitjana o bé decreix: Sitges, Esplugues de Llobregat, Gavà, Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Sant Just Desvern i Viladecans. Taula 14 Població resident ocupada per municipis de destí. 1996, 2001. 1996 Baix Llobregat

2001 Dif 2001% Col 96 anual

VR 200196 anual

5.038

8.042

34,1

35,9

3.004

11,9

Gavà

1.027

1.219

6,9

5,4

192

3,7

654

1.048

4,4

4,7

394

12,0

Viladecans

503

669

3,4

3,0

166

6,6

Sant Boi de Llobregat

277

424

1,9

147

10,6

Cornellà de Llobregat

276

390

1,9

1,7

114

8,3

Martorell

113

190

0,8

13,6

Esplugues de Llobregat

132

145

0,9

0,6

2,0

Sant Joan Despí

155

0,6

0,7

13,7

Sant Just Desvern

109

0,6

0,5

5,6

357

504

2,4

2,2

147

8,2

4.581

5.480

31,0

24,4

899

3,9

665

828

4,5

3,7

163

4,9

Resta comarca Barcelona Hospitalet de Llobregat, l' Resta comarca Garraf

1996 %Col

Castelldefels

Prat de Llobregat, el

Barcelonès

2001

Sitges

Resta de l'Estat

128

0,7

0,6

5,9

160

151

1,1

0,7

-9

-1,1

166

0,5

0,7

22,0

7,9

1.775

4,5

359

11,2

100,0 100,0

7.644

10,3

Ocupats varis municipis Resta territoris Total

1.775 643

1.002

14.781

22.425

4,4

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens de 2001 i l’Estadística de Població de 1996, Idescat..

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 34 On va a treballar la població ocupada. 2001.

0-20 20-50 50-100 100-200 200-400 400-1.500

1.500-22.426

Treballadors

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

5.2

Qui ocupa els llocs de treball generats al municipi?

•

Taula 15 Llocs de treball per comarques d’origen dels treballadors. 1996, 2001. 1996

2001

6.560

10.180

85,8

Barcelonès

721

1.061

Garraf

127

Vallés Occidental

VR 2001-96 anual

86,1

3.620

11,0

9,4

9,0

340

9,4

246

1,7

2,1

119

18,7

0,9

0,8

5,1

Maresme

0,7

0,3

-19

-7,6

Vallés Oriental

0,2

0,5

43,5

Baix Penedès

0,2

0,4

40,0

Alt Penedès

0,2

24,6

local arriba al 86%. La taula 14

Resta

1,0

0,6

0,5

mostra que la tendència és a

7.650

11.817

100,0

4.167

10,9

augmentar la taxa d’autosuficiència.

Total

2001 (%)

el mercat de treball és eminentment

Dif 200196 anual

Baix Llobregat

1996 (%)

Els moviments atrets confirmen que local, ja que el 68% dels llocs de treball

ocupats

Castelldefels

estan

majoritàriament

per

residents de Castelldefels mateix (taxa

d’autosuficiència)

percentatge que representa el Baix Llobregat en el mercat de treball

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens de 2001 i l’Estadística de Població de 1996, Idescat.

•

Gavà és la principal font de provisió de treballadors d’altres municipis

que es desplacen a treballar a Castelldefels, tot i que la seva incidència sembla disminuir. Entre Gavà, Viladecans, El Prat de Llobregat i Sant Boi de Llobregat cobreixen el 14% dels llocs de treball de Castelldefels. Amb Sitges, en canvi, el flux és molt inferior.

Taula 16 Llocs de treball per municipis d’origen dels treballadors. 1996, 2001

Castelldefels

1996

2001

1996

2001

Dif 200196 anual

VR 200196 anual

5.038

8.042

65,9

68,1

3.004

11,9

Gavà

565

735

7,4

6,2

170

6,0

Barcelona

471

707

6,2

6,0

236

10,0

Viladecans

481

597

6,3

5,1

116

4,8

Hospitalet de Llobregat, l'

176

271

2,3

10,8

Sant Boi de Llobregat

128

212

1,7

1,8

13,1

Prat de Llobregat, el

118

1,2

1,0

5,1

Cornellà de Llobregat

118

0,8

1,0

18,1

635

1.017

8,3

8,6

382

12,0

7.650

11.817

100,0

4.167

10,9

Resta Total

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens de 2001 i l’Estadística de Població de 1996, Idescat.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 35 Llocs de treball per municipis d’origen dels treballadors. 2001.

0-20 20-50 50-100 100-200 200-400 400-800 800-8.050

Treballadors

Font: Web del Instituto Nacional de Estadística (2003).

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

5.3

On hi ha llocs de treball?

Prenent com a referència una àmplia àrea dins de la província, el mapa següent mostra els municipis que presenten un excedent de llocs de treball. És a dir, més llocs de treball que població ocupada resident. Per tant, aquest excedent de llocs de treball és susceptible de ser ocupat per població d’altres municipis. El gràfic mostra diferents conglomerats territorials on hi ha excedents. El principal és el format per l’àrea de Barcelona, l’Hospitalet i el Prat de Llobregat. Altres conglomerats són els formats per l’àrea de Martorell, Abrera i Castellbisbal. El fomat per l’àrea de Santa Perpètua de Mogoda i Granollers, etc. Com pot observar-se en el mapa tots ells estan a una distància significativa de Castelldefels.

Gràfic 36 Llocs de treball excedents en relació a la població ocupada resident. 2001.

Dèficit llocs de treball

0-100

100-500

500-1.000

1.000-2.000

2.000-5.000

5.000-122.000

Treballadors

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística (2003).

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

5.4

Quin és el mercat de treball de les ocupacions?

Aquesta capítol analitza el mercat de treball dels diferents grups ocupacionals. L’anàlisi es fa a grans trets, distingint entre els residents que treballen al municipi, els residents que treballen en d’altres municipis i, finalment, els no residents que treballen al municipi. S’analitza el grau d’autosuficiència i el grau d’autocontenció com a indicadors de possibles desajustos territorials en el mercat d’ocupacions. •

Gairebé el 72% dels 9.283 directius, professionals i tècnics que resideixen a Castelldefels, treballen fora del municipi i, en canvi, hi ha un 33% dels llocs de treball d’aquests nivells a Castelldefels que es cobreixen amb persones d’altres municipis. Es tracta principalment de tècnics i professionals de suport, com mostra el gràfic següent.

•

En el segon grup ocupacional més nombrós, el de treballadors manuals qualificats, el percentatge de treballadors que es desplacen a d’altres municipis és del 65% (sobretot artesans i treballadors qualificats), mentre que un 34% d’aquests llocs de treball en el municipi es cobreixen amb treballadors d’altres municipis.

•

Entre els treballadors que es situen al nivell més baix de l’escala de qualificació ocupacional, gairebé un 47% (979) es desplacen a treballar a d’altres municipis.

Taula 17 Distribució dels llocs de treball i la població ocupada segons grups ocupacionals Residents No residents que treballen que treballen al municipi al municipi Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics

Llocs de treball

Residents que treballen a d'altres municipis

Població ocupada

Taxa Taxa autosuficièn d'autoconten cia % ció %

2.625

1.295

3.920

6.658

9.283

67,0

28,3

738

410

1.148

1.684

2.422

64,3

30,5

Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis

1.791

758

2.549

1.697

3.488

70,3

51,3

Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria

1.776

910

2.686

3.365

5.141

66,1

34,5

Treballadors manuals no qualificats

1.112

402

1.514

979

2.091

73,4

53,2

TOTAL

8.042

3.775

11.817

14.383

22.425

68,1

35,9

Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens de 2001, Idescat.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 37 Població ocupada i llocs de treball a Castelldefels segons grups professionals8

8 - Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors 9 - Treballadors no qualificats 4 - Empleats administratius 1 - Personal directiu 2 - Tècnics i professionals científics 7 - Artesans i treballadors qualificats 5 - Treballadors de serveis 3 - Tècnics i professionals de suport 0

Residents que treballen al municipi No residents que treballen al municipi

500

1.000 1.500 2.000 2.500 3.000 3.500 4.000 4.500

Residents que treballen a d'altres municipis

Font: Elaboració pròpia amb del cens 2001, Idescat.

En relació a les taxes generals d’autocontenció i autosuficiència s’han classificat els grups ocupacionals en Alt, Moderat i Baix d’acord amb el que mostra la següent taula. Els desajustos es produeixen a les zones ombrejades. Els nivells d’autosuficiència baixos indiquen restriccions en l’oferta de mà d’obra que s’ha de cercar en d’altres territoris. Els nivells d’autocontenció baixos indiquen una forta dependència del que passa en d’altres territoris en relació a la situació laboral de la població resident.

S’ha exclòs dos grups ocupacionals que són poc significatius al municipi: el grup 6 - Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres i el grup 0 - Forces armades.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

AUTOCONTENCIÓ

AUTOSUFICIÈNCIA

ALT

MODERAT

ALT

9 - Treballadors no qualificats

1 - Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques

MODERAT

5 - Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços

7 - Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d'instal·lacions i maquinària

BAIX

3 - Tècnics i professionals de suport 8 - Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors 4 - Empleats administratius 2 - Tècnics i professionals científics i intel·lectuals

A l’Annex 1 Autocontenció i autosuficiència per ocupacions es recull aquesta mateixa informació per ocupacions més detallades dins de cadascun d’aquests grups9.

5.5

On va a treballar la població en risc

Les dones amb menys nivell d’estudis treballen majoritàriament a Castelldefels (69,4%), mentre que en el cas dels homes analfabets i sense estudis, gairebé el 58% treballen fora de Castelldefels. Aquest últim col·lectiu és el que mostra una major proporció de desplaçaments a Gavà i a la resta de municipis de la província. Més del 15% no tenen un destí fixe. Menys del 50% de la població ocupada jove treballa a Castelldefels i el 20,5% treballa a Barcelona. La pauta és similar en el cas de la població ocupada de més edat, entre 55 i 64 anys. Més del 50% de la població estrangera ocupada de fora de la UE treballa al municipi, un 10,2% no tenen un destí fix i un 18,5% treballa a Barcelona. A nivell agregat, el principal destí d’aquests grups és Castelldefels i el segon Barcelona, i seguidament els municipis més propers geogràficament a Castelldefels.

A dos dígits de la CNO. S’ha reduït el nombre d’ocupacions per tal de simplificar l’anàlisi. Analitzant la taula de població ocupada resident per ocupacions a 2 dígits s’observa que 31 d’aquestes ocupacions (les de 200 o més ocupats) expliquen el 84,7% del total de l’ocupació. Per tant es simplifica l’anàlisi de 65 ocupacions a 31.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Taula 18 Municipis de destí de la població en risc. 2001. % %

1. Dones estudis 1er grau o inferiors

2. Homes sense estudis o analfabets

3. Ocup. 1524 anys

4. Ocup. 5564 anys

5. Estrangers no UE

Total

08056-Castelldefels

69,4

42,2

44,6

43,3

52,7

49,8

08019-Barcelona

10,9

12,2

20,5

19,1

18,5

17,3

08089-Gavà

4,5

7,2

6,9

4,7

3,1

5,4

08169-Prat de Llobregat (El)

2,3

4,2

3,6

4,2

2,6

3,4

08101-Hospitalet de Llobregat (L´)

2,1

1,7

2,0

3,2

1,5

2,2

08301-Viladecans

1,8

2,6

1,5

1,8

2,0

08200-Sant Boi de Llobregat

0,8

1,2

2,2

1,3

1,0

1,4

08073-Cornellà de Llobregat

0,9

0,4

1,5

1,0

1,1

08114-Martorell

0,2

1,7

0,4

1,6

0,5

0,8

Resta municipis província

1,1

5,5

4,5

5,0

3,2

3,9

No és aplicable

4,3

15,5

7,3

9,9

10,2

8,7

Resta

1,8

6,5

3,9

5,0

3,9

4,1

100,0

Total

Font: Web del Instituto Nacional de Estadística (2003).

Gràfic 38 Municipis de destí de la població en risc. 2001.

0-20

20-50 50-100

100-500

500-600 600-1.142

Treballadors

Font: Web de l’Instituto Nacional de Estadística (2003).

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

6 Dinàmica de les ocupacions a l’àrea de mercat de treball de Castelledels Aquest capítol analitza quina ha estat l’evolució de les ocupacions durant el període 1996-2001 a l’”àrea de mercat de treball” de Castelldefels. Aquesta “àrea de mercat de treball” s’ha definit com aquell conjunt de municipis que reben un flux de més de 100 treballadors residents a Castelldefels. Els municipis que configuren l’àrea de mercat de treball són els següents: Castelldefels, Barcelona, Gavà, el Prat de Llobregat, l'Hospitalet de Llobregat, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Sitges, Martorell, Esplugues de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern

Gràfic 39 Àrea de mercat de treball de Castelldefels.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de mobilitat del cens 2001.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

6.1

Evolució per grans grups ocupacionals

La taula següent mostra l’important augment en l’àrea de mercat de treball de Castelldefels de l’ocupació en el grup de “Treballadors no manuals d'alta qualificació” durant el període 1996-2001. No obstant, a l’altre extrem també hi ha un augment dels “Treballadors no qualificats”, tant manuals (de la “Indústria” i la “Construcció”) com no manuals (dels “Serveis”).

Taula 19 Evolució dels llocs de treball dels grans grups ocupacionals a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. 1996, 2001. 1996

2001

Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics

176.233

415.407

239.174

135,7

Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina

298.198

136.932

-161.266

-54,1

Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis

110.096

163.433

53.337

48,4

Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria

222.030

213.023

-9.007

-4,1

71.245

98.747

27.502

38,6

877.802

1.027.542

149.740

17,1

Treballadors manuals no qualificats Total

Var. Abs.

Var. Rel.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens de 2001 i l’Estadística de Població de 1996, Idescat.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 40 Variació absoluta dels llocs de treball generats a l’àrea de mercat de Castelldefels per grans grups ocupacionals. 1996-2001.

Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina

Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria

Treballadors manuals no qualificats

Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis

Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics

-200.000 -150.000 -100.000

-50.000

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

Font: Elaboració pròpia amb dades del cens 2001, Idescat.

Dins d’aquests grans grups ocupacionals, l’anàlisi a un primer dígit de la CNO mostra que el principal increment en el grup d’alta qualificació s’ha produït en els llocs de treball de “Tècnics i professionals de suport”. Aquest grup ocupacional en termes de qualificació està relacionat amb la formació professional de grau superior. Pel que fa a les professions de baixa qualificació, el que més augmenta és els “Treballadors manuals no qualificats” (o peonatge) i els “Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços “. En canvi, hi ha hagut una pèrdua de llocs de treball en els perfils qualificats de la “Indústria” com són els “Operadors d’instal·lacions i maquinària i muntadors”.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Taula 20 Evolució de les ocupacions (a 1 dígit CNO) a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. 1996, 2001. 1996 0-Forces armades 1-Personal directiu de les empreses i de les administracions públiques 2-Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 3-Tècnics i professionals de suport

2001

Var. Absoluta

Var. Relativa

371

960

589

158,8

83.460

93.299

9.839

11,8

139.928

162.168

22.240

15,9

77.396

159.940

82.544

106,7

4-Empleats administratius

173.647

136.932

-36.715

-21,1

5-Treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerços

110.096

163.433

53.337

48,4

3.842

3.846

0,1

7-Artesans i treballadors qualificats de les indústries manufactureres, la construcció i la mineria, llevat dels operadors d'instal·lacions i maquinària

110.088

125.424

15.336

13,9

8-Operadors d'instal·lacions i maquinària, i muntadors

107.729

82.793

-24.936

-23,1

71.245

98.747

27.502

38,6

877.802

1.027.542

149.740

17,1

6-Treballadors qualificats en activitats agràries i pesqueres

9-Treballadors no qualificats Total

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del cens de 2001 i l’Estadística de Població de 1996, Idescat.

6.2

Evolució per ocupacions

La informació que es presenta en els gràfics següents mostra com han evolucionat les ocupacions dins de cada grup ocupacional en el període 1996-2001. El grup ocupacional, com s’ha comentat en el capítol 4, aglutina ocupacions amb nivells similar de qualificació i, per tant, permet plantejar trajectòries possibles de mobilitat horitzontal entre ocupacions dins d’un mateix grup. El salt entre grups ocupacionals – itineraris verticals- requereix l’obtenció d’una qualificació a través de l’experiència professional o bé mitjançant la formació professional. Aquest apartat procedeix a l’anàlisi més detallat de l’evolució de les ocupacions a dos dígits de la Classificació Catalana d’Ocupacions de 1994 (veure Annex 2 Classificacion Catalana d’ocupacions) per cada grup ocupacional. L’objectiu és conèixer en quines ocupacions s’ha perdut ocupació i en quina se n’ha creat en els darrers anys.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

6.2.1 Treballadors no manuals d'alta qualificació En aquest grup ocupacional es detecta una davallada dels càrrecs de gerència de les empreses de “Comerç” i l’”Hoteleria” amb menys de 10 assalariats, però en canvi augmenten aquests perfils en empreses de dimensions similars en d’altres sectors d’activitat. Una explicació possible a aquest fet seria la creixent concentració empresarial que enregistren aquests sectors (centres comercials, grups hotelers, franquícies, etc.). Per contra, es manté l’ocupació dels autònoms de comerç sense assalariats, amb un caràcter clarament familiar.

Gràfic 41 Treballadors no manuals d'alta qualificació: directius, professionals i tècnics. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels. 12-Gerents d'empreses de comerç amb menys de deu a..

33-Professionals de suport d'operacions financeres..

13-Gerents d'empreses d'hoteleria i restauració am..

21-Professionals de les ciències naturals i la san..

10-Membres del poder executiu i legislatiu, i pers..

15-Gerents d'empreses de comerç sense assalariats..

23-Professionals del dret..

14-Gerents d'altres empreses amb menys de deu assa..

28-Professionals de l'ensenyament associats a titu..

31-Tècnics en ciències naturals i en sanitat..

30-Tècnics en ciències físiques, químiques i engin..

26-Professionals de les ciències físiques, químiqu.. -15.000

-10.000

-5.000

5.000

10.000

15.000

Font: Elaboració pròpia amb del cens 2001, Idescat.

6.2.2 Treballadors no manuals de qualificació mitjana En aquest grup ocupacional les dades mostren una disminució important de les ocupacions de gestió administrativa que, en part, es deu a un problema de classificació entre aquest grup i el

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

d’auxiliars administratius, que creix molt. Per tant, es pot dir que en general les ocupacions d’administració es mantenen força estables en aquest període.

Gràfic 42 Treballadors no manuals de qualificació mitjana: personal administratiu i d'oficina. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels.

34-Professionals de suport de gestió administrativa

41-Empleats de biblioteques, serveis de correus i similars

42-Operadors de màquines d'oficina

46-Caixers, taquillers i altres empleats similars que tracten directament amb el públic

43-Auxiliars administratius sense tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats

45-Empleats d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes que tracten directament amb el públic

40-Empleats de serveis comptables, financers i serveis de suport a la producció i el transport

44-Auxiliars administratius amb tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats -80.000

-60.000

-40.000

-20.000

20.000

40.000

60.000

6.2.3 Treballadors no manuals de baixa qualificació Aquest grup ocupacional és el que més creix, cap de les ocupacions que inclou disminueix en aquest període. El principal creixement es dóna en els treballadors del “Comerç”. En segon lloc, en els treballadors de l’”Hoteleria i, finalment, en els treballadors de l’”Atenció a les persones”. S’observa cert estancament pel que fa a les ocupacions relacionades amb els “Serveis de protecció i seguretat”.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 43 Treballadors no manuals de baixa qualificació: venedors de comerços i treballadors dels serveis. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels.

52-Treballadors de serveis de protecció i seguretat

51-Treballadors de serveis personals

50-Treballadors de serveis de restauració

53-Dependents de comerç i similars

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

Font: Elaboració pròpia amb del cens 2001, Idescat.

6.2.4 Treballadors manuals qualificats Malgrat el sector industrial ha perdut ocupació en els últims anys, pot observar-se com no totes les ocupacions industrials perden ocupació durant el període 1996-2001. El més rellevant és la forta pèrdua d’ocupació a nivell de “Comandaments intermedis d’instal·lacions industrials fixes”, excepte els “Encarregats de la metal·lúrgia i de tallers mecànics”, que guanyen ocupació. En aquest grup, per contra, les ocupacions que més creixen són els “Operadors d’instal·lacions industrials fixes” en general, les vinculades a la “Construcció” i la “Metal·lúrgia”. Tanmateix, cal matisar aquesta anàlisi ja que no es disposa de dades més recents sobre l’evolució de les ocupacions i la dinàmica empresarial i d’ocupació al sector industrial analitzada en el capítol 7 sembla indicar un clar declivi del sector industrial en l’àrea de mercat de treball de Castelldefels.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 44 Treballadors manuals qualificats: treballadors de l'agricultura, construcció, artesans i operadors de maquinaria. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels.

80-Caps d'equip i encarregats d'instal·lacions ind.. 82-Encarregats d'operadors de màquines fixes.. 86-Conductors de vehicles de transport urbà o per .. 76-Mecànics i ajustadors de maquinària i equips el.. 78-Treballadors de la indústria de l'alimentació, .. 79-Treballadors del tractament de la fusta, ebenis.. 63-Pescadors i treballadors qualificats en activit.. 74-Treballadors de les indústries extractives.. 62-Treballadors qualificats en altres activitats a.. 60-Treballadors qualificats en activitats agrícole.. 61-Treballadors qualificats en activitats ramadere.. 77-Mecànics de precisió en metalls, treballadors d.. 00-Forces armades.. 85-Maquinista de locomotora, operador de maquinàri.. 70-Encarregats d'obra i altres encarregats de la c.. 84-Muntadors i engalzadors.. 83-Operadors de màquines fixes.. 75-Soldadors, planxistes, muntadors d'estructures .. 73-Encarregats de la metal·lúrgia i caps de taller.. 71-Treballadors d'obres estructurals de la constru.. 72-Treballadors d'acabats de la construcció i simi.. 81-Operadors d'instal·lacions industrials fixes i .. -30.000

-25.000

-20.000

-15.000

-10.000

-5.000

5.000

10.000

6.2.5 Treballadors manuals no qualificats Finalment, en el grup de “Treballadors manuals no qualificats”10, es veu clarament el transvasament que hi va havent del peonatge industrial cap al transport i logística, el comerç, la construcció i els empleats domèstics (el creixement d’aquest últim grup està força vinculat al desenvolupament de l’activitat residencial al municipi, principalment de perfils ocupacionals de nivell alt, i l’augment de l’activitat empresarial).

Que inclou les següents ocupacions: manipuladors de càrrega, repossadors d’hipermercat, empaquetadors a mà, peó de la construcció, peó indústries manufactureres, escombriaires, llegidors de comptadors, recaptadors de monedes, porters, conserges, vigilants, netejadors, cambrers de pis, personal de neteja, servei domèstic, venedors a domicili, telefònics i ambulants, etc.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 45 Treballadors manuals no qualificats. Evolució 1996-2001 a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels.

97-Peons de les indústries manufactureres 92-Conserges d'edificis, netejavidres i vigilants

95-Peons de la mineria

94-Peons agraris i pesquers

93-Altres treballadors no qualificats en altres serveis 98-Peons del transport i descarregadors 90-Treballadors no qualificats del comerç

96-Peons de la construcció 91-Empleats domèstics i resta de personal de neteja d'interior d'edificis -15.000

-10.000

-5.000

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

Font: Elaboració pròpia amb del cens 2001, Idescat.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

7 Dinàmica empresarial i sectorial L’anàlisi de la dinàmica sectorial s’ha realitzat a partir de les dades procedents del registre de cotitzacions de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS)11 i del registre del Règim Especial de la Seguretat Social de Treballadors per Compte Pròpia o Autònoms (RETA). Malgrat les seves limitacions és la font d’informació més actualitzada sobre l’ocupació i el seu comportament. És per això que en aquest apartat s’ha realitzat l’anàlisi de l’evolució recent dels centres de cotització del règim general de la Seguretat Social (en endavant establiments), dels treballadors afiliats amb alta laboral al règim general (en endavant ocupació assalariada) i dels treballadors afiliats al Règim Especial de la Seguretat Social de Treballadors per Compte Propi o Autònoms (en endavant treballadors per compte pròpia) pel període 2001-2004. Una altre consideració metodològica a tenir en compte és que l’àrea de mercat de treball utilitzada en aquest apartat no inclou Barcelona ni Sitges ja que només es disposa de les dades dels municipis de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels que pertanyen al Baix Llobregat.

7.1

Balanç general

El període 2001-04 es tanca amb un saldo favorable de 698 establiments més i un creixement relatiu del 5%. Els sectors on es registra un augment més significatiu en el nombre d’establiments són (en ordre decreixent): “Transport, comunicacions, intermediació financera i serveis empresarials” amb 532 establiments més i un creixement relatiu del 22,8%, la “Construcció” amb 185 establiments més i un creixement relatiu del 9,5%, l“Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals” amb 126 establiments més i un 7,5% de creixement relatiu. Contràriament, la “Indústria” és el sector que enregistra una davallada més significativa i el període 2001-04 es tanca amb un saldo negatiu de 235 establiments menys. També cal

L'afiliació al sistema de la Seguretat Social, que és obligatòria per a totes les persones incloses en el camp d'aplicació de la Seguretat Social i única per a tota la vida del treballador, s'organitza en l'actualitat en els següents règims: general, especial de la mineria del carbó, especial agrari, especial d'empleats de la llar, especial de treballadors autònoms i especial de treballadors del mar. Les dades que es presenten es refereixen exclusivament al règim general i al règim especial de la mineria del carbó i són resultat de l'explotació del fitxer d'afiliació de treballadors efectuada per la Gerència d'Informàtica de la Seguretat Social. Inclouen tots els afiliats en aquests dos règims en alta laboral o en situacions assimilades (incapacitat temporal, suspensió per regulació d'ocupació, atur parcial, etc.). S'ha de ressenyar que el nombre d'afiliats no correspon necessàriament al de treballadors, sinó al de situacions que generen obligacions de cotitzar: la mateixa persona es comptabilitza tantes vegades com situacions de cotització tingui, ja sigui perquè té diverses activitats laborals en un mateix règim o en altres.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

assenyalar que l’”Hoteleria” ha enregistrat un comportament positiu durant el període 2001-04 amb 97 establiments més i un creixement relatiu del 9,2%. Encara que el seu pes sigui reduït, és de destacar també el bon comportament del sector primari, tant en termes d’ocupació com en el nombre d’establiments, per la rellevància que té per Castelldefels, on s’ubica l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. Resumint, es constata una important davallada de la indústria manufacturera en aquest període. En canvi creix el nombre d’establiments en activitats vinculades al transport, les comunicacions, la intermediació financera, els serveis empresarials, etc. La taula següent mostra com aquest creixement s’està produint tant en el que és pròpiament la logística (transport, emmagatzematge i comunicacions), com en les activitats immobiliàries i els serveis empresarials. És a dir, principalment en el sector Serveis.

Taula 21 Variació en el nombre de centres de cotització al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 20012004 2.001 Sector primari

2.002

2.003

2.004

Var. Absoluta

Var. Relativa

13,3

Indústria

2.395

2.344

2.246

2.160

-235

-9,8

Construcció

1.953

1.993

2.056

2.138

185

9,5

Comerç

4.400

4.388

4.382

4.388

-12

-0,3

Hoteleria

1.050

1.075

1.108

1.147

9,2

Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc

2.332

2.486

2.690

2.864

532

22,8

Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals

1.689

1.734

1.796

1.815

126

7,5

-4

-4,3

125,0

13.945

14.142

14.403

14.643

698

5,0

Activitats de les llars Sense classificar Total

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Registre General de la Seguretat Social.

L’evolució de la població ocupada assalariada corrobora la davallada de la indústria en general, el fort increment de l’activitat en els sectors del transport, les comunicacions, la intermediació financera i els serveis empresarials i, en menor mesura, l’increment de l’ocupació assalariada en la construcció i en l’àmbit dels serveis a les persones i l’administració pública.

Cal advertir que l'any 1993 el règim especial dels funcionaris de l'Administració local es va integrar al règim general.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

L’anàlisi conjunta de l’evolució dels establiments i l’ocupació assalariada apunta cap a un procés de concentració del sector “Comerç” ja que es registra una pèrdua relativa del –0,3% en el nombre d’establiments mentre que l’ocupació creix en un 7,3% en el mateix període. També explica que la pèrdua d’ocupació a la “Indústria” ha estat molt més gran que la reducció en el nombre d’establiments, un –14,6% front el –9,8%. Contràriament, l’ocupació creix molt per sobre del nombre d’establiments en els sectors “Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals” (11,2% i 7,5% respectivament) i la “Construcció” (13,1% i 9,5% respectivament).

Taula 22 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 2001-2004 2001 Sector primari

2002

2003

2004

Var. absoluta

Var. relativa

153

206

242

215

40,5

Indústria

46.333

44.631

43.377

39.567

-6.766

-14,6

Construcció

14.306

14.529

14.951

16.181

1.875

13,1

Comerç

31.312

31.779

31.761

33.600

2.288

7,3

Hoteleria

8.765

9.065

9.402

9.516

751

8,6

Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc

21.922

23.703

25.875

26.768

4.846

22,1

Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals

20.443

21.235

22.314

22.734

2.291

11,2

121

117

126

122

0,8

35,7

143.369

145.275

148.054

148.722

5.353

3,7

Activitats de les llars Sense classificar Total

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Registre General de la Seguretat Social.

Contràriament al que mostraven les dades censals pel període 1996-2001, des del 2001 en endavant ha augmentat considerablement el nombre de treballadors i treballadores per compte propi, principalment en el sector “Immobiliari”, la “Construcció”, el “Comerç” i el “Transport, l’emmagatzematge i les comunicacions”. Aquest increment de l’ocupació per compte propi es deu en bona part als processos d’externalització que s’enregistren en quasi tots els sectors empresarials. En aquest sentit la tendència observada és que l’activitat de les empreses es limita cada cop més als processos productius i es subcontracten tots aquells serveis de suport a la producció (els serveis tècnics, el manteniment de maquinària, etc.). Aquest procés on es fa més evident és en la “Indústria”, que perd ocupació assalariada i nombre d’establiments, però augmenten el nombre de treballadors per compte propi. D’altra banda, el sector on creix de forma més significativa els treballadors per compte propi és la “Construcció”  Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

amb un creixement relatiu del 30% front el 13,1% de la població assalariada durant el període 2001-04. En el sector de l“Educació, sanitat, serveis socials i personals” també enregistra increments significatius.

Taula 23 Variació en el nombre d’afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels, per grans sectors d’activitat. 2001-2004 2.001

Sector primari

2.002

2.003

2.004

Var. Var. Absolut Relativa a

0,0

Indústria

318

314

316

330

3,8

Construcció

508

560

599

661

153

30,1

Comerç

1.230

1.260

1.300

1.303

5,9

Hosteleria

454

461

474

487

7,3

Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc

905

950

1.000

1.142

237

26,2

Educació, sanitat, serveis socials i personals

446

476

524

555

109

24,4

3.877

4.036

4.227

4.494

617

15,9

Total

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Règim Especial de la Seguretat Social de Treballadors per Compte Propi o Autònoms (RETA).

Els següents gràfics sintetitzen l’evolució per grans sectors dels establiments, l’ocupació assalariada i l’ocupació per compte propi durant el període 2001-04.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 46 Variació en el nombre de centres de cotització al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 2001-2004

Indústria

Comerç

Activitats de les llars

Sector primari

Hosteleria Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals Construcció Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc -300

-200

-100

100

200

300

400

500

600

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Registre General de la Seguretat Social.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 47 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors d’activitat. 2001-2004

Indústria

Activitats de les llars

Sector primari

Hosteleria

Construcció

Comerç Administració pública, educació, sanitat, serveis socials i personals Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc -8.000

-6.000

-4.000

-2.000

2.000

4.000

6.000

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Registre General de la Seguretat Social.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 48 Variació en el nombre d’afiliats al Règim Especial de Treballadors Autònoms de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels per grans sectors i per sectors. 2001-2004.

Sector primari

Indústria

Hosteleria

Comerç

Educació, sanitat, serveis socials i personals

Construcció

Transport, comunicacions, intermediació financera, serveis empresarials, etc 0

100

150

200

250

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Règim Especial de de Treballadors per Compte Propi o Autònoms .

A continuació i a mode de síntesi s’entra en detall en el sector terciari donat que és el principal generador d’ocupació i s’analitzen al llarg del capítol les implicacions potencials en el mercats de treball de Castelldefels. La següent taula fa una classificació de les activitats econòmiques del sector Serveis i descriu la composició i evolució de l’ocupació en funció d’aquestes implicacions. Dins el sector terciari s’observa que els “Serveis a la producció” és el principal generador d’ocupació amb un creixement relatiu del 35,4% durant el període 2001-04. En segon lloc, els “Serveis socials” amb un 14,4% i amb igual creixement hi ha els “Serveis personals” i els “Serveis de distribució” amb aproximadament un creixement del 6%.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Taula 24 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels segons tipologia de serveis. 2001-2004 2.001

2.002

2.003

2.004

Var. Absoluta

Var. Relativa

Serveis a la producció

13.248

14.689

16.920

17.943

4.695

35,4

Serveis de distribució

39.986

40.793

40.716

42.425

2.439

6,1

Serveis personals

15.036

15.125

15.851

16.023

987

6,6

Serveis socials

14.293

15.292

15.991

16.349

2.056

14,4

Resta sectors Total

60.806

59.376

58.576

55.982

-4.824

-7,9

143.369

145.275

148.054

148.722

5.353

3,7

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Registre General de la Seguretat Social.

A continuació es detallen cadascun dels grans sectors analitzats i el detall del sector terciari segons aquesta classificació. També s’analitza l’impacte transversal que tindrà l’ampliació de l’aeroport en l’activitat econòmica de l’àrea del Delta i en l’ocupació.

7.2

Indústria

La ”Indústria manufacturera” perd 239 establiments durant el període 2001-04, un 10,1% del total d’establiments. Tanmateix, aquest comportament negatiu generalitzat amaga comportaments diferenciats en funció dels subsectors i activitats. Tal i com mostra el gràfic a continuació, l’evolució de l’ocupació assalariada és lleugerament positiva (en ordre creixent) pels sectors de la metal·lúrgia, l’edició i arts gràfiques i, finalment, la captació, depuració i distribució d’aigua. Els sectors que perden més ocupació assalariada són de forma significativa la “Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics”12 amb més de 2.500 assalariats menys. En segon lloc, la “Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques” amb aproximadament 1.000 assalariats menys. Un altre sector industrial que perd força ocupació – però en molta menys intensitat que els anteriors – és la “Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs” amb més de 500 assalariats menys. Altres sectors industrials que perden un nombre significatiu d’assalariats són

Inclou “Fabricació de vidre i productes de vidre”, “Fabricació de productes ceràmics no refractaris llevat dels destinats a la construcció; fabricació de productes ceràmics refractaris”, “Fabricació de rajoles de València i rajoles de ceràmica”, “Fabricació de maons, teules i productes de terra cuita per a la construcció”, “Fabricació de ciment, calç i guix”, “Fabricació d'elements de formigó, guix i ciment”, “Indústries de la pedra” i “Fabricació de productes minerals no metàl·lics diversos”.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

(per ordre decreixent) : “Indústries químiques”, “Indústries de la confecció i de la pelleteria”, “Indústries de productes alimentaris i begudes”, “Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips”, “Indústries del paper”.

Gràfic 49 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Indústria. 2001-2004

26 - FABRICACIÓ D'ALTRES PRODUCTES MINERALS NO MET... 25 - FABRICACIÓ DE PRODUCTES DE CAUTXÚ I MATÈRIES ... 34 - FABRICACIÓ DE VEHICLES DE MOTOR, REMOLCS I SE... 24 - INDÚSTRIES QUÍMIQUES... 18 - INDÚSTRIES DE LA CONFECCIÓ I DE LA PELLETERIA... 15 - INDÚSTRIES DE PRODUCTES ALIMENTARIS I BEGUDES... 28 - FABRICACIÓ DE PRODUCTES METÀL.LICS, LLEVAT DE... 21 - INDÚSTRIES DEL PAPER... 29 - INDÚSTRIES DE LA CONSTRUCCIÓ DE MAQUINÀRIA I ... 31 - FABRICACIÓ DE MAQUINÀRIA I MATERIALS ELÈCTRIC... 36 - FABRICACIÓ DE MOBLES; ALTRES INDÚSTRIES MANUF... 33 - FABRICACIÓ D'EQUIPS I INSTRUMENTS MEDICOQUIRÚ... 17 - INDÚSTRIES TÈXTILS... 20 - INDÚSTRIES DE LA FUSTA I DEL SURO, LLEVAT DE ... 19 - PREPARACIÓ, ADOBAMENT I ACABAMENT DEL CUIR; F... 32 - FABRICACIÓ DE MATERIALS ELECTRÒNICS; FABRICAC... 13 - EXTRACCIÓ DE MINERALS METÀL.LICS... 30 - FABRICACIÓ DE MÀQUINES D'OFICINA I EQUIPS INF... 40 - PRODUCCIÓ I DISTRIBUCIÓ D'ENERGIA ELÈCTRICA, ... 14 - EXTRACCIÓ DE MINERALS NO METÀL.LICS NI ENERGÈ... 37 - RECICLATGE... 35 - FABRICACIÓ D'ALTRES MATERIALS DE TRANSPORT... 27 - METAL.LÚRGIA... 22 - EDICIÓ, ARTS GRÀFIQUES I REPRODUCCIÓ DE SUPOR... 41 - CAPTACIÓ, DEPURACIÓ I DISTRIBUCIÓ D'AIGUA...

-3.000

-2.500

-2.000

-1.500

-1.000

-500

500

Font: Elaboració pròpia amb del cens 2001, Idescat..

7.3

Construcció

La “Construcció” amb 185 establiments més i un creixement relatiu del 9,5% es situa en un dels sectors generadors d’activitat econòmica durant el període 2001-04. L’ocupació creix molt per sobre del nombre d’establiments: un 13,1% front el 9,5%. També és el sector que registra un creixement més intensiu dels treballadors per compte propi amb un creixement relatiu del 30%, tot indicant una clara tendència a la subcontractació de l’activitat. D’una banda el recalentament de l’activitat constructora degut als elevats preus de l’habitatge i l’anomenada “bombolla immobiliària” tendeixen a fer pensar que l’activitat constructora en l’àmbit  Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

residencial s’anirà desaccelerant a curt i mig termini. D’altra banda, aquesta desacceleració de l’activitat –que fins al moment actual no s’ha registrat- pot compensar-se amb les actuacions públiques i privades previstes en l’àmbit de les inversions en infrastructures viàries i de comunicacions (ampliació de l’aeroport, port, vies de comunicació) i l’atracció que aquestes inversions puguin exercir sobre determinats serveis auxiliars i empresarials (centres de recerca, centres i parcs de negocis, etc.).

7.4

Serveis a la producció

Els “Serveis a la producció” són entrades intermèdies a d’altres activitats productives que són oferides a d’altres empreses, encara que les unitats familiars també són consumidors importants en alguns casos. Es caracteritzen per un alt contingut d’informació i sovint són contractes de serveis de suport que poden ser proveïts “a casa”. Són “Serveis a la producció” els “Serveis a empreses i a serveis professionals”, els “Serveis financers”, les “Assegurances” i els “Serveis immobiliaris” (codis 65-74 de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques de 1993). Aquestes activitats estan a la capçalera de l’economia del coneixement, fent ús extensiu de les TIC i treballadors altament qualificats. El comerç internacional de serveis “estratègics” a les empreses està creixent i els països que desenvolupin una avantatge comparativa seran capaços d’incrementar la seva ocupació de mà d’obra qualificada. La creació d’ocupació en els “Serveis a la producció” és liderada pel subsector “Altres activitats empresarials“13 amb 2.832 nous llocs de treball generats durant el període 2001-04 i un creixement relatiu del 29,6%. En segon lloc, les activitats de “Recerca i desenvolupament” són les que han crescut més en termes absoluts, s’ha multiplicat per 10 durant el període 2001-04 i són les que registren el creixement relatiu més important (nou campus de la UPC i Institut de Recerca Aplicada de la UOC-IN3). Aquesta tendència reforça i corrobora la necessitat estratègica que té Castelldefels de consolidar el Parc Mediterrani de la Tecnologia (PMT) per posicionar-se com a refent en activitats

Inclou: Activitats jurídiques, de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria, assessoria fiscal, estudis de mercat i enquestes d'opinió pública; consulta i assessorament sobre direcció i gestió empresarial, gestió de societats de cartera, Serveis tècnics d'arquitectura i enginyeria, i altres activitats relacionades amb l'assessorament tècnic, Assaigs i anàlisis tècnics , Publicitat, Selecció i col·locació de personal, Serveis d'investigació i de seguretat, Activitats industrials de neteja, Activitats empresarials diverses

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

recerca, innovació i transferència de coneixement en un moment en què està creixent l’ocupació en aquest camp. Inaugurat l’any 2001, el PMT compta amb 200.000 m2 de sostre edificable, dels quals actualment se n’han construït entre 50.000 i 60.000, és a dir, que encara hi ha disponibles entre el 70% i el 75%. Actualment, 30.000 m2 estan ocupats per l’Escola Politècnica Superior de Castelldefels (EPSC), que en principi té prevista en una futur una ampliació de fins 75.000m2. A més, el PMT compta també en l’actualitat amb la seu de l’Escola Superior d’Agricultura (ESAB) i amb cinc centres de recerca públics i semipúblics i dues empreses privades del sector de les noves tecnologies. Segons fonts qualificades consultades, de cara al 2.010 es vol impulsar aquesta última línia, l’atracció d’empreses privades. Es preveu que, a l’horitzó 2.010, el PMT mogui al voltant de 10.000 persones entre treballadors i treballadores i estudiants (actualment hi ha 2000 estudiants). Un altre subsector que ha registrat un fort creixement d’ocupació ha estat les “Activitats immobiliàries” amb un saldo net de 492 nous llocs de treball i un creixement relatiu del 38,3%.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Les següents taules detallen per sectors l’evolució de l’ocupació assalariada durant el període 2001-2004.

Taula 25 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels dels Serveis a la producció. 2001-2004 2.001 74 - ALTRES ACTIVITATS EMPRESARIALS

2.002

2.003

2.004

Var. Absoluta

Var. Relativa

9.561

10.866

11.699

12.393

2.832

29,6

111

112

1.356

1.393

1.282

1.155,0

1.285

1.349

1.564

1.777

492

38,3

71 - LLOGUER DE MAQUINÀRIA I EQUIPS SENSE OPERARI, D'EFECTES PERSONALS I ESTRIS DOMÈSTICS

874

906

997

983

109

12,5

67 - ACTIVITATS AUXILIARS DE LA MEDIACIÓ FINANCERA

179

167

175

200

11,7

66 - ASSEGURANCES I PLANS DE PENSIONS, LLEVAT DE LA SEGURETAT SOCIAL OBLIGATÒRIA

100

109

17,2

65 - MEDIACIÓ FINANCERA, LLEVAT D'ASSEGURANCES I PLANS DE PENSIONS

-3

-14,3

1.124

1.165

996

1.070

-54

-4,8

73 - RECERCA I DESENVOLUPAMENT 70 - ACTIVITATS IMMOBILIÀRIES

72 - ACTIVITATS INFORMÀTIQUES

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Registre General de la Seguretat Social.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 50 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis a la producció. 2001-2004

72 - ACTIVITATS INFORMÀTIQUES

65 - MEDIACIÓ FINANCERA, LLEVAT D'ASSEGURANCES I PLANS DE PENSIONS 66 - ASSEGURANCES I PLANS DE PENSIONS, LLEVAT DE LA SEGURETAT SOCIAL OBLIGATÒRIA 67 - ACTIVITATS AUXILIARS DE LA MEDIACIÓ FINANCERA 71 - LLOGUER DE MAQUINÀRIA I EQUIPS SENSE OPERARI, D'EFECTES PERSONALS I ESTRIS DOMÈSTICS 70 - ACTIVITATS IMMOBILIÀRIES

73 - RECERCA I DESENVOLUPAMENT

74 - ALTRES ACTIVITATS EMPRESARIALS -500

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Registre General de la Seguretat Social.

7.5

Serveis de distribució

Els “Serveis de distribució” mouen productes, informació i persones. Alguns d’aquests serveis són de consum final (pe. Viatges de vacances), però la majoria són de suport al consum final (pe. Comerç) o la producció (pe. Transport de mercaderies). Són Serveis de distribució els “Comerç minorista i majorista”, els “Serveis de transport” i les “Comunicacions” (codis 51-52,60-64 de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques de 1993). Les comunicacions i els transports són caracteritzats per grans capitals que ofereixen relativament bones condicions d’ocupació. Pel contrari, el comerç és un gran generador de llocs de treball mal remunerats i poc estables, especialment per les dones. Per subsectors l’increment més gran en ocupació l’ha registrat el “Comerç a l’engròs” amb un saldo net de 1.753 llocs de treball i un creixement relatiu del 12,0%.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

En segon lloc, el “Comerç al detall” i el “Transport terrestre i transport per canonades”14 amb aproximadament un saldo net de 700 llocs de treball. Tanmateix, les activitats de “Transport” han enregistrat una major creixement relatiu. Les activitats de “Correus i Telecomunicacions” se situen en un tercer grup amb un saldo net d’uns 300 llocs de treball i, això si, un creixement relatiu molt important, del 85%. Dins dels “Serveis a la Producció” també hi ha subsectors que enregistren pèrdues en l’ocupació. És el cas de “Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors; venda al detall de combustible per a vehicles de motor”15 i les “Activitats afins al transport; activitats d'agències de viatges”

que perd uns 1.000 llocs de treball, un –22,3% en termes

relatius. Taula 26 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels dels Serveis de distribució. 2001-2004 2.001

2.002

2.003

2.004

Var. Absoluta

Var. Relativa

51 - COMERÇ A L'ENGRÒS I INTERMEDIARIS DEL COMERÇ, LLEVAT DE VEHICLES DE MOTOR I MOTOCICLETES

14.576

15.137

15.844

16.329

1.753

12,0

52 - COMERÇ AL DETALL, LLEVAT DEL COMERÇ DE VEHICLES DE MOTOR, MOTOCICLETES I CICLOMOTORS; REPARACIÓ D'EFECTES PERSONALS I ESTRIS DOMÈSTICS

12.919

12.840

12.403

13.706

787

6,1

3.422

3.573

3.804

4.135

713

20,8

64 - CORREUS I TELECOMUNICACIONS

345

496

578

640

295

85,5

62 - TRANSPORT AERI I ESPACIAL

426

400

557

569

143

33,6

50 - VENDA, MANTENIMENT I REPARACIÓ DE VEHICLES DE MOTOR, MOTOCICLETES I CICLOMOTORS; VENDA AL DETALL DE COMBUSTIBLE PER A VEHICLES DE MOTOR

3.817

3.802

3.514

3.565

-252

-6,6

63 - ACTIVITATS AFINS AL TRANSPORT; ACTIVITATS D'AGÈNCIES DE VIATGES

4.481

4.545

4.016

3.481

-1.000

-22,3

60 - TRANSPORT TERRESTRE; TRANSPORT PER CANONADES

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Registre General de la Seguretat Social.

Inclou: Transport per ferrocarril, Altres tipus de transport terrestre, Transport per canonada.

Inclou: Venda de vehicles de motor, Manteniment i reparació de vehicles de motor, Venda de recanvis i accessoris de vehicles de motor, Venda, manteniment i reparació de motocicletes i ciclomotors, i dels seus recanvis i accessoris, Venda al detall de carburants per a l'automoció.

Inclou: Manipulació i dipòsit de mercaderies, Altres activitats afins al transport, Activitats de les agències de viatges, majoristes i detallistes de turisme, i altres activitats d'ajut al sector turístic

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Gràfic 51 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis de distribució. 2001-2004

63 - ACTIVITATS AFINS AL TRANSPORT; ACTIVITATS D'AGÈNCIES DE VIATGES 50 - VENDA, MANTENIMENT I REPARACIÓ DE VEHICLES DE MOTOR, MOTOCICLETES I CICLOMOTORS; VENDA AL DETALL DE COMBUSTIBLE PER A VEHICLES DE MOTOR 62 - TRANSPORT AERI I ESPACIAL

64 - CORREUS I TELECOMUNICACIONS

60 - TRANSPORT TERRESTRE; TRANSPORT PER CANONADES 52 - COMERÇ AL DETALL, LLEVAT DEL COMERÇ DE VEHICLES DE MOTOR, MOTOCICLETES I CICLOMOTORS; REPARACIÓ D'EFECTES PERSONALS I ESTRIS DOMÈSTICS 51 - COMERÇ A L'ENGRÒS I INTERMEDIARIS DEL COMERÇ, LLEVAT DE VEHICLES DE MOTOR I MOTOCICLETES -1.500 -1.000

-500

500

1.000

1.500

2.000

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Registre General de la Seguretat Social.

Un element a tenir present pel que fa al comerç i que tindrà incidència a tota l’àrea de mercat de treball però sobretot a Castelldefels, que és on està ubicat, és l’obertura a partir de setembre 2005 del centre comercial l’Ànec Blau, impulsat pel Grup Comerciants Castelldefels amb la participació de l’empresa Superco, especialitzada en la promoció i gestió de centres comercials. Amb unes instal·lacions de 85.000 m2 construïts i 27.909 m2 de SBA, que acolliran un total de 145 botigues, està previst que l’Ànec Blau generi al voltant d’uns 1.200 llocs de treball, 500 dels quals seran indirectes (per exemple transportistes) però la resta seran ocupacions directament de comerç, (dependents, encarregats, caixers, agents de vendes, gerents, mosso magatzem, reposadors d’hipermercat, etc.). Això suposa augmentar l’oferta de llocs de treball del municipi en aproximadament un 10% (actualment 11.817, veure capítol 4).

7.6

Serveis personals

El “Serveis personals” proveeixen consums finals a les unitats familiars i són caracteritzats pel contacte directe entre el consumidor i el proveïdor del servei. L’autoservei és habitualment una alternativa viable a la demanda i oferta del mercat.  Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Són “Serveis personals” els “Hotels, bars i restaurants”, les “Activitats recreatives i serveis culturals”, els “Serveis domèstics”, els “Altres serveis personals” (codis 55,90,92-95 de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques de 1993). El principal generador de llocs de treball “brossa”, però a l’hora una font important d’oportunitats d’ocupació pels treballadors menys qualificats i dones. La capacitat de substitució entre l’opció a comprar i l’autoservei de les unitats familiars implica que la demanda de mercat de treball és molt sensible als costos laborals. L’Hoteleria com s’ha vist amb anterioritat creix en nombre d’establiments, en ocupació assalariada i en ocupació per compte propi durant el període 2001-04 (un 9,2%, 8,6% i 7,3% respectivament). És situa com el primer subsector en creació d’ocupació neta dels “Serveis personals” amb 751 llocs de treball i un creixement relatiu del 8,6%. El segon subsector en nombre de llocs de treball generats ha estat el d’” Activitats diverses de serveis personals”17 amb 224 llocs de treball i un creixement relatiu del 13%. Es significatiu l’increment relatiu de l’ocupació en les “Activitats de sanejament públic” que han enregistrat un creixement del 28,5%. Pel que fa a la pèrdua d’ocupació aquesta s’enregistra en les “Activitats recreatives, culturals i esportives” amb 152 llocs de treball menys i una variació relativa del –3,9%. Pel que fa a les “Llars que ocupen personal domèstic” la informació que dóna el RGSS no és prou fiable ja que només contempla els treballadors que cotitzen i és un sector on la incidència de l’economia submergida és molt important.

Inclou: Rentatge, neteja i tenyiment de peces tèxtils i de pell, Perruqueria i altres tractaments de bellesa, Pompes fúnebres i activitats que s'hi relacionen, Activitats termals i balnearis, Altres activitats de manteniment físic corporal, Altres activitats de serveis personals.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Taula 27 Variació en el nombre de treballadors afiliats amb alta laboral al RGSS de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels dels Serveis personals. 2001-2004 2.001

2.002

2.003

2.004

Var. Absoluta

Var. Relativa

55 - HOTELERIA

8.765

9.065

9.402

9.516

751

8,6

93 - ACTIVITATS DIVERSES DE SERVEIS PERSONALS

1.720

1.755

1.888

1.944

224

13,0

90 - ACTIVITATS DE SANEJAMENT PÚBLIC

572

658

733

735

163

28,5

95 - LLARS QUE OCUPEN PERSONAL DOMÈSTIC

121

117

126

122

0,8

3.858

3.530

3.702

3.706

-152

-3,9

92 - ACTIVITATS RECREATIVES, CULTURALS I ESPORTIVES

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Registre General de la Seguretat Social.

Gràfic 52 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis personals. 2001-2004

92 - ACTIVITATS RECREATIVES, CULTURALS I ESPORTIVES

95 - LLARS QUE OCUPEN PERSONAL DOMÈSTIC

90 - ACTIVITATS DE SANEJAMENT PÚBLIC

93 - ACTIVITATS DIVERSES DE SERVEIS PERSONALS

55 - HOTELERIA

-200

-100

100

200

300

400

500

600

700

800

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Registre General de la Seguretat Social.

En aquest punt cal tenir present l’impacte que tindrà la imminent construcció a Viladecans dels nous hotels a la zona de Can Calderon i els dos més que es preveu construir en un futur a Bitagora i Vilamarina. Els dos hotels que es comencen a construir ara a Can Calderon sumaran més de dues-centes habitacions que podran donar allotjament a uns 400 usuaris.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

7.7

Serveis socials

Els “Serveis socials” (i col·lectius) proveeixen consums finals a les unitats familiars i es distingeixen pel seu caràcter fora de mercat. És molt comú el finançament públic i el consum col·lectiu, tan i que són produïts per governs, organitzacions no lucratives i organitzacions privades subvencionades. Són “Serveis socials” l”Administració pública”, els “Serveis sanitaris”, els “Serveis educatius”, i els “Altres serveis socials” (codis 75-85,91,99 de la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques de 1993). Moltes ocupacions requereixen de titulació universitària (sobretot en els serveis sanitaris i en l’educació), però d’altres requereixen personal molt poc qualificat. L’ocupació és majoritàriament femenina. El volum d’ocupació està molt influenciat pel nivell de benestar social del país. El subsector que lidera la creació d’ocupació tant en termes absoluts com en relatius és el de les “Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials”18 amb un saldo net de 1.446 llocs de treball i un creixement relatiu del 30,2%. En un altre nivell hi ha l’”Educació” amb un saldo net de 334 llocs de treball i un creixement del 7,6%. Les “Activitats associatives”19 malgrat en termes absoluts no registrin una important creació d’ocupació, sí que és significatiu el seu creixement en termes relatius, d’un 12,5%.

Inclou: Activitats hospitalàries, Activitats mèdiques, Activitats odontològiques, Activitats sanitàries de professionals independents (llevat dels metges), Activitats de serveis d'ambulància, Laboratoris d'anàlisis clíniques d'anatomia patològica i similars, Altres activitats sanitàries, Activitats veterinàries, Acolliment de gent gran amb allotjament, Acolliment de persones amb disminució, amb allotjament, Acolliment de menors amb allotjament, Acolliment de dones amb allotjament, Altres tipus d'acolliment amb allotjament, Activitats de serveis socials a persones amb disminució, Llars d'infants, Activitats de serveis socials a domicili, Promoció de la convivència, Altres serveis socials sense allotjament.

Inclou: Activitats d'organitzacions empresarials i patronals, Activitats d'organitzacions professionals, Activitats sindicals, Activitats d'organitzacions religioses, Activitats d'organitzacions polítiques, Associacions juvenils, Altres tipus d'activitats associatives.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Taula 28 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis socials. 20012004 2.001

2.002

2.003

2.004

Var. Absoluta

Var. Relativa

85 - ACTIVITATS SANITÀRIES I VETERINÀRIES, SERVEIS SOCIALS

4.796

5.249

5.697

6.242

1.446

30,2

80 - EDUCACIÓ

4.384

4.776

4.735

4.718

334

7,6

75 - ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, DEFENSA I SEGURETAT SOCIAL OBLIGATÒRIA

4.077

4.235

4.354

4.224

147

3,6

91 - ACTIVITATS ASSOCIATIVES

1.036

1.032

1.205

1.165

129

12,5

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Registre General de la Seguretat Social.

Gràfic 53 Variació sectorial en el nombre de treballadors del RGSS: Serveis socials. 2001-2004

91 - ACTIVITATS ASSOCIATIVES

75 - ADMINISTRACIÓ PÚBLICA, DEFENSA I SEGURETAT SOCIAL OBLIGATÒRIA

80 - EDUCACIÓ

85 - ACTIVITATS SANITÀRIES I VETERINÀRIES, SERVEIS SOCIALS

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Registre General de la Seguretat Social.

7.8

L’ampliació de l’aeroport

El Pla Director de l’Aeroport de Barcelona fixa l’ampliació d’aquest i es proposa la progressió i consolidació de l’Aeroport de Barcelona com a distribuïdor (hub) intercontinental líder de l’arc mediterrani. Els objectius del Pla Director suposen un impacte en l’àmbit econòmic, possibiliten la  Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

realització d’activitats que no hi estan vinculades directament: atracció de capitals, impuls de la indústria turística i la seva contribució a la plataforma logística del delta del Llobregat. El nou aeroport que s’està planificant no es limita, tan sols, al funcionament d’una tercera pista. Aquest només és un mitjà per a la potenciació de la infraestructura. L’objectiu és, a més de multiplicar el trànsit de passatgers, potenciar les mercaderies, la creació de serveis associats a l’activitat aeroportuària (com podria ser el manteniment o reparació de les aeronaus) o aconseguir ser la seu d’operacions d’una gran companyia d’aviació. Directament, l’aeroport serà un generador de llocs de treball, però tan important com això, serà el nombre d’empreses vinculades a la logística i el transport que s’instal·laran a prop i que, indirectament, també crearan ocupació. En l’actualitat la generació d’ocupació directa de l’aeroport és d’uns 7.900 llocs de treball, el 55% de la seva plantilla resideix a l’Área Delta, malgrat que hi ha una elevada concentració a la localitat del Prat de Llobregat, amb un 42% dels ocupats, el 13% restant es reparteix, sense grans diferències entre les poblacions de Sant Boi, Gavà, Castelldefels i Viladecans. Segons AENA, l’aeroport de Barcelona en relació amb altres aeroports europeus, es troba per sota les seves possibilitats, i han estimat per als pròxims 20 anys dos possibles escenaris de l’impacte econòmic, en funció de l’increment de competitivitat, a títol d’exemple: a l’any 2005, l’escenari tendencial preveia la creació de 2-500 nous llocs de treball.

7.9

Sectors segons grau d’utilització de la tecnologia i el coneixement

Per últim aquest capítol analitza l’evolució de la població assalariada sectorial segons una classificació del grau d’utilització de la tecnologia i el coneixement (veure Annex 4 Activitats econòmiques segons l’ús de la tecnologia i el coneixement). Aquesta anàlisi permet identificar l’evolució de l’ocupació dels sectors de més i menys valor afegit en un context on l’economia global ofereix poques oportunitats de continuïtat dels sectors menys competitius. Es per això, que és important fer un seguiment de l’evolució de les activitats de més valor afegit que, en definitiva, són les que proporcionen treball de major qualitat i les que proporcionen major riquesa. S’observa que el creixement més fort es situa altre cop en el Sector terciari i en canvi la “Indústria manufacturera de Mitjana-alta tecnologia” perd ocupació en el període 2001-04. La major creació d’ocupació es dóna en aquelles activitats de “Serveis d’alta tecnologia intensius en coneixement”, seguit dels “Serveis de mercat intensius en coneixement”. Els sectors manufacturers de baixa i mitjana tecnologia com els de mitjana-alta també perden ocupació, la qual cosa es pot considerar fins a cert punt inevitable en un context global de  Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

deslocalització d’aquest tipus d’indústria cap a localitzacions amb costos de producció més baixos. El que és més preocupant, no obstant, és la davallada que es produeix en la indústria amb un component d’alta tecnologia i d’alt valor afegit, que és aquella en què els països més desenvolupats tenen una avantatge comparativa.

Taula 29 Variació sectorial en el nombre de treballadors de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels segons utilització de la tecnologia i del coneixement. Període 2001-2004 2.001 Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura, pesca, mineria i extracció

2.002

2.003

2.004

Var. Absoluta

Var. Relativa

262

306

355

332

26,7

Serveis de distribució i construcció

14.450

14.694

15.101

16.497

2.047

14,2

Baixa tecnologia

12.107

11.651

11.232

11.094

-1.013

-8,4

Baixa-mitjana tecnologia

15.458

14.577

13.842

11.117

-4.341

-28,1

Mitjana-alta tecnologia

17.248

16.845

16.813

15.786

-1.462

-8,5

Alta tecnologia manufacturera

1.267

1.293

1.227

1.137

-130

-10,3

Serveis d'alta tecnologia intensius en coneixement

1.580

1.773

2.930

3.103

1.523

96,4

12.146

13.521

14.817

15.722

3.576

29,4

Serveis de mercat intensius en coneixement (excl. Intermediació financera i serveis d'alta tecnologia) Serveis financers intensius en coneixement

293

291

308

327

11,6

Altres serveis intensius en coneixement

13.038

13.555

14.134

14.666

1.628

12,5

Serveis de mercat menys intensius en coneixement

47.980

48.962

48.983

50.732

2.752

5,7

7.526

7.797

8.306

8.190

664

8,8

35,7

143.355

145.265

148.048

148.703

5.348

3,7

Altres serveis menys intensius en coneixement Sense classificar Total

Font: Elaboració pròpia amb dades del Departament de Treball, Registre General de la Seguretat Social.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

8 Conclusions i orientacions estratègiques La primera part del capítol presenta les principals conclusions de l’estudi en forma de diagnosi DAFO, és a dir, sintetitzant els aspectes que cal millorar (debilitats detectades en el municipi i factors de l’entorn que poden suposar una amenaça) i els punts clau a potenciar quant a desenvolupament econòmic i polítiques d’ocupació (fortaleses del municipi i oportunitats que presenta l’entorn). Aquesta diagnosi i la informació desenvolupada al llarg de l’informe permeten formular, a la segona part del capítol, una proposta d’orientacions o línies a seguir en la planificació de les polítiques de promoció econòmica i ocupació des d’una visió estratègica del desenvolupament socioeconòmic del municipi.

8.1

Diagnosi DAFO

DEBILITATS •

Mercat de treball excessivament dependent de l’oferta exterior de llocs de treball. La taxa d’autocontenció és molt baixa (el 36% dels ocupats treballen al municipi). Barcelona ocupa a un quart de la població ocupada de Castelledefels i la dependència és també significativa amb Gavà, El Prat de Llobregat, l’Hospitalet i Viladecans. El saldo és especialment negatiu respecte a les ocupacions més qualificades. És el cas dels professionals i científics (associats a titulacions universitàries), els tècnics de suport i els treballadors qualificats de la indústria i la construcció.

•

La capacitat de generació de llocs de treball va per sota del creixement de la població.

•

Es registren nivells baixos d’ocupabilitat o d’instrucció en determinats grups poblacionals i, en conseqüència, dificultats per adaptar-se al món laboral. És el cas de: a) població 55-64 anys (el 53% tenen “Estudis de 1er grau” o menys; el 71% no saben escriure el Català, un 42% no el saben parlar), b) població inactiva (el 45% tenen “Estudis de 1er grau” o menys), d) població desocupada (el 27% tenen “Estudis de 1er grau” o menys).

•

S’enregistren importants diferències en les taxes d’ocupació, d’atur i temporalitat entre homes i dones. Tot i que amb menys intensitat, també s’observen aquestes diferències en els grups més joves i en els nivells d’instrucció més elevats.

•

Castelldefels registra una elevada incidència de l’atur en determinats grups poblacionals, especialment entre les dones, els analfabets i la població d’origen estranger.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

•

Baix coneixement del Català. El 56% de la població en edat de treballar no el sap escriure el Català. Un 33% no el sap parlar. No és el cas de les noves generacions (el grup 15-24), però si dels grups de 25 anys en endavant.

•

Es registra una baixa participació de l’empresa en la Formació Continuada de la població en edat de treballar (el 18% de les persones que estan realitzant algun curs de formació professional, el curs ha estat promogut per l’empresa).

•

Poca especialització professional en els grups de més edat (només un 26,6% del grup 45-54 i un 17,3% del grup 5564, davant el 47% del grup 25-34 anys).

•

Elevada incidència de la temporalitat en els joves (grup 15-24 anys, del 50%) i les dones (28,7%).

•

Davallada del nombre d’emprenedors i autònoms. La proporció d’empresaris entre la població ocupada cau del 21,3% al 16,3% entre 1996 i 2001. Aquesta davallada en part s’explica pels processos de concentració empresarial observats en el sector comerç (decau el nombre de gerents de comerç amb menys de 10 assalariats).

•

En el context territorial de Castelldefels es registra una pèrdua de l’ocupació del sector d’alta i mitjana-alta tecnologia manufacturera durant el període 2001-04 (el 10% i el 8% respectivament en sectors com la química, la maquinària i equips, l’electrònica, la informàtica, etc.).

•

Oferta de formació professional poc vinculada als àmbits de desenvolupament de l’ocupació: les TIC, el transport i la logística, la indústria d’alta i mitjana tecnologia, les indústries i serveis intensius en coneixement, els serveis a les persones, la sanitat, l’educació, la cultura, l’oci, el medi ambient, els serveis empresarials, el comerç, etc. Alguns d’ells relacionats amb les actuacions previstes al Parc Mediterrani de la Tecnologia, el centre comercial l’Anec Blau, el Parc de Negocis de Viladecans, la zona hotelera de Can Calderon a Viladecans, etc.

•

S’observa una manca de coordinació i col·laboració intermunicipal en la definició d’estratègies i en la planificació del desenvolupament socioeconòmic de tota la zona. El nivell de coordinació actual no es correspon amb la dinàmica de creixent interrelació i mobilitat territorial dels treballadors.

AMENACES •

Castelldefels pot esdevenir cada cop més una ciutat dormitori per a la seva població ocupada que pot veure’s abocada a cercar feina cada cop més lluny.

•

Continuïtat en la pèrdua de llocs de treball industrials. L’àrea de mercat de treball de Castelldefels perd 6.766 llocs de treball industrials d’un total de 39.557 durant el període 2001-04 (excepte en el sector d’arts gràfiques, de captació, depuració i distribució d’aigua i en la metal·lúrgia). Durant el mateix període tanquen 239 establiments industrials, el 10% d’un total de 2.133. El més preocupant és la desaparició progressiva de la majoria de sectors industrials, ja siguin de baix com d’alt valor afegit i la desaparició progressiva dels oficis industrials.

•

La conjuntura actual en relació a la deslocalització d’empreses del sector industrial pot posar en perill l’ocupació i empitjorar les condicions de treball d’alguns grups poblacionals amb baixos nivells d’ocupabilitat. El 20% dels ocupats de més edat (55-64 anys) estan a la Indústria, el 17% dels homes sense estudis i el 16% dels joves (15-24 anys). Afecta amb menor grau a dones sense estudis i a la població estrangera amb una presència a la Indústria del 10% respectivament.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

•

La desaparició progressiva de l’activitat manufacturera - si no és fa via la sortida generacional dels grups de més edat - pot comportar dificultats de recol·locació dels treballadors expulsats. L’adaptació dels treballadors industrials al sector serveis – que és el que experimenta un major creixement- no és fàcil (l’orientació al client i el treball d’oficina és molt diferent al treball manual i amb maquinària). La Construcció és el sector que més s’aproxima al tipus de feina industrial però és un sector molt cíclic i no ofereix garanties de futur.

•

Es possible que s’enregistri una desacceleració continuada de l’activitat constructora en els propers anys. El sector de la Construcció ha estat un dels grans dinamitzadors de l’ocupació durant el 2001-04 (ha crescut un 13%). Aquest escenari afectaria negativament a homes sense estudis (un 40% d’aquest grup està actualment treballant en el sector). Amb menys intensitat a la població estrangera (al 18%) i als joves de 15-24 anys (al 17%).

•

La disminució en el nombre d’empresaris i autònoms posa en perill la creació d’ocupació i el teixit de petites i mitjanes empreses. Les PIME són majoritàriament formades per capital nacional i disminueixen els efectes de les deslocaltzacions protagonitzades principalment per empreses amb capital estranger i multinacionals.

•

Hi ha el perill de perdre el teixit comercial de proximitat i l’activitat econòmica als barris. Malgrat que el sector comerç està en expansió en termes d’ocupació i superfície, està en un procés de concentració de l’activitat en un menor nombre d’establiments (centres comercials).

•

L’ampliació del port i l’aeroport comportarà un augment del transport rodat de mercaderies que, si no s’asseguren les actuacions necessàries per reforçar la xarxa viària i l’accessibilitat, la comunicació de Castelldefels amb el Baix Llobregat i el Vallès Occidental es pot veure perjudicada.

•

Perill en la creació d’ocupació i la competitivitat global del territori a mig i llarg termini si no s’aprofiten les sinèrgies territorials i els efectes multiplicadors de les polítiques i estratègies de desenvolupament local coordinades. Temes com la formació professional, les infrastructures empresarials, de transport, les especialitzacions productives territorials, etc.

FORTALESES •

A Castelldefels la població en edat de treballar és molt jove. S’enregistra un alt nivell de renovació generacional (1,43 joves de 15-19 anys per cada persona de 60-64 anys), també nivells baixos de dependència infantil i per envelliment que afavoreixen elevats nivells d’ocupació. Castelldefels, enregistra altes taxes d’activitat i ocupació (el 73,7% i 65,9% respectivament).

•

La qualitat de vida que ofereix el municipi atrau a mà d’obra jove i qualificada i, en definitiva, a les empreses que volen oferir un entorn residencial de qualitat als seus treballadors, principalment empreses en activitats d’alt valor afegit. La proximitat a l’aeroport i a Barcelona és un altre factor atractiu per a les seus comercials i tècniques d’empreses multinacionals que operen en un mercat global i els seus treballadors viatgen amb assiduïtat.

•

El nivell d’instrucció de la població és comparativament alt, especialment en el grup més jove (en el grup 22-44 anys, el 60% té estudis post-secundaris. També és comparativament alta la proporció de persones que ha finalitzat la seva formació inicial (de 25-64 anys) que s’està formant (formació permanent al llarg de la vida, amb el 13,7% front el

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

12,8% a nivell provincial). •

La majoria de treballadors són d’alta qualificació (42%). El segon grup professional més important és el de treballadors manuals qualificats de la indústria i la construcció.

•

El nombre de dones empresàries creix respecte els homes (en un 7,3% de mitjana anual).

•

La població ocupada del municipi està orientada principalment al sector serveis, concretament en els sectors del transport, la intermediació financera i els serveis empresarials.

•

Durant el període 1996-2001 es crea ocupació per a quasi tots els grups professionals, excepte pels treballadors manuals qualificats de la indústria.

•

La posada en marxa del Parc Mediterrani de la Tecnologia denota una aposta estratègica de l’ajuntament per potenciar la recerca i el desenvolupament – àmbit en què creix l’ocupació a tota l’àrea de mercat de treball de Castelldefels – i les activitats econòmiques estratègiques vinculades al coneixement i les noves tecnologies, les telecomunicacions i l’aeronàutica.

OPORTUNITATS •

El context del mercat de treball de Castelldefels és de creació moderada d’ocupació assalariada. Durant el període 2001-04 s’han creat un 3,7% llocs de treball més. Tanmateix, l’ocupació creix sobretot en l’àmbit del treball autònom, amb un creixement del 16% durant el mateix període. La dinàmica empresarial general ha estat també positiva amb un increment del 5% en el nombre d’establiments.

•

Durant el període 1996-2001 l’increment més important és en els perfils d’alta qualificació (en un 135,7%, sobretot tècnics i professionals de suport). També és important l’augment dels treballadors dels serveis de baixa qualificació (treballadors del comerç, l’hoteleria i els serveis a les persones) en un 48% i, en darrer lloc, augmenten els treballadors no qualificats, amb un 38% .

•

La creació d’ocupació és liderada pel sector serveis. El subsector d“Activitats immobiliàries i de lloguer i els serveis empresarials” es configura com el principal motor en la creació d’ocupació en l’àrea de mercat de Castelldefels, amb un augment del 23% en el nombre d’establiments i un 22,1% en l’ocupació durant el període 200104. La importància d’aquest subsector es tant en termes relatius de creixement com en termes absoluts. Res fa pensar que aquesta tendència canviï en els propers anys.

•

El segon lloc en creació d’ocupació l’ocupa el Comerç. El bon comportament del sector comerç beneficia al col·lectiu de dones sense estudis i els joves de 15-24 anys (és el principal sector on s’ocupen aquests col·lectius amb el 22% del total). En aquest sentit, l’obertura del centre comercial l’Ànec Blau consolida a aquest sector com a motor en la creació d’ocupació, ja que estan previstos uns 1.200 nous llocs de treball que suposaran un increment d’aproximadament el 10% en els llocs de treball del municipi.

•

L’impuls a l’activitat hotelera i de negocis que s’està produint a Viladecans (amb l’inici de la construcció de dos nous hotels a la zona de Can Calderon i el Parc de Negocis, que suposarà entre 8.000 i 10.000 nous llocs de treball) suposa una oportunitat d’ocupació i desenvolupament econòmic també per tots els municipis de l’entorn, entre ells Castelldefels,

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

com proven les xifres de mobilitat laboral entre aquests municipis. •

El creixement de les “Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials” està molt influenciat per l’increment en el nivell de benestar social de la societat i, per tant, les perspectives són de creixement sostingut d’aquestes activitats en el futur. Aquestes activitats han enregistrat un creixement molt important durant el període analitzat, del 30%, a l’àrea de mercat de treball. En menor intensitat creix l’Educació i els Serveis Personals.

•

S’observen clares oportunitats de generació d’ocupació en les activitats del sector serveis més intensius en coneixement i amb tecnologia més alta (la recerca, telecomunicacions) i els serveis de mercat intensius en coneixement (transport aeri, altres activitats empresarials, activitats immobiliàries). La clara aposta del Parc Mediterrani de Tecnologia i les institucions que de moment s’hi han instal·lat ho confirmen. El municipi disposa encara d’una quantitat important de sostre edificable per activitat econòmica en el Parc Mediterrani de Tecnologia (entre 140.000 i 150.000 m2). L’ubicació al municipi d’un dels campus de la Universitat Politècnica de Catalunya amb oferta vinculada a sectors d’alta tecnologia és un factor clau per l’atracció d’empreses d’aquests sectors.

•

Castelldefels gaudeix d’una molt bona situació geoestratègica, tant pel que fa a les comunicacions viàries i amb transport públic, en què és d’especial rellevància per a l’atracció d’empreses i treballadors de la connurbació de Barcelona el fet d’estar inclòs a la Zona 1 de RENFE, com per la seva proximitat a infrastructures metropolitanes com l’aeroport. A aquest fet s’hi afegeix el reclam que suposa la proximitat al mar i un entorn turístic.

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

8.2

Definició d’estratègies

1. Planificar les polítiques d’ocupació en base a les tendències que mostra el mercat de treball, de Castelldefels i del conjunt de municipis amb què hi ha majors vincles de mobilitat laboral (i que conformen l’àrea de mercat de treball de Castelldefels). Cal que es tingui en compte la realitat socioeconòmica de l’àrea de mercat de treball de Castelldefels alhora de planificar l’oferta educativa i l’oferta de formació professional. També és important posar a l’abast aquestes informacions als orientadors laborals, als agents locals i a la població en general per tal d’orientar i ajudar a definir itineraris que condueixin a la inserció laboral de les persones en situacions de desocupació, en risc de patir-la o que simplement estan en el sistema educatiu formant-se en vistes a un futur professional i laboral. 2. En l’orientació laboral tenir en compte l’òptica dels grups ocupacionals per identificar possibilitats de reorientació laboral d’aquells col·lectius amb més risc d’exclusió del mercat de treball, així com la localització territorial dels excedents de llocs de treball. Utilitzar la informació de l’evolució i de les perspectives dels diferents sectors i ocupacions per concretar possibles itineraris dels grups ocupacionals i poblacionals en risc. Utilitzar la informació de tipus territorial per ajudar a la identificació d’oportunitats d’ocupació en d’altres territoris. 3. Promoure la coordinació i el treball en xarxa intermunicipal a l’hora de planificar les polítiques de promoció econòmica i ocupació, per evitar duplicitats i aprofitar sinèrgies. 4. Potenciar la capacitat emprenedora, la creació de petites i microempreses i el treball per compte propi, també com a opció vàlida pels col·lectius amb nivell més baix de qualificació, i aprofitant l’alt grau d’iniciativa emprenedora del col·lectiu de més de 55 anys. En un context on les empreses tendeixen a externalitzar certs àmbits de la seva activitat i s’observa un creixement del nombre de treballadors autònoms, cal donar suport a aquests mitjançant serveis d’orientació i informació. També se’ls pot oferir serveis de suport a la seva activitat, sobretot en l’etapa inicial. En aquest sentit els treballadors autònoms poden esdevenir petits empresaris i els cal formació i informació sobre les ajudes a les PIME, a la innovació, etc.  Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Fomentar associacionisme gremial i professional per reduir les limitacions de l’efecte mida. 5. Vetllar per la consolidació dels estudis superiors a l’àrea del Parc Mediterrani de la Tecnologia pel que suposen com a factor d’atracció d’empreses de sectors estratègics, al mateix temps que es potencia la formació professionalitzadora a nivell de graus mitjos i superiors. Proposar que l’Ajuntament impulsi nous cicles formatius de forma coordinada amb els altres municipis de l’entorn en els àmbits de major creixement de l’ocupació a l’àrea de mercat de treball de Castelldefels com poden ser: Gestió comercial i màrqueting (GS) Gestió del transport (GS) Construcció (tant a nivell mig com superior) Allotjament (GS) Informàtica (tant grau mig com superior) Manteniment d’equips industrials (GS) Atenció sociosanitària (GM) Serveis socioculturals i a la comunitat (GS) 6. Potenciar i promocionar els factors d’atracció que Castelldefels ofereix a les empreses, especialment en aquells sectors més vinculats al coneixement i l’alta tecnologia. Cal tenir en compte no només les grans empreses sinó, especialment, les petites i mitjanes empreses, que tenen una major facilitat de relocalització i són un important motor de creació d’ocupació a la comarca i a Catalunya. Principals factors d’atracció:

la qualitat de vida (sanitat, educació, cultura, oci, comerç),

població qualificada, disponibilitat de sòl per activitat econòmica, bones comunicacions, important dotació de recursos públics i semipúblics en formació superior i en recerca i desenvolupament, serveis empresarials 7. Aprofitar les oportunitats que ofereix l’aeroport en termes de creació d’ocupació Està previst que l’ampliació de l’aeroport creï un important contingent de llocs de treball, alguns relacionats amb el sector hoteler i el comerç, però d’altres de més alt valor afegit com les relacionades amb l’aeronàutica. 8. Fomentar el coneixement del Català entre la població 30 o més anys Com a demanda de l’expansió del sector serveis (activitats d’atenció a les persones, el comerç, l’hoteleria, etc.) i especialment entre les dones.  Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Annex 1 Autocontenció i autosuficiència per ocupacions AUTOCONTENCIÓ ALT ALT

MODERAT

BAIX

12-Gerents d'empreses de comerç amb menys de deu assalariats 14-Gerents d'altres empreses amb menys de deu assalariats 53-Dependents de comerç i similars 91-Empleats domèstics i resta de personal de neteja d'interior d'edificis

MODERAT

28-Professionals de l'ensenyament associats a titulacions de 1r cicle universitari 50-Treballadors de serveis de restauració

35-Altres tècnics i professionals de suport 45-Empleats d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes que tracten directament amb el públic 72-Treballadors d'acabats de la construcció i similars; pintors i similars 76-Mecànics i ajustadors de maquinària i equips elèctrics i electrònics 83-Operadors de màquines fixes

AUTOSUFICIÈNCIA

96-Peons de la construcció

11-Directors d'empreses amb deu assalariats o més 24-Professionals de l'organització d'empreses i professionals de les ciències socials i humanes, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari 33-Professionals de suport d'operacions financeres i comercials 34-Professionals de suport de gestió administrativa 43-Auxiliars administratius sense tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats 75-Soldadors, planxistes, muntadors d'estructures metàl·liques, ferrers, fabricants d'eines i similars 86-Conductors de vehicles de transport urbà o per carretera

BAIX

51-Treballadors de serveis personals

22-Professionals de l'ensenyament associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari 71-Treballadors d'obres estructurals de la construcció i similars 84-Muntadors i engalzadors

20-Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques i l'enginyeria, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari 21-Professionals de les ciències naturals i la sanitat, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari 26-Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques, l'enginyeria i similars, associats a titulacions de 1r cicle universitari 27-Professionals de les ciències naturals i la sanitat, associats a titulacions de 1r cicle universitari, llevat dels òptics, els fisioterapeutes i similars 30-Tècnics en ciències físiques, químiques i enginyeria 40-Empleats de serveis comptables, financers i serveis de suport a la producció i el transport 44-Auxiliars administratius amb tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats 52-Treballadors de serveis de protecció i seguretat

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Annex 2 Classificació Catalana d’Ocupacions Codi Descripció 00 Forces armades 10

Membres del poder executiu i legislatiu, i personal directiu de les administracions públiques; dirigents d'organitzacions d'interès social

11 Directors d'empreses amb deu assalariats o més 12 Gerents d'empreses de comerç amb menys de deu assalariats 13 Gerents d'empreses d'hoteleria i restauració amb menys de deu assalariats 14 Gerents d'altres empreses amb menys de deu assalariats 15 Gerents d'empreses de comerç sense assalariats 16 Gerents d'empreses d'hoteleria sense assalariats 17 Gerents d'altres empreses sense assalariats 20

Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques i l'enginyeria, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari

21 Professionals de les ciències naturals i la sanitat, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari 22 Professionals de l'ensenyament associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari 23 Professionals del dret 24

Professionals de l'organització d'empreses i professionals de les ciències socials i humanes, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari

25 Escriptors, artistes i altres professionals, associats a titulacions de 2n i 3r cicle universitari, i similars 26

Professionals de les ciències físiques, químiques, matemàtiques, l'enginyeria i similars, associats a titulacions de 1r cicle universitari

Professionals de les ciències naturals i la sanitat, associats a titulacions de 1r cicle universitari, llevat dels òptics, els fisioterapeutes i similars

28 Professionals de l'ensenyament associats a titulacions de 1r cicle universitari 29 Altres professionals associats a titulacions de 1r cicle universitari 30 Tècnics en ciències físiques, químiques i enginyeria 31 Tècnics en ciències naturals i en sanitat 32 Tècnics en educació infantil, instructors de vol, navegació i conducció de vehicles 33 Professionals de suport d'operacions financeres i comercials 34 Professionals de suport de gestió administrativa 35 Altres tècnics i professionals de suport 40 Empleats de serveis comptables, financers i serveis de suport a la producció i el transport 41 Empleats de biblioteques, serveis de correus i similars 42 Operadors de màquines d'oficina 43 Auxiliars administratius sense tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats 44 Auxiliars administratius amb tasques d'atenció al públic no classificats en altres apartats 45 Empleats d'agències de viatges, recepcionistes i telefonistes que tracten directament amb el públic 46 Caixers, taquillers i altres empleats similars que tracten directament amb el públic 50 Treballadors de serveis de restauració 51 Treballadors de serveis personals 52 Treballadors de serveis de protecció i seguretat 53 Dependents de comerç i similars 60 Treballadors qualificats en activitats agrícoles 61 Treballadors qualificats en activitats ramaderes

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Codi Descripció 62 Treballadors qualificats en altres activitats agràries 63 Pescadors i treballadors qualificats en activitats piscícoles 70 Encarregats d'obra i altres encarregats de la construcció 71 Treballadors d'obres estructurals de la construcció i similars 72 Treballadors d'acabats de la construcció i similars; pintors i similars 73 Encarregats de la metal·lúrgia i caps de taller mecànic 74 Treballadors de les indústries extractives 75 Soldadors, planxistes, muntadors d'estructures metàl·liques, ferrers, fabricants d'eines i similars 76 Mecànics i ajustadors de maquinària i equips elèctrics i electrònics 77

Mecànics de precisió en metalls, treballadors de les arts gràfiques, ceramistes, fabricants de productes de vidre i artesans de la fusta, el tèxtil i el cuir

78 Treballadors de la indústria de l'alimentació, les begudes i el tabac 79

Treballadors del tractament de la fusta, ebenistes, treballadors de les indústries tèxtils, la confecció, la pell, el cuir, el calçat i similars

80 Caps d'equip i encarregats d'instal·lacions industrials fixes 81 Operadors d'instal·lacions industrials fixes i similars 82 Encarregats d'operadors de màquines fixes 83 Operadors de màquines fixes 84 Muntadors i engalzadors 85 Maquinista de locomotora, operador de maquinària agrícola i d'equips pesants mòbils, i mariners 86 Conductors de vehicles de transport urbà o per carretera 90 Treballadors no qualificats del comerç 91 Empleats domèstics i resta de personal de neteja d'interior d'edificis 92 Conserges d'edificis, netejavidres i vigilants 93 Altres treballadors no qualificats en altres serveis 94 Peons agraris i pesquers 95 Peons de la mineria 96 Peons de la construcció 97 Peons de les indústries manufactureres 98 Peons del transport i descarregadors

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Annex 3 Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques Codi

Descripció

Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen

Silvicultura, explotació forestal i activitats dels serveis que s'hi relacionen

Pesca, aqüicultura i activitats dels serveis que s'hi relacionen

Extracció i aglomeració d'antracita, hulla, lignit i torba

Extracció de petroli brut i de gas natural; activitats dels serveis relacionats amb les explotacions petrolíferes i de gas, llevat de les activitats de prospecció

Extracció de minerals d'urani i de tori

Extracció de minerals metàl·lics

Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics

Indústries de productes alimentaris i begudes

Indústries del tabac

Indústries tèxtils

Indústries de la confecció i de la pelleteria

Preparació, adobament i acabament del cuir; fabricació d'articles de marroquineria i viatge; articles de basteria, talabarderia i sabateria

Indústries de la fusta i del suro, llevat de mobles; cistelleria i esparteria

Indústries del paper

Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats

Coqueries, refinació de petroli i tractament de combustibles nuclears

Indústries químiques

Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques

Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics

Metal·lúrgia

Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips

Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics

Fabricació de màquines d'oficina i equips informàtics

Fabricació de maquinària i materials elèctrics

Fabricació de materials electrònics; fabricació d'equips i aparells de ràdio, televisió i comunicacions

Fabricació d'equips i instruments medicoquirúrgics, de precisió, òptica i rellotgeria

Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs

Fabricació d'altres materials de transport

Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres

Reciclatge

Producció i distribució d'energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta

Captació, depuració i distribució d'aigua

Construcció

Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors; venda al detall de combustible per a vehicles de motor

Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, llevat de vehicles de motor i motocicletes

Comerç al detall, llevat del comerç de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors; reparació d'efectes personals i estris domèstics

Hoteleria

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Codi 60

Descripció Transport terrestre; transport per canonades

Transport marítim, de cabotatge i per vies de navegació interiors

Transport aeri i espacial

Activitats afins al transport; activitats d'agències de viatges

Correus i telecomunicacions

Mediació financera, llevat d'assegurances i plans de pensions

Assegurances i plans de pensions, llevat de la seguretat social obligatòria

Activitats auxiliars de la mediació financera

Activitats immobiliàries

Lloguer de maquinària i equips sense operari, d'efectes personals i estris domèstics

Activitats informàtiques

Recerca i desenvolupament

Altres activitats empresarials

Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria

Educació

Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials

Activitats de sanejament públic

Activitats associatives

Activitats recreatives, culturals i esportives

Activitats diverses de serveis personals

Llars que ocupen personal domèstic

Organismes extraterritorials

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

Annex 4 Activitats econòmiques segons l’ús de la tecnologia i el coneixement Descripció

CCAE93

1. Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura, pesca, mineria i extracció

01 Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen 02 Silvicultura, explotació forestal i activitats dels serveis que s'hi relacionen 05 Pesca, aqüicultura i activitats dels serveis que s'hi relacionen 10 Extracció i aglomeració d'antracita, hulla, lignit i torba 11 Extracció de petroli brut i de gas natural; activitats dels serveis relacionats amb les explotacions petrolíferes i de gas, llevat de les activitats de prospecció 12 Extracció de minerals d'urani i de tori 13 Extracció de minerals metàl·lics 14 Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics

2. Serveis de distribució i construcció

40 Producció i distribució d'energia elèctrica, gas, vapor i aigua calenta 41 Captació, depuració i distribució d'aigua 45 Construcció

3. Baixa tecnologia

15 Indústries de productes alimentaris i begudes 16 Indústries del tabac 17 Indústries tèxtils 18 Indústries de la confecció i de la pelleteria 19 Preparació, adobament i acabament del cuir; fabricació d'articles de marroquineria i viatge; articles de basteria, talabarderia i sabateria 20 Indústries de la fusta i del suro, llevat de mobles; cistelleria i esparteria 21 Indústries del paper 22 Edició, arts gràfiques i reproducció de suports enregistrats 37 Reciclatge

4. Baixa-mitjana tecnologia

23 Coqueries, refinació de petroli i tractament de combustibles nuclears 25 Fabricació de productes de cautxú i matèries plàstiques 26 Fabricació d'altres productes minerals no metàl·lics 27 Metal·lúrgia 28 Fabricació de productes metàl·lics, llevat de maquinària i equips 36 Fabricació de mobles; altres indústries manufactureres

5. Mitjana-alta tecnologia manufacturera

24 Indústries químiques 29 Indústries de la construcció de maquinària i equips mecànics 31 Fabricació de maquinària i materials elèctrics 34 Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 35 Fabricació d'altres materials de transport

6. Alta tecnologia

30 Fabricació de màquines d'oficina i equips informàtics 32 Fabricació de materials electrònics; fabricació d'equips i aparells de ràdio, televisió i comunicacions 33 Fabricació d'equips i instruments medicoquirúrgics, de precisió, òptica i ll t i

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels

Ajuntament de Castelldefels

i rellotgeria 7. Serveis d'alta tecnologia intensius en coneixement

64 Correus i telecomunicacions 72 Activitats informàtiques 73 Recerca i desenvolupament

8. Serveis de mercat intensius en coneixement (excl. Intermediació financera i serveis d'alta tecnologia)

61 Transport marítim, de cabotatge i per vies de navegació interiors 62 Transport aeri i espacial 70 Activitats immobiliàries 71 Lloguer de maquinària i equips sense operari, d'efectes personals i estris domèstics 74 Altres activitats empresarials

9. Serveis financers intensius en coneixement

65 Mediació financera, llevat d'assegurances i plans de pensions 66 Assegurances i plans de pensions, llevat de la seguretat social obligatòria 67 Activitats auxiliars de la mediació financera

10. Altres serveis intensius en coneixement

80 Educació 85 Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials 92 Activitats recreatives, culturals i esportives

11. Serveis de mercat menys intensius en coneixement

50 Venda, manteniment i reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors; venda al detall de combustible per a vehicles de motor 51 Comerç a l'engròs i intermediaris del comerç, llevat de vehicles de motor i motocicletes 52 Comerç al detall, llevat del comerç de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors; reparació d'efectes personals i estris domèstics 55 Hoteleria 60 Transport terrestre; transport per canonades 63 Activitats afins al transport; activitats d'agències de viatges

12. Altres serveis menys intensius en coneixement

75 Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria 90 Activitats de sanejament públic 91 Activitats associatives 93 Activitats diverses de serveis personals 95 Llars que ocupen personal domèstic 99 Organismes extraterritorials

 Actíva Prospect SL, febrer 2005 Estudi del mercat de treball i estratègies d’ocupació a Castelldefels