TTRRAANNSSFFOORRM MAANNTT
Meem M mòòrriiaa dd’’iinntteerrvveenncciioonnss 22000044--22000055 VVoolluu m m II UUnnaa FFiinneessttrraa OObb eerrttaa aa llaa RReeaalliittaatt
TTRRAANNSSFFOORRM MAANNTT
Meem M mòòrriiaa dd’’iinntteerrvveenncciioonnss 22000044--22000055 VVoolluu m m II UUnnaa FFiinneessttrraa OObb eerrttaa aa llaa RReeaalliittaatt
TTRRAANN SSFF OORRM M AANNTT :: M MEEM M ÒÒRRII AA DD ’’IINN TTEE RRVVEENN CCIIOONN SS 22000044--22000055 VVooll uum m 11:: UUnnaa FF iinneess ttrr aa OO bbee rr ttaa aa llaa RRee aall iittaatt
© eeddii ttaa OO ccttuubbrree :: ““EESSTTEENNEENN TT EELL DDEESSAA SSTTRR EE””®® © II MMPPRRÈÈSS AA BBAARRCCEELLOO NNAA ,, DD EESSEEMMBBRREE DDEE 22000044.. TTEEXX TTOO SS:: AAnnnnaa LL lluucciiàà ii PPooll FFee rrrraa nn AAcc óózzaarr II LL·· LLUUSSTTRRAA CCIIOONN SS:: LLaa iiaa GG oonnzz áállee zz ii IIssaa rrdd M Miirr aa llllee ss AAMMBB LLAA CCOOLL·· LLAA BBOORR AACCIIÓÓ DD EE:: LLoouurr ddee ss SSoorr iiaa nnoo,, QQ uuiim m VVaa rree llaa ii SS eerr ggii M Miirr aa llllee ss MAA QQUU EETTAACCIIÓÓ :: AA iioo M M M iisszzee rr aa TTOO OOLLBBOOXX :: M Maa cc OO SS XX,, AA rrii aall ,, AA rrii aall BBllaa cckk ,, M Myyrr iiaa dd ii M M yyrr iiaa dd TT iilltt
SSUUBBUURR BBEE ééss uu nn pp rroo jjeecctt ee dd ee ll’’AA ssssoocciiaacciióó CC uulltt uurr aall pp eerr llaa RReecceerr ccaa ii llaa DDiiff uussssiióó ddee llaa IInn ffoo rrm maacciióó PPrr oojjeecctt ee OOcctt uubb rree:: ““EEssttee nneenn tt eell DDeessaasstt rree ””..
ww w ww w..ssuubbuurr bbee.. nneett®® eessttee nneennttee llddee ssaassttrr ee @ @yyaa hhoooo..eess 661166 559999 559933//664466 003333 225566
una finest ra obert a a la realitat una f inest ra obert a a la reali tat
una finestra oberta a la realitat u na finestra ob erta a l a r eal itat SUBURBE és una proposta d’intervenció creativa en la realitat quotidiana dels ciutadans de les grans ciutats centrada en el camp de la comunicació de la informació.
1.- DEFINICIÓ Aquest projecte pren com a eix fonamental el suburbi. La idea de la ciutat enaltida com a gran símbol i característica fonamental de la civilització s’oposa a la crua realitat de les grans zones perifèriques, on des dels principis de la història coexisteixen els mitjans de producció de riquesa amb les classes més desfavorides i excloses. El mateix nom que s’usa per definir aquesta perifèria, suburbi, del llatí sub urbe, literalment, sota la ciutat, implica aquesta connotació negativa que converteix els seus habitants en ciutadans de segona, residents d’una zona marginada fins i tot en el nostre vocabulari.
2.- MOTIVACIÓ El procés de terciarització de l’economia que viu actualment la ciutat de Barcelona, amb el desmantellament de les grans zones industrials que van convertir-la en el passat en un dels motors de la societat contemporània, és un procés segurament positiu però no per això exempt d’importants contradiccions. La relació centre-perifèria s’ha internacionalitzat en molts casos, convertint el mal anomenat tercer món en barriades de misèria i barraquisme de dimensions industrials. Països sencers s’han convertit en molts casos en una mena de gegantesques ciutats dormitori dependents de capitals cada cop més llunyanes. L’activitat industrial, amb tots els perjudicis que suposa per a la qualitat de vida, s’intenta allunyar dels nuclis de riquesa i decisió. D’altra banda, sense desmerèixer els immensos progressos socials i urbanístics esdevinguts durant els darrers segles, Barcelona és encara una ciutat dividida per profundes desigualtats socials, immersa en les mateixes problemàtiques de marginació, exclusió, explotació i massificació que totes les altres grans ciutats industrials del món contemporani. 3.- SUBJECTE SUBURBE és una proposta de l’Associació Cultural per a la Recerca i la Difusió de la
Informació Projecte Octubre: “Estenent el Desastre”, associació assambleària sense ànim de lucre que té per objectius la recerca i dinamització de formes de comunicació i comprensió de la informació sobre la realitat social dels individus, posant especial interès en l’experimentació creativa, la interacció amb els receptors i les possibilitats de les noves tecnologies digitals. SUBURBE s’estructura al voltant d’una convocatòria oberta a tots aquells i aquelles que es dediquen a la comunicació de la informació en qualsevol de les seves possibles vessants o disciplines. 4.- OBJECTE SUBURBE s’estructura al voltant de tres àrees segons l’objecte del seu treball: PROPAGANT (àrea de difusió de la informació de caràcter periodístic en dues vessants: investigació i divulgació), RECICLANT (àrea de difusió de la informació de caràcter històric o referent a la memòria col·lectiva de les societats) i TRANSFORMANT (àrea de comunicació creativa i experimental des de punts de vista més plàstics o visuals). 5.- LOCALITZACIÓ Els espais d’intervenció de SUBURBE es poden dividir en tres grups: Xarxes subterrànies: instal·lacions públiques sota el sòl urbà (xarxes de metro, xarxes de clavegueram, aparcaments i altres instal·lacions) Xarxes suburbanes: localitzacions públiques en zones perifèriques, marginades o excloses. També localitzacions públiques en zones cèntriques però sempre amb la finalitat de ressaltar la dicotomia centre-perifèria. Xarxes Virtuals: Pàgina web amb múltiples enllaços d’interès i altres activitats a Internet. 6.- INTERVENCIÓ SUBURBE és un projecte marcat per una clara voluntat d’intervenció sobre la realitat quotidiana dels individus de la gran ciutat a través d’elements de provocació i sorpresa que convidin a la reflexió i apel·lin a la responsabilitat d’una manera explícita.
uunnaa ffiinneess ttrraa oobb eerrttaa aa llaa rreeaalliittaatt
ssuubbuurrbbee ttrraannssffoorrm maanntt TRANSFORMANT ÉS UN DELS TRES EIXOS DE TREBALL SOBRE ELS QUE S’ESTRUCTURA EL PROJECTE SUBURBE. ESTÀ CENTRAT EN L’ÀMBIT DE L’ACTIVITAT CREATIVA DE CARÀCTER EXPERIMENTAL I IMPREGNAT D’UNA CLARA VOLUNTAT D’INTERVENCIÓ I TRANSFORMACIÓ DE LA SOCIETAT QUE ENS ENVOLTA.
Transformant és una proposta d’intervenció creativa en la societat emmarcada dins del Projecte SUBURBE: UNA FINESTRA OBERTA A LA REALITAT que té per objecte de treball l’activitat creadora en qualsevol de les seves disciplines. Es tracta d’una proposta de treball a partir d’aquests pressupòsits: - la constatació que l’activitat creativa no pot ser deslliurada de la seva responsabilitat envers la societat que la motiva, és a dir, el compromís inherent de l’autor amb una postura determinada davant de la realitat de la seva societat: - la constatació que l’activitat creativa exerceix en la societat una funció cognitiva necessària per al desenvolupament de les concepcions humanes i el progrés de les societats; - la constatació que l’activitat creativa ha estat restringida durant la història a aquelles minories selectes que han acceptat sotmetre’s als dictats de les elits dominants amb la finalitat de col·laborar en el sotmetiment de les classes populars a través de la difusió de la superstició i la ignorància; - la constatació que el progrés tècnic i social tendeix a democratitzar aquesta activitat creativa i posar-la a l’abast de col·lectius que fins ara en quedaven exclosos; - la constatació que l’obra artística, la seva funció i la seva concepció evolucionen al mateix ritme que les societats; - la constatació que l’obra artística exerceix en definitiva una funció comunicativa que, per responsabilitat, ha de ser posada al servei del progrés i l’alliberament dels individus i dels pobles.
Els eixos de treball de Transformant s’estableixen al voltant de projectes d’intervenció creativa col·lectius en base aquests punts de partida: - adaptació de l’obra formal al contingut que s’intenta transmetre,
- integració de l’obra en el context físic que la inspira, - minimització dels elements decoratius o purament estètics, - treball interdisciplinari i combinació de tècniques i - recerca de nous mitjans de comunicació adaptats als punts anteriors amb especial interès per les possibilitats obertes pels avenços tècnics.
ART I SOCIETAT Suburbe Transformant és un projecte d’intervenció fonamentat en una concepció dialèctica i dinàmica de l’activitat creadora i desenvolupat a partir d’una àmplia consideració sobre la implicació social de l’activitat artística. En aquest sentit, volem anar més enllà de la simple apel·lació al compromís directe dels diferents autors a tractar amb les seves obres temàtiques de denúncia o que convidin a la reflexió dels espectadors. Pretenem endintrar-nos en un àmbit que va més enllà de l’autor i de la reacció de l’espectador davant de la seva obra. L’activitat creativa és avui una activitat que escapa a les definicions acadèmiques i la seva funció i utilitat socials són posades en dubte constantment. No obstant això, sobreviu revestida d’una aurèola de prestigi i contorns difosos i és enaltida quan es troba al servei dels interessos publicitaris de les empreses. Ens hem acostumat a pensar en l’art com en un producte de consum purament contemplatiu, en el millor dels casos li atorguem el valor de l‘ostentació o del refinament estètic. La nostra societat omple els museus amb allò que anomena art modern, de la mateixa manera que es classifiquen i apilonen les obres artístiques de les societats antigues. Però a diferencia de nosaltres, per als nostres avantpassats l’art estava desproveït de tot sentit fora del context per al que era creat. Ni tan sols limitada a una concepció senzilla-
una finest ra obert a a la realitat una f inest ra obert a a la reali tat
En aquesta línia es cerca l’establiment de vincles de col·laboració amb escoles d’art i centres pedagògics especialitzats en les diferents disciplines artístiques. Per últim, es vol fer incís en la utilització de l’activitat creativa com a mitjà d’integració social de persones de col·lectius que pateixen problemàtiques amb un gran risc d’exclusió social com ara presos, disminuïts físics i psíquics o toxicòmans.
ment estètica té sentit aillar l’obra artística de la realitat quotidiana dels ciutadans per glorificar-la d’una manera estèril en museus, encara que siguin d’entrada lliure. Suburbe és un projecte que vol reivindicar la integració de l’activitat creativa a les diferents dinàmiques en que participa, adaptant-se i millorant les condicions dels espais i de les persones per tal que els espectadors esdevinguin usuaris de l’art. D’aquesta manera, en primer lloc, l’essència d’aquest projecte és la intervenció en espais públics. En segon lloc, també es preten dur a a terme una important tasca de dinamització i interconnexió del teixit associatiu centrat en l’àmbit de la comunicació de les zones perifèriques o socialment més deprimides de la comarca. D’altra banda, la difusió i projecció dels autors i les autores locals constitueix un dels eixos de treball fonamentals d’aquest projecte.
BARCELONA: CENTRE I PERIFÈRIA Barcelona és avui una ciutat com qualsevol altra de les capitals industrials del primer món. La gran transformació, la seva expansió fins més enllà dels límits imposats per la mateixa natura del territori, la seva espectacular crescuda demogràfica, nodrida d’una immigració d’origen rural en busca d’oportunitats, els rastres de la violència d’aquest gegantesc procés de transformació, tantes vegades massa sagnant, que ha caracteritzat l’era moderna, les senyals d’una irremeiable història que ha succeït i és ara ja memòria, arqueologia d’una etapa de la història de la humanitat que ha revolucionat totalment la concepció de l’univers individual i col·lectiva, s’intueixen a Barcelona com en qualsevol altra capital europea. Una ciutat desplegada al voltant del progrés industrial, poblada de les mateixes apassionades convulsions socials que la resta de grans ciutats del món modern. Una ciutat desplegada al voltant d’un nucli central de riquesa. La seva història, com la de tantes altres ciutats, és la història d’un progrés ple d’encerts i d’errors, sacsejat pels efectes del seu moviment, atrapat en la inèrcia de la pròpia embranzida. És per aquest motiu que Barcelona és una perfecte representació del que és avui una gran ciutat. El cinturó industrial de Barcelona constitueix un gens menyspreable exemple del creixement urbanístic desordenat i caòtic de les capitals industrials del segle XX. Al voltant d’un característic casc antic relativament
uunnaa ffiinneess ttrraa oobb eerrttaa aa llaa rreeaalliittaatt
> ssuubbuurrbbee ttrraannssffoorrm > maanntt
AQUEST PROJECTE HA ESTAT CONCEBUT DES DEL PRINCIPI AMB CLARA VOLUNTAT DE CONTINUÏTAT. EN AQUEST SENTIT PRETENEM EXTENDRE AQUESTA COL·LABORACIÓ EN POSTERIORS PROPOSTES, DINAMITZANT LA COMUNICACIÓ ENTRE LES DIFERENTS ASSOCIACIONS I ESTABLINT VINCLES PERMANENTS QUE PERMETIN ANAR NODRINT DE VIDA PRÒPIA LA CULTURA DE LES ZONES INDUSTRIALS DE LA PERIFÈRIA DE BARCELONA. intocable, la ciutat de Barcelona va desplegar-se més enllà de les antigues muralles, en un procés d’expansió que es va caracteritzar per l’absorció de les vil·les circumdants com Horta o Sant Andreu. Les isolades masies van veure créixer els carrers i les places allà on anteriorment hi havia prats, boscos i maresmes. Els pobles es van convertir en desordenades ciutats dormitori per als milers de treballadors que alimentaven les fàbriques i els tallers. Amb la consolidació de la capitalitat de Barcelona, tota la comarca es va convertir, de fet, en una gran ciutat interdependent que, encara avui, segueix creixent. A diferència d’altres llocs, a Barcelona, les fronteres naturals dels rius Besòs i Llobregat, van permetre la supervivència com a municipis formalment independents de les ciutats de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs o l’Hospitalet de Llobregat. No obstant, allò que avui anomenem l’Àrea Metropolitana de Barcelona és, en realitat, un únic ecosistema econòmic, social i cultural. Aquesta perifèria, diferenciada potser amb bona fortuna, en diferents termes municipals constitueix, de fet, una mateixa realitat interrelacionada. Les problemàtiques, les aspiracions i les conquestes de tota aquesta perifèria són, amb les seves excepcions, les mateixes. LA TRADICIÓ ASSOCIATIVA I CREATIVA A BARCELONA Barcelona és una ciutat com qualsevol altra, però també és una ciutat força peculiar. Creuament de rutes i cultures, un dels principals punts d’unió entre els corrents de l’Europa atlàntica i el Mediterrani, Barcelona és i ha estat una ciutat amb una important i peculiar tradició associativa i creativa, que ha atret l’atenció de milers d’estudiosos de diferents disciplines i que segueix constituint un evident element d’atracció turística. Creiem que és precisament aquesta tradició,
conseqüència potser de la seva situació geogràfica que l’ha convertit en el punt d’entrada natural de les corrents de pensament europeu a la península, l’element indispensable per comprendre la singularitat cultural de la ciutat. Valorem aquesta tradició com un element positiu a conservar i reivindicar.
FOMENTAR L’ASSOCIACIONISME I LA INICIATIVA CIUTADANA Entre els objectius estratègics assumits pel Projecte Suburbe: Una Finestra Oberta a la Realitat destaca la voluntat de col·laborar en la dinamització de l’associacionisme i la iniciativa ciutadana, entenent-los com elements indispensables i essencials de tota societat democràtica basada en la implica-
una finest ra obert a a la realitat una f inest ra obert a a la reali tat
ció i la participació en la presa de decisions de tota la ciutadania lliure, en igualtat de drets. En aquest sentit, el Projecte Suburbe ha estat plantejat des del primer moment com una proposta oberta a la participació de totes aquelles entitats del teixit associatiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona que, d’una manera o d’una altra, duguin a terme la seva tasca a través de la creació artística, entesa en un sentit ampli i en qualsevol disciplina. D’aquesta manera, s’han establert tres objectius estratègics per assolir amb aquesta experiència: - Difondre les creacions i les propostes del teixit associatiu de l’Àrea metropolitana de Barcelona, fixant especial interès en aquelles zones socialment més desfavorides. - Fomentar la col·laboració entre col·lectius i associacions de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, establint vincles de comunicació i intercanvi d’experiències, per tal de permetre un grau d’interacció més gran entre aquelles associacions que s’enfronten al mateix tipus de problemàtiques, concretament, en els barris perifèrics de la capital i els municipis que l’envolten. - Ressaltar la importància de la funció comunicativa de la creació artística, és a dir, la seva funció social i la responsabilitat del creador en relació a la societat que l’envolta i l’inspira. L’assoliment d’aquests reptes es planteja a través d’una sèrie d’eixos de treball: - La documentació del teixit associatiu actiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona; - La convocatòria a aquest teixit associatiu a participar en el projecte; - La delegació de la coordinació i la gestió de les propostes paral·leles d’aquest projecte a les mateixes entitats que les proposen; - El compromís de l’equip coordinador per integrar els projectes paral·lels en els continguts globals de la mostra general i en representar públicament el conjunt del projecte
davant de les institucions i els mitjans pertinents. - El compromís de l’equip coordinador de difondre els continguts i l’experiència obtinguts arran de la realització d’aquest projecte, garantint-ne la post-producció i posterior difusió, fent especial incís en el paper de cadascuna de les associacions col·laboradores. Aquest projecte ha estat concebut des del principi amb una clara voluntat de continuïtat. En aquest sentit pretenem estendre aquesta col·laboració en posteriors propostes, dinamitzant la comunicació entre les diferents associacions i establint vincles permanents que permetin anar nodrint de vida pròpia la cultura de les zones industrials de la perifèria de Barcelona.
COL·LABORACIÓ AMB CENTRES PEDAGÒGICS La bona acollida del Projecte per part de diversos centres pedagògics ha facilitat l’establiment de vincles de col·laboració en dos sentits: - en l’ampliació de la convocatòria a l’alumnat de les escoles públiques d’art de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. - en l’aprofitament dels temaris acadèmics d’algunes assignatures per tal que els alumnes puguin difondre obres el·laborades en treballs de classe. La divulgació d’aquest projecte en el teixit educatiu de la comarca ha obtingut una resposta activa per part de centres pedagògics de caràcter divers. L’interès mostrat tant per professors i coordinadors pedagògics com per l’alumnat d’aquests centres ha superat totes les expectatives de col·laboració entre el teixit associatiu, educatiu i creatiu de la ciutat. D’aquesta manera, s’han establert aquests vincles amb dos tipus de centres pedagògics: d’una banda, escoles d’art que exerceixen cursos de batxillerat artístic i cicles tècnics formatius de grau superior; en segon
uunnaa ffiinneess ttrraa oobb eerrttaa aa llaa rreeaalliittaatt
EN AQUESTA LÍNIA,
> ssuubbuurrbbee ttrraannssffoorrm > maanntt
NO ES DESCARTA L’ESTABLIMENT DE VINCLES DE COL·LABORACIÓ AMB ALTRES CENTRES I INSTITUCIONS ESPECIALITZATS EN EL TRACTE AMB PERSONES DE COL·LECTIUS DE GRAN PROBLEMÀTICA SOCIAL QUE UTILITZEN LA CREACIÓ ARTÍSTICA AMB FINALITATS TERAPÈUTIQUES O INTEGRADORES.
lloc, en centres d’inserció social i laboral on l’art és emprat com a mitjà d’integració per a individus amb problemàtiques derivades de disminucions psíquiques o per a infants i adolescents procedents de col·lectius amb un alt risc d’exclusió social.
ESCOLES D’ART Les escoles d’art amb les quals s’han establert col·laboracions són l’Escola Pau Gargallo de Badalona i La Massana de Barcelona. Aquests vincles s’estableixen en dues vessants: d’una banda, de cara a l’alumnat, per l’altra, de cara al professorat. Pel que fa als alumnes, se’ls convida a participar en aquest projecte aportant-hi creacions pròpies de caràcter gràfic. De les obres facilitades per l’alumnat en seran escollides les més apropiades segons les bases d’aquesta covocatòria per ser incloses en la mostra que es durà a terme al metro. Pel que fa al professorat se’l convida igualment a participar a títol individual aportant-hi les seves creacions, de la mateixa manera que se’ls convida a promoure i a difondre aquesta proposta entre els seus alumnes a través de la inclusió de les diferents temàtiques del projecte en el desenvolupament dels seus respectius temaris acadèmics. ESCOLES ESPECIALS I CENTRES D’INTEGRACIÓ SOCIAL Arran d’una proposta del Centre de Formació Laboral Especial “La Maragassa” de Badalona, s’ha definit un acord de col·laboració força interessant amb aquests centres, per tal d’incloure els treballs dels seus alumnes en la mostra. De manera similar s’ha establert un vincle de cooperació amb la presó de Quatre Camins per tal d’incloure un conjunt d’obres del col·lectiu de presos en la mostra. En aquests centres la creació artística és emprada habitualment com a mitjà de desen-
volupament de la consciència, expressió de la identitat i integració amb la societat dels alumnes amb disminucions psíquiques o de persones que pateixen desequilibris emocionals o problemes d’adaptació social. Els treballs d’aquests autors s’inclouran dins de la mostra sense mencionar en cap cas la disminució o les problemàtiques socials del seu creador. La voluntat d’aquesta actitud és convidar a reflexionar sobre les veritables motivacions i causes de l’exclusió social, així com fer incís en el caràcter universal de la capacitat creativa de l’ésser humà, a través d’un exemple d’integració sense discriminació ni diferenciació. Trobem de gran interès aquesta proposta, en tant que ens permet convidar als espectadors i als mateixos creadors a reflexionar sobre el caràcter i la funció social de l’obra artística com a mitjà d’expressió i de comunicació de la realitat que ens envolta a través de l’experiència personal i la transformació dels elements mitjançant tècniques o disciplines. D’altra banda, aquesta experiència també pretèn posar damunt la taula de debat conceptes com la normalitat o la genialitat. La idea és convidar a l’espectador de la mostra a preguntar-se si l’obra que contempla és una creació d’un autor professional o d’una persona inclosa en algun del col·lectius habitualment marginals i exclosos per la societat. En aquesta línia, no es descarta l’establiment de vincles de col·laboració amb altres centres i institucions especialitzats en el tracte amb persones de col·lectius amb problemàtica social que utilitzen la creació artística amb finalitats terapèutiques o integradores. Parlem entre d’altres de Centres de Rehabilitació de Toxicòmans, de Centres de Integració d’Expresos o de Centres d’Atenció a Vícitmes de Maltractaments.
uunnaa ffiinneesstt rraa oobbeerrtt aa aa llaa rreeaalliittaatt
eeiixxooss tteem mààttiiccss tthhee cciittyy uu nnddeerr tthh ee cciittyy
LLAA CCIIUUTTAATT SSOOTTAA LLAA CCLLIIAAUUCCTTIIAAUUDDTTAADD BBAAJJOO LLAA CCIIUUDDAADD llaa cciittéé ssoouuss llaa cciittéé
tthhee bbiigg m moouutthh
LLAA GGRRAANN BBOOCCAALLAA GGRRAANN BBOOCCAA llaa ggrraanndd bboouucchhee
La Ciutat sota la Ciutat és la nostra primera proposta per a la reflexió i la creació. A través d’aquest fil conductor volem incidir en el concepte que la justícia social és la més bàsica de les Condicions de la Pau. El món actual es caracteritza pel creixement constant d’uns centres de riquesa, al voltant dels quals se situen les zones industrials i les zones socialment més deprimides. Aquest procés es produeix paral·lelament en dues vessants: a nivell local, ciutat-suburbi, i a nivell global, països industrialitzats - països en economia de subsistència (1er món-3er món). Però contràriament al que hauria de ser, aquesta perifèria creix al mateix ritme que s’acumula la riquesa en els centres de poder. La Ciutat sota la Ciutat és un homenatge a la perifèria, als ciutadans i les ciutadanes anònims, als treballadors i les treballadores, als barris i als ravals, als suburbis de tota capital industrial, a tots els suburbis del món industrial del segle XXI.
Els mitjans de comunicació duen a terme una important tasca uniformadora que perjudica la gran Diversitat Cultural de la humanitat, que és, sense cap mena de dubte, un patrimoni de riquesa incalculable que cal conservar. La centralització del poder sobre els mitjans de comunicació massius per part de mans privades i interessos particulars només poden despertar inquietud entre els ciutadans sobre la qualitat de la informació que reben i sobre l’ús manipulador que es fa d’aquestes eines. George Orwell va predir a 1984 un futur catastròfic on les consciències i els actes dels individus estarien controlats per una ànima omnipresent del poder anomenada el Gran Germà. Enlloc d’això, la realitat ens ha dut una forma de poder molt més subtil. La Gran Boca vol ser una metàfora sobre aquesta realitat. Una reflexió sobre el paper que els mitjans de comunicació exerceixen en la manipulació de les consciències.
ccaappttiivvee nnaattuurree
NNAATTUURRAALLEESSAA CCAAPPTTNNIIVVAAAATTUURRAALLEEZZAA CCAAUUTTIIVVAA nnaattuurree ccaappttiivvee
La capacitat per a transformar el seu medi ha permès a la humanitat sobreviure a catàstrofes naturals i condicions adverses. La industrialització de la producció i el desenvolupament de noves tècniques han contribuït a millorar les condicions de vida de bona part dels individus que habiten el planeta. No obstant, una manca de planificació i un desinterès pels efectes d’aquestes transformacions a llarg termini han provocat que ara comencem a enfrontar-nos a un conjunt de problemàtiques derivades d’aquesta actuació, d’entre les que destaca el canvi climàtic. D’aquesta manera, el Creixement Sostenible s’ha convertit en una de les qüestions més importants del nou mil·leni. Natura Captiva vol ser una metàfora sobre aquesta relació entre l’ésser humà i el seu entorn, una reflexió sobre l’arrogància amb la que ens hem autoanomenat éssers racionals.
uunnaa ffiinneess ttrraa oobb eerrttaa aa llaa rreeaalliittaatt
pprroojjeeccttee ““ttrraannssffoorrm maanntt”” 22000044--22000055 UNA MOSTRA D’ART SOTA LA CIUTAT, EN VESTÍBULS I ANDANES D’11 ESTACIONS DE METRO I UNA EXPOSICIÓ ITINERANT PER L’ÀREA METROPOLITANA DE BARCELONA, CONFIGUREN ELS ASPECTES CENTRALS D’UN PROJECTE QUE AGRUPA MÉS DE 80 AUTORS I AUTORES DE LA COMARCA I QUE S’EXTÉN DES DEL JUNY DE 2004 FINS EL JUNY DE 2005. 1.- CONTINGUTS El Projecte SUBURBE 2004-2005 s’estructura al voltant d’una mostra de més de 150 obres de 80 autors diferents dels municipis i barris perifèrics de la ciutat de Barcelona. La mostra és un recull d’obres gràfiques (pintura, il·lustració, fotografia, poesia visual, disseny gràfic i cartellisme) seleccionades a través d’una convocatòria oberta a autors i creadors de diferents procedències al voltant de tres eixos temàtics. Aquesta mostra es durà a terme en tres fases: · FASE A (juny i juliol de 2004): Mostra a 11 estacions de la xarxa de metro de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. · FASE B (octubre 2004): Presentació del catàleg de les obres exposades en el metro. Edició limitada de 100 reproduccions de les obres, signades pels autors. · FASE C (Febrer – Juny de 2005): exposició itinerant d’una selecció d’obres dels mateixos autors de la mostra del metro en els municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona.
2.- OBJECTIUS En primer lloc, pretenem oposar a la habitual concepció de l’obra artística com a simple objecte d’admiració isolada a les parets dels museus, una concepció de l’obra totalment relacionada amb la realitat quotidiana que la motiva. En aquest sentit pretenem convertir la ciutat i, en especial, els seus suburbis en l’escenari de l’obra per tal de fer-la arribar a tots els seus individus. En segon lloc, pretenem servir de canal d’expressió a totes aquelles manifestacions artístiques provinents dels suburbis que normalment no tenen cabuda en els circuits habituals de difusió on l’obra és concebuda bàsicament com un valor mercantil, l’accés als quals està restringit a unes minories. En tercer lloc, volem trencar amb l’habitual associació entre obra d’art i elitisme, és a dir, demostrar que amb pocs mitjans pot dur-se a terme l’activitat creativa. Per últim volem incidir en l’aprofitament de les noves tecnologies i els mètodes d’elaboració industrials en el procés creatiu.
3.- EIXOS TEMÀTICS El projecte dissenyat per al curs 2004 – 2005 s’estructura al voltant de tres eixos temàtics inspirats en les tres principals problemàtiques del món contemporani: Condicions de la Pau i Justícia Social, Diversitat Cultural i Mitjans de Comunicació i Medi Ambient i Creixement Sostenible. L’elecció temàtica s’ha tingut en compte valorant l’esdeveniment internacional del Fòrum de les Cultures però remarcant una clara voluntat d’independència respecte a aquesta iniciativa. Els lemes triats per a la definició d’aquests temes responen també a la voluntat de dotarlos d’un sentit poètic que convidi a la confluència de motius dels diferents autors participants. A.- LA CIUTAT SOTA LA CIUTAT El primer lema sota el qual proposem als artistes enfocar les seves obres és La Ciutat Sota la Ciutat. Amb aquest primer lema hem volgut aprofundir en el fet que la injustícia social és el fonament de tot conflicte violent entre individus i pobles. Hem volgut incidir en la idea abans esmentada que hi ha tota una part de la societat exclosa dels avenços del progrés que, no obstant, són al mateix temps les forces productives que empenyen el seu desenvolupament. D’aquesta manera, pretenem retornar als ciutadans anònims el protagonisme que tenen en el relat de la història de la humanitat.
B.- LA GRAN BOCA Quan parlem de diversitat cultural, de seguida ens topem amb la important tasca uniformadora que duen a terme els mitjans de comunicació. Cinc importants grups mediàtics controlen els canals de comunicació de la informació de tot el món, imposant una única concepció de la realitat que respon sovint a obscurs interessos. Ens ha semblat interessant reflexionar sobre aquest fet a través d’una metàfora ben senzilla: George Orwell va descriure un futur on la consciència de tots els homes estaria vigilada estretament pels ulls omnipresents del Gran Germà; enlloc d’això, el pas dels esdeveniments ens ha portat a una forma més
una finest ra obert a a la realitat
no es So ri a
Lou rd
Lou rdes So ri ano
una f inest ra obert a a la reali tat
subtil de manipulació del pensament, on és l’individu qui vigila atentament les paraules d’una Gran Boca que repeteix fins a la sacietat la seva veritat única.
C.- NATURALESA CAPTIVA El coneixement dels fenòmens naturals ha permès a l’ésser humà sobreviure a les adversitats però també ha creat en ell la il·lusió d’estar al capdamunt de les espècies que habiten el planeta. En els darrers anys, degut a les veus d’alarma arribades des de l’àmbit científic, ha crescut una important consciència ecologista preocupada pel greu deteriorament dels recursos naturals i conscient de la gran responsabilitat que els mètodes industrials de producció i el consum irracional tenen al respecte. Hem domesticat els animals que ens convenien, hem alterat els processos vegetals, som depredadors de recursos, coneixem i utilitzem la fissió nuclear, podem manipular el codi genètic i pensem que la natura és captiva entre les nostres mans, però fins a quin punt tots els canvis que efectuem en aquest entorn se’ns giraran en contra en un futur imminent? 4.- INTERVENCIONS A- A LA XARXA DE METRO (juny i juliol de 2004) La mostra a la xarxa de metro s’estructura al
voltant de tres estacions temàtiques centrals ubicades a l’eix central de la ciutat en sentit sud-nord. Es tracta de potents nusos de comunicació i intercanviadors entre transport públic. L’estació de Clot, com a símbol de la potent zona industrial del nord de la ciutat de Barcelona, ha estat escollida per situar les obres del tema La Ciutat Sota la Ciutat. L’estació d’Universitat, pel que aquesta institució representa en el camp de la difusió del coneixement i de la comunicació de la informació, estarà centrada en la reflexió sobre els mitjans de comunicació. Per últim, l’estació d’Espanya, prop de Montjuïc, principal pulmó verd del perímetre urbà, el tema escollit ha estat el de Naturalesa Captiva. D’altra banda, les 8 estacions restants han estat escollides en representació dels principals barris i municipis de la perifèria de Barcelona. Es tracta d’Horta, Poblenou, Sant Andreu i Trinitat, per un costat, i de Pep Ventura (Badalona), Artigues (Sant Adrià de Besòs), Torrassa (L’Hospitalet de Llobregat) i Santa Coloma (de Gramenet), per l’altre. B- PÚBLICACIÓ DEL CATÀLEG (octubre 2004) Publicació del catàleg de les obres exposades durant la Mostra al Metro. Edició limitada de 100 reproduccions de les obres, signades pels autors. C- EXPOSICIÓ TEMÀTICA ITINERANT (febrer – juny de 2005) Una selecció de les obres originals exposades a la Xarxa Metropolitana de Barcelona i, en alguns casos, altres obres dels mateixos autors s’organitzaran en una mostra itinerant que es podrà veure en els municipis de Badalona, Santa Coloma de Gramenet, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona.
EDITA ASSOCIACIÓ CULTURAL PER LA RECERCA I LA DIFUSSIÓ DE LA INFOR MACIÓ “PR OJECTE OC TUB RE”