2a Intervenció Mural Sota la Ciutat del 4 al 21 de juliol de 2008
Santa Coloma
Pep Ventura Artigues i Sant Adrià
Clot
La Pau
Cornellà
Torrassa
Espanya
Universitat
Sants-Estació Passeig de Gràcia
www.suburbe.org
A.1.- Descripció Intervenció amb obres gràfiques murals a 11 estacions de metro de la xarxa de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Algunes estacions són els principals nusos intercanviadors entre línies de la ciutat, altres són estacions representatives dels municipis perifèrics de Barcelona: Badalona, Sant Adrià de Besòs, Cornellà, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat. A.2.- Estacions Intervingudes Pep Ventura (L2), Artigues i Sant Adrià (L2), Santa Coloma (L1), Clot (L1-L2), La Pau (L2-L4), Universitat (L1-L2), Espanya (L1-L3), Torrassa (L1), Cornellà (L5), SantsEstació (L3-L5), Passeig de Gràcia (L2, L3, L4). A.3.- Temàtica El lema de la mostra és Sota la Ciutat. Amb aquesta proposta es vol plantejar únicament un punt de partida i d’inspiració per als autors/es, obert a múltiples i molt variades interpretacions.
Cornellà
A.4.- Objectius 1.- Promocionar els i les autors/es novells/es i les entitats i associacions d’autors/es de Barcelona i dels seus municipis perifèrics 2.- Promocionar l’art underground, urbà, popular, contestari, l’obra artística entesa com a eina comunicativa, reflexe i reflexió de la societat que la motiva. 3.- Reivindicar els espais públics i, més concretament el metro, com espais col·lectius de tota la ciutadania, i reivindicar la necessitat d’una concepció d’aquests espais públics que vagi més enllà de simples concepcions funcionals 4.- Promoure una concepció metropolitana de la ciutat de Barcelona i dels seus municipis adjacents, sense renunciar a la riquesa que aporten els diferents ens locals però amb una visió de conjunt que fomenti la interrelació de la perifèria, sobretot des de l’àmbit de les polítiques culturals 5.- Consolidar Suburbe Transformant (en la seva segona edició) com a festival de l’art underground de Barcelona, amb uns trets distintius i singulars que no tenen cap precedent directe: el muralisme (l’ocupació del mur) com a disciplina, el metro com a espai d’intervenció i la relació centre-perifèria com a fil conductor argumental. A.5.- Tipus d’instal·lació Els murals seran reproduccions impreses preparades per a la seva instal·lació en cada espai concret. Les mides variaran en cada espai, adaptant-se a les dimensions específiques de cada estació, però girarà entorn els 12 metres quadrats. A.6.- Plafons Informatius Cadascuna de les obres seleccionades aniran acompanyades d’un plafó informatiu, que farà referència, no només a aspectes de la obra exposada, sinó també de la resta d’intervencions en altres estacions de la xarxa. Aquests plafons seran de dimensions inferiors a les obres exposades, però el seu format d’instal·lació serà similar. A l’estació de Passeig de Gràcia, que actuarà de centre neuràlgic de l’experiència, el projecte contempla la instal·lació d’un plafó de dimensions superiors al de la resta de plafons de les altres estacions, amb el format d’una senefa horitzontal que inclourà informació abundant sobre el projecte Suburbe i sobre cadascuna de les estacions intervingudes.
Torrassa
Espanya
Universitat
Sants-Estació Passeig de Gràcia
A.7.- Selecció de les obres 20 obres seran seleccionades mitjançant una convocatòria oberta per un jurat format per representants de les entitats i institucions col·laboradores en el projecte. Suburbe, com a associació organitzadora de l’activitat, actua com a comissària de l’exposició, vetllant pel compliment dels criteris establerts en la convocatòria i participant en la mostra amb l’aportació d'algunes obres col·lectives pròpies de l’entitat. A.8.- Acte d’Inauguració
Santa Coloma
Pep Ventura Artigues i Sant Adrià
Divendres, 4 de juliol de 2008 a les 19h a l’estació de Passeig de Gràcia. - Conferència en el marc de la UPEC: l’Underground a Barcelona Amb: Pau Riba (músic i compositor) Onliyú (guionista i novelista. Director de la primera època del Víbora) Presenta: Felipe López-Aranguren (politòleg i poeta de la Fundació Pere Ardiaca) - Recital poètic Suburbà Amb: Enric Casasses Josep Pedrals Xavier Sabater Paco Fanés Acompanyament musical: Ferran Besalduch (saxo) Teresa Galceran (flauta travessera) A.9.- Organització i recolzaments
Clot
La Pau
Organitza: Suburbe-Associació Cultural Octubre en el marc de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya (UPEC) Amb el suport de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB), l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) i l’Entitat Autònoma de Difussió Cultural (Generalitat de Catalunya). D’altres entitats col·laboradores: Associació Cultural Pont del Petroli, Kol·lectiu de Recerques Artístiques (KRA), Escola d’Art Pau Gargallo de Badalona, Taller Pubilla Kases (TPK), Fundació Pere Ardiaca. A.10.- Material de Difusió Díptic Informatiu: Se n’editaran 100.000 exemplars. Distribució a la Xarxa de Metro Cartell Mural: Se n’editaran 5.000 exemplars. Distribució a Biblioteques Públiques i Centres Culturals. Distribució directa a través de la UPEC. Vídeo: Audiovisual promocional de 20 segons a Canal Metro. Pàgina Web: www.suburbe.org Bloc de l’event: http://artalmetro.blogspot.com Canal YouTube: http://www.youtube.com/suburbe Arxiu fotogràfic: http://picasaweb.google.com/suburbe A.11.- Altres webs d’interès: Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya:http://www.upec.cat Transports Metropolitans de Barcelona: http://www.tmb.net Institut de Cultura de Barcelona: http://www.bcn.cat/cultura Associació Cultural Pont del Petroli: http://www.pontdelpetroli.com Taller Pubilla Kases: http://tpkonline.com Escola d’Art Pau Gargallo: http://www.paugargallo.net/ Fundació Pere Ardiaca: http:// www.fpereardiaca.org
Associació Cultural Octubre
Presentació i Memòria d’Activitats www.suburbe.org
0.- Presentació 1.- Suburbe 1.1.- La Metròpoli i els Suburbis 1.2.- Centre i Perifèria 1.3.- Art i Societat 1.A.- Suburbe 2003-2008: 5 anys d’intervenció creativa metropolitana 2.- Propagant 2.1.- Art al Mur 2.2.- Art i divulgació 2.3.- Art i Moviments Socials 2.A.- Propagant: Revista Mural d'Actualitat 3.- Reciclant 3.1.- Art i Recerca 3.2.- Art Underground 3.3.- Art al Metro 3.A.- Reciclant: Taller de recerca i pensament 4.- Cooperant 4.1.- Art i Drets Intel·lectuals 4.2.- Art i Copyleft 4.3.- Art i Internet 4.A.- Cooperant: Bloc de Cultura Lliure 5.- Transformant 5.1.- Art Popular per un Espai Públic 5.2.- Art i Transformació 5.3.- Cultura Sota la Ciutat 5.A.- Transformant: Laboratori de Projectes d'Intervenció
Suburbe - Associació Cultural Octubre CIF:G63419113 Bogatell, 65, 08930 Sant Adrià de Besòs | 93 462 01 20 - 616 599 593 www.suburbe.org | suburbe@suburbe.org
0.- Presentació Suburbi, literalment “Sota la Ciutat” del llatí Suburbe, és el mot emprat habitualment per designar les zones perifèriques de les ciutats industrials, generalment habitades per gent humil. Underground és un terme anglès, literalment “Sota terra”, amb que es s’anomena el ferrocarril metropolità subterrani. En l’àmbit cultural s’utilitza per designar totes aquelles manifestacions culturals de caràcter marcadament contestatari sorgides paral·lelament als moviments populars de resistència de mitjans de segle XX. Des de llavors, s’aplica genèricament a molt diverses expressions artístiques caracteritzades per anar a contracorrent d’allò generalment establert.
1.- Suburbe 1.1.- La Metròpoli i els Suburbis Barcelona ha esdevingut amb el pas del temps una important metròpoli, reconeguda internacionalment com a destí turístic, centre de negocis i punt d’efervescència cultural. Com tota gran ciutat, Barcelona ha crescut cap amunt, amb gratacels, torres i antenes, i ha crescut cap a l’exterior: absorbint antics municipis històrics, erigint-se com a capital d’una immensa comarca amb una rica tradició industrial. És avui, i vol consolidar-se, com una poderosa metròpoli d’un nou ordre global on les ciutats han passat a ser protagonistes de la geografia planetària: metròpolis del coneixement que lentament reconverteixen les antigues indústries en aules d’enginyeria i laboratoris químics, metròpolis dels serveis on des de tot el món migren milers de persones a la recerca de treball i oportunitats, metròpolis dels mitjans on la informació circula ràpidament i de manera massiva per tot arreu, metròpolis dinàmiques on tot es mou constantment i tot canvia. D’una manera més silenciosa, Barcelona ha crescut també en altres direccions. Al marge de tot el seu èxit, com totes les grans metròpolis, ha crescut també en desigualtat, en marginació, en especulació, en perifèria. La ciutat, gran símbol de la civilització, victòria de la humanitat sobre les forces naturals, ha crescut sempre per sobre del seu extraradi. El mateix nom que habitualment utilitzem per definir aquesta perifèria, els suburbis, literalment del llatí sota la ciutat, descriu perfectament aquest procés: els seus habitants són convertits en ciutadans de segona, residents d’unes zones marginals fins i tot en el nostre vocabulari. 1.2.- Centre i Perifèria Suburbe és un projecte creatiu plantejat com una reflexió oberta sobre la ciutat, al voltant dels eixos centre i perifèria. Pretén incidir a través de tot el procés de creació artística, des de la seva inspiració fins a la seva materialització a cada espai concret, en el concepte de suburbi. És una reivindicació de la perifèria com a motor impulsor de la gran metròpoli, com a protagonista indiscutible de la seva història, com a mite viu d’una rica tradició, patrimoni de tots els seus habitants anònims. Suburbe vol recollir i promoure les importants aportacions culturals dels suburbis en la construcció de la Barcelona Metropolitana. Perquè hi ha una Barcelona, més enllà encara d’Horta, Sants o el Carmel, una Barcelona que es diu Sant Roc, Badalona, Hospitalet, Bellvitge, Gramenet, Fondo, Besòs, Baix Llobregat... Suburbe és una invitació a endinsar-se als túnels foscos que comuniquen la metròpoli lluminosa amb els seus racons més obscurs, els anònims suburbis que neixen oblidats allà on, tal com deia el mestre Candel, “la ciutat canvia de nom”. 1.3.- Art i Societat Ens hem acostumat a pensar en l’art com en un producte de consum purament contemplatiu, en el millor dels casos li atorguem el valor de l’ostentació o del refinament estètic. La nostra societat omple els museus amb allò que anomena art modern, de la mateixa manera que es classifiquen i apilonen els rastres arqueològics de les cultures antigues. L’activitat creativa és avui una tasca que escapa totes les definicions acadèmiques i la seva funció i utilitat socials són posades en dubte constantment. No obstant això, sobreviu revestida de certa aureola de prestigi en àmbits selectes i és enaltida com a producte de masses quan es troba al servei dels interessos publicitaris. Hom està d’acord bàsicament en dues coses: art és tècnica, art és cultura. Suburbe pretén reivindicar la integració de l’activitat creativa a les diferents dinàmiques de que participa i que són a la vegada les fonts de seva inspiració: la ciutat, la vida quotidiana de les classes treballadores, de les ciutats dormitori, dels llocs de treball, del trànsit, de la massificació, de la naturalesa mateixa de la urbanitat. Suburbe pretén aportar una concepció de l’art entès com a amplificador de la veu popular, com a rereguarda simbòlica de tota l’herència cultural i simbòlica de les classes populars i al mateix temps com a avantguarda tècnica en l’experimentació de noves formes comunicatives, a partir de les eines proporcionades pels avenços tecnològics.
1.A.- Suburbe 2003-2008: 5 anys d’intervenció creativa metropolitana (I) Suburbe- Associació Cultural Octubre és una entitat cultural sense ànim de lucre, fundada l’any 2003 pel col·lectiu artístic Estenent el Desastre. És oberta a tota mena de col·laboracions i aplega autors/es i professionals de la cultura i la comunicació en la promoció de projectes col·lectius d’intervenció artística en espais públics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, especialment a les seves zones perifèriques. L’activitat de l’Associació va iniciar-se públicament l’any 2004 amb la realització durant el mes de juliol de la 1a Intervenció Artística Sota la Ciutat que va aplegar 150 obres gràfiques de més de 80 autors/es al voltant de tres eixos temàtics. La intervenció va dur-se a terme simultàniament a 11 estacions de Metro i va reunir en una mateixa convocatòria reproduccions d’obres d’autors/es de molt diversa procedència: van participar professionals consagrats/des, autors/es novells/es, col·lectius organitzats, alumnes d’escoles d’art, interns del Centre Penitenciari Quatre Camins,... L’experiència va ser possible gràcies a la tossuderia d’un equip petit de persones entregades, la subvenció de l’Institut de Cultura de Barcelona, la col·laboració de Transports Metropolitans de Barcelona i el suport d’un reduït grup de patrocinadors que van apostar per un projecte sense precedents ni referents. L’èxit de la convocatòria va portar a l’organització a realitzar una segona experiència l’any 2005 amb una selecció dels originals de les 60 millors obres presentades que va itinerar per Badalona (Sala El Refugi, mes de febrer), Santa Coloma de Gramenet (Sala Can Sisteré, mes de març) i l’Hospitalet de Llobregat (Sala Taller Pubilla Kases, mes d’abril). Aquesta exposició es va produir en col·laboració amb els ajuntaments del municipis participants i la Diputació de Barcelona. Fruit d’aquests dos primers anys de feina, van ser la confirmació que l’Àrea Metropolitana de Barcelona era culturalment una entitat viva i que hi havia moltes persones interessants fent coses molt importants en els suburbis. Persones que, cada cop més sovint, tendien a trobar-se i a relacionar-se de manera natural per damunt de fronteres administratives i geogràfiques: persones com les del Taller Pubilla Kases de l’Hospitalet, del Festival d’Art Social de Santa Coloma, del Kol·lectiu de Recerques Artístiques i de l’Associació Pont del Petroli de Badalona, de l’Escola d’Art Pau Gargallo o els educadors socials que treballen a Quatre Camins, totes elles sempre, treballant amb escassos recursos i molt de voluntarisme i amor a l’art .
2.- Propagant 2.1.- Art al Mur El mural ha estat durant el segle XX la màxima expressió de l’art popular en tant que intervenció directa sobre l’espai públic, expressió anònima d’una veu col·lectiva i manifestació de les avantguardes gràfiques del moment. Caigut en desús durant molts anys i sobrevivint gràcies a un moviment urbà, el hip-hop, que n’ha sabut mantenir viu l’esperit a través del graffiti, actualment, el mural viu un renaixement internacional gràcies a la seva revitalització per part dels moviments populars d'Amèrica Llatina i el seu ús publicitari en el marc de les noves tècniques de màrqueting “de guerrilla”. Suburbe pretén recuperar el mural en el seu esperit però revitalitzar al mateix temps la seva execució tècnica, mitjançant la introducció en el procés creatiu de tecnologies ja habituals en l’àmbit publicitari: el tractament de la imatge digital i la impressió en gran format (mural amb noves eines digitals), les projeccions audiovisuals (el mural dinàmic), Internet (la pàgina web entesa com a mural virtual),... 2.2.- Art i divulgació Des de la Revolució Industrial, la publicitat i la propaganda ha estat la veritable avantguarda creativa en l’àmbit de l’experimentació per damunt dels moviments i els corrents artístics, una creació que està al servei dels interessos de comunicació de les empreses o dels estats, però que té al seu servei una font desmesurada de recursos i amplis marges de llibertat. Aquesta situació ha permès el desenvolupament de nous formats de comunicació infinitament més arriscats i experimentals que els assolits en els estudis dels artistes tradicionals o, dit d’una altra manera, la major part dels artistes d'avantguarda desenvolupen la seva tasca com a membres d’equips interdisciplinaris de publicitat. Suburbe pretén encarar l’activitat creativa en funció del missatge previ que es vol transmetre, a l’igual que en l’àmbit publicitari i a diferència del que molt sovint succeeix en l’àmbit estrictament artístic. Però ho vol fer en benefici dels suburbis, recollint la seva paraula, convertint-se en la seva veu, esdevenint la seva manifestació simbòlica, la seva eina d’expressió. 2.3.- Art i Moviments Socials Des del seu naixement l'evolució de les avantguardes artístiques ha estat sempre estretament lligada a les diferents reivindicacions dels moviments socials i les classes treballadores. El compromís dels artistes en la difusió de missatges com la llibertat, la igualtat, la pau i la solidaritat ha estat sempre polèmic i font de interminables disputes entre especialistes. L'aplicació dels diferents avenços en matèria de comunicació que es produeixen en l'àmbit publicitari a altre tipus de discursos com els propis dels moviments socials i populars és avui dia escàs i en alguns casos anecdòtic. Suburbe no parteix de la pretensió de donar per tancat cap debat obert, ni concloure cap catecisme teòric pretesament definitiu, només és el posicionament pràctic d'un grup de persones unides per uns mateixos interessos: posar els mitjans tècnics i creatius al servei de la divulgació de les diferents veus dels moviments socials i dels suburbis.
Revista Mural Republicana
Mural de Diego Rivera
2.A.- Propagant: Revista Mural d'Actualitat A finals de l'any 2005, Suburbe emprèn el projecte de una nova publicació periòdica. Es tracta d'un nou format de revista, inspirada en el cartellisme experimental produït a Barcelona durant els anys 30 del segle XX, en plena Guerra Civil: les Revistes Murals. La publicació surt al carrer sota la capçalera "Propagant: Mural d'Actualitat", amb un número 0 pilot dedicat als Drets Humans. La publicació consisteix en un mural de 68 x 48 cm imprès per les dues cares a tot color. Es distribueix plegat en quarts a l'estil de la premsa diària de manera gratuïta a totes les Biblioteques de Barcelona, Badalona i Santa Coloma de Gramenet (ben aviat també al Baix Llobregat). La cara exterior del mural conté la major part del contingut escrit de la publicació. L'interior de la revista el composa una il·lustració en gran format. Cada número de la publicació, d'esperit marcadament divulgatiu, es centra en un únic tema i es realitza amb la col·laboració de diferents entitats i institucions especialitzades en la temàtica tractada. D'aquesta manera, es garanteix la veracitat de les dades difoses i la publicació es converteix en un eina divulgativa i pedagògica al servei dels diferents moviments socials. Número 0: 1789 Número que serveix, a forma de manifest fundacional, per presentar la línia gràfica i temàtica de la publicació. Dedicat als Drets Humans. Número 1: Centre i Perifèria - Adalt i Abaix Primer número realitzat amb la col·laboració de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Catalunya (FAVB), centrat en la temàtica de la perifèria de Barcelona i de la desigualtat social. El número va sortir al carrer en motiu dels disturbis als barris perifè`rics de les capitals franceses de mitjans de 2005. Número 2: Construcció (Precarietat i Sinistralitat Laboral) Número confeccionat amb la col·laboració de Comissions Obreres del Barcelonès que se centra en la temàtica de la precarietat i la sinsitralitat laboral. Número 3: La República de les Idees (75è aniv. de la IIa República) Primer de dos números centrats en la temàtica de la Memòria Històrica. Concretament, se centra en el record de la IIa República Espanyola i dels valors fonamentals del republicanisme. Número realitzat amb la col·laboració de la Coordinadora per a la memòria Històrica i Democràtica de Catalunya. Número 4: Tren del Progrés (70è Aniv. del Front Popular a Catalunya) Segon dels dos números centrats en la temàtica de la Memòria Històrica. Aquest es dedica al record del Front Popular i dels principis fonamentals del progressisme. Número realitzat amb la col·laboració de la Fundació Pere Ardiaca. Número 5: 1936-1939: Genocidi Tercer número centrat en l’àmbit de la Memòria Històrica. En aquesta ocasió es va treballar a fons l’aspecte divulgatiu i documental del període de la Guerra Civil. El mural central és un clar homenatge al Guernica de Pablo Picasso. Número 6: La Transició es va guanyar als Carrers Quart número de la publicació dedicat a la Memòria Històrica, en el que es repassa el període històric de la Transició a la Democràcia Parlamentària. Mural central de la publicació Propagant
3.- Reciclant 3.1.- Art i Recerca L'activitat creativa, com tota activitat cultural, requereix d'una intensa tasca de documentació i investigació prèvia que abasta des de senzills aspectes formals a complicats requeriments tècnics molt diversos, així com una important quantitat de coneixement sobre l'herència, la tradició simbòlica i els nostres antecedents culturals. La recerca és l'activitat central de Suburbe: la recerca d'autores i autors, de col·lectius, de propostes i d'experiències, de símbols i de missatges, de nous formats i solucions de difusió als diferents reptes que es plantegen a l'hora d'intervenir, des d'una perspectiva creativa i ciutadana, els espais públics urbans. 3.2.- Art Underground Underground és un terme anglès, literalment “sota terra”, amb que s’anomena el ferrocarril metropolità subterrani. Històricament, el terme s’utilitza per designar totes aquelles manifestacions culturals de caràcter marcadament contestatari sorgides paral·lelament als moviments populars de resistència de mitjans de segle XX. Des de llavors, s’aplica genèricament a molt diverses expressions artístiques caracteritzades per anar a contracorrent d’allò generalment establert. Suburbe vol reivindicar l'esperit i el llegat de totes aquestes manifestacions culturals profundament populars, urbanes i perifèriques. Davant d'una actitud generalitzada per l'esteticisme i el conceptualisme, Suburbe constitueix una decidida aposta per la cultura popular i la rica tradició underground en la construcció de les ciutats del coneixement.
3.3.- Art al Metro El sistema de ferrocarrils subterranis de les grans metròpolis modernes ha estat font d'inspiració i motiu d'un gran número de representacions artístiques de totes les disciplines: el cinema, la música, la literatura, la pintura, el còmic, totes les arts han utilitzat sempre el metro com a metàfora de l'altra ciutat, la polis oculta, subterrània, més fosca però també més autèntica: on s'oculten els llegats arqueològics de les civilitzacions antigues, les deixalles i clavegueres de la ciutat oficial, i els milers de ciutadans anònims que transiten d'una realitat a una altra per les dreceres del metro. D'altra banda, el metro ha estat espai expositiu des de molt antic. Així, el metro d'algunes ciutats, com el de Moscú, van estar construïts ja des de la seva projecció per a ser espais expositius i en la seva construcció i decoració van participar importants artistes i creadors del seu moment. No hi ha dubte que en els darrers 50 anys, la utilització del metro com a espai expositiu s'ha estès de manera considerable a nivell internacional. Determinades estacions de molts metros del món estan decorades o dissenyades des d'una perspectiva estètica i simbòlica i no només utilitària. En aquest sentit, podem trobar veritables joies artístiques als metros de Londres, Nova York o París. Així mateix, aquestes ciutats, juntament amb Berlín, Montreal i Santiago de Xile, han estat pioneres en matèria d'organització d'intervencions artístiques de caràcter temporal. Per la seva banda, Atenes, en la seva recent remodelació de la xarxa de metro, ha apostat per la integració de l'extens patrimoni arquitectònic ocult als museus en la decoració d'algunes estacions de metro. Barcelona compta amb diverses obres, principalment mosaics permanents, a diverses estacions de la xarxa de metro de la ciutat i, en els darrers 10 anys s'han multiplicat les activitats artístiques i culturals a l'interior de les seves instal·lacions.
3.A.- Reciclant: Taller de recerca i pensament Recilant és l'àrea de treball de Suburbe en matèria de documentació. Des de la seva fundació, Suburbe ha anat creant un extens fons documental sobre experiències culturals i artístiques suburbanes: publicacions, exposicions, murals, documentals, material gràfic, literatura, documentació tècnica. Des de fa temps, la publicació i difusió de tot aquest material constitueix una de les principals preocupacions de l'Associació i actualment es treballa en la recerca de fons per a la seva digitalització i publicació a Internet.
Herència i Referents
Experiències Internacionals d’Art al Metro
Brussel·les
Quadre la “Cunya Roja” de El Lissitzky, obra de referència del constructivisme rus dels anys 20
Santiago de Xile
Atenes
Cartellisme Republicà dels anys 30: obres de Bardasano i d’un autor anònim
Berlin Material cultural underground del Kol·lectiu de Recerques Artístiques (KRA) del Barcelonès Nord
Montreal
Nova York
4.- Cooperant 4.1.- Art i Drets Intel·lectuals Ens els darrers anys, la difusió del fenomen d'Internet i la gran democratització de les eines digitals han afavorit la popularització de mitjans tècnics de creació i distribució cultural que fins ara estaven reservats a unes minories. El nou panorama cultural sorgit d'aquests avenços, tot i afavorir l'accés als mitjans, ha posat en peu de guerra els defensors dels antics models de gestió cultural on els intermediaris tenien un paper predominant. Segons la legislació, el Copyright és inherent a tota creació artística o intel·lectual, és a dir, qualsevol autor posseeix per defecte un Copyright (o dret de còpia) sobre les seves creacions que el protegeix de qualsevol ús no desitjat que es pugui fer de la seva obra. El Copyright, per tant, no sol·licita de cap mena de tràmit legal per a la seva obtenció. Tan bon punt, s'acaba un quadre, l'autor ja hi pot posar la gran C de Copyright i la llegenda "Tots els Drets Reservats". Però què passa si un autor vol permetre que la seva obra sigui copiada amb total llibertat?Per donar resposta a aquesta qüestió, els darrers anys, han sorgit diferents projectes i alternatives que ràpidament s'han estès arreu del món sota el nom de Copyleft.
4.2.- Art i Copyleft Copyleft és un joc de paraules traduïble per "esquerra de còpia", "copia lliure" o "deixa copiar". El Copyleft no és contrari al Copyright, sinó complementari: no pren a l'autor la propietat de la seva creació, senzillament li proporciona un major control sobre allò que es pot fer i el que no es pot fer amb la seva obra. En aquest sentit, són molt destacats els esforços a escala internacional de la corporació Creative Commons per tal de dotar de recursos legals aquells autors que volen distribuir la seva obra de manera alternativa a la tradicional, és a dir, sense intermediaris. Aquesta organització ha creat un simple sistema de llicències d'ús sobre creacions intel·lectuals que permet als autors determinar si la seva obra pot ser copiada, si ho pot ser amb finalitat de lucre, si poden fer-se'n obres derivades com traduccions, noves versions, etc... Les llicències Creative Commons tenen com objectiu permetre que tant els autors i les autores, com els usuaris, puguin protegir i compartir les obres, eliminant la incertesa legal que actualment existeix davant l'actual situació i l'ús de les obres que Internet permet. A l'Estat Espanyol, aquestes llicències estan emparades per un estudi de la Universitat de Barcelona que en va determinar la seva legalitat davant el buit legal existent. 4.3.- Art i Internet La més important dificultat a la s'enfronten els creadors i les creadores és a la distribució i promoció de les seves creacions. En les darreres dècades, grups privats com la SGAE a l'Estat Espanyol o la RIIA als Estats Units s'han convertit en els veritables propietaris dels drets intel·lectuals dels seus suposats membres. Internet ha capgirat aquesta situació, fins al punt que importants bandes musicals, destacats cineastes i tota mena d'autors, han decidit posar les seves creacions a la xarxa de manera lliure per a la seva descàrrega. L'èxit de projectes com Trama Virtual al Brasil o del projecte Wu-Ming a Itàlia, són només alguns exemples de distribució cultural alternativa amb èxit. Internet és un nou marc multi-direccional de promoció i distribució de cultura on les persones han abandonat una actitud purament contemplativa i han esdevingut els veritables creadors dels continguts.
4.A.- Cooperant: Bloc de Cultura Lliure Cooperant és una projecte cooperatiu de distribució cultural promogut per l'Associació Cultural Octubre en el marc del projecte Suburbe. Actualment, des del 2005, és un Bloc que aplega material artístic de diferents disciplines que els seus autors i autores cedeixen en format Copyleft. En el futur, té l'objectiu de convertir-se en un punt de referència en matèria de distribució cultural a Internet. En el context del debat sobre la propietat intel·lectual al qual ens enfrontem, Cooperant aposta clarament per l'ús de les llicències obertes i la lliure difusió de continguts culturals. El marc d'actuació cooperatiu que proposem garanteix, als autors i les autores, els drets d'autoria i reproducció de les seves obres i els permet ser lliures d'escollir el format de distribució que s'ajusta a les seves necessitats, sense intermediaris entre ells i el públic. En aquest sentit, Cooperant es planteja com un portal web de continguts lliures i, al mateix temps, un punt de contacte amb els autors i les autores.
5.- Transformant 5.1.- Art Popular per un Espai Públic Suburbe és un projecte cultural que pretén reivindicar l'art fora dels museus, la imaginació al carrer, la cultura integrada en els espais públics, la activitat creativa emplaçada en la realitat que la motiva. Pretenem defugir l'art per l'art i el debat acadèmic. Volem portar l'art al carrer, enfrontar-lo a la mirada crítica del ciutadà anònim, despertar-lo del somni plàcid on s'amaga. Reivindiquem la ciutat com l'espai comú, una ciutat de tothom on cada finestra parla, on cada paret és un llenç, on cada reflexió és filosofia, on cada bloc és un llibre, on cada mur pot ser un cinema. Suburbe és també una reivindicació de l'art popular, undergound, minoritari, alternatiu als corrents, aliè als cercles elitistes on habitualment es desenvolupa l'activitat cultural. Hi ha una cultura de la gent feta per la gent, una cultura popular que els murs de cap sala d'exposicions poden contenir. Una cultura que ocasionalment arriba als mitjans i es popularitza, però que ben sovint es desenvolupa silenciosament, en forma de revista de barri o d'intervenció efímera. Una cultura construïda per professionals anònims, que molt sovint treballen a l'ombra de projectes més grans i que tan habitualment es dediquen a aquestes feines "per amor a l'art". Una cultura de l'extrarradi, políticament incorrecte, habitualment qualificada "de segona o de tercera" i amb produïda sempre amb pocs mitjans, però que, sense complexes, pot competir en qualitat tècnica i conceptual amb aquella cultura que normalment qualifiquem "de primera" només pels recursos econòmics amb què es desplega i promociona. 5.2.- Art i Transformació Des de Suburbe, defensem la capacitat comunicativa de les tècniques artístiques per introduir elements d'informació i reflexió sobre les diferents problemàtiques que afecten la nostra societat contemporània. D'aquesta manera, treballem en el disseny i la producció de diferents activitats que portin l'art i la cultura al carrer i, al mateix temps, recíprocament, permetin que el carrer i les qüestions socials entrin en l'àmbit de les arts i la cultura. L'art és expressió, l'art és comunicació, l'art és tècnica i disciplina. I sempre és molt més que una cosa bonica de mirar. Té la capacitat de transformat l'observador, d'influir, potser de manera molt subtil, en el pensament de l'espectador. Però és per aquest motiu que ha de ser responsable, compromès, consequent. 5.3.- Cultura Sota la Ciutat Suburbe és, en resum: cultura underground, cultura al metro, cultura metropolitana, perifèrica, d'extrarradi, cultura sota la ciutat. Una cultura que no s'omple la boca de paraules com "participació"o "transversalitat", sinó que actua de manera organitzada amb el teixit social i treballa d'acord amb les institucions públiques i les entitats privades per tal de fer possible el foment dels autors i les autores metropolitans, la descentralització de les polítiques culturals cap a la perifèria urbana i la recuperació dels espais públics com a espais de comunicació i participació cívica ciutadana.
Intervenció al Taller Pubilla Kases de l’Hospitalet de Llobregat
5.A.- Transformant: Laboratori de Projectes d'Intervenció Transformant és el laboratori des del que es construeixen tots els projectes d'intervenció en espais públics que es porten a terme des de Suburbe. Des de l'any 2004, hem realitzat intervencions creatives a diferents espais molt diversos com la Biblioteca Can Fabra de Sant Andreu (2005), el Pati Manning (2006), el Jardí Romàntic de l'Ateneu Barcelonès (2007),... Totes aquestes intervencions ens han permès anar experimentant amb diversos sistemes d'intervenció gràfica sobre façanes.
Intervenció al Taller Pubilla Kases de l’Hospitalet de Llobregat
Intervenció al Pati Manning
L'activitat al metro és, no obstant, l'especialitat de Suburbe en matèria d'intervenció en espais públics i pretén consolidar-se com un referent cultural de primer ordre en aquest sentit.
Intervenció al Metro l’any 2004
Suburbe - Associació Cultural Octubre CIF:G63419113 Bogatell, 65, 08930 Sant Adrià de Besòs | 93 462 01 20 - 616 599 593 www.suburbe.org | suburbe@suburbe.org