TTRRAANNSSFFOORRM MAANNTT
Meem M mòòrriiaa dd’’iinntteerrvveenncciioonnss 22000044--22000055 VVoolluum m IIII 11ªª M Moossttrraa dd’’AA rrtt SSoottaa llaa CCiiuu ttaatt
TTRRAANNSSFFOORRM MAANNTT
Meem M mòòrriiaa dd’’iinntteerrvveenncciioonnss 22000044--22000055 VVoolluum m IIII 11ªª M Moossttrraa dd’’AA rrtt SSoottaa llaa CCiiuu ttaatt
TT RRAA NN SS FF OO RR M M AA NN TT :: M M EE M M ÒÒ RRII AA DD ’’II NN TT EE RRVV EE NN CCII OO NN SS 22 000044 --22 000055 VV ooll uu m m II II :: 11 ªª M M oo sstt rraa dd ’’AA rr tt SS oo ttaa ll aa CC iiuu ttaa tt
© ee dd ii ttaa OO cc ttuu bbrr ee :: ““EE SSTT EENN EE NN TT EELL DD EESS AA SSTT RREE ”” ®® © II MM PP RRÈÈ SS AA BBAA RR CCEE LLOO NN AA ,, DD EESS EEMM BB RREE DD EE 220000 44.. TT EEXX TTOO SS :: AA nnnn aa LL ll uucc ii àà ii PP ooll FF ee rrrr aa nn AA cc óózz aa rr II LL·· LL UU SSTT RR AA CCII OO NN SS :: LL aa ii aa GG oonn zzáá llee zz ii II ss aa rr dd M M ii rraa ll ll ee ss AA MM BB LLAA CC OOLL ·· LLAA BB OO RR AA CC IIÓÓ DD EE :: LL oouu rr dd ee ss SS oorr ii aa nn oo,, QQ uuii m m VV aa rr ee ll aa ii SS ee rr ggii M M ii rr aa ll ll ee ss MAA QQ UU EETT AA CCII ÓÓ :: AA iioo M M M ii sszz ee rr aa TT OO OO LL BBOO XX :: M M aa cc OO SS XX ,, AArr ii aa ll ,, AA rr iiaa ll BBll aa cc kk ,, M M yy rr ii aa dd ii M M yy rr ii aa dd TT ii lltt
SSUUBB UURR BB EE ééss uunn pprr oo jjee cctt ee ddee ll ’’AA ssssoo cciiaa cciióó CCuu lltt uu rr aall pp eerr ll aa RRee ccee rrcc aa ii ll aa DDiiff uuss ssiióó dd ee llaa IInn ffoo rr m maacc iióó PPrr oo jjee cctt ee OOcctt uubb rr ee:: ““EE sstt eenn eenn tt ee ll DDeessaa sstt rree ””..
ww w ww w ..ss uubbuurr bbee .. nnee tt®® eess ttee nnee nnttee ll ddee ssaa ss ttrr ee @ @yy aa hhoooo.. ee ss 661166 559999 55 9933//664466 003333 225566
1a Mos tra d’Art Sota la Ciutat
1a Mostra d’Art Sota la Ciutat SUBURBE és una proposta d’intervenció creativa en la realitat quotidiana dels ciutadans de les grans ciutats centrada en el camp de la comunicació de la informació.
El Projecte SUBURBE 20042005 s’estructura al voltant d’una mostra de més de 150 obres gràfiques de 80 autors diferents dels municipis i barris perifèrics de la ciutat de Barcelona. La mostra és un recull d’obres gràfiques (pintura, il·lustració, fotografia, poesia visual, disseny gràfic i cartellisme) seleccionades a través d’una convocatòria oberta a autors i creadors de diferents procedències al voltant de tres eixos temàtics: La Ciutat Sota la Ciutat, La gran Boca i Naturalesa Captiva. En primer lloc, pretenem oposar a la habitual concepció de l’obra artística com a simple objecte d’admiració isolada a les parets dels museus, una concepció de l’obra totalment interrelacionada amb la realitat quotidiana que la motiva. En aquest sentit pretenem convertir la ciutat i, en especial, els seus suburbis en l’escenari de l’obra, per tal de fer-la arribar a tots els seus individus. En segon lloc pretenem servir de canal d’expressió a totes aquelles manifestacions artístiques provinents dels suburbis que normalment no tenen cabuda en els circuits habituals de difusió on l’obra és concebuda bàsicament com un valor mercantil, l’accés als quals està restringit a unes minories. En tercer lloc volem deslligar la habitual associació entre obra d’art i elitisme, és a dir, demostrar que amb pocs mitjans pot dur-se a terme la activitat creativa. Per últim, volem incidir en l’aprofitament de les noves tecnologies i els mètodes d’elaboració industrials en el procés creatiu. La mostra a la xarxa de metro s’estructura al voltant de tres estacions temàtiques centrals ubicades a l’eix central de la ciutat en sentit sud-nord. Es tracta de potents nusos de comunicació i intercanviadors entre els difer-
ents transports públics: Clot, Universitat i Espanya. L’estació de Clot ha estat escollida com a símbol de la potent zona industrial del nord de la ciutat de Barcelona per a estar centrada en la primera temàtica sota el lema La Ciutat Sota la Ciutat. L’estació d’Universitat, pel que aquesta institució representa en el camp de la difusió del coneixement i de la comunicació de la informació, estarà centrada en la reflexió sobre els mitjans de comunicació. Per últim, l’estació d’Espanya, prop de Montjuïc, principal pulmó verd del perímetre urbà, el tema escollit ha estat el de Naturalesa Captiva. D’altra banda, les 8 estacions restants han estat escollides en representació dels principals barris i municipis de la perifèria de Barcelona. Es tracta d’Horta, Poblenou, Sant Andreu i Trinitat, per un costat, i de Pep Ventura (Badalona), Artigues (Sant Adrià de Besòs), Torrassa (L’Hospitalet de Llobregat) i Santa Coloma de Gramenet, per l’altre. Els autors participants en aquesta mostra provenen majoritàriament dels barris i municipis perifèrics de la ciutat de Barcelona, com ara l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Adrià de Besòs, Horta, Trinitat, Clot, El Raval, Poble Sec, Poblenou i Sant Andreu. Un total de 15 obres han estat seleccionades entre alumnes de diferents escoles d’art de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Un total de 10 obres han estat seleccionades a través de la col·laboració amb centres d’integració de persones socialment excloses com ara disminuïts psíquics i interns del centre penitenciari de Quatre Camins. Les obres de tots els autors s’exhibiran a les estacions d’una manera conjunta seguint criteris estètics i temàtics, sense especificar la procedència de l’obra més que amb el nom i la localitat de l’autor.
1a Mostra d’Art Sot a la Ciutat
Horta
Trinitat Nova
70. 412 habitants. 392,6 Hectàrees, un 3,9 % del total de Barcelona. 179 hab. / hect. 2.500 persones de nacionalitat estrangera. Poder adquisitiu 8,4 % inferior al de la mitjana de Barcelona. El metro hi arriba per primer cop el 1959.
85.902 habitants. 294,8 hect. 291 hab. / hect., un 2,9 % del total de Barcelona. 5.853 persones de nacionalitat estrangera. El poder adquisitiu és un 18,5 % inferior a la mitjana de Barcelona.
Barri del nord de Barcelona situat a la vall d’Horta, envoltada pels turons de la Creueta del Coll, el Carmel, la Rovira, la Peira i la serra de Collserola. L’actual barri fou una vila independent fins l’any 1904 quan va ser annexionada a la ciutat de Barcelona com a conseqüència del seu important creixement demogràfic. Gràcies a la pervivència del seu caràcter rural durant el temps de la revolució industrial, el barri va mantenir-se relativament a l’esguard de la invasió de fàbriques. No obstant, la febre especuladora dels anys 50 va portar el barri a patir les conseqüències d’una profunda transformació urbanística que va definir el seu paisatge actual i el caràcter marcadament popular de la seva activitat. El Guinardó continua essent, no obstant, un barri sense indústries i manté un to residencial.
Actualment emmarcat en el districte de 9 barris, es troba al nord del barri de la Prosperitat i al sud de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona. El barri de la Trinitat Nova té el seu origen, com bona part dels seus barris veïns, en la improvisació de les diferents administracions per donar resposta als problemes de barraquisme i per dotar d’habitatge al gran nombre d’immigrants vinguts des de la guerra civil fins la dècada dels 60. Després del fracàs dels diferents plans comarcals, l’especulació urbanística va poblar 9 Barris de polígons i immobles habitats per una població majoritàriament obrera amb una intensa activitat social. El barri de Trinitat Nova ha sigut un dels més castigats per la mala construcció de l’habitatge d’aquesta època. Últimament, no obstant, s’ha creat un projec-
Font: web de la FavB.
Torrassa - L’Hospitalet de Llobregat 250.600 hab. 12,5 Km2, 20.048 hab./ Km2. l’11,9% d’habitants ha nascut a l’estranger i el 35,8% procedeix d’altres comunitats autònomes. Segon municipi de Catalunya en nombre d’habitants, l’Hospitalet està situat a la plana litoral i pertany a la comarca catalana del Barcelonès, entre els municipis de Barcelona, Esplugues, Cornellà i el Prat, i al marge esquerre del riu Llobregat. El 1925 obté el títol de ciutat. És la ciutat industrial i obrera per excel·lència. Com a Badalona i Santa Coloma, en aquesta zona va existir un assentament ibèric. Va ser una vila tradicionalment agrícola fins a finals de s. XVIII, quan van començar a instal·lar-s’hi les primeres fàbriques tèxtils. A principis del s. XX degut a l’exposició Universal de Barcelona de 1929 i després entre els anys 60 i 70 L’Hospitalet va patir fortes onades d’immigració de ciutadans vinguts de tot l’estat espanyol. Entre 1920 i 1930 el creixement va ser d’un 204,61% i entre 1960-1970 del 97,16%. Aquest ràpid creixement no va anar acompanyat del condicionament de la ciutat per dotar-la de serveis adequats. No hi havia escoles, ni equipaments públics, ni zones verdes.En molts casos tampoc hi havia xarxa de clavegueram. Degut a les pèssimes condicions de vida, els ciutadans de l’Hospitalet van sortir aviat al carrer per reclamar els seus drets, convertint la ciutat en exemple de lluita obrera per una ciutat més digna, i símbol de solidaritat amb els nouvinguts. En els últims anys, com moltes altres ciutats industrials de la província de Barcelona, s’ha iniciat una gran transformació de la ciutat, apostant pels serveis i millorant la qualitat de vida dels seus habitants.
la perifèria de Barcelona
Font: web oficial de l’Hospitalet de Llobregat, web de l’Institut d’Estadístiques de Catalunya i Enciclopèdia Catalana.
Plaça Espanya, Montjuïc i la Fira
Universitat, el Raval i Ciutat Vella
Poblenou
712 habitants, 538,5 hectàrees, un 5,3% del total de Barcelona.1,3 hab./ hect.La densitat és extremadament baixa perquè al barri s’hi engloba la muntanya de Montjuïc. La població estrangera hi representa un 7%, és a dir, 54 persones. El poder adquisitiu és un 19,9% més baix que el de la mitjana de la ciutat.
41.000 habitants. 108,9 hect., l’1,1% del total de Barcelona. 376,2 hab. / hect. 17.620 persones són de nacionalitat estrangera, que representa un 47% del total de Barcelona.
53.350 habitants. 609.90 hectàrees, un 6% del total de Barcelona. 87,5 hab. / hect. Població de nacionalitat estrangera: 5.160 persones. Poder adquisitiu 5,5% més baix que la mitjana de Barcelona.
Montjuïc és la muntanya que domina el camí litoral de Barcelona al Llobregat. És el primer nucli habitat del que ara anomenem Barcelona, ja que als voltants del s. III-II aC. hi existia un poblat ibèric. Montjuïc ha estat una peça clau en la configuració de la ciutat. A més de ser un lloc estratègic, el que explica la instal·lació del poblat ibèric o del castell de Montjuïc, la muntanya va servir de pedrera per construir els carrers i els palaus de la Barcelona Medieval, i més endavant s’hi van construir barris com La Bordeta, Poble Sec i Font de la guatlla i Can Tunis. És precisament en aquest barri i en d’altres com Jesús i Maria, Can Valero, les Banderes i Tres Pins de Montjuïc on a partir dels anys 20 el barraquisme fou molt important. Als anys 30 es calcula que hi havia uns 6.000 barraquistes. El 1957, 52.377 persones vivien en barraques. Actualment, el barraquisme a Montjuïc ha desaparegut gairebé per colpet. Amb el desallotjament de Can Tunis a finals de 2001, les Administracions han traslladat el barraquisme i, per tant, el problema cap a d’altres zones o poblacions. Al llarg del s.XX Montjuïc ha estat dotada de grans equipaments per la ciutat. El 1929 en motiu de l’exposició Internacional s’hi construí el Palau de Montjuïc, el 1930, el Jardí Botànic. En els últims anys, s’hi han edificat totes les instal·lacions olímpiques en motiu dels Jocs Olímpics de 1992, la Ciutat del Teatre i varis museus.
Situat entre la Rambla, el carrer Pelai, les rondes Sant Antoni i de Sant Pau, el Paral·lel i el Passeig Colom. Antiga zona d’hortes, a partir del s.XVIII es va a dur a terme la industrialització que es va veure afavorida per ser l’únic barri dins el recinte de les muralles on es podien construir grans edificacions i també per la proximitat amb el port. Això va provocar que els treballadors de les fàbriques es quedessin a viure per la zona i, per tant, va determinar el creixement espectacular del barri, que es va convertir en el més dens d’Europa. La condició de barri industrial dins el recinte emmurallat de la ciutat va motivà l’alçada dels edificis i la construcció d’una xarxa viària sense cap mena d’ordre, de carrers estrets i tortuosos. A finals del s.XX, l’Administració va propulsar una política de reforma del barri amb la rehabilitació dels habitatges i amb la construcció d’equipaments. Tot i així, aquesta restauració del barri ha tingut no poques crítiques, en considerarse, en alguns casos, un oportunitat més per especular. Actualment conviuen en el Raval, la gent del barri que hi viu des de sempre, estudiants, immigrants i la petita burgesia que s’ha instal·lat en els nous edificis. Així mateix el barri s’ha convertit en una zona important d’oci.
Barri marcadament industrial desplegat en el sector llevant de la ciutat de Barcelona que procedeix de la segregació de l’antic raval marítim de Sant Martí. Les fàbriques constitueixen el seu principal element urbanístic. La seva població, majoritàriament obrera, va organitzar-se al voltant de la Rambla del Poblenou. El barri va tenir des del seu naixement una intensa vida social pròpia, marcada per la iniciativa de nombroses entitats cíviques, sindicals i culturals. Durant la dècada dels 70 Poblenou patí fortament la crisi del sector tèxtil i va veure com moltes de les seves empreses desapareixien, deixant sense feina centenars de treballadors. El posterior desplaçament de les indústries fora del terme municipal va donar lloc a immensos solars que van ocupar naus de transport i edificis d’habitatges.
Font: web Districte Ciutat Vella, Enciclopèdia Catalana i web de la FavB.
Font: web del Districte del districte de sant Martí i web de la FavB.
Font: web del Districte de Sants-Montjuïc, web de la FavB i Enciclopèdia Catalana.
A meitat dels anys 70 es va construir el metro que enllaçava més fàcilment el barri amb la resta de la ciutat. I el 1977 s’inaugurà. Des de la dècada del 90 el barri es troba immers en un gran procés de reordenació urbanística que s’inicia en motiu de la celebració dels Jocs Olímpics i que obre Poblenou al mar i a la resta de la ciutat.
1a Mos tra d’Art Sota la Ciutat
Sant Andreu 50.700 habitants. 174, 9 hectàrees. 289 hab. / hect. Respecte els 151 de mitjana de Barcelona. 2.573 persones de nacionalitat estrangera, un 5,2% de la població total. El poder adquisitiu és un 7% inferior a la mitjana de Barcelona. Municipi annexionat a la ciutat de Barcelona l’any 1897. La línia de metro hi arriba des de1967. te de renovació del barri per reubicar les famílies afectades per l’aluminosi i crear un barri model de sostenibilitat i sensibilitat amb el medi ambient. Darrerament, el barri ha experimentat una gran millora pel que fa a les comunicacions gràcies a l’arribada, l’any 2000, de la línia 4 del metro, amb la nova parada de Trinitat Nova, i al projecte que permetrà també l’arribada de la línia 3 en un futur molt proper. D’altra banda, la construcció del metro lleuger, que arribarà fins als barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona, i que sortirà de l’estació de Trinitat Nova, convertirà el barri en un punt neuràlgic per a les comunicacions del districte.
Barri del nord de Barcelona que limita amb el carrer Rovira i Virgili, l’antiga Riera d’Horta (aquesta era la divisió amb el municipi veí de Sant Martí), el passeig de Santa Coloma, l’avinguda Meridiana, i les vies del tren. Com molts dels barris industrials de Barcelona, Sant Andreu era un municipi eminentment agricultor que es va apuntar ràpidament als avenços de la indústria manufacturera. A finals del segle XIX i principis del XX ja trobem a Sant Andreu empreses importants com Fabra i Coats, La Maquinista, Fabricació Nacional de Colorants, i una bona quantitat d’empreses petites i tallers. Actualment, Sant Andreu ha deixat de ser un barri industrial i s’ha bolcat al sector terciari com la majoria de barris de Barcelona. L’activitat sociocultural i política ha estat molt important en el barri i ha anat acompanyant la seva transformació econòmica i social. La seva transformació econòmica i social ha anat acompanyada d’una important activitat sociocultural i política que avui encara es manté.
Font: web de la FavB.
Font: web del districte de Sant Andreu i web de la FavB.
Santa Coloma de Gramenet 117.000 habitants.6,57 Km2.17.823 hab./ Km 2. 7.000 estrangers. 4.240 persones estan a l’atur. Municipi situat a la serralada del nord de Barcelona i a la esquerra del riu Besòs, a la sortida del congost de Montcada. En el seu terme municipal s’hi troben una de les restes arqueològiques que documenten presència humana més antiga de la comarca, el poblat ibèric de Puig Castellar. Fins a principis del segle XX, la vila va desenvolupar una activitat majoritàriament agrícola al voltant d’un nucli de masies encara conservades. La seva proximitat amb Barcelona la va convertir en zona d’estiueig i segona residència per a les classes mitges altes de la capital. A partir dels anys 30, el municipi va patir les conseqüències de la revolució industrial absorbint l’explosió demogràfica de la capital i convertint-se ràpidament en el més clar exemple de ciutat dormitori de Barcelona. Entre 1960 i 1980 la ciutat va patir un creixement encara més espectacular i la van convertir en una de les de major densitat de l’Estat espanyol. Aquest creixement es va dur a terme de forma desordenada i sense cap mena de planificació urbanística convertint la antiga vila en un laberíntic conjunt de carrers petits i de grans desnivells on els forans tendeixen a perdre’s. Amb una població homogèniament treballadora, la seva història està marcada per la intensa activitat dels moviments socials i el teixit associatiu. Font: web de l’Institut d’Estadística de Catalunya i web oficial de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.
El Clot
Artigues i Sant Adrià de Besòs
Pep Ventura-Badalona
62.900 habitants.142,9 440 hab. / hect. (la mitjana de Barcelona és de 151 hab. /hect.) Ocupa un 1,4% de la superfície total de Barcelona. 6.100 hab. de nacionalitat estrangera, un 9,9 % del total. El poder adquisitiu és un 6,7% inferior que el de la mitjana de Barcelona. Municipi annexionat a Barcelona l’any 1897.
32.845 habitants. 3,87 Km2. 7,9 % nascuts a l’estranger. 8487 Hab / Km2. 1.500 persones es troben a l’atur.
214.440 habitants. És la tercera ciutat més poblada de Catalunya. 22,20 Km2. 9.960 Hab / Km2. El 4 % de la població és immigrant. 8.714 persones estan a l’atur.
Situat entre la Gran Via, la Plaça de les Glòries, el Camp de l’Arpa i la Verneda, el Clot comptava ja al segle XIX amb indústries tèxtils i farineres. Al final del segle XIX el barri s’havia convertit en un assentament industrial i obrer, que es va acabar de consolidar urbanísticament amb la instal·lació de fàbriques i habitatges. Aquest fet va comportar un augment molt important de població, la majoria procedent de la resta de Catalunya i Aragó. Un dels elements característics i que han dibuixat el perfil del barri és el tren. A partir de mitjans del s. XIX es van començar a construir la línia de ferrocarril que anava en direcció França i uns anys més tard la línia en direcció Saragossa. El soterrament de les vies del tren el 1964 per donar pas a l’actual Av. Meridiana i la construcció de l’Autopista de Barcelona a Mataró va provocar la fragmentació del barri.. Amb el pas dels anys,el Clot ha anat perdent el seu caràcter industrial i ha recuperat espais pels ciutadans.
Municipi situat a la desembocadura del riu Besòs, que el divideix en dues meitats, delimitat al sud per Barcelona, a l’oest per Santa Coloma de Gramenet i al nord per Badalona. Forma un continu urbanístic amb aquestes ciutats. És un dels principals nuclis industrials de la comarca del Barcelonès, desplegat per l’aprofitament de l’energia elèctrica generada des de 1912 per importants companyies en el delta del riu. Durant els anys 20 la població es va multiplicar per sis degut, en part, a l’establiment a la ciutat de forma permanent d’obrers que treballen en les obres del metro i en l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929. En aquests anys també s’instal·len les centrals tèrmiques Energia Elèctrica de Catalunya (l’actual FECSA) i la Companyia de Fluid Elèctric (La Catalana). L’any 1955 s’inicià la construcció de l’emblemàtica central tèrmica de tres xemeneies que destaca sobre el perfil urbà. Amb una població eminentment treballadora, durant la dècada dels 70 va patir de manera important les conseqüències de la crisi econòmica i la manca d’atenció social, concentrant greus problemes d’exclusió social que van aplegar sobre ella els més pesats tòpics sobre delinqüència i marginalitat. Des dels anys 90, la recuperació del casc antic, el marge del riu i el litoral marítim han marcat el seu desenvolupament urbanístic.
Municipi situat al vessant marítim de la serralada de Marina, a l’extrem esquerra del delta Besòs.Al sud-oest limita amb l’aglomeració de Barcelona i al nordest amb la comarca del Maresme. Principal port de la comarca durant l’edat antiga, tant en època dels ibers com durant la posterior fundació romana de Baetulo, segueix exercint avui certa capitalitat a la comarca del Barcelonès Nord. Històrica població de pescadors, va esdevenir un dels principals motors de la revolució industrial a la comarca, concentrant importants factories dels sectors tèxtil, químic i metal·lúrgic. Durant tot el segle XX , la ciutat va viure una profunda explosió demogràfica, escalonada però constant, que es va traduir en un important creixement urbanístic, al principi força planificat, però cada cop més problemàtic.La convivència de vegades difícil d’una heterogènia població amb profundes desigualtats socials va marcar la història de la ciutat durant la segona meitat del segle passat. Des dels anys 80 la ciutat travessa un procés de terciarització de l’economia, amb l’enderrocament de les velles fàbriques i l’aposta pels serveis. La ciutat s’enfronta ara a la necessària regeneració del front marítim amb un projecte urbanístic força qüestionat per diversos sectors de la ciutadania que el veuen com una aposta clara per la transformació de la ciutat en zona residencial de la capital.
Font: web del districte de Sant Martí i web de la FavB.
Font: web de l’Institut d’estadístiques de Catalunya i web oficial de sant Adrià de Besòs.
Font:web oficial ciutat de Badalona,Enciclopèdia Catalana i web de l’Institut d’Estadístiques de Catalunya.
11aa M Moossttrraa dd’’AArrtt SSoott aa llaa CCiiuuttaatt
Horta Laurent Da Ponte: Sense Títol Bernat Fuertes: Sense Títol Claude Clarbous: Cielo Julio Gato: Sense Títol 003 Loira: Voluntario Isard Miralles: N’hi Diuen Turisme Sergi Miralles: El Pes de la Raó Marcel·lí Miret: El Entierro de la Riera Tadeo Sánchez: Sin Título 2 Marc Selva: Iris Judith Themis: Jaque Mate
iinntteerrvveenncciioonnss aa llaa xxaarrxxaa ddee m meettrroo
Torrassa Toni Batlles: Zapping 1, 2 i 3 Toni Benages: L’Home de l’Americana Groga Iván Borrego: Telèfon del Liceu L. A. Crehuet: Ens Miren Duván: $er Laia Farré: Polluelos Juan Fernández: Speakers Xavier Formentí: Autorretrat Jonathan Pérez: Boca Creciente David Pla: Kill Your TV Cristina Subirachs: Mi Novio el Televisor
Espanya
Universitat
Poblenou
Pol Ferran Acózar: En el Laberint Iván Borrego: Úter Minu Capmany: Carbasses Charo Castillo: Porque Han Entrado las Aguas en el Alma Mía Manel Cutando: Involución Xavier Formentí: Ou Ferrat Bernat Fuertes: Sense Títol Margarita Gascón: Blancos Polares José González Barranco: Mini Jardín Abel González: ¿Qué Haces? Laia González: Uns Tenen Ales, Altres Volen Jordi Guillemí/ Sebas Fischer: Jardiner Loira: O Anxo Tatiana Maltaverne: Ceci Est un Oeuf Isard Miralles: Naturalesa Captiva MLO: Cerdo Josep Niubó: Variacions sobre el Carrer Sant Pau Tadeo Sánchez: Sense Títol Lourdes Soriano: SOS Judith Themis: Mama Món
Pol Ferran Acózar: La Gran Boca Georgina Alcácer: Tòtems Toni Batlles: Coca- Cola Toni Batlles: TV 69 Carles Costa: ComeCocos Manel Cutando: Seducción Mecánica Reme Domingo: Miradas 1 i 2 Duván: $er Paco Fanés: Gent del Raval Paco Fanés: Màquina d’Escriure Gloria Jodar: Alma Vicenç Jordana: Venut, Cobrat Arantza Marichalar: A Cucharadas Isard Miralles: Escena del Crim Josep Maria Muñoz: La Gran Boca Josep Nioubó: Finestra que No Amaga una Sorpresa Enric Pons: Restes Televisives Anna Ribot: Comiendo Tele Lourdes Soriano: Urgent Laura Varela: Sense Títol Sergi Zamora: La Gran Boca
Maria Àngels Aibar/ Antonio Sánchez: Torres Adha Coleto: Barraques Jordi Guillemí/ Sebas Fischer: Okupes Èlia Llach: Suburbi Marc Llibre: Façanes Josep Niubó: Paisatge Urbà Pau Perramón: Deconstruccions Innocents Pau Perramón: Graffitti Margarita Pineda: Pere IV Joan Puche: La República de les Parets Roger Puig: Cadena de Muntatge
1a Mos tra d’Art Sota la Ciutat
Santa Coloma Nelson Araya: Un Puente Humano Carmen Espinosa: En Todas Partes Mar Espot/ Laia González: L’Altre Margarita Gascón: La Ruta de la Seda Julio Gato: Sense Títol 001 Erika Mabel Jaramillo: Mi Máscara, Mil Máscaras Ana Lorente: Ganha Pere Manrique: No Te Aísles Arià Miralles: La Mateixa Notícia de Sempre
Trinitat Nova
Sant Andreu
Xènia Bagué: Dones Francisco Carreras: Sense Títol Raúl De La Morena: Igualdad Camilla De Maffei: No Sueño Margarita Gascón: La Mujer de Rojo Helena Gil: Captiva Helena Gil: Repressió Laia Risset: Mare Judith Themis: Diana
Julio Gato: Sense Títol 003 Miquel Martínez: Sense Títol Sònia Montornès: Home Ferran Pagès: Under The City Martin Pletowsky: Sense Títol 1 Martin Pletowsky: Sense Títol 2 Marc Selva: Despertar Javi Vera/ Roser Petit: Indigent Kristy Verenga: Sense Títol 1 Kristy Verenga: Sense Títol 2
Clot
Artigues i Sant Adrià
Pep Ventura
Frederick Abrams: The Underground Cathedral Pol Ferran Acózar: Inocencia Balanyà: Guernika Carla Baos: Sota la Ciutat Toni Batlles: Cupido L.A. Crehuet: Formiguer Manel Cutando:A Ritmo de Martillo Drasticoh!: Guerra No Agustín Fructuoso: La Nostálgica Lejanía de la Utopía Futura Lluís Giménez: David i Goliat Loira: Trem Anna Llucià: El Preu del Petroli Montse Montero & Pisuerga: Busco Casa Montse Montero & Pisuerga: Casa en Venta Isard Miralles: Les Mares Plorant Josep Niubó: Homenatge al Soldat Conegut Iván Sánchez: No a la Guerra Lourdes Soriano: City Center Quim Varela: Mur
Carles Acózar: Pol·lució Raúl De La Morena: Alienación Caetano Espigares: Sense Títol Xavier Formentí: Forquilla i Planta Laia González: Arrelant a l’Asfalt Marc Llibre: Platja Gemma Manuel: Bosque de Espaldas Marcel·lí Miret: En Destrucción MLO: Hivernacle Iván Sánchez: Xapapote Adolfo Serrano: Montañas
Xènia Bagué: Sense Títol 1 Xènia Bagué: Sense Títol 2 Raúl De la Morena: Cajas Raúl De la Morena: Visión Camilla De Maffei: Ciudad Camilla De Maffei: Periferia Drasticoh!: Vivo en la Calle Duván: $er Julio Gato: Sense Títol 007 Marc Llibre: Sense Títol MLO: Velas Pau Perramón: Anònim en Dia de Pluja Iván Sánchez: Sense Títol Quim Varela: Reflex Perdut
11aa M Moossttrraa dd’’AArrtt SSoott aa llaa CCiiuuttaatt
DDeesseennvvoolluuppaam meenntt ddeell pprroojjeeccttee La dinàmica organitzativa es va generar al voltant d’una sèrie de contactes amb la major part de les associacions i col·lectius artístics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, d’una banda, i amb un nombre important d’institucions i empreses, per l’altra.
La 1ª Mostra d’Art Sota la Ciutat és un projecte nascut entre els anys 1999 i 2000 al voltant de tota una sèrie d’autores i autors de l’Àrea Metropolitana de Barcelona aplegats sota el nom col·lectiu d’Estenent el Desastre. Aquest projecte es va anar desenvolupant conceptualment fins l’estiu de l’any 2003, quan, després de considerar la seva maduresa i viabilitat, els membres integrants d’aquest col·lectiu ens vam decidir a tirar-lo endavant de cara a l’any 2004, fent-lo coincidir en el temps amb l’esdeveniment del Fòrum de les Cultures de Barcelona. La dinàmica organitzativa es va generar al voltant d’una sèrie de contactes amb la major part de les associacions i col·lectius artístics de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, d’una banda, i amb un nombre important d’institucions i empreses, per l’altra. La resposta de les associacions de creadors va ser molt positiva i ben aviat es va generar una complicitat molt profitosa entre els diversos col·lectius convocats. La convocatòria es va dur a terme d’una manera oberta a través d’una sèrie de cartells i d’octavetes informatius distribuïts per escoles d’art, sales d’exposicions i altres llocs, així com a través d’una pàgina web informativa. Un dels objectius de la Mostra va ser la de reunir en un mateix projecte obres d’autores i autors de molt diversa procedència al voltant d’un criteri temàtic dividit en tres eixos i d’una mateixa voluntat d’intervenció i transformació dels espais públics. Així, van participar a la mostra des de professionals ja consagrats en les seves disciplines fins a estudiants, passant per un ampli ventall de sectors de la societat centrats en l’activitat creativa. De manera similar es va cercar l’establiment de vincles de col·laboració amb
escoles d’art per tal de donar cabuda en el projecte a autors i autores novells. Per un altre costat es va treballar amb centres dedicats a la integració de persones en situació d’un alt risc d’exclusió social on la creació artística forma part essencial del seu treball diari, per tal d’integrar en el projecte les obres dels seus alumnes i interns. Del conjunt d’obres obtingudes arran d’aquesta convocatòria, un jurat format per un membre de cada col·lectiu participant, tres professors, un educador social va procedir a la selecció de les obres segons els criteris especificats en la convocatòria i amb el vist-i-plau de Transports Metropolitans de Barcelona. ASSOCIACIONS, ESCOLES I ALTRES COL·LECTIUS PARTICIPANTS Artistes del Geni, Col·lectiu d’Interns del Centre Penitenciari de Quatre Camins, Edicions Fet a Mà, Escola d’Art Pau Gargallo, Estenent el Desastre, Grup d’Artistes Globals (G.A.G.), Kol·lectiu de Recerques Artístiques (K.R.A.), Micaku, Omnibox, Pont del Petroli, Solentiname, SoundCrash, Taller Pubilla Cases (TPK).
AUTORES I AUTORS PARTICIPANTS Frederick Abrams, Carles Acózar, Pol Ferran Acózar, Mª Àngels Aibar, Georgina Alcácer, Nelson Araya, Xènia Bagué, Balanyà, Carla Baos, Toni Batlles,Toni Benages, Iván Borrego, Minu Capmany, Francisco Carreras, Charo Castillo, Clarbous, Adha Coleto, Carles Costa, L.A. Crehuet, Manel Cutando, Laurent Da Ponte, Raúl De La Morena, Camilla De Maffei, Reme Domingo, Drasticoh!, Duván, Caetano Espigares, Mar Espot, Paco Fanés, Laia Farré, Juan Fernández, Sebas Fischer, Xavier Formentí, Agustín Fructuoso, Bernat Fuertes, Margarita Gascón, Julio Gato, Helena Gil, Lluís Giménez,Abel González, José González Barranco,Laia González,Jordi Guillemí,Erika Mabel Jaramillo, Glòria Jodar, Vicenç Jordana, Èlia Llach, Marc Llibre, Anna Llucià, Loira, Ana Lorente, Tatiana Maltaverne, Pere Manrique, Gemma Manuel, Arantza Marichalar, Miquel Martínez, Arià Miralles, Isard Miralles, Sergi Miralles, Marcel·lí Miret, MLO, Montse Montero & Pisuerga, Sònia Montornès, Josep Maria Muñoz, Josep Niubó, Ferran Pagès, Jonathan Pérez, Pau Perramón, Roser Petit, Margarita Pineda, David Pla, Martin Pletowsky, Enric Pons, Joan Puche, Roger Puig, Anna Ribot, Laia Rissech, José Ruiz, Antonio Sánchez, Iván Sánchez, Tadeo Sánchez, Marc Selva, Adolfo Serrano, Lourdes Soriano, Cristina Subirachs, Judith Themis, Laura Varela, Quim Varela, Javi Vera, Kristy Verenga, Sergi Zamora.
1a Mos tra d’Art Sota la Ciutat
Acte d’Inauguració El 18 de juny de 2004 va inaugurar-se la 1ª Mostra d’Art Sota la Ciutat amb un acte interdisciplinari en el vestíbul de l’estació d’Universitat amb un recital poètic, música i un espectacle teatral especial per aquesta ocasió. Amb el mateix esperit de treball interdisciplinari amb què s’ha dut a terme el conjunt d’aquesta mostra, es va desenvolupar l’acte d’inauguració. L’acte d’inauguració va ser dirigit per Joan Puche i va estructurar-se entorn d’una representació teatral preparada especialment per aquesta ocasió per un conjunt d’actors reunits amb aquesta finalitat. Des de les 20 h del vespre del dia 18 de juny de 2004, aquest grup de teatre va repartir-se per diversos punts del vestíbul de l’estació d’Universitat. Cadascun d’ells en la interpretació d’un paper diferent, van entremesclar-se entre els usuaris del metro, confonent-se amb els passatgers. Les diferents actuacions que agafaven desprevinguts els viatgers, van servir per anar congregant a la gent al voltant d’una plaça central on una instal·lació audiovisual formada per 4 televisors projectava diversos muntatges informatius sobre l’experiència. Els actors, sota la batuta d’Ivonne Miralles, un cop aplegats els espectadors al voltant d’una petita tarima que servia d’escenari, van donar pas a un breu recital de poemes suburbans a càrrec de Paco Fanés, Enric Casasses i Josep Pedrals, intermitentment acompanyats per la música suau del grup Saturnàlia, amb la que es va acabar la festa.
Anvers i Revers de la invitació a l’acte d’inauguració que repartien els diferents actors i les diferents actrius dispersos pel vestíbul de l’estació d’Universitat
1a Mostra d’Art Sot a la Ciutat
Accions i Reaccions La valoració global de la resposta del públic a la mostra ha estat en general molt positiva i ha superat totes les expectatives.
cions d’Horta i de Torrassa van ser objecte d’alguns actes de vandalisme, fet que va escurçar la durada de les intervencions en aquests emplaçaments. Aquesta possibilitat ja havia estat contemplada per l’organització i formava part dels riscos lògics de tota intervenció en un espai públic, especialment en un de tant transitat com aquest. Els espais d’interconnexió de línies (especialment a les grans estacions d’enllaç com el Clot, Universitat i Espanya) i les grans places subterrànies van ser els espais on la Les intervencions seleccionades es van dur a terme a través de reproduccions digitals de gran format (Din A 0). Les obres van ser emplaçades en vestíbuls i andanes d’un total d’11 estacions, integrades a les parets sense marcs, a mode de finestres murals. El conjunt d’obres relatives als tres eixos temàtics proposats en la convocatòria es van repartir de la manera següent: · La Ciutat Sota la Ciutat: Clot, Pep Ventura, Poblenou, Sta Coloma, Sant Andreu i Trinitat Nova. · La Gran Boca: Universitat i Torrassa. · Naturalesa Captiva: Espanya, Horta i Artigues i St Adrià. Un plafó explicatiu situat prop de la taquilla principal del cap d’estació informava als usuaris del metro del projecte que s’hi desenvolupava, aportant a més a més, un plànol de la xarxa amb les estacions intervingudes. El títol i nom dels autors i autores de les obres acompanyaven les intervencions emmarcades dins d’unes senefes inferiors. La valoració global de la resposta del públic a la mostra ha estat en general molt positiva i ha superat totes les expectatives. Només les obres exposades a les esta-
1a Mos tra d’Art Sota la Ciutat
mostra va aconseguir assentar la imatge d’un projecte ampli i donar coherència a la resta d’obres distribuïdes per la resta de passadissos i andanes de les estacions de metro intervingudes. La dificultat d’emplaçar un conjunt d’obres tant diferents en un sèrie d’espais tan desiguals (algunes estacions no tenen murs de recolzament a les andanes, en altres els espais utilitzables són inaccessibles o poc visibles) va resoldre’s a través d’anar creant petits conjunts d’obres que pel seu tema o per les seves característiques estètiques combinaven adequadament. Així, per exemple, a l’estació del Clot es va crear una gran plaça expositiva (aprofitant l’espai de connexió entre les línies 1 i 2) les obres de la qual se centraven d’una manera directa o indirecta en el tema de la guerra. En un altre cas, concretament a l’estació de Pep Ventura, es va agrupar tota la fotografia en blanc i negre centrada en el tema de La Ciutat Sota la Ciutat. A Santa Coloma es van agrupar totes aquelles propostes que convidaven a la reflexió al voltant dels fenòmens d’immigració. A l’estació de Trinitat Nova es van agrupar un conjunt d’obres que reflexionaven des de diferents perpectives sobre la situació de la dona en la societat actual. A l’estació de Poblenou, per les profundes transformacions urbanístiques que sacsegen aquest barri, es va decidir agrupar totes aquelles obres que aportaven diferents reflexions sobre la depredació del sòl. De manera similar a les Estacions d’Espanya (Montjuïc, principal parc de la ciutat), Horta i Artigues (antigues zones rurals, avui densament poblades) es va optar per ubicar-hi les obres referents al tema de la convocatòria que responia al lema de Naturalesa Captiva. Les estacions d’Universitat i Torrassa van allotjar totes les obres referents al tema de la Gran Boca (proposada com a metàfora dels mitjans de comunicació).
EDITA ASSOCIACIÓ CULTURAL PER LA RECERCA I LA DIFUSSIÓ DE LA INFOR MACIÓ “PR OJECTE OC TUB RE”