Torna la Diada de Sant Jordi, la Festa del Llibre i de la Rosa a Catalunya. Aquest dissabte, 23 d'abril, s'augura una alta participació de ciutadans sortint als carrers d'arreu del país per celebrar el dia dels enamorats, tal com es porta fent des del segle XV, regalant una rosa vermella a la persona estimada. Els llibres també tornaran a ser l'altre protagonista de la diada: regalar un llibre és un costum que es va incorporar a la festivitat a la dècada dels anys 30 del segle passat. Cal estar preparats per les novetats editorials que inundaran les paradetes als carrers, però al mateix temps caldrà veure quin paper tenen les noves tecnologies en el consum actual de lectura. En un moment de crisi econòmica, també canvien els hàbits d'oci cultural. La manca de recursos fa que molta gent busqui fórmules imaginatives, alternatives a la compra de llibres. De tot plegat en parlem en les pàgines d'aquest suplement especial d'EL TRIANGLE.
10
ESPECIAL SANT JORDI
Dimecres, 20 d’abril de 2016 · Nº 1209
Triomfa l’aventura
d’autopublicar el teu libre ESCRIURE SENSE INTERMEDIARIS S’HA CONVERTIT EN ELS ÚLTIMS ANYS EN UN MODEL DE NEGOCI A L’ALÇA EN EL SECTOR EDITORIAL, AFECTAT PER UNA CRISI ESTRUCTURAL
Text Pol Borràs
L
ewis Carroll va pagar de la seva butxaca la primera edició d’Alícia en el país de les Meravelles i el mateix van haver de fer altres autors com Alejandro Dumas o Mark Twain. El fenomen de l’autoedició torna a ser una realitat gràcies a la revolució digital que està vivint el sector editorial. Autors aficionats, escriptors professionals o bé experts que compateixen els seus coneixements estan autopublicant els seus llibres electrònics en plataformes d’autoedició i estan aconseguint un elevat reconeixement a la xarxa ocupant els primers llocs de les vendes d’Amazon, per posar un exemple. Publicar un llibre electrònic s’ha universalitzat. Ja no cal esperar que una editorial accepti el teu manuscrit. Aquest nou model de negoci de l’era digital està generant actualment la publicació d’uns 5.000 títols anuals a Espanya, el que representa el 6% del total de l’edició digital. Segons una enquesta realitzada a més de 130 editorials de tot l’Estat durant el Liber 2015, el 80% considera que l’autoedició s’acabarà convertint en una forma més de publicar llibres, i un 4% ja augura que aquesta forma de publicació directa marcarà el futur. Menystenir els llibres digitals autopublicats pot ser un error per part del sector editorial. Autors totalment desconeguts estan ocupant les primeres posicions de vendes d’Amazon. En el TOP100, la meitat de les vendes provenen d’e-books publicats per ells, i el mateix succeeix en el TOP20. Aquest tipus d’autors, anomenats indie, representen el 60% dels llibres més venuts per Amazon. Als Estats Units, els autors indie ja tenien una quota de mercat del 44% el gener del 2016, quan un any enrere era 10 punts infe-
rior. L’autopublicació està molt madura als Estats Units amb un nombre de títols autopublicats durant l’any 2013 de 460.000 amb registre ISBN. Aquesta xifra, però, és parcial ja que hi ha un elevat nombre de llibres electrònics que es publiquen sense ISBN, i aquest és el cas dels e-books d’Amazon Kindle, principal proveïdor mundial. Per tant, aquest model de negoci està registrant un major creixement del que recullen les dades oficials. Autopublicar el teu llibre, però, implica certa complexitat. En primer lloc, cal escollir la plataforma d’autoedició que millor s’ajusti als teus interessos. En els últims anys, importants editorials, llibreries i biblioteques han apostat per l’autoedició com a complement a la seva activitat. La incorporació de les plataformes al negoci tradicional anirà en augment perquè s’ha vist que pot ser una potent entrada d’ingressos. Les principals plataformes d’autopublicació són
Author Solutions, Smashwords o bé Lulu. A Espanya, una de les pioneres va ser Bubok, que es presenta com una aliada dels escriptors. Altres plataformes existents són Cream Ebooks, Click Ediciones de Planeta, Bookcountry de Penguin Books, així com Entreescritores i Megustaescribir, entre d’altres. Cal tenir present que ja des del 2013, més del 80% dels títols autopublicats van arribar al mercat gràcies a vuit companyies amb serveis d’autoedició. Un segon pas és la difusió de l’obra autopublicada. Bruno Nievas, que ha aconseguit ser número 1 en vendes d’Amazon amb les seves obres digitals, admet que es dedica més temps a navegar que a escriure. La difusió de la teva obra a les xarxes socials és fonamental, tant per donar a conèixer el contingut de l’obra com per mantenir una relació constant amb els teus lectors. Désirée Matas, referent espanyol en l’autoedició, també exposa que disposar d’un bloc personal és una plataforma molt còmoda per presentar tota l’obra publicada. Segons Matas, sense aparador, és difícil que la gent et trobi. Disposar de bones eines digitals és tant important com escriure una bona obra si es vol triomfar. En el mateix sentit, es pronuncia Javier Celaya, fundador del portal cultural Dosdoce. Considera que l’autor té moltes més facilitats per publicar un llibre a través de l’autoedició, però és més difícil arribar fins al lector perquè hi ha una gran oferta. Avui dia, el llibre digital no és només un llistat de caràcters sinó que es combina amb tot tipus d’estímuls audiovisuals que li aporten valor afegit. El 40% dels llibres electrònics publicats tenen textos enriquits, enllaços, animacions, recursos multimèdia i algunes tendències de futur apunten cap a la tecnologia cognitiva, la realitat virtual o una major connectivitat. La innovació, per tant, és una constant en el sector del
Dimecres, 20 d’abril de 2016 · Nº 1209
llibre electrònic i caldrà estar atents a experiències de gran interès com poden ser la publicació compartida de continguts entre l’autor i els seus lectors o bé l’impuls de clubs de lectura social en el núvol.
TABLET O SMARTPHONE Llegir un e-book a través de la tablet o smartphone al sofà de casa o bé al seient de l’autobús s’està convertint en una constant en la nostra societat. La proliferació d’aquests dispositius i la millora de les seves prestacions està afectant el consum dels e-readers, els lectors específics de llibres electrònics. Aquests dispositius específics de lectura digital no estan creixent al ritme d’altres anys i poden tenir dificultats de consolidació. De fet, els consumidors no el van rebre amb massa eufòria l’any 1998 quan va néixer el primer e-reader de mans d’una empresa californiana. La seva veritable acceptació va arribar 10 anys més tard, quan el dispositiu Kindle d’Amazon va arribar als mercats de tot el món. Malgrat tot, les prestacions que ofereix un smartphone o una tablet són tan elevades que l’e-reader s’ha quedat enrere. En un únic dispositiu, pots accedir a milers d’aplicacions i serveis, mentre que l’e-reader només et permet la lectura i alguns amb prou feines tenen incorporada música i àudio. Si ens fixem en el comportament del mercat dels Estats Units, la venda de tablets creix el doble que la d’e-readers i el grau de penetració de les tablets i els smartphones entre els consumidors és molt major. Segons la radiografia de la lectura digital a Espanya durant el 2015 elaborada per Nubico, el 85% dels lectors utilitzen els smartphones i les tablets per llegir, mentre que el lector d’e-reader només suposa el 15% dels lectors. Tot i així, són aquests últims els que acumulen més hores de lectura, ja que aquest tipus de dispositius afavoreix la concentració i generen menys fatiga vi-
11
ESPECIAL SANT JORDI
En quin dispositiu llegim segons l’estudi La lectura en dispositius mòbils de Conecta El 30% de la població espanyola de 14 anys o més llegeix en un dispositiu digital mòbil (e-reader, tablet o smartphone). I la gran majoria ho fa almenys una vegada a la semana.
Creix la lectura de llibres i premsa en dispositius mòbils El 18% dels espanyols enquestats majors de 14 anys llegeix llibres en dispositius mòbils. Més de de la meitat dels espanyols, el 55%, té un dispositiu que li permet, entre altres funcions, la lectura (e-reader, tablet o smartphone).
El lector de llibres digitals tendeix a tenir estudis universitaris, sigui dona, d’entre 25 i 34 anys i resident en una ciutat major de 200.000 habitants. La lectura digital es fa principalment a casa (90%), seguit del transport públic (28%). sual. Pel que fa al sistema operatiu més consolidat, Android compta amb el 49% dels dispositius i el sistema operatiu iOS dels Ipad/Iphone se situa per darrere, amb el 36%. A l’hora de triar les lectures digitals, l’informe
de Nubico detecta que les categories més llegides en ficció durant el 2015 han estat la literatura en general , seguida de la novel·la romàntica i eròtica. En aquestes primeres posicions, destaquen escriptores com María Dueñas, Megan Maxwell, Laura Norton o Lena Valenti. La novel·la negra i policíaca i la històrica també han tingut un pes destacat. En les categories de no ficció, l’any 2015 van triomfar els e-books sobre salut, benestar i família, així com les lectures d’autoajuda i superació personal. Segons la radiografia, l’humor també ha despertat molt interès. D’acord amb aquest estudi, les dones són les principals lectores d’aquestes publicacions digitals, situant-se en el 66,5% enfront del 57,6% dels lectors masculins. Viuen a les grans ciutats i en la majoria dels casos són persones solteres que encara resideixen a casa dels seus pares. Gràcies a la proliferació de dispositius a les nostres llars, prop de la meitat dels lectors d’e-books llegeix en més d’un dispositiu i es dóna la circumstància que un 15% dels lectors utilitza tres o més dispositius per llegir en digital. En 9 de cada 10 casos el millor lloc per llegir és a casa i la mitjana és una hora de lectura al dia. Un cop a l’exterior, el transport públic és dels millors espais per seguir llegint la lectura escollida. Si es compara el lector en paper amb el lector digital, investigacions realizades per Nielsen als Estats Units han observat que la mitjana de lectura és superior en el cas dels lectors digitals i transita sense problemes entre dispositius. La denominació “superlector multiformat” creix entre aquest tipus de lectors i és un element a tenir en compte per part del sector editorial. Llegeixen més llibres que els lectors tradicionals i també compren més publicacions a l’any. Això no vol dir que abandonin les lectures en paper de tota la vida. De fet, el 60% dels lectors espanyols combina les dues modalitats de lectura.
PERFIL DEL LECTOR DIGITAL Segons l’Enquesta d’hàbits i pràctiques culturals a Espanya
2 de cada 10 espanyols llegeix llibres digitals, el triple que fa 4 anys. Els lectors amb major creixement de lectura digital tenen entre
15 i 24 anys
12
ESPECIAL SANT JORDI
Dimecres, 20 d’abril de 2016 · Nº 1209
Els butxaques escurades volen cultura Tants anys de crisi han obligat milers de catalans a ajustar-se el cinturó i buscar alternatives més econòmiques per seguir gaudint dels plaers de la cultura.
Text Cristina Palomar
L
a crisi és una paraula maleïda per a la cultura. La retallada de les inversions públiques en el sector, la dràstica contenció de les despeses familiars i l’augment de l’IVA l’han deixada en una situació molt delicada. Tanmateix, el canvi d’hàbits del consumidor cultural que ha vist reduït els seus ingressos per la precarització de la seva situació econòmica és potser el més preocupant de tots els aspectes negatius. No és només que a l’hora de triar les prioritats, la cultura i l’oci són les primeres despeses que s’han eliminat. És que difícilment es podrà esborrar de l’imaginari col·lectiu el recurs fàcil de la descàrrega illegal i del consum gratuït de continguts com a alternativa al pagament. Només cal fer un cop d’ull a les estadístiques oficials sobre consums culturals dels últims anys per comprovar l’abast de la tragèdia. Segons la Generalitat de Catalunya, la despesa mitjana per persona en oci, cultura i comunicació no ha parat de reduir-se des de l’any 2008. El cas del consum de premsa crida especialment l’atenció ja que s’ha passat d’una despesa de 44,9 euros el 2008 a 27,5 del 2012. Altres serveis culturals com els cinemes i els teatres, els museus i la compra de llibres no de text també han patit una davallada considerable. En el cas del teatre, tot i les subvencions públiques i les polítiques de preus reduïts, la caiguda de la venda d’entrades ha estat constant. Dels 2,87 milions d’entrades venudes el 2009 s’ha passat als 2,68 milions del 2013. En el sector del llibre tampoc estan per tirar coets i només l’any 2014 es van imprimir 73
milions d’exemplars que mai es van arribar a vendre. Segons l’últim informe sobre la situació del llibre a Espanya, tot i que llegir és la segona activitat cultural més practicada pel consumidor després d’escoltar música, de cada deu exemplars que es produeixen només se’n venen set. El mercat espanyol és reduït i molt tradicional perquè la majoria de les lectures es fan en format paper. Amb tot, la lectura digital s’ha quasi triplicat en aquests últims quatre anys, sobretot de la mà de les noves generacions. I si parlem d’hàbits de lectura per comunitats autònomes, Madrid, Navarra i Euskadi, Aragó, Astúries i Castella i Lleó són els territoris més lectors mentre que Catalunya es queda en un discret vuitè lloc. Tanquen el rànquing Extremadura i Castella-la Manxa.
L’OPCIÓ DE LES BIBLIOTEQUES Però tot i la crisi, molts consumidors es resisteixen a renunciar a la cultura i han optat per buscar alternatives més econòmiques, fins i tot gratuïtes. En el cas dels llibres, la música i el cinema, un dels subministradors més valorat pels ciutadans són les biblioteques públiques. A Catalunya l’augment dels usuaris amb carnet al marge de la seva edat ha coincidit amb els anys més durs de la crisi, segons recull la conselleria de Cultura en el seu últim informe sobre estadístiques culturals. Dels 3 milions d’inscrits a les biblioteques públiques del 2010 s’ha passat als 3,57 milions del 2014 i la xifra continua creixent malgrat que el ritme d’obertura de noves biblioteques s’ha frenat i les inversions públiques per realitzar activitats culturals complementàries, ampliar les col·leccions i contractar nou personal han disminuït respecte a anys anteriors.
Dimecres, 20 d’abril de 2016 · Nº 1209
El nombre de visites a les biblioteques públiques catalanes també ha crescut. Dels 23,7 milions del 2010 s’ha passat als 24,8 milions del 2014 i els usos del servei d’Internet han passat dels 3,1 milions del 2010 als 5,4 milions del 2014. L’Helena és un dels molts exemples d’usuària de les biblioteques. “Mai havia tingut carnet de la biblioteca. Jo era de les que cada mes em comprava dos o tres llibres perquè m’encanta llegir. Va ser perdre la feina i haver de retallar despeses, i la solució va ser fer-me sòcia de la biblioteca”, explica. No és només la disponibilitat de títols el que més valora. “En aquests anys he participat en cinc clubs de lectura: un de literatura italiana, un literatura de l’Orient Mitjà, dos de literatura de viatges i un de literatura de l’Europa de l’Est. Ara participo en un repte de lectura de la biblioteca de la Sagrada Família que consisteix a llegir cada mes un llibre de temàtica diferent i aquest mes toca llegir sobre ciència”, relata. Les biblioteques també tenen un important fons de productes audiovisuals. Tot i això, l’Helena és una mica crítica respecte a aquest servei. “Moltes vegades les pel·lícules estan en mal estat per l’ús intensiu i per la poca cura que algunes persones tenen del material. Igual passa amb la música, però el que més m’emprenya és que moltes vegades et trobes que falten CD perquè la gent els roba. És una gran falta de respecte cap als altres”, es lamenta. Segons les dades oficials, les biblioteques catalanes ofereixen gratuïtament 11 milions de llibres, 1,2 milions de documents sonors i 1,3 milions de DVD a banda dels nombrosos clubs de lectura i dels cicles de conferències que s’organitzen cada any. Tot i les retallades, les biblioteques públi-
13
ESPECIAL SANT JORDI
ques catalanes han fet també un gran esforç per adaptar-se a les noves realitats del consumidor de cultura digital i des del juliol de l’any passat disposen del servei de llibre electrònic. El servei de préstec gratuït eBiblio Catalunya ofereix uns 2.000 títols d’obres de ficció i no ficció en català i castellà per a nens i adults. La lectura dels documents digitals es pot fer per streaming o per descàrrega en e-books, ordinadors, tauletes i mòbils, i caduca als 21 dies. Els continguts estan disponibles tots els dies de l’any, vacances incloses, i es poden reservar i consultar des de qualsevol lloc perquè superen les limitacions que suposa l’àmbit físic de les biblioteques.
LLIBRERIES LOW-COST I si l’àvid lector de butxaques escurades no en té prou amb l’oferta de les biblioteques, una alternativa econòmica és recórrer al mercat dels diumenges de Sant Antoni o a les llibreries de segona mà com és el cas de la llibreria Re-read del carrer Rosselló, que ofereix des del 2013 un fons de 5.000 títols a preus molt assequibles. Per incentivar les vendes, aquesta llibreria low-cost s’ha inventat una atractiva estratègia: quants més llibres compris, més barats et sortiran. Al barri de Sant Martí, l’Associació Llibres Lliures també treballa perquè la cultura estigui a l’abast de tothom al marge de la seva renda. L’entitat, creada el setembre del 2013 per un grup de voluntaris, disposa d’un fons ben nodrit de llibres i DVD procedents de donacions particulars i el visitant pot endur-se tots els llibres que li càpiguen en una mà a canvi d’un donatiu per pagar la llum i el telèfon del local. A diferència de l’Helena, el Miquel prefereix
el cinema als llibres. Arquitecte de professió, va quedar-se pràcticament sense projectes fa dos anys i va haver d’acomiadar els tres treballadors que tenia al seu càrrec i tancar l’estudi d’arquitectura. La crisi l’ha obligat a prioritzar les despeses i ha trobat en la Filmoteca una sortida a la seva passió cinèfila i també un consol. “Cada setmana anava al cine, era com un ritual. Ara això ha canviat perquè les entrades són molt cares per culpa de l’IVA del PP i jo haig de triar entre pagar la llum o anar a veure una pel·lícula. La Filmoteca m’ha salvat perquè no em plantejo les descàrregues il·legals per raons de consciència”, reconeix. I és que les dades canten. Segons la Generalitat, des del 2009 el nombre d’espectadors de la Filmoteca de Catalunya no para de créixer: dels 115.575 s’ha passat als més de 151.000 en quatre anys. El del cine és potser el sector que va començar abans a patir els efectes de la crisi. La davallada d’espectadors es va avançar a la gran recessió patida per la cultura i va començar a partir de l’any 2005, en gran part provocada per la venda il·legal i les descàrregues. De totes formes, entre els anys 2008 i 2013 el nombre d’espectadors va reduir-se un 28,9% i la recaptació va caure més d’un 20%. Segons dades de l’SGAE, a partir del 2014 la tendència va canviar, experimentant una lleugera pujada d’espectadors, però el drama del tancament de sales de cinema continua. En aquest context, totes les iniciatives per recuperar l’esplendor perdut són molt ben acollides pel públic. La més exitosa és sense dubte la de la Festa del Cine, que aquest any se celebra el 9,10 i 11 de maig, i que permet anar al cinema per 2,90 euros l’entrada.
14
ESPECIAL SANT JORDI
Dimecres, 20 d’abril de 2016 · Nº 1209
Remenar per triar MÉS DE SIS MILIONS DE ROSES, DOS MILIONS DE LLIBRES, 20,5 MILIONS D’EUROS EN VENDES. ELS NÚMEROS SÓN CLARS. PEL SECTOR EDITORIAL CATALÀ, EL DIA DE SANT JORDI ÉS L’OASI ON DESCANSAR D’UNA CRISI QUE DURA MASSA.
Text S. Alcaide
L
’escriptor amb aires d’intel·lectual mira desesperat la seva cua per signar amb només una persona. De reüll observa el seu company mediàtic que no dóna l’abast i l’espina de la rosa envejosa se li clava a l’orgull. Cues, gentada, selfies, roses, escriptors televisius que no han agafat mai un bolígraf, signant amb floritures i consagrades patums badallant d’avorriment. És Sant Jordi un any més. El dia on tothom podem presumir de llegir, o almenys comprar, algun llibre.
NO HI HA ROSA SENSE ESPINES La crisi editorial catalana sembla que està veient un puntet de llum al final del túnel, tot i que de vegades, la travessia és massa feixuga. Les dades del Sant Jordi passat confirmaren que el 2015 va començar una lleugera recuperació del sector, es va vendre un 6% més que altres anys, i l’esperança s’ha dipositat en aquest Sant Jordi 2016 que els llibreters esperen que superi aquesta xifra. Però com que no hi ha rosa sense espines, la diada d’aquest any cau en dissabte i els llibreters encreuen els dits perquè la gent canviï el vermut a les terrasses per una ruta literària. Els que veuen el panorama una mica més ennuvolat és el gremi de floristes, que precisament per caure en dissabte, estimen que les seves vendes baixaran un 30%. Les previsions, però, sempre juguen amb un punt d’atzar, i esperem que els milions de persones que es preveu que passejaran entre les paradetes -1,2 milions només a Barcelona- comprin llibres i roses.
PROJECCIÓ A COP DE HASHTAG Sant Jordi, però, va més enllà de la simbologia
del llibre, la rosa i els enamorats. Per a la Generalitat és un intent més d’internacionalitzar la seva imatge, aprofitant un esdeveniment cultural, i fa difusió de la festa a través de les xarxes socials amb el hashtag #booksandroses. Any rere any, el somni de la Generalitat és que Sant Jordi esdevingui una festivitat com St Patrick´s Day, l’irlandès dia de San Patrici que tenyeix de verd gairebé tot el món, però abans de somniar en què la rosa és el nou trèvol català... mirem una mica el calendari. El 23 d’abril és el Dia de San Jorge, festa gran a Anglaterra, Aragó i Romania, és també el Dia de la Cervesa a Alemanya i, sobretot, és el Dia Internacional del Llibre, perquè es commemora les morts de Cervantes, Shakespeare i Garcilaso de la Vega. Massa rivals, i més en un any que se celebra el quart centenari de la mort d’aquests genis literaris. Deixant de banda hashtags i projectes internacionals, Sant Jordi és la festa de les lletres a Catalunya, el moment perfecte per fer-nos a mans les darreres novetats literàries i alguna rosa. No hi ha excuses, a qualsevol ciutat de Catalunya hi haurà paradetes amb les novetats més candents, i si el que es vol és un veritable bany de masses, la prova de foc és intentar passejar per les Rambles de Barcelona. N’hi ha de tots i a tot arreu per a tothom. Política, religió, economia... no hi ha res que es resisteixi la mirada crítica d’alguns escriptors. Llegirem sobre les trampes econòmiques amb dos premis Nobel, Akerlof i Schiller, tindrem seients de primera fila per la desintegració europea acompanyant l’omnipresent Varoufakis i serem còmplices de les lluites personals del periodista Ramón Lobo. En definitiva, un reguitzell de llibres que apel·len al sentit més crític del lector. I és que en el fons, un país és com l’escriuen els seus escriptors.
Tìtol: La economía de la manipulación Autor: George Akerlof | Robert J. Shiller Editorial: Deusto Preu: 10,99€ La xocolata del lloro: El lliure mercat infla i punxa bombolles segons li convé amb la màxima de treure sempre un benefici. Ens crea falses necessitats, ens manipula i hi caiem de quatre grapes... sense ni que ens n’adonem. Els premis Nobel d’Economia George Akerlof i Robert Shiller posen sobre la taula, en aquest assaig, la facilitat amb què el mercat ens manipula per treure de nosaltres el màxim profit. Un llibre molt recomanat i aclaridor que ens farà mirar l’economia des d’un altre prisma.
Dimecres, 20 d’abril de 2016 · Nº 1209
15
ESPECIAL SANT JORDI
Tìtol: Cataluña en España: historia y mito Autor: Gabriel Tortella Editorial: Gadir Preu: 21,50€ La veritat és als arxius: Una obra molt rigorosa i documentada d’història amb dades exhaustives sobre la relació real entre Catalunya i Espanya. Per posar en dubte els mites sobre la construcció d’Itaques.
Tìtol: Què en penses, Europa? Autor: Krystyna Schreiber Editorial: Angle Editorial Preu: 17,50€ Europa ens mira: Què en saben els europeus de Catalunya? Com han viscut tot el referent al ‘procés’? Diferents experts europeus donen la seva particular visió sobre la independència.
Tìtol: ¿Y los pobres sufren lo que deben? Autor: Yanis Varoufakis Editorial: Deusto Preu: 20,95€ Polèmic i imprescindible: Varoufakis s’ha convertit en la veu crítica d’una Europa que es va creure el somni d’El Dorado i ha despertat en el malson d’una economia penjant d’un fil. Però qui talla la corda?
Tìtol: Sempre els diners! Autor: Hans Magnus Enzensberger Editorial: Edicions 62 Preu: 16,99€ Calerons: Us heu preguntat mai d’on venen els diners? En Magnus ens dóna una lliçó accelerada, radical i irònica sobre com funciona l’economia i d’on surten els nostres diners. Il·lustrat pel Mariscal.
Tìtol: ¿De qué color llevaba Adolfo los calcetines? Archivo estratégico de la Transición Autor: José Luis Sanchis Editorial: Península Atalaya Preu: 19,90€ Model Kennedy: El llibre de Sanchis explica, de primera mà, com es va fer l’estratègia política per a Suárez. Ni el color dels mitjons era a l’atzar.
Tìtol: Repensar el mundo Autor: Moisés Naím Editorial: Debate Preu: 21,90€ L’observador implacable: Naím és un observador amb quatre principis: sorprendre, connectar, voltejar i informar. Aquest llibre recull les seves millors columnes i ens proposa 99 reptes per repensar el nostre món.
Tìtol: El nazi de Siurana Autor: Toni Orensanz Editorial: Turner Norma Preu: 19,90€
Tìtol: Todos náufragos Autor: Ramón Lobo Editorial: Papel Preu: 21€
Connexió Priorat: Un nazi a Siurana? Sí i vivint tranquil·lament amb la connivència dels governs de llavors i... d’ara. L’apassionant història de recerca del periodista Toni Orensanz, que a partir dels rumors populars a la comarca sobre un misteriós ciutadà, va trobar un dels caps de l’antiga SS vivint al cor del Priorat.
La memòria del llop: “Sóc com Espanya: derrotat pel franquisme, víctima d’una transició mal resolta i incapaç de treure els morts de les fosses comunes”. No es pot dir més en menys línies. Lobo ens ofereix un retrat honest i personal, reflex de tota una generació, en realitat, d’un país.
16
ESPECIAL SANT JORDI
Dimecres, 20 d’abril de 2016 · Nº 1209
Viatjar E sense moure’s de casa El sector de la literatura de viatges, considerada injustament un subgènere literari, també pateix els efectes de la crisi econòmica i del canvi d’hàbits d’un lector fidel però molt minoritari.
Text Cristina Palomar
n els últims cinc anys la venda d’obres literàries a l’Estat espanyol ha perdut quasi una tercera part de la seva quota de mercat. Els efectes de la crisi en els hàbits de consum d’un lector tradicionalment molt poc avesat a llegir, l’increment de l’IVA cultural, la saturació del mercat per un excés de títols i l’oferta digital existent, molt més barata que el paper imprès i fins i tot gratis per les descàrregues il·legals, ha fet estralls en tots els gèneres literaris. Segons l’últim informe del Sector del Libro en España 2013-2015, la novel·la eròtica ha perdut un 78,2% de vendes, seguida de la romàntica (34% menys), la ciència ficció i terror (19% menys) i la policíaca (12,9% menys). Els gèneres que menys lectors han perdut són les obres clàssiques (7,2%) i les contemporànies (0,4%). En aquest desolador escenari sorprèn que la literatura de viatges ni tan sols aparegui a les estadístiques oficials del sector. Considerada com un subgènere i consumida per un segment de públic fidel, però molt reduït, acostumat a utilitzar aquest tipus de literatura com a guia i inspiració per preparar les seves vacances, els llibres de viatges han patit molt la crisi perquè ja no es viatja tant com abans per raons econòmiques, però també per l’intrusisme i l’autoedició. Els paquets low-cost han facilitat que qualsevol turista amb ínfules literàries es cregui en el dret d’escriure un llibre i això ha inundat el mercat de títols sense gaire qualitat més enllà d’una portada atractiva com a reclam. Tot i que Javier Reverte, Xavier Moret, Jordi Esteva, Jaume Bartrolí, Alfonso Armada o
Manu Leguineche -tots homes, naturalmentsón alguns exemples exitosos de periodistes reciclats en escriptors d’aquest subgènere, segons l’escriptor mexicà Juan Villoro, en l’idioma castellà –i també en el català- “hi ha una tradició pobre de literatura de viatge”. Comparat amb el món anglosaxó, on autors com Peter Mathiessen, Gavin Young, Colin Thubron, Wilfred Thesinger, Tahir Shah, Paul Theroux o Jan Morris han esdevingut uns clàssics, el panorama espanyol i català és molt limitat, encara que autors com els prolífics Reverte i Moret segueixin fent literatura de viatge de qualitat.
REINVENTAR-SE O MORIR No es pot parlar de daltabaix en el sector i no entonar un rèquiem per les llibreries especialitzades. Més del 50% de les vendes de llibres es fan en grans superfícies comercials i en llibreries de grans cadenes i el degoteig de tancaments d’establiments petits és l’exemple més palpable dels efectes colpidors de la crisi. En el cas de les llibreries de viatges, sembla que l’especialització ja no és una opció tan recomanable. Ara, l’única forma de plantar cara a la caiguda de vendes és diversificar-ne l’oferta. Un dels exemples més clars d’adaptació és el de la llibreria Altaïr. Amb més de 60.000 referències de viatges, aquesta emblemàtica llibreria, editorial i agència de viatges de la Gran Via de Barcelona s’ha hagut de transformar, ampliant la seva oferta de títols a altres gèneres literaris i muntant una petita cafeteria a la planta baixa i un acollidor espai per llegir tranquil·lament. La seva mítica revista de viatges, la primera a oferir al lector números monogràfics, ha passat a la història en paper i ara només es pot trobar en format digital. És reinventar-se o morir.
Dimecres, 20 d’abril de 2016 · Nº 1209
PUBLICITAT
17