, I L E P RE A B I N U LL R N I G U E E L R L U VE Anna Solà. DRAC MÀGIC
LLEGIR UNA PELI, VEURE UN LLIBRE
La relació entre la literatura i el cinema ve de lluny, des dels inicis del cinematògraf, ara fa més d’un segle. Efectivament, aquelles pel.lícules curtes que es van començar a exhibir a les principals capitals europees i nordamericanes a partir del 1895 de seguida van utilitzar referents literaris com a fonts d’inspiració per construir els seus arguments. Així, el cinema, que ben aviat va desenvolupar el seu potencial narratiu, va aparèixer com un nou mitjà per difondre entre públics cada vegada més amplis i diversos històries provinents de textos teatrals, novel.les, fulletins o de la pròpia tradició oral. Així, va esdevenir un vehicle magnífic per amplificar, d’una banda, el patrimoni narratiu entre els grans públics i, de l’altra, una eina d’expressió plena de possibilitats per donar forma visual i sonora a aquelles històries que les generacions anteriors al segle XX només havien pogut veure en les il.lustracions, els gravats, les pintures, en els escenaris o, en l’espai personal i intransferible de la pròpia imaginació. A través de l’antiga tradició d’explicar històries, tradició tan antiga com les civilitzacions, la humanitat va anar aprenent a trobar explicacions als perquès fonamentals del món i enriquia, a la vegada, els seus imaginaris, amb les experiències emocionals que homes i dones, nens i nenes vivien, per empatia amb els herois, les heroïnes i tots els personatges del món de la ficció. Amb el cinema es va iniciar una nova possibilitat: la de compartir, generació rere generació, les mateixes encarnacions de personatges mítics o literaris a través de les adaptacions cinematogràfiques corresponents. Aquesta ha estat una mena d’escola paral.lela on les societats del segle XX van realitzar diferents camins de coneixement emmarcats sempre en els rituals de l’espectacle col.lectiu. Al segle XXI, aquest aprenentatge segueix, disseminat a totes les pantalles inaugurades per les tecnologies més avançades i, això s’ha de reconèixer, d’una manera més individualitzada.
D’altra banda, quan una obra literària es trasllada a les pantalles es realitza un operació d’adaptació, necessària per raons temporals però també per les característiques expressives del mitjà cinematogràfic, que obre les portes a noves interpretacions de l’original literari i que afavoreix, alhora, noves maneres de percebre l’art cinematogràfic. Sense necessitat d’una educació especialitzada, qualsevol nen o nena s’adona de la distància que hi ha entre el conte explicat, el text publicat, les il.lustracions...i la mateixa història reproduïda en una pel.lícula. S’han tret o afegit coses, els personatges són diferents a com els imaginàvem, el clímax està més reforçat a la pel.lícula, el final no és ben bé el mateix...Però també els arriba la percepció de l’eficàcia d’un travelling en el moment de la persecució, l’impacte de la música en les escenes romàntiques, la multiplicació dels punts de vista a l’hora de descriure els escenaris de les accions, l’efecte de la càmera quan es ralentitza el moviment, la síntesi que s’ha de fer d’una obra molt llarga, l’elongació de narracions curtes o el resultat del muntatge, quan es descriuen accions en paral.lel. Aquesta possibilitat de comptar amb altres maneres d’explicar una història provinent de la tradició literària és, en sí mateixa, una oportunitat per eixamplar l’experiència artística i d’iniciar-se en l’àmbit dels llenguatges perquè implica la intervenció de la reflexió personal, quan es posa en relació allò que hem imaginat quan llegíem i allò que veiem i sentim quan mirem la pel.lícula i convida, així mateix, a pensar en termes creatius en relació amb la matèria expressiva amb què estan construïdes les narracions, les que es llegeixen, les que es veuen. El binomi literatura-cinema és un intercanvi narratiu en dues direccions perquè, al seu torn, el cinema també ha tingut les seves influències en la tradició literària. Però això és més llarg de contar i ho deixarem per una altra ocasió.
ANNA SOLÀ. DRAC MÀGIC
M O C
. L IVA
PATROCINA
T S E
F C I
FL . W
PRODUEIX I ORGANITZA
W
W