GRÀCIES KVETA! Per Philip Stanton
GRÀCIES KVETA!
Una mica d’història Tots els escriptors i els il·lustradors sofreixen, en algun moment de la seva carrera, l’angoixant síndrome anomenada “writer’s block”, aquesta mena de por escènica davant de la pàgina en blanc que ens incapacita per continuar creant, fins que trobem la manera de superar-la. Aquests atacs d’ansietat poden arribar a silenciar fins i tot l’escriptor o l’artista més prolífic. Embrutar el paper en blanc o escriure paraules en un document és fàcil, però que aquestes “taques” serveixin per a explicar una història i que a la vegada aquesta història arribi a emocionar altres persones és molt difícil. I és curiós que, sovint, quan un creador aconsegueix aquest repte, i a més a més amb èxit, les segones i terceres vegades són encara més difícils. Això és així fins a tal punt que, a vegades, l’autor es bloqueja tant que acaba tirant la tovallola, deixa la història començada, passen els dies i, al cap d’un temps, torna a treballar en un altre projecte en què es troba més lliure. Per què aquesta introducció per comentar l’obra i la persona de la Kveta Pacowska? Mirant les seves obres més recents: grans, ambicioses, tècnicament innovadores... la darrera cosa que podríem pensar és que som davant d’una autora amb por de la pàgina en blanc. De fet, no sé si és el cas, ni tinc cap intenció d’insinuar-ho. Les raons de les meves observacions són unes altres: personals per una banda, i conceptuals respecte de l’obra de l’autora per una altra.
Hasta el Infinito, Ed. Kalandraka.
A nivell personal he d’admetre que, quan la gent de Tantàgora em va demanar la meva col·laboració per escriure aquesta introducció, ho vaig acceptar sense dubtar, però també sense pensar a on em ficava. Em va costar molt trobar l’enfocament que desitjava per poder escriure alguna cosa sobre Pakowska, una autora icònica en el panorama internacional de la il·lustració per a llibres infantils i juvenils. Tot i que l’he coneguda en diverses ocasions, la realitat és que la Kveta és una figura complexa i escriure’n alguna cosa rellevant és, com a mínim, un repte complicat.
Philip Stanton
GRÀCIES KVETA!
Per altra banda, si analitzem la carrera i l’obra de Kveta Pakovska, la realitat és que ens trobem davant d’una autora “breu” i sembla que poc prolífica. En 50 anys de carrera, la seva llista de llibres publicats no passa de 40 títols, molts d’ells publicats tan sols a l’antiga República Txeca (abans, sembla d’haver trobat el seu estil més personal i reconegut). Llavors, com és que aquesta dona de 84 anys, d’aspecte fràgil i delicat, ha arribat a publicar obres mestres tan contundents com El pequeño rey de las flores o Teatre de mitjanit? Vaig conèixer la Kveta a la Fira del llibre de Bolonya el 2006. Posteriorment, a l’any 2007, vaig tenir l’oportunitat de retrobarme-la a Barcelona quan la vaig entrevistar per a la revista CLIJ, en ocasió del seu viatge a Barcelona per rebre el premi “Il·lustrad’ Or” de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (Apic). Aquest prestigiós premi es va afegir a un palmarès que ja incloïa el Premi Andersen, el Premi Especial de Bolonya o el Pomme d’Or de Bratislava. Per a l’entrevista, va arribar vestida de negre i amb un xal negre estampat amb calaveres blanques. Tota una declaració de principis d’una dona que ja llavors tenia 78 anys. Parlava en un to baix, en un anglès amb fort accent txec. Durant les dues hores de l’entrevista, vaig comprovar que la Kveta (pronunciat Ka-vit-a) era una dona forta, segura d’ella mateixa i del seu lloc dins del panorama internacional d’autors/il·lustradors de llibres per a infants.
Els llibres més famosos de Pacovska es distingeixen per un ús atrevit del dibuix, color, collage, estructura i construcció. En la major part dels casos, el text té una funció secundària, o directament, no existeix. Aquest punt –la minimització de la importància del text narratiu–, és un fet diferencial respecte de gran part de la literatura infantil i juvenil. Això, en si mateix, no és especialment innovador, ja que hi ha molts llibres per a infants que no utilitzen cap text escrit per a propulsar una narrativa, sinó que són les imatges l’element principal que ens transmet la història. La gran diferència entre aquests casos i l’obra de Pacovska –especialment la darrera– és que mentre els primers segueixen enfocats a explicar una història narrativa i lineal, els llibres de la Kveta són cada vegada més un compendi d’exercicis visuals i plàstics en què l’espectador pot començar el llibre en qualsevol punt i llegir cap endavant o cap endarrere sense que això afecti la seva apreciació i gaudi. Estic pensant especialment en els llibres Hasta el infinito o Un libro para ti. En tots dos casos som davant d’obres que qüestionen les fronteres entre llibre infantil i objecte artístic.
Philip Stanton
GRÀCIES KVETA! Hasta el infinito inclou un sens fi de recursos tècnics i constructius: des d’un llom transparent que ens ensenya les tripes i els plecs, fins a forats, tintes directes, materials reflectants, textures i pop ups. Un libro para ti és encara més atrevit, si cal, ja que inclou tots els recursos d’Hasta el infinito, però a més a més resulta que és un desplegable d’un sol full que quan s’obre del tot fa més de 15 metres de llarg!
Ara bé, què té a veure el “writer’s block” anomenat al principi d’aquest text amb l’obra de Pacovska? Potser res en concret, però, segons el meu parer, el fet que les seves obres siguin cada vegada més visualment espectaculars podria estar relacionat amb el desig de l’autora d’allunyar la seva obra del terreny de la història lineal explicada a través d’un text escrit. Fins i tot en el cas de la seva versió de la Caputxeta Vermella publicada recentment a Espanya, el text és una adaptació d’un conte clàssic ja existent i molt conegut i és perfectament possible entendre la història sense recórrer a les paraules acompanyants. És per això que he arribat a la conclusió que potser aquests ambiciosos avenços tècnics i visuals són o han estat la manera com la Pacovska ha arribat a superar la barrera que li suposava escriure textos originals. Que ningú no em mal interpreti: les meves observacions no estan fetes amb intenció crítica, sinó amb la idea d’analitzar el camí escollit per l’autora, tan vàlid com qualsevol altre. Des de fa més de 30 anys les obres de la Pacovska han obert noves possibilitats i nous horitzons. Espero que ens continuï regalant aquests grans tresors molts anys més. Moltes gràcies, Kveta
Hasta el Infinito, Ed. Kalandraka.
Philip Stanton
La Kveta ens diu: Des de ben petita jo sabia que seria artista, tenia aspecte d’artista. És molt bonic fer coses que no serveixen per a res però quan les tens fan que la vida sigui més rica i meravellosa.
GRÀCIES KEVETA!
Selecció bibliogràfica a càrrec de Roser Ros
En aquell temps jo havia après molt de la meva àvia perquè ella sabia fer moltes coses boniques. Sovint preparava pastissos de Nadal amb ella. Van ser les primeres escultures de la meva vida. Tenien uns colors molt bonics, una textura que m’agradava, i feien una olor absolutament meravellosa. Això és més del que jo he tastat després. L’àvia també em va ensenyar una pila de llibres i vaig aprendre a fer dibuixos per a les meves pròpies històries. Cap als anys 60 vaig decidir crear i desenvolupar nous llibres que jo pogués llegir amb els cinc sentits: tocant i sentint l’objecte a través de les formes, textures, etc. et ve una història i amb els colors i altres formes et quadra tot. Llibres que jo pogués tallar i reconèixer com són per dins, saber-ne la forma, el color i també l’olor, i llavors, quan obres els ulls poder reconèixer que meravellós és poder-ho veure tot.
Roser Ros
GRÀCIES KVETA! BIBLIOGRAFIA
Alguns dels seus principis Les imatges en els àlbums il·lustrats per als més menuts poden ser grans, estretes, rodones, allargassades, serioses, ridícules, brillants, gracioses, la qual cosa no impedeix que tinguin un missatge estètic tan fort com les altres arts. Per a mi, un llibre és arquitectura. És un regal, un espai en el qual pinto, tallo... i pàgines buides que jo componc. Paper En un món de paper hi podem entrar, estripar, tallar, descobrir, humitejar, tocar, afegir, retallar. Cub Imaginar un cub, imaginar un nou cub, imaginar un cub rodó i pintar-lo per tots costats. Invitació Avui he convidat l’hipopòtam i l’ocell blau a prendre te i he desitjat que s’ho passessin bé a prop meu. Dibuixant Un dibuix és com és. No ha de ser ni pot ser pretensiós. Expressa els nostres sentiments i els nostres pensaments. La tècnica Pintura témpera, acrílica, llapis, pastel, llapis, tallant, enganxant, afegint, traient. Estic tallant un paper buit. Estic tallant un paper inexistent. Estic tallant un trist, feliç i guixat paper pintat per ambdós costats
Material M’encanten tots els materials. Em tempten. M’inspiren. M’agrada treballar amb tot però no és possible. Quan escullo un material m’atinc a les seves regles i provo de no violar-les. Els materials amb què treballo ara són paper, fusta, metall, cable i pintures. Escultura Una escultura pot tenir 5 centímetres o 5 metres. Color El blanc i el negre no estan inclosos en l’espectre de color, però per a mi són colors i representen el màxim contrast i el màxim contrast és la bellesa màxima. Estic a favor del màxim contrast. Vermell i verd. La col·locació de colors un sobre l’altre. Aquest depèn de la relació, proporció, ritme, mida i de com col·loquem els colors junts. És com la música. Cada to individual és bonic per si sol i agrupant-los creem dimensions noves, harmonia, disharmonia, simfonies, òperes i llibres per a nens. El final De vegades treballo tot el dia, de vegades tota la setmana i no n’estic satisfeta i llavors prenc les tisores i ho destrueixo tot i una altra vegada no em sento satisfeta i llavors torno a començar
Roser Ros
GRÀCIES KVETA! BIBLIOGRAFIA
Selecció d’onze llibres de la Kveta ordenada per anys de publicació
Portades dels seus llibres que encara no han estat editats a casa nostra
1991 The Little Flower King 1992 Midnightplay 1994 Rond carré 1996 Alphabet 1996 Jamais Deux sans Trois 1999 Corne Rouge 2004 Ponctuation 2005 Unfold / Enfold 2007 Rotkäppchen/Brüder Grimm 2008 Hasta el infinito 2010 Couleurs du jour
Roser Ros
GRÀCIES KVETA! BIBLIOGRAFIA
Edicions dels llibres de la Kveta existents a casa nostra
I per acabar, unes preguntes intrigants de la Kveta Què és avui una il·lustració? Fa soroll? S’escapa mentre estàs dormint?
Uno, cinco, muchos Editorial Kókinos ISBN: 978-84-92750-34-4
Teatre de mitjanit Editorial Montena ISBN 84-397-1888-8
Si no és així, ens està mirant, ens ensenya, ens explica alguna cosa? Algú les sap respondre? Potser no en tenen, de resposta?
Caperucita roja Editorial Kókinos ISBN: 978-84-96629-86-8
El pequeño rey de las flores Editorial Kókinos ISBN: 9788492750023
Hasta el infinito Faktoria K de libros ISBN: 978-84-56957-35-0
Philip Stanton
DESEMBRE 2011- MARÇ 2012 AMB EL SUPORT
www.flic.cat