temporada 16-17 by Teatre Lliure

16/17

0 anys

0 anys QUARANTA ANYS...

ESTIMATS ESPECTADORS

LA LLEIALTAT FA 125 ANYS

EL FERRER DE TALL (LECTURA DRAMATITZADA) de Serafí Pitarra direcció Lluís Pasqual

IN MEMORIAM LA QUINTA DEL BIBERÓ creació i direcció Lluís Pasqual cia. La Kompanyia Lliure

REVOLTA DE BRUIXES de Josep Maria Benet i Jornet direcció Juan Carlos Martel Bayod cia. La Kompanyia Lliure

RELATO DE UN NÁUFRAGO basat en una obra de Gabriel García Márquez adaptació Ignacio García May dramatúrgia i direcció Marc Montserrat-Drukker

CELEBREM EN AQUEST DIA...

EL LLIURE AMB ELS REFUGIATS

L’INFRAMÓN de Jennifer Haley direcció Juan Carlos Martel Bayod

BRICKMAN BRANDO BUBBLE BOOM idea original Àlex Serrano i Pau Palacios cia. Agrupación Señor Serrano

LES NOCES DE FÍGARO de Caron de Beaumarchais direcció Fabià Puigserver direcció de la reposició Lluís Homar

A HOUSE IN ASIA creació Àlex Serrano, Pau Palacios i Ferran Dordal cia. Agrupación Señor Serrano

RHÜMIA dramatúrgia i direcció Martí Torras Mayneris direcció musical Pep Pascual cia. Rhum i cia.

KATASTROPHE idea original Àlex Serrano i Pau Palacios cia. Agrupación Señor Serrano

HISTÒRIA de Jan Vilanova Claudín direcció Pau Roca cia. Sixto Paz produccions

LA NOTE D’À CÔTÉ RETRAT MUSICAL DEL BARÓ DE MALDÀ autoria i direcció musical Alfonso de Vilallonga direcció escènica Ernesto Collado

RAGAZZO autoria i direcció Lali Álvarez Garriga cia. Teatre Tot Terreny DAVANT LA JUBILACIÓ de Thomas Bernhard direcció Kristian Lupa

ORESTEA d’Èsquil direcció Luca de Fusco cia. Teatro Stabile Napoli

MACADAMIA NUT BRITTLE creació Ricci/Forte direcció Stefano Ricci cia. Ricci/Forte

STILL LIFE creació Ricci/Forte direcció Stefano Ricci cia. Ricci/Forte

esbós de Fabià Puigserver per a la remodelació de l’espai teatral del Teatre Lliure Premi de disseny i interiorisme ADI/FAD 1976

GIVE ME A REASON TO LIVE creació i direcció Claire Cunningham

JANE EYRE UNA AUTOBIOGRAFIA a partir de la novel·la de Charlotte Brontë adaptació Anna Maria Ricart direcció Carme Portaceli

L’ÀNEC SALVATGE de Henrik Ibsen adaptació Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique direcció Julio Manrique

MASACRE autoria i direcció Alberto San Juan cia. Teatro del Barrio

FILLA DEL SEU PARE 48 a partir de Hedda Gabler de Henrik Ibsen versió Aleix Aguilà direcció Pau Miró cia. Companyia Solitària LA MATERNITAT D’ELNA a partir de l’obra d’Assumpta Montellà dramatúrgia Pablo Ley direcció Josep Galindo cia. Projecte Galilei

DALE RECUERDOS 50 creació i direcció Didier Ruiz cia. La compagnie des hommes

LAS PERSONAS DEL VERBO PARAULES DE I SOBRE JAIME GIL DE BIEDMA adaptació i direcció Joan Ollé

CÚBIT autoria i direcció Josep Maria Miró cia. La Ruta 40

HAMLET de William Shakespeare versió i direcció Pau Carrió

LOS HERMANOS KARAMÁZOV de Fiódor Dostoievski versió José Luis Collado direcció Gerardo Vera cia. Centro Dramático Nacional

EL LLIURE DELS NENS

SERVEI EDUCATIU

LLIURE MIRADOR

LA KOMPANYIA LLIURE

PALLASSOS SENSE FRONTERES

MITOS 21

DATES PER RECORDAR

CALENDARI FUNCIÓ PER FUNCIÓ

COMPLETE WORKS: TABLE TOP SHAKESPEARE direcció Tim Etchells cia. Forced Entertainment

ABONAMENTS

PREUS I DESCOMPTES

FIVE EASY PIECES dramatúrgia Stefan Bläske idea, text i direcció Milo Rau

BAR i RESTAURANT / COM ARRIBAR

IVÀNOV d’Anton Txékhov direcció Àlex Rigola

EQUIP DEL LLIURE

16/17

QUARANTA ANYS…

Ramon Gomis

president del Patronat de la Fundació Teatre Lliure – Teatre Públic de Barcelona

I és a través d’aquesta memòria que podria recordar actrius i actors en espectacles rodons, textos que em sorprengueren, aquella direcció diferent que feia que l’espectacle fos únic, escenografies que eren ja, per si mateixes, una part extraordinària de la representació, la música i la llum… Vull –en la mesura del possible– oblidar la memòria, aquests quaranta anys no són un final per pouar en el records, són només un esglaó, un any més d’aquest camí que segueix. El Teatre Lliure va passar del carrer Montseny a Montjuïc, però no va abandonar el

s 4

EL TEMPS ÉS EL GRAN ARQUITECTE, I EL SEU geni modifica la matèria, fa créixer les bestioles, i als humans ens pot fer més savis, si entenem la saviesa com aquell conjunt d’atributs que ens permeten ser més crítics, més creatius, més sensibles i, en definitiva, millors. La cultura és aquella eina del tot necessària perquè el temps, aquest gran constructor, no sigui un fenomen inútil. I el teatre és un dels instruments més poderosos que disposa la cultura. Ha fet quaranta anys el Teatre Lliure. Aquells que l’iniciaren foren qualificats de somiatruites, l’empresa era una quimera. “S’estavellaran” deia la gent ordenada, “no se’n sortiran” afirmaven. I ho fou, i ha estat possible. Un projecte teatral diferent des del primer espectacle a l’escena de Gràcia, un teatre sense cotilles, crític, lliure, enlluernador, creatiu. Res a veure amb aquell teatre que copava l’escena comercial. El Lliure era una veu distinta que just s’insinuava en alguna d’aquelles representacions de l’anomenat teatre independent. I aviat el públic, potser diferent, va respondre al repte. Entusiasta s’apropà a aquest espai nou, tècnicament limitat però que la imaginació, el talent i el treball dels seus artistes el feia màgic. I aquest públic modulava la nostra veu. Tot era possible al Lliure, i un ampli repertori apareixia i apareix, estem en present, en cadascuna de les temporades. No sé si puc escriure gaire més del Teatre Lliure. Sóc un més d’aquest públic que s’hi emmiralla. I proper per amistat a algun dels seus creadors, me l’he estimat des del primer dia com si també fos meu. I si bé no és un bon averany apropiar-se de res i menys de l’esforç dels altres, he de dir que sentir com a propi allò que s’esdevé al teatre m’amoïna ben poc. La representació és sempre tan poderosa, i alhora tan efímera, que acaba no pertanyent mai a ningú, ni als propis actors; fuig de nosaltres només deixant la petjada al fil de la memòria, en apagar els llums, a la darrera representació.

barri de Gràcia, era el seu bressol. I el ventall es va fer més ampli, més arriscat. Res no conegut. Però créixer, fer-se gran, té les seves servituds. I nous reptes són necessaris per no empenyorar el futur. Posats a mirar l’horitzó, m’agradaria atrevir-me a apuntar-ne algun. Un teatre és un indret on tot pot succeir. I perquè aquesta premissa s’acompleixi, el teatre ha de ser lliure, sense lligams, ni econòmics ni polítics. L’espectacle ens porta a aquella frontera que potser només intuíem. De la mà de la imaginació, de la fantasia,

més ben dit, hem de ser més forts encara en la independència de criteri. Només els artistes, els creadors, tenen la paraula al teatre, ells són i han de ser lliures. El teatre és un ofici. Un vell ofici, amb una tradició i una llarga història, que necessita les noves generacions per ser diferent, sense perdre aquelles característiques que l’han fet ser rellevant en la cultura dels pobles antics i moderns fins al segle xxi. El Teatre Lliure ha de captar talent, gent jove que ha escollit l’ofici, que vol sentir l’emoció de l’escena, transformar-se en aquell

personatge divers, donar vida a un espectacle diferent, ser també protagonista d’un nou teatre. El Teatre Lliure ha endegat una companyia jove, pròpia. És un inici, però cal que aquesta iniciativa creixi, que no es quedi només com un embrió, a les beceroles d’allò que es voldria que fos, un somni de futur d’aquells que estimen la cultura i el teatre. Que els actors i actrius novells, els directors joves, els escenògrafs, tots els treballadors d’un teatre vegin en el Lliure un espai que els ajuda a créixer, a fer-se grans, a mostrar-se en l’aparador que és l’escena. Una companyia pròpia, estable, jove o menys jove, necessita uns recursos que cal trobar. Per això, si se’m permet, els qui disposen de recursos haurien d’entendre que donar suport a una companyia jove al Teatre Lliure és construir un país millor i fer un servei al conjunt de la societat. Perquè no hi ha res més internacional que el teatre, horitzó llunyà, teranyina que aporta el millor del pensament humà. O potser algú encara té recances de donar suport generós a una veu lliure en una àgora independent? No és cert que la llibertat i l’esperit més crític és allò que ens ha fet avançar com a humans? No en tinc cap dubte. Aquestes actrius i actors, i els que vinguin, seran deutors també d’un públic nou. El Teatre Lliure ha apostat –en els darrers anys– pels espectacles per als més petits, per aquells que, sense prejudicis, obren els ulls al nostre món. Ens cal apostar per aquest públic, un públic propi, que també construeixi el nou teatre. Això vol dir recursos, és cert, però també prioritats, generositat,

del somni. La percepció de la realitat, sigui la que sigui, el teatre la fa versemblant, possible, i és aquest procés l’essència de qualsevol espectacle. El Teatre Lliure és una Fundació per a un teatre públic, amb voluntat de servei, sense voler altre benefici que el propi del debat que es posa en escena. Ha de ser així, i cal ser vigilants a qualsevol temptació que, enduts per l’ofec econòmic o pels cants de sirena dels més poderosos, ens pogués arribar. Ser lliures, aquesta fou la gran conquesta, i no la podem malbaratar ni perdre en els quaranta anys propers,

L’equip fundador Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Pere Planella (directors), Muntsa Alcañiz, Imma Colomer, Joan Ferrer, Lluís Homar, Quim Lecina, Anna Lizaran, Josep Minguell, Domènec Reixach, Fermí Reixach, Antoni Sevilla, Carlota Soldevila (actors), Xavier Clot, Joan Ponce (tècnics), Cesc Espluga (dissenyador) i Ros Ribas (fotògraf) 5

“Creiem que la millor manera de celebrar aquest 40 aniversari és fent teatre el millor possible i encetant molts fronts.” Lluís Pasqual director

voluntat no només del teatre sinó de la pròpia ciutat, del país. El teatre es mama de petit, i el bon teatre no n’ha de ser cap excepció. El Teatre Lliure es fa en un espai que reuneix les condicions adequades per fer possible qualsevol muntatge teatral. El temps permet que els humans creixin, però erosiona la matèria, les màquines, les estructures. Sabem que casa nostra envelleix, que cal una nova mà de pintura, apedaçar l’ascensor que rondina, arranjar de nou aquella vella cuina. El teatre té una maquinària complexa, que no només envelleix sinó que evoluciona. No fem miracles, ni tenim un as sota la màniga. Però hem de fer un esforç per impulsar unes eines, unes estructures adequades per als propers quaranta anys, no només de portes endins –és obligat– sinó també cap enfora, obrint el Teatre Lliure al barri: els qui són més propers a nosaltres són els veïns. I fer que aquells que vinguin de fora, d’un altre indret, puguin arribar als espectacles en transport públic. El nostre transport públic no només ha d’arribar al peu dels hospitals, dels aeroports, de les universitats, de les escoles, sinó també del nostre teatre, i al Lliure de Montjuïc, cert, no es fàcil arribar-hi. No és una carta als reis, és una obligació que tenim vers els nostres espectadors i artistes. He esmentat algun repte. N’hi ha més, segur. La meva mirada és parcial. Sóc al Patronat del Teatre Lliure per escoltar, més que per dir, per ajudar si cal a fer fàcil el camí. Hauria d’haver après la lliçó d’aquells mestres que he tingut a prop en alguns moments, al llarg dels quaranta anys, de l’admirat Fabià Puigserver, de l’estimat Lluís Pasqual, proper des dels anys més joves, de l’enyorada Anna Lizaran i de tants altres. Són només tres noms en un gran univers. Tinc el goig de ser proper a aquesta celebració, a l’obertura d’una nova temporada. Més prometedora si pot ser. Quin goig per a mi, un privilegi. n

ESTIMATS ESPECTADORS, la temporada 2016/2017 és la temporada número quaranta del Teatre Lliure. Quaranta: “L’età del guerriero”, com diu el Renaixement. El moment més gloriós d’una vida, el cim del coneixement i la vitalitat. Les temporades anteriors estaven teixides amb una trama de desitjos i intuïcions i amb un ordit de fils temàtics, línies de pensament, que s’anaven creuant fins a teixir una xarxa feta de molts vespres de teatre, molt diferents i, alguns, després d’haver-los viscut, molt emotius. La propera temporada, tot i que sorgeix com les anteriors d’una línia de pensament i d’una mirada múltiple, l’ha alimentada el desig que es trobin durant aquest any, en la mateixa constel·lació artística, un grup el més nombrós possible de persones per a les quals el Lliure hagi estat o/i sigui encara la seva “casa de teatre”. Lamento que no hi puguin ser tots; uns perquè ja ens han deixat físicament, d’altres perquè, sortosament, som tants després de quaranta anys que no hi cabem. Des d’aquí demano excuses a tots aquells per als quals el Lliure ha estat important en la seva vida teatral i als quals, tot i així, no podrem acollir aquesta temporada. Però també n’hi ha molts que hi són, molts actors i directors que s’han fet al

Lliure (tres dels quals en algun moment hem tingut, o tenim, la responsabilitat de dirigir la casa), escenògrafs, figurinistes, il·luminadors, tècnics, productors... No cal que us en faci la llista. En teniu els noms a les pàgines que segueixen aquestes paraules. Només cal citar-ne un, justament perquè ens pot representar tots a bastament: Fabià Puigserver, que, a més d’acollir-nos cada dia en una sala extraordinària que porta el seu nom, hi serà present –miracles de la memòria i del teatre– amb les Les noces de Fígaro, una obra per la qual sentia una profunda admiració i que emmirallava una bona part de la seva sensibilitat i el seu pensament, que encara ens acompanyen. Aquesta temporada oferirem 36 produccions, és a dir 566 funcions, i per tant 147.560 butaques, atès que creiem que la millor manera de celebrar aquest 40 aniversari és fent teatre el millor possible i encetant molts fronts. La temporada conté també uns gestos de més curta durada, alguns dels quals haurien d’anar creixent i no ser excepcions, (ens ho hauríem de poder permetre perquè ens són tan necessaris com l’oxigen) i que volen ser gestos significatius, que despunten com fletxes marcant noves direccions a seguir. Vivim en una societat

en plena mutació, que es qüestiona els límits de les pròpies realitats. El teatre també es qüestiona més que mai els seus límits: la frontera entre realitat i ficció s’ha tornat líquida i això demana noves implicacions i nous compromisos, i per tant noves formes que ens permetin anar un pas més enllà en el nostre diàleg amb vosaltres, espectadors i ciutadans. Si continueu fullejant aquest programa hi trobareu una companyia, que obrirà les portes de la temporada, que trenca i reconverteix els espais –i per tant la mirada de l’espectador– amb un potent llenguatge propi; i un clàssic grec, el més contemporani de tots, l’Orestíada, que ens explica les arrels de la nostra democràcia i que arriba encara amb el perfum de l’amfiteatre romà de Siracusa; i un gegant rus, Dostoievski; i Shakespeare en la seva llengua i en la nostra; i Ramon Llull també en la seva i nostra llengua; i un gran autor català, Josep Maria Benet i Jornet, contemporani nostre i que ja és un dels nostres clàssics; i el gran Gabriel García Márquez; i Bernhard, i Ibsen, i Txékhov i Gil de Biedma, Beaumarchais, Charlotte Brontë, Jennifer Haley, Àlex Serrano, Pau Palacios, Jan Vilanova, Pau Miró, Lali Álvarez... I portes que s’obren cap a mirades noves que les noves companyies aporten a la nostra vida teatral; i una ‘nova companyia jove’ del Lliure que agermanarà, durant tres anys, les vides d’uns intèrprets que fan els primers passos en el teatre; i un món paral·lel (només perquè es fa en un altre horari) dedicat als petits espectadors; i uns temes sensibles a la nostra societat, als quals dedicarem un espai de reflexió (sempre fent teatre, un nou teatre que integra singularitats i col·lectius molt diversos que s’afegeixen al fet artístic des d’unes vivències molt diferents), i una nova col·laboració amb la Universitat Pompeu Fabra, i una nova edició d’Els oficis del teatre, que van fer conèixer de prop el nostre dia a dia a un apassionat grup d’espectadors, i encara... Mentrestant, ai!, mentrestant... seguirem

esperant que els nostres representants es posin d’acord, i sobretot desitjant que passi aquest període que ens ha portat la moda estrambòtica d’anomenar teatre el comportament dels polítics (de la paraula ja se n’havia volgut apropiar, fa uns anys, el futbol), i el context en què es mouen i com es mouen, posada en escena. Hi ha fins i tot algun agosarat que s’atreveix a parlar d’escenografia, anomenant-la en alguns casos –com passa sovint– coreografia... Ja està bé! Ho diré una vegada més: la diferència entre allò que ells fan i això que fem nosaltres és que ells, quan fingeixen, és perquè volen o pensen que necessiten enganyar. La mentida del teatre (que continua sent una de les Belles Arts) és una mentida pactada: un joc. La gent que veniu al teatre i nosaltres juguem al mateix joc. Els polítics, no! (Vosaltres, polítics, que sou responsables d’una bona part de les nostres vides, no! I amb la gent no s’hi juga, i amb les paraules tampoc!). Mentre ens esperem, doncs, intentarem acomplir i fer tot allò que hem dit que faríem i que hem imprès en aquest programa que teniu a les mans, que és una manera de signar el nostre compromís: el compromís d’oferir-vos sempre un ull crític i una veu amiga, mantenint –si se’m permet, amb orgull– la nostra divisa de l’any 1976: “teatre d’art per a tothom”. Aquesta vella frase conté encara una utopia i una llum que ha il·luminat i il·lumina el nostre camí encara ara, un camí fet també de paraules com artesania, llibertat d’espais, tossuderia... Un camí compartit amb els altres dos col·lectius que fan i són el Lliure: els artistes i els espectadors; un camí marcat per una llarga línia de petjades que es diu Teatre Públic: una idea de teatre més necessària que mai en un món que s’aboca perillosament a un mercantilisme generador de violència i desencís, quan no d’impotència, ràbia i terror. I tots sabem que el mercat tendeix a premiar l’habilitat més que el talent. El teatre públic, justament perquè és públic,

és un lloc de pensament, de solidaritat, de plaer, de democràcia, a l’abast de tothom, a l’abast dels qui l’estimen, a l’abast dels qui el volen descobrir o d’aquells a qui l’educació (ai, l’educació!) ha conduït per algun motiu, alguna vegada, fins a les portes d’un teatre; i d’aquells que han sentit que allò els pertanyia i que els era necessari aquest temple laic, sense altars ni capelles, on troben refugi cada temporada milers de persones; on cada dia arriben homes i dones a retrobar els seus sentiments, els més visibles i els més amagats, en el mirall del teatre. Perquè això són els teatres: espais buits on es produeixen tempestes, ventades i serenes de sentiments, disposats a manifestar-se i mostrar-se vius en qualsevol moment, com les grans reserves de llavors que alguns responsables de la humanitat, en una rara acció humanista, han creat per preservar la vida de la nostra flora planetària –una sàvia manera de protegir la diversitat. La mateixa que hem de preservar –de vegades, malauradament, defensar– nosaltres en aquests espais, aquests teatres lligats a una col·lectivitat i arrelats a una ciutat, com el Lliure, aplicant-la a les llavors que faran créixer les emocions abans no aconsegueixin (ja s’hi deuen haver posat) que ens tornem tots transgènics d’esperit. Pensant sobretot en això, hem bastit la temporada número 40: una tramuntanada que porti sentiments profunds, nous i diversos. Sense nostàlgia –que és una paraula que el teatre no es pot i no s’ha de permetre– però sabent d’on venim, voldríem poder oferir als espectadors que ens heu portat fins aquí, i als que us afegireu al Lliure per primera vegada, allò que hem intentant sempre: fer-nos nous cada vegada per tal que allò que semblen les nostres històries, en realitat siguin les vostres, i que ara, i fullejant el programa, trobin un primer ressò que esperoni la vostra curiositat, que alimenta la nostra. Una abraçada fraterna per a cadascú de vosaltres. n 7

LA LLEIALTAT EL 2017 FARÀ 125 ANYS QUE ES VA FUNDAR LA COOPERATIVA OBRERA LA LLEIALTAT, L’ENTITAT QUE VA FER POSSIBLE L’EXISTÈNCIA D’AQUEST TEATRE. EN SABEU LA HISTÒRIA?

s 8

DES DE LA DÈCADA DEL 1860, ENTRE LA classe obrera catalana nascuda amb la revolució industrial s’havia estès el costum d’associar-se per crear cooperatives de consum. L’experiència, nascuda al nord de Manchester, servia per compartir les dificultats econòmiques i desfer-se dels abusos dels comerciants burgesos. A Catalunya, en el període de la Restauració, la classe obrera estava desproveïda de tota mena de drets, i el moviment cooperatiu obrer es va dedicar fonamentalment a proveir aliments i carbó a bon preu. Les cooperatives permetien, a més, posar en contacte els obrers en un àmbit extralaboral propici a l’esbarjo i a l’educació. El 1892, un grup d’onze socis de la cooperativa Teixidors a Mà, alguns dels quals eren paletes, se’n va escindir i va decidir fundar pel seu compte La Lealtad, amb seu al carrer Montseny. La cooperativa va néixer amb la voluntat de no excloure cap obrer del barri. Això sí, no podien ser comerciants. La seva activitat va transcórrer fins al 1924 en un seguit de locals provisionals, fins que es va inaugurar el local nou al carrer Montseny, als terrenys de Can Pardal, dissenyat per Antoni Millàs el 1923 i ampliat per Josep Maria Sagnier i Vidal-Ribas en unes reformes dels anys 30. Forn de pa, botiga de queviures, jardí, cafeteria, celler, sala d’espectacles, mú-

tua per als malalts, caixa de pensions en casos d’invalidesa, biblioteca, cor, grup d’escacs, grup excursionista, club ciclista, classes de música, de dansa i de cant, publicació d’un butlletí... Tot tenia lloc a la seu de la cooperativa. No hi va faltar tampoc el grup de teatre, que es va estrenar el 1924 dirigit per Francesc Guasch i que va continuar actiu intermitentment fins al 1955. En tots aquests anys s’hi van portar a escena, entre altres, peces

d’Ignasi Iglésias, Serafí Pitarra, Jacinto Benavente, Pedro Muñoz Seca, Carlos Arniches, els germans Quintero, Santiago Rusiñol, Àngel Guimerà, Josep Maria de Sagarra, Lluís Elies, Josep Pous i Pagès i Apel·les Mestres. El 1936 la guerra va obligar les cooperatives obreres a passar sota el control del Consell Superior de la Cooperació. Tot i així, La Lealtad va acollir festivals en benefici de les Milícies Antifeixistes i de la

FA 125 ANYS Els membres de la Cooperativa Obrera La Lleialtat en una imatge de 1902, 10 anys després de la seva fundació.

EL FERRER DE TALL (LECTURA DRAMATITZADA) de SERAFÍ

PITARRA direcció LLUÍS PASQUAL

Caixa de l’Atur Forçós; s’hi van crear el grup Montseny, adherit al Socors Roig i per al qual va recaptar fons, i posteriorment els Grups de Defensa Passiva en cas de bombardeig. A partir del 1939, i fins al 1948, la cooperativa va poder mantenir el servei de botiga, abastida per la Comisaría de Abastecimientos y Transportes que controlava el racionament. Als anys 50 va començar a intentar sortir de l’estancament, i va anar remuntant en activitat

associativa, dins els límits establerts, fins al 1975. Amb la mort d’en Franco, es va obrir un període de grans perspectives en el qual també es va constatar la greu crisi econòmica que patia l’entitat. Mentre intentaven trobar-hi solució, el novembre de 1975 el president de l’entitat, Joaquim Gubern i Palacios, va conèixer en Fabià Puigserver, escenògraf. D’aquella trobada, ara fa 40 anys, en va néixer aquest teatre i tot el que n’ha seguit. n

Lectura dramatitzada d’un dels textos més coneguts de Pitarra, estrenat el gener del 1883 al Teatre Romea. Un drama històric empeltat de Calderón i de Lope de Vega i una de les peces més vives en la memòria popular del teatre anterior a Josep M. de Sagarra. Per celebrar l’aniversari de la Cooperativa La Lleialtat. n

#lalleialtat125 repartiment en curs producció Teatre Lliure Gràcia / La Lleialtat Data per deteminar / 20’30h.

CELEBREM EN AQUEST DIA... TORNEN LES NOCES DE FÍGARO

El 2 de desembre tornarem a estrenar un muntatge mític en la història d’aquest teatre. Les noces de Fígaro, que va dirigir el 1989 el Fabià Puigserver, serà feta ara per altres actors i dirigida per Lluís Homar (el Fígaro de llavors). No és un nou muntatge, sinó una reposició amb els trets de l’original. Prepareu-vos per reviure’l! n (més informació, pàg.30)

CAMÍ DE FESTA idea i coordinació JOAN

#camidefesta

FONT

El tret de sortida el marcarà dissabte 10 de setembre un desplegament interactiu, mig taller, mig instal·lació i mig espectacle, que ha ideat per a l’ocasió en Joan Font de Comediants. De les 4 de la tarda a les 8 del vespre, tots els espais de Montjuïc i la plaça Margarida Xirgu es veuran ocupats per tallers, laberints, jocs d’escacs de mida natural, sales de maquillatge, jocs d’expressió escènica, espais de creació escenogràfica, una banda per fer música en directe, Dj’s per obrir ball... Serà un Camí de festa, una fira a l’entorn del fet escènic, un nou ritual d’inici per a la temporada que comença, amb el qual volem portar petits i grans pels viaranys de la creació teatral en el seu vessant més lúdic. La tarda culminarà, com totes les festes d’aniversari, amb un pastís molt especial... Celebrarem doncs que en fem 40, que som vius i que fem teatre. I molt especialment, que en fem amb i per a vosaltres, i que la voluntat del Lliure es manté inalterada en el propòsit d’arribar a tothom. n 10

producció Teatre Lliure / Montjuïc. 10 de setembre / entrada lliure

EL 2 DE DESEMBRE DEL 1976 AQUEST TEATRE VA OBRIR LES PORTES PER PRIMERA VEGADA A LA SALA DE GRÀCIA, AMB L’ESTRENA DE CAMÍ DE NIT, 1854. AQUEST DESEMBRE, DONCS, AL LLIURE FEM 40 ANYS. ACLAPARATS PER LA DIMENSIÓ ARTÍSTICA I EMOCIONAL QUE SIGNIFIQUEN QUATRE DÈCADES D’ESPECTACLES, DE RECORDS I DE VIVÈNCIES COMPARTIDES EN COMUNITAT, US PROPOSEM DIVERSOS ACTES DE CELEBRACIÓ. ARTÍSTICS I TEATRALS, NATURALMENT.

EXPOSICIÓ

0 anys

Les noces de Fígaro direcció Fabià Puigserver temporada 1988/89 En escena, Santi Ricart i Anna Lizaran

El mateix 2 de desembre inaugurarem una exposició audiovisual sobre els fruits de la nostra activitat teatral durant aquestes 40 temporades. Un recorregut per Montjuïc en el qual passarem dels motius artístics profunds a les anècdotes més fívoles que han conformat la vida del Lliure durant tots aquests anys. Parlarem de nosaltres, de vosaltres i, sobretot, de teatre. n

Camí de nit, 1854 direcció Lluís Pasqual temporada 1976/77

AL JUNY, REVETLLA El 3 de juny del 2017, una mica abans d’acabar la temporada, ens avançarem al solstici d’estiu per proposar-vos venir de revetlla. Us convoquem a la plaça Margarida Xirgu, per tancar tots junts els actes commemoratius de la temporada dels 40. Música, mapping, servei de bar... Tret del foc de Sant Joan, no hi trobareu res a faltar! n 11

EL LLIURE AMB ELS s

AQUESTA TEMPORADA US PRESENTEM diversos espectacles que tenen la guerra, l’exili, la història i la memòria per temes principals. Giren entorn de l’eix guerra i pau, que ha sorgit naturalment per camins artístics. Aquesta confluència ens fa més palès que mai que la guerra i l’exili que viuen més de 7 milions de sirians no només els podem comprendre, sinó que ens són històricament tan pròxims que, per pudor o per desmemòria, sovint els fem més llunyans del que són. Potser és també per això que hem acabat mal anomenant refugiats als exiliats. Finalment, com que l’emergència humanitària demana accions, el Lliure oferirà diverses funcions solidàries en benefici seu. n

“Hi havia una mare que no tenia llet i el nen plorava de gana dia i nit. Quan es rendia de tant plorar, s’adormia i ella l’escalfava amb el seu cos. Les mantes que tenien encara estaven xopes d’aquells dies tan dolents de febrer. Quan sortia el sol, enterrava el nadó a la sorra fins deixar-li fora només el caparró. La sorra li feia de manta. Però al cap d’uns dies el nen es va morir de fred i de gana. Jo estava embarassada i només de pensar que el meu fill naixeria en aquell infern ja em desesperava. El dia que va néixer el meu fill a la sala de parts de la Maternitat, no em vaig poder reprimir les llàgrimes. Tothom es pensava que plorava d’emoció, però només jo sabia que plorava pel nen enterrat a la sorra d’Argelers.” n Assumpta Montellà fragment testimonial recollit a La maternitat d’Elna

EL PASSAT 15 D’ABRIL, DAVANT DEL TANCAMENT DE FRONTERES DE LA UE A L’ALLAU D’EXILIATS PROVINENTS DE SÍRIA, VAM FER UN PAS MÉS ENLLÀ DE L’ACTIVITAT ARTÍSTICA EN SUPORT DELS REFUGIATS. AVUI ENS MANTENIM EN AQUESTA DETERMINACIÓ.

DE DAMASC A IDOMENI idea

BARCELONA PLAYWRIGHTS

Montjuïc. 12 de setembre / projecte solidari / producció Teatre Lliure

Durant el mes de setembre, 20 autors, 20 directors i 20 intèrprets treballaran en un projecte solidari amb experts en emigració i representants d’ONGs que hagin viscut personalment la crisi dels refugiats, com Òscar Camps de Proactiva Open Arms o Carles Darder de Stop Mare Mortum. A partir del seu testimoni, els autors elaboraran monòlegs de 5 minuts que els directors i intèrprets prepararan. El resultat de tot plegat es presentarà al públic a la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc. Al voltant d’un seguit de taules, els assistents podran gaudir, en la més curta distància, de la representació de diversos monòlegs consecutius. La sessió teatral durarà en total uns 45 minuts. Participen, entre altres, en aquest projecte Marc Angelet, Xavier Albertí, Pere Arquillué, Gemma Brió, Jordi Bosch, Marta Buchaca, Jordi Casanovas, Pau Carrió, Clàudia Cedó, Cristina Clemente, Guillem Clua, Daniela Feixas, Llàtzer Garcia, Mario Gas, Alícia Gorina, Lluís Homar, Carol López, Pol López, Juan Carlos Martel, Josep Maria Mestres, Sílvia Munt, Lluís Pasqual, Vicky Peña, Carme Portaceli, Àlex Rigola, Marc Rosich, Josep Maria Miró, Pau Miró, Magda Puyo, Anna Maria Ricart, Jordi Oriol, Pere Riera, Marc Rosich, Marilia Samper, David Selvas, Ramon Simó, Victoria Szpunberg, Carlota Subirós,Emma Vilarasau, Joan Yago... n Els donatius per a aquesta funció solidària s’hauran de fer en efectiu. L’import es donarà íntegrament a l’ONG Proactiva Open Arms. Cap dels artistes no cobrarà.

REFUGIATS

#lliurerefugiats

Si també hi voleu col·laborar, amb la vostra activitat o bé amb donatius, us suggerim aquestes entitats:

RAMAS PARA UN NIDO de VIGGO

MORTENSEN i RAFFEL PLANA

Montjuïc. Data per determinar / funció solidària

L’actor Viggo Mortensen i el músic Raffel Plana oferiran una funció solidària de l’espectacle que porta a escena els poemes de l’actor recitats per ell mateix. Un recorregut de l’hivern del Nord a l’hivern del Sud, de l’enyorança a l’esperança. n

MASACRE d’ALBERTO

SAN JUAN cia. TEATRO DEL BARRIO

Montjuïc/Espai Lliure. Data per determinar / funció solidària

La companyia Teatro del Barrio oferirà també una funció solidària de l’espectacle Masacre, que s’afegirà a les previstes del 29 de març al 2 d’abril (més informació, pàg. 46). n

Proactiva Open Arms contacte https://www.proactivaopenarms.org donatius ES53 0182 0262 910201668823 Metges sense fronteres contacte https://www.msf.es donatius ES57 2100 3063 99 2200110010 Save The Children contacte https://www.savethechildren.es donatius https://goo.gl/2PVawV International Rescue Commitee contacte http://www.rescue.org/where/greece donatius https://engage.rescue.org/donate Comissió Catalana d’Ajut al Refugiat contacte http://www.ccar.cat donatius 2100 0429 61 0200231954 Stop Mare Mortum contacte https://stopmaremortum.org/qui-som/participa donatius ES91 1491 0001 2220 1183 6521 (a l’inici del concepte poseu “StopMM”) La Fede contacte http://www.lafede.cat donatius http://www.lafede.cat/crisi-dels-refugiats Oxfam Intermón contacte http://www.oxfamintermon.org/ca donatius https://goo.gl/7MWv5V UNICEF contacte http://www.unicef.es/cat donatius ES98 1465 0100 9560 0000 0000 Creu Roja contacte http://www.cruzroja.es donatius ES28 2100 0600 8502 0196 0066 Amnistia Internacional contacte https://www.es.amnesty.org donatius https://www.es.amnesty.org/actua/acciones Pallassos sense fronteres contacte http://www.clowns.org/ca donatius ES31 1491 0001 2120 1363 6127 Barcelona Ciutat Refugi accions http://ciutatrefugi.barcelona/ca/participa

Els imports recaptats en aquestes dues funcions es donaran íntegrament a diverses ONGs. Cap dels artistes no cobrarà. 13

L’OBRA ES MOU ENTRE DOS MONS. EL PRIMER ÉS UNA realitat opaca, on una detectiu interroga el creador d’un regne virtual. Un regne on els teus desitjos més ocults són realitzables. El segon és el regne mateix, on literalment pots ensumar, tocar, assaborir... i on, per complicar encara més les coses, els usuaris adults connectats des del món real poden crear avatars i triar-ne el sexe o l’edat... qualsevol edat... La peça mostra un món digital d’alta tecnologia on es pot viure en una realitat virtual i cometre delictes sense patir-ne conseqüències. La investigació d’un regne virtual i les seves activitats, tan realistes com ho podrien ser en la vida, és un terreny ètic relliscós si tenim la llibertat d’explorar fins als racons més desviats de la nostra imaginació, sense cap límit, les nostres fantasies més perverses. Un xoc de voluntats que condueix a un resultat que ningú no podria haver

imaginat. Obra de suspens, enginyosament construïda i ferotgement intel·ligent, que ens obliga a afrontar preguntes profundament inquietants sobre els límits de la realitat. Que no existeixi no significa que no sigui real. Això també és la xarxa, la web: vides alternatives en un futur que ja és aquí. n Juan Carlos Martel Bayod

Un nou país de les meravelles virtual proporciona la immersió sensorial total. Només has d’entrar-hi, triar una identitat i gaudir de tots els teus capricis. Un drama criminal i un inquietant thriller de ciència-ficció que explora les conseqüències de viure els nostres somnis privats. Un examen de responsabilitat moral dels mons virtuals i una dura advertència sobre el futur d’internet.

OBRE TEMPORADA A GRÀCIA HAVENT PASSAT PEL GREC 2016 I AMB EL CONVENCIMENT QUE EL MÓN QUE DIBUIXA ÉS A DUES CANTONADES D’ON SOM ARA. ÉS THE NETHER, EL TEXT DE JENNIFER HALEY GUARDONAT AMB EL PREMI SUSAN SMITH BLACKBURN DE NOVA YORK I SET PREMIS L.A. OVATION, I QUE VE DEL ROYAL COURT DE LONDRES, L’OFF-BROADWAY, EL WEST END... UN REPTE PER AL PENSAMENT MORAL, UNA VISIÓ INQUIETANT DE LA VIDA VIRTUAL.

L’INFRAMÓN JENNIFER HALEY direcció JUAN CARLOS MARTEL BAYOD

#linframon intèrprets Joan Carreras, Andreu Benito, Gala Marquès - Carla Schilt, Víctor Pi i Mar Ulldemolins coproducció Teatre Lliure i GREC 2016 Festival de Barcelona Gràcia. Del 21 de setembre al 16 d’octubre / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català 14

AGRUPACIÓN SEÑOR SERRANO SÓN ELS PRIMERS D’OMPLIR LES SALES DE MONTJUÏC AMB TRES ESPECTACLES SIMULTANIS, QUE PODREU VEURE DE DOS EN DOS O TOTS SEGUITS. EL 2015 VAN REBRE EL LLEÓ DE PLATA A LA BIENNAL DE VENÈCIA, I FASCINEN TANT A NOVA YORK COM A TEHERAN. SÓN L’AGRUPACIÓN SEÑOR SERRANO.

s 18

FUNDADA PER L’ÀLEX SERRANO A Barcelona el 2006, l’Agrupación Señor Serrano és una companyia de teatre que crea espectacles propis basats en històries que emergeixen del món contemporani. La companyia explota la riquesa dels recursos innovadors o vintage per tal d’estendre els límits del seu teatre. Basant-se en col·laboracions creatives, les seves produccions barregen performance, text, vídeo, so i maquetes per escenificar històries relacionades amb aspectes discordants de l’experiència

humana d’avui, i s’estrenen i giren, sobretot, internacionalment. Formada actualment per l’Àlex Serrano (direcció), el Pau Palacios (continguts) i la Barbara Bloin (producció), per a cada espectacle compta amb la col·laboració imprescindible d’un equip creatiu versàtil i multidisciplinari, amb artistes com el Diego Anido, el Ferran Dordal, el Jordi Soler, l’Alberto Barberá, el Roger Costa Vendrell, la Nuria Manzano, l’Alexandra Laudo, el Martí Sánchez-Fibla, el Jofre Carabén, la Claudia Solano Watson, el

Gabriel Parés, la Maria de la Cámara, la Isabel Franco, l’Ester Forment, la Susana Gómez o el Josep Maria Marimon, per citar-ne alguns. El 3 d’agost de 2015 van ser guardonats amb el Lleó de Plata de la Biennal de Venècia. A més d’aquest reconeixement, la companyia ha estat premiada de manera regular tant en l’àmbit nacional i internacional i ha rebut elogioses crítiques en mitjans com The New York Times, Folha de São Paulo, Tiempo Argentino o El Mundo.es, entre d’altres. n

AGRUPACIÓN SEÑOR SERRANO

BRICKMAN BRANDO BUBBLE BOOM idea original

ÀLEX SERRANO i PAU PALACIOS

canvi de codi

UN BARRI DE BARRAQUES CREMANT-SE. FUNKY A TOT VOLUM. LA CRISI DEL sistema hipotecari. L’Anglaterra victoriana. Nius, caus, coves i mansions. 42.879 desnonaments el 2011. Brickland. L’horror. Un banquer somrient. Un constructor somrient. La nostàlgia de la llar. Molt vídeo. Molt més vídeo en directe. Paradisos tahitians. El dret a l’habitatge. El dret a l’aire condicionat. El dret a la tele de plasma. España va bien. Ni més ni menys. Brickman Brando Bubble Boom és un biopic escènic sobre la vida de Sir John Brickman, el constructor més important de l’Anglaterra del segle xix, home visionari i emprenedor que va inspirar el primer sistema hipotecari de la història. n

#bbbb creadors i performers Diego Anido, Alberto Barberá, Jofre Carabén, Àlex Serrano, Jordi Soler i Pau Palacios coproducció Agrupación Señor Serrano i CAET - Centre d’Arts Escèniques de Terrassa Montjuïc. Del 22 al 25 de setembre / 20h. dijous i divendres / 22h. dissabte / 17’30h. diumenge / de 12q a 23q / pack Agrupación Señor Serrano 2 espectacles 33q - 3 espectacles 46’5q / en català, castellà i anglès sobretitulat en català 17

AGRUPACIÓN SEÑOR SERRANO canvi de codi

A HOUSE IN ASIA ÀLEX SERRANO, PAU PALACIOS i FERRAN DORDAL creació

LA CASA ON S’OCULTA GERÓNIMO AL PAKISTAN. UNA CÒPIA exacta d’aquesta casa en una base militar a Carolina del Nord. Una altra còpia d’aquesta casa a Jordània, on es filma una pel·lícula. L’operació de recerca i captura més gran de la història. Un xèrif obsessionat per una balena blanca. Els nois de Take That

preparant-se per a una missió històrica. Indis i cowboys. Avions i cerveses. Còpies, reflexos, imitacions i hamburgueses. Un western escènic on la realitat i les seves còpies es barregen, dibuixant un retrat despietadament pop de la dècada que va seguir l’11-S, la llavor del segle xxi. Passin i vegin. n

#ahouseinasia performers Alberto Barberá, Ferran Dordal, Àlex Serrano, Pau Palacios i Vicenç Viaplana / veus en off James Philips i Joe Lewis coproducció Agrupación Señor Serrano, GREC Festival de Barcelona, Hexagone Scène Nationale Arts et Sciences – Meylan, Festival TNT – Terrassa Noves Tendències, Monty Kultuurfaktori i La Fabrique du Théâtre - Province de Hainaut Montjuïc. Del 22 al 25 de setembre / 22h. dijous i divendres / 20h. dissabte / 19’30h. diumenge / de 12q a 23q / pack Agrupación Señor Serrano 2 espectacles 33q - 3 espectacles 46’5q / en català, anglès i àrab sobretitulat en català 18

AGRUPACIÓN SEÑOR SERRANO

canvi de codi

KATASTROPHE idea original ÀLEX

SERRANO i PAU PALACIOS

QUATRE PERFORMERS, ONZE MAQUETES I CENTENARS D’OSSETS DE GOMINOLA CONFORMEN EL món on es desenvolupa Katastrophe: una faula idiota sobre la civilització humana, centrada en les catàstrofes. En aquest marc, els ossets de gominola patiran terratrèmols, marees negres, guerres i exterminis. Tot això realitzat en viu a través d’experiments químics i accions subversives. Una gran pantalla submergeix l’espectador en aquest món pop de caos, joc i destrucció. Katastrophe planteja una reflexió sobre les arrels de la violència humana posada en relació amb la percepció i la manipulació de la violència que desencadena la natura. És el mateix Pompeia que Txernòbil? És el mateix Txernòbil que Auschwitz? La indiferència cap als humans de l’acció de la natura justifica o explica la indiferència cap als humans de l’acció d’altres humans? n

Aquest espectacle ofereix també dues funcions escolars matinals, els dies 22 i 23. Informació i reserves: serveieducatiu@teatrelliure.com

#katastrophe creadors i performers Diego Anido, Jofre Carabén, Àlex Serrano, Jordi Soler i Pau Palacios coproducció Agrupación Señor Serrano i Festival Hybrides de Montpellier Montjuïc. Del 22 al 25 de setembre / 17’30h. dissabte / 11’30h. diumenge / funcions escolars 10’30h. dijous i divendres / funcions escolars 6q / resta de funcions de 12q a 23q / pack Agrupación Señor Serrano 2 espectacles 33q - 3 espectacles 46’5q / espectacle multilingüe sobretitulat en català 19

autoria i direcció musical

ALFONSO DE VILALLONGA direcció escènica

ERNESTO COLLADO

LA NOTE D’À CÔTÉ RETRAT MUSICAL DEL BARÓ DE MALDÀ ATERRA A L’ESPAI LLIURE DESPRÉS DEL GREC 2016 UNA COMÈDIA MUSICAL AMB EL RIGOR I L’HUMOR D’ALFONSO DE VILALLONGA, BARÓ DE MALDÀ. EN LA VIDA –I EN L’AMOR– CADA ENCERT VE D’UN ERROR?

Per què quan el nostre protagonista s’asseu al piano, no pot tocar una peça sencera, per fàcil i coneguda que sigui, sense tocar almenys una nota errònia? És una qüestió purament de poca traça? Potser de pobresa tècnica? O potser té una intencionalitat conscient, i per tant subversiva? Es donen paral·lelismes entre els errors que comet al piano i els que comet en la seva vida amorosa i professional? Per què, tant en l’amor com en la vida, sovint també ha tocat la nota del costat? Per què sempre ha obert la porta equivocada? És més valuosa la nota falsa que la correcta? És ell mateix, doncs, producte d’un error? Què hi ha realment darrera dels nostres errors? Durant les seves dissertacions musicals i poètiques, se li apareixen diversos personatges peculiars de la seva vida passada i present, des del seu il·lustre avantpassat, el Baró de Maldà (l’original), fins a la dona de fer feines o la veïna del replà, que li donaran pistes sobre l’enigma que el persegueix.

#lanotedacote intèrprets Antoni Comas, Mónica López, Elsa Rovayo ‘La Shica’ i Alfonso de Vilallonga / músics Gregori Ferrer i Carlos Montfort coproducció Teatre Lliure, GREC 2016 Festival de Barcelona i Maldà State Produccions Montjuïc/Espai Lliure. Del 5 al 16 d’octubre / 20’30h. de dimecres a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / espectacle musical en català, castellà, anglès i francès 20

A LA VIDA, TOCAR LA NOTA DEL COSTAT és triar la parella equivocada, decidir just el contrari d’allò que hauríem de decidir, obrir la porta prohibida, incidir en l’error, investigar a partir d’aquí i, finalment, construir una cosa nova i sorprenent tot respectant la forma original, però variant-ne el contingut. Hi ha tendresa al voltant de l’error, de la poca traça, de la imperfecció. Si assumim i comprenem amb profunditat les nostres debilitats i la causa dels nostres errors, els podrem transformar en la nostra força fonamental. Així doncs, metafòricament i filosòficament, aquest espectacle està construït a partir de la nota del costat. n Alfonso de Vilallonga

ORESTEA d’ÈSQUIL direcció

LUCA DE FUSCO cia. TEATRO STABILE NAPOLI

LA TRILOGIA COMPLETA D’ORESTES (AGAMENNÓ, LES COÈFORES I LES EUMÈNIDES) ARRIBA DIRECTA DE SIRACUSA AMB ESPERIT CLÀSSIC I FORMAT CONTEMPORANI, DIRIGIDA PER LUCA DE FUSCO.

#orestea intèrprets Agamennone Gaia Aprea, Angela Pagano, Claudio Di Palma, Giacinto Palmarini, Elisabetta Pozzi, Mariano Rigillo, Anna Teresa Rossini i Paolo Serra / intèrprets Coefore i Eumenidi Paolo Cresta, Fabio Cocifoglia, Patrizia Di Martino, Francesca De Nicolais, Gianluca Musiu, Federica Sandrini, Dalal Suleiman i Enzo Turrin / i les ballarines de la companyia Körper Sibilla Celesia, Elena Cocci, Rossella Fusco, Sara Lupoli i Marianna Mocci / producció Teatro Stabile Napoli – Teatro Stabile di Catania Montjuïc. Del 7 al 9 d’octubre / Agamennone 20’30h. divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / Coefore i Eumenidi 22’30h. divendres / 21h. dissabte / 20h. diumenge / de 15q a 29q / pack Orestea trilogia 38q / en italià sobretitulat en català 24

UNA DE LES MÉS GRANS OBRES MESTRES DEL TEATRE de tots els temps, l’única trilogia grega que ens ha arribat sencera, puja a escena de la mà d’una gran companyia. De l’Orestíada, sovint se’n representa només un dels textos. Nosaltres la presentem sencera en dues funcions seguides, i sense oblidar les característiques del teatre grec que unia paraula, cant i dansa. Per una banda, doncs, un espectacle molt clàssic, però per una altra, en realitat, una escenificació molt contemporània que renova l’estil de teatre/vídeo que ja vam explorar a Vestire gli ignudi, Antigone i Antonio e Cleopatra, i que continua la col·laboració amb la coreògrafa Noa Wetheim de la Vertigo Dance Company, que amb la seva música i la seva dansa contribueix a fer-ne un espectacle de teatre total. nn Luca De Fusco

#laquintadelbibero intèrprets Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès, Lluís Pasqual i Joan Solé (resta de repartiment en curs) coproducció Teatre Lliure i Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt 2016 Montjuïc. Del 14 d’octubre al 13 de novembre / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català 24

LA BATALLA DE L’EBRE FOU LA MÉS DECISIVA de la guerra, perquè les tropes franquistes foren incapaces d’ocupar Madrid, que era el que volia Franco per obtenir el reconeixement internacional del seu règim. L’Exèrcit Popular de la República a l’Aragó acabà desbandant (l’abril del 1938), que és el pitjor que li pot passar a una tropa regular perquè vol dir que els soldats, presos del pànic, corren amb l’objectiu de tornar-se’n cap a casa. I executen els qui volen barrar-los el pas. Segons assenyalà Negrín (president del govern de la República) no hi havia entre el Segre i Barcelona cap força militar lleial, per la qual cosa si els franquistes haguessin atacat des del cap de pont que tenien a Balaguer, haurien ocupat la capital catalana sense dificultat, i la guerra s’haguera acabat un any abans. Però el dictador, com ha explicat el coronel Blanco Escolà, era un militar incompetent i africanista, i en contra del parer dels seus generals –com Aranda, cap de l’exèrcit de Galícia; com García Valiño, cap de l’exèrcit del Maestrat; com Martínez Campos, cap de l’artilleria– Franco, en lloc d’ocupar la resta de Catalunya (ja havia conquerit Lleida i la dreta de les Terres de l’Ebre), marxà des de Vinaròs, per on havia aïllat Catalunya de la resta del territori republicà, cap a València per allargar la guerra. Aquesta digressió franquista permeté reorganitzar l’exèrcit de l’Ebre, format a partir de les unitats republicanes destrossades a l’Aragó. La base d’aquest nou exèrcit foren el V Cos d’Exèrcit dirigit per Juan Modesto i format per les divisions 3a. Tagüeña, l’11a. Lister i la 45 Internacional Hans Khale. Per cobrir les nombroses baixes, s’ordenà la realització de noves lleves el 13 d’abril, entre elles la lleva del 1941, que seria formada pels qui haguessin d’anar a servir l’any 1941 quan tinguessin 21 anys, però les necessitats de la guerra els obligà a fer-la quan en tenien 17 o 18. A Federica Montseny s’atribueix la frase que eren tan joves que encara prenien el biberó. Envelliren els que tingueren la sort de sobreviure, però pagaren un elevat preu en vides, molts d’ells cregueren que combatien per la causa de la llibertat, tal com em digué el meu pare. n Josep Sánchez Cervelló, catedràtic d’Història Contemporània (URV).

guerra i pau

Dia 5 de setembre He matat un home! Potser per tranquil·litzar la meva consciència hauria de dir que he liquidat un adversari, que he suprimit un enemic. Però jo sé que això no val. He matat un home i jo no puc enganyar-me a mi mateix... Ha sortit del seu clot de tirador, situat una mica més avançat que la trinxera, i en passar per una clariana... No era pas la primera vegada que el veia encaminar-se rabent cap al cim de la posició. Avui m’ha trobat amb l’arma a punt, ell s’ha deturat un instant en aquella clapa pelada, la seva figura ha coincidit exactament amb el meu punt de mira... Ha estat un gest instintiu, el meu. L’home ha baixat a tomballons, rostos avall, fins que ha restat immòbil. Si no fos que ha quedat en una positura una mica estranya diríeu que dorm. Jo sé que d’aquest son no es despertarà mai. És mort! Malgrat que d’això ja fa una bona estona, ningú dels seus no baixa a recollir-lo. Ells no saben que, ara, tot jo tremolo com una fulla d’arbre i que no seria capaç d’encertar un elefant a tres passes. D’altra banda, si veiés que algú es dirigeix a enretirar-lo no dispararia pas. No dispararia! No dispararia? Fosqueja. L’home encara rau allà mateix, en la mateixa positura. n Francesc Grau i Viader fragment de Dues línies terriblement paral·leles (diari d’un combatent de disset anys)

LLUÍS PASQUAL cia. LA KOMPANYIA LLIURE

creació i direcció

IN MEMORIAM LA QUINTA DEL BIBERÓ

1938. TENEN 17 ANYS I ELS ENVIEN A PRIMERA LÍNIA DE FOC DE LA BATALLA QUE MARCARÀ LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA (1936-39). ELS NOIS DE LA KOMPANYIA LLIURE DEBUTEN RECORDANT LA LLEVA DEL BIBERÓ A PARTIR DEL TESTIMONI D’ALGUNS SUPERVIVENTS. UN HOMENATGE. 25

REVOLTA

DE BRUIXES DEBUT DE LES NOIES DE LA KOMPANYIA LLIURE AMB EL FAMÓS TEXT DE JOSEP MARIA BENET I JORNET, EL DEGÀ DE LA DRAMATÚRGIA CATALANA CONTEMPORÀNIA. EL VA ESTRENAR A BARCELONA EL JOSEP MONTANYÈS. HI TORNA ARA, MIRANT LA REVOLTA AMB ULLS D’AVUI, EL JUAN CARLOS MARTEL BAYOD.

LA HISTÒRIA DE REVOLTA DE BRUIXES narra tot allò que succeeix a sis dones i un home en el transcurs d’una nit de lluna plena. Elles componen la brigada encarregada de la neteja diària d’uns grans locals de caràcter despersonalitzat; ell s’ocupa de la vigilància i control nocturn d’aquests mateixos locals. Les dones tenen un problema comú, col·lectiu, que les enfrontarà amb el vigilant, però aquest problema és gairebé l’única cosa que les uneix, i és per això que la diminuta i domèstica revolta que sobrevé pot agafar aviat uns camins inesperats. Amb termes manllevats del tarot podríem dir que, a les forces del dia, s’hi oposaran les forces de la nit; a l’emperadriu s’hi enfrontarà la papessa; a un concepte racional de la vida, una visió irracional de les forces que regeixen el

nostre destí. De mica en mica, cobren importància i s’interfereixen entre si el problema dels límits de la intel·ligència humana, el problema de l’esquinçament interior que pot produir la passió amorosa, el problema de la por davant el dolor i la mort; tots ells acabaran per ser elements decisius en una lluita el resultat de la qual, al final de l’obra, no pot ser res més que provisional. Mentre, al marge de la batalla, però incidint en ella, la imaginació, l’instint de la vida, que ens presenten potser una alternativa. No es pretén donar respostes gaire contundents. Només plantejar unes angoixades qüestions, recordar alguns aspectes de la crisi ideològica que viu el nostre entorn, intentar l’anàlisi de per què, inesperadament, els bruixots tornen i es fan amb el poder. n Josep Maria Benet i Jornet desembre de 1981

#revoltadebruixes intèrprets Chantal Aimée, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Àurea Márquez, Xicu Masó, Andrea Ros i Júlia Truyol / producció Teatre Lliure Montjuïc/Espai Lliure. Del 2 de novembre al 4 de desembre / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català 26

JOSEP MARIA BENET I JORNET direcció JUAN CARLOS MARTEL BAYOD cia. LA KOMPANYIA LLIURE de

individu i societat

basat en una obra de GABRIEL

GARCÍA MÁRQUEZ adaptació IGNACIO GARCÍA MAY dramatúrgia i direcció MARC MONTSERRAT-DRUKKER

RELATO DE UN

NÁUFRAGO s

RELATO DE UN NÁUFRAGO QUE ESTUVO diez días a la deriva en una balsa sin comer ni beber, que fue proclamado héroe de la patria, besado por las reinas de la belleza y hecho rico por la publicidad, y luego aborrecido por el gobierno y olvidado para siempre. Aquest és el llarguíssim títol complet d’una de les històries veritables més corprenedores que he llegit mai. Va ser escrita el 1955 per un jove reporter del diari El Espectador de Bogotà anomenat

Gabriel García Márquez. Una aventura fantàstica que es mou entre la tragèdia d’uns fets reals i l’inesperat i cruel sentit de l’humor dels dos protagonistes: el reporter i el nàufrag. L’excel·lència d’aquest reportatge, que transforma cada paraula escrita en una imatge tridimensional, i que demostra el talent immens de narrador d’històries que ja caracteritzava el Gabo des dels seus inicis, és el que em va fer pensar que tenia entre mans una narració que podia ser

individu i societat

perfectament transformada en material dramàtic. Un espectacle, un conte, que submergirà el públic en la soledat i la lluita per la supervivència d’un ésser humà a punt d’ofegar-se en la mentida i el silenci, i de ser devorat pels taurons del Carib i els depredadors de la dictadura. I si són l’Emilio Gutiérrez Caba i l’Àngel Llàcer els qui ens l’expliquen... sóc jo qui es queda sense paraules. n Marc Montserrat-Drukker #relatonaufrago

intèrprets Emilio Gutiérrez Caba i Àngel Llàcer / coproducció Teatre Lliure i Bitò Produccions Gràcia. Del 3 de novembre al 4 de desembre / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en castellà 28

ARRIBA A ESCENA LA HISTÒRIA DE LUIS ALEJANDRO VELASCO, UN MARINER QUE VA CAURE A L’AIGUA DES DE LA FRAGATA MILITAR COLOMBIANA A.R.C. CALDAS QUAN SE’N VA AFLUIXAR UNA CÀRREGA DE CONTRABAN, I VA ESTAR-SE DEU DIES PERDUT EN ALTA MAR. DE JOVE, VA SEGUIR EL CAS GABRIEL GARCÍA MÁRQUEZ, I ANYS DESPRÉS EN VA FER UN RELAT. PERSONATGE I NARRADOR SERAN, AQUÍ, ÀNGEL LLÀCER I EMILIO GUTIÉRREZ CABA.

COM QUE FEM 40 ANYS, HO CELEBREM TORNANT A ESCENA AQUEST MUNTATGE EMBLEMÀTIC DEL FABIÀ PUIGSERVER QUE VA REBENTAR LA TAQUILLA EL 1989. MOLTS DELS QUI HI EREN HI TORNEN A SER, I NO CAL QUE EL RECORDEU SI EL PODEU REVIURE. LA NOSTÀLGIA, MOLT MILLOR EN PRESENT.

CARON DE BEAUMARCHAIS direcció FABIÀ PUIGSERVER direcció de la reposició LLUÍS HOMAR de

LES NOCES DE

FÍGARO El muntatge original es va estrenar el 7 de febrer del 1989 amb el següent repartiment: Rafael Anglada, Jordi Bosch, Rut Descals, Lluís Homar, Anna Lizaran, Alfred Lucchetti, Blai Llopis, Joan Matamala, Santi Ricart, Enric Serra, Carlota Soldevila, Artur Trias i Emma Vilarasau traducció Francesc Nel·lo escenografia Fabià Puigserver vestuari César Olivar il·luminació Xavier Clot músiques Josep M. Arrizabalaga coreografia Montse Lloret ajudant de direcció Xicu Masó assistent d’il·luminació Maria Doménech regidor Manolo Jiménez director tècnic Rafael Lladó música interpretada per l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure

EN LLUÍS PASQUAL M’HA PROPOSAT FER ALTRA vegada Les noces de Fígaro que va idear el Fabià Puigserver, amb motiu del 40 aniversari de la fundació del Lliure. Aquelles Noces que es van estrenar al febrer del 1989 i que van ser tan emblemàtiques, i que signifiquen tantes coses per a tanta gent. Per al públic que les van veure i també per als qui la vam fer. Des del més gran respecte al muntatge, i amb un profund agraïment a tot el que el Lliure m’ha donat al llarg de tants anys, em poso il·lusionat a procurar tornar a omplir de vida un muntatge ple d’allò que per al Fabià significava el teatre: joc, generositat, saviesa i un grandíssim amor i esperit de servei cap al públic. Jo llavors vaig ser-ne el Fígaro; avui, no pocs anys després, m’encarreguen que redirigeixi aquell muntatge. I el que em ve més de gust de fer es intentar transmetre aquell preciós esperit de vida i de teatre a un nou grup d’actors perquè, prenent el testimoni d’aquells que de la mà d’en Fabià el vàrem fer, amb el seu contrastat talent i entusiasme, puguin aportar tot allò de bo que el pas dels anys hagi afegit a l’exercici del nostre ofici. Amb tot el meu amor per tots aquells que l’estrenàvem el 1989, i amb tot el meu amor cap a aquells que avui ens posem a treballar, no puc més que agrair al Lliure i al Lluís Pasqual aquesta bonica oportunitat. n Lluís Homar

#lesnocesdefigaro intèrprets Manel Barceló, Marcel Borràs, Joan Carreras, Oriol Genís, Mónica López, Victòria Pagès, Albert Pérez, Mar Ulldemolins, Òscar Valsecchi i Pau Vinyals (resta de repartiment en curs) / coproducció Teatre Lliure i Compañía Nacional de Teatro Clásico Montjuïc. Del 2 de desembre al 22 de gener / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / espectacle musical en català 31

dramatúrgia i direcció

MARTÍ TORRAS MAYNERIS direcció musical PEP PASCUAL cia. RHUM I CIA.

RHUMIA SI LA MORT VA DONAR VIDA A RHUM, L’ESPECTACLE DE, PER I PER AL PALLASSO ‘MONTI’, NO ÉS ESTRANY QUE ELS SEUS COMPANYS TORNIN A ESCENA. ARA, AMB UN ESPECTACLE NOU AMB MOLTA VIDA PER DAVANT. SALUT I PALLASSOS!

RHÜMIA ÉS, ARA PER ARA, EL NOM DEL nou espectacle de Rhum & Cia. També en diem Rhum 3, perquè diuen que “segundas partes nunca fueron buenas” en el passat, però a aquestes alçades ningú de la companyia s’aventura a pensar que no ho poden ser en el futur. Rhum era un espectacle que naixia d’una mort i acabava amb la vida. Rhümia neix de la vida i continuarem lluitant contra la muehte, perquè si una cosa no sap fer la Vella Dama Negra és matar de riure. O això pensem els pallassos de Rhum & Cia. Rhümia és una creació teatral autònoma i independent de Rhum, tot i compartirne els ingredients d’humor, gamberrisme i grans dosis de tendresa. Tot, embolcallat amb la màgia de la

música d’aquests pallassos multinstrumentistes, i amb entrades clàssiques del teatre de clown i números nous que tancaran la història de Rhum. A la mateixa família de pallassos –Jordi Martínez, Joan Arqué, Roger Julià i Pepino Pascual–, s’hi incorpora el músic, clown i artista plàstic Mauro Paganini, que pren el relleu del Guillem Albà i aporta noves visions a una nova companyia “inestable” de pallassos que segueix la línia marcada per Rhum. Rhümia és un espectacle de teatre de pallassos amb una dramatúrgia teatral que farà les delícies de petits i grans. Però apareixerà la muehte? Rhümia... n Martí Torras Mayneris

#rhumia intèrprets Joan Arqué, Roger Julià, Jordi Martínez, Mauro Paganini i Pep Pascual coproducció Teatre Lliure, Velvet Events i GREC 2016 Festival de Barcelona Gràcia. Del 9 de desembre al 8 de gener / 20’30h. de dimarts a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 9q a 23q / en català, castellà i montinià 33

guerra i pau

HISTÒRIA

JAN VILANOVA CLAUDÍN direcció PAU ROCA cia. SIXTO PAZ PRODUCCIONS de

LA JOVE COMPANYIA DIRIGIDA PER JAN VILANOVA CLAUDÍN S’ENDINSA EN LA MEMÒRIA HISTÒRICA MIRANT-SE LES RELACIONS PERSONALS. UN ESPECTACLE QUE VA NÉIXER A LA SALA BECKETT I QUE HEM VOLGUT RECUPERAR.

“LA HISTÒRIA HA D’AJUDAR-NOS A SORTIR d’aquest mal tràngol. És una àmplia experiència de varietats humanes, una llarga trobada entre homes. Tant la vida com la ciència tenen el màxim interès en què aquesta trobada sigui fraternal.” Apologia de la història, Marc Bloch Aquest espectacle vol ser un homenatge a una forma d’entendre i de viure la història a partir de l’obra de l’historiador i resistent

antinazi Marc Bloch. Intenta apropar-nos a aquesta ciència, a una història que no és aliena als anhels, a les llums i a les ombres de cadascun de nosaltres, perquè el seu objecte d’estudi són les persones i les seves consciències. És a partir d’aquesta humanitat que la història ens pot acompanyar en l’experiència de viure, i a partir de la qual s’ha anat construint aquesta obra teatral. n Jan Vilanova Claudín

16 de juny de 1944. És de nit. Trenta resistents antinazis estan sent executats en un descampat a prop de Lió a mans de la Gestapo. Entre el grup que espera la mort, un home sembla fora de context: té gairebé seixanta anys i aspecte de professor despistat. Es tracta de Marc Bloch, historiador fonamental del segle xx, defensor d’una història més humana. Setanta-un anys més tard, el 2015, un jove estudiant universitari s’enamora d’una noia que resulta ser la filla del seu professor d’història. Els tres personatges que componen aquest triangle intenten comprendre una mica millor les relacions que viuen entre ells. Podem arribar a conèixer les il·lusions, les ombres o, fins i tot, els silencis dels altres? #historia

intèrprets Miquel Gelabert, Vicky Luengo i Pau Roca / producció Sixto Paz Produccions Montjuïc/Espai Lliure. De l’11 al 22 de gener / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 12q a 23q / en català 34

LALI ÁLVAREZ GARRIGA cia. TEATRE TOT TERRENY autoria i direcció

EUROPA, ESTIU DE 2001. LA CIUTAT DEL Ragazzo viu la restricció de drets socials més gran que ha viscut el continent des de la Segona Guerra Mundial: les fronteres estan tancades, se suspèn el tractat de Schengen, es prohibeixen les manifestacions i les reunions en algunes zones de la ciutat; es prohibeix estendre la roba als balcons. Detencions. Identificacions. 30.000 policies patrullen pels carrers i no permeten l’entrada a la ‘Zona Rossa’, el lloc on els líders mundials del G8 estan realitzant una cimera. Ragazzo, malgrat tot, viu l’estiu de la ciutat: fa poc ha okupat amb uns amics un espai acollidor que han condicionat com a vivenda, està de vacances, té temps per escoltar música, llegir, cuinar, enamorar-se... i per participar al Fòrum Social Mundial que també s’ha instal·lat a la ciutat i on més de mig milió de persones discuteixen com seria aquest “altre món possible” que des de fa uns anys s’imagina com a alternativa a la globalització. El seu destí quedarà marcat quan prengui la decisió de quedar-se a la Columna dels Desobedients, que s’ha proposat una acció pacífica de desobediència civil: violar el confinament de la ‘Zona Rossa’. Què fer davant l’amenaça? Té legitimitat un govern que s’ha de blindar per decidir? Qui (i per a què) fa servir la violència? Què és la impunitat? Un altre món és possible? Ragazzo és un crit a la vida, a la dignificació de les històries personals, a la reivindicació de la memòria col·lectiva i de la Història que els amos del món mai escriuran per nosaltres. n Lali Álvarez Garriga

RAGAZZO

guerra i pau

HA ESTAT PREMI DE LA CRÍTICA 2015 AL MILLOR ESPECTACLE PER A JOVES I A L’ACTOR REVELACIÓ, I PREMI SERRA D’OR A L’ESPECTACLE TEATRAL DEL 2015. DEDICAT A CARLO GIULIANI, UN JOVE ASSASSINAT A GÈNOVA EL JULIOL DEL 2001 DURANT LA CIMERA DEL G8. BENVINGUTS A LA LLIBERTAT VIGILADA GLOBAL. BENVINGUTS AL SEGLE XXI.

#ragazzoteatre intèrpret Oriol Pla Montjuïc/Espai Lliure. Del 3 al 12 de febrer / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 12q a 23q / en català 37

DAVANT LA

JUBILACIÓ THOMAS BERNHARD direcció KRYSTIAN LUPA de

UN TEXT FONAMENTAL DEL DRAMATURG EN LLENGUA ALEMANYA THOMAS BERNHARD BASAT EN FETS REALS. EL FEIXISME, REVISITAT PER KRYSTIAN LUPA. A L’EXTREM DE L’ACTUALITAT. IRREDUCTIBLE.

#davantlajubilacio intèrprets Marta Angelat, Mercè Aránega i Pep Cruz / coproducció Teatre Lliure i Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt Gràcia. Del 13 de gener al 5 de febrer / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català 36

RETRAT BERNHARDIÀ D’UNA FAMÍLIA intoxicada pel nazisme; un ampli espectre de símptomes, una humanitat malalta i esguerrada. Ja no es tracta d’una ideologia, d’un monstre històric, sinó d’una malaltia espiritual de la humanitat. Tots els sentiments humans, valors i aspiracions estan infectades per aquest virus. Ja no es tracta de l’absència de moralitat, de l’amputació del bé, sinó de la moralitat malalta i esguerrada, de la bondat falsificada. La malaltia profunda de l’home contemporani que genera individus invàlids segons el diagnòstic de Thomas Bernhard. Uns germans afectats pel virus de la mutació actual del nazisme, enclaustrats en una existència familiar falsificada, en una presó estreta i asfixiant creada i custodiada per ells mateixos, en què es respira l’odi, la por i la impossibilitat de ser feliç... n Krystian Lupa

guerra i pau

Per als qui no el coneguin, convé dir que Bernhard va ser odiat a mort per la majoria dels seus compatriotes mentre va ser viu; va ser vituperat, calumniat, amenaçat, hi havia gent que s’acostava a la seva casa de camp només per insultar-lo i apedregar-li les finestres. I no parlem dels polítics, a qui va escarnir despietadament i que per tant el detestaven en bloc, però sobretot els del FPÖ, l’extrema dreta racista que dirigeix Haider. L’execració era recíproca. Bernhard va escriure amb virulència en contra d’Àustria, de la seva mesquinesa i hipocresia: en contra de la ciutat de Salzburg i els seus famosos festivals de música; en contra del passat nazi-catòlic del seu país i del seu vergonyós present continuista i corrupte. Quan va morir va prohibir que el seu teatre es representés en territori austríac mentre no passés al domini públic (és a dir, passats vuitanta anys) i va deixar ben clar que no volia tenir res amb l’estat “per tota l’eternitat”. Dotze anys després (va morir el 12 de febrer del 1989), no es compleix cap dels seus desitjos. La voracitat dels editors, exegetes i polítics passa per damunt de qualsevol cosa. Els austríacs han comprovat, a desgrat seu, que Bernhard està considerat a tot el món com l’escriptor més important que ha donat la seva nació en l’últim mig segle, i és clar, tampoc és qüestió de perpetuar una maledicció i perdre’s gaudir d’una “glòria nacional”. Sempre hi ha maneres de domesticar o endolcir les paraules passades, les d’un mort que no les pot renovar ni ratificar. (···) I així llegeixo ara que ni més ni menys que Salzburg, que Bernhard va qualificar d’intrínsecament pèrfida i repulsiva entre altres meravelles, acaba de dedicar-li una placa commemorativa al seu teatre regional, a la inauguració de la qual va assistir el consell municipal en ple, inclòs el representant haiderià. Les seves obres ja es tornen a exhibir al territori vetat. D’altra banda, la Biblioteca Nacional ha muntat una exposició en honor seu a Viena, TB i els seus, amb manuscrits, prop d’Ohlsdorf, allà on li llançaven les pedres en vida. (···) En fi, ja ho veuen: tot és exactament com ho va voler el mort. És un cas extrem. Però en tenim per tot arreu. n Javier Marías fragment de Harán de mí un criminal, 2001

RICCI/FORTE creació RICCI/FORTE

direcció

STEFANO RICCI

canvi de codi

MACADAMIA NUT BRITTLE s

A L’ERA DE LES PASSIONS PRECUINADES, dels sentiments redoblats de grisalla, ens hem sadollat famèlicament a la taula de Dennis Cooper amb la poesia aspra que omple el seu univers literari. Hem intentat explicar, amb un impudor mozartià, un conte cruel sobre l’adolescència. I gairebé automàticament ha sorgit esbotzar les portes de l’anomenada normalitat sexual tocant el bombo del món foreveryoung i

escampant sal per les ferides d’una realitat brutalment viva. L’espera nocturna de quatre devoradors de gelats de Häagen-Dazs (el de macadamia nut brittle del títol) es materialitza en un tamagotxi oníric on es passa comptes a un procés identitari que allibera i alhora ens distancia del planeta que ens llisca sota els peus. En aquesta fluctuació emotiva, sense cinturó de seguretat, baixem en picat cap a un llibertinat-

ge imprevisible. El ball ha començat; les laceracions marquen les figures i transformen el somni romàntic de la família feliç de Mulino Bianco en un malson viscut desperts. Som nosaltres, víctimes, botxins, els protagonistes d’aquesta snuff movie que ens ofereix la vida, buscant desesperadament l’amor en un món impossible: perquè al capdavall la naturalesa, com els homes, també és puta i infidel. Sempre. n #macadamianutbrittle

intèrprets Fabio Gomiero, Anna Gualdo, Piersten Leirom i Giuseppe Sartori / producció Ricci/Forte Montjuïc. 2 i 3 de febrer / 20’30h. dijous i divendres / de 15q a 29q / pack Ricci/Forte 2 espectacles 42q / en italià sobretitulat en català 38

LUCA RONCONI ELS TENIA PER ALUMNES PREDILECTES. FA GAIREBÉ UNA DÈCADA QUE FORMEN COMPANYIA I SÓN ELS MÉS SUBVERSIUS I INNOVADORS DE L’ESCENA ITALIANA. PER DENUNCIAR LES INJUSTÍCIES I VEXACIONS QUE PERMET LA LEGALITAT DEMOCRÀTICA, RICCI/FORTE I DOS DELS SEUS ESPECTACLES MÉS BRUTALS. GUERRERS DE LA BELLESA.

canvi de codi

STILL LIFE s

LA DISCRIMINACIÓ I L’ASSETJAMENT psicològic i identitari que determina la repressió de la imaginació i empeny a l’autoanorreament. Aquests són els temes de l’espectacle, que il·lustra un germen que fa niu pertot però que, sobretot als instituts, en aquella edat en què qualsevol futur sembla possible, estableix la seva parado-

xa desemmascarant els límits del ramat en què ens convertirem. Una ‘massacre a cinc veus per una víctima’ per parlar del bullying homòfob i intentar combatre la discriminació identitària. Un “homenatge” per recordar l’adolescent romà, un de tantíssims, que es va suïcidar penjant-se amb el seu mocador rosa. El teatre es converteix així

en un instrument per comunicar noves maneres d’observar la realitat en el respecte per les tries i les naturaleses dels individus. Un procés per fer política, que s’ha d’entendre com una responsabilitat que els ciutadans tenen dins la polis. Sense empunyar cap metralladora, sinó assumint un compromís que esdevé un acte de valentia. n

#stilllife intèrprets Anna Gualdo, Fabio Gomiero, Liliana Laera, Giuseppe Sartori i Francesco Scolletta - Simon Waldvogel / producció Ricci/Forte Montjuïc. 4 i 5 de febrer / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / pack Ricci/Forte 2 espectacles 42q / en italià sobretitulat en català 39

LA COREÒGRAFA I BALLARINA ESCOCESA CLAIRE CUNNINGHAM EXPLORA LA SEVA DISCAPACITAT MOTRIU EN UN SOLO INSPIRAT EN EL PINTOR HOLANDÈS EL BOSCH. DANSA SENSE LÍMITS.

GIVE ME A REASON TO LIVE creació i direcció

CLAIRE CUNNINGHAM

#givemeareasontolive coreografia i intèrpret Claire Cunningham / producció Claire Cunningham Montjuïc. Del 10 al 12 de febrer / 20’30h. divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / espectacle de dansa 42

canvi de codi

ENDINSANT-SE EN L’OBRA DEL PINTOR medieval Hieronymous Bosch, Claire Cunningham presenta una peça cruament bella sobre la transcendència i la lluita, una indagació a través de la religió, l’art religiós i el judici de les ànimes i cossos. Posant a prova el cos i la fe, Give me a reason to live ressegueix la imatgeria de les persones amb discapacitat en les pintures apocalíptiques d’El Bosch, per tal de qüestionar les nostres perspectives actuals sobre l’alteritat i la diferència. Give me a reason to live ens convida a considerar la nostra pròpia empatia, simpatia o indiferència, en una obra d’una generositat i immediatesa brutal. n

a partir de la novel·la de CHARLOTTE

ANNA MARIA RICART direcció CARME PORTACELI adaptació

BRONTË

individu i societat

JANE EYRE UNA AUTOBIOGRAFIA CELEBREM EL 200 ANIVERSARI DEL NAIXEMENT DE LA NOVEL·LISTA ANGLESA CHARLOTTE BRONTË AMB JANE EYRE, LA GRAN HEROÏNA ROMÀNTICA. UNA DONA QUE SAP MOLT BÉ EL QUE VOL, ENCARNADA PER CLARA SEGURA. DIRIGEIX EL MUNTATGE CARME PORTACELI.

amables amb els qui són cruels i injustos, ells no ens tindrien mai por i serien cada cop més dolents. Si ens peguen sense raó tenim l’obligació de tornar el cop, n’estic segura, i ben fort, per deixar clar als qui ho fan que no ho poden repetir”. Jane Eyre és una novel·la escrita l’any 1847 per Charlotte Brontë sota el pseudònim de Currer Bell. Amb el seu nom real, el més possible hagués estat que no els haguessin publicat, ni a ella ni a cap de les seves dues germanes, l’Emily i l’Anne, cap de les novel·les que van escriure. O, si més no, no haurien aconseguit l’èxit que van tenir (no en el cas de l’Emily i els seus Cims borrascosos) ni, per tant, la possibilitat de continuar escrivint, que era la passió de totes elles. Jane Eyre és una finestra a través de la qual Charlotte Brontë ens ensenya la seva visió

del món. La Jane opina sobre la diferència arbitrària entre classes i fa especial menció al paper de la dona al món. Ella no deixa mai que ningú oblidi, pel fet de ser pobre o de ser dona, que no és un ser inferior. Però per sobre de tot, Jane Eyre és una obra romàntica on la lluita per la llibertat és l’impuls que guia la protagonista en un món on les dones no la podien assolir. També hi ha, és clar, una gran història d’amor que només es podrà viure quan els dos protagonistes estiguin d’igual a igual, quan l’amor no sigui una presó, sinó un acte de llibertat. n Carme Portaceli

#janeeyre intèrprets Jordi Collet, Gabriela Flores, Pepa López, Ramon Madaula, Magda Puig i Clara Segura (resta de repartiment en curs) producció Teatre Lliure Gràcia. Del 23 de febrer al 26 de març / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català 42

EL MÉS FANTÀSTIC D’AQUEST PERSONATGE i d’aquesta novel·la és el fet que Jane Eyre, des del seu naixement i sense tenir unes circumstàncies que la portin a ser d’aquesta manera, té dins seu l’instint de superació més impressionant que jo mai hagi llegit. Ja a l’internat de pobres, on l’envien, per treure-se-la de sobre perquè ja s’enfrontava a la injustícia des de ben petita, ella percep la seva incapacitat de deixar-se maltractar en cap dels vessants que el maltractament pogués disfressar-se. La Jane li pregunta a la seva amiga Helen per què es deixa castigar d’aquesta manera. La Helen li respon que ella ha vingut aquí per rebre una educació i que això forma part de l’assoliment d’aquest gran objectiu. I la Jane diu “no seria capaç de suportar aquesta humiliació, jo no ho perdonaria, això. Si tots obeíssim i fóssim

UN ÀNEC FERIT CONVIU AMB ALTRES animals a les atrotinades golfes d’una casa humil, en una petita ciutat d’un petit país del nord d’Europa on sempre fa fred. Com si els ocupants de la casa, els pobres però raonablement feliços (això és, evidentment, només una opinió) membres de la família Ekdal, haguessin arrencat un tros de bosc o n’haguessin inventat un per donar sortida a les seves fantasies, o als seus deliris, segons com es miri. Però, com adverteix en un moment donat l’avi

Ekdal, tard o d’hora “el bosc es venja”. Moltes ficcions, o almenys moltes de les ficcions que m’agraden (i això inclou, evidentment, les ficcions dramàtiques), consisteixen en això: una comunitat, un determinat grup humà, subsisteix obeint unes determinades regles. Bones o dolentes, han acabat configurant-se com el mecanisme que garanteix la subsistència del grup. La història comença, o almenys la història que dramàticament ens interessa, quan algú, l’altre, l’estrany, truca a la

porta, observa el funcionament del grup en qüestió i, en un moment donat (sigui per malícia, sigui per ganes d’ajudar, o bé per una inquietant barreja de les dues coses) posa en qüestió aquestes regles. A L’ànec salvatge (un Ibsen meravellós i, sorprenentment, poc conegut i encara menys representat a casa nostra), hi passa una cosa així. Algú truca a la porta i els pobres però raonablement feliços membres de la família Ekdal decideixen obrir… n Julio Manrique

UNA SOCIETAT BLINDADA, QUE S’AUTOPROTEGEIX, ENTRA EN CRISI QUAN ALGÚ TORNA A CASA I COMENÇA A DESTAPAR EL PASSAT. UN DRAMA PSICOLÒGIC DEL 1884, I EL PRIMER IBSEN DE JULIO MANRIQUE.

L’ÀNEC

individu i societat

SALVATGE HENRIK IBSEN adaptació MARC ARTIGAU, CRISTINA GENEBAT i JULIO MANRIQUE direcció JULIO MANRIQUE

#lanecsalvatge intèrprets Andreu Benito, Ivan Benet, Jordi Bosch, Laura Conejero, Pablo Derqui, Miranda Gas, Jordi Llovet, Lluís Marco i Elena Tarrats músic Carles Pedragosa / producció Teatre Lliure Montjuïc. Del 2 de març al 2 d’abril / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català 45

guerra i pau

L’ANY PASSAT, AMB EL REY, ENS VAN FER MIRAR DEL BIAIX ‘LA TRANSICIÓ’. ARA VIATGEN UNA MICA MÉS ENRERE, A 1939, PER POSAR L’ULL EN LA HISTÒRIA DEL PODER ECONÒMIC D’AQUEST PAÍS.

autoria i direcció ALBERTO

SAN JUAN cia. TEATRO DEL BARRIO

MASACRE UNA HISTORIA DEL CAPITALISMO ESPAÑOL #masacre intèrprets Marta Calvó i Alberto San Juan / producció Teatro del Barrio Montjuïc/Espai Lliure. Del 29 de març al 2 d’abril / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en castellà 46

QUI GOVERNA, A ESPANYA? EN QUINA mesura el poder polític se subordina o no a l’econòmic? Qui té el poder econòmic, a Espanya? Per què el tenen? Des de quan? Com l’han aconseguit? Quina influència ha tingut el poder econòmic en el poder polític en els cicles successius de la nostra història recent?

Aquestes preguntes són l’origen de Masacre. En aquest relat, teatralment lliure però amb voluntat de rigor històric, un home i una dona sense cap mena de poder es lleven un bon dia amb la intenció d’acabar amb el capitalisme a Espanya. A partir d’aquest propòsit sinistre, viatgen a 1939 per tornar a refer el camí des de

llavors fins ara. Aquesta vegada, amb els ulls oberts. En aquest viatge per intentar comprendre alguna cosa més, s’aniran convertint successivament en les persones fonamentals del poder econòmic espanyol durant el segle xx i el trosset que portem del segle xxi. n 47

LA COMPANYIA D’ALEIX AGUILÀ, JÚLIA BARCELÓ, POL LÓPEZ I PAU VINYALS PRESENTA UNA VERSIÓ ACTUAL DE HEDDA GABLER, QUE ES VA PODER VEURE AL TEMPORADA ALTA 2015. EL PRIMER IBSEN DE PAU MIRÓ.

ÉS TAN DIFÍCIL SABER EL QUE VOLEM I EN canvi ho volem tot... Hedda Gabler és una dona brillant que intenta encaixar en un clixé ben mediocre. Aquest esforç és devastador per a ella i per a tothom que l’envolta. De fet, ja coneixem la seva història, però Filla del seu pare és una altra cosa. Si bé l’essència del conflicte i gran part de la trama ens remeten a l’original d’Ibsen, Filla del seu pare és una reescriptura total del clàssic. Un exercici absolutament desacomplexat que ha fet l’Aleix Aguilà. Que no us distreguin els anacronismes. La seva mirada particular i actual permet apropar-nos d’una manera descarnada a un dels motors que defineixen la nostra contemporaneïtat: aquesta obsessió malaltissa per aparentar i realitzar-nos en els espais virtuals. Evidentment, aquest esforç és en va, la frustració i el buit existencial no desapareixen per molt que cliquem aquí i allà. Això es tradueix en solitud i en una perillosa voluntat autodestructiva en el cas de la Hedda. Voluntat que topa amb una mínima escletxa d’esperança: la llibertat individual (que no l’individualisme) com a únic antídot contra la grisor. I de tot això, l’Aleix n’ha fet un vodevil. Un vodevil que avança cap a l’abisme. Un vestit a mida per a la Júlia, en Pau i en Pol, la Companyia Solitària, per la qual sento una devoció especial. Per la seva singularitat, pel que arrisquen en cada muntatge i, sobretot, per la intel·ligència i el sentit de l’humor que destil·len els seus treballs. n Pau Miró

FILLA DEL SEU PARE HENRIK IBSEN versió ALEIX AGUILÀ direcció PAU MIRÓ cia. COMPANYIA SOLITÀRIA a partir de Hedda Gabler de

individu i societat

#filladelseupare intèrprets Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals coproducció Companyia Solitària de Teatre i Temporada Alta - Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt Montjuïc/Espai Lliure. Del 15 al 26 de març / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 12q a 23q / en català 48

a partir de l’obra d’ASSUMPTA

MONTELLÀ dramatúrgia PABLO LEY direcció JOSEP GALINDO cia. PROJECTE GALILEI

LA MATERNITAT D’ELNA ENTRE 1939 I 1944, LA INFERMERA SUÏSSA ELISABETH EIDENBENZ VA SALVAR LA VIDA A 597 INFANTS, FILLS DE LES REFUGIADES ESPANYOLES INTERNADES ALS CAMPS D’ARGELERS I SANT CEBRIÀ DEL ROSSELLÓ. UN ESPECTACLE DOLOROSAMENT ACTUAL. guerra i pau

LA MATERNITAT D’ELNA PARLA D’UNS FETS històrics que tenen lloc al final de la Guerra Civil. El gener del 1939, gairebé mig milió de persones van fugir a França. Moltes d’elles van ser internades en els camps de concentració francesos com el d’Argelers. La maternitat d’Elna (institució impulsada pels moviments socials suïssos que van aportar diners, menjar i equipaments) parla del que va ser capaç de fer una persona molt jove, Elisabeth Eidenbenz, per salvar les dones embarassades d’haver de patir el part en les pèssimes condiciones higièniques, alimentàries i de salut dels camps de refugiats francesos. Poques vegades es pot parlar d’una forma tan directa i clara del que és un veritable cant a l’esperança. L’esperança en la humanitat i en el futur de la humanitat representat per uns nadons innocents nascuts en unes circumstàncies terribles. L’esperança en la cooperació entre els homes. L’esperança en la supervivència de tothom, sense especificació de sexe, nacionalitat, raça, ideologia o religió. L’esperança en la simple bondat de la gent. O, més senzillament, l’esperança (sense adjectius). nn Projecte Galilei

#lamaternitatdelna intèrpret Rosa Galindo / piano Franco Piccinno / producció Projecte Galilei i Fortià Viñas Montjuïc/Espai Lliure. Del 24 al 30 d’abril / 20’30h. de dimecres a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / funcions escolars dies 24 i 25 10’30h. / funcions escolars 6q / funcions familiars de 12q a 23q / espectacle musical en català 49

DALE RECUERDOS CONCEBUT PER DIDIER RUIZ I LA FORMACIÓ PARISENCA LA COMPAGNIE DES HOMMES, ES FA A MIDA DEL TEATRE ON ES REPRESENTA, FENT PUJAR A ESCENA LA GENT GRAN DEL BARRI. UNA VIVÈNCIA DE LA MEMÒRIA MÉS PROPERA. TEATRE I DOCUMENT.

“M’INTERESSA EL QUE HE ANOMENAT LA petita memòria, una memòria afectiva, un saber quotidià, el contrari de la gran memòria preservada als llibres. Aquesta memòria, que penso que forma la nostra singularitat, és extremadament fràgil i desapareix amb la mort.” Christian Boltanski Els vells representen una reserva immensa d’informacions i de records. Vuitanta anys de vida equivalen a una multitud de rostres, de noms, de cossos, de perfums. Deu vells són deu vegades més de memòria: una autèntica mediateca. EIls són alhora biblioteca, videoteca, discoteca. Fer que tornin a pujar a la superfície fragments de memòria, com trossets dels papers pintats antics que descobrim quan arranquem els de després, en una casa en obres. No dir res a part de “me’n recordo...”. Només posar-ho tot junt. Fer com un documental social tractat, teatralitzat. Recordar també, al capdavall, que ells no van néixer vells sinó que ens hi tornem. Tots. n Didier Ruiz

#dalerecuerdos coproducció Teatre Lliure i La compagnie des hommes Gràcia. Del 31 de març al 2 d’abril / 20’30h. divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 12q a 23q / en català 50

canvi de codi

DIDIER RUIZ cia. LA COMPAGNIE DES HOMMES

creació i direcció

#completeworks intèrprets Robin Arthur, Jerry Killick, Richard Lowdon, Claire Marshall, Cathy Naden i Terry O’Connor coproducció Forced Entertainment, Berliner Festspiele – Foreign Affairs Festival Berlin i Theaterfestival Basel Gràcia. Del 4 al 9 d’abril / horaris especials 19h., 20h., 21h., i 22h. de dimarts a divendres / 11h., 12h., 13h., 16h., 17h., 18h., 19h., 20h., 21h. i 22h. dissabte i diumenge / 12q / pack Complete Works 2 espectacles 16q - 3 espectacles 21q - 4 espectacles 24q - 5 espectacles 30q / en anglès sense sobretítols 52

AMB 30 ANYS DE TRAJECTÒRIA A L’ESQUENA, AQUESTA COMPANYIA ANGLESA CONTINUA REINVENTANT EL TEATRE. ARA FA LES OBRES COMPLETES DE SHAKESPEARE EN UNA TAULA I AMB OBJECTES DOMÈSTICS. 36 TEXTOS CONDENSATS EN FUNCIONS D’UNA HORA DE DURADA.

direcció

TIM ETCHELLS cia. FORCED ENTERTAINMENT

COMPLETE WORKS:

TABLE TOP SHAKESPEARE

PER ESCENARI, UNA TAULA. UN SALER I UN pebrer són el rei i la reina. Un regle, el príncep. Una cullera fa de servidor i una espelma, de frare. Macbeth és aquí un ratllador de formatge, Pèricles, una bombeta, i Hamlet, un tinter. Els pioners Forced Entertainment exploren la força dinàmica de la narrativa i del llenguatge en el seu simple però ja distintiu resum de totes les comèdies, tragèdies, històries i textos tardans de Shakespeare. Un per un, els membres de la companyia expliquen totes les seves obres en diverses funcions d’una hora de durada i durant sis dies –creant mons vius, accessibles i còmics a escala reduïda– i conviden tota mena de públics a gaudir d’una o més representacions tal com ells les han imaginat. Una exploració per les possibilitats d’evocar, fent servir només el llenguatge, escenes extraordinàries, imatges i narratives. Uns mons tan reals com insòlits. n

canvi de codi

FA CENT ANYS, IGOR STRAVINSKI va escriure Cinc peces fàcils per ensenyar els seus fills a tocar el piano. Amb Seven Easy Pieces, Marina Abramovic va dur a terme alguns dels moments més representatius de la performance. Ara Milo Rau inicia els infants en l’absurditat emocional i política, i en els pous sense fons del món adult. Què significa involucrar els nens en el teatre per a adults? Què ens diu això del poder i la submissió, del teatre i la interpretació, del mimetisme i la humanitat? Five Easy Pieces és un experiment. En cinc exercicis d’absoluta simplicitat, escenes curtes i monòlegs a càmera, els joves actors adopten diversos rols: un oficial de policia, el pare de Marc Dutroux, una de les víctimes, o els pares d’una nena morta. I ho fan a través de les reproduccions que hem assajat juntament amb actors adults: una visita al lloc dels fets, un funeral, una escena quotidiana de la vida del pare de Marc Dutroux. D’una banda, es va desplegant un panorama de la història de Bèlgica, des de la declaració d’independència del Congo fins a Marxa Blanca de l’octubre de 1996. De l’altra, l’espectacle considera els límits d’allò que els nens saben, senten i se’ls permet fer. Què significa observar-los en aquestes escenes? Què en fem de les nostres pròpies pors, esperances i tabús? n #fiveeasypieces intèrprets Rachel Dedain, Maurice Leerman, Pepijn Loobuyck, Willem Loobuyck, Polly Persyn, Peter Seynaeve, Elle Liza Tayou i Winne Vanacker / en pantalla Sara De Bosschere, Pieter-Jan De Wyngaert, Johan Leysen, Peter Seynaeve, Jan Steen, Ans Van den Eede, Hendrik Van Doorn i Annabelle Van Nieuwenhuyse / coproducció CAMPO & IIPM, Kunstenfestivaldesarts Brussels 2016, Münchner Kammerspiele, La Bâtie – Festival de Genève, Kaserne Basel, Gessnerallee Zürich, Singapore International Festival of Arts (SIFA), SICK! Festival UK, Sophiensaele Berlin & Le phénix / scène nationale Valenciennes / pôle européen de création Gràcia. 13 a 15 d’abril / 19h. de dijous a dissabte / de 15q a 29q / en neerlandès sobretitulat en català

FIVE EASY PIECES STEFAN BLÄSKE idea, text i direcció MILO RAU dramatúrgia

EL DIRECTOR SUÍS MILO RAU PORTA A ESCENA EL CAS DE L’ASSASSÍ DE NENS MARC DUTROUX QUE VA COMMOCIONAR BÈLGICA EL 1996. UN ESPECTACLE INTERPRETAT PER NENS. UNA EXPERIÈNCIA DE CONFRONTACIÓ ON ES BARREGEN QÜESTIONS ESTÈTIQUES I MORALS. 55

individu i societat

ESCRITA PER L’ARTISTA ENCARA ADOLESCENT, IVÀNOV ÉS LA HISTÒRIA D’UN HOME ATRAPAT ENTRE LA FI D’UN MÓN I LA POR DE VIURE. SOL, DESAGRADAT DE TOT I DE TOTHOM, ANTIPÀTIC I LÚCID. EL PRIMER TXÉKHOV D’ÀLEX RIGOLA.

IVÀNOV d’ANTON

TXÉKHOV direcció ÀLEX RIGOLA

Sartre deia que la consciència de la nostra existència ens fa crear el nostre propi objectiu en la vida, per tal de donar-li un sentit. Camus afirmava que la nostra vida no té una finalitat fonamental i, per tant, per afrontar l’angoixa que això ens provoca, hem d’escollir entre acceptar la banalitat i l’absurditat de la nostra existència o deixar d’existir. Tots nosaltres hem tingut moments de crisi a la vida, cada u per diverses raons, que ens han creat angoixa. Observem ara, doncs, què li passa a Ivànov i als seus companys en una societat perduda, desestabilitzada i amb valors molt tocats. Us sona? Anem bé? n Àlex Rigola

#ivanov intèrprets Nao Albet, Andreu Benito, Joan Carreras, Pep Cruz, Vicky Luengo, Sandra Monclús, Àgata Roca, Pau Roca i Mar Ulldemolins producció Teatre Lliure Montjuïc. Del 27 d’abril al 28 de maig / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català 56

ÉS ABSURD PARLAR MASSA D’IVÀNOV A PRIORI. ÉS MOLT MILLOR que la versió que presentem s’expliqui per ella mateixa. Molt millor no definir aquesta peça que crea una gran diversitat d’opinions sobre el seu protagonista i el seu entorn. Un entorn confús, com el que vivim en l’actualitat. En tot cas, insinuem que potser parla d’algú imperfecte, com nosaltres; ple de contradiccions, com nosaltres; que en un moment de crisi i/o saturació, ens interpela sobre el sentit de l’existència i sobre el nostre comportament. Kierkegaard deia que tenim llibertat per prendre decisions morals per dirigir la nostra vida, però que la consciència d’elecció ens crea angoixa.

JAIME GIL DE BIEDMA EN UN ESCENARI? O al seu despatx d’alt executiu, o a la barra d’un bar, a les tantes; l’important és la conversa, allò que es diu i com s’explica, produint plaer a qui escolta. Aquesta és la intenció: invitar-vos a escoltar com Jaime Gil ens explica totes les seves vides a través de poemes, diaris, correspondència, entrevistes... El jove poeta va aprendre del seu mestre Eliot que un poema pot ser un monòleg dramàtic. Tres Jaimes a escena –el jove, l’adult i el pòstum? O potser el jo, el tu i el nosaltres: les persones del Verb. I ella, elles, que també són en les seves paraules. I les paraules dels seus amics Estapé, Barral, Ferrater, Marsé... Avui, al Lliure, poesia catalana en llengua castellana. n Joan Ollé

LAS PERSONAS DEL

VERBO PARAULES DE I SOBRE JAIME GIL DE BIEDMA adaptació i direcció

JOAN OLLÉ

JOAN OLLÉ RET HOMENATGE A UN DELS SEUS SANTS PARTICULARS, JAIME GIL DE BIEDMA. UNA SEMBLANÇA DE L’AUTOR BARCELONÍ A PARTIR DELS SEUS TEXTOS I DE TEXTOS D’ALTRES. LITERÀRIA, DRAMÀTICA I POÈTICA.

En el nombre de hoy, veintiséis de abril y mil novecientos cincuenta y nueve, domingo de nubes con sol, a las tres –según sentencia del tiempo– de la tarde en que doy principio a este ejercicio en pronombre primero del singular, indicativo, y asimismo en el nombre del pájaro y de la espuma del almendro, del mundo, en fin, que habitamos, voy a deciros lo que entiendo. Pero antes de ir adelante desde esta página quiero enviar un saludo a mis padres, que no me estarán leyendo. Para ti, que no te nombro, amor mío –y ahora en serio-, para ti, sol de los días y noches, maravilloso gran premio de mi vida, de toda la vida, qué puedo decir, ni qué quieres que escriba a la puerta de estos versos? Finalmente a los amigos, compañeros de viaje, y sobre todos ellos a vosotros, Carlos, Ángel, Alfonso y Pepe, Gabriel y Gabriel, Pepe (Caballero) y a mi sobrino Miguel, Joseagustín y Blas de Otero, a vosotros pecadores como yo, que me avergüenzo de los palos que no me han dado, señoritos de nacimiento por mala conciencia escritores de poesía social, dedico también un recuerdo, y a la afición en general. “En el nombre de hoy” inclòs a Antología personal

#laspersonasdelverbo intèrprets Ivan Benet, Mario Gas i Pep Munné (resta de repartiment en curs) / producció Teatre Lliure Gràcia. Del 3 al 28 de maig / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en castellà 59

JOSEP MARIA MIRÓ cia. LA RUTA 40 autoria i direcció

EN TOTES LES OBRES QUE ESCRIC EM formulo preguntes i al mateix temps intento traslladar-les als espectadors. Són de temes que m’inquieten i de les quals no acostumo a tenir respostes. Sovint se’ns remet a la nostra història –personal, familiar o col· lectiva– per intentar explicar i entendre qui som i les nostres circumstàncies actuals. Partint d’aquesta premissa, de quina manera i des de quin lloc construïm la memòria? O per paradoxal que pugui semblar, la construcció de la memòria és un acte de destrucció? Els protagonistes de la nostra

obra –en un espai on es barreja l’àmbit íntim familiar i la dimensió pública d’una Fundació creada pels pares– preparen un llibre. I això m’ha servit de punt de partida per parlar d’una qüestió tan fràgil i dubtosa com la configuració dels relats oficials. Aquest encontre i la necessitat de plasmació d’un passat posarà en evidència les percepcions d’uns i altres i la necessitat d’arribar a pactes més o menys fidels amb la realitat, i generadors d’una determinada convivència. La paraula, alhora, esdevé, com ja he especulat en anteriors obres,

guerra i pau una magnífica i perillosa eina de comunicació, incomunicació i manipulació, generadora de realitats, relacions i veritats a través de mentides o de supòsits. Des dels seus inicis, he estat a prop com a espectador dels muntatges i l’evolució de La Ruta 40. La seva trajectòria i compromís en l’elecció d’autors, títols i temàtiques m’ha semblat sempre una declaració d’intencions i una mirada teatral precisa i coherent, per la qual cosa és un plaer compartir ara aquest projecte amb ells. n Josep Maria Miró #cubit

intèrprets Anna Azcona, Alberto Díaz, Albert Prat i Sergi Torrecilla / producció Mithistòrima Produccions - La Ruta 40 Montjuïc/Espai Lliure. Del 17 al 28 de maig / 20’30h. de dimecres a divendres / 17’30h. i 21h. dissabte / 18h. diumenge / de 12q a 23q / en català 60

CÚBIT

LA COMPANYIA D’ALBERTO DÍAZ, ALBERT PRAT I SERGI TORRECILLA PORTA A ESCENA UN TEXT DE JOSEP MARIA MIRÓ SOBRE LA CONSTRUCCIÓ I LA DESTRUCCIÓ DE LA MEMÒRIA. FINS A QUIN PUNT ÉS VERAÇ UN RELAT OFICIAL? QUÈ ES PERD PER SEMPRE EN EL CAMÍ DE FER-LO?

HAMLET WILLIAM SHAKESPEARE versió i direcció PAU CARRIÓ de

TORNA A GRÀCIA UN DELS MUNTATGES MÉS ACLAMATS DE LA TEMPORADA PASSADA. EL HAMLET REBEL DELS ‘SENSE FUTUR’. UN ESPECTACLE RABIOSAMENT INTERGENERACIONAL, AMB POL LÓPEZ DE PROTAGONISTA.

#hamlet intèrprets Eduard Farelo, Pol López, Xicu Masó, Rosa Renom, Marc Rius, Maria Rodríguez i Pau Vinyals / producció Teatre Lliure Gràcia. Del 6 al 30 de juny / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en català 61

L’ACTOR JUAN ECHANOVE I EL DIRECTOR GERARDO VERA S’HAN UNIT PER PORTAR A ESCENA LA TITÀNICA NOVEL·LA DE DOSTOIEVSKI. CONEIXEU EL COSTAT FOSC DE LA VIDA HUMANA? ES DIU FIÓDOR KARAMÀZOV.

LOS HERMANOS #loshermanoskaramazov intèrprets Juan Echanove, Óscar de la Fuente, Fernando Gil, Markos Marín, Antonio Medina, Antonia Paso, Marta Poveda, Lucía Quintana, Chema Ruiz, Ferran Vilajosana, Eugenio Villota i Abel Vitón / producció Centro Dramático Nacional Montjuïc. Del 8 al 18 de juny / 20’30h. de dimarts a divendres / 19h. dissabte / 18h. diumenge / de 15q a 29q / en castellà 62

individu i societat

EL PROJECTE LLARGAMENT acaronat de portar a escena Els germans Karamàzov es va començar a fer realitat el dia que, assegut en un cafè amb Juan Echanove, de sobte vaig veure aparèixer en els seus ulls la llampada de la inspiració, i vaig tenir el convenciment que aquest repte comú començava a subjugar-lo tal com ja m’havia subjugat a mi. No ens en podíem fer enrere: tenia Fiódor Karamàzov assegut davant meu, per fi es faria realitat el somni compartit de treballar junts. En un llarg procés creatiu amb José Luis Collado, vam aconseguir adaptar aquesta gran fita de la novel·la universal, sempre emparats per Dostoievski que ens ha guiat i enlluernat amb aquest monument a la compassió humana i a la comprensió de la naturalesa fosca dels homes. Un projecte així només té un camí: escoltar amb passió, respecte i admiració un novel·lista rus, europeu i universal que, com tots els grans artistes, finalment només parla de l’home, mirant-se’l amb la lupa més potent i la compassió més gran de què és capaç. n Gerardo Vera

KARAMÁZOV

FIÓDOR DOSTOIEVSKI versió JOSÉ LUIS COLLADO direcció GERARDO VERA cia. CENTRO DRAMÁTICO NACIONAL de

SISENA TEMPORADA DEL CICLE DEDICAT ALS MÉS PETITS. AQUEST ANY US PROPOSEM CONÈIXER ELS NOUS INTEGRANTS DE LA KOMPANYIA LLIURE, UNA SUPERHEROÏNA AMB PODERS MÀGICS I UN ESCRIPTOR DE FA 700 ANYS, EXPERT EN L’ART DE LA FAULA.

recomanat de 7 a 12 anys (cicle inicial, mitjà i superior)

RENARD O EL LLIBRE DE LES BÈSTIES

RAMON LLULL adaptació i direcció MARC ROSICH composició musical CLARA PEYA cia. TEATRE OBLIGATORI de

Arriba a escena el projecte guanyador del concurs per adaptar El llibre de les bèsties de Ramon Llull en motiu del 700 aniversari de la mort de l’autor. Un musical exemplar. Renard, la guineu, no veu amb gaire bons ulls que les bèsties en assemblea hagin escollit el Lleó com a rei. De manera que l’astut Renard, tot just després de la coronació, aprofitarà les picabaralles que hi ha a la cort entre carnívors i herbívors, i començarà a maquinar plans per apropar-se pas a pas fins al tron. Renard o el Llibre de les bèsties és una versió lliure de la famosa obra de Llull que pren la forma d’un musical vibrant i encomanadís, amb l’esbojarrada adaptació per al públic familiar que signa Marc Rosich i les cançons que ha compost expressament Clara Peya. Sense que el ritme s’aturi, i presentant una galeria d’animals que també inclou lleopards, bous, elefants i fins i tot algun humà d’allò més bèstia, la peça vol apropar als més petits l’art d’explicar faules, que en el cas de Llull reben el nom d’eximplis. #renardoelllibredelesbesties intèrprets Queralt Albinyana, Laura Aubert, Marc Pujol, Joan Vázquez i Toni Viñals / piano Clara Peya - Andreu Gallén / coproducció Teatre Lliure i Teatre Obligatori Montjuïc - escenari Sala Fabià Puigserver. Del 22 d’octubre al 13 de novembre / espectacle musical en català FUNCIONS FAMILIARS 12h. dissabte i diumenge / 9q - 12q FUNCIONS ESCOLARS 10’30h. de dimarts a divendres / 6q 64

MOBY DICK, UN VIATGE PEL TEATRE dramatúrgia

MARC ARTIGAU

direcció

JUAN CARLOS MARTEL BAYOD imatges i espai escènic

FREDERIC AMAT cia. LA KOMPANYIA LLIURE #mobydickunviatgepelteatre intèrprets Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Andrea Ros, Joan Solé i Júlia Truyol / producció Teatre Lliure Montjuïc. Del 14 de gener al 12 de febrer / en català FUNCIONS FAMILIARS

12h. dissabte i diumenge / 9q - 12q FUNCIONS ESCOLARS

10h. i 11’30h. de dimarts a divendres / 6q

NENS recomanat de 6 a 12 anys (cicle inicial, mitjà i superior)

Tercera temporada del viatge per encalçar Moby Dick, la balena blanca imaginada pel novel·lista nord-americà Herman Melville. Atenció a les novetats, perquè hi podeu veure La Kompanyia Lliure al complet, amb 2 actors més que l’última vegada! Recorrerem els espais més secrets del teatre de Montjuïc seguint els mariners que van buscant Moby Dick. Una aventura insòlita per paratges concebuts i dissenyats per l’artista Frederic Amat, un viatge que uneix la navegació i el teatre i que necessita uns espectadors ben desperts. Un espectacle molt especial per als més petits, amb un aforament de només 30 espectadors per funció! Premi Butaca 2014 a l’Espectacle per a Públic Familiar.

LA SUPERBLEDA

recomanat de 3 a 8 anys (educació infantil i cicle inicial)

EL LLIURE DELS

JORDI PALET direcció PERE HOSTA i MANEL TRIAS cia. LA BLEDA dramatúrgia

Últim espectacle de la companyia La Bleda, amb Helena Escobar, la pallassa que dóna nom i ànima a un seguit d’històries que ja han delectat petits i grans. Voleu saber què podeu fer amb la imaginació? Tots tenim superpoders. Els tenim tan amagats que costen de trobar, però quan els necessites, apareixen. La Bleda té la força d’una formiga perquè pot aixecar set vegades el pes d’una formiga, té el poder de desaparèixer perquè només aclucant els ulls ja no es veu, i pot salvar qui convingui només dient “un-dos-tres-salvats”. Però quan sorgeixi un problema “real”, una necessitat “real”, ella tindrà el superpoder més real de tots: la imaginació. Jordi Palet #lasuperbleda pallassa Helena Escobar / coproducció cia. La Bleda i Temporada Alta 2016 Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt Montjuïc/Espai Lliure. Del 28 de febrer al 5 de març en català FUNCIONS FAMILIARS

12h. dissabte i diumenge / 9q - 12q FUNCIONS ESCOLARS

10’30h. dimarts / 10h. i 11’30h de dimecres a divendres / 6q

més informació i reserves Mariona Montaña serveieducatiu@teatrelliure.com 932 892 770 www.teatrelliure.com #lliuredelsnens 65

EDU SERVEI EDUCATIU

DES DEL SERVEI EDUCATIU CELEBREM TAMBÉ ELS 40 ANYS DEL TEATRE LLIURE, I MÉS QUE MAI VOLEM REMARCAR LA NOSTRA PREMISSA FUNDACIONAL, UN TEATRE D’ART PER A TOTHOM. AQUESTA TEMPORADA VOLEM CONTINUAR PORTANT AQUEST LEMA ALS CENTRES DE FORMACIÓ I A LA COMUNITAT EDUCATIVA EN GENERAL. OFERIM UN VENTALL D’ESPECTACLES ADREÇATS A GRUPS DE SECUNDÀRIA, BATXILLERAT I UNIVERSITARIS, I PROPOSTES D’ACTIVITATS EDUCATIVES QUE COMPLEMENTEN LES ARTS ESCÈNIQUES. PERQUÈ ELS JOVES, UN ANY MÉS, TINGUIN EINES PER FER-SE UNA MIRADA PRÒPIA I PUGUIN ESDEVENIR ESPECTADORS CRÍTICS.

ESPECTACLES RECOMANATS KATASTROPHE idea original Àlex Serrano i Pau Palacios Agrupación Señor Serrano Montjuïc. Del 22 al 25 de setembre funcions escolars dijous 22/09 i divendres 23/09 a les 10’30h.

REVOLTA DE BRUIXES de Josep Maria Benet i Jornet direcció Juan Carlos Martel Bayod La Kompanyia Lliure Montjuïc/Espai Lliure. Del 2 de novembre al 4 de desembre

ORESTEA d’Èsquil direcció Luca De Fusco Teatro Stabile di Napoli Montjuïc. Del 7 al 9 d’octubre Espectacle en italià sobretitulat en català

RELATO DE UN NÁUFRAGO basat en una obra de Gabriel Garcia Márquez adaptació Ignacio Garcia May dramatúrgia i direcció Marc Montserrat-Drukker Gràcia. Del 3 de novembre al 4 de desembre

IN MEMORIAM La quinta del biberó creació i direcció Lluís Pasqual La Kompanyia Lliure Montjuïc. Del 14 d’octubre al 13 de novembre

LES NOCES DE FÍGARO de Caron de Beaumarchais direcció Fabià Puigserver direcció de la reposició Lluís Homar Montjuïc. Del 2 de desembre al 29 de gener

Consulteu el material pedagògic dels espectacles al nostre web www.teatrelliure.com 66

HISTÒRIA de Jan Vilanova Claudín direcció Pau Roca Montjuïc/Espai Lliure. De l’11 al 22 de gener RAGAZZO autoria i direcció Lali Álvarez Garriga Teatre Tot Terreny Montjuïc. Del 3 al 12 de febrer JANE EYRE Una autobiografia a partir de la novel·la de Charlotte Brontë adaptació Anna Maria Ricart direcció Carme Portaceli Gràcia. Del 23 de febrer al 26 de març L’ÀNEC SALVATGE de Henrik Ibsen adaptació Marc Artigau, Cristina Genebat i Julio Manrique direcció Julio Manrique Montjuïc. Del 2 de març al 2 d’abril

INS Flos i Calcat Kuakificados creació col·lectiva direcció María Andino

més informació i reserves Mariona Montaña serveieducatiu@teatrelliure.com 932 892 770 www.teatrelliure.com #lliureeduca

VISITA EL TEATRE LLIURE LA MATERNITAT D’ELNA a partir de l’obra d’Assumpta Montellà dramatúgia Pablo Ley direcció Josep Galindo Projecte Galilei Montjuïc/Espai Lliure. Del 24 al 30 d’abril funcions escolars 24 i 25/04 a les 10’30h. IVÀNOV d’Anton Txékhov direcció Àlex Rigola Montjuïc. Del 27 d’abril al 28 de maig HAMLET de William Shakespeare versió i direcció Pau Carrió Gràcia. Del 6 al 30 de juny

El teatre ens acosta fàcilment a la realitat perquè és una ficció. I amb la ficció, les activitats educatives contribueixen a formar els alumnes i proposen les primeres llavors per al diàleg, l’associació d’idees, l’esperit crític, el debat, l’empatia i la capacitat d’expressar-se. ITINERARIS TEATRALS Visita guiada a les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc, amb una explicació de la història del teatre i de l’edifici. Es visiten els diversos espais i s’assisteix a una funció. TROBADES TEATRALS A LA CARTA Visita guiada a les instal·lacions del teatre, amb explicació històrica inclosa, que s’acaba amb una trobada amb algun professional de l’escena (director, intèrpret, escenògraf, tècnic), que explica detalladament quin és el seu paper al món teatral i en concret al Lliure. Les trobades s’acaben definint amb el professor/a en funció de les necessitats educatives i de l’espectacle en curs.

A qui van dirigides? Educació secundària obligatòria 1r. i 2n. cicle (12-14 i 14-16 anys) i Batxillerat (16-18 anys). Nombre màxim d’assistents per torn De 25 a 30 persones. Horari En hores convingudes (pels itineraris, abans de la funció). Durada aproximada 1h. Preus Itineraris 1q per alumne. Trobades 3q per alumne. * La visita és una activitat complementària a l’assistència a l’espectacle en curs i es realitzarà sempre que l’activitat del teatre ho permeti. 67

EDU SERVEI EDUCATIU

V JORNADES JOVES DE CREACIÓ ARTÍSTICA TEATRE Les V Jornades Joves de Creació Artística parteixen d’un projecte educatiu que impulsa i organitza l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona (IMEB) en col·laboració amb el Teatre Lliure, que cedeix l’espai i la tasca dels seus professionals. Els estudiants tenen la possibilitat de gaudir de les instal·lacions, de treballar amb els professionals del Lliure i d’endinsar-se en la creació artística i cultural. Adreçades a centres d’Educació Secundària i de Batxillerat de la ciutat de Barcelona, se seleccionen les propostes participants prioritzant el treball en grup, la col·laboració entre companys i la responsabilitat compartida. El Teatre Lliure obre les portes durant tres matins per rebre l’actuació dels instituts seleccionats i el seu públic. 68

INS Montserrat Sel-fies creació col·lectiva direcció Gemma Martínez

EL TEATRE LLIURE AMB APROPA CULTURA APROPA CULTURA. UNA PORTA A LA INCLUSIÓ T’has emocionat, has rigut o has plorat. Gràcies al programa Apropa Cultura, al Teatre Lliure més de 1.100 espectadors i més de 60 col·lectius de diversos centres socials en situació de risc d’exclusió social van viure el mateix que tu durant la temporada passada. Apropa Cultura és un programa d’inclusió social que vetlla per l’accessibilitat de tota la ciutadania als equipaments culturals de Catalunya. És una iniciativa que uneix teatres, auditoris i museus amb les entitats del sector social. Enforteix les experiències vitals dels col·lectius més vulnerables i fa realitat el dret a la cultura per a tothom. La temporada passada, més de 20.000 persones van tenir l’oportunitat d’assistir als espectacles i participar en les activitats de 54 equipaments culturals de Catalunya. Apropa Cultura té un compromís amb l’educació per afavorir la presència de les arts en la vida quotidiana de les persones i dels col·lectius. Cada temporada, amb el propòsit d’Educar amb l’art, organitza cursos en arts escèniques, música, arts plàstiques i visuals adreçats als educadors socials, terapeutes, integradors, coordinadors, tècnics, monitors i cuidadors sense coneixements específics d’arts escèniques ni de música. Més informació www.apropacultura.cat

#ApropaCultura

MIRADOR LLIURE

L’ANY PASSAT OBRÍEM EL MIRADOR LLIURE, UN ESPAI DE TROBADA, DIÀLEG I REFLEXIÓ A L’ENTORN DEL FET TEATRAL, AMB VOLUNTAT PANORÀMICA RESPECTE DE LES INQUIETUDS DEL NOSTRE PÚBLIC. GRÀCIES A LA IMMILLORABLE ACOLLIDA OBTINGUDA, ENGUANY MANTENIM OBERT AQUEST ESPAI QUE PERMET FICAR EL NAS EN UNA ALTRA DIMENSIÓ DEL TEATRE.

ÀGORA LLIURE-UPF

Repetim i modifiquem en part el taller Els oficis del teatre. Pensat d’entrada com un seguit de sessions que permetessin conèixer el dia a dia del Lliure des de dins, us proposem ara una immersió en els oficis artístics que conflueixen en la posada en escena d’un espectacle. Els oficis del teatre: dissenys tindrà lloc de novembre a març, amb dues sessions mensuals. Mantenim el nombre màxim d’assistents en 40 persones, i les places reservades per als abonats del Lliure. Per què ens agraden els vestits dels actors? Què ens expliquen? Quins espais crea la llum? Fa alguna diferència que les butaques estiguin davant de l’escenari o al voltant? Per què l’espai escènic té molts elements o és gairebé despullat? De què depenen totes aquestes decisions artístiques? Com es prenen, qui les pren i en quin moment? De tot això, i dels que us interessi, en parlarem al Mirador. Més informació al nostre web a partir de setembre.

ELS OFICIS DEL TEATRE

COL·LOQUIS DEL LLIURE Consolidem en aquest espai els ja tradicionals col·loquis del Lliure després de la funció, que des de mitjans de la temporada passada podeu seguir també EN DIRECTE! a través del web del teatre. Perquè la curiositat pel fet artístic de vegades no s’acaba en l’espectacle, i els seus protagonistes ens la poden satisfer a partir de la seva vivència. Trobareu les dates dels col·loquis a la plana 73.

Obrim la tercera temporada de converses i debats a l’Àgora Lliure – UPF. Seguint el fil temàtic dels espectacles programats, a l’Àgora volem seguir aprofundint en alguns aspectes que vagin més enllà del fet escènic concret, proporcionant una mirada social a les qüestions que el teatre planteja com a art. I no ho fem sols, sinó convidant acadèmics i altres especialistes a debatre amb vosaltres, en sessions prèvies o posteriors a la funció. Una oportunitat més d’ampliar la nostra visió a partir d’allò que la societat del coneixement del segle xxi aporta a la vivència del teatre.

LLIBRÀLEGS

Finalment, el Mirador Lliure presenta aquest any una activitat exclusiva per a abonats del teatre. Llibràlegs és una proposta dirigida per Jordi Prat i Coll, nascuda d’una idea entre la llibreria Nollegiu de Barcelona i el festival Temporada Alta de Girona. En dues sessions diferents de 45 minuts cadascuna, es presenten petites peces teatrals encadenades, en les quals els llibres i el seu entorn tenen a veure amb la funció, interpretades per Albert Ausellé i Mireia Piferrer. Els textos són d’Albert Arribas, Marc Artigau, Llàtzer Garcia, Josep Maria Miró, Pau Miró, Marc Rosich, Victoria Szpunberg i el mateix Jordi Prat i Coll. Amb la mínima expressió de muntatge, la paraula dita i la interpretació són protagonistes del les històries d’uns personatges que dialoguen entre llibres. Els Llibràlegs seran a la Biblioteca del teatre del 7 al 31 de març. Voyeurs de mots... Una coproducció d’O Tempo Voa Teatre i Temporada Alta Festival de Tardor de Catalunya Girona/Salt. Activitat exclusiva inclosa als Abonaments Espectador 69

LA KOMPANYIA US PRESENTEM UN NOU CICLE DE LA KOMPANYIA LLIURE. EL PROJECTE, INICIAT LA TEMPORADA 2013/14, ESTRENA FORMACIÓ PER ALS PRÒXIMS 3 ANYS. #lakompanyialliure

D’esquerra a dreta, Eduardo Lloveras, Andrea Ros, Joan Amargós, Joan Solé, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Quim Àvila i Júlia Truyol

LLIURE

Joan Amargós, Quim Àvila, Clàudia Benito, Raquel Ferri, Eduardo Lloveras, Andrea Ros, Joan Solé i Júlia Truyol són els nous integrants de La Kompanyia Lliure. Tenen entre 20 i 30 anys i van ser triats al mes de març per un jurat de 9 professionals vinculats d’una manera o altra al Lliure i per la direcció artística d’aquest teatre, després d’haver passat tres setmanes d’intenses sessions de treballs i una audició final. Aquesta temporada seran protagonistes, tot junts o separats –i en solitari o acompanyats d’altres intèrprets– dels muntatges següents: IN MEMORIAM. La quinta del biberó creació i direcció Lluís Pasqual Montjuïc. Del 14 d’octubre al 13 de novembre període de gira obert del 17/11 al 18/12 funcions al Teatro María Guerrero de Madrid del 22/02 al 12/03 (més informació pàg. 24) REVOLTA DE BRUIXES de Josep Maria Benet i Jornet direcció Juan Carlos Martel Bayod Montjuïc / Espai Lliure. Del 2 de novembre al 4 de desembre període de gira obert del 13/02 al 26/03 (més informació, pàg. 26) MOBY DICK, UN VIATGE PEL TEATRE dramatúrgia Marc Artigau direcció Juan Carlos Martel Bayod imatges i espai escènic Frederic Amat Montjuïc.Del 14 de gener al 12 de febrer (més informació, pàg. 64)

col·laborador de La Kompanyia Lliure

LA KOMPANYIA LLIURE Així mateix, durant els mesos de maig i juny del 2017 La Kompanyia Lliure començarà a preparar un muntatge nou, encara per determinar, que es representarà previsiblement a mitjans de juliol 2017 al Lliure, en el marc del Festival Grec de Barcelona 2017. A banda de l’activitat vinculada als espectacles, els membres de La Kompanyia Lliure participaran també durant la temporada 2016/17 en tallers dedicats a aspectes que vinculen el treball actoral amb la realitat present. En l’àmbit de la inclusió social, durant el mes de maig del 2017 l’artista Greg Hicks, vinculat a la Royal Shakespeare Company, i la directora Kelly Hunter de Flute Theatre, prepararan La Kompanyia Lliure per interpretar La tempestat de Shakespeare amb infants amb Trastorn de l’Aspecte Autista (TEA), a partir del Heartbeat Method ideat per Hunter. Una coproducció Teatre Lliure i Flute Theatre que compta amb el suport del British Council i amb la col·laboració de Fundació Damm i Fundació Banc Sabadell.

En l’àmbit de l’escriptura escènica contemporània, el director Pablo Messiez, Premi Max 2016 a la Millor Direcció d’Escena per La piedra oscura (un espectacle que es va poder veure a Gràcia el febrer del 2016), treballarà amb La Kompanyia Lliure diversos aspectes de l’expressió emocional en escena. En el marc de la xarxa mitos21, de la qual forma part aquest teatre, La Kompanyia Lliure participarà en el projecte Topographies of Paradise, en el qual treballarà la crisi dels refugiats sirians a partir del testimoni directe d’experts i creadors. Durant dues setmanes, diversos teatres de la xarxa plantejaran escenaris que puguin conformar un futur espectacle. Llarga vida, doncs, a La Kompanyia Lliure!

amb la col·laboració de

PALLASSOS SENSE FRONTERES

Un any més, i ja en van cinc, gaudim de la cessió d’un espai de treball i de reunió dins de les instal·lacions del Teatre Lliure de Montjuïc. Gràcies a l’estalvi que ens proporciona gaudir d’aquest espai gratuït, podem compartir somriures amb més milers de nens i nenes arreu del món i també a casa nostra. Gràcies Teatre Lliure per la vostra complicitat amb el projecte de Pallassos Sense Fronteres. Cada somriure que compartim us pertany també a vosaltres!

informació i contacte www.clowns.org / 933248420 / psf@clowns.org 72

MITOS21 L’octubre de l’any 2008, un grup de professionals del teatre vinculats a algunes de les institucions teatrals europees més destacades va fundar una nova xarxa de teatre, transnacional i informal, denominada mitos21. El seu principal objectiu és crear ocasions artístiques de trobada entre els professionals teatrals d’Europa i d’arreu del món per tal de col·laborar i treballar junts, i també rumiar i reconsi-

derar entre tots el paper del teatre en la societat contemporània, des de la perspectiva i l’experiència professional, diversa i única, de cadascun dels membres. Durant els pròxims mesos, els projectes del mitos21 inclouen un trobada informal de dramaturgs al Deutsches Theater de Berlín (a finals de juny del 2016); la participació en The Ingmar Bergman International Theatre Festival al Dramaten

FUNCIONS SOBRETITULADES

COL·LOQUIS

EN CATALÀ Brickman Brando Bubble Boom (pàg. 17) A House in Asia (pàg. 18) Katastrophe (pàg. 19) Orestea (pàg. 22) Macadamia Nut Brittle (pàg. 38) Still Life (pàg. 39) Five Easy Pieces (pàg. 54)

FUNCIONS SOBRETITULADES

EN CASTELLÀ I ANGLÈS EL DISSABTE A LA NIT In memoriam (pàg. 24) a partir del 22/10 Les noces de Fígaro (pàg. 30) a partir del 10/12 L’ànec salvatge (pàg. 44) a partir del 11/03 Ivànov (pàg. 56) a partir del 6/05

FUNCIONS ACCESSIBLES

amb sobretítols per a persones amb discapacitat auditiva i audiodescripció per a persones amb discapacitat visual In memoriam (pàg. 24) 28/10 Les noces de Fígaro (pàg. 30) 16/12 L’ànec salvatge (pàg. 44) 17/03 Ivànov (pàg. 56) 12/05

EL LLIURE MÉS ACCESSIBLE

El Teatre Lliure, fidel al compromís de fer el teatre accessible a tots els ciutadans en els diversos àmbits que envolten el fet teatral, aquesta temporada us oferim:

d’Estocolm (agost i setembre del 2016); la trobada de dramaturgs al National Theatre de Londres i l’Assemblea General del mitos21 a la Schauspielhaus de Zuric (al mes de novembre). mitos21 és una associació sense ànim de lucre emparada en la llei danesa, i que té la seu oficial al Royal Danish Theatre de Copenhagen. El Teatre Lliure n’és membre des de l’any 2012. Més informació http://mitos21.com

amb els equips artístics i moderats per Xavier Graset L’inframón (pàg. 14) 2/10 In memoriam (pàg. 24) 23/10 Revolta de bruixes (pàg. 26) 13/11 Relato de un náufrago (pàg. 28) 20/11 Les noces de Fígaro (pàg. 30) 4/12 Davant la jubilació (pàg. 36) 15/01 Jane Eyre (pàg. 42) 5/03 L’ànec salvatge (pàg. 44) 12/03 Ivànov (pàg. 56) 7/05 Las personas del verbo (pàg. 58) 14/05 Hamlet (pàg. 61) 18/06

dates per recordar

Les dates dels col·loquis poden variar en funció de la disponibilitat dels equips artístics. Qualsevol canvi serà anunciat degudament per part del Teatre Lliure al nostre web www.teatrelliure.com

FUNCIONS ESCOLARS PER A SECUNDÀRIA I BATXILLERAT

Katastrophe (pàg. 19) 22/09 i 23/09 a les 10’30h. La maternitat d’Elna (pàg. 49) 24 i 25/04 a les 10’30h.

places d’aparcament reservades per a persones amb discapacitat (Montjuïc) sales amb accessos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda n seients reservats per a persones amb mobilitat reduïda n sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat auditiva n programes de mà en braille disponibles a taquilla n n

MONTJUÏC

ESPAI LLIURE

GRÀCIA

SETEMBRE 16

Ds 10 16h Camí de festa Dg 11

MONTJUÏC

GRÀCIA

Dl 31

Dt 13

Dt 1 12h Renard 20’30h In memoriam Dc 2 10’30h Renard 20’30h In memoriam Dj 3 10’30h Renard 20’30h In memoriam Dv 4 10’30h Renard 20’30h In memoriam Ds 5 12h Renard 19h In memoriam Dg 6 12h Renard 18h In memoriam

Dc 14 Dj 15 Dv 16 Ds 17 Dg 18 Dl 19

Dl 7

Dt 20

Dt 8 10’30h Renard 20’30h In memoriam Dc 9 10’30h Renard 20’30h In memoriam Dj 10 10’30h Renard 20’30h In memoriam Dv 11 10’30h Renard 20’30h In memoriam Ds 12 12h Renard 19h In memoriam Dg 13 12h Renard 18h In memoriam

Dc 21 20’30h L’inframón Dj 22 10’30h Katastrophe 20h Brickman... 22h A house... Dv 23 10’30h Katastrophe 20h Brickman... 22h A house... Ds 24 17’30h Katastrophe 20h A house... 22h Brickman... Dg 25 11’30h Katastrophe 17’30h Brickman... 19’30h A house...

20’30h L’inframón 20’30h L’inframón 17’30h/21h L’inframón 18h L’inframón

Dl 26

Dc 28 20’30h L’inframón

ESPAI LLIURE

GRÀCIA

Ds 17 19h Les noces de...

17’30/21h Rhümia

Dg 18 18h Les noces de...

18h Rhümia

Dt 20 20’30h Les noces de...

20’30h Revolta de...

20’30h Rhümia

Dc 21 20’30h Les noces de...

20’30h Rhümia

Dj 22 20’30h Les noces de...

20’30h Rhümia 20’30h Rhümia

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Dv 23 20’30h Les noces de...

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Ds 24

19h Revolta de...

19h Relato de un...

Dg 25 20’30h Les noces de...

18h Revolta de...

18h Relato de un...

20’30h Rhümia

Dl 26 Dt 27 20’30h Les noces de...

20’30h Rhümia

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Dc 28 20’30h Les noces de...

20’30h Rhümia

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Dj 29 20’30h Les noces de...

20’30h Rhümia 20’30h Rhümia

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Dv 30 20’30h Les noces de...

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Ds 31

19h Revolta de...

19h Relato de un...

GENER 17

18h Revolta de...

18h Relato de un...

Dg 1 20’30h Les noces de...

Dt 15

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Dt 3 20’30h Les noces de...

20’30h Rhümia

Dc 16

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Dc 4 20’30h Les noces de...

20’30h Rhümia

Dl 2

Dl 14

MONTJUÏC

Dl 19 NOVEMBRE 16

Dl 12 20’30h De Damasc a Idomeni

Dt 27

ESPAI LLIURE

Ds 29 12h Renard 19h In memoriam Dg 30 12h Renard 18h In memoriam

Dj 29

20’30h L’inframón

Dj 17

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Dj 5 20’30h Rhümia

Dv 30

20’30h L’inframón

Dv 18

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Dv 6 20’30h Les noces de...

Ds 19

19h Revolta de...

19h Relato de un...

Ds 7 19h Les noces de...

17’30/21h Rhümia

Ds 1

17’30h/21h L’inframón

Dg 20

18h Revolta de...

18h Relato de un...

Dg 8 18h Les noces de...

18h Rhümia

Dg 2

18h L’inframón

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Dt 10 20’30h Les noces de...

OCTUBRE 16

Dl 3 Dt 4

Dl 9

Dl 21 Dt 22 Dc 23

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Dc 11 20’30h Les noces de...

20’30h Història

Dc 5

20’30h La note d’à côté 20’30h L’inframón

Dj 24

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Dj 12 20’30h Les noces de...

20’30h Història

Dj 6

20’30h La note d’à côté 20’30h L’inframón

Dv 25

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Dv 13 20’30h Les noces de...

20’30h Història

Ds 14 12h Moby Dick 19h Les noces de... Dg 15 12h Moby Dick 18h Les noces de...

Dv 7 20’30h Agamenonne 20’30h La note d’à côté 20’30h L’inframón 22’30h Coefore/Eumenidi Ds 8 19h Agamenonne 19h La note d’à côté 17’30h/21h L’inframón 21h Coefore/Eumenidi Dg 9 18h Agamenonne 18h La note d’à côté 18h L’inframón 20h Coefore/Eumenidi

Ds 26

19h Revolta de...

19h Relato de un...

Dg 27

18h Revolta de...

18h Relato de un...

Dl 10

Dt 29

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Dc 30

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Dt 11 Dc 12

20’30h La note d’à côté 20’30h L’inframón

Dl 28

20’30h Rhümia

20’30h Davant la jubilació

17’30/21h Història

19h Davant la jubilació

18h Història

18h Davant la jubilació

Dl 16

DESEMBRE 16

Dj 13

20’30h La note d’à côté 20’30h L’inframón

Dj 1

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Dv 14 20’30h In memoriam

20’30h La note d’à côté 20’30h L’inframón

Dv 2 20’30h Les noces de...

20’30h Revolta de...

20’30h Relato de un...

Ds 15 19h In memoriam

19h La note d’à côté

17’30h/21h L’inframón

Ds 3 19h Les noces de...

19h Revolta de...

19h Relato de un...

Dg 16 18h In memoriam

18h La note d’à côté

18h L’inframón

Dg 4 18h Les noces de...

18h Revolta de...

18h Relato de un...

Dl 17

Dl 5

Dt 17 10/11’30h Moby Dick 20’30h Les noces de... Dc 18 10/11’30h Moby Dick 20’30h Història 20’30h Les noces de... Dj 19 10/11’30h Moby Dick 20’30h Història 20’30h Les noces de... 20’30h Història Dv 20 10/11’30h Moby Dick 20’30h Les noces de... Ds 21 12h Moby Dick 17’30/21h Història 19h Les noces de... Dg 22 12h Moby Dick 18h Història 18h Les noces de...

20’30h Davant la jubilació 20’30h Davant la jubilació 20’30h Davant la jubilació 20’30h Davant la jubilació 19h Davant la jubilació 18h Davant la jubilació

Dl 23 Dt 24 10/11’30h Moby Dick

20’30h Davant la jubilació

Dt 18 20’30h In memoriam

Dt 6 20’30h Les noces de...

Dc 25 10/11’30h Moby Dick

20’30h Davant la jubilació

Dc 19 20’30h In memoriam

Dc 7 20’30h Les noces de...

Dj 26 10/11’30h Moby Dick

20’30h Davant la jubilació

Dj 20 20’30h In memoriam

Dj 8 20’30h Les noces de...

Dv 21 20’30h In memoriam

Dv 9 20’30h Les noces de...

Ds 22 12h Renard 19h In memoriam Dg 23 12h Renard 18h In memoriam

20’30h Rhümia

Dv 27 10/11’30h Moby Dick

20’30h Davant la jubilació

Ds 28 12h Moby Dick

19h Davant la jubilació

18h Davant la jubilació

Ds 10 19h Les noces de...

17’30/21h Rhümia

Dg 29 12h Moby Dick

Dg 11 18h Les noces de...

18h Rhümia

Dl 30

Dl 24

Dl 12

Dt 25 10’30h Renard 20’30h In memoriam Dc 26 10’30h Renard 20’30h In memoriam 10’30h Renard Dj 27 20’30h In memoriam Dv 28 10’30h Renard 20’30h In memoriam

Dt 13 20’30h Les noces de...

20’30h Rhümia

FEBRER 17

Dc 14 20’30h Les noces de...

20’30h Rhümia

Dc 1 10/11’30h Moby Dick

Dj 15 20’30h Les noces de...

20’30h Rhümia

Dv 16 20’30h Les noces de...

20’30h Rhümia

Dj 2 10/11’30h Moby Dick 20’30h Macadamia Nut... Dv 3 10/11’30h Moby Dick 20’30h Ragazzo 20’30h Macadamia Nut...

Dt 31 10/11’30h Moby Dick

20’30h Davant la jubilació

20’30h Davant la jubilació 20’30h Davant la jubilació 20’30h Davant la jubilació

MONTJUÏC Ds 4 12h Moby Dick 19h Still Life Dg 5 12h Moby Dick 18h Still Life

ESPAI LLIURE

GRÀCIA

MONTJUÏC

19h Ragazzo 19h Davant la jubilació

Dg 26 18h L’ànec salvatge

18h Ragazzo 18h Davant la jubilació

Dl 27

Dl 6

ESPAI LLIURE

GRÀCIA

18h Filla del seu pare

18h Jane Eyre

20’30h Ragazzo

Dc 8 10/11’30h Moby Dick Dj 9 10/11’30h Moby Dick

ESPAI LLIURE

Dg 14 18h Ivànov

GRÀCIA 18h Las personas...

Dl 15 Dt 16 20’30h Ivànov

Dt 28 20’30h L’ànec salvatge

Dt 7 10/11’30h Moby Dick

MONTJUÏC

20’30h Las personas...

Dc 17 20’30h Ivànov 20’30h Cúbit 20’30h Las personas...

Dc 29 20’30h L’ànec salvatge

20’30h Masacre

20’30h Ragazzo

Dj 30 20’30h L’ànec salvatge

20’30h Masacre

Dj 18 20’30h Ivànov 20’30h Cúbit 20’30h Las personas...

20’30h Ragazzo

Dv 31 20’30h L’ànec salvatge

20’30h Masacre 20’30h Dale recuerdos

Dv 19 20’30h Ivànov 20’30h Cúbit 20’30h Las personas...

Ds 1 19h L’ànec salvatge

17’30/21h Masacre

19h Dale recuerdos

Dg 21 18h Ivànov 18h Cúbit 18h Las personas...

Dg 2 18h L’ànec salvatge

18h Masacre

18h Dale recuerdos

Dl 22

19/20/21/22h Complete...

Dc 24 20’30h Ivànov 20’30h Cúbit 20’30h Las personas...

Dv 10 10/11’30h Moby Dick 20’30h Ragazzo 20’30h Give Me A Reason... Ds 11 12h Moby Dick 19h Ragazzo 19h Give Me A Reason... Dg 12 12h Moby Dick 18h Ragazzo 18h Give Me A Reason...

ABRIL 17

Ds 20 19h Ivànov 17’30/21h Cúbit 19h Las personas...

Dl 13

Dl 3

Dt 14

Dt 4

Dt 23 20’30h Ivànov

20’30h Las personas...

Dc 15

Dc 5 19/20/21/22h Complete...

Dj 25 20’30h Ivànov 20’30h Cúbit 20’30h Las personas...

Dj 16

Dj 6 19/20/21/22h Complete...

Dv 26 20’30h Ivànov 20’30h Cúbit 20’30h Las personas...

Dv 17

Dv 7

19/20/21/22h Complete...

Ds 27 19h Ivànov 17’30/21h Cúbit 19h Las personas...

Ds 18

Ds 8

d’11 a 22h Complete...

Dg 28 18h Ivànov 18h Cúbit 18h Las personas...

Dg 19

Dg 9

d’11 a 22h Complete...

Dl 20

Dl 10

Dt 21

Dt 11

Dc 22

Dc 12

20’30h Jane Eyre

Dj 13

19h Five Easy Pieces

Dj 1

Dv 24

20’30h Jane Eyre

Dv 14

19h Five Easy Pieces

Dv 2

Ds 25

19h Jane Eyre

Ds 15

19h Five Easy Pieces

Ds 3 Revetlla

Dg 26

18h Jane Eyre

Dg 16

Dg 4

Dl 17

Dl 5

Dt 18

Dt 6

Dc 19

Dc 7

Dj 23

Dl 27 Dt 28

10’30h La superbleda

20’30h Jane Eyre

MARÇ 17

Dl 29 Dt 30 Dc 31 JUNY 17

20’30h Hamlet

Dc 1

10/11’30h La super...

20’30h Jane Eyre

Dj 20

Dj 8 20’30h Los hermanos...

20’30h Hamlet

Dj 2 20’30h L’ànec salvatge

10/11’30h La super...

20’30h Jane Eyre

Dv 21

Dv 9 20’30h Los hermanos...

20’30h Hamlet

Dv 3 20’30h L’ànec salvatge

10/11’30h La super...

20’30h Jane Eyre

Ds 22

Ds 10 19h Los hermanos...

19h Hamlet

Dg 11 18h Los hermanos...

18h Hamlet

Ds 4 19h L’ànec salvatge

12h La superbleda

19h Jane Eyre

Dg 23

Dg 5 18h L’ànec salvatge

12h La superbleda

18h Jane Eyre

Dl 24

10’30h La maternitat...

Dt 25

10’30h La maternitat...

Dt 13 20’30h Los hermanos...

20’30h Hamlet

20’30h Jane Eyre

Dc 26

20’30h La maternitat...

Dc 14 20’30h Los hermanos...

20’30h Hamlet

Dl 6 Dt 7 20’30h L’ànec salvatge

Dl 12

Dc 8 20’30h L’ànec salvatge

20’30h Jane Eyre

Dj 27 20’30h Ivànov

20’30h La maternitat...

Dj 15 20’30h Los hermanos...

20’30h Hamlet

Dj 9 20’30h L’ànec salvatge

20’30h Jane Eyre

Dv 28 20’30h Ivànov

20’30h La maternitat...

Dv 16 20’30h Los hermanos...

20’30h Hamlet

Dv 10 20’30h L’ànec salvatge

20’30h Jane Eyre

Ds 29 19h Ivànov

19h La maternitat...

Ds 17 19h Los hermanos...

19h Hamlet

Ds 11 19h L’ànec salvatge

19h Jane Eyre

Dg 30 18h Ivànov

18h La maternitat...

Dg 18 18h Los hermanos...

18h Hamlet

Dg 12 18h L’ànec salvatge

18h Jane Eyre

MAIG 17

Dl 19

Dl 1

Dt 20

Dt 2 20’30h Ivànov

Dc 21

20’30h Hamlet 20’30h Hamlet

Dl 13 Dt 14 20’30h L’ànec salvatge

Dc 15 20’30h L’ànec salvatge

20’30h Filla del seu pare 20’30h Jane Eyre

Dc 3 20’30h Ivànov

20’30h Las personas...

Dj 22

Dj 16 20’30h L’ànec salvatge

20’30h Filla del seu pare 20’30h Jane Eyre

Dj 4 20’30h Ivànov

20’30h Las personas...

Dv 23

20’30h Jane Eyre

20’30h Hamlet

Dv 17 20’30h L’ànec salvatge

20’30h Filla del seu pare 20’30h Jane Eyre

Dv 5 20’30h Ivànov

20’30h Las personas...

Ds 24

19h Hamlet

Ds 18 19h L’ànec salvatge

17’30/21h Filla del...

19h Jane Eyre

Ds 6 19h Ivànov

19h Las personas...

Dg 25

18h Hamlet

Dg 19 18h L’ànec salvatge

18h Filla del seu pare

18h Jane Eyre

Dg 7 18h Ivànov

18h Las personas...

Dl 8

Dl 20

Dl 26 Dt 27

20’30h Hamlet

Dt 21 20’30h L’ànec salvatge

20’30h Jane Eyre

Dt 9 20’30h Ivànov

20’30h Las personas...

Dc 28

20’30h Hamlet

Dc 22 20’30h L’ànec salvatge

20’30h Filla del seu pare 20’30h Jane Eyre

Dc 10 20’30h Ivànov

20’30h Las personas...

Dj 29

20’30h Hamlet

Dj 23 20’30h L’ànec salvatge

20’30h Filla del seu pare 20’30h Jane Eyre

Dj 11 20’30h Ivànov

20’30h Las personas...

Dv 30

Les informacions d’horaris i espais poden patir algun canvi en el transcurs de la temporada. Consulteu la informació actualitzada al web del teatre (www.teatrelliure.com) i a les entrades de cada espectacle un cop adquirides.

Dv 24 20’30h L’ànec salvatge

20’30h Filla del seu pare 20’30h Jane Eyre

Dv 12 20’30h Ivànov

20’30h Las personas...

Ds 25 19h L’ànec salvatge

17’30/21h Filla del...

Ds 13 19h Ivànov

19h Las personas...

19h Jane Eyre

20’30h Hamlet

ABONAMENTS16/17 MILLOREM ELS AVANTATGES I N’AFEGIM DE NOUS PERQUÈ APROFITEU AL MÀXIM EL VOSTRE ABONAMENT: REBAIXEM ENCARA MÉS EL PREU DE LES ENTRADES ADDICIONALS, VISITES GUIADES, ACTIVITATS EXCLUSIVES... I COM SEMPRE: GESTIÓ D’ENTRADES PER INTERNET, ATENCIÓ PERSONALITZADA PER A CANVIS DE RESERVES, DOS ESPECTACLES DEL GREC (OPCIONALS), DESCOMPTES AL TNC, MERCAT DE LES FLORS I EN ALTRES TEATRES... COMPARTIU EL VOSTRE ABONAMENT! ABONAMENTS ESPECTADOR 20 i 10 1

1 1

NOU! NOU! NOU!

1 1 1 1 1

20 o 10 entrades amb descompte per escollir entre tots els espectacles de la temporada. Fins a 2 entrades per espectacle: compartiu l’abonament amb qui vulgueu! Gestió d’entrades per internet: imprimiu les entrades des de casa o guardeu-les al mòbil i entreu a la sala sense passar per taquilla! Opció de reserva d’entrades per email o telèfon. Canvieu o anul·leu la vostra reserva fins a 48 hores abans de la funció sense cost addicional. Tarifa Plana Abonament Espectador encara més rebaixada. Activitat Llibràlegs exclusiva per l’Abonament Espectador. (pàg. 69) Inclou una visita guiada al Lliure de Montjuïc. Descomptes al TNC, Mercat de les Flors, festival GREC i en altres teatres. Inclou 2 espectacles del GREC Festival de Barcelona de la temporada 16/17 (opcional).

ABONAMENT ESPECTADOR 20 1 20 entrades 1 mínim 10 espectacles

ABONAMENT ESPECTADOR 10 1 10 entrades 1 mínim 5 espectacles

PASSI 4

PASSI 4 i PASSI -30 1

PREUS D’ABONAMENTS

4 entrades amb descompte per escollir entre tots els espectacles de la temporada. Fins a 2 entrades per espectacle: compartiu el vostre abonament amb qui vulgueu! Gestió d’entrades per internet: imprimiu les entrades des de casa i entreu a la sala sense passar per taquilla!

1 4 entrades 1 mínim 2 espectacles

PASSI -30

1 4 entrades 1 mínim 2 espectacles

i i 320q

16 q l’entrada

175q

17’5 q l’entrada

i i 80q

20 q l’entrada

56q

14 q l’entrada

FER-SE ABONAT ÉS MOLT FÀCIL!

I AMB ELS ABONAMENTS ESPECTADOR PASSI ESTRENA INCLÒS! *

Podeu adquirir qualsevol dels abonaments del Lliure per INTERNET www.teatrelliure.com 1 CORREU ELECTRÒNIC info@teatrelliure.com 1 TELÈFON 932 289 748 1 o directament a les TAQUILLES del Lliure de Montjuïc i del Lliure de Gràcia.

Dues invitacions per assistir a una estrena (amb l’Abonament 10) o dues estrenes (amb l’Abonament 20) a escollir entre diversos espectacles de la temporada. * En els abonaments adquirits fins al 31 de juliol de 2016.

Les funcions i espectacles inclosos als abonaments poden patir algun canvi en el transcurs de la temporada. Un cop adquirits, els abonaments no es poden canviar ni retornar. En cas que, per causes de força major, es cancel·lés alguna funció o espectacle, les entrades adquirides amb l’abonament es retornaran per poder ser utilitzades en qualsevol altre espectacle disponible de la temporada vigent.

PREUS I DESCOMPTES16/17 PREUS I DESCOMPTES

TARIFA A

TARIFA B

Preu a partir de la data d’estrena

29 q

23 q

Preu per compra avançada (abans de la data estrena)

26 q

21 q

24’50 q

19’50 q

22 q

18’50 q

18 q

16’50 q

TARIFA C

Amb descompte* (excepte el dia de l’espectador) Dia de l’espectador: dimarts, dimecres i dissabte tarda

g g

Tarifa Plana Abonament Espectador NOU! (per a entrades fora d’abonament) Carnet Jove i menors 30 anys

12 q adults 9 q nens

* Descomptes:

15% jubilats targeta rosa

aturats persones amb discapacitat famílies nombroses i monoparentals abonats al TNC i Mercat de les Flors TRESC Biblioteques i Teatres comarcals

NOU!

15 q 12 q Tarifa última fila (en determinades funcions) ABONAMENT ESPECTADOR 20 (20 entrades / mínim 10 espectacles)

20% grups a partir de 15 persones

16 q l’entrada (preu abonament 320q)

info@teatrelliure.com

ABONAMENT ESPECTADOR 10 (10 entrades / mínim 5 espectacles)

17’5 q l’entrada (preu abonament 175q)

PASSI 4 20 q l’entrada (preu abonament 80q) (4 entrades / mínim 2 espectacles)

PASSI -30 per a menors de 30 anys NOU! (4 entrades / mínim 2 espectacles)

LES TEVES ENTRADES AL MÒBIL!

14 q l’entrada (preu abonament 56q)

TARIFA A L’inframón (pàg. 14) La note d’à côté (pàg. 20) Orestea: Agamennone (pàg. 22) Orestea: Coefore... (pàg. 22) In memoriam (pàg. 24) Revolta de bruixes (pàg. 26) Relato de un náufrago (pàg. 28) Les noces de Fígaro (pàg. 30) Davant la jubilació (pàg. 36) Macadamia Nut Brittle (pàg. 38) Still Life (pàg. 39) Give me a reason... (pàg. 40) Jane Eyre (pàg. 42) L’ànec salvatge (pàg. 44) Masacre (pàg. 46) Five Easy Pieces (pàg. 54) Ivànov (pàg. 56) Las personas del verbo (pàg. 58) Hamlet (pàg. 61) Los hermanos... (pàg. 62)

TARIFA B Brickam Brando Bubble Boom (pàg. 17) A House In Asia (pàg. 18) Katastrophe (pàg. 19) Rhümia* (pàg. 32) Història (pàg. 34) Ragazzo (pàg. 35) Filla del seu pare (pàg. 48) La maternitat d’Elna (pàg. 49) Dale recuerdos (pàg. 50) Cúbit (pàg. 60)

VENDA D’ENTRADES PER INTERNET

Ara pots tenir les teves entrades al mòbil (tant si les compres des de la nova aplicació com si ho fas des del teu ordinador). Disponible per a iPhone, iPad i Android.

VENDA D’ENTRADES PER TELÈFON *

Android

PACKS Pack Agrupación Señor Serrano (pàgs. 17/18/19) 2 espectacles 33q 3 espectacles 46’5q Pack Orestea (pàg. 22) 38q Pack Ricci/Forte (pàgs. 38/39) 42q Pack Complete Works (pàg. 52) 2 espectacles 16q 3 espectacles 21q 4 espectacles 24q 5 espectacles 25q

* Menors de 14 anys: 9 q

ADÉU A LES ENTRADES EN PAPER

iPhone / iPad

TARIFA C Complete Works (pàg. 52) Renard... (pàg. 64) Moby Dick... (pàg. 64) la superbleda (pàg. 65)

www.teatrelliure.com

902 106 369 de dilluns a divendres de 10 a 20h.

* la venda per telèfon té un cost addicional per gestió PUNTS DE VENDA D’ENTRADES

Taquilla de Montjuïc: Plaça Margarida Xirgu feiners de 9 a 20h. Sala Fabià Puigserver i Espai Lliure des de 2 hores i mitja abans de la funció / diumenges i festius, des de 2 hores abans. Taquilla de Gràcia: de dilluns a divendres a partir de les 17h. i caps de setmana, des de 2 hores abans de la funció. ATENCIÓ: 30 min. abans de la funció només es vendrà l’espectacle del dia. A la taquilla del Palau de la Virreina ‘Ticket Rambla’ (Rambla 99) 77

El BAR EL LLIURE us ofereix servei de bar abans i després de les funcions. Un espai excel·lent de 200m² amb llum natural i ple de taules de marbre amb potes de ferro. Quiches, barquetes per picar, cassoletes, coques de recapte, hamburgueses, i carta de gintònics!

gec

LLIURE DE GRÀCIA

OBERT n n n

el dimarts, si hi ha funció, a partir de les 18’30h. de dimecres a dissabte a partir de les 18’30h. el diumenge, si hi ha funció, a partir de les 17’00h.

Bar El Lliure Carrer Montseny, 47 Reserves al 93 237 12 43 / 4teamlliure@gmail.com

CARRER MONTSENY, 47. 08012 BARCELONA contacte 932 387 625 (a partir de les 17h.) Carrer d’Astúries

COM ARRIBAR-HI

Línia 3 (Fontana) Gran de Gràcia: 22, 24, 87, 114, V17, N4 Torrent de l’Olla: 39, 114 Gran de Gràcia / Fontana, Canó / Plaça del Sol Plaça del Sol, 5 / Carrer Siracusa, 39

Accessos adaptats i sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat

SERVEI DE TAXI A les taquilles del teatre després de la funció LOCAL ADAPTAT

Espai equipat amb

WIFI

Plaça del Diamant

Carrer Gran de Gràcia

Metro n Bus n Bicing n Pàrquing n

Carrer Montseny Carrer de la Perla

Plaça del Sol

Plaça de la Revolució

Travessera de Gràcia

Carrer Siracusa

Plaça de la Virreina Carrer del Torrent d’en Vidalet

Restaurant regentat per

GRÀCIA

Carrer del Torrent de l’Olla

BAR EL LLIURE

RESTAURANT EL LLIURE Al RESTAURANT EL LLIURE hi trobareu servei de cafeteria i de restauració. Us ofereix una cuina innovadora en un ambient distès i agradable, tant a les seves instal·lacions interiors (cafeteria i menjador) com a la terrassa de la Plaça Margarida Xirgu, per esmorzar, dinar o sopar abans o després de les funcions.

MONTJUÏC

OBERT n n

de dilluns a divendres de les 10h. a les 17h. els dies de funció, de les 17h. fins a 2 hores després de l’última funció.

Restaurant El Lliure Passeig de Santa Madrona, 40-46

PÀRQUING GRATUÏT! PL. M. XIRGU

LLIURE DE MONTJUÏC

PLAÇA MARGARIDA XIRGU, 1. 08004 BARCELONA PASSEIG DE SANTA MADRONA, 40-46. 08038 BARCELONA contacte 932 892 770 info@teatrelliure.com Gran Via de Les Corts Catalanes

Accessos adaptats i sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat

Espai equipat amb

WIFI

Lleid a Carr er de

Carrer de Sepúlveda

Carrer de Floridablanca Carrer de Viladomat

Rius i Tau let

Mist ral

Carrer de Calàbria

LOCAL ADAPTAT

Aving uda d e

Avin gud a de

Carrer de Rocafort

Carrer d’Entença

l ·le ral Pa el ad ud ing Av

Metro Línia 1 i 3 (Plaça Espanya) / Línia 3 (Poble Sec) Bus Plaça Espanya: 9, 13, 23, 27, 37, 46, 50, 65, 79, 91, 109, 150, 165, V7, D20, N0, N1, N2, N13, N14, N15, N16, N17, H12, H16, L72, L86, L87, DRN, VPK-B carrers Lleida, França Xica i Pg. de Santa Madrona: 55, 121 n FGC Plaça Espanya n Bicing França Xica / Ricart, Rius i Taulet / Lleida n Pàrquings Pl. Margarida Xirgu: des d’1 hora abans fins a 2 hores després de les funcions (gratuït) Av. Reina Maria Cristina, 16 / França Xica, 35 / Jaume Fabra, 12 SERVEI DE TAXI A les taquilles del teatre després de la funció

Plaça d’Espanya Carrer de Vilamarí

COM ARRIBAR-HI

Carrer de Manso

Ca rre rd el aF ran ça

Xic a Plaça Margarida Xirgu

Passeig de Santa Madrona

entitat concertada amb

membre de

mitjans patrocinadors

col·laboradors de La Kompanyia Lliure

institució col·laboradora amb el suport de

altres entitats col·laboradores

realització de fotografies d’aquest programa fotògraf Felipe Mena assistents de fotografia Natalia Berger, Liliana Torres i Sílvia Trillo estilistes Maria Armengol i Clara Peluffo maquilladores Paula Ayuso, Carmina Camps, Alba Pesas i Marta Vicente assistent de maquillatge Judith Martínez Ruíz cessió de vestuari

EQUIP FUNDADOR directors Fabià Puigserver, Lluís Pasqual i Pere Planella / actors Muntsa Alcañiz, Imma Colomer, Joan Ferrer, Lluís Homar, Quim Lecina, Anna Lizaran, Josep Minguell, Domènec Reixach, Fermí Reixach, Antoni Sevilla i Carlota Soldevila / tècnics Xavier Clot, Cesc Espluga, Ros Ribas i Joan Ponce FUNDACIÓ TEATRE LLIURE-TEATRE PÚBLIC DE BARCELONA president Ramon Gomis de Barbarà vicepresidents Berta Sureda (Ajuntament de Barcelona), Pau Villòria (Generalitat de Catalunya), Montserrat Iglesias (INAEM Ministerio de Educación, Cultura y Deporte) i Joan Josep Puigcorbé (Diputació de Barcelona) secretari no patró Raimon Bergós Civit vocals Frederic Amat, Pere Arquillué, Lluís Bassat, Bárbara Bautista (Associació d’Espectadors del Teatre Lliure), Jordi Bosch, Josep Caminal, Àlex Casanovas (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya), Imma Colomer, Antoni Dalmau i Ribalta, Joan Font, Guillem-Jordi Graells, Joaquim Gubern (La Lleialtat SCCL), Esteve León, Jordi Maluquer, Roser Marcé, Maria Martínez, Miquel Molins, Fermí Reixach, Àlex Rigola, Rosa Maria Sardà, Antoni Sevilla, Salvador Sunyer i Anna Veiga DIRECCIÓ director Lluís Pasqual / sotsdirectora Clara Rodríguez / adjunta a la direcció artística Aurora Rosales / equip de direcció Lluís Pasqual, Clara Rodríguez, Aurora Rosales i Giovanni Soresi / coordinador de direcció Carles Cano / assistent de direcció Jordi Ferron / assistent de direcció artística Juan Carlos Martel Bayod / secretària de direcció Ana Castillo DEPARTAMENT DE PRODUCCIÓ directora de producció Marta López-Orós / producció executiva Olga Álvarez, Quico Amorós i Mercè Cervera / secretària de producció Marine Zimmer DEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ I ATENCIÓ AL PÚBLIC director de comunicació David Vericat / relacions públiques Noemí Alesan / premsa Begoña Barrena / publicacions Maria Zaragoza / servei educatiu i grups Mariona Montaña / imatge i disseny Laia Montanyès / secretària de comunicació Alícia Gorina / cap de personal de sala Albert Minguillón / caps de sala Mireia Coromina i Eduard Pi / taquilles Ona Campillo, Griselda Lloret i Eva Pachón / atenció telefònica Susana Torrejón i Maite Vázquez / atenció al públic Gràcia Borràs i Mireia Fernández / col·laborador Ros Ribas (fotografia) DEPARTAMENT D’ADMINISTRACIÓ director d’administració Toni Rodríguez / comptabilitat Àngels Albarrán i Mercè Sindreu / laboral Montserrat Sitjà / auxiliar d’administració Susana Paz DEPARTAMENT TÈCNIC director tècnic d’escenari César Fraga / director tècnic de manteniment Xavier Rodón / adjunts de direcció tècnica Xavier Clot i Jordi Vall-llovera / coordinador tècnic Rai García / secretària de direcció tècnica Sabrina Gràcia / cap de llums Marc Lleixà / tècnics de llums Jorge Barbancho, Ganecha Gil, Raimon Rius i Edgar Segura / cap de so Igor Pinto / tècnics de so Marta Folch, F. Xavier Martínez i Jordi Orriols / cap de regidoria María Rosales / regidors Joan Manel Morillo, David Segú i Roger Solanes / cap de sastreria Montse Olivella / sastresses Judit Carvalho i Susana García / cap de maquinària i taller Bernat Cardoner / maquinistes Roger López, Sergi Martínez, Fernando Román i Aleix Serra / cap de manteniment José M. Galindo / manteniment Francisco Javier Dengra i Antonio Vilchez

què es pot esperar d’uns incontrolables que fan del teatre una manera de viure i del lloc de treball la seva pròpia casa? fabià puigserver