Nous llenguatges de Comunicaci贸
1
Esquema ● ● ● ● ● ● ● ●
La Comunicació Mitjans de comunicació Mitjans de comunicació de mases Llenguatge dels Mitjans Perquè cal una Educació Audiovisual Paper de l´escola Recursos dels Mitjans Anàlisi de les imatges
2
La Comunicació Què és la comunicació? Què significa comunicar?
•La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes establint una interacció.
3
Mitjans de comunicació Què és un mitjà de comunicació? • L’instrument que s’utilitza per tal de comunicar-se. • Normalment s’utilitza el terme per fer referència als mitjans de comunicació massius, els Mass Media. • De totes formes trobem altres mitjans de comunicació com el telèfon que no són massius sinó interpersonals. • Els mitjans de comunicació són instruments en constant evolució des dels signes i senyals prehistòrics fins arribar a la globalització. 4
Els mitjans de comunicació Els mitjans de comunicació de masses.(MCM) Termcat • Mitjà de comunicació a través del qual es realitza la transmissió d'informació o missatges dirigits a un públic molt ampli, heterogeni i dispers. • La premsa, la ràdio, la televisió o el cinema són mitjans de comunicació de massa.
5
Qu猫 s贸n els MCM
6
Mitjans de Comunicació • Quin mitjà de comunicació de masses heu
fet servir o viceversa avui? ●
Ràdio – TV ● Diari ● Telèfon ● Cinema ● Internet 7
Dels mitjans AV als MCM
ď ˇ
8
Què ens expliquen els mitjans?
9
El llenguatge dels mitjans - La premsa - Els còmics - El cine - La fotografia - La ràdio - La televisió - TIC (videojocs, Internet) - La publicitat 10
Perquè cal una Educació Audiovisual? Per interpretar correctament els milers d’imatges que rebem constantment.
11
El paper de l’Escola ●
●
Formació dels alumnes en aquestes competències. ●
Diferenciar imatge de la realitat.
●
Aprendre a mirar.
●
Aprendre a escoltar.
●
Associar, classificar, relacionar imatges tot jugant.
Integració dels continguts audiovisuals al currículum.
• Utilitzar els mitjans audiovisuals com a recurs educatiu per reforçar les diferents matèries. •Analitzar els mitjans audiovisuals amb desenvolupament dels recursos expressius i tècnics. • Entenent els llenguatge audiovisual. • Implicació directe de la família.
12
Alfabetització Audiovisual Alfabetitzar ja no vol dir només ensenyar a llegir i a escriure. En el nou entorn audiovisual i digital, els instruments del coneixement es diversifiquen cada vegada més. El llenguatge de la imatge complementa –quan no substitueix– el llenguatge verbal. És un llenguatge que entra mésdirectament pels sentits, que té potencialitats persuasives i seductores més intenses i, per tant, una gran capacitat deproduir imaginaris col·lectius i d'influir en els comportaments de la gent. La comunicació audiovisual empra un nou llenguatge tan necessitat d'un aprenentatge específic com ho és el llenguatge escrit. 13
Alfabetització Audiovisual “L’educació Audiovisual és un dels pocs instruments que professorat i alumnat tenen per començar a desafiar la gran desigualtat de coneixement i de poder que existeix entre els que fabriquen la informació pel seu propi interès i els qui la consumeixen innocentment com si es tractés de noticies o diversió” Len Mastermans Maquinay , A. “La competencia básica en educación audiovisual”
14
Recursos dels Mitjans La integració de text, so i imatge en els mitjants junt amb la interactivitat, fan del llenguatge audiovisuals quelcom específic que ens obliga a considerar l’alfabetització en la seva producció i descodificació com una necessitat.
15
Anàlisi de les imatges
Imatge fixe i en moviment Dimensió Instrumental. ●Dimensió Semàntica. ●Dimensió Estètica. ●
16
Representació de la realitat Una imatge no és la realitat. ● Una imatge no pot mai representar una realitat complerta. ● La imatge necessita un context per tenir sentit. ● Tant sols és la captura d’un espai i moment determinat. ●
17
18
Premi Pulitzer de fotografia 2007.
19
Anàlisi de les imatges Dimensió INSTRUMENTAL La dimensió instrumental se centra en la diferenciació dels missatges a partir del suport de tipus tècnic que els dona lloc. Dimensió SEMÀNTICA La funció semàntica valora cadascun dels recursos instrumentals des del punt de vista de la producció de sentit. Dimensió ESTÈTICA La funció estètica els valora des del punt de vista de 20 la producció de bellesa.
Dimensió Instrumental Aspectes tècnics: 1. Planificació 2. Composició 3. Angulació 4. Il.luminació 5. Profunditat de camp 6. Moviment de la càmera 21
Planificació ●
●
Pla com a unitat de presa per a referir-se al conjunt d’imatges que en el moment de la presa s’enregistren amb continuïtat. Tots aquests plans que tenen un lligam s´anomena seqüència.(imatge mòbil) Pla com a valor d’enquadrament per referir-se al grau d’apropament de la càmera a la realitat. (Planificació)
22
Planificació Tipologia de plans. Segons el que nosaltres escollim el significat i l’estètica variarà.
Plans Generals • Plans Mitjos • Plans Curts ●
Plans allunyats
Aporten un valor descriptiu
Poc expressius Expressius
Plans més propers Aporten un valor expressiu
23
Planificació Plans més allunyats: aporten a la imatge un valor més descriptius. Plans mitjos: aporten a la imatge un valor narratiu. Plans més propers: aporten a la imatge un valor més expressiu o dramàtic.
24
Planificaci贸
25
Plans Generals ●
Pla de Conjunt
●
Gran Pla General
●
Pla General
Capta, en un entorn general, un grup de persones que realitzen alguna acció.
Mostra una visió global de l'entorn per situar el conjunt dels elements. La figura humana pot o no aparèixer i en qualsevol cas queda difuminada com un element més de l'escenari.
Mostra també un escenari amb una visió global, però en aquest cas la figura humana té rellevància. Fins i tot pot arribar a ocupar un terç del pla.
26
27
Plans Mitjos ●
Pla Mig
Apareix la figura humana tallada a l'altura de la cintura.
●
●
Pla Sencer
Recull la figura humana en la seva totalitat, de cap peus.
Pla Americà
Mostra la figura humana des del cap fins als genolls o malucs.
28
29
Plans curts ●
Primer Pla
●
Primeríssim Primer Pla Mostra un rostre tallat des de la barbeta fins al front.
Capta el rostre d'una persona, o bé una part del cos humà (un braç, una cama...).
●
Pla Detall
Recull una part del cos humà (un ull, un nas, una orella...) o d'un objecte.
30
Planificació (resum)
Primeríssim Pla Primer Pla
Pla Americà
Pla General Conjunt 31
L’Angle de la presa L’angulació fa referència a la diferència entre el nivell de la presa de vista i el de l’objecte o part de l’objecte que han de ser enregistrats. L’angle de visió és una variable formal que pot aporta diversos significats a la imatge, potenciant el valor expressiu de la presa.
Tipus Angulacions: • Angulació Normal ●
Presa en Picat.
• Presa en Contrapicat. 32
Presa en Picat
- La càmera es situa per damunt del referent, el qual apareixerà aixafat contra terra en una situació d'inferioritat o d'opressió. Efecte:mostra al del personatge petit, vulnerable i fràgil. - També fem servir aquesta angulació per enregistrar 33 grups de molta gent
Presa en Contrapicat
- La càmera es situa per sota del referent, que es veurà engrandit i magnificat respecte a la seva mida real. Efecte: tendència a engrandir-lo, a fer-lo més fort, superior
34
Composició Compondre consisteix a distribuir tots els elements que formen part del camp visual d’acord amb una determinada intencionalitat semàntica i/o estètica. Es tracta d’un problema de proporcions i distribucions, és a dir, de mides, constrastos, posicions i interrelacions. La composició de la imatge depèn de molts factors. Una imatge està composta per punts i línies. La disposició d’aquests punts, o centres d’atenció, i d’aquestes línies pot formar una imatge agradable o una d’avorrida.
35
Composició ●
Una de les regles bàsiques de la composició és la regla dels terços, que consisteix a dividir l’enquadrament en tres parts iguals tant horitzontalment com vertical. D’aquesta manera obtenim quatre punts d’intersecció. Si no està justificat, cal evitar centrar els personatges o els objectes en la pantalla, ja que prenen més importància si estan desplaçats a un dels quatre punts d’encreuament. En el cas dels personatges, una regla senzilla és col·locar-los amb els ulls en un d’aquests punts i la direcció de la mirada cap a la part ampla que queda lliure. Aquesta disposició dóna una sensació de profunditat i de dinamisme
36
Il.luminació ●
És la base de la fotografia i, en conseqüència, del cinema i del vídeo. Només la llum fa possible que la realitat pugui ser representada fotogràficament. A més d’aquest valor funcional, la il.luminació té un valor expressiu o artístic.
37
Profunditat de camp ●
És la quantitat d’espai longitudinal captat per la càmera amb nitidesa.
●
Permet establir relacions entre elements situats en diferents termes del camp visual.
●
Anul·lar la profunditat de camp serveix
Molta profunditat de camp
per privilegiar o aïllar un objecte o subjecte determinat, per destacar-lo del fons o per esborrar elements marginals que podrien dispersar.
Poca profunditat 38 de camp
Profunditat de camp
39
Moviments de càmera (imatges amb moviment) La mobilitat de la càmera és un dels recursos formals que contribueixen a convertir el cinema en una forma d’expressió diferenciada. ●
La panoràmica: moviment de rotació de la càmera sense desplaçar-se.
●
El tràveling: moviment de translació de la càmera.
●
El zoom: òptica de distància focal variable (no es desplaça la càmera sinó l’òptica).
40