N'Ali

L A R E V I S TA D E L M U N I C I P I D ’ A N D R AT X 2a Època · Any XII · 3 € · No 114 / Juliol - Agost 2010 FESTA DE LA VERGE DEL CARME MOROS I CRISTIANS A SANT ELM LES PARADES DE BUS AL MUNICIPI PREGÓ DE JAUME BOVER (SANT PERE) SOPAR DEL PSM-EN A ES VINYET ACTIVITATS AL CLUB DE VELA BIOGRAFIA FUTBOLÍSTICA DE PEP PALMER MARC PERPINYÀ: HISTÒRIC CICLISTA ARRACONER POSTER CENTRAL:

TOMEU ESTEVA

I NIT DEL CAVALL

IN MEMORIAM

CRISTÓBAL SERRA SIMÓ UN ANDRITXOL, ESCRIPTOR EXCEPCIONAL www.nali.cat N’ALÍ

1

SUMARI EDITORIAL NOVES DEL MUNICIPI FOTO DENÚNCIA DONANTS DE SANG SOPAR DEL PSM-EN CRIDA L’ATENCIÓ ENTREVISTA A CRISTÓBAL SERRA FESTES DE LA VERGE DEL CARME UN POC D’HUMOR INAUGURACIÓ DE PRINTANDRATX FESTES DE SANT ELM LES PARADES DE BUS AL MUNICIPI INAUGURACIÓ DE CAIXA RURAL POLÍTICA PREGÓ DE JAUME BOVER LES COSES DE N’ALÍ FA 20 ANYS CRONICÓ DE Mn. MIQUEL PUJOL “S’ESCOLÀ” POSTER CENTRAL: I NIT DEL CAVALL SETMANARI “ANDRAITX” CREACIÓ CARTES AL DIRECTOR UNA DE LLIBRES

2

3 4 7 8 9 10 12 16 19 20 22 24 28 30 32 34 36 38 41 42 43 44

SOSTENIBILITAT 10 ANYS DEL TALLER : “ESCOLA DE PONENT” PIRAGÜISME DEL CLUB DE VELA BIOGRAFIA DE PEP PALMER (II PART) CLUB CICLISTA ANDRATX CLUB ESCACS ANDRATX CLUB DE VELA DEL PORT D’ANDRATX MARC PERPINYA CICLISTA ARRACONER CLUB NATACIÓ SINCRONITZADA TOMEU ESTEVA, IN MEMORIAM PERE MELIA, IN MEMORIAM PÀGINA PARROQUIAL CUINA MIRADA ENRERE FELICITACIONS PASSATEMPS AGENDA

45 46 48 50 52 54 58 62 65 66 67 68 69 70 72 73 74

Envia les teves cartes al director o articles d’opinió, a la direcció de la revista N’Alí (Màxim 30 línies i firmades)

www.nali.cat

N’ALÍ

Fundació de N’Alí: 1986 1ª època: 1986 - 1998 12 anys - 115 números

EDITORIAL

LA REVISTA DEL MUNICIPI D’ANDRATX

Periodicitat mensual

2ª època. Any XII. Nº 114 - JULIOL / AGOST 2010

Tiratge: 1.200 exemplars

D.L.: PM-295-1986

EDITA: Associació Cultural N’Alí REDACCIÓ: C/ Llibertat, 20. Apt. Correus, 79 07150 Andratx. Tel. 971 136 199 · Fax 971 136 199 Correu electrònic: 971136199@telefonica.net DIRECTOR: Rafel Oliver Grammatico EQUIP DE REDACCIÓ: Joana Dols Pons Lorenzo Gutiérrez Carlos Noguera Cortés Antoni Roca Pujol Jaume Roca Pujol FOTOGRAFIA: Lorenzo Gutiérrez Baltasar Moner Revista N’Alí HAN COL·LABORAT EN AQUEST NÚMERO: GUIEM ALEMANY JOAN ALEMANY MATEU ALZINA ALBERTO ANDONEGUI ANDY JAVIER BALLESTEROS MARIA BIBILONI JOAN BORDOY PEP BORRÁS JAUME BOVER MERCEDES CEPERO JOANA CORTÉS JOSEP COLL GASPAR CREIXELL MACIÀ ENSENYAT MARGALIDA ESTEVA MATEO FELIPE ELVIRA GALINDO ABILIO GARCÍA DOLORES GRANADA ANASTASIA JIMÉNEZ JOAN MANERA MICHEL’S BALTASAR MONER ESTEVA PALMER RAFEL PALMER MARC PERPINYÀ ANA MARÍA PORCEL MIQUEL PUJOL TOMEU ROSSELLÓ CRISTÓBAL SERRA MARI CARMEN SIDRÓN JOSÉ LUIS VEGAS CARLOS VILLAR

AGARA AJUNTAMENT D’ANDRATX ANDRATXNEWS ASSOCIACIÓ DE CAVALLISTES CLUB CICLISTA ANDRATX CLUB ESCACS ANDRATX CLUB NATACIÓ SINCRONITZADA CLUB DE VELA DEL PORT D’ANDRATX DIARIO DE PONENT DONANTS DE SANG EDITORIAL MOLL ESCOLA D’ADULTS OBRA CULTURAL BALEAR PARRÒQUIA D’ANDRATX PARTIT POPULAR PIRAGÜISME DEL CLUB DE VELA PREMSA FORANA DE MALLORCA PSM-EN SETMANARI “ANDRAITX” TEMELD4 U.I.B.

CRISTÓBAL SERRA UN GRAN ESCRIPTOR, OBLIDAT A ANDRATX Cristóbal Serra Simó, és a punt de complir els 88 anys de vida, i en fa més de 50 que escriu i tradueix llibres, essent un dels millors escriptors vius en llengua castellana d’Espanya, molt ben considerat per alguns bons crítics espanyols, i traduïts alguns dels seus llibres a vàries llengües. Ha guanyat alguns premis i obtingut alguns reconeixements, és Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears, ha escrit una vintena de llibres i traduït a molts autors importants de la literatura mundial, i segueix escrivint i essent publicat, per vàries editorials espanyoles, i sobretot pel seu editor de sempre, n’Andreu Ferrer, d’Edicions Cort (Palma).

A Andratx, però, se’ns ha passat tot aquest temps, tenint una figura de primera línia literària com és la de don Cristóbal, més conegut a la vila com Tòfol “Bornada”, i no hem estat capaços de fer absolutament res.

En primer lloc es posa un servidor com a “culpable” per haver sabut sempre que un tal Cristóbal Serra era un gran escriptor, però que mai de la vida vaig saber que fos andritxol, i que passà la seva infància i joventut al Port d’Andratx i a la vila nostra. Aquí, a Andratx, molta gent sap d’ell com a Tòfol “Bornada” però no en sabien res de què era tan important. I així ha anat la cosa, entre uns i altres (i tal vegada qualque polissó que sí ho sabia però no li han perdonat que escrigui en castellà), no hem estat agraïts a la seva persona i a la seva figura.

Crec que tothom té dret a expressar-se en la llengua que trobi, i don Cristóbal va tenir una formació en castellà, i per tant se li ha de respectar la seva decisió d’escriure en aquesta llengua.

Cristóbal Serra, per altra banda, és un home que viu de portes endins, a un pis de Palma, i es relaciona amb molt poca gent, duu una vida solitària i molt peculiar, i així ha estat sempre.

Estem a temps de posar les coses al seu lloc, i fer justícia a la figura d’aquest senyor de les lletres castellanes, d’aquest andritxol que fou alumne de llatí de don Macià Flexas. Estem a temps de posar-li un carrer al Port d’Andratx, el seu Port tan estimat i evocat en els seus llibres. No estaria malament que el carrer de la segona línia del Port, el carrer Isaac Peral, dugués el seu nom, perquè allà hi va viure molts anys, a la zona de Ses Bassetes.

Tampoc no estaria malament que llegíssim els seus llibres, dels quals en farem una extensa ressenya en el proper número.

De moment ens conformem en què algú prengui consciència d’aquesta llacuna cultural i humana que tenim a casa nostra, envers don Cristóbal, i posem fil a l’agulla per esmenar-ho el més aviat possible.

Deman perdó per la meva ignorància durant tants anys, però com diu la dita: “Mai és tard...”

SUBSCRIPCIONS: 30 euros anuals · 12 números PUBLICITAT I SUBSCRIPCIONS: Rafel Oliver Grammatico Tel./Fax. 971 136 199 · Mòbil: 616 335 788

Rafel Oliver Grammatico ELS ARTICLES PUBLICATS EN AQUESTA REVISTA SOLS EXPRESSEN L’OPINIÓ DELS SEUS AUTORS. N’ALÍ NO ES RESPONSABILITZA DEL SEU CONTINGUT.

Amb el suport de:

PRODUCCIÓ: Temeld4 diseño & publicidad S.L. Tel. 971 43 22 78 · www.temeld4.com E-MAIL PER A RECEPCIÓ DE TEXTS I FOTOS: 971136199@telefonica.net

N’ALÍ

www.nali.cat

3

NOVES DEL MUNICIPI

L’AJUNTAMENT REP LES CLAUS DE LA NOVA ESCOLA SES BASSETES

sobre el castellà a l’escola, sobre la castellanització del llenguatge en els mitjans de comunicació, sobre els prejudicis dels catalans a l’hora d’usar la seva llengua en determinades situacions, etc.

El llibre fou presentat pel professor Gabriel Bibiloni. Ha estat editat per l’IEC i la Càtedra Unesco.

Fou presentat també a Barcelona per Salvador Cardús, que n’ha fet el pròleg, i l’actor Joel Joan.

CERTIFICAT MEDIAMBIENTAL PER A LES PLATGES D’ANDRATX

L’Ajutament d’Andratx va rebre el passat dimarts dia 10 d’agost les claus de la nova escola pública Ses Bassetes, del Port d’Andratx.

El regidor d’Educació, Joan Manera, té ara tres setmanes per acabar de fer-hi els retocs que falten a l’escola, per a que pugui ser inaugurada abans de començar el curs escolar 2010-2011.

ANTICORRUPCIÓ DEMANA 5 ANYS DE PRESÓ A EUGENIO HIDALGO El fiscal anticorrupció ha sol·licitat que s’imposi una pena de cinc anys de presó i inhabilitació especial per a l’exbatle d’Andratx, Eugenio Hidalgo per un delicte continuat de “cohecho pasivo”.

L’audiència de Palma jutjarà el mes de setembre la peça separada número 60 del “cas Andratx”, en la qual Hidalgo, Jaume Gibert i el promotor Manuel Zapata, s’asseuran a la barra dels acusats.

Segons el fiscal, Hidalgo va rebre un regal de 60.000 euros per “accelerar” una llicència.

REGISTREN L’AJUNTAMENT D’ANDRATX CERCANT L’EXPEDIENT DE FLORENTINO PÉREZ El jutge del “cas Andratx”, Francisco Pérez, acudí dia 27 de juliol personalment a l’Ajuntament d’Andratx per a registrar les oficines, cercant una sèrie d’expedients urbanístics que està investigant.

Entre els documents que s’emportà el jutge, es troba l’expedient de la casa que comprà el president del Reial Madrid i màxim accionista de l’empresa constructora ACS, Florentino Pérez, a on pareix esser que feu una obra en una zona protegida del municipi d’Andratx.

TORCEBRAÇ, NOU LLIBRE DE ROSA CALAFAT L’andritxola Rosa Maria Calafat ha tret un nou llibre: “Torcebraç entre dues cultures”, que fou presentat a Can Alcover (Palma) el passat dia 16 de juliol.

En el llibre de Calafat, s’hi poden trobar multitud d’exemples sobre el torcebraç que es manté entre el català i el castellà. Són situacions com les polèmiques sobre els repetidors al País Valencià, sobre l’enfosquiment del senyal de TV3 a les Illes Balears, sobre la manipulació dels llibres de text, 4

A finals de juliol s’entregà als polítics d’Andratx un certificat d’implantació d’un sistema de gestió ambiental, basat en la Norma ISO 14001, amb el qual s’han identificat tots els aspectes i impactes ambientals que té el servei de gestió de platges, tant a Camp de Mar com a Sant Elm, per minimitzar l’impacte ambiental.

INTERNET SENSE CABLEJAT AL SUDOEST DE MALLORCA L’extrem sudoccidental de Tramuntana ja té accés al servei d’Internet sense cablejat, el sistema anomenat Wimax. Des del mes de juliol tot el territori dels municipis d’Andratx i Calvià, es pot connectar a la xarxa de xarxes, gràcies a una de les darreres tecnologies en telecomunicacions, que es començà a introduir a l’illa just fa un any. Pràcticament tota Mallorca ja té cobertura, donant possibilitat d’accés al 90% de la població.

Segons les paraules d’Antonio Marqués, director general de GLOBATEL, “Amb aquesta nova ampliació d’antenes volem que tots els mallorquins, els residents estrangers i el turisme en general, tenguin garantida l’accessibilitat i la connexió a Internet amb la major rapidesa, a més de reduir la distància client-repetidor, i disminuïnt-se el cost per a l’usuari final”.

Aquest projecte està gestionat per GLOBATEL i el seu soci tecnològic Redes y Nodos de Telecomunicaciones de Baleares, que s’ha encarregat de la part tècnica del procés.

BRODATS, RANDES I MASSETES A SANT ELM A Sant Elm es va celebrar la I Trobada de brodats, randes i massetes, organitzada per la regidoria de Patrimoni de l’Ajuntament d’Andratx, i

www.nali.cat

N’ALÍ

NOVES DEL MUNICIPI

l’Associació de Brodadores i Randeres de Mallorca.

Va ser un èxit de participants i les peces exposades, acabades o en construcció, eren de gran qualitat: totes eren bones o molt bones. S’exposava un brodat fet d’ara però amb un dibuix del segle XVIII. Les brodadores provenien de tot Mallorca.

ELS ANUNCIANTS DE N’ALÍ TENEN UN ESPAI GRATUÏT AL NOSTRE WEB

www.nali.cat

AGARA ACTUÀ A MONTUÏRI I PALMA L’Agrupació Artística Andritxola, AGARA, tragué fora poble, la seva obra: “Viatge de nuvis”, original de Ventura Porta i Rosés. Foren a Montuïri el 17 de juliol, i a Palma (Mata de Jonc) en les festes de sa manxeta, el 27 de juliol.

SANT CUGAT ENTREGÀ LA MEDALLA D’HONOR PÒSTUMA A BALTASAR PORCEL El municipi de Sant Cugat del Vallès (Barcelona) entregà el 19 de juliol la Medalla d’Honor de la Ciutat a títol pòstum a l’escriptor Baltasar Porcel, que recollí la seva vídua Maria Àngels Roque.

Les motivacions d’aquesta distinció són perquè l’andritxol fou “un català de projecció universal en l’àmbit de la producció literària”.

OBRES DE NILS BURWITZ SOBRE BALTASAR PORCEL El passat dia 2 de juliol es feu un homenatge a l’escriptor Baltasar Porcel, amb una exposició d’obres pictòriques i dibuixos o retrats sobre la fi-

N’ALÍ

gura de l’escriptor andritxol. L’acte es feu a la sala capitular de la Reial Cartoixa de Valldemossa, i fou presentat per l’escriptor Gabriel Janer Manila, amb presència de l’artista Nils Burwitz, autor de les peces d’art.

NIT DE L’ART A S’ARRACÓ El pròxim dijous dia 26 d’agost tindrà lloc a S’Arracó la Nit de l’Art.

www.nali.cat

5

NOVES DEL MUNICIPI

Des de les 20 hores i fins a les 22’00 del vespre hi haurà exposicions per tot el poble: als bars, restaurants, comerços, galeries, i al teatre. Hi haurà músics al carrer per animar l’ambient, en varis llocs del poble.

Des de les 22’00 a les 24’00 hores hi haurà un concert a la fresca a la plaça. Els bars i restaurants faran coses especials aquesta nit, tapes o menús d’art, qualque cosa diferent!

VOLTA A SA DRAGONERA EN PIRAGUA Es feu una altra edició de la Volta a Sa Dragonera en piragua, amb centenars i centenars d’embarcacions que gaudiren d’un diumenge d’esport i natura, tot envoltant l’enorme illot.

Entre les nombroses piragües, es trobaven els representant del club de Piragua del club de Vela del Port d’Andratx, que cada any hi participen.

MARÍA JESÚS SALINAS TORNA A EMBELLIR LA IMATGE DE LA VERGE DEL CARME En les festes patronals de la Verge del Carme del Port d’Andratx, i per quart any consecutiu, na María Jesús Salinas Abat, fou l’encarregada d’elaborar el preciós centre floral que lluí la Mare de Déu del Carme durant la processó marítima. Es tractà d’un adorn floral fet a base de girasols. Na María Jesús és la decoradora del complex hoteler Mon Port

6

al Port d’Andratx. Aquesta feina la feu de forma desinteressada i per col·laborar amb la festa i la tradició portenya.

MELISSA NICOLAU AL BARÇA La jugadora de futbol arraconera, Melissa Nicolau, firmà enguany pel Futbol club Barcelona, per a jugar-hi en l’equip femení, després d’haver estat una sèrie d’anys amb el Rayo Vallecano i d’haver obtingut molts trofeus i campionats, essent també regularment jugadora de la selecció nacional femenina.

Enhorabona a na Melissa per aquesta nova etapa i sort en endavant.

www.nali.cat

N’ALÍ

FOTO DENÚNCIA

DEFICIENT SERVEI L’AJUNTAMENT

DE

MEDI

AMBIENT

A

Deixalles al Poliesportiu Es Vinyet.

A la carretera vella d’Estellencs, a l’alçada del número 21, fa més de quatre anys que algú abandonà un vehicle. El lloc és ideal, a prop del poble, bona pendent, cap obstacle a la carretera que ho impedeixi. El propietari, personat a la policia local en diverses ocasions, unes verbals i la darrera per escrit, tingué bones paraules però cap solució no ha arribat. Coneixedor del problema i intentant ajudar a petició d’un amic comú em dirigeixo al departament de Medi Ambient del nostre Ajuntament, ens atén l’administrativa que ja ens diu que si és en zona rústica la competència és de la conselleria de Medi Ambient. Se’ns facilita el telèfon, se’ns diu també que si volem parlar amb el regidor de Medi Ambient, Gabriel Puigserver, que en aquell moment es trobava reunit amb un inspector; a petició de la meva visita i del tema, sonà fort la seva resposta (per l’entreoberta porta): “Que vagin a la Conselleria de Medi Ambient a ciutat”. ¿És això donar servei? No hagués estat millor que l’Ajuntament, a través del seu departament, hagués fet la gestió; segur que el propietari ho hagués agraït. ¿Quantes vegades, quantes hores i quants inconvenients trobarà l’administrat?

Ho intentarem averiguar.

Deixalles al Camí de Morella.

Alberto Andonegui

Nins i cotxes al parc de Sa Teulera.

¿Existeix encara el carrer?

Segons l’acta de Junta de Govern local (11.06.2010) la concessió de llicència d’obertura i funcionament de l’escola d’adults està al carrer La Balanguera,13.

Segons la pàgina web de l’Ajuntament dita escola està

N’ALÍ

al carrer Primo de Rivera, 13. ¿Què passa? ¿Costa llevar la placa i posar la nova o és un oblit simplement?

www.nali.cat

7

SANITAT

Donants

Donants de Sang d’Andratx Antoni Roca

Moltes gràcies i a seguir augmentant !

L’associació de Donants de Sang de Mallorca, demana la vostra col·laboració, per obtenir les bosses de sang que es necessiten a Mallorca per poder fer amb seguretat totes les intervencions quirúrgiques programades i atendre les urgències que sorgeixen.

L’objectiu és aconseguir que: Ningú mori per falta de Sang.

tornis i millor si vens acompanyat per més persones solidàries que vulguin donar.

El resultats de la darreres donacions, que es va fer el passat mes de Juliol van ser: • El divendres, 9 de Juliol de 2010, al Casal de s’Almudaina d’Andratx, s’obtingueren 28 bosses de les 33 persones que vingueren i destacarem la presència de 2 nous donants.

• El dijous, 22 de Juliol de 2010, al Port d’Andratx, a prop del Moll, es va instal·lar l’autobus i es van obtenir 24 bosses de les 27 persones que vingueren i destacarem la presència de 3 nous donants.

• El dilluns, 2 d’Agost de 2010, a s’Arracó, es van obtenir 33 bosses de les 40 persones que vingueren i destacarem la presència de 3 nous donants.

Volem donar un missatge a tots els habitants del municipi d’Andratx, que la sang no es pot fabricar i per tant és necessari que una persona, amb un gest solidari i altruista, la doni i aquest acte salva la vida a més d’un malalt que ho necessita. També recordar als que han donat sang alguna vegada, que aquest gest s’ha de repetir i els esperam que

TALLER

Mantenimiento, Reparación y cambio de neumáticos.

Equilibrado de ruedas, ...

Cambio de Aceite Pastillas y discos de freno Revisión Pre-ITV

De lunes a viernes de 8’30 a 13’00 h y de 15’30 a 19’00 h.

Sábados de 9’00 a 13’00 h.

C/ Sa Teulera, 6 · 07150 Andratx · Tel. 971 236 504 / 685 516 954

Moltes gràcies i a seguir augmentant, tant la quantitat de bosses, com els donants que vinguin.

Per facilitar la donació de sang, es desplaçarà al poble d’Andratx, el personal del banc de sang de les Illes Balears, el proper divendres, 20 d’Agost de 2010, al Casal de s’Almudaina, al carrer Joan Carles I, núm 8, de les 18:00 h a les 21:30 h.

Esperam la teva donació, per poder superar les extraccions que es van aconseguir l’any passat, per això et demanam: “Que siguis solidari i ho demostris essent Donant de Sang”.

Gustavo Rodríguez Caubet Av. Luis Alemany 28 07150 Andratx · Mallorca E.mail: rodriguezcaubet@hotmail.com Tel./Fax 971 23 51 87 Móvil 639 971 346 8

www.nali.cat

N’ALÍ

REPORTATGE

Política

Sopar d’estiu del PSM PSM del municipi d’Andratx

Tomeu Rosselló

El passat dissabte 7 d’agost, l’agrupació del PSM del municipi d’Andratx va organitzar un sopar a la fresca al col·legi Es Vinyet. La convocatòria va tenir molt bona resposta i tothom que hi assistí va quedar molt satisfet.

Gabriel Barceló, secretari general del PSM i diputat al Parlament, va venir fins a Andratx per acompanyar els assistents a l’acte. Va saludar pràcticament tothom i va explicar a tots els presents la situació econòmica a les Illes Balears i les polítiques que hi ha en marxa per ferhi front. Per altra banda, no va amagar en cap moment els nous problemes de tota classe que apareixen contínuament. Barceló va fer incís en el boom incontrolat de la construcció dels darrers anys, que ha estat una de les causes de la crisi. Les petites empreses de construcció dels pobles han estat molt perjudicades. Així mateix, va apostar per la protecció del territori com una de les millors inversions que podem fer.

Després de les explicacions de Gabriel Barceló, els regidors del PSM a l’Ajuntament, Gabriel Puigserver i Joan Manera explicaren el que han fet fins ara i el que queda per fer.

De les coses aconseguides a Medi Ambient cal destacar la gran feina que s’ha fet en qüestió de residus al municipi, o en clavegueram, la recuperació de la bandera blava de la platja de Camp de Mar, la feina als camins rurals, la posada en marxa de l’Agenda Local, la redacció d’ordenances i les campanyes de conscienciació, entre d’altres. Aquestes són feines que no són gaire vistoses i tampoc no són electoralistes. Però el PSM no és a l’Ajuntament per a fer electoralisme, sinó per treballar per al poble. Puigserver també va posar

N’ALÍ

damunt la taula la situació del pacte de govern i no va amagar les tensions que en un o un altre moment hi ha hagut.

Pel que fa a Educació, Joan Manera va fer un repàs a les fites principals d’aquests tres anys. Joan Manera s’ha dedicat en cos i ànima a l’educació dels nins i joves del municipi. Amb ell de regidor, entre d’altres, s’haurà ampliat l’escoleta, s’han fet reformes a Es Vinyet i a l’escola de s’Arracó, s’ha comprat un solar a s’Arracó per a una ampliació en el futur, s’han mantengut les beques en temps de crisi, s’ha fomentat la reutilització dels llibres, i s’haurà construït, després de molts i molts anys de xerrar-ne, l’escola nova al Port d’Andratx.

Tan Gabriel Puigserver com Joan Manera escoltaren moltes mamballetes a les seves paraules. Els assistents agraïren la claredat de les explicacions i, sobretot, la sinceritat de Gabriel i Joan, que no amagaren els problemes en cap moment i que varen dir ben clar que estan per resoldre problemes a la gent.

Al llarg de la trobada, la gent va tenir l’oportunitat per parlar amb els regidors i fer-los arribar les seves inquietuds referents al municipi o als problemes que hi ha al seu carrer.

A l’agrupació del PSM d’Andratx volem, per tant, agrair la presència a tota la gent que va venir a sopar amb nosaltres. També ens posam a disposició de tots aquells que no hi pogueren assistir i a tothom en general. Com sempre, a l’agrupació del PSM estam oberts a les propostes de la gent del municipi d’Andratx.

Que acabeu de passar tots un bon estiu.

www.nali.cat

9

LA VEU DEL POBLE

Crida l’atenció ... · Que hi hagi molts nins i joves andritxols jugant a futbol a fora poble i no a l’Andratx. · El fort augment de la drogoaddicció a Andratx. · Que encara la gent comenti les ridícules i penoses festes de Sant Pere. · Que al pregó de Jaume Bover, quan xerrava de la revista N’Alí, l’arxiver i calvianer Mateu Ramon, només posàs imatges de l’etapa antiga de la revista. · Que no es tenguin mai notícies de la biblioteca municipal. ¿Hi va qualcú per allà dalt, es demana la gent? · L’espectacle rialler del duet de regidores socialistes que es passejava per les festes del Port d’Andratx, com a ufanoses i xitxarel·les. · Com se’ns dilueix, a tota marxa, la identitat del poble d’Andratx. Dóna llàstima la contínua contaminació cultural que estem patint i la poca feina que fan els polítics per evitar-ho. · Que hagin convertit la zona de joc de futbol i bàsquet del parc infantil de Sa Teulera, en un aparcament.

Els nins segueixen jugant en dita zona, amb el perill que això suposa. No és bona idea mesclar nins i cotxes. ¡Inaudit!

Lluís Alemany de l’avinguda d’entrada a Andratx (ara Tomeu Esteva, cuiner). Lluís Alemany és un andritxol il·lustre, que surt com a personatge important en la Enciclopèdia de Mallorca i en varis llibres, i que entre altres coses va fer possible, econòmicament, la publicació els anys 1919 i 1920 de la “Historia de la Baronia de los Señores Obispos de Barcelona en Mallorca”, conegut popularment com la Història d’Andratx, a càrrec de Joan Baptista Ensenyat Pujol “el pare Joanillo”.

A més Lluís Alemany va ser president de la Diputació Provincial de Palma, i aconseguí moltes millores per a ciutat en aquells anys.

Qualcú ha de fer qualque cosa per restituir el nom de Lluís Alemany, que mai de la vida havia d’haver estat retirat. · El pobre, pobríssim, nivell bibliogràfic que té Andratx, en tots els temes importants que es poden tractar d’un poble o municipi. En els “papers” quasi bé ni existim.

Sort d’algunes monografies i estudis varis, dispersos, i del setmanari “Andraitx” i revista “N’Alí”; tots dos sumant més de 80 anys de vida. · Que haguem d’organitzar un viatge a Porreres per veure un concert en condicions. O a Porreres no ha arribat la crisi, o en saben més que no noltros. · Que enguany no hi hagi hagut torneig de tennis (senior) per Sant Pere, per manca de participants. · El trist final de la organització de les lligues de tennis a Andratx. Als organitzadors els hi ha faltat la virtut de la constància i perseverança. · El pobre programa de les festes de la Verge del Carme del Port d’Andratx. És un ridícul espantós, no es pot fer pitjor i en això som els millors.

· Que l’escriptor andritxol Cristóbal Serra no tengui un carrer important al Port d’Andratx.

· Que el campionat d’escacs de nins i joves fos l’única competició esportiva en el programa de festes del Port d’Andratx.

· Que hi hagi tants ineptes entre els nostres polítics i alguns càrrecs de confiança.

· La manca d’ornamentació dels carrers a les festes patronals.

· Que ningú hagi reaccionat a la retirada del nom de

· Que la batlessa nostra no es digni presentar-se a

10

www.nali.cat

N’ALÍ

LA VEU DEL POBLE cap entrega de trofeus dels torneigs d’escacs que s’organitazen en les diferents festes del municipi. Deu ser cosa de l’agenda. · Els problemes que ha tengut l’Associació de Carreters i Cavallistes d’Andratx per organitzar la I Nit del Cavall al Port d’Andratx. · Que el nostre poble no hagi fet res mai per reconèixer la figura de l’escriptor andritxol Cristóbal Serra Simó (En Tòfol “Bornada”), considerat un dels millors escriptors espanyols en llengua castellana, i per alguns crítics literaris, el número 1.

Un carrer o una plaça al Port d’Andratx, per a “mestre Tòfol” ho té ben merescut. · La quantitat d’espavilats-xulets que hi ha pel món. · Que les poques parades de bus del nostre municipi, amb certs equipaments, hagin estat fetes per agències de publicitat o empreses privades. · Que en un acte oficial del Club de Vela del Port d’Andratx, l’exbatle Xisco Femenías es presentàs amb texans i xancletes, i tan tranquil i fent de gustós. · Que la barrera de ferro que hi ha al Parc de Sa Teulera, per evitar que els infants surtin de sobte al carrer, hagi estat retirada del seu lloc, més d’un mes després de les obres al carrer Metge Gaspar Pujol.

pel·lícules a l’aire lliure, teatre a l’exterior, i un llarg etcètera que no veiem per Andratx. · Que l’acera dels número parells de l’avinguda Joan Carles I, s’estigui convertint en carril-bici per alguns residents. Les bicicletes hi circulen amunt i avall, i tan xalests. · Que l’exbatle Xisco Femenías hagi permès durant tant de temps, la perillosíssima parada de bus davant el seu bar. · Que segueixin les fortes crítiques contra el departament d’Urbanisme del nostre Ajuntament, en el sentit que es donen molt tard les llicències d’obres, retardant així la feina dels empresaris andritxols, i fent que alguns constructors no puguin contractar més personal.

La situació a Urbanisme no millora com hauria de ser i això afecta a molts professionals. · Les cinc errades d’escriptura en la salutació de la Batlessa en el programa de festes de Sa Coma. · Els continus problemes que ocasiona la zona de la discoteca Barracuda al Port d’Andratx, amb moltes bregues de joves, i desastres ocasionats pels voltants en nits alocades. Pareix esser que no hi ha vigilància suficient i que tothom fa el que li dóna la gana.

· Que al “regidor” Prieto no se’l vegi ni en pintura. ¿Fa qualque cosa? ¿Va per l’Ajuntament? Diuen que fins i tot falla en els plenaris importants. · Que tinguem el municipi fet “un femer” amb deixalles, fems i trastos tirats per tots els racons possibles i visibles. · Que els qui van “d’ecologistes” (que n’hi ha molts) pugin dormir tranquils, amb tota la “merda” que tenim estesa: voreres de camins i carreteres, torrents, boscs, alguna platja, punt de recollida selectiva, etc, etc... · La poca o nul·la activitat cultural que hi ha al poble durant l’estiu. Ens fan enveja els pobles amb tradició de grans concerts musicals, o amb emissió de

N’ALÍ

www.nali.cat

Tel. 971 239 202 Lunes Cerrado

11

UN DE NOLTROS

Un Andritxol, escriptor excepcional Rafel Oliver Grammatico

Cedides per Cristóbal Serra

Cristóbal Serra va néixer a Palma un 28 de setembre de 1922. Andritxol de part de mare, visqué alguns anys de la seva infantesa i joventut tant al Port d’Andratx com a Andratx vila.

El Port d’Andratx ha significat per a don Cristóbal (mestre Tòfol, com jo l’anomen, i segur que no li agrada), el seu veritable paradís, el seu estimat racó, en el qual passà els millors anys de la seva vida, i del qual ha confegit tota la seva literatura, tot el seu pensament, tot el seu ésser.

Cristóbal Serra ha escrit una vintena de llibres i n’ha traduït molts més, convertint-se en un escriptor de bon de veres, un escriptor apreciat pels bons crítics, encara que fora dels grans mercats editorials. Entre les seves obres més importants hi trobem: “Péndulo”, “Viaje a Cotiledonia”, “Diario de signos”, “Augurio Hipocampo”, “Nótulas”, “Las líneas de mi vida”, “El asno inverosímil”, etc. Serra és un escriptor “rara avis” que ha anat fent una obra amb molta unitat, breu però intensa, de gran impacte poètic i de grans missatges en petits continguts.

Viu a Palma, tot sol, rodejat de milers i milers de llibres, amb el record nostàlgic, del seu estimat Port d’Andratx; un record tel·lúric, poètic i literari, que el fa més fort de cada dia, i que mesclat amb la seva inabastable erudició, el converteix en un ésser indestructible, que traspassa els límits del temps i de la modernitat.

A andratx és conegut com a “Tòfol Bornada”.

De part de mare sou andritxol, ¿quins són els vostres avantpassats familiars?

El meu avi matern, Mateu Simó Valent, es convertí en director de La Isleña, i després fou inspector en cap de Transmediterránea. La meva àvia materna anava molt a Barcelona, i allà va néixer la meva tia Juanita Simó Alemany. La meva mare, Francisca Simó Alemany, va néixer a Andratx.

Mon pare, Cristóbal Serra Carbonell, venien de Muro, i de més enrere de Palma; era metge, format a Saragossa.

El meu avi feu fer una casa al Port d’Andratx (camí a Sa Mola) vora “Es Tancat” al final de Ses Bassetes. Els be-

12

savis tenien una fàbrica de sabó per aquella zona i tenien molt d’espai i així feren la casa (família Valent).

El “Miramar” era d’un cosí germà del meu avi, que també era Valent; llavors era un cafè i hi havia habitacions on hi anaven pintors catalans, com en Ventosa. ¿Quins familiars teniu ara per Andratx?

Els meus avis no tenien pròpiament gent que quedi ara. No conec quasi bé ningú, tal vegada un Simó que no sé si estava emparentat (no sé si era de Correus). I per la meva àvia només tenia un germà i no tingueren fills. De morts n’hi havia alguns però no ho puc precisar.

La tia Juanita no es casà i no hi ha molta descendència.

Tenc nebots del meu germà Mateu, na Marta Serra Mir, casada amb un tal Joan Porcel Bonet, de Voramar Teatre. ¿Què recordeu de la vostra infància els anys 20 al Port d’Andratx?

Som del 1922 i molt prest vaig anar pel Port d’Andratx, i hi tenc molts records. Són records poètics (no vull ser pedant), el contacte amb els pescadors i la vida es vivia molt bé; al meu avi i tia els hi agradava la pesca, i realment allà vaig tenir el segon naixement, el Port fou la meva casa d’infant.

A Ses Bassetes, a on hi vivíem; bé, jo em donava a la contemplació i vaig conèixer molts personatges (surten a “Diario de signos”) un poc “desfigurats” a l’obra.

Vaig dur una vida una mica separada dels demés i me dedicava molt a llegir, amb 12 o 13 anys.

Record la contemplació que feia jo dels crancs, que sortien les nits de lluna, i quedaven embadalits baix l’influx lunar. Era molt curiós.

Als 11 o 12 anys jugava a futbol però, amb “El Portenyo” jugàvem a “Sa Plana” d’Andratx i al Port, al S’Aluet (on és ara l’aparcament). Als 13 anys me posaren ulleres i vaig deixar de ser un “heroi”.

Els horabaixes es feien unes fogueres al Port, per passar les vetllades i saludar el vaixell que anava a Barcelona, ja de nit.

Record que per la festa de la Verge del Carme, féiem

www.nali.cat

N’ALÍ

UN DE NOLTROS

curses de barques a rem, i sempre els portenyos, els pescadors, ens guanyaven; estaven molt bregats.

Alguns personatges del Port eren molt peculiars. Record a Miss Flower, na Bàrbara, era una anglesa que tenia una barca que es deia “Jane”, que havia quedat varada al moll del Port. Era una barca molt revenguda; ella pintava i anava molt bruta, i jo sempre estava amb ella per aprendre anglès. Na Bàrbara feia pintar els moixos, era molt divertit. Vivia aquesta dona dins la barca, tenia una gavina i de vegades la duia damunt el cap, i una vegada l’ocell fugí amb la seva perruca. Era una dona molt vella, de malnom li deien “sa canera”.

Una vegada tingué una enemistat amb un jovenot, i aquest al·lot li tirà els moixos dins un bidó de quitrà. Jo me vaig fer molt amb ella. Morí al Port i està enterrada a Andratx.

Al meu llibre “Augurio Hipocampo” hi surten més personatges d’aquest tipus, d’aquells anys al Port d’Andratx.

Una persona que m’influí molt llavors, que era capellà i que me donava classes de llatí, fou don Macià Flexas (vicari); la gent es pensava que jo seria capellà, perquè sempre estava amb ell i mos duiem molt bé.

Don Macià era molt bon llatinista, no molt científic però mot bo. En Tolo Alemany (del Club de Vela) és familiar seu.

Record també que don Pedro Ferrer havia estudiat amb el meu avi a Barcelona. ¿Com era realment el Port els anys 20 i 30?

Era un lloc ben bé idíl·lic i fabulós per viure-hi i per la creació, amb la seva tranquil·litat, i el paisatge inigualable.

Segons don Macià Flexas, el Port enviava molt de peix a ciutat, hi havia un pòsit (Sa Lonja) de peix i aquesta casa es conservà a mitges, estava situada rere el “Miramar” entrant al Port; hi havia una espècie de castell o torre, de la qual encara queda qualque cosa.

Desfiguraren algunes coses però el Port d’Andratx tenía encant.

A l’església hi havia uns sants pintats per ma mare (uns quadres). Hi havia una senyora que havia contribuït a la “erección” de l’església.

Record encara alguns personatges més, com un de l’esfera intel·lectual, don Pep Ensenyat, advocat, pro-

N’ALÍ

fessor de Sa Normal, i que havia estat molt liberal.

També una senyora catalana molt famosa, amb idees molt personals i amb molta ironia; representava que era molt catalanista i amb la Guàrdia Civil es trobà algunes vegades en dificultads. Venia a l’estiu i es dedicava a nedar i llegir, era Rebour de llinatge, i li deien “Madame Pujola”.

Sempre heu tengut molt estimat el Port d’Andratx Era un encant en tots els sentits; primitiu, i no n’hi havia cap d’igual en tota l’illa. Véiem sa Dragonera, les postes de sol, eren extraordinàries. La mar era especial, i hi havia a prop: Sa Mola, cala en Fonoll, cala Llamp per anar a pescar. Jo pescava molt oblades amb un company, vora el Faro.

Era un lloc perfecte per estar traquil i gaudir de la naturalesa i el paisatge.

També vareu viure a Andratx vila Va ser una època també amb molt d’encant. Tenia 20 anys i vivia al carrer Via Roma, amb els meus avis i la tia Juanita.

Vaig estudiar Dret a Barcelona i vaig acabar la carrera a Madrid. Record el viatge des d’Andratx a Palma, per al qual hi havia dos cotxes-correu, que tardaven una hora i mitja per arribar-hi. Després anava amb vaixell des de Palma a Barcelona.

A Andratx no tenia molts amics. Vaig tenir però contacte amb un home: s’Escolà, en Jaume, que me feu alguns faristols de fusta i que vaig emprar molt de temps.

Record uns veïnats que vivien davant ca nostra, i els vespres anava a passar la vetlada i aprenia el francès.

També vaig conèixer a en Bartomeu Bosch, que estudiava de capellà. El record amb molt apreci, és molt bona persona. Estava a prop de casa i ens veiem sovint. El tenc molt ben considerat i és una gran persona, com pocs.

Don Cristóbal, ¿d’on ve el malnom “Bornada”?

De bordejar, fer un vaixell un bordeo per la costa. A ca meva sempre hem estat gent de la mar, mon pare tenia dos germans capitans i sempre hem estat relacionats amb aquest món. Bor no pot venir de born. “És una bordejada”, es vanagloriaven de fer una bona bordejada.

www.nali.cat

13

UN DE NOLTROS

¿Quan vos comenceu a sentir atret per la literatura?

Sempre m’ha fet por escriure, i sempre dic el mateix: he tengut sempre una prevenció (a diferència d’altres que s’han volgut mostrar). Als 30 anys va aparèixer el primer llibre “Péndulo”, el va conèixer Octavio Paz (per contactes amb Borges a Formentor), comprà el llibre i me cridà, i el vaig conèixer al cafè Formentor de Palma. Des de llavors tinguerem una bona amistat amb relació epistolar.

El meu primer llibre traduït fou la traducció del “Llibre del Tao Te King” de Lao-Tse; tenia llavors 30 anys, tenia contacte amb orientalistes i jo m’interessava pel Tao, a diferència d’ells. Me vaig mantenir ferm al Tao. Jo tenc molt d’humor, però segons el tema s’ha d’estar alerta.

Això me va transformar com a persona, unes experiències personals que no són pròpies dels mateixos mallorquins (he duit una vida un poc secreta). Jo tenia acabat Dred a Madrid, i la posguerra me va dur a l’existencialisme, surrealisme, dadaisme; i “Péndulo” és lo més original que he escrit, però no seguesc la pauta de ningú (en Perfecto Cuadrado ha fet molts elogis del llibre). De “Péndulo” es feu una traducció a l’italià per part de l’amant o companya d’Octavio Paz, una tal Bona de Pisis, que deixà la tasca de traduir Valle-Inclán, per traduir el meu llibre, que duu un pròleg del mateix Octavio Paz.

Cristóbal Serra Doctor Honoris Causa a la UIB

14

Senyor Serra, sou un escriptor considerat “rar” entre els “rars”.

Tenc la meva raresa en la literatura espanyola i mallorquina. Tots els meus llibres

Cristóbal Serra al timó (Port d’Andratx anys 40) són rars i especials. Al darrer llibre “álbum biofotogràfico” hi ha una caricatura de Román Piña, amb una sèrie d’epítets atribuïts a mi, en el curs de la publicació de tots els meus libres, aquí els tenim: dador de nótulas, vanguardista cristiano, ermitaño, crepuscular, escritor de culto, braquilógico, agonista bajo máscaras, romancier malgré lui, salmón saltarín, abanderado de la brevedad, lacedemónico, micrólogo, raro, poeta enmascarado, asnomaníaco, taoísta de siempre, serpentino y sorprendente.

Som una persona que té una sensació constant de misteri. ¿De quins llibres vostres esteu més satisfet?

Tenc per molt estimat “Péndulo” i per molt lograt, “Diario de signos” a on parlo del Port d’Andratx (és un diari molt especial); aquest llibre està traduït a varis idiomes: francès, italià, serbi, alemany...).

De tota la meva obra, alguns crítics diuen que som l’escriptor viu més important a Espanya, ho diu José Ignacio Gracia Noriega a “Àlbum biofotográfico”.

N’Ignacio Soldevila, a “Historia de la novela” diu que “Serra es un genio, por tanto es muy bueno”.

En realitat som molt solitari, i he escrit sempre en solitari, sense contactes i sense cercar res més que anar fent a poc a poc una obra, llibre a llibre, sense presses ni pretensions.

També record que Camilo José Cela, a qui vaig conèixer a Palma, em digué que “havia d’aprendre de mi”.

Teniu una persona molt especial a la vostra vida, na Juaqui.

Sí, vaig conèixer na Juaqui als 30 anys, estava a la biblioteca de La Caixa. Na Joaquina Juncà va morir l’any 1998. Era una dona molt atractiva, pintava i cantava.

Varem ser amics quasi bé 50 anys.

Quan vaig tenir que abandonar el Port d’Andratx, em vaig sentir molt de temps com a dissortat, malaventurat, ho vaig passar molt malament, i ella me sostenia.

No hagués pogut fer algunes traduccions sense la seva ajuda i companyonia.

Durant un temps féreu de professor Vaig fer uns 25 anys de feina de professor, i em vaig

www.nali.cat

N’ALÍ

UN DE NOLTROS

Amb el professor Perfecto Cuadrado jubilar als 65 anys.

Vaig fer la carrera d’Història a València, i allà mateix també vaig estudiar anglès i francès. La carrera es deia: Licenciado en Filosofía y Letras, Sección Historia, Subsección Culturas Modernas.

A Palma vaig substitutir Francesc Moll, a l’institut Ramon Llull, i vaig fer feina a altres col·legis, i una gran part als Frares Carmelites, i 5 anys a Magisteri.

En tots aquests anys sempre anava escrivint, la docència era una forma de guanyar-me la vida.

Per altra banda he fet altres oficis ocasionals: 2 anys de cap de nit a l’hotel Jaume I, 3 anys al periòdic “Baleares”, i he traduït cartes comercials (talment com en Pessoa). He lluitat molt. ¿Heu escrit alguna vegada en català?

Mai, no en sé suficient, i no tenc res en contra del català. No és el llenguatge millor per mi, per escriure la prosa que he fet. El castellà se m’ha donat. He tengut una gran formació en castellà. Don Macià Flexas em deixà molts de llibres i m’influí molt.

En alguns cercles de Mallorca se vos té per “anticatalanista” Vengué un senyor i me feu firmar un document per l’enxenyança en castellà i ¡bona la vaig fer!, era un manifest anticatalà.

No fou un error meu però s’ha malinterpretat.

En Joan Guasp me telefonà i me digué “¿què has fet?; que no me molestin, jo no he fet res a ningú. Una altra vegada no ho faria, la gent no és comprensiva. Crec que era gent de Rosa Díez que vingueren a ca meva.

La gent, en general, és malèvola. Jo no he estat mai ni amb en Franco ni he tengut mai que veure amb cap partit polític. Jo som un “bilibú”.

“Lliure amb respecte a tot”. Jo escric el que sent, i sense pensar en els demés. Som de creences molt personals. Tenc molt d’humor però també una angoixa interna. Visc per mi mateix, i molts altres no ho han fet.

Mai he tengut una paraula amb ningú. ¿Quins projectes teniu ara mateix?

No tenc ganes de fer moltes coses. Estic revisant algunes cosetes. “Biblioteca parva” és el símbol de

N’ALÍ

l’Hipocampo, el cavallet de mar, símbol de la felicitat i el benestar.

Als quasi 88 anys he escrit molt, fins i tot he escrit sobre ases, i fent això no necessit més; és el “número clausus” “El asno inverosímil”.

No tenc cap ganes d’arribar als 100 anys, tenc “alifaces” com enfermetat. Jo Als 12 anys no mir cap el futur, crec que vivim dins l’eternitat; no hi ha diferència entre el temps i l’eternitat. El temps és una rèmora i el temps serà destruït per l’apocalipsi. “Nada tiene asidero”.

Don Cristóbal, ¿quantes llengües coneixeu?

Francès, anglès, italià, alemany poc, llatí, grec un poc, més català i castellà. Vaig tenir una dona gallega que fiea feina a casa, i amb l’ajut d’un diccionari vaig aprendre el portuguès.

El llatí és una gra base. Ara, no per saber llatí s’ha de ser un bon escriptor. Llorenç Riber escrivia fluixet el seu castellà (i sabia llatí encara que no degué ser un gran llatinista). ¿Què us agrada fer fora de la literatura?

Faig poques coses. Veig passar el temps i m’entretenc en coses casolanes, i veig que visc; però no me puc dedicar al que me dedicava algun temps.

Escolt un poc de música i veig una miqueta la televisió. M’agrada molt la pintura i admirar les obres als llibres. De la televisió veig les notícies i documentals locals.

En música tenc interès per Mozart, Satie; en Bach fins un cert punt és un poquet massa fred; de tanta perfecció es perd, és molt complicat.

M’agrada la música menys complexe, m’agrada molt el cant gregorià, que t’eleva l’esperit.

Passejo molt poc, me dedic a estalviar les passes. ¿Vos agradaria tornar veure el Port d’Andratx, ara molt canviat?

Hi tenc una imatge eterna, no vull conèixer un Port més prosaic del que vaig conèixer.

El Port d’Andratx, com ja he dit, és el lloc del meu segon naixement. Abandonades les aigües del Port, vaig entrar en la dissort; però bé, és necessari conèixer i experimentar la dissort per ser ditxós.

www.nali.cat

15

VERGE DEL CARME

Festes de la Verge del Carme al Port d’Andratx Lorenzo Gutiérrez · www.andratxnews.com

Processó

Restaurante Club de Vela Puerto de Andraitx COCINA MEDITERRANEA · PAELLAS PESCADOS Y CARNES TODO TIPO DE EVENTOS BODAS · BAUTIZOS COMUNIONES, ...

Avda. Gabriel Roca, 27 · Pto. de Andratx · 07157 · Tel. 971 67 41 64

16

www.nali.cat

N’ALÍ

VERGE DEL CARME

N’ALÍ

www.nali.cat

17

VERGE DEL CARME La I Nit del Cavall, que es així com es va batiar, tengué

I NIT DEL CAVALL 2010 José Luis Vegas

un notable èxit d’assitència de públic que va envol-

Lorenzo Gutiérrez

tar tota la plaça del Port. Bots de cavalls, corregudes Dins el marc de les Festes del Carme del Port

d’anelles i carreres d’abraçats varen fer les delicies

d’Andratx, dia 17 de juliol, s’organitzà per part de

d’un públic que va vibrar mentrestant els xeremiers

l’Associacio de Carreters i Cavallistes d’Andratx i de

entonaven les seves melodies.

l’Associació de Veinats del Port d’Andratx, una festa enfocada com a principal protagonista als cavalls.

Per ser la primera edició d’aquest esdeveni-

ment, es pot treure un balanç positiu el qual anima a

18

seguir realitzant la festa en anys posteriors.

www.nali.cat

N’ALÍ

UN POC D’HUMOR

Frases o dites mallorquines traduïdes literalment Traducció (literal)

Dites mallorquines

Ha quedado como un trapo sucio ¡Volvamos, Tonina!

Hacer largo ¡Caballito, cuando eras joven! ¡Hay una buena merienda!

No me veo con corazón El negocio de la pescado frito Esto son higos de otro cesto No busques a María por la cocina ¡Vaya merienda! ¡No seas manzana!

No llevo pequeños He perdido el conejo Me hago cruces Esto no tiene consuelo ¡Hay caballito cuando eras joven!

De tu pan harás sopas ¡Ya lo vale! ¡Buen jesusito! ¡Jesús san Pablo!

Esto es una seda ¿Este que pito toca?

Ha quedat com un pedaç brut ¡tornem-hi Tonina!

Fer llarg ¡Cavallet, quan eres jove! ¡Hi ha un bon berenar!

No me veig amb cor Es negoci de na peix frit Això són figues d’un altre paner No cerquis na Maria per sa cuina ¡Quin berenar! ¡No siguis poma!

No duc menuts M’ha fuit es conill Me’n faig creus Això no té consol ¡Ai cavallet quan eres jove!

Des teu pa faràs sopes ¡Ja ho val! ¡Bon jesuset! ¡Jesús sant Pau! Això és una seda ¿Aquest quin pito toca?

DIONISIO TORRES “MANITAS” EMBALDOSADOR ESPECIALIDAD EN ALICATADOS, SOLADOS Y PISCINAS

Travesía Sa Tanqueta, 11 Movil 629 666 470

N’ALÍ

07150 Andratx (Mallorca)

www.nali.cat

19

PUBLIREPORTATGE

Inauguració de Printandratx Lorenzo Gutiérrez

El passat 9 de Juliol es va inaugurar oficialment la nova

aquest mateix carrer Baltasar Porcel (abans Via Roma)

impremta digital del nostre municipi d’Andratx. Una

on s’ubica PrintAndratx. Amb aquest mateix esperit de

empresa jove però molt ambiciosa que es dedica a la

fer feina al nostre municipi, na Joana i en Carlos han

impresió, a la rotulació i a la fotografia en totes les se-

obert aquesta imprenta que esperen pugui funcionar

ves variants. La seva fundadora, Joana Dols, comentà

durant molts d’anys.

durant el seu discurs d’inauguració, que tant ella com el seu home, Carlos Noguera, emprenen aquest pro-

Durant l’inauguració, tots els assistents pogueren com-

jecte amb molta d’il·lusió i amb la vocació de cubrir

provar insitu les diferents feines que es duen a terme a

les necessitats del nostre municipi en aquesta matèria.

PrintAndratx amb la maquinària més moderna i sofisti-

Joana Dols també va voler recordar que durant aquest

cada que han adquirit per tal de fer possible productes

2010 es compleix el 70e aniversari de l’opertura d’un

de qualitat i sense fer esperar massa als clients.

taller per part del seu padrí patern, Tomeu Dols, en

La batlessa d’Andratx, Isabel Alemany, així com una

20

www.nali.cat

N’ALÍ

PUBLIREPORTATGE

àmplia representació dels diferents partits polítics del

l’oficina de Sa Nostra, i que tant na Joana com en Car-

nostre municipi, no es volgueren perdre aquest acte,

los vos esperen per a tot el que necessiteu, des de tar-

així com nombrosos familiars, amics i clients de Print-

getes de visita, flyers, pósters, fotocòpies, rotulació de

Andratx.

barques, cotxes, lletreros, camisetes, revelat de fotografia i moltes de coses més que descubrireu en aquest

Així doncs, La imprenta digital que tant necessitava

modern local que sens dubte no deixarà indiferent a

el nostre municipi ja és una realitat. Recordau que es

ningú.

troba situada al carrer Baltasar Porcel, just davant de

N’ALÍ

www.nali.cat

21

FESTES DE SANT ELM

Festes de Sant Elm Moros i Cristians Michel’s

22

www.nali.cat

N’ALÍ

FESTES DE SANT ELM

N’ALÍ

www.nali.cat

23

REPORTATGE

Transport

Les línies de transport públic del terme d’Andratx. Breu exàmen de les parades La Línia 100 : Sa Coma– Sant Elm, la Línia 102 al seu pas pel terme d’Andratx, i la Línia Mercat. (Estudi fet el primer semestre de 2010) Jaume Bover

Lorenzo Gutiérrez · Rafel Oliver Grammatico

LÍNIA 100 La línia 100 és l’única que transcorr íntegrament dins el terme d’Andratx. Presenta algunes deficiències que analitzam a continuació, i al mateix temps proposam solucions. Comparteix una bona part del trajecte amb la Línia 102. És una línia amb horaris absurds, que no responen ni tan sols a criteris econòmics.

El més greu és la descoordinació amb els horaris de la línia 102 des Port d’Andratx a Palma, això fa que anar i tornar el mateix dia, a Palma des de Sant Elm i s’Arracó sia extremadament difícil i molest, i a vegades impossible.

De Sant Elm i s’Arracó no es pot anar al mercat del dimecres d’Andratx amb temps suficient per a fer compres o gestions administratives. Recordem que Sant Elm i s’Arracó no compten amb cap modesta oficina municipal delegada, i els horaris per anar i tornar d’Andratx no són adequats.

Al abandonar el trànsit per la carretera que passa pel Coll de s’Arracó té com a conseqüència que els veïns de la part nord d’Andratx quedin sense transport públic. L’itinerari es podria modificar i conviure amb al trànsit per la carretera del Port. La gasolina resulta cara però sembla que això no importa.

El billet és de preu únic per tot el terme d’Andratx: 1,55 i 0,75 pel de preu reduït, tot gràcies a les gestions d’un partit polític, però car. El descompte per a jubilats i pensionistes és ridícul comparat amb els preus d’altres regions i paisos, a on poden arribar a la gratuïtat tant per autobuses urbans i interurbans, trens i vaixells.

Les parades de la Línia 100 i Línia 102 disposen d’indicadors que necessiten actualitzar urgentment abans de l’arribada masiva dels turistes.. Hi ha parades que ja no existeixen, per exemple la de s’Estanc i Institut, o que no han existit mai (com la parada de la Rotonda de s’Arracó direcció del Port a la Plaça To-

24

ledo de s’Arracó), trams d’itineraris inexistents, altres que just funcionen en un sentit del trajecte, etc. En general la informació que es dóna no concorda sempre amb la realitat.

Suggerim als responsables del transport públic, del turisme, la qualitat de vida, etc. que es donin una volta per les comarques rurals i turístiques d’Astúries, Cantàbria, País Basc, Aragó, Catalunya, etc., per prendre nota de com ho han solucionat. També seria bo que aquests responsables escoltassin als usuaris reals i possibles, i sobretot que alguna vegada abans de prendre decisions viatjassin en el transport públic. Manar des d’un despatx de Palma sense conèixer el terreny ni escoltar als usuaris reials o possibles, és molt còmode i dangerós.

Fa un any el Consorci de Transport de Mallorca encarregà una enquesta per tal de saber el grau de satisfacció dels usuaris. El resultat va ser que els usuaris donaren una nota de 7,74 sobre 10 al servei d’autobuses.

No hi ha res com les estadístiques. Dubt molt que demanassin l’opinió als usuaris de la Línia 100, perquè mai de mais he trobat un sol usuari que l’afavorís amb una nota semblant. Casualitat o coses de la vida. (Vg. Part forana, 7-20 maig 2009) ANADA Sa Coma, Pere Seriol 61 Inici de la Línia en un lloc ample però descuidat.

Manca neteja. L’indicador d’horaris i trajectes està tirat en terra des de fa temps i mig tapat d’herba. No hi ha seients, paperera ni marquesina. Les herbes, batzers i demés ho invaeixen tot. La sensació és d’abandó i de forana de barri inhòspit, tot davant del Centre Cultural d’Andratx, poguent estar de forma digna, perquè hi ha lloc suficient.

Son Curt, Pere Seriol 27 No hi ha espai per a cap millora, i tal vegada no la

www.nali.cat

N’ALÍ

Transport

REPORTATGE

necessiti.

Pont d’en Terrola La parada més usada i conflictiva. Al mateix temps que hi passa la línia 100, és la parada d’arribada i sortida del poble de la línia 102. I a més és l’única parada de la Línia Mercat. És l’única del poble de la Línia 102 i la més freqüentada de totes les parades de les dues línies.

No hi ha banc, marquesina i paperera. Quan es va fer la parada comptava amb marquesina i banc però varen ser eliminats. S’ha denunciat a la premsa amb raó que quan s’aturen els autobusos provoquen una manca de visibilitat als cotxes que venen darrera. I alhora es produeixen embussaments. La situació s’agrava quan es troben estacionats dos autobusos coincidint les dues línies. Els dimecres la situación empitjora amb la coincidència de les tres línies. A més la parada es troba davant l’entrada a un aparcament d’un mercat.

A vegades hi ha un municipal que intenta controlar el tràfic però això solamente passa els dimecres i no sempre.

La solució seria construir una parada decent i amb urinaris públics sobre el torrent, engrandint el Pont d’en Terrola. Hi ha espai de sobra. Ja es sabut que l’administració mallorquina té una aversió malaltissa a la construcció d’urinaris públics, però és ben hora de posar-se al dia.

La reforma radical de la parada és la més urgent. Tal com es troba i tenint en compte el moviment de passatgers ofereix una imatge tercermundista.

Com és tradicional, haurem d’esperar que hi hagi un

Carreters Parada conflictiva. Com sia que la parada solament és per a la línia 100, i no com abans que també servia per la línia 102, l’indicador necessita actualitzar. No basta aferrar un paper amb cinta adhesiva i redactat únicament en castellà. Especialment els dimecres dia de mercat es poden veure turistes que esperen inútilment l’autobús per tornar-s’en a Peguera o a Santa Ponça. És un pèsim servei que es fa als turistes.

La parada disposa de paperera i es troba en una acera estreta i per tant perillosa, a més, incomprensivament, es troba davant una caserna de la Guàrdia Civil, en contra de les mesures elementals de seguretat.

Suggerim dues solucions: Que la parada es desplaci uns metres, desaparesgui un quiosc rovellat de propietat pública que fa anys que està tancat i en decomposició, i que s’empri parcialment un jardinet de propietat pública arrendat a l’estiu com a terrassa d’un cafè. En definitiva fer una parada digna, i que a més, es trobarà un poc més lluny de la caserna i sense problemes d’espai.

Aquest tros d’acera que proposam transformar-lo en una parada, el dimecres dematí és utilitzat com a parada de taxis. Les dues coses poden conviure.

Altra solució seria instal·lar la parada davant un edifici escolar just donant la volta. Seria la més econòmica i simple.

N’ALÍ

www.nali.cat

25

REPORTATGE

Transport

accident greu amb morts esbutzats per a que s´hi posi remei.

Volvo No té banc per seure, marquesina ni paperera, havent-hi espai de sobra, en cap sentit del trajecte.

Telefònica No té banc per seure, marquesina ni paperera, havent-hi espai de sobra en cap sentit del trajecte.

Saluet És la parada d’arribada al Port.

El banc per seure i la marquesina no són necessàries, però si ho és una paperera.

No hi ha parada de retorn, s’ha d’anar a la Llonja des Peix i això no es troba indicat provocant confusió als turistes.

Club de Vela Disposa de tot el necessari d’una parada: banc, marquesina, i paperera. Va ser construïda per una agència de publicitat.

Llonja des Peix Parada de pas per a s’Arracó i Sant Elm, i de sortida cap a Andratx, Sa Coma, i amb la Línia 102 cap a Palma. És una parada freqüentada. Disposa de banc per seure i marquesina. No disposa de paperera. Sembla que la va construir la Junta del Port.

Plaça Toledo Parada difícil de resoldre perquè conviu amb un aparcament i una plaça que de cada remodelació s’encoeix. Qualsevol intervenció deuria respectar l’entorn arquitectònic: façada lateral de l’església, edificis modernistes, locals públics, arbres que donen sombra, etc.

Posar banc per seure i una marquesina seria una solució cara, possiblement antiestètica i inútil. Allò més econòmic és deixar-ho com està.

Misteriosament va desaparèixer la paperera, que fa molta falta. La ubicació del senyal indicador de parada no es veu ni es pot respectar a causa dels aparcaments, però trobar un lloc millor seria difícil i possiblement inútil.

La plaça comptava amb una cabina telefònica que ha desaparegut. El poble es troba sense servei telefònic públic. És la manera d’afavorir les poblacions petites que té la Telefònica. Sembla que l’Ajuntament no hi té competències, però al meu entendre té el deure moral de procurar el bé dels seus ciutadans, els quals voten als regidors. En definitiva, una manera més de destruir la vida dels pobles.

Rotonda No hi ha banc per seure ni marquesina ni paperera, havent-hi espai de sobra. Té parada en el sentit d’anada i en el de tornada La rotonda també s’empra com a parada d’autocars que per les seves dimensions no poden entrar al poble.

Abans de que s’urbanitzin els solars que enrevolten la

COS & NATURA CENTRO DE ESTÉTICA PELUQUERÍA · Tratamientos corporales · Tratamientos faciales · Micropigmentación · Gimnasia pasiva · Presoterapia

· Quiromasage · Uñas esculpidas · Manicura · Pedicura

Plaza España · Tel. 971 13 61 06 www.cosinatura.com 26

www.nali.cat

N’ALÍ

REPORTATGE

Transport

rotonda, encara hi ha temps de fer una parada digna.

Cementiri Hi ha una construcció que fa les funcions de banc per seure. No hi ha marquesina ni paperera, havent-hi espai de sobra.

Jaume I Disposa de marquesina, bancs i paperera instal·lats per una agència de publicitat. La imatge de rovell, brutor i altres desperfectes resulta penosa.. Tot necessita una mà de neteja i pintura, i molta granera i lleixivet.

Manca un poc d’atenció. La parada confronta amb unes instal·lacions, probablement de depuradora, que no funcionen (abril 2008) correctament. És freqüentada per turistes i excursionistes que són atesos amb aquests espectable de deixadesa.

Na Caragola Hi ha uns bancs que serveixen, posats per l’Ajuntament que necesiten una mà de pintura. No hi ha paperera ni marquesina que s’hauria d’instal·lar de forma que procuràs sombra a l’estiu. Hi ha espai. La parada que serveix tant per anada i tornada necessita una reordenació.

Mn. Sebastià Grau, a sa Punta Blanca.

Final de trajecte. No disposa de res: bancs, paperera, marquesina, havent-hi espai de sobra.

TORNADA

N’ALÍ

No té parada al cementeri, i això no està indicat provocant problemas als excursionistes.

De retorn, des del Club de Vela a la Llonja des Peix, no passa per es Saluet No té parada en el Pont den Terrola.

Proposam fer una parada a la rotonda de l’Ajuntament.

LÍNIA 102 És la línia que enllaça el terme d’Andratx amb Palma.

Venint de Peguera, passa pel Camp de Mar i arriba fins al Port.

Utilitza al seu pas pel terme d’Andratx les parades de la Línia 100: Pont den Terrola, Volvo, Telefònica, Saluet, Club de Vela, Llonja des Peix, i de tornada Telefònica, Volvo, i Pont den Terrola, i a més la parada del Camp de Mar tant per anada com per tornada.

De retorn no passa pes Saluet.

Camp de Mar Disposa de tot el necessari a una parada: banc, marquesina, paperera. Construïda per una agència de publicitat.

LÍNIA MERCAT Solament funciona els dimecres. Vé de Peguera i no passa per Camp de Mar. Té l’única parada al Pont den Terrola.

www.nali.cat

27

PUBLIREPORTATGE

Inauguración Caixa Rural Andratx: un día que recordaremos siempre Eva Vázquez Infiesta. Delegada Caixa Rural Andratx

Lorenzo Gutiérrez

El pasado 1 de Julio celebramos la fiesta de inauguración de nuestra nueva sucursal en Andratx. Queremos transmitir desde aquí nuestro más sincero agradecimiento a todos los asistentes: a la alcaldesa Isabel Alemany, a todos los regidores del municipio, al párroco Bartolomé Bosch, a nuestro presidente, a nuestros jefes, a los compañeros de otras oficinas, a familiares y amigos en general.

Fue un acto que vivimos muy intensamente y que disfrutamos al 100%. A pesar de haber repartido a contrarreloj 5.000 cartas de presentación invitando a nuestra fiesta a todos los vecinos del término municipal, no pudimos llegar a todo el mundo. Desde aquí nuestras

28

www.nali.cat

N’ALÍ

PUBLIREPORTATGE

disculpas y nuestro deseo de que vengáis a conocer-

Mi compañero Miguel y yo queremos también agra-

nos.

decer la gran acogida que hemos tenido en el escaso

Es un orgullo poder abrir una sucursal bancaria en es-

tiempo que lleva la sucursal abierta. Muchas gracias

tos tiempos, que no son fáciles para nadie, en el pue-

a nuestros nuevos clientes y, a los que aún no lo sois,

blo donde hace ya 5 años que vivo, y cerca de mi

estaremos encantados de recibiros.

adorado S’Arracó, donde he pasado todos los veranos

En Caixa Rural tenéis todos vuestra casa.

de mi vida. Caixa Rural no podía dejar de estar en Andratx.

N’ALÍ

www.nali.cat

29

POLÍTICA

MOCIÓ DEL PP AL PLE DE L’AJUNTAMENT

d’anys varen colocar per fer el moll, alguna inclús amb cantó rodó que les fa úniques, sense oblidar les cinc o sis escales que baixen fins l’aigua.

DON LLORENÇ SUAU SIMÓ membre del grup municipal del Partit Popular d’Andratx presenta per a la seva consideració en el Ple de l’Ajuntament d’Andratx la següent MOCIÓ.

El motiu principal d’aquesta remodelació és la falta d’amarris als ports de les Balears, cosa que ens fa pensar que enlloc d’haver-hi barques de bou, hi haurà quatre o cinc pantalans, similars al que ja hi ha, que faran que el Port d’Andratx perdi el seu encant en aquest aspecte i pareixerà un “club de vela” dins el Port.

TITOL: PROPOSTA QUE ELEVA EL PARTIT POPULAR PER A REVISAR L’EXPEDIENT D’EXECUCIÓ DEL PROJECTE DE MODIFICACIÓ DEL MOLL DE PESCADORS DEL PORT D’ANDRATX EXPOSICIÓ DE MOTIUS Fa uns mesos es va adjudicar el projecte de remodelació del moll de pescadors del Port d’Andratx per part de la direcció general de Ports del Govern de les Illes Balears. Aquest projecte trasllada les barques de bou, i tots els estris de pesca, al moll petit conegut com “Farito”.

El projecte, que creim que no ha estat exposat a la gent al Port d’Andratx, i sí a Palma, té un cost de dos o tres milions d’euros.

El projecte no té en compte la tradició i la idiosincracia del Port d’Andratx; les barques de bou i les xarxes que romanen damunt el moll, formen part de la cultura i la tradició d’aquest Port mariner. Els visitants i turistes consideren un atractiu el fet de que els estris de pesca estiguin damunt el moll.

Inclús el projecte, en un futur, pot suposar la desaparició de l’àrea popularment coneguda com s’Avaradero, una actuació que faria que desaparegués un bocí de la història del Port d’Andratx, i un dels llocs més estimats pels residents del nucli.

El fet de que tota la setmana, des de les sis del matí a les cinc de l’horabaixa, les barques estiguin fent feina a la mar, fa que el Port d’Andratx tengui un mirall d’aigua, gairebé únic a tota Mallorca. D’aquesta manera es pot gaudir de veure les pedres que fa molts

No ens hem d’oblidar que la majoria de les barques amarrades als molls flotants són de transeunts, cosa que fa que a vegades tirin la brutícia dins l’aigua amb les conseqüències que té després per a la gent que es passeja per allà, al veure la brutícia que sura damunt l’aigua.

Tenint en compte que la competència del moll és de la direcció general de ports del Govern de les Illes Balears, no es pot oblidar que el patrimoni sempre quedarà per aquest municipi. És per aixó que consideram que l’Ajuntament hi té qualque cosa a dir, sense interferir a altres organismes amb competències, però el PORT ÉS D’ANDRATX. PROPOSTA D’ACORD

Primer.- Instar al Consell Insular de Mallorca per a que declari l’àrea popularment coneguda com s’Avaradero del Port d’Andratx com Bé d’Interés Cultural (BIC) i incloure dita àrea al catàleg de bens protegits de l’Ajuntament d’Andratx.

Segon.- Instar al Govern de les Illes Balears i a la direcció general de Ports, a paralitzar el projecte i a negociar amb l’Ajuntament, els veïnats, associacions i tot el Port d’Andratx, la conveniència de remodelar o no el moll de pescadors, vistes les inquietuds creades als residents i veïnats del Port amb aquest projecte.

A Andratx, a 19 de Juliol de 2.010.

A LA BATLESSA DEL EXCEL·LENTÍSSIM AJUNTAMENT D’ANDRATX

Podemos ajustar nuestras tarifas a sus necesidades en: · Asesoría Fiscal y Laboral · Declaración de Renta · Contabilidad Sociedades y autónomos · Contratos de Alquileres Avda. Gabriel Roca, 1 · Local 22 07157 Port d’Andratx Tel. 971 67 34 87 · Fax 971 67 39 15 www.jppalmer.com 30

www.nali.cat

N’ALÍ

POLÍTICA ÚLTIMA HORA PLE DE LA CORPORACIÓ MUNICIPAL EN SESSIÓ ORDINÀRIA 29.07.2010 A LES 13 H. RESUM I COMENTARI DAMUNT DOS PUNTS QUE CREIEM ESPECIALMENT IMPORTANTS. Estudi de viabilitat del projecte d’un aparcament soterrani a Andratx.Intervé el sr. Femenias explicant que ocuparia la zona pública compresa entre c/ Carreters, Jaume Tortella, Son Esteva, que creua la carretera d’Estellencs amb un cost de 6.000.000 €, amb 250 places en règim de concessió per 35 anys, la necessitat és evident, el lloc a prop de la zona centre i comercial del poble.

El P.P. te dubtes sobre la viabilitat del projecte per l’alt cost d’inversió, s’interessa per si s’establiria l’Ora al carrers voltant; el sr. Femenias també assegura no tenir la certesa de que alguna empresa podria estar interessada però que els tràmits s’han de fer partint d’aquest estudi de viabilitat (afegim nosaltres que es podria repetir el cas del recentment acabat “Centre de dia”, està inactiu perquè a cap empresa li ha interessat) La Sra. Batllessa diu que per no incrementar costos s’ha descartat una edificació prevista a la part superior de l’aparcament utilitat a fixar.

Votació.- Equip de govern, PSOE – UM – PSM a favor 10 vots.

Oposició, P.P. abstenció 7 vots.

Proposta del grup municipal del Partit Popular per revisar l’expedient d’execució del projecte de modificació del moll de pescadors del Port d’Andratx.

No intervé el sr. Porsell (portaveu) ho fa al seu lloc el sr. Suau que a la seva exposició de motius creu que amb aquest projecte queden afectats, història, cultura, tradicions, etc. Que la possible instal·lació de nous pantalans semblarien un segon Club de Vela, la postal que als seus 43 anys sempre ha vist per donar pas a una nova que no sabem com serà; demana que el vell varadero sigui declarat BIC per preservar-lo de futurs plans, s’hauria de traslladar el sortidor de carburant actual. Ports tendria una inversió de uns 3.000.000 €, restaria aparcaments, les xarxes son un atractiu, no veiem avantatges en aquest projecte diu que com en altres ocasions per iniciatives populars s’han modificat actuacions, com el traçat de la carreters del port, rotonda de Son Esteva, etc.

Creu que si la petició es fa en forma d’iniciativa popular de rebuig, altres casos s’han donat a pesar de tenir projectes fets, no hi veuen cap avantatja, demanen que cada partit que forma l’equip de govern opini.

Respon a la petició per part del PSOE, el sr. Femenias, dient que si cregués que el 100% dels motius fossin veritat votaria a favor, però no ho son i lo principal és que per febrer 2010 s’adjudicà l’obra a la UTE. Puerto de Andratx per una quantia de 1.308.625 €, si no s’ha començat l’obra és per que a petició d’aquest equip de govern es demorés fins passat l’estiu.

La sra. Batllessa s’estranya d’aquesta moció, fora de temps, sembla com si vostès no haguessin fet la feina ben feta, no és pot crear inseguretat jurídica que doni pas a indemnitzacions que el Govern Balear (ports) no

N’ALÍ

pot assumir, que el sr. Manel Patiño, que fou director general de ports i litorals parla amb les parts que es podien sentir afectades en especial els nostres pescadors que veuen bé el canvi d’ubicació.

El sr. Puigserver diu que la història no pot condemnar l’activitat econòmica del Port, en especial el seu sector primari, la pesca, podria votar a favor o en contra, però considera la inutilitat de la moció del PP; també intervé el sr. Manera que diu que el PSM s’abstindrà, el pla director hauria de haver esta iniciat abans de crear un conflicte d’interessos per que les coses s’han fet al revés, el Port té moltes coses a solucionar com que altres zones les terrasses eviten que els vianants puguin anar vorera de mar, que alguna escala d’aquestes que ens duen a la mar estiguin tapades, tot s’hauria de solucionar, a la votació, els vuit vots de PSOE i UM i l’abstenció del PSM rebutgen la moció del PP. A les primeres files del públic representants de l’Associació de comerciants i veïnats del Port d’Andratx, anomenada 9-26 que com és natural la remodelació total del port els podria beneficiar el que és just, creiem noltros, tothom s’hauria de beneficiar sempre que els primers siguin en general tots els portenys i els que visiten aquest lloc, encara amb encant, el nombre de visitants que anualment ens visiten així ho demostra.

OPINIÓ.Si aquest expedient s’inicià al 2007 s’adjudicà al 19.02.2010 que ha estat a la pàgina web de Ports IB es troba el projecte (sr. Manera mostra i digué que els hi passaria, al BOIB n. 72 de 13.05.2010 consta l’adjudicació incloses unes fotos que mostren abans a on estaven les xarxes, una imatge magnífica del far exterior, sense passarel·la i poques cases al fons de l’imatge (camí san Carles a més d’una amplia explicació dels objectius principals que copiem: - La utilització racional del litoral i els seus recursos naturals, harmonitzant el sistema portuària amb la planificació territorial urbanística i la preservació del litoral d’acord amb els seus valors culturals, paisatgístics i mediambientals.

- Fomentar la participació de agents econòmics i socials en la política portuària.

- Incrementar la qualitat en la prestació de serveis als usuaris - Aconseguir una major agilitat a la gestió d’acord amb criteris d’eficàcia, eficiència i bona administració.

- Fomentar l’activitat econòmica dels ports - Autosuficiència financera “PORTS IB” no és un servei gratuït són els recaptadors de tota la primera línea en quant a ocupació, les remodelacions que es facin també aniran encaminades a fer calaix allà on puguin i les terrasses són per ells un bon ingrés, ens haurem d’acostumar a veure una nova postal del Port del que molts es beneficien; el que repetim, és just.

www.nali.cat

Alberto Andonegui.

31

CULTURAL

Pregó de les Festes d’Andratx: La bibliografia d’Andratx. El que hi manca.

Jaume Bover

Lorenzo Gutiérrez

En el passat pregó de les festes de Sant Pere (Andratx en la ficció i la recerca), vaig presentar un resum de la bibliografia d’Andratx, tant del que ja estava publicat com del que hi mancava per investigar, segons els meus personals interessos, i amb múltiples suggeriments per a la investigació.

Obres generals Els programes de festes del terme d’Andratx, del segle XX, serveixen quasi solament per estudiar la publicitat local. En canvi els programes d’altres pobles (Llucmajor, Campos, Felanitx, Inca, etc.), són una autèntica miscel·lània d’estudis sobre la localitat.

Les Jornades d’estudis locals haurien de servir per donar a conèixer les noves investigacions sobre el terme en qualsevol camp, i deixar de reproduir textos de Joan Baptista Ensenyat o Ramon Rosselló - les obres d’aquests autors poden servir de base per a noves recerques -. De la mateixa manera que els Premis Andratx tenen un jurat que garanteix la qualitat de les obres presentades, resulta lògic que la publicació de les actes, amb diners públics, hauria de superar un nivell de qualitat.

A les bases de les pròximes convocatòries es podria suggerir els temes de recerca com fan a altres institucions.

Publicacions periòdiques desaparegudes per ara i que convé recuperar: Ecos de S’Arracó, 1929 La Voz de Maria, Andratx, 1931 Maricel, Andratx, 1928?-1936 S’Aguilot, editada per l’OJE local, el 1965 Es Port : revista de la Asociación de Vecinos del Puerto de Andratx, 1987 Viva Mallorca : Das Inselmagazin, Port d’Andratx, 1995 Bioline : Magazine fur einschones, Andratx 2000 Religió La literatura religiosa andritxola es ínfima comparada amb la d’altres pobles: els tridus, quinaris, septenaris, novenaris, sermons històrics, sermons de quaresmals, etc., són rars.

32

Els goigs i les estampes resulten escasses. L’estampa mes reproduïda es la de la Mare de Déu de la Trapa.

En el camp de l’etnologia religiosa manca conservar els tocs de campana, nombrosos abans i avui reduïts al mínim, i sovint mecanitzats.

Els butlletins parroquials tenen una vida breu i resulta molt difícil localitzar-los a les biblioteques Per exemple: A Dios, 1961, Parròquia de Santa Maria d’Andratx : full informatiu No he sabut trobar res imprès sobre la maçoneria a Andratx, i això que al cementeri d’Andratx hi ha tombes amb insígnies maçòniques. Tampoc he trobat res escrit sobre la presència dels Testimonis de Yehova.

Ciències Socials Els butlletins dels partits polítics tenen una vida molt curta, i a més al no complir-se sempre la Llei del Depòsit Legal, no arriben a les biblioteques.

Publicacions escolars que convendria reunir i conservar: C.P. Es Vinyet : revista escolar 1977 Pantaleu : revista escolar del Colegio Público de Andratx, 1978 Punt de trobada : revista escoles-família = revista escuelas-familia, 1999 Ramon Llull informa, 2001 Ciències de la vida Els rars estudis geològics d’Andratx són de 1920 i 1950, sense continuació malgrat tenir una orografia complicada i difícil apte per l’estudi i la investigació La flora i fauna presenta una gran abundància de producció dedicada a sa Dragonera, però la resta del territori sembla un desert. És que no hi ha fongs, algues, plantes, insectes, crustacis, peixos, aucells, rèptils, petits mamífers, etc., a la resta del territori?

Ciències aplicades Sembla que els rellotges de sol s’estan inventariant.

La Regidoria de Patrimoni ha anunciat que dedicarà un punt de lectura amb la recepta de la Greixonera d’Andratx, que es una recepta molt reproduïda als receptaris i l’única que porta el nom d’Andratx.

www.nali.cat

N’ALÍ

CULTURAL Lingüística i literatura Existiren literats andritxols dels qual es sap molt poca cosa.

Fra Antoni Joan (¿-1652), franciscà, primer escriptor andritxol. Escriví: Obra metrica en alabanza de la Purisima Concepcion (Valencia ; Impr. de Alvaro Franco, a la Pelleria Vieja, 1597). Obra no localitzada Joan Pagès, poeta i moliner del s.XIX. Josep Francesc Vic i Sastre (1827-1850), poeta i traductor.

El millor reconeixament als nostres dramaturgs, Jaume Roca i Bauçà, Antoni Coves i Ensenyat, l’amo en Toni Planes, i Baltasar Porcel, seria representar alguna obra seva per qualque grup local (sembla que n’hi ha quatre).

M’agradaria localitzar Murder in Majorca (1961), l’edició en castellà de la qual, porta el títol Cita en Andraitx (México 196.?), de Paul Tabori (1908-1974), autor de la Historia de la estupidez humana.

Belles Arts Suggeresc que els edificis construïts en el terme municipal i creats per arquitectes que han merescut una menció honorífica per la seva bellesa sien respectats, reconeguts i protegits. I els edificis d’ús públic com l’estudi de Barbara Weill o l’aulari d’Antoni Castell i Salvà, Simona, també guardonats, mereixen una distinció especial.

En quant a l’escultura, es dedica un premi a la figura d’Onofre Alemany, un gest molt merescut. Però manca un catàleg de la seva obra, i una breu biografia en la Gran enciclopèdia de Mallorca.

En ceràmica manca un estudi sobre les teuleres del terme i la seva producció.

Els fumerals fets per Jaume Roca estan inventariats, ara manca protegir-los amb una ordenança que es publicarà prest i que promet molt.

Manca una difusió de les fotografies antigues recuperades (Arnau Pou i Pujol (1887-1940), Rafel Ferrer etc, En quant a la música ja està localitzat Himne al Port d’Andratx, d’Antoni Calafat i Vera, “Pino” (¿-2008), gràcies a la gentilesa de la seva vídua.

Els discs gravats pel grup Luna 70 el 1973 i 1977,

N’ALÍ

com el gravat per Sebastián y Dorin el 1975, no es troben a cap biblioteca.

També manquen gravacions dels orgues restaurats d’Andratx i s’Arracó.

Els depliants sobre l’excursionisme a peu estan en perill perquè de cada vegada més es tanquen camins.

Les guies turístiques sembla que tenen una llarga vida. Sovint es copien unes a les altres, informen de banalitats i obvietats, i a més a vegades les il·lustracions són obsoletes. Encara hi ha a la venda edicions actuals il·lustrades amb fotografies d’època amb cotxes Seat 600!

Els butlletins d’associacions esportives també són efímers i de localització difícil, com és el cas de C.D. S’Arracó, (2004) Geografia El primer llibre dedicat a s’Arracó fou una Descripció geogràfica del poble de s’Arracó, de 1908, de Bartomeu Esteva i Salvà, ara d’imminent reedició (agost 2010).

Arqueologia Les troballes arqueològiques de la Regidoria de Patrimoni, Carles Hernández i Gelabert, Francisco Javier Aramburu-Zabalza Higuera, etc., qualque dia es publicaran, amb el perill que els propietaris dels terrenys arqueològics hi fassin xalets “endosados” a sobre. A Mallorca tot és possible!

Història La documentació andritxola que es conserva en l’Arxiu Diocesà de Barcelona podria recuperar-se en suports electrònics. Cal considerar que no n’hi ha massa. El més interessant són els llibres de capbreus, una còpia dels quals es dipositarà prest a l’Arxiu Municipal.

La qüestió del lul·lisme a Andratx – un tema important del segle XVIII – es troba en estudi.

Victoria (Palma, 1940), és una obra commemorativa de l’acabament de la Guerra Civil i de la victòria de les tropes franquistes. Hi col·laborà el fotògraf andritxol Rafel Ferrer. No consta a cap biblioteca.

www.nali.cat

33

HISTÒRIA

Publicacions Locals

Les coses de N’Alí fa 20 anys

Num. 45 - ABRIL 1990

34

www.nali.cat

N’ALÍ

HISTÒRIA

Publicacions Locals

N’ALÍ

www.nali.cat

35

HISTÒRIA

Cronicó

El Cronicó de Mn. Miquel Pujol “s’Escolà” Any 1908

Taller de Pintura y Decoración Eleuterio V. Moreno Nos avalan más de 30 años de experiencia Cabina para lacado

Habana, 6 - 07150 Andratx Tel. 971 235 492 / 609 744 742 eleuteriomoreno@terra.es

36

www.nali.cat

N’ALÍ

Gremi Sucrers i Candelers, 14 nave A · 07009 Pol. Son Castelló · Palma de Mallorca Tel. 971 43 22 78 · Fax 971 43 22 87 www.temel.net · www.temeld4.com

FORD FOCUS DIESEL AÑO 2004 80.000 KM 6.500 EUROS

N’ALÍ

www.nali.cat

37

I NIT DEL FESTES DE LA VERGE DEL CARME 2010

Fotos: Lorenzo Gutiérrez

38

www.nali.cat

N’ALÍ

L CAVALL

N’ALÍ

www.nali.cat

39

INNEC NECESSARI ENCARA QUE NO T’HO SEMBLI, CADA DIA PERDEM MOLTS DE LITRES D’AIGUA INNECESSÀRIAMENT. NO TUDIS L’AIGUA, ESTALVIAR-NE ÉS UN DEURE DE TOTS.

40

www.nali.cat

N’ALÍ

HISTÒRIA

Publicacions Locals

Setmanari “Andraitx” 13 març de 1976

N’ALÍ

www.nali.cat

41

CREACIÓ LA LUZ La luz que penetra en mi vida, hoy no la puedo coger, todavía no la quiero, ni la puedo comprender.

quiere decir que aprendo a abrir los ojos sin tus besos.. quiere decir que olvido..amor... que yo te olvido. como un morirse lento...a pedazos... yo me acostumbro...amor..yo me acostumbro.. y acostumbrarse es una cosa oscura... es una cosa eterna...sin caminos.. como un caer...caer en el vacío...

Qué difícil es saber si de verdad he vivido, o simplemente he tenido la sensación de crecer.

Cada momento que pasa, hoy sí lo quiero vivir, pero me encuentro agobiado no sé si por el cercano pasado o por lo que ha de venir.

Tal vez sea más sencillo de lo que uno se piensa, o tal vez más complicado de lo que ven los demás.

Puede que lo más apropiado, esté quien esté a mi lado, sea moverme hacia delante…… …..Jamás hacerlo hacia atrás.

lejos...estás lejos... tu mano corta el pan para otra boca.. lejos...suenan tus pasos...y como yo sé que suenan... lejos...amor...muy lejos... y allí dónde mi angustia está sin ecos... tu sonríes...tu eres...y no sabes...amor.. con cuánta sangre... con qué amarga paciencia... con cuánta fuerza...yo olvido... yo deshago mi sueño...y me acostumbro.... amor....y me acostumbro...

Maricarmen

Mateo Felipe

TU CASTIGO

DESAPEGO yo me acostumbro...amor...yo me acostumbro.... a estar sin tí...¿lo entiendes?... quiere decir amor...que ahora no amanece...

después de tu traición..no he vuelto a verte... te ocultas porque temes que algún dia... exclame en alta voz para perderte... !esa mujer que pasa ha sido mía!... no temas nada soy hidalgo y fuerte... y en mi honradez de caballero...fía... guardaré tu secreto hasta la muerte... !antes que divulgarlo...moriría!... no seré yo...que fuí feliz contigo... quien salpique de lodo tu semblante... tendrás el desengaño por castigo... algún dia llorando como loca... me llamarás a gritos y tu amante... las manos viles..te pondrá en la boca..

Maricarmen

42

www.nali.cat

N’ALÍ

CARTES AL DIRECTOR ASI RECIBE EL PORT D’ANDRATX AL TURISMO El Port d’Andratx recibe al turismo a principios del mes de julio con una cantidad de basura inusual en puntos de recogida selectiva.

Es la imagen que nunca se debe dar a los visitantes, turistas y residentes en el municipio.

La falta de actuacion por parte de la administracion local hace que se tengan que ver situaciones tan lamentables como las de las fotos.

Si hace un mes el PP denunció que las playas estaban en un estado lamentable, ahora es la imagen de basura por varios rincones estrategicos de la zona del Port d’Andratx.

Incluso la adjudicación tardía de las playas ha hecho que el concesionario trabajase en la playa del Port d’Andratx a principios de julio para limpiar las algas y basuras de la pequeña playa del port dando a este núcleo una imagen lamentable para los turistas, residentes y visitantes

N’ALÍ

La falta de planificación por parte del Ayuntamiento, en especial de la regiduria de Medio Ambiente hace que el Port d’Andratx tenga una imagen lamentable.

Ya no valen excusas de si no hay dinero o que el gobierno central obliga a devolver créditos.

Hay unas actuaciones mínimas que la administración tiene que ejecutar y procurar que hechos como el que denunciamos no se tengan que volver a producir

www.nali.cat

PP Andratx

43

CULTURAL

Edició

Una de llibres EDITORIAL MOLL Antoni M. Alcover RONDAIES MALLORQUINES D’EN JORDI DES RACÓ Contades per Francesc de B. Moll i el quadre escènic de Ràdio Popular Les rondaies gravades en aquests CDsformen part del gran Aplec de rondaies mallorquines d’en Jordi des Racó, que va escriure Antoni M. Alcover. Durant més de cent anys els mallorquins hi han vist reflectida fidelment l’anima del poble en la seva prosa riquíssima. L’any 1959, gràcies a Ràdio Popular, les Rondaies... cobraren una nova vida, a través d’un equip de locutors dirigits pel filòleg Francesc de Borja Moll, que les féu arribar als oïdors amb un grandíssim èxit. Pràcticament exhaurida la darrera edició dels cassets que se’n va fer, hem cregut convenient masteritzar digitalment el material radiofònic original --que comprèn algunes gravacions no editades en casset-- i oferir-lo en 24 CDs d’una qualitat de so impecable. El segon lliurament d’aquesta col·lecció consta dels volums 7, 8, 9, 10, 11 i 12.

EDITORIAL MOLL Montserrat Garcia Ribas COM L’ÚLTIM JOC DE MAI Premi Bernat Vidal i Tomàs 2010 Com l’últim joc de mai s’inscriu dins la tradició poètica de la paraula i el silenci; una poesia que posa la paraula com a centre, amb la seva solitud essencial, envoltada de silencis. Paraula que remet a l’origen del llenguatge; paraula al desert, errant i sempre fora de si mateixa, que és alhora paraula sagrada i paraula del cos. Una poesia que intenta recuperar la innocència de la paraula originària, sempre nova, sempre descoberta per primera vegada. Aquesta tradició poètica, que té les seves arrels en l’orfisme i la tradició mística, arriba a la modernitat per mitjà de Stéphane Mallarmé, i continua en diferents moments del segle XX amb poetes essencials com Giuseppe Ungaretti, Paul Celan, Salvador Espriu i José Ángel Valente, entre d’altres. Com l’últim joc de mai és un sol poema fragmentat enmig de silencis, els espais en blanc, que també signifiquen. Hi ha brevetat, concisió extrema i intensitat lírica. És una poesia que intenta portar la paraula al límit, potenciant les imatges, forçant la sintaxi i els significats; cercant la il·luminació sobtada i la màxima expressivitat.

Montserrat Garcia Ribas (Castellbell i el Vilar, Barcelona, 1964) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, i llicenciada en Psicologia i diplomada en Professorat d’EGB per la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa com a psicòloga del treball i les organitzacions en una empresa. Des del 1972 resideix a la ciutat de Manresa.

44

www.nali.cat

N’ALÍ

POLÍTICA

Sostenibilitat Alberto Andonegui

Definició: Característica o esta segons el qual poden satisfer-se les necessitats de la població actual i local sense comprometre la capacitat de generacions futures per atendre les seves pròpies necessitats.

Avui veiem que no s’ha fet bé, estam i estarem compromesos molt de temps, de res valdran les amenaces d’entregar les claus de l’Ajuntament a en Zapatero. Per elevació no es millorarà el finançament local tan despreciat pels qui governen, no podrem seguir pujant imposts a totes les administracions, en època de crisis no veiem per lloc aquests rebrots verda que algú va veure. Que Déu li conservi sa vista.

Diu un veïnat nostre a la seva pàgina web: “ Desarrollo sostenible significa no vivir más allà de nuestras posibilidades”.

Stephan Schmidheiny.

Miràvem els pressuposts del nostre Ajuntament, exemple: Any 2000.- 8.716.520€ Any 2009.- 24.490.875 € (s’ha triplicat en deu anys, a qui li han augmentat els sous, les pensions, els seus estalvis, etc?) També veurem que el 2010 s’havia retallar un 7,8 en relació a l’any anterior).

L’àmbit del desenvolupament sostenible el podem dividir conceptualment en tres parts, ambiental, econò-

N’ALÍ

mic i social: - Ambiental: difícil de recuperar, el nostre poble ja no té la forma d’un bacallà com deia en Baltasar Porcel, la costa encimentada, el camp abandonat…

- Econòmic: Un desastre, som molt més però no per viure bé, les mancances son de tot tipus, la gent consumeix el mínim no dona per més.

- Social: depèn del econòmic.

Resumint: La sostenibilitat que no es va fer abans, l’haurem de patir avui i obligats, no ens queda més remei, no tenim varetes màgiques, ni ningú multiplica els pans i els peixos, diuen ara els qui en saben d’això, naturalment no els polítics, que en sortirem allà pel 2012. ¡Que així sigui!

Acompanyam un pressupost de l’any 1957, aquells temps si que eren de sostenibilitat però com avui, per força, a pesar de que hi havia superàvit.

www.nali.cat

45

PUBLIREPORTATGE

El Taller “Escola de Ponent” de Restauració de Mobles, compleix 10 Anys Elvira Galindo

Cap a 1930, na Rosa, a l’edat de 7 o 8 anys, quan no es podia dormir, s’entretenia en treure les petites peces de marqueteria de zinc del capçal del seu llit. Enguany, na Marga, la seva filla, recuperà aquest llit i el rescatà. Després de restaurar-lo, el gaudirà uns quants anys més. Tal vegada el torni a restaurar el seu nét...

seva aparença inicial i es deixin emportar en el temps.

Agraeixo a tots i cadascun dels alumnes que han passat o que segueixen al taller-escola de Ponent, per haver compartit amb tots ells aquestes historietes i aquesta “passió-hobby” que és la restauració del nostre mobiliari.

N’Angelita recorda com feia els seus deures amb la seva germana assegudes a la tauleta-buffet de la seva àvia. Quant l’estava restaurant descobrí amb emoció que la seva germana, sens dubte, en un instant d’avorriment, havia firmat amb el seu nom en un costat del buffet, fent-li marques. Quedà totalment adobat però la firma restà intacta. Ara s’ha convertit en una taula d’ordinador a on les seves filles, també fan els seus deures...

Pots venir a aprendre a restaurar qualque moble seguint les tècniques tradicionals.

També pots aprendre la restauració del policromat i pa d’or.

De tant en tant ens reunim per a cordar.

Aquest dia cedeixo el comandament a en Mateu i na Magdalena, que són els mestres en aquesta matèria i que em convertiren en alumna!...

I així inacabables històries evocades i transmeses pels mobles que són retornats a la vida. Són part de noltros, són el nostre petit patrimoni.

Som n’Elvira, també em diuen carinyosament “profe” o “seño” i seguesc animant a tothom que tengui mobles amagats o més bé abandonats als garatges, que els rescatin i coneguin la satisfacció de retornar-los la

46

www.nali.cat

N’ALÍ

PUBLIREPORTATGE Les classes començaran el setembre. Són grups de només 5 persones. Pots triar l’horari de dematí, horabaixa o vespre.

També restauro mobles per encàrrec, i si compro alguna peça especial (com aquesta còmoda que destaca per la seva originalitat i fina marqueteria), un cop restaurada la poso a la venda.

I com no, l’esforç es veu recompensat no tan sols a nivell personal, però també en general i llavors s’improvisen berenars casolans de primera categoria i sopars de celebració tots junts, en els quals no hi manca el bon humor. Al cap i a la fi, això també és restauració!

Ni ha que arreglen cadires Altres repassen canteranos I no vos dic mentides Com diuen es gitanos.

Quan es mobles estan acabats Queden com nous i brillants I tots queden encantats Mai s’haguessin pensat Que fos obra de ses seves mans.

M’he trobat qualque vegada Que han duit per berenar Tant si són coques com sobrassada Són coses que fan amistat I sa festa no és pagada També surten a sopar I a ningú li sap gens de greu Quan han acabat I cadascú paga lo seu.

Si vos voleu apuntar Obert estarà es portal Jo vos puc assegurar Que anirà fenomenal Vos o passareu de lo lindo Ho dic de veritat Ja que amb n’ELVIRA GALINDO Hi tenc una bona amistat GASPAR CREIXELL

TALLER-ESCOLA DE PONENT RESTAURACIÓ I CONSERVACIÓ DEL MOBLE ANTIC

GLOSSA Fa deu anys varem muntar Amb molta d’il·lusió Un taller de restauració Que li dem “DE PONENT” A on hi ve un grup de gent Que amb entusiasme i entreteniment Aprèn a restaurar.

CLASES DE RESTAURACIÓN A PARTIR DE SEPTIEMBRE TRABAJOS DE RESTAURACIÓN POR ENCARGO ELVIRA GALINDO LUCENA Calle Cervantes 7 ANDRATX

Són persones de totes edats Que venen a reparar mobles Ni ha de fadrins i de casats I tots ells són molt nobles Perquè a mi m’ho han demostrat.

N’ALÍ

TEL.687.444.851 www.nali.cat

47

ZONA ESPORTIVA

Piragüisme

Piragüisme del Club de Vela del Port d’Andratx Guiem Alemany

CAMPIONAT DE BALEARS DE KAYAK DE MAR El dissabte dia 12 de juny es celebrà al port de Maó el Campionat de Balears de Kayak de Mar per a Infantils de segon any, Cadets, Júniors i Seniors.

Els Infantils feren un recorregut de 3 Km. mentre que els Cadets en feren un de 10 Km. Els nostres Infantils, James Christopher i Jaume Cladera quedaren en 3ª i 5ª posició respectivament, mentre que en Cadet, David Koopman feu un 5è lloc.

XVIII VOLTA A SA DRAGONERA En la primera setmana del mes de juliol es celebrà la XVIII edició de la Volta a Sa Dragonera, participant-hi els piragüistes del Club de Vela, tant de les categories inferiors com les de Senior i Veterans, en aquest tradicional esdeveniment.

III COPA DE PROMOCIÓ AL PARC DE LA MAR En la segona setmana de juliol tingué lloc la Copa de Promoció en el Parc de La Mar, a Palma. La prova es desenvolupà durant tot el matí amb una calor xafogosa. Hi participaren per primera vegada tres prebenjamins nostres, que han començat enguany, fent tots tres una extraordinària regata.

Resultats: Benjamí Home: 2 Alberto Corral 4 David Reina Ramírez 5 Kieran Guirado Benjamí Dama: 1 Esther Corral 4 Sara Puigdelmar Aleví Dama: 1 Sara Katie Mac Dermott 3 Mireia Reina Ramírez Aleví Home A: 4 Nazarie Cherlot Infantil Home B: 4 Rubén Guirado 6 Tomás Oliver Infantil A: 2 James Christopher Cadet Home: 11 David Koopman Aleví Dama K-2: 1 Mireia Reina – Sarag Katie Mac Dermott 3 Sara Puigdelmar – Esther Corral Aleví Home K-2: 4 Nazarie Cherlot – Alberto Corral 6 Kieran Guirado – David Reina Infantil Home K-2: 6 Rubén Guirado – Tomás Oliver Cadet Home K-2: James Christopher – David Koopman

48

www.nali.cat

N’ALÍ

ZONA ESPORTIVA

Piragüisme

N’ALÍ

www.nali.cat

49

ZONA ESPORTIVA

Futbol

Record d’un futbolista andritxol Pep Palmer Calafell (2a. part) Alberto Andonegui

Esteva Palmer Calafell i família

Juvenil Real Madrid, any 1970 (segon per la dreta de peu)

C. F. Castilla, l’any 1972 (al centre de peu)

1969.- Arriba en Pep Palmer a Madrid, per integrar-se amb els juvenils A. Del Real Madrid, no havia complit encara els 17 anys, el gran ull esportiu que mira per tot arreu, s’havia fixat amb ells, coneixia el que significa el bot, el Real Madrid, trata d’inculcar als seus jugadors els valors que el poden dur a triomfar a un món que no és fàcil, perque la competència és forta.

Any rera any s’incorporan més joves a aquests grans equips; l’exigència, dedicació, comportament, caràcter és el que es cerca; en Pep que tenia fort caràcter

especialment que el convertia en un jugador competitu, era un defensa que no es limitava a marcar i no abandonar el seu lloc en el camp, cosa que ja feia al S.D. la Salle (San Felip) li agradava córrer la banda i centrar perquè els seus devanters poguessin rematar, avui es denominen “carrileros”. Alguns entrenadors de l’època no ho permetien, no tardà gaire en ser titular, el número 3 era seu, inclòs alguns caps de setmana jugava també amb l’equip d’aficionats, el Madrid donava importància a aquesta competició, avui desapareguda. No tot era entrenar, també els estudis eren obligatoris per el Club, l’arquitectura agradava a en Pep, però era una carrera llarga i ni ell ni ningú podria saber quants d’anys estaria al Real Madrid, optà per fer estudis de dibuix tècnic, disseny, interiorisme, per si algún dia li podien servir.

S’allotjava a una pensió tutelada del Club a l’avinguda “nuestra señora del recuerdo” a Chamartín a prop de la ciutat esportiva, avui desapareguda i sembrada d’altes torres (es diu que fou la salvació econòmica del real Madrid) però això és una altra història que no ens interessa gaire. Llegim als mitjans de comunicació que el gran Paco Gento va viure 5 anys a una d’aquestes pensions, irònicament diu avui als jugadors que arriben al primer equip els hi cerca vivenda a La Moraleja.

1969.- Al Real Madrid jugaven entre altres: de Felipe, Benito, Manolo Sanchís (pare), Pirri, Zoco, Velasquez,

50

www.nali.cat

N’ALÍ

ZONA ESPORTIVA

Futbol Amancio i Gento.

Presidia: Santiago Bernabéu Entrenava: Miguel Muñoz Encara no existia el Castilla, era el Plus Ultra, fins 1972.

Als juvenils entrenaven a prop d’aquelles figures i inclòs alguns partits d’entrenament que els estimulaven pensant un dia ser ells els titulars. Entre l’arribada a Madrid i 1972, Palmer, C. F. Castilla, l’any 1972 fou campió de juvenils, de castella i d’Espanya, campió d’Espanya d’aficionats e internacional juvenils en diverses ocasions. L’any 1971 jugà la pretemporada amb el primer equip, disputant el lloc al veterà jugador gallego Zunzunegui, va estar inclòs convocat amb el primer equip, però no arribà a jugar; es veu que a Muñoz li costava donar oportunitats als joves jugadors de la pedrera. El 1972 ja al Castilla C.F. fou titular indiscutible i capità a pesar de que feia el servei militar a Getafe (aviació), foren companys Gorospe, Morgado, Uceda, Vitoria i tants altres; tots amb al mateixa il·lusió. En primer lloc passà al primer equip; l’arribada del Cordobés, Verdugo possava les coses més difícils parlà Molowny (aquell gran tècnic de la casa) que en diverses ocasions havia demanat a en Pep que es tallàs els cabells i el bigot que li agradava dur, les normes del club no escrites aixì ho aconsellaven, no creiem que fos motiu suficient per dificultar el bot, ansiat i definitiu.

Molowny inicia gestions amb diversos equips que el sol·licitaven, fou el Reial Burgos, equip que havia es-

N’ALÍ

tat a primera i hi volia tornar, un peculiar president, Martínez Laredo asumia la gestió.

Volem afegir que en Pep havia jugat amb Del Bosque un any amb juvenils i aficionats, precisament ell fou moneda de canvi pel fitxatge de Verdugo, era habitual al Madrid, cedia jugados per que ho fessin a una categoria superior, que la que tenia el Castilla, no Servei Militar, Aviació a Getafe, l’any 1972 retenia massa als jugadors, així Palmer, amb 20 anys, passava al Burgos, la seva carrera futbolística continuava no molt enfora de Madrid. continuarà ...

Pròxima part a N’Alí C.F. Burgos

www.nali.cat

51

ZONA ESPORTIVA

Ciclisme

Club Ciclista Andratx - Bimont Abilio García

XVIII TRIATLÓ DE SÓLLER

Ja són 18 edicions del triatló de Sóller, que la converteix en la prova degana de Mallorca, i com és habitual, es comptà amb una nombrosa participació andritxola que completà una actuació històrica. Miquel Capó es feu amb el subcampionat i Miguel Fernández Miniño finalitzà tercer de la general absoluta. En la resta de categories, José Antonio Muñoz fou tercer en Júniors, Viktor i Abilio feren primer i segon en categoria B, i Juanan segon en categoria C. Per equips la victòria fou per al CCAndratx.es-Bimont, la qual cosa significà la guinda del pastís per al nostre club.

l’ermita de Betlem, i finalitzant-se la prova al bell mig de la plaça d’Artà. Abilio García acabà segon, només superat pel guanyador de les quatre darreres edicions, el local Toni Miquel Amorós.

TRIATLÓ CROSS DE PORTO COLOM Viktor Vovrusko s’emportà una merescuda victòria

TRIATLÓ CROSS D’ARTÀ En aquesta prova hi hagué un altre pòdium per als nostres representants del club, que es realitza sobre la bicicleta de muntanya vorejant les muntanyes de

52

www.nali.cat

N’ALÍ

ZONA ESPORTIVA

Ciclisme en la segona edició del triatló de Porto Comol, mentre en categoria femenina Katie Soos acabà segona també.

TRIATLÓ DE PORTO CRISTO Gran actuació del nostre club al conegut Triesport de Porto Cristo, amb un segon lloc de Juanan, un sisè per a Piti i un setè per a Abilio, que aconseguiren que la victòria per equips fou per al nostre club.

CAMPIONAT DE BALEARS D’AQUATLÓ Es disputà a Camp de Mar el passat diumenge dia 18 de juliol, sobre una distància de 2,5 Km. de cursa a peu, 1 Km. de natació i altres 2,5 Km. de cursa a peu per finalitzar. La victòria i el títol de campió de Balears fou per al nostre company Viktor Vovrusko, per davant de Lucas Mola i Toni Oliver. Destaquem també l’actuació de Juanan que es quedà a les portes del pòdium amb un quart lloc. Javi, José Manuel i Jaime completaren l’actuació dels nostres, aconseguint la victòria i el títol de campió de Balears per al CCANDRATX.ES-BIMONT per equips. En quant a les fèmines, la nostra companya i única representant en la prova, Katie Soos, es feu amb el títol de subcampiona de Balears.

N’ALÍ

www.nali.cat

53

ZONA ESPORTIVA

Escacs

Club Escacs Andratx

Joan Moreno i Angel Oliver, Campions dels Torneigs Escolars del Port d’Andratx i Sant Elm Ramon García Astorga anirà al Campionat del Món Sub-8 (Grècia) del 19 al 31 d’octubre Rafel Oliver Grammatico

TORNEIG ESCOLAR DE LES FESTES DE LA VERGE DEL CARME AL PORT D’ANDRATX El diumenge dia 18 de juliol, tingué lloc el torneig d’escacs per a infants i joves, a la Llotja del Port d’Andratx, en el marc de les festes patronals.

16 jugadors i jugadores es donaren cita en l’esdeveniment esportiu, fent-se un torneig a sistema suís a 6 rondes.

En resultà guanyador en Joan Moreno, que feu 6 punts sobre 6 possibles, guanyant totes les partides i desplegant un gran joc. En segon lloc, quedà en Ramon García (només 7 anys) amb 5 dels 6 punts possibles, només perdent amb el campió. I el tercer lloc fou per Juanmi Expósito, amb 4 punts, quedant en una excel·lent posició, perquè és un sub-10.

Aquí en tenim els resultats: CAMPIÓ: JOAN MORENO 6 Punts SUBCAMPIÓ: RAMON GARCÍA 5 Punts TERCER: JUANMI EXPÓSITO 4 Punts 1r SUB-16: CATALINA ZANOGUERA 4 Punts

54

2n SUB-16: ANGEL OLIVER 3,5 Punts 1r SUB-14: DIEGO DE CLARES 3,5 Punts 2n SUB-14: ANTONIO RUIZ 3 Punts 1r SUB-12: XISCO SERRANO 3 Punts 2n SUB-12: ERIC ALEMANY 3 Punts 1r SUB-10: TIAGO ASTORGA 3 Punts 2n SUB-10: JESÚS DE LA TORRE 2 Punts 1r SUB-8: TOMEU UMBERT 2 Punts 2n SUB-8: PEP GARCÍA 2 Punts MEDALLES: ALVARO ROMERO 2,5 Punts TOMEU ZANOGUERA 1,5 Punts MARIA FERRER 0 Punts La regidora d’Esports, Cecília Ferrer feu l’entrega dels trofeus i medalles als jugadors i es dirigí al públic, tot encoratjant als joves jugadors a seguir practicant esport.

La organització va córrer a càrrec dels membres del Club Escacs Andratx: Pep Borrás, Angel Oliver, Alfonso Moreno i Rafel Oliver.

www.nali.cat

N’ALÍ

ZONA ESPORTIVA

Escacs

TORNEIG ESCOLAR A LES FESTES PATRONALS DE SANT ELM El passat diumenge dia 1 d’agost es feu el torneig escolar a les festes de Sant Elm (passeig peatonal). Hi participaren un total de 14 jugadors, de diferents categories, des de sub-8 fins a sub-16.

En aquesta ocasió es feu una lliga, tots contra tots, jugant-se així idò 13 partides en total, durant quasi bé 3 hores de competició.

Quedà finalment campió n’Angel Oliver (sub-16) amb 12 de 13 punts possibles, fent un molt bon joc, empatat a punts amb el segon classificat: Ramon García (sub-8) que també feu 12 punts, però que perdé amb el campió. En Ramon desplegà el seu joc agressiu i arrodoní una gran actuació malgrat la seva extrema joventut. En tercer lloc quedà amb 11 punts Joan Moreno, qui va perdre amb els dos primers. El quart fou n’Eric Alemany, que duu molt poc temps al club i que feu un torneig excepcional, amb 10,5 punts dels 13 possibles. Cinquè fou Miquel González, amb 8 punts i un molt bon joc (fou el primer de la classificació no integrant del club d’Andratx).

Aquí tenim la classificació per categories:

N’ALÍ

CAMPIÓ: ANGEL OLIVER 12 Punts SUBCAMPIÓ: RAMON GARCÍA 12 Punts TERCER: JOAN MORENO 11 Punts 1r SUB-16: ERIC ALEMANY 10,5 Punts 2n SUB-16: MIQUEL GONZÁLEZ 8 Punts 1r SUB-14: CATALINA ZANOGUERA 7,5 Punts 2n SUB-14: DIEGO DE CLARES 7 Punts 1r SUB-12: SICO SERRANO 7 Punts 2n SUB-12: ANDREU ROCA 1 Punt 1r SUB-10: JESUS DE LA TORRE 4 Punts

www.nali.cat

55

ZONA ESPORTIVA

Escacs

2n SUB-10: PEDRO LLINÁS 4 Punts 1r SUB-8: TIAGO ASTORGA 5 Punts 2n SUB-8: MATIES PÉREZ 1 Punt MEDALLA: ANDREU HENALES 1 Punt Cecília Ferrer feu entrega dels guardons als jugadors i dirigí unes paraules per animar-los a continuar, a gaudir de l’esport, i a seguir aprenent i practicant.

Pep Borrás, Angel Oliver, Alfonso Moreno i Rafel Oliver, s’encarregaren de la organització del campionat.

56

www.nali.cat

N’ALÍ

ZONA ESPORTIVA

Escacs RAMON GARCÍA ASTORGA ANIRÀ A GRÈCIA DEL 19 AL 31 D’OCTUBRE AL CAMPIONAT DEL MÓN Finalment, el nostre jugador sub-8, Ramon García (7 anys) acudirà amb la seva família i un entrenador del club d’Andratx, al Campionat del Món d’Escacs sub-8, que es disputarà a Grècia (Porto Carras - Haikidiki) del 19 al 31 d’octubre.

A Grècia s’hi concentraran més de 1.500 jugadors de tota la geografia mundial, de les diferents categories, des de sub-8 a sub-16, en un macro-campionat que serà el primer que disputa un jugador del nostre club.

Ramon García també serà el primer jugador mallorquí que jugarà un Mundial sub-8, i en quant al nostre municipi, serà un dels pocs en haver participat en un Mundial, tal vegada després d’Antonio Lupiáñez (atletisme), Macià Alemany (vela), i algun altre que se’ns pugui oblidar.

En Ramon és un jove al·lotet de només 7 anys, que duu només un any jugant a escacs, i que ha sorprés tothom, per la seva valentia en el joc, la seva rapidesa mental i les ganes de guanyar contínuament, que el duu a guanyar partides fins i tot perdudes a vegades. Té un joc incisiu, que no dóna treva al rival fins a aconseguir l’escacs i mat, a vegades en molt poques jugades.

Al Campionat d’Espanya (Linares) feu un molt bon campionat, quedant entre els primers i demostrant tenir un joc molt pràctic i letal. Al Campionat del Món, tot serà molt més complicat, òbviament, però pot esser una gran experiència per a aquest jove jugador, que està creant escola al nostre club, encoratjant a altres jugadors a seguir les seves passes i a aprendre cada dia un poc més aquest bell esport.

N’ALÍ

El passat diumenge dia 8 d’agost, un grupet d’alumnes de la nostra escola d’escacs, acompanyats per Pep Borrás i Rafel Oliver, acudiren a una classe magistral del Gran Mestre Internacional espanyol (menorquí), Paco Vallejo, en el marc del campionat d’Espanya per equips de segona categoria, disputat a l’hotel Santa Ana, de Cala Major.

Paco Vallejo explicà dues partides seves en un mural, davant una seixantena de joves escaquistes.

Finalment el nostre grup es va fer una fotografia amb el Gran Mestre.

www.nali.cat

57

ZONA ESPORTIVA

Vela

Club de Vela del Port d’Andratx Rafel Oliver Grammatico

Sardinada i Hissada de la Bandera Blava

58

www.nali.cat

N’ALÍ

ZONA ESPORTIVA

Vela

Concurs de Dibuix

N’ALÍ

www.nali.cat

59

ZONA ESPORTIVA

Vela

Vela adaptada

60

www.nali.cat

N’ALÍ

ZONA ESPORTIVA

Vela

Excursió en vaixell

N’ALÍ

www.nali.cat

61

ZONA ESPORTIVA

Ciclisme

Marc Perpinyà Gelabert “Verda” Ciclista Alberto Andonegui

Esteva Palmer Calafell i família

Nascut a Nantes (França) 1932; als 7 anys els seus pares tornen a viure a S’Arracó, el seu poble, havia acabat la guerra civil espanyola i començava la segona guerra mundial; temps escolar breu i cercar feina a ciutat, al poble com per tot n’hi havia poca, a un forn a on feia d’aprenent i repartidor. A la seva feina trobà amistats aficionades al ciclisme i ho va provar, li agradà i fitxa per C.C. Sa Vileta, per tenir llicència en regla, als 15 anys començà a participar i als 17 començà a guanyar, en especial la carrera tradicional del 18 de juliol d’Educació i Descans i fou subcampió de Balears en ruta per aficionats. Entre els anys 19501953, va participar a més de 200 curses de tot estil: americanes, velocitat, puntuació, australianes, fons en pista, eliminació, especialment al velòdrom de Tirador (Palma), Manacor i Campos a altres pobles tenien la clàssica “voltadora” de terra, Santa Maria, Llucmajor, Felanitx, Inca, Etc. La seva activitat era intensa, les

Guanyador, carrera 18 de juliol. A la dreta el corredor de Sineu, Francisco Alomar, que fou 3er.

(1949)

62

En Marc entrant a Can Prima per fer la seva partida de Truc curses d’un dia als pobles, especialment, tenia bons premis, alguns fins a 200 pts per el guanyador (el jove Marc guanyava 150 pessetes al mes a la seva feina), aquestes curses tenien l’atractiu econòmic de les primes que compensaven l’esforç i dedicació, es guanyaven bons diners en aquell temps.

Em desplaçava vàries vegades a Barcelona, anualment es disputava el matx Catalunya – Mallorca, que també vaig guanyar, l’incentiu eres 400 pessetes per participar, de les que em quedaven 200 una vegada pagat el vaixell, la pensió i el menjar. Record especial per les festes d’Andratx, Port, S’Arracó i Calvià ( com anècdota et puc contar que vaig trobar un altre andritxol que estava a França, també forner, parlarem i ens possarem d’acors ell correria per facilitar-me l’esprint si no hi ha-

Guanyador a Manacor (1950)

www.nali.cat

A Tirador en primer plan.

(1951)

N’ALÍ

ZONA ESPORTIVA

Ciclisme

Carrera al Port d’Andratx. Darrera Guiem Timoner (1950)

Carrera Algaida. Guanyador d’una prima.

Darrera Bover, Turat i Timoner (1950)

via fuites i si ell guanyava ens repartiem el premi, com així va ser, era i és en Tomeu Pujol que després tengué el cafè nou a sa plaça). Així era el ciclisme al meu temps, vaig córrer a algunes curses amb els andritxols Biel Palmer “Joanaina” i Macià Alemany “Taumet” que eren 12 i 11 anys més vells, ells participaren inclòs a grans voltes, Espanya, Catalunya, Llevant, etc. Jo em vaig conformar a Mallorca i a Catalunya, estic content de que la meva vida ciclista no fos llargar però si exitosa. A apart de les curses que vaig guanyar també se’m tenia en compte com a esprinter, riu i afegeix, no així a la muntanya que se m’atravessava un poc molt.

El 1954, any de servei militar, sense sort al sorteig, ens diguerem a Ciutat que aniriem a Melilla, però no fou així, si no a Ceuta, ens trobaren tres andritxols que ferem comparsa, Sebastià Palmer “Podera”, Miquel Vich i jo, que allà trobarem un andritxol, en Jaume Juan “Can Rostit” que era cuiner al casino militar de Ceuta, al carrer real, tenia bones amistats entre els oficials i ens procurà un bon servei militar.

El meu destí era defensa química, assumpte de gasos i bombes, en Miquel a Sanitat, les nostres reunions eren freqüents, parlaves de les nostres coses a Andratx i S’Arracó, ara més de 50 anys enrera els joves no han de fer el servei militar, abans et xapava per enmig, con-

dicionava la teva vida, la feina, l’estat civil. Et voldria contar una anècdota de les sopes a Ceuta, teniem ganes de menjar-ne, però en Jaume “de Can Rostit” ens digué que no sortirien bones, ens faltava l’ingredient principal, les sopes, el pà que teniem allà no era bo, tot té sol·lució, en Sebastià “Podera” va escriure a son pare que aleshores feia feina a S’Almudaina per que n’hi enviàs, així ho va fer el bon home, parlà amb el capità de l’Estela, uns dels vaixells d’en Flexas i el pròxim viatge cap a Ceuta ho envià; dia gran per els quatre andritxols, ens empeçolare unes abundants sopes mallorquines, que recordaven la nostra terra, tot és possible com es veu.

Acabat el servei militar (maig) em vaig casar al novembre, i així segueixo, els meus pares tenien en explotació agrícola la finca de Can Mayol entre S’Arracó i Sant Elm, vaig decidir ajudar-los, teníem vaques, ovelles, porcs, conills i aviram el que no teniem era diners com la majoria de gent que feia que emigressin, la meva família ja ho havia fet. La nova situació familiar m’allunyà del ciclisme i del seu món, S’Arracó aleshores estava lluny d’aquest món que vaig viure uns 10 anys, la bicicleta quedava aparcada però llesta per una passejada amb els amics; em demanes com era aquell temps respecte al ciclisme, per posar-te un

En primer terme, Marc Perpinyà (1951)

Campió de Balears de persecució (1952)

N’ALÍ

www.nali.cat

63

ZONA ESPORTIVA

Ciclisme

Amb Miquel Vich, Jaume Juan “C’an Rostit” (1954) exemple, si tenia una cursa a Manacor, em desplaçava en bicicleta, feia la cursa i tornava a Ciutat sempre en bicicleta, quants de melons, raïms i altres fruites a les voreres de les carreteres, recordo uns tirs a l’aire que un pagés ens fer. També et diré que en més d’una ocasió vaig correr per exemple dissabte horabaixa a Campos a on romaniem diumenge dematí a Manacor i l’horabaixa a Petra. Em parles sobre el material, et diré que si tenia bon material, els meus familiars de França m’abastien de lo millor, el meu agraïment. Tornarem a ciutat, el pare possà un forn i després m’he dedicat al sector dels queviures, sempre per santa Catalina, avui ja ho veus quasi amb 78 anys, passo el cap de setmana i els estius a S’arracó, vida familiar i fer el truc amb els amics, avui a Can Prima, el renovat bar que el jove Jacques regenta.

Al nostre abast alguns números de la revista “Mallorca deportiva” prova dels seus èxits ciclistes i també de que hi havia d’interès. Destacam, Mallorca i Baleares jugaven a 2ª divisió, forta rivalitat. A Jack el negro, tocaven “musilandia”, “trocantes” i al vedette del Folies Bergere de Paris, Nicole Blanchery, que viu a sa Mola del Port i que fou dona de Pedro Otzoup. Els dimarts a la plaça de bous a les 22:30 h. Lluita lliure, s’omplia la plaça per veure Tarrés, Jim Oliver, Lamban, Chausson, etc. Bous n’hi havia cada setmana a l’estiu. ¿Quin temps era millor abans o ara? La resposta natural pels que ho visqueren entre ells en Marc.

Un gelat d’ametlla casolà ha acompanyat la xerrada amb en Marc Perpinyà, home agradable, conversador amb bona memòria que ens ha fer viure el seu món com si fos ara.

Pasejant pel carrer Real Miquel Vich i Marc Perpinyà (1954)

64

Servei Militar a Ceuta (1954)

www.nali.cat

N’ALÍ

ZONA ESPORTIVA

Natació Sincronitzada

Club de Natació Sincronitzada Andratx Joana Cortés

El passat mes de juny es va realitzar a INCA l’Interescuelas de natació sincronitzada on va quedar en primer lloc una de les nines de l’escoleta des Club Sincro Andratx, enhorabona a ella i les altres nines que també hi participaren del nostre club.

També es va realitzar l’exibició per Sant Pere al Palau esportiu d’Andratx, on les nives varen poder demostrar la feina que han dut a terme durant aquesta temporada.

Esperem que la temporada qui ve tengui tant de fruits com aquesta.

Bon Estiu a tots.

Vos volem recordar que el mes de setembre tornam a començar la temporada.

Si alguna nina està interessada a provar que es posi en contacte amb el club.

Telf:686583917

També es va celebrar el campionat de Balears de Natació Sincronitzada al poliesportiu de Sa Pobla, on les nostres nines varen quedar en tercera posició en categories de infantil i juvenil, tant en solitari com en combo; a totes elles la nostra enhorabona tant pels resultats com per la seva feina diària.

Durant aquests darrers messos s’han celebrat els campionats de natació sincronitzada nacionals tant en categoria infantil com aleví, on aquestes nines han deixat un bon nivell dins aquestes competicions on han tengut que esforçarce molt per poder tenir un nivell per aquests tipus d’esdeveniments.

N’ALÍ

www.nali.cat

65

IN MEMORIAM

Mestre Tomeu Esteva, in memoriam Ens ha deixat un dels grans mallorquins Rafel Oliver Grammatico

Es fa difícil tenir que parlar d’una persona com Mestre Tomeu, a més a més, després d’haver-ho fet fa tan sols dos mesos, amb motiu del nomenament d’un carrer a Andratx com a: BARTOMEU ESTEVA, MESTRE CUINER. Es fa costa amunt xerrar d’aquest andritxol il·lustre, d’aquest andritxol tan bon professional en la cuina mallorquina, com ningú més, i sobretot, tan bona persona. Costa molt parlar del seu traspàs recent.

Mestre Tomeu es mantingué serè i humil, fins i tot en els moments de restar moribund a un llit de la clínica Juaneda, on morí dilluns dia 9 d’agost, amb 90 anys fets el dia 15 de juny. En Tomeu nostro, assentí lleument les meves paraules en la visita

www.reformasandratx.com

que li vaig fer a la clínica, tranquil i serè, sense fer cap gest de més, com a rendit a l’evidència, i sempre respectuós amb la situació, encara que fos tan dolenta i negativa.

Tenc un record invariable de Mestre Tomeu, un record que es desplega en un inabastable reguitzell d’exhibicions humanes, sense pretensions però, a l’abast de molts pocs mortals d’aquest món, a l’abast de poques persones. Era una persona íntegra d’una forma indescriptible. Mai li vaig veure un gest inapropiat ni una paraula dissonat, ni un silenci massa llarg ni massa curt. Tenia una educació excelsa, molt difícil de veure a Mallorca.

Aquests 90 anys seus (1920-2010) són una mostra d’una vida quasi bé perfecte, de seguretat en un mateix i de gran responsabilitat envers els demés. Mestre Tomeu ens ha ensenyat a tots com es fan les coses: tant en la professió i les relacions de feina, com en el tracte humà a tots els nivells. És una llàstima que aquest exemple de persona ens hagi deixat. Ara es retrobarà amb la seva esposa, i ens seguirà indicant el camí bo, el camí de la perfecció i bonhomia.

Fins sempre Mestre Tomeu.

RENOVACIÓN MAQUINARIA TREN DE LAVADO CON ESPUMA ACTIVA SERVICIO DE LAVADO A MANO INTERIOR Y EXTERIOR VEHÍCULO 15 €

66

www.nali.cat

N’ALÍ

IN MEMORIAM

S’Arracó ha perdut un amic En record de Pere Melià Llopis Mateu Alzina

Hi ha persones que passen per la vida, pel nostre costat, i desapareixen en les ombres del temps. Han pogut, fins i to, arribar a ser amics, però no ens deixen l’herència d’una frase, un gest, la rialla d’una broma.

Són, tal vegada, víctimes del pas del temps o de la nostra dinàmica del viure o de la seva pròpia incapacitat per projectar-se als altres.

En Pere Melià Llopis no ha estat un d’aquests. I això que pels que el tractarem podem dir que no s’esforçà massa ni per mostrar-se graciós o ebullent. Va ser ell i punt.

Noblesa pura.

Ell, i ja parlam dels seus darrers anys, va veure passar la pel·lícula del dematí de cada dia des de la tauleta (sempre la mateixa) davant d’unes galetes i un tassó de llet, en el seu establiment de Can Viguet a S’Arracó.

Dins aquell capet callat es prenia nota de cada moviment que estàs passant dins el local. Mai groller o amb una paraula més altra que l’altra, conversava amb generositat des de la trona que era la seva cadira, element que ningú li va discutir mai, tal vegada per allò de que havia estat guàrdia civil. I barman a l’hotel Roma i a l’Esplèndid del Port de Sóller, i pare de na Maria, en Pep i na Masiana (ànimes autèntiques avui de Can Viguet), comerç que ja va per la cinquena generació de servidors dins la mateixa família.

N’ALÍ

www.nali.cat

En Pere s’havia casat amb na Margueritte Rosselló Vich, una raconera nascuda a França, i deixat Sóller i tota la família. Ja a S’Arracó passats els anys de la feina intensa, es pogué dedicar en Pere a la dona i a la família. I als amics que en va tenir molts.

Avui aquella tauleta està tota sola.

Però molts de cors es senten agraïts per l’amistat i el bé que en Pere els va saber transmetre. Ell sí ha deixat herència.

Gràcies, bon amic.

67

PÀGINA PARROQUIAL

Nova proposta de preparació d’iniciació cristiana Mn. Joan Bordoy i Gibert

Si hi ha un comentari comú per molta de gent és el referit a que l’Església no arriba als joves i manco a les persones de mitja edat.

Una realitat és també que només s’estima el que es coneix i moltes de vegades dins l’Església existeix un desconeixement mutu per part de les dues parts. Per part de la gent del carrer l’Església és un club tancat de quatre capellans avorrits i farcits de patrimoni, executant algunes actuacions amb els més pobres o les missions i poca cosa més. Per altra banda, els que freqüentem més l’Església, ens queixem de que només acudeixen a nosaltres per tenir les excuses per fer festetes, que no tornen per res a L’Església i que simplement ens utilitzen i no ens respecten gaire.

Dins aquest context de desconeixement tots dos grups hi perdem molt. Per una part el grup de cristians “practicants” es va empobrint i el missatge de Jesús, que és el més important, no arriba a molta gent, que de ben segur, li aniria molt bé conèixer-lo.

Una de les poques ocasions que es pot entrar en contacte amb les famílies joves és quan s’atraquen per demanar la primera comunió, les comunitats parroquials intenten oferir una petita formació per garantir qué és el que es va a celebrar. Sovint les famílies ho viuen

UNITAT PASTORAL D’ANDRATX Estadístiques sacramentals de l’any 2010 Mn. Joan Bordoy i Gibert

JUNY 2010 Funerals Dia 2: Adolfo Garcia Robles (Santa Maria d’Andratx) Dia 11: Pasqual Cortés Aguillar (Santa Maria d’Andratx) Dia 21: Miquel Moreno Bosch (Santa Maria d’Andratx) Dia 21: Pablo Bujosa Moll (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx) Dia 22: Gabriel Pujol Bosch, (Santa Maria d’Andratx) Dia 22: Margalida Francisco Mas (Santa Maria d’Andratx) Dia 24: Gabriel Bonet Torres (Santa Maria d’Andratx) Dia 25:Mercedes Castro Ortega (Santa Maria d’Andratx)

68

com una curolla del capellà, un incordi o un passar pel tub capritxós. Un altre moment crític esdevé a l’hora de programar les celebracions, a on no coincideixen els criteris cristians amb els comercials i socials.

Davant aquest panorama és ben hora que intentem fer alguna cosa. És un fet que la catequesi tradicional no dóna els resultats esperats.

Els nins i les nines gaudeixen molt, però els pares i mares normalment es limiten a acompanyar-los i poca cosa més. Si els pares no en volen, no en volen els fill, això és així.

Intentem conèixer el pares, i no es tracta de fer-los catequesi ni voler adoctrinar-los, sinó entrar en contacte. Que la comunitat conegui de primera ma el que els preocupa i quins són els seus anhels i que ells coneguin què és la nostra fe i els nostres valors.

Arran del nou curs 2010 – 2011, la parròquia posarà en marxa una nova forma de fer aquesta preparació.

Unes trobades que tindran com objectiu la família en la seva totalitat.

RECORDEU: LES INSCRIPCIONS DE CATEQUESI SÓN ELS DIMECRES DE SETEMBRE DE 18h. A 20h. A LA RECTORIA DE SANTA MARIA D’ANDRATX

Baptismes Dia 12: Valery Lisbet Fuentes Hernández (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx) Dia 19: Ines Guinard Escolano, Sergi Carcelen Canoves (Santa Maria d’Andratx) Dia 27: Amanda de Souza Soares de Silva i Nicolas Iacomo de Souza (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx) Bodes Dia 22: Laura Estarella i Sabastià Garcia (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx) Dia 19: Aina Cuart i Miquel Mates (Santa Maria d’Andratx) Dia 19: Rocio Barceló i Daniel Diaz (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx) Dia 26: Mónica Bermudez i Francisco (Ntra. Sra. del Carme Port d’Andratx)

www.nali.cat

N’ALÍ

CUINA

Receptes de cuina de l’escola d’adults Posar el cuscus dins una olla. Dins una altra olla bullir aigua amb una pastilla d’avecrem, quan estigui llesta l’afegim al cuscus fins cobrir-lo, tapar-ho i esperar.

Tallar el pebrot, les cebes, la colflori i el bacon a trossets petits, se li posa la sal, el pebre i el pebre bord. Es sofregeix tot. Quan està llest es barreja amb el cuscus, es remou dos minuts i llest per servir.

ALBÓNDIGAS DANESAS Ingredientes: 500 gr. de carne de cerdo y ternera mezcladas.

2 huevos.

50 gr. de cebolla picada.

1 tacita de harina.

1 tacita de pan rallado.

1 tacita de leche.

1 tacita de agua con gas.

Sal y pimienta.

Mercedes Cepero

Preparación: Se amasan todos los ingredientes dejando reposar la masa durante media hora.

Se hacen bolas y se fríen.

Se pueden acompañar de una salsa hecha con un paquete de “Bear Naise” (marca Knorr). Leche y margarina.

Andy CUSCUS A LA TITA ADELA Ingredients: 300 gr. de cuscus.

1 pebrot vermell.

1 manat de cebes tendres.

1 colflori.

2 paquets de bacon.

1 pastilla d’avecrem.

Oli, sal, pebre i pebre bord.

Aigua.

HOJALDRE DE TRES FRESAS CON NATA Ingredientes: Una base de hojaldre.

500 gr. de nata.

75 gr. de azúcar en grano.

250 gr. de fresas.

Azúcar glas.

Canela o cacao en polvo.

Preparación: Cocer el hojaldre y dejar enfriar.

Montar la nata con el azúcar.

Abrir el hojaldre y rellenar con la nata montada y las fresas a trocitos, tapar y espolvorear el azúcar glas, la canela o el cacao (al gusto).

NOTA: Se puede utilizar cualquier fruta.

DIFICULTAD: Baja.

Dolores Granada

Elaboració:

N’ALÍ

www.nali.cat

69

MIRADA ENRERE

Alberto Andonegui

Nascuts l’any 1928 D’esquerra a dreta: els dos cosins Macians Bonet Ensenyat, Norat “de Son Xina”,Tomeu “Molinera”, Miquel “Ca’n Nadal”, Pedro Palmer “de Ca’n Mingos”, Tolo Jofre (Pare Jofre) i Pep Bonet.

Asseguts: Joan Ensenyat “Ca’n Fassé”,Toni “Bielino”, Biel “Saletes”, Lluís “ de Ca’n Vey”, Jaume “Picassa” i Biel Mir “des Saig”

Nascut l’any 1932 Esquerra a dreta (drets): Biel “Carnicer”, Toni “Ca’s Municipal”, Pedro “Lluc”, Joan “Picassa”, Toni “de Ses Cases Baixes”.

Asseguts: Mateu “Vilé”, Joan “Capa”, Marc “Verda” i Gaspar “Bordoy”

Meravellosos anys 60 Drets: Carlos Ayats, Sebastià Bonet “Matis”, Ramon “Damas”, Tolo “Ca’n Andreu” i Ramon Simona.

Agenollats: Joan “s’Escolà” i Toni Parets

AGARA

COMPRA AL MUNICIPI D’ANDRATX, TOTS HI SORTIREM GUANYANT És un consell de N’Alí 70

www.nali.cat

N’ALÍ

MIRADA ENRERE

Jaume Bover

Fadrins d’Andratx i de Sa Coma Anys 20 El primer de la fila, Josep Bover i Ensenyat, “Garriga” Foto Ferrer d’Andratx

Festes de Sant Agustí de s’Arracó Anys 20

Tres fadrines ciclistes de s’Arracó.

Al principi del carrer França.

La d’enmig és Francisca Pujol Rojas, de Ca’n Joan Gran Anys 20

N’ALÍ

www.nali.cat

71

FELICITACIONS

Una Arraconera, Catalina Flexas Ensenyat, de “Can Matinada” Cumpleix cent anys a Salon de Provence (França). Felicitats

¡¡ MOLTS D’ANYS, NERE!!

De tota la família

JA TENS 5 ANYS. MOLTS D’ANYS, EDURNE!!

Felicitats a Carme i Rafel Sánchez Pérez, pels seus 4 i 2 anys

Felicitats a Joan Oliver Pérez, pel seu 14e aniversari (02/08/2010)

Felicidades princesita!!

18 de Agosto del 2010

Envia les teves fotografies de felicitació a l’adreça: C/ Llibertat, 20 d’Andratx (GRATUÏT) e-mail: 971136199@telefonica.net 72

www.nali.cat

N’ALÍ

MENT ÀGIL

Passatemps

2. ¿CONÈIXES ANDRATX?

1. SOPA DE LLETRES

SudokusWeb.com

Sudokus diarios gratis para imprimir 8 Noms de material d’escacs

4. ON ÉS N’ALI?

3. SUDOKU

Troba’l amagat dins la revista

Sudoku de nivel Fácil del día 11/08/2010

9 6 9

1

Sudoku:

8

5

6

8

4

1

9

3

7

2

1

6

5

9

1 5 2 7 8 3 4

9 4 3 8 6 5 1

4 1 6 2 9 7 3

3 9 7 5 4 8 2

5 7 2 8 1 3 9 6

1 3 6 7 9 4 5 2 8

8 9 2 3 5 6 1 4 7

Solución al Sudoku de nivel Fácil del día 11/08/2010

Completa el tauler (subdividit en 9 quadrats) de 81 caselles (disposades en 9 files i columnes) omplint els quadradets amb els números del 1 al 9. Números que no s’han de repetir en cada fila, ni en cada columna, ni en cada quadrat.

4

6

1

2

8

6

3

7

2

Jeroglific: SI + N + D + RIA = SÍNDRIA

6

6

8

1

7 4

SOLUCIONS

5

5

6

7

8

3

1

2

4

8

6

7

1

9

3

3

2

2

4

3

5

4

3

7

7

6

8

On és N’Alí?: Pàg. 62

1

Página 2/2

4

© 2005 - 2010 http://www.SudokusWeb.com

9

Conèixes Andratx? : Casagratis s l’Avinguda Sudokus diarios para imprimir de Sant Elm (vora la rotonda)

5. JEROGLIFIC

SudokusWeb.com

AFIRMACIÓ + NITRÒGEN + 500 + NIL FEMENÍ Fruita estiuenca

Sopa de lletres

N’ALÍ

www.nali.cat

73

AGENDA

Antoni Roca

FARMÀCIES DE GUÀRDIA Del dia 14 al 17 d’agost - Farmàcia Alemany.

Dia 18 d’agost - Farmàcia Ginard.

Dia 19 d’agost - Farmàcia Noguera.

Dia 20 d’agost - Farmàcia Arsuaga.

Del dia 21 al 24 d’agost - Farmàcia Bennasar.

Dia 25 d’agost - Farmàcia Arsuaga.

Dia 26 d’agost - Farmàcia Ginard.

Dia 27 d’agost - Farmàcia Noguera.

Del dia 28 al 31 d’agost - Farmàcia Alemany.

Dia 1 de setembre - Farmàcia Noguera.

Dia 2 de setembre - Farmàcia Arsuaga.

Dia 3 de setembre - Farmàcia Ginard.

Del dia 4 al 7 de setembre - Farmàcia Bennasar.

Dia 8 de setembre - Farmàcia Ginard.

Dia 9 de setembre - Farmàcia Noguera.

Dia 10 de setembre - Farmàcia Arsuaga.

Del dia 11 al 14 de setembre - Farmàcia Alemany.

Dia 15 de setembre - Farmàcia Arsuaga.

Dia 16 de setembre - Farmàcia Ginard.

Dia 17 de setembre - Farmàcia Noguera.

Del dia 18 al 21 de setembre - Farmàcia Bennasar.

Els torns del cap de setmana comencen el divendres a les 21’00 h .Per urgències amb recepta del metge.

Adreces Farmàcia Alemany Mandilego.

Farmàcia Bennassar Llabres.

Farmàcia González Barbosa.

Farmàcia Ginard Salvà.

Farmàcia Arsuaga Martínez.

Farmàcia Adriana Noguera

Plaça d’Espanya 6 Plaça del Pou 6 Avda. Mateu Bosch 16 Avda. Jaume I 16 C/ Fca Capllonch 10 C/ Francia nº 91

Andratx tel: 971 136 052 Andratx tel: 971 235 361 Port d’Andratx tel: 971 674 397 / 626 829 737 Sant Elm tel: 971 239 328 Camp de Mar tel: 971 136 519 S’Arracó tel: 971 238 659

(Per més informació veure els torns d’urgències en el Centre de Salut o en les diferents farmàcies).

ATENCIÓ MÈDICA Centre de salut de Can Riera d’Andratx : Per concertar cita prèvia cridar al 902 079 079.

De dilluns a dissabte, horari de les 7:00h a les 21:00h.

Per qualsevol dubte podeu cridar als telèfons : 971 136 763 / 971 136 781.

PAC MÒBIL : Està en servei de dilluns a divendres, de 5 a 10 del vespre, s’ha de telefonar al 061 per avisar de la sortida .

Centre sanitari del Port d’Andratx : Consulta a partir de les 8.30 h fins a les 11.00 h, concertant cita prèvia al telèfon 971 671 357, tots els dies laborables excepte el dijous.

Centre sanitari de S’Arracó : Consulta a partir de les 11.00 h fins a les 13.00 h, concertant cita prèvia al telèfon 971 674 420, tots els dies laborables excepte el dijous.

HORARI AUTOBÚS Recorregut línia 100: Sant Elm – Sa Coma.

Sant Elm, S’Arracó, Port d’Andratx, Andratx, Son Curt i Sa Coma.

HORARIS: Recorregut Sortida Dies S’Arracó - Sa Coma 7’45 h De dilluns a diumenge Sa Coma - Sant Elm 8’00 h, 9’20 h, 10’40 h, 14’00 h, 15’20 h, 16’40 h.

De dilluns a dissabte Sant Elm - Sa Coma 8’40 h, 10’00 h, 11’20 h, 14’40 h, 16’00 h, 17’20 h De dilluns a dissabte S’Arracó - Sa Coma Sa Coma - Sant Elm 14’00 h, 15’20 h Diumenges i festius Sant Elm - Sa Coma 14’40 h, 16’00 h.

Diumenges i festius

9’05 h Diumenges i festius 9’20 h, 10’40 h, 10’00 h, 11’20 h,

Recorregut línia 102 : Palma – Port d’Andratx Palma, Depuradora, Polígon son Bugadelles, IES Calvià, Santa Ponça (Plaça), Santa Ponça (molí), Peguera, Camp de Mar, Andratx, Port d’Andratx.

HORARIS: Palma - Port d’Andratx: (Per Passeig Marítim) De dilluns a dissabte: 7’35 h*, 8’40 h, 9:40 h*, 10’40 h, 11’40 h, 12’40 h, 13’10 h, 13’40 h, 14’10 h, 14’40 h*, 15’10 h, 15’40 h, 16’10 h, 16’40 h, 17’10 h, 17’40 h, 18’40 h.

74

Diumenges i festius: 7’35 h*, 8’40 h, 9’40 h*, 10’40 h, 11’40 h, 12’40 h, 13’40 h, 14’40 h*, 15’40 h, 16’40 h, 17’40 h, 18’40 h, 19’40 h. (* Per Son Bugadelles) Palma - Andratx: De dilluns a dissabte: 6’25 h,19’40 h, 20’40 h, 21’00 h.

Diumenges i festius: 6’25 h, 19’40 h, 20’40 h.

Palma - Peguera: (Per Passeig Marítim) De dilluns a dissabte: 13’10 h, 14’10 h, 15’10 h, 16’10 h.

Port d’Andratx - Palma: (Per Passeig Marítim) De dilluns a divendres: 6’30 h, 8’00 h, 9’00 h, 9’30 h, 10’00 h, 10’30 h, 11’00 h, 12’00 h, 13’00 h, 14’00 h* , 14’30 h, 15’00 h, 15’30 h, 16’00 h* , 16’30 h, 17’00 h, 17’30 h, 18’00 h*, 18’30 h ,19’00 h, 20’00 h*.

Dissabtes: 6’30 h, 8’00 h, 9’00 h, 9’30 h, 10’00 h, 11’00 h, 12’00 h, 13’00 h, 14’00 h* , 14’30 h, 15’00 h, 15’30 h, 16’00 h* , 17’00 h, 17’30 h, 18’00 h*, 18’30 h ,19’00 h, 20’00 h*.

Diumenges i festius: 8’00 h, 9’00 h, 10’00 h, 11’00 h, 12’00 h, 13’00 h, 14’00 h*, 15’00 h, 16’00 h*, 17’00 h, 18’00 h*, 19’00 h, 20’00 h*. (* Per Son Bugadelles) Andratx - Palma: (Per Passeig Marítim) Tots els dies: 7’30 h.

Peguera - Palma: (Per Passeig Marítim) De dilluns a dissabte: 9’00 h, 11’30 h.

www.nali.cat

N’ALÍ

ELECTRODOMÉSTICOS - AUDIOVISUALES CLIMATIZACIÓN - TELECOMUNICACIONES

C/ Metge Gaspar Pujol, 42 (junto a Gesa) 07150 Andratx (Illes Balears) Tel./Fax 971 23 55 27 - Mov. 639 60 66 98 eca_andratx@hotmail.com - Miguel Morla Charles

C/ Escultor Onofre Alemany, 21 · 07150 Andratx · Tel. (+34) 971 13 75 65 · Fax (+34) 971 13 75 56 · Mòbil 639 62 06 08 · tolo@electro-global.com

HORARIO AGOSTO

N’ALÍ

www.nali.cat

75

SONY LCD 40” BRAVIA KDL-40EX402 LCD Panoràmic de 40” FULL HD amb TDT d’Alta Definició. 4 x HDMI. USB Media Player (video, Foto i Musica) Sensor de Llum. Mode ECO. (Reducció del consum d’energia)

76

www.nali.cat

N’ALÍ