Dossier de l’espectacle
Andrei Rublev (Una panicografia) Societat Doctor Alonso
Foto: Juan Diego Calzada
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle)
www.temporada-alta.net
Andrei Rublev (Una panicografia) Societat Doctor Alonso
“Com generarem les icones? Mitjançant el treball físic i el treball objectual amb la finalitat de “construir” un “arquetip humà”. Sociedad Doctor Alonso
02
Andrei Rublev (Una panicografia) Societat Doctor Alonso
Fitxa Direcció i Dramatúrgia: Tomàs Aragay Creació i interpretació: Sofia Asencio i Nazario Díaz Espai escènic i il·luminació: cube.sz Producció executiva: Imma Bové Coproducció: Societat Doctor Alonso, Temporada Alta 2015 i Festival Alt de Vigo.
La Societat Doctor Alonso rep l’ajut de l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) i INAEM, Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
www.doctoralonso.org
Dades Dia i hora: Diumenge 11 d’octubre, 21 h Lloc: Sala La Planeta Preu: 18 € Durada: per determinar
Aquest espai compta amb la col·laboració de:
03
Andrei Rublev (Una panicografia) Societat Doctor Alonso
Andrei Rublev (Una panicografia) Societat Doctor Alonso
Foto: Juan Diego Calzada
És una de les companyies formalment més arriscades del panorama escènic català, amb un repertori d’espectacles que aposten per transgredir les fronteres del llenguatge i les lectures simplistes. En aquesta ocasió, ajudats per l’artista Nazario Díaz, ens proposen una reflexió sobre la iconografia del cos humà posada en relació amb el so i l’escenografia com a símbols del paisatge. Es pren com a partida i títol la pel·lícula de Tarkovsky on el pintor iconoclasta Andrei Rublev realitza un llarg viatge per la Rússia medieval per pintar els frescos de la catedral de l’Assumpció del Kremlin. Una de las compañías formalmente más arriesgadas de nuestra escena nos propone una reflexión sobre la iconografía del cuerpo humano en relación con el sonido i la escenografía como símbolos del paisaje. L’une des compagnies les plus risquées formellement-parlant de la scène espagnole nous propose 04
une réflexion sur l’iconographie du corps humain en relation avec le son et la scénographie comme symboles du paysage.
Societat Doctor Alonso estrena espectacle de Tomàs Aragay amb creació i interpretació de Sofia Asencio i Nazario Díaz One of the most formally daring companies on the Spanish scene offers a reflection on the iconography of the human body, relating it to sound and stage design as symbols of the landscape.
Andrei Rublev (Una panicografia) Societat Doctor Alonso
Produir també és crear Temporada Alta, té el repte de produir i coproduir espectacles Cada vegada més entenem el sentit d’un festival de teatre pels espectacles que arriba a produir o coproduir més enllà dels que importa i exhibeix. Això s’ha d’entendre com un acte perfectament raonable i de responsabilitat vers la cultura i la gent del propi país, que necessita saber què passa i on van a parar els diners dels impostos que paga, o si aquests són ben emprats. I és que la inversió institucional també ha de tenir un sentit cultural i humà. Hi va haver una època (2007-2012) en què El Canal Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona, amb la inestimable col·laboració de Temporada Alta, va arribar a confeccionar la producció de 51 espectacles i de coproduir-ne 44, capturant en conjunt prop de 600.000 espectadors i confegint gires al voltant de 20 països. Temps esplendorosos, amb espectacles tanmemorables com Coral romput (Joan Ollé), Pinsans i caderneres (Narcís Comadira i Xavier Albertí), Mort d’un viatjant (Mario Gas), Dunas (María Pagés i Sidi Larbi), La sort du Dedans (Baro d’Evel Cirk), Fin de partida (Krystian Lupa), Chicha Montenegro Ga-llery (Carles Santos), Caín & Caín (Eduard Fernández i Pep Ramis), Labcanal: Argelés-Sur-Mer-Havanera (Àlex Rigola), Els jugadors (Pau Miró) o À louer (Peeping Tom, Franck Chartier i Gabriela Carrizo). Una època rica i reconfortant, que ha marcat un camí i ara, en temps de crisi, encara serveix de guia. Perquè, des de l’any 2013, és el Festival de Tardor Temporada Alta qui assumeix el paper que aleshores jugava 05
El Canal Centre d’Arts Escèniques. Ara seu és el repte de produir, doncs. Esperit formidable Enguany, Temporada Alta aborda aquest esperit formidable pel que fa a produccions i coproduccions pròpies del festival, amb el suport a la creació escènica del país tot sumant esforços amb d’altres productors i artistes per fer viables el màxim de projectes. En total, aquest 2015 es veuran 25 espectacles fruït d’aquesta línia creativa. Cal des-tacar-ne alguns de veritablement engrescadors, com ara són les noves produccions: Cerimònia del foc, de la companyia francesa Carabosse, inauguració del festival en què el foc es fusiona amb el centre històric de la ciutat transformant-se en una incandescent pista de circ. La banda de la fi del món, de la companyia Loscorderos.sc i Miss Q., sempre innovadors, sempre sorprenents, que partint del cos indaguen la metafísica de l’existència i la natura de l’ésser humà. I què es pot dir de la Societat Doctor Alonso posant en escena Andrei Rublev. Una panicografia, dirigit per Tomàs Aragay? Autèntica transgressió. I no conec persona amb sensibilitat i humor que no admiri el singular talent de Jordi Oriol. ¿Recordeu aquella meravella anomenada La caiguda d’Amlet (TA 2007)? Doncs ara s’atreveix a fer una reescriptura o deconstrucció de La Tempesta de Shakespeare (L’empestat), dirigida també per Xavier Albertí, i acompanyat pel seu inseparable músic i actor
Andrei Rublev (Una panicografia) Societat Doctor Alonso Carles Pedragosa. I parlant de tempestes, Lluís Danés proposa Nàufrags, un espectacle visual amb música en directe, coproduït amb el Mercat de les Flors, on fulgura el talent del músic Xavi Lloses i la veu de Bikimel, amb l’estampa irònica i poètica de Josep Pedrals. I afegim-hi una versió lliure de Hedda Gabler, titulada Filla del seu pare, escrita per Aleix Aguilà i dirigida per Pau Miró; també Un tramvia anomenat desig de Tenesse Williams, amb la companyia Les Antonietes i la batuta d’Oriol Tarasón; Ventura, un text de Cristina Clemente i interpreten David Planas i Meritxell Yanes, convidant-nos a entrar a la seva llar perquè l’espectador formi part de les seves històries, dins la casa noucentista de Can Pagans, un escenari real i memorialístic; i, naturalment, no podem oblidar la segona edició de Llibràlegs amb textos d’Albert Arribas, Llàtzer Garcia, Marc Rosich i Victòria Szpunberg, dirigits per Jordi Part i Coll; ni el V Torneig de Dramatúrgia Catalana, un no èxit que no s’esgota.
amb el TNC, Mercat de les Flors, Teatro Maria Matos de Lisboa, Grec, La Planeta, etc. La cosa s’enriqueix substancialment, veieu: Patetisme il·lustrat, el nou espectacle del genial Carles Santos; Bèsties, l’última creació de Baro d’Evel Cirk (Blaï Mateu i Camille Decourtye); Kokoro, la nova coreografia de Lali Ayguadé; Sota la ciutat, la nova obra de Llàtzer Garcia; We need to talk, amb creació i direcció de Roger Bernat; El cinquè hivern, de la companyia Mal Pelo; Made in Girona: politicalmother, un espectacle de Hofesh Shechter, amb ciutadans de Girona; i Una altra pel·lícula, obra de David Mamet dirigida pel popular director i actor Julio Manrique.
D’això se’n diu seguir i obrir nous camins que han de servir per dibuixar el futur de artística. Aquest és l’esplèndid compendi de produccions pròpies del festival, sense oblidar les col·laboracions coproduccions
Joaquim Armengol Suplement especial Temporada Alta 2015 piblicat a La Vanguardia, 19 setembre 2015.
La creació escènica del país agrairà sempre a Temporada Alta programar segons aquesta confluència honesta de principis ideals i d’objectius pragmàtics. Ben mirat, què hi ha de millor per fer en aquesta vida que allò que un pot fer perquè sap fer-ho?
Foto: Sílvia Poch
06
Andrei Rublev (Una panicografia) Societat Doctor Alonso
Sobre la companyia... Andrei Rublev és un duo de dansa entre Sofia Asencio i Nazario Díaz. Nazario i Sofia es van trobar a Tenerife en el context del laboratori el Desenterrador de la Societat Doctor Alonso en el qual Nazario va participar. Durant aquesta trobada la Societat Doctor Alonso va poder percebre una gran sintonia entre el món estètic de l’intèrpret i creador Nazario i el de la companyia. D’aquí va néixer el desig de treballar junts. La So-
cietat Doctor Alonso, durant tota la seva trajectòria, ha anat alternant treballs de recerca, com han estat La Glorieta (2012) i El Desenterrador (2014), on han posat el focus en les eines artístiques aïllant-les del fet escènic per expandir-les després fora de l’escena; amb treballs purament escènics en els quals han elaborat i depurat un treball precís sobre l’intèrpret.
Sobre l’obra... Andrei Rublev és un treball purament escènic que pren com a punt de partida i títol la pel·lícula d’Andrei Tarkovsky Andrei Rublev (1966), on el pintor iconoclasta Andrèi Rublov (1360-1427) realitza un llarg viatge en la Rússia medieval per pintar els frescs de la catedral de l’Asunción del Kremlin. Fora de l’aïllament de la seva cel·la Rublev començarà a adonar-se de les tortures, crims i matances que tenen aterroritzat el poble rus. El contrast entre la bellesa de les
icones i la barbàrie humana fan entrar en profunda contradicció al pintor fins al punt d’impedir-li pintar o parlar. L’obra del singular pintor Rublev, amb el seu estil iconogràfic, provoca en l’espectador un impacte i recolliment interior a causa de l’ús de la perspectiva invertida que ens parla de l’art no com un retrat de la realitat sinó com una realitat entre les realitats.
Foto: Juan Diego Calzada
07
Andrei Rublev (Una panicografia) Societat Doctor Alonso
La companyia n’ha dit... “(…) La esencia del asunto reside en que la representación de un objeto está lejos de ser, en tanto que representación, también el objeto; no es una copia de la cosa, no duplica un rinconcito del mundo, sino que apunta al original como un símbolo suyo. El naturalismo en el sentido de parecido externo, como imitación de la realidad, como elaboración de duplicados de las cosas, como fantasma del mundo, no solo es innecesario según las palabras de Goethe acerca del perrito de la amada y su representación, sino que es, sencillamente imposible. La verosimilitud perspectiva, si existe, si es que en general existiera verosimilitud, no lo es en virtud de su parecido externo, sino de su alejamiento del mismo, es decir, en virtud de su sentido interno, ya que ésta es simbólica. (…) La representación es un símbolo, cualquier representación siempre lo es, tanto si es perspectiva como si no, y las imágenes artísticas difieren entre sí no porque unas sean simbólicas y otras supuestamente naturalistas, sino porque, siendo tanto unas como otras nonaturalistas, son, por su esencia, símbolos de diversos aspectos de la cosa, de distintas percepciones del mundo, de distintos grados de síntesis.” Pavel Floreski
Com hem comentat anteriorment, aquest treball pren de base el film de Tarkovsky que, com en un joc de matrioskas, ens portà al seu protagonista, al pintor medieval i a les seves obres, les quals es van introduïr al llibre La perspectiva invertida de Pavel Florenski. El llibre parla de les diferents representacions pictòriques de la realitat, comparant la perspectiva lineal, que va viure el seu màxim esplendor durant el Renaixement, amb la perspectiva invertida, pintura representativa de l’Edat Mitjana, on l’espai no fou el producte de la tecnificació del procés usat per provocar una il•lusió visual, sinó que allò produït era quelcom per si mateix, que parlava de la vida sense voler reproduir-la. Les afirmacions brillants de Pavel Floreski –al començament d’aquest apartat-, escrites entre el 1900 i el 1937, il•luminen la naturalesa de l’acte escènic. Ens esforcem en personificar el performer del segle XXI, sabent el seu nom i el què li passa a cada moment, amb la seva roba habitual, compartint respiració i mirada directa amb el públic. Per molt que puguem esforçar-nos 08
per introduir-nos al present imminent, l’actor, l’intèrpret o el performer treballen en una capsa escènica que produeix imatges que no són sinó símbols d’una altra cosa alhora que perd el temps buscant estar còmode en aquell lloc que, encara que ja no estigui elevat, segueix essent el lloc de la representació o presentació –que ve a ser el mateix-. És una pèrdua de temps, si se’ns permet posar-nos Floreskis. Una vegada il·luminada la naturalesa de l’acte escènic, lamentant no haver-ho fet abans, trobem que aquí resideix la seva força i la seva potencialitat. En aquest projecte volem aprofundir i generar un repertori d’iconografies del cos humà. Al mateix temps treballem amb el so i l’escenografia com a símbols del paisatge. En els diferents tractaments de les icones travessarem, sempre amb certa dualitat –que és la que des del principi va posar en funcionament aquest treball-, allò bell vers allò bàrbar, el sant vers allò brutal, el fort vers el dèbil, el gran vers el mínim, el sensual vers el fred..., però amb la intenció de generar una sèrie d’icones on les qualitats oposades que hem esmentat es fusionin en totes les seves diverses modalitats. Així crearem una panicografia; una sèrie d’icones amb qualitats complexes. Així veurem existir una escena, moure’s i aparèixer una icona santa i vulgar alhora o una santa alhora que brutal o sensual, en d’altres ocasions. Crearem, també, un paisatge adequat per a cadascuna d’aquestes icones. Com generarem les icones? Mitjançant el treball físic i el treball objectual amb la finalitat de “construir” un “arquetip humà”; una construcció a la recerca d’un cos iconogràfic. Els intèrprets treballaran el moviment semblant més el cos d’una marioneta que no el d’un humà.
Andrei Rublev (Una panicografia) Societat Doctor Alonso
El creador n’ha dit... “Sofía Asencio aparece en Sevilla. Comiendo a mi lado. Me llama la atención su corte de pelo y su cara. Y comienza lo nuestro. Poco después, viajo a Tenerife para terminar mi primer solo. Un intento de dos años por buscar mi lenguaje, mi manera de hacer las cosas. Y coincidimos allí. Ella ve mi pieza. Después, en la cena, mientras hablamos de nuestros peinados compartimos una idea: ¿Cual sería mi propio lenguaje si hiciese mi primer solo de danza? Ella me plantea hacerme llegar indicaciones para que yo me mueva. En la distancia. Por correo postal. Alrededor de la mesa todos dijimos que 2015 sería un buen año. Un año fuerte fuerte. Soñamos nuevas formas. Y esa navidad corrimos desnudos para pedir al nuevo año viajar mucho. Viajes físicos, mentales, interestelares. Después, ganamos una medalla dorada en la maratón del pueblo. Sin saberlo, estábamos transformando nuestra cotidianidad en pos de la búsqueda del oro. A final de enero, Sofía me propone que los dos hagamos el mismo solo, a partir de las mismas indicaciones. Además, aparecen Tarkovski, unos patrones coreográficos sencillos y unas zapatillas de deporte que han recorrido media Europa. Unos días después, nos percatamos de lo romántico del asunto, y vemos que es necesario tocarse, olerse, cocinar juntos. Y viajo a Pontós.
09
Lo nuestro se llama Andrei Rublev, por la película de Tarkovski. La brutalidad frente a la belleza. En medio la barbarie, un pintor se niega a pintar el juicio final, porque no quiere atemorizar a su pueblo. Lo más importante para mí ahora, es descubrir cómo trabajar aquí, con mi cuerpo y mi físicalidad, en un sentido dancístico, coreográfico. O no. No tengo ni puta idea de nada. Vuelco algunas notas aquí. Me ordeno. Me enfoco. Paisajes/iconografías del cuerpo frente a paisajes/iconografías de la naturaleza. ¿Cómo representar estas imágenes? ¿Cómo danzarlas? Lo físico, lo espiritual. El cuerpo, la voz. Butoh. Hijikata. La mirada. Lo rústico, lo rural, lo rudimentario. Lo que se construye en escena tiene que responder a esto. El sonido. Un perro en escena. Ladra. Pienso en animales que nos acompañan. Los animales tienen que estar con nosotros. La grabadora. El exterior. El interior. El viaje. El plano cinematográfico. La perspectiva inversa. Pawel Florinsky. Cómo transportarla al espacio. Máscaras de madera. Retablos físicos. El punto de fuga está detrás del espectador. El icono sale hacia ti. 3D. Se avalanza hacia ti. El intérprete/performer como artista plástico del siglo XXI. Artesanía.”
Nazario Díaz
Andrei Rublev (Una panicografia) Societat Doctor Alonso
Nazario Díaz Creador i intèrpret
Foto: Juan Diego Calzada
Nazario Díaz (Jaén, 1985) és actor i creador escènic. Des de 2004 realitza gairebé tots els seus treballs dins de Vértebro, on porta a terme diverses tasques artístiques i pedagògiques. El 2009 va crear, juntament amb Juan Diego Calçada i Ángela López, el projecte Encuentros Vértebro, un seminari d’intercanvi artístic que ha comptat amb més d’una vintena de creadors nacionals i internacionals. Durant el període 2009-2012 treballa amb regularitat dins de Talaia Teatre. Altres
010
entorns artístics on ha desenvolupat els seus interessos han estat el Workcenter de Jerzy Grotowski i Thomas Richards o la Companyia Nacional de Teatre Clàssic. Actualment desenvolupa el seu propi treball entorn de la peça Oro, un procés de recerca de llenguatge, al costat de Jorge Gallardo.
Andrei Rublev (Una panicografia) Societat Doctor Alonso
Sofia Asencio Creadora i intèrpret
Foto: Jordi Bover
Sofía Asencio (Elche, 1971) treballa, com a ballarina, amb Vicente Sáenz (Valencia), L’anònima Imperial (Barcelona), Àngels Margarit / Mudances (Barcelona) i Lluis Ayet Cía. ACTA (Montpeller). Entre el 1998 i el 2000 va formar part del col•lectiu General Eléctrica, on va conèixer a Tomás Aragay i participà a Cruza cuando el hombrecito esté en verde (Primer Premio de Coreografía del XI Certamen Coreográfico de Madrid), Night i Paradise. El 2000 va fundar, amb Tomás Aragay, la Societat Doctor Alonso, amb la que crea i dirigeix diversos espectacles i projectes d’investigació. El seu últim projecte, en
011
col•laboració amb un grup d’artistes multidisciplinaris i filòsofs, és El desenterrador. Des de 2003 i fins el 2011 va co-dirigir el Festival MAPA i actualment dirigeix les activitats del col•lectiu Cèl•lula. Realitza col•laboracions amb artistes com Walter Verdin, Rosa Muñoz, Iva Horvat i Claudia Dias. Com a pedagoga ha impartit classes regulars a la Universitat de Girona, a l’Escola Municipal de Dansa de Celrà; a Río de Janeiro i Sao Paulo dins del Festival Dança em foco, a l’Agora de la Danse de Montreal, al Instituto Cervantes de Manila, al Festival Mladi Levi de Lubliana, a més a més de als principals centres de l’Estat Espanyol.
Andrei Rublev (Una panicografia) Societat Doctor Alonso
Tomàs Aragay Director i dramaturg
Tomàs Aragay Sastre (Barcelona, 1968) estudià Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre. Co-fundà, juntament amb Roger Bernat, el col•lectiu General Eléctrica (1996-2000). Va guanyar el 1er Premi al Certamen Coreográfico de Madrid, amb l’obra Cruza cuando el hombrecito esté en verde (1997); i el Premi d’Autor a Seine Saint-Denis amb la peça John Kovak state of emergency (França, 1999). Des del 2000 co-dirigeix, amb Sofía Asencio, la Societat Doctor Alonso, amb la que han estrenat Tomorrow will be like today (2000), Shoping bread (2002), Sobre la belleza (2003), Santa Sofía, el solo de una ignorante (2004), Sobre la mort (2005),
El traspiés de Luisa (2006), Retratos (o si yo fuera) (2007), Volumen II (2007), Club Fernando Pessoa (2010), Ácido Folklórico (2010), La Glorieta (2012), Caldo Primordial (2012), La naturaleza y su temblor (2013) i Introducción a la introducción (2013). Des del 2001 és el Director Artístic del col•lectiu Cèl•lula i del Festival MAPA. Com a guionista va obtenir dues nominacions als Premis Goya (2000 i 2002) al millor guió. A més a més, des del 2002, és professor de guió a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) i imparteix tallers, regularment, d’escriptura de guió cinematogràfic a Espanya i a la resta del món.
Cube.sz
Espai escènic i il·luminació Beure de les fonts de l’arquitectura racionalista nord-americana, de Camarón de la Isla, dels germans Lumiérè, Bruce Naumann, Alvar Aalto o Jean Prouvé, les noves tecnologies, Olafur Eliasson, U. V. A., l’escena berlinesa, la Velvet, la rumba i el punk, Leornardo da Vinci o el chabolisme en general (entre molts d’altres) els situa. Performance, time codes, instal•lació, artefactes escènics, nous sistemes d’il•luminació, la il•luminació de sempre, dramatúrgia espacial, la llei de la gravetat, mecanismes de percepció, rotaflex i lingüística són algunes de les seves eines de creació. 012
Formats en arts visuals, teatre i arquitectura, la seva feina es caracteritza per la recerca permanent en els camps de la llum, l’espai i els objectes que l’ocupen mitjançant l’actitud transgressora que comporta situar-se als límits de la parateatralitat. Han treballat, entre d’altres, amb General Eléctrica, Frederic Amat, Societat Doctor Alonso, Àlex Rigola, Marcel•lí Antúnez, Agustí Fernandez, Albert Pla, Standstill, Mal Pelo, Àngels Margarit, LosCorderosSC, Extremoduro o Sílvia Pérez Cruz.
Andrei Rublev (Una panicografia) Societat Doctor Alonso
013
Andrei Rublev (Una panicografia) Societat Doctor Alonso
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
014