Dossier de l’espectacle
El cinquè hivern Mal Pelo
Foto: Jordi Bover
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
El cinquè hivern Mal Pelo Els Joglars
“En el seu contingut s’hi observen trets propis dels creadors, tan referencials al món de la natura i d’animals, com a conceptes humans.” Montse Otzet
02
El cinquè hivern Mal Pelo Els Joglars
Fitxa Direcció i interpretació: Maria Muñoz, Pep Ramis Ajudant de direcció: Jordi Casanovas Assistent assajos: Neus Villà Col·laboracions artístiques: Vincent Dunoyer, Leo Castro Text: Erri de Luca Espai sonor i composició: Fanny Thollot Col·laboracions musicals: Alia Sellami, Niño de Elche, Israel Galván Disseny il·luminació: August Viladomat Tècnic de so: Andreu Bramon Espai escènic: Pep Aymerich, Pep Ramis Vestuari: CarmepuigdevalliplanteS Vídeo: Xavier Pérez – Fromzero, Leo Castro Producció tècnica: Punt de fuga Producció executiva: Mal Pelo Promoció: Eduard Teixidor Coproductors: Grec Festival de Barcelona; Théâtre de la Ville, França; Agora de la Danse de Montreal, Canadà; La Briqueterie - Centre de développement chorégraphique du Val-de-Marne, França; Théâtre d’Ivry-sur-Seine Antoine Vitez, França; La Villete, Paris, França; Festival de Tardor de Catalunya Temporada Alta 2015, Girona Col·laboradors a la producció: O Espaço do Tempo, Montemor-o-novo, Portugal Centre, de Creació L’animal a l’esquena Mal Pelo és una companyia associada: al Mercat de les Flors Mal Pelo és una companyia subvencionada per: ICEC/Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, INAEM/Ministerio de Cultura i Ajuntament de Girona.
Dades Dia i hora: Divendres 20 de novembre a les 21 h Lloc: El Canal Preus: 22€ Durada: 55 min Activitat complementària: Dimecres, 18 de novembre. Xerrada amb l’escriptor Erri de Luca, autor del llibre La paraula contrària a la sala d’actes del Centre Cultural La Mercè a les 20.00h. Organitza:
Espectacle gairebé sense text 03
El cinquè hivern Mal Pelo Els Joglars
El cinquè hivern Mal Pelo
Foto: Jordi Bover
Poema coreogràfic límpid, tendre i potent, construït a partir de les paraules de l’escriptor italià Erri de Luca. Impressionisme sobri i depuració gestual en un vals entre la gravetat i l’alegria. Tots els elements representatius del treball de la companyia Mal Pelo són presents en aquest duet: la concepció de l’espai escènic, la força descriptiva, el treball coreogràfic i vocal, el tractament espacial del so i una depurada il·luminació. Mal Pelo hi ofereix una reflexió, marcada per l’expressió poètica, sobre el pas del temps i els límits del propi territori.
À partir des paroles du napolitain Erri De Luca, María Muñoz et Pep Ramis, directeurs et interprètes de Mal Pelo, réflexionnent sur le passage du temps et les limites du terrain propre dans un duo poétique et tendre.
A partir de las palabras del napolitano Erri De Luca, María Muñoz y Pep Ramis, directores e intérpretes de Mal Pelo, reflexionan sobre el paso del tiempo y los límites del propio territorio en un dueto poético y tierno.
María Muñoz and Pep Ramis, directors and performers with the Mal Pelo company, take the words of Neapolitan writer Erri de Luca as the basis for a reflection on the passage of time and the limits of one’s own territory in a poetic and tender duet.
04
Impressionisme sobri i depuració gestual en un vals entre la gravetat i l’alegria.
El cinquè hivern Mal Pelo Els Joglars
Sobre l’obra... El cinquè hivern
Foto: Jordi Bover
El cinquè hivern és un projecte que reuneix a María Muñoz i Pep Ramis per a la creació d’un nou duet. Una proposta que anirà descobrint la relació de dues persones amb un espai en el que “esperen en silenci” a que passi un altre hivern. El cinquè. Una successió de jocs i estratègies acompanyarà aquesta espera i emplenarà aquest silenci d’una manera inesperadament construïda. Al cor del cinquè hivern, els cossos captius deambulen per una geografia íntima, com suspesa entre silencis i veus vingudes d’arreu. En la nova creació coreogràfica de María Muñoz i Pep Ramis, jocs i estratègies acompanyen l’escolta de dos personatges, una escolta travessada per cants àrabs o vinguts del flamenc. Mal Pelo ofereix una reflexió marcada per una expressió poètica sobre la distància del pas del temps i els límits dels propis territoris. 05
Tots els elements representatius del seu treball hisón presents: la concepció de l’espai escènic, la força descriptiva, el treball coreogràfic i vocal, la composició i el tractament del so i de la il·luminació. Jordi Casanovas en l’ajudantia a la direcció artística, Neus Villà com assistent en el dia a dia del procés. Tindrem també la col·laboració artística de Vincent Dunoyer i l’acompanyament de les paraules i la poètica de l’escriptor napolità Erri De Luca. Un espectacle estrenat el 7 de març en el marc de la Biennale de la Val de Marne, França, amb posteriors presentacions a L’Agora de la Danse de Montreal, Grec Festival de Barcelona 2015, Théâtre de l’Archipel de Perpinyà, Théâtre de la Ville de París i Temporada Alta, festival de Tardor de Catalunya, Girona/Salt.
El cinquè hivern Mal Pelo Els Joglars
Produir es també crear Produccions Temporada Alta Cada vegada més entenem el sentit d’un festival de teatre pels espectacles que arriba a produir o coproduir més enllà dels que importa i exhibeix. Això s’ha d’entendre com un acte perfectament raonable i de responsabilitat vers la cultura i la gent del propi país, que necessita saber què passa i on van a parar els diners dels impostos que paga, o si aquests són ben emprats. I és que la inversió institucional també ha de tenir un sentit cultural i humà. Hi va haver una època (2007-2012) en què El Canal Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona, amb la inestimable col·laboració de Temporada Alta, va arribar a confeccionar la producció de 51 espectacles i de coproduir-ne 44, capturant en conjunt prop de 600.000 espectadors i confegint gires al voltant de 20 països. Temps esplendorosos, amb espectacles tan memorables com Coral romput (Joan Ollé), Pinsans i caderneres (Narcís Comadira i Xavier Albertí), Mort d’un viatjant (Mario Gas), Dunas (María Pagés i Sidi Larbi), La sort du Dedans (Baro d’Evel Cirk), Fin de partida (Krystian Lupa), Chicha Montenegro Gallery (Carles Santos), Caín & Caín (Eduard Fernández i Pep Ramis), Labcanal: Argelés-Sur-Mer-Havanera (Àlex Rigola), Els jugadors (Pau Miró) o À louer (Peeping Tom, Franck Chartier i Gabriela Carrizo). Una època rica i reconfortant, que ha marcat un camí i ara, en temps de crisi, encara serveix de guia. Perquè, des de l’any 2013, és el Festival de Tardor Temporada Alta qui assumeix el paper que aleshores jugava El Canal Centre d’Arts Escèniques. Ara seu és el repte de produir, doncs. Esperit formidable Enguany, Temporada Alta aborda aquest esperit formidable pel que fa a produccions i coproduccions pròpies del festival, amb el suport a la creació escènica del país tot sumant esforços amb d’altres productors i artistes per fer viables el màxim de projectes. En total, aquest 2015 es veuran 25 espectacles fruït d’aquesta línia creativa.
06
Cal destacar-ne alguns de veritablement engrescadors, com ara són les noves produccions: Cerimònia del foc, de la companyia francesa Carabosse, inauguració del festival en què el foc es fusiona amb el centre històric de la ciutat transformant-se en una incandescent pista de circ. La banda de la fi del món, de la companyia Loscorderos.sc i Miss Q., sempre innovadors, sempre sorprenents, que partint del cos indaguen la metafísica de
Temporada Alta, té el repte de produir i coproduir espectacles l’existència i la natura de l’ésser humà. I què es pot dir de la Societat Doctor Alonso posant en escena Andrei Rublev. Una panicografia, dirigit per Tomàs Aragay? Autèntica transgressió. I no conec persona amb sensibilitat i humor que no admiri el singular talent de Jordi Oriol. ¿Recordeu aquella meravella anomenada La caiguda d’Amlet (TA 2007)? Doncs ara s’atreveix a fer una reescriptura o deconstrucció de La Tempesta de Shakespeare (L’empestat), dirigida també per Xavier Albertí, i acompanyat pel seu inseparable músic i actor Carles Pedragosa. I parlant de tempestes, Lluís Danés proposa Nàufrags, un espectacle visual amb música en directe, coproduït amb el Mercat de les Flors, on fulgura el talent del músic Xavi Lloses i la veu de Bikimel, amb l’estampa irònica i poètica de Josep Pedrals. I afegim-hi una versió lliure de Hedda Gabler, titulada Filla del seu pare, escrita per Aleix Aguilà i dirigida per Pau Miró; també Un tramvia anomenat desig de Tenesse Williams, amb la companyia Les Antonietes i la batuta d’Oriol Tarasón; Ventura, un text de Cristina Clemente que dirigeix Víctor Muñoz i interpreten David Planas i Meritxell Yanes, convidantnos a entrar a la seva llar perquè l’espectador formi part de les seves històries, dins la casa noucentista de Can Pagans, un escenari real i memorialístic; i,
El cinquè hivern Mal Pelo Els Joglars
naturalment, no podem oblidar la segona edició de Llibràlegs, amb textos d’Albert Arribas, Llàtzer Garcia, Marc Rosich i Victòria Szpunberg, dirigits per Jordi Part i Coll; ni el V Torneig de Dramatúrgia Catalana, un èxit que no s’esgota. D’això se’n diu seguir i obrir nous camins que han de servir per dibuixar el futur de la creació artística. Aquest és l’esplèndid compendi de produccions pròpies del festival, sense oblidar les col·laboracions i coproduccions amb el TNC, Mercat de les Flors, Teatro Maria Matos de Lisboa, Grec, La Planeta, etc. La cosa s’enriqueix substancialment, veieu: Patetisme il·lustrat, el nou espectacle del genial Carles Santos; Bèsties, l’última creació de Baro d’Evel Cirk (Blaï Mateu i Camille Decourtye); Kokoro, la nova coreografia de Lali Ayguadé; Sota la ciutat, la nova obra de Llàtzer Garcia; We need to talk, amb creació i direcció de Roger Bernat; El cinquè hivern, de la companyia Mal Pelo; Made in Girona: political mother, un espectacle de Hofesh Shechter, amb ciutadans de Girona; i Una altra pel·lícula, obra de David Mamet dirigida pel popular director i actor Julio Manrique. La creació escènica del país agrairà sempre a Temporada Alta programar segons aquesta confluència honesta de principis ideals i d’objectius pragmàtics. Ben mirat, què hi ha de millor per fer en aquesta vida que allò que un pot fer perquè sap ferho? Joaquim Armengol Suplement Especial Temporada Alta, publicat a La Vanguardia el 19 de setembre de 2015
07
El cinquè hivern Mal Pelo Els Joglars
Sobre la companyia... Mal Pelo
Foto: Jordi Bover
El 1989, María Muñoz i Pep Ramis formen Mal Pelo. Des del seu inici, el grup ha basat el seu treball en una recerca constant de llenguatges. D’aquesta experiència algunes propostes escèniques arrelades en una transversalitat neta, senzilla i profunda. Durant els seus primers anys, el grup realitza nombroses gires (Europa, Orient Mitjà, EEUU i Amèrica del Sud), activitat combinada amb períodes de creació a diversos països. Aquesta itinerància provoca un intercanvi d’idees, tècniques i mètodes de treball amb altres creadors que allò farà que el grup reforci la seva investigació artística. Des del 1989 Mal Pelo ha presentat, entre altres, els espectacles Quarere (1989), Sur - Perros del Sur (1992), Dol (1994), La calle del imaginero (1996), Orache (1998), El alma del bicho (1999), L’animal a l’esquena (2001), Atrás los ojos (2002), An el silenci (2003), Bach (2004), Atlas (o antes de llegar a Barataria) (2005), Testimoni de llops (2006), He visto caballos (2008), Tots els noms (2010), Caín & Caín (2011) i L’esperança 08
de vida d’una llebre (2013). El 2001 Pep Ramis i María Muñoz impulsen L’animal a l’esquena, un centre de creació i intercanvi multidisciplinari emplaçat en una masia de 19 hectàrees situada a Celrá (Girona). Un refugi que fomenta l’experimentació i l’intercanvi d’idees i experiències entre directors d’escena, músics, vídeo artistes, teòrics i ballarins que participen en residències, tallers i laboratoris. Mal Pelo ha rebut, entre altres, el Premi Nacional de Dansa 2002 atorgat per la Generalitat de Catalunya per l’espectacle L’animal a l’esquena i per la iniciativa del centre de creació de Celrà amb el mateix nom. També ha rebut el Premio Nacional de Danza 2009/ Modalidad de creación atorgat per l’ INAEM-Ministerio de Cultura en reconeixement a la trajectòria de la companyia en l’àmbit de la creació coreogràfica i obertura de nous camins en la dansa contemporània. Menció especial a l’espectacle Bach i al centro de creació L’animal a l’esquena.
El cinquè hivern Mal Pelo Els Joglars
Pep Ramis director i intèrpret
Foto: Mal Pelo
Neix a Mallorca en el si d’una família on la música i la pintura estan molt presents.
Muñoz-, el 1987 participa en l’espectacle Scirocco, d’Adriana Borriello, a Itàlia.
Al llarg de la seva formació estudia violoncel, titelles i veu. Des de la infància, el dibuix forma part del seu imaginari quotidià. El seu interès per l’escena neix el 1985, en descobrir-hi un lloc de confluència de totes les seves experiències anteriors, amb el cos com a eix vertebrador.
El 1989 forma amb María Muñoz el grup de creació Mal Pelo, en el qual desenvolupa la seva faceta de constructor d’escenografies i espais instal·latius.
Després de col·laborar el 1986 amb La Dux -grup format per Maria Antònia Oliver i María
09
Actualment és director d’escena, ballaríactor i codirector del centre de creació L’animal a l’esquena a Celrà, Girona.
El cinquè hivern Mal Pelo Els Joglars
Maria Muñoz directora i intèrpret
Foto: Mal Pelo
De pares nascuts a Chera (Guadalajara) i Panticosa (Pirineu aragonès), creix a València, on estudia música i practica l’atletisme de competició. Allà s’inicia també en la dansa i posteriorment viatja a Amsterdam i a Barcelona per ampliar la seva formació. Té la primera experiència professional el 1982 amb l’espectacle Era, de la companyia japonesa Shusaku & Dormu Dance Theater, resident a Holanda. El 1985, la formació del grup La Dux, al costat de Maria Antònia Oliver, marca l’inici de la seva trajectòria pròpia en la creació escènica.
010
L’any 1988 col·labora amb Pep Ramis en la creació del solo Cuarto trastero i el 1989 formen el grup Mal Pelo, on tots dos comparteixen des de llavors la creació i la direcció. Dins el grup desenvolupa una faceta d’investigadora i pedagoga del moviment. També edita i estimula la creació de textos per a l’escena. Actualment és coreògrafa, ballarina i codirectora del centre de creació L’animal a l’esquena a Celrà, Girona.
El cinquè hivern Mal Pelo Els Joglars
Jordi Casanovas Ajudant de direcció
Barcelona. Va realitzar estudis de dansa contemporània a l’Institut del Teatre de Barcelona i de dansa clàssica a París. Participa com a intèrpret en el procés de creació de diversos espectacles amb companyies catalanes i europees de renom internacional. És col·laborador habitual de Mal Pelo, participant en diversos espectacles des del 1991. La seva experiència com a professor de dansa es centra en algunes de les diferents companyies en les que ha treballat, en les que ha impartit regularment l’entrenament per als ballarins.
Neus Villà
Assistent assajos i a la producció Badalona. Formada en diverses disciplines relacionades amb el cos amb un intens entrenament esportiu que dóna les bases de la seva recerca i interès en la improvisació on hi conflueixen disciplina, tècnica, metodologia, imaginació i creació. En l’actualitat continua indagant en un procés de treball sobre la repetició, els límits i la fisicalitat. El 2008 inicia la seva implicació en el projecte del Centre de Creació L’animal a l’esquena.
011
Leo Castro
Col·laboració artística Mallorca. Llicenciada en Filosofia, inicia la seva formació com actriu el 1992 i en dansa el 1996. Treballa professionalment amb la Cia. Senza Tempo, per al Teatre Nacional de Catalunya, amb la Cia. Sol Picó (2002-2003) i de manera intermitent amb la Cia. LaViuda des del 2002. La seva col·laboració amb Mal Pelo comença el 2004 i des d’aleshores desenvolupa treballs com a intèrpret i ajudant de direcció, a més de col·laborar activament en el projecte del Centre de Creació L’animal a l’esquena.
Vincent Dunoyer
Col·laboració artística França. Va començar la seva carrera professional el 1989 com a ballarí amb Wim Vandekeybus i posteriorment va treballar a la companyia d’Anne Teresa de Keersmaker entre 1990 i 1996. A partir de 1997 ha viatjat per tot el món amb el seu treball “3 solos for Vincent” coreografia de The Wooster Group, Steve Paxton i De Keersmaker. Des del 1998 ha treballat com a ballarí i coreògraf creant “Etude #31”(1999) i “Vanity”(1999) pels que ha rebut el Mouson Award del Mousonturm Arts Center de Frankfurt. També forma part del seu repertori “The Princess Project”(2001), “Solos for Others”(2003) i “Cadavre Exquis” (2005), creat amb 33 joves ballarins de l’escola PARTS de Brussel·les i “Sister” (2007), un duet amb Anne-Teresa de Keersmaker.
Erri De Luca Alia Selami Textos
Col·laboració musical
Nàpols 1950, és escriptor i traductor italià, autodidacta. Va estudiar diversos idiomes, entre ells l’hebreu antic i ha traduït alguns textos de la Bíblia, amb fidelitat a l’original. Erri De Luca és també reporter de premsa: “La Repubblica”, “Il Corriere Della Sera”, “Il Manifesto”, “L’Avvenire”. Erri de Luca ha col·laborat amb Mal Pelo a la creació 2013 “L’esperança de vida d’una llebre” en l’adaptació d’alguns dels seus textos ja publicats.
Tunísia. Intèrpret de música clàssica, àrab, jazz, música contemporània, compositora, performer i pedagoga a la Universitat de Túnez i el Conservatori Superior de Música. Després de cinc anys, com a solista de la primera companyia de dansa contemporània tunicina IKAA, es va mudar a París, a on va conèixer l’òpera. La seva carrera com a cantant d’òpera no li va impedir seguir endavant amb la pràctica del cant àrab i del jazz. Trobades entre la música contemporània i la improvisació la van fascinar i portar cap a la composició. Alia Sellami ensenya tècniques de cant a la Universitat de Túnez i realitza nombroses classes magistrals a l’estranger.
Israel Galván de los Reyes
Col·laboració musical Sevilla. Fill dels bailaores sevillans José Galván i Eugenia de Los Reyes, des dels cinc anys viu de manera natural els ambientes de tablaos, fiestas i acadèmies de baile. Però no és fins 1990 que troba la seva vocació pel baile. Premio Nacional de Danza 2005 en la modalidad de Creación, concedido por el Ministerio de Cultura, Bessie Award for an Outstanding Production 2012, de New York, y Medalla de Oro al Mérito en las Bellas Artes concedida por el Consejo de Ministros 2012. El 1994 va entrar a formar part de la recent creada Compañía Andaluza de Danza dirigida per Mario Maya, començant una trajectòria imparable marcada per importants premis del flamenco i la dansa. Israel Galván és un Artista Associat al Théâtre de la Ville de París i al Mercat de les Flors de Barcelona.
Niño de Elche
Col·laboració musical Combina la seva trajectòria més clàssica del món dels concursos, tablaos, festivals i peñas flamencas amb la incursió en altres disciplines artístiques com la performance, la música experimental, l’artivisme o la poesia. La seva trajectòria discogràfica comença el 2007. El seu darrer treball publicat en 2013 és “Sí, a Miguel Hernández“ una creació col·lectiva basada en l’obra del poeta Miguel Hernández. En la seva carrera artística ha recorregut part de la geografia mundial oferint recitals i cursos a països com Àustria, Rússia, Polònia, Eslovàquia, França, Itàlia, Jordània, Portugal, Canadà, Anglaterra, Indonesia, Costa Rica, entre altres.
Carmepuig- Fanny devalliThollot Espai sonori composició planteS Vesturari
Dissenyadora de vestuari i estilista, des de fa anys s’ha especialitzat en el disseny de vestuari per a l’escena amb una llarga trajectòria de participació en diferents espectacles de teatre i dansa. Actualment té la seva pròpia marca a través de la qual dissenya i produeix les seves pròpies creacions.
Eduard Teixidor Promoció
Es va formar com a filòleg i és ballarí i actor. Ha treballat com a intèrpret amb La Sota de Bastos, Dansen Hart, Senza Tempo i Mal Pelo. Des de l’inici de la seva trajectòria, combina l’activitat d’intèrpret amb la de gestor cultural, tot impulsant diversos projectes artístics. El 2001, després de diverses col·laboracions amb Mal Pelo en la dècada anterior, s’incorpora al grup de manera continuada. Actualment forma part de l’equip de direcció artística. La seva participació compromesa al llarg d’aquests anys ha impulsat el treball de Mal Pelo i la seva projecció internacional, aportant sempre una mirada crítica i sensible als processos de creació.
Saint Etienne, França. Diplomada per l’ENSATT, músic especialista en propostes interactives, treballa a la recerca d’universos sonors, bàsicament amb la companyia Baro d’Evel. S’interessa en la circulació del so i en la composició a l’espai. Utilitza els principis de transformació de sons en escena, de re-mix d’enregistraments en directe.
August Viladomat
Disseny d’il·luminació Il·luminador i tècnic de teatre. Des de l’any 1997 treballa com tècnic d’escenari i il·luminador en diferents àmbits. Comença al Teatre Municipal de Banyoles, treballa com a cap tècnic al Teatre de Salt i finalment s’estableix com free lance compaginant el disseny d’espectacles de dansa i teatre i la direcció tècnica de L’animal a l’esquena i Mal Pelo durant anys. El 2009 estableix la seva pròpia empresa de serveis Punt de Fuga.
Pep Aymerich Espai escènic
Celrà. Artista amb una variada i extensa trajectòria entre el món expositiu i la performance. Entre altres, ha exposat a: Galeria No+Art, a l’Escola Municipal d’Art de Girona, a les Bernades (Salt/Girona). Ha rebut el 1er. Premi d’escultura, IV Biennal d’Art de Girona, el Premi de l’Ajuntament de Celrà d’escultura pública. Accions i performances entre altres: Galeria Espais, Girona, Galeria Interior Bodega, Barcelona, Trobada Internacional de Performances “The wolf in the winter” a la South London Gallery, Festival Internacional de Performances “Infraction” Sete França, “L’autisme del jo”, “Chamalle X”, Pontevedra.
Jordi Bover Fotografia
És fotògraf d’arts escèniques des del 1980. Ha estat col·laborador habitual de companyies com Mal Pelo, Royal de Luxe, La Machine, Joglars i Le Phun, entre altres, i ha realitzat llibres i exposicions fotogràfiques a Barcelona, París, Nantes, Le Havre, Tòquio, Calais i Antwerpen. Des dels inicis de la trajectòria de Mal Pelo, el 1989, la col·laboració de Bover amb el grup inclou, a més de les fotografies dels espectacles, el seguiment en imatges dels seus processos de creació.
El cinquè hivern Mal Pelo Els Joglars
La crítica n’ha dit... “Vist en conjunt, El cinquè hivern té pinzellades de diari íntim i artístic d’aquesta singular parella. Els diàlegs, en català i en francès, converteixen el públic en còmplice d’aquests records que evoquen. Uns records que parlen de l’inexorable pas del temps i dels límits dels territoris íntims.” Carmen del Val El País “Aquesta obra respira la mateixa essència d’altres títols però a més sap posar-li algunes notes de comicitat, instants imprevisibles i una poesia en el moviment, en els recursos escènics i en la veu en off.” Jordi Bordes Recomana “El cinquè hivern és una obra tan densa com colpidora que no deixa cap esquerda per on pugui filtrar-se una mica de relaxació, malgrat hi ha moments distesos. En el seu contingut si observen trets propis dels creadors, tan referencials al món de la natura i d’animals, com a conceptes humans. Com també s’aprecia que, quant a la interpretació, Pep Ramis continua disposant d’unes eines més teatrals per construir estats i emocions , mentre que Maria Muñoz, és el moviment el que la fa gran.” Montse Otzet Recomana “El cinquè hivern desplega aquí el seu dibuix coreogràfic: en un espai exquisidament delimitat i amb aquest argument tan específic. María Muñoz hi posa accents de necessitat en el gest dansat. El seu és un moviment implacablement pràctic, relligat a la terra, com per explicar que l’espera resulta absurda si no s’omple de realitat. Per la seva banda, Pep Ramis balla amb un esperit un pèl més somiador, com inconscient de la projecció que implica aquell moment, amb un desplaçament més determinat però menys carregat de significants.” Jordi Sora Recomana
015
INICIA SESIÓN | REGÍS
ESPAÑA | AMÉRICA | BRASIL | CATALUÑA
ESPAÑA · Cataluña El cinquè hivern ANDALUCÍA
CATALUÑA
C. VALENCIANA
GALICIA
MADRID
Mal Pelo
PAÍS VASCO
MÁS COMUNIDADES | TITULARES » Els Joglars
Carmen del Val El País 26/07/2015
GREC 2015
La elegante fidelidad a uno mismo de Mal Pelo
RECIBE LAS NEWSLETTERS D
La danza y la puesta en escena de 'El cinquè hivern' es tan pefecta que hasta deja un punto helado el corazón del espectador CARMEN DEL VAL
Barcelona
ÚLTIMAS NOTICIAS
26 JUL 2015 - 00:01 CEST
Marta Sanz gana el premio Herralde con ‘Farándula’ Archivado en: España
Festival Grec
Artes escénicas
Enviar Imprimir Guardar
Festivales teatro
Espectáculos
Eventos
Danza
Cataluña
Cultura
Festivales
Teatro
Sociedad
CARLES GELI
Barcelona
La novela es una ironía sobre el compromiso político de los artistas
Hermoso, íntimo, poético, pero también frío y contenido resultó El cinquè hivernde Mal Pelo, el último espectáculo de unos de los
Un debate para cambiar el desdén de la política por la ciencia
grupos más carismáticos del panorama de la danza contemporánea
DANIEL MEDIAVILLA
en España.
Los políticos no suelen introducir la ciencia en sus mensajes electorales Este
La pieza es un dúo interpretado por los bailarines y coreógrafos María Muñoz y Pep Ramis, creadores del espectáculo. Ambos realizan una profunda reflexión sobre las vivencias en común de una pareja en un espacio desnudo en el que esperan en silencio que pase
martes, los principales partidos debatirán s
Ryanair arrasa el primer semestre: gana 1.088 millones, un 37% más CRISTINA DELGADO
Madrid
otro invierno. Es tan perfecta la puesta en escena de El cinquè hivern
La aerolínea de bajo coste irlandesa
que, pese a destilar una íntima belleza que sin duda se hace difícil de
transportó un 14% más pasajeros entre
olvidar, en algunos momentos hiela el corazón del espectador: quizá
abril y septiembre, hasta los 58,1 millones d
la inclusión ni que fuera de una pequeña dosis de locura o de pasión haría del espectáculo algo más cercano.
ÚLTIMOS VÍDEOS
El baile de ambos intérpretes es siempre brillante y, sin duda, su vocabulario coreográfico es un torrente de ricas frases gestuales. Él de Ramis, en concreto, es un baile extrovertido con ese toque rudo que le caracteriza, mientras que él de Muñoz es, claramente, más
La aerolínea rusa descarta que la causa del accidente sea técnica REUTERS
Moscú
La tripulación no informó de ninguna anomalía durante el vuelo
sofisticado e íntimo. Él juega con el espacio; ella, se lo come. Son dos expresivos cuerpos que afrontan la vida de diferente manera, pero aun así están muy compenetrados.
Estrenamos el nuevo vídeo de Amatria, 'El golpe' TENTACIONES
Desde esa antinomia, recorren su geografía íntima a veces con paciencia y otras con premura. Los recuerdos comunes tejen un mosaico de intensas sensaciones —de la soledad a la esperanza; de la decepción a la alegría...— y también hay evidentes alusiones a espectáculos anteriores del grupo. Visto en su conjunto, El cinquè
El nuevo clip del músico de pop electrónico está grabado en Chorrillos, una de las zonas más duras de Lima
Madrid es un basurero IÑAKI GABILONDO
hivern tiene pinceladas de diario íntimo y artístico de esta singular
Una ciudad que se degrada también
pareja. Los diálogos, en catalán y en francés, convierten al público en
degrada a sus habitantes
cómplice de esos recuerdos que evocan. Unos recuerdos que hablan del inexorable paso del tiempo y de los límites de los territorios íntimos.
RECOMIENDA
La elegante fidelidad a uno mismo de Mal Pelo | Cataluña | EL PAÍS
Como es habitual en los espectáculos de Mal Pelo, El cinquè hivern, que se estrenó el pasado marzo en la Biennale de la Val de Marne (Francia) es el resultado del trabajo de un equipo, generalmente
bien conjuntado. La blanca y desnuda escenografía http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/07/25/catalunya/1437853140_850302.html[02/11/2015 12:22:55]de
Pep Aymerich,
Primeros planos de un asesinato MANUEL JABOIS
Santiago
El único motivo de orgullo de Rosario Porto y Basterra era su hija: la mataron
las acertadas luces de August Viladomat y el vestuario en negro de Carmepuigdevalliplantes enfatizan la elegancia que emana de esta obra al crear un luminoso y seductor espacio intemporal.
Los bulos en redes resisten el esfuerzo por desmontarlos DANIEL MEDIAVILLA
Otro acierto es la poética del escritor napolitano Erri De Luca (El crimen del soldado, El día antes de la felicidad...) y, claro, la composición de la banda sonora de Fanny Thollot, con la
Un análisis muestra que las personas que creen en conspiraciones no interactúan con los mensajes que las desmienten
colaboración de las voces de la cantante tunecina Alia Sellami, el cantaor flamenco Niño de Elche y el sonido del zapateado de los pies
LO MÁS VISTO EN...
de Israel Galván.
016
EL PAÍS 1
Verne
Laporta justifica el fraude de los P de España
El cinquè hivern Mal Pelo Els Joglars
PORTADA
QUÈ ÉS?
CARTELLERA
Jordi Bordes Recomana 24/07/2015
EL CINQUÈ HIVERN
CRITICA DE JORDI BORDES
CRITIQUES 24/7/2015
Jordi Bordes
Poesia, joc, sorpresa i essència Habitualment, la companyia Malpelo presenten unes obres molt inspiradores amb un cert to fred, nòrdic. Aquesta obra respira la mateixa essència d'altres títols però a més sap posar-li algunes notes de comicitat, instants imprevisibles i una poesia en el moviment, en els recursos escènics i en la veu en off. Aquest cinquè hivern és un viatge en el temps. Perquè cadascú pot fer-se el seu camí, tant curt o tant ple de matisos com es vulgui. Fa fred, quasi sempre van abrigats i tot evoca al blanc de la neu i al blau del glaç. És un viatge iniciàtic que compta la vida en edats de cavalls. És quan neix el tercer que l'home accedeix a la maduresa. Els moviments separats del principi es van acoblant. De les projeccions impetuoses i rectes es passa al moviment en espiral, d'eternitat. Pep Ramis mostra fisicitat generosa, amb grans desplaçaments i amplitud gràcies a la dimensió dels seus braços i el gag de mosca amb la llengua fora. La intensitat ve carregada sobretot en el moviment més dens de Maria Muñoz. Per últim un senzill però efectiu i enginyós joc de so i llum trenca la monotonia i aporta matisos i clars i ombres a l'escena. En un quadre fred, que podria semblar fosc, de declivi, es viu amb intensitat la maduresa, amb plena consciència i ganes d'escampar sabiduria i riquesa.
Rànquing de Jordi Bordes
Critiques d'aquest mateix espectacle
Plaça de can Patrac, 1 (Salt) El 20/11/2015 Històric de representacions
VEURE
017
INSPIRAD AQUESTA
TE CALENT
VAL
+ 66 51 - 66 36 - 50 26 - 35 16 - 25 12 - 15 7 - 11 4-6 0-3
Compa
PORTADA
QUÈ ÉS?
CARTELLERA
FESTIVA
El cinquè hivern Mal Pelo
EL CINQUÈ HIVERN
Comp Ram
Els Joglars
Montse Otzet Recomana 27/07/2015
CRITICA DE MONTSE OTZET
CRITIQUES 23/7/2015
Montse Otzet
VALORAC
Sàvia maduresa
7,0
Sens dubte, la maduresa té de bo l’experiència acumulada. En aquest cas, una experiència que ha tingut la saviesa d’estriar les millors vivències per obtenir un pòsit rigorós i altament poètic. Aquesta maduresa és la que ha aconseguit Mal Pelo al llarg dels anys, i així es constata a El cinquè hivern, la seva última producció en la qual Maria Muñoz i Pep Ramis apareixen sols damunt l’escenari per narrar l’espera de dues persones que passi un altre hivern, el cinquè. Una espera on els silencis són plens i on les paraules del poeta i escriptor Erri De Luca deixen espais per la respiració continguda i un ritme mesurat. On també la veu de la cantant tunisiana Alia Sellami embolcalla uns estats d’alerta que tenen lloc en un espai gèlid que, s’intueix, amaga vivències que han deixat profunds senyals. Com bé diu la cançó: La neu no neteja res. A sota, la neu ho deixa tot igual, només cobreix, això és tot, només amaga. En un escenari on el terra i el fons és totalment blanc, els dos protagonistes apareixen vestits de rigorós negre per endinsar-se en converses gestuals i mirades compartides sobre allò que han viscut o el que està encara per venir. El rebuig de l’altre, l’auxili quan la parella defalleix, la incertesa de l’espera, el reconeixem d’un mateix, són entre altres, estats emocionals que Muñoz y Ramis no tan sols expressen amb els seus moviments, sinó que també amb l’expressió de les seves cares, una expressió real, on la vida ha deixat la seva empremta. Factor a favor de les qualitats d’aquests artistes. El cinquè hivern és una obra tan densa com colpidora que no deixa cap esquerda per on pugui filtrar-se una mica de relaxació, malgrat hi ha moments distesos. En el seu contingut si observen trets propis dels creadors, tan referencials al món de la natura i d’animals, com a conceptes humans. Com també s’aprecia que, quant a la interpretació, Pep Ramis continua disposant d’unes eines més teatrals per construir estats i emocions , mentre que Maria Muñoz, és el moviment el que la fa gran. La composició de Fanny Thollot, que compta amb l’aportació del cantaor flamenc Niño de Elche i els “peus” d’Israel Galvan, creen un espai sonor que maximitza o empetiteix, depenent de les exigències, la narració. Notes, sons, grinyols, sorolls,cants ... es barregen i donen densitat a imatges molt visuals, on la llum fixa o oscil·lant es balanceja i acompanya l’espera d’aquest dos éssers que deambulen per la intimitat.
Rànquing de Montse Otzet
018
Critiques d'aquest mateix espectacle
CATEGOR
ÍNTIM INSPIRADOR
AQUESTA NIT T'ABRA
VALORACIÓ PE
+ 66 51 36 26 16 12
-
66 50 35 25 15
7 - 11 4-6 0-3
Comparteix:
6
PORTADA
QUÈ ÉS?
CARTELLERA
F
El cinquè hivern Mal Pelo Els Joglars
EL CINQUÈ HIVERN Jordi Sora Recomana 23/07/2015 CRITICA DE JORDI SORA
CRITIQUES 23/7/2015
Jordi Sora
Trois chevaux blancs La companyia Mal Pelo és una gran constructora d'espais escènics. Es tracta més d'un clima, un embolcall, una aparença general on submergir l'espectador, que no pas d'un artefacte evident. Hi ha una austeritat volguda, on hi conflueixen petits detalls artístics, fruit d'una composició on el treball de llums, imatge, dramatúrgia, so i vestuari actuen plegats, com un conjunt harmònic. D'això se'n beneficia “El cinquè hivern” i converteix el duo en una obra coral. María Muñoz i Pep Ramis esperen. Hi ha un regust en aquests personatges que remet al teatre de l'absurd. Però si en l'imaginari de Samuel Beckett els rodamons estan segurs que arribarà quelcom, per poca esperança que tinguin en la seva grandesa; en el d'aquesta darrera producció de Mal Pelo es tracta més aviat d'una constatació. Vingui o no el següent hivern, el temps passa. Perquè són tres cavalls, en paraules d'Erri de Lucca, allò que dura la vida d'un humà. “El cinquè hivern” desplega aquí el seu dibuix coreogràfic: en un espai exquisidament delimitat i amb aquest argument tan específic. María Muñoz hi posa accents de necessitat en el gest dansat. El seu és un moviment implacablement pràctic, relligat a la terra, com per explicar que l'espera resulta absurda si no s'omple de realitat. Per la seva banda, Pep Ramis balla amb un esperit un pèl més somiador, com inconscient de la projecció que implica aquell moment, amb un desplaçament més determinat però menys carregat de significants. Representen una parella que junts, per cinquè hivern consecutiu, resten amatents. Cadascú amb una experiència de la situació. I en un mateix esdeveniment, viscut de manera singular. De fet la seva espera simbolitza les etapes de la vida. El pas del temps és l'argument. L'espai on succeeix, el decorat. El ball amb què es mouen, la manera com omplen aquells vectors. Tres cavalls blancs cavalcant neu a través: ningú no els veu, ni té cap sentit la seva marxa. Això no importa. Perquè és en l'existència, pròpiament, on rau el misteri de la vida.
019
Rànquing de Jordi Sora
Critiques d'aquest mateix espectacle
ÍNTIM
INSPIRADO
AQUESTA N
VALO
+ 66 51 - 66 36 26 16 12 7
- 50 - 35 - 25 - 15 - 11 4-6 0-3
Compar
El cinquè hivern Mal Pelo Els Joglars
020
El cinquè hivern Mal Pelo Els Joglars
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
021