DOSSIER DE L’ESPECTACLE
LE CROUPIER ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA)
Foto: ART ESTUDI
Teatre Municipal Dimarts 28 d’octubre a les 21h
www.temporada-alta.net
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA)
FITXA Direcció escènica: Xavier Pujolràs Novich Dramatúrgia: Josep Maria Miró Coromina Intèrprets: Carles Cors, Faló Garcia, Xevi Quiño, Toni Huertas, David Benítez, Josep Picot i Raúl Sànchez Artistes convidades: Aina Sánchez, Mont Plans i Merche Mar Direcció artística, vestuari, grafisme i fotografia: art estudi (David Faüchs i Fanny Espinet) Coreografia: Roberto G. Alonso Realització documental: Albert Blanch Il·luminació: Pere Capell So: Albert Cortada Producció: Le Croupier Amb la col·laboració de: Temporada Alta 2014 Amb el suport de:
INFORMACIÓ BÀSICA Dia i hora: Dimarts 28 d’octubre, 21 h Lloc: Teatre Municipal de Girona Preus: 16, 12, 10, 6€ Durada: 1 h i 30 min aprox ESTRENA ABSOLUTA Espectacle musical La programació de Temporada Alta al Teatre Municipal compta amb la col·laboració de:
02
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA)
PRESENTACIÓ
La banda gironina Le Croupier s’instal·la en el moment més animat del Paral·lel de Barcelona, quan el barri era una autèntica meca de l’espectacle. Fins a la Guerra Civil, les cançons de revista d’autors com Sugrañas, Clarà, Misterio o Viladomat esdevenen postals vives d’una Barcelona que es divertia amb cuplets, foxtrots, xarlestons i tangos, retrats impagables d’una societat moderna i d’una època atrevida. L’espectacle rendeix homenatge a l’explosiva vedet Esperança Dinamita, representant d’aquell món perdut, i dóna vida a un munt de velles partitures belles, passades pel sedàs de Le Croupier. El Paral·lel fue nuestro Broadway. Cuplés, foxtrots, charlestons, pasodobles, tangos y demás canciones ponen al descubierto un mundo olvidado… La explosiva vedette Esperanza Dinamita se convierte en nuestra guía.
03
L’avenue du Paral·lel fut notre Broadway. Couplets, foxtrots, charleston, paso doble, tangos et autres musiques découvrent un monde oublié. L’explosive vedette Esperanza Dinamita nous sert de guide. The Avinguda del Paral.lel was Barcelona’s Broadway. Cuplés, foxtrots, charlestons, pasodobles, tangos and other tunes reveal a forgotten world. The explosive showgirl Esperanza Dinamita is our guide.
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA)
CONCERTAR EL TEATRE AMB BONA MÚSICA Per Quim Noguero Hi ha musicals que són una forma de transvestiment de la intel·ligència, una via per alleugerir el pes dels continguts amb una condimentació de les formes que provoca tanta salivera com la dels gossos de Pávlov en sonar la campaneta vinculada als àpats. Les cançons són la nostra magdalena proustiana, se’ns barregen amb records personals, i serveixen de recurs mnemotècnic vital fins al punt que la música esdevé el nostre guia per tots els oblits del segle. Emprenem doncs el viatge amb un vehicle humil, popular, gairebé gastat, però els paisatges apareixen radicalment nous només girar la cantonada. Convertit en El intérprete, Asier Etxeandia es capbussa d’aquesta manera en la memòria
04
sentimental de vàries generacions quan passa per Kurt Weill, Héctor Lavoe, Lucho Gatica, Chavela Vargas, La Lupe, Gardel, Talking Heads, David Bowie o The Rolling Stones en una extraordinària nit de cabaret. I, al seu torn, la banda gironina Le Croupier ens instal·la en el moment més viu i animat del Paral·lel de Barcelona, quan el barri era una autèntica meca de l’espectacle, el nostre Broadway particular, amb Esperança Dinamita, una selecció de cuplets, foxtrots, charlestons i tangos que esdevenen belles postals d’una Barcelona atrevida i divertida. Queda clar que del que es tracta és de ballar-la, primer que res, amb la memòria. Molière la balla també ho fa així, quan reivindica el gran clàssic francès i li treu la perruca per petar-se de riure. Suplement La Vanguardia 26 de setembre del 2014
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA)
SINOPSI Le Croupier està treballant en un nou espectacle, un concert molt particular que es presentarà amb dues versions: una d’exterior damunt un antic carruatge del popular Circ Raluy i l’altra d’interior pensada per teatres, sales i auditoris.
RECUPERA I REIVINDICA BONA PART DEL REPERTORI MUSICAL DE L’ANOMENAT GÈNERE DE LA REVISTA El nou espectacle porta per nom: Esperança Dinamita (Cançons de revista) i un dels seus objectius principals és recuperar i reivindicar bona part del repertori musical de l’anomenat gènere de la revista (originària dels cabarets berlinesos i parisencs), tant present als teatres que omplien l’avinguda del Paral·lel de Barcelona tot retratant l’actualitat del moment amb humor i sarcasme. Ja des de finals del segle XIX el gènere va arrelar ràpidament a la ciutat comtal, desbordant
05
pompa i glamour, i deixant rere el seu pas centenars de cançons, textos, coreografies i acrobàcies, que amb massa facilitat van acabar caient en l’oblit i essent així arraconades en una segona divisió del patrimoni cultural d’aquest país. Va ser justament durant aquesta època quan el Paral·lel de Barcelona es va convertir en una autèntica olla a pressió de l’espectacle, bressol del gènere de la revista, on les cançons de Sugrañas, Clarà, Misterio o Viladomat es van convertir en autèntiques postals de l’època. Cuplets, foxtrots, passos dobles, charlestons, tangos i havaneres sonaven amb força dins els teatres de l’Avinguda barcelonina, admirats per mariners i prostitutes de tot Europa. Ara Le Croupier, tot rendint homenatge a la figura d’Esperança Dinamita (una de les vedets més populars i controvertida en els seus dies, i més desconeguda en els nostres per la seva trajectòria fugaç) s’ha proposat tornar a donar vida a aquestes cançons, passant pel seu particular sedàs velles partitures de l’època que avui són retrats impagables d’un període cabdal en la història del nostre país.
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA)
SOBRE L’ESPECTACLE... Le Croupier ha estat una banda amb una línia artística molt clara fins al moment, on el vestuari, les projeccions, i la posada en escena ofereixen l’embolcall perfecte per allò que en definitiva és el més important: les cançons. Per aquest nou projecte però, la banda gironina anirà una mica més enllà i presentarà el nou repertori dins un espectacle anomenat Esperança Dinamita (Cançons de revista), on es revisarà una representativa mostra de les cançons del gènere de la revista, prenent la figura d’Esperança Dinamita com a referent i fil conductor. És per això que el concert anirà en tot moment vinculat al documental d’Albert Blanch dedicat a la popular vedet, qui va ser un autèntic referent del gènere però que degut a la seva intensa però efímera trajectòria, avui és una autèntica desconeguda per la majoria. Així doncs, també amb la voluntat de tornar a situar a la popular artista dins el mapa històric i artístic del país, els cuplets que ella mateixa va popularitzar tornaran a sonar amb força portats al terreny de Le Croupier i contextualitzats amb petites peces dramatúrgiques de Josep Maria Miró, moltes d’elles extretes i adaptades d’anecdotaris de l’època. A més dels set músics habituals, per aquest espectacle la banda gironina compta amb la presència d’una actriu i cantant, l’Aina Sánchez, i la col·laboració de dues artistes convidades per l’ocasió, Mont Plans i Merche Mar. L’inici de tot plegat recau en la recerca de les autèntiques protagonistes de la producció: les cançons que sonaven a les revistes del 06
Paral·lel. Gràcies a l’inestimable ajuda de Xavier Albertí (gran estudiós del tema i actual director del Teatre Nacional de Catalunya) Le Croupier va topar amb autèntiques relíquies dels grans compositors del gènere: Sugrañes, Clarà, Viladomat, Quirós, Misterio, etc... Tots ells autors de peces fantàstiques que van des del tango, a la marxa, passant pels cuplets o els xotis i amb títols tan suggerents com: El tango de la Cocaïna, l’Ex-regidor, Niní, Vaselina, Shimy-Shimy, Soy Miguelito, etc... Per primera vegada Le Croupier presentarà un repertori sense cançons pròpies, en aquesta ocasió les cançons són peces que, moltes d’elles, van ser escrites ja fa un segle i que porten un munt d’anys aparcades en l’oblit. El repte, per tant, ha estat recuperar-les amb el màxim respecte i amb tota la fidelitat als seus orígens i context. Això no treu que la banda hagi tingut la necessitat de fer-seles seves, d’imprimir-hi el seu segell tímbric personal i d’arranjar-les i adaptar-les a la seva formació.
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA)
LA COMPANYIA LE CROUPIER
El projecte Le Croupier s’inicia durant la temporada de tardor - hivern 2006/07, quan Carles Cors (cantant i compositor de la formació), enregistra una maqueta casolana amb les seves composicions més recents. Després de fer-la circular una mica, una discogràfica catalana proposa i encoratja a Carles Cors a convertir aquesta maqueta en disc, posant-lo en contacte amb el músic i productor Marc Parrot, qui entusiasmat per les composicions va acceptar prendre part important del projecte fent-se càrrec de la producció musical. El primer disc va sortir al 2008. Carles Cors no va trigar a formar una banda i a tancar-se al local d’assaig per tal de començar a preparar el disc sota la supervisió de Parrot. D’aquí en sortiria el seu primer treball discogràfic: Me han dicho que... (Mass Records 2008), un disc que va ser presentat al Casino de Girona amb dos concerts consecutius, deixant una bona empremta tant al públic gironí com a la crítica. El disc seria editat i distribuït a tot l’Estat, acompanyat del seu primer videoclip: Virginia, protagonitzat per la popular actriu Mònica López i enregistrat dins el mateix Casino. La primera gira (2008-09), després de la presentació en societat al Casino de Girona, el disc també fou presentat en una gira per Girona i Barcelona, i per algunes ciutats de l’Estat espanyol (Madrid, Vigo, Saragossa...) Al 2010 el grup va alternar els concerts amb la producció i gravació de nous temes que formarien part del segon treball del grup: Presunto Tocador (Mass Records 2010). El disc fou en07
registrat als Estudis 44.1 d’Aiguaviva i mesclat pel mateix Marc Parrot. El grup el presenta en un concert molt particular: Le Croupier al Circ Raluy. El disc seria presentat dins el marc del Festival Temporada Alta 2010 sota la carpa del Circ Raluy. En el mateix Circ, Le Croupier hi enregistraria un dels dos videoclips promocionals del propi disc.
DESPRÉS DEL FESTIVAL TEMPORADA ALTA 2010, EL GRUP PRESENTA EL SEGON DISC PER CATALUNYA, MADRID I BILBAO La segona gira (2010-11), després del tret de sortida al Festival Temporada Alta 2010, el grup comença a presentar el segon disc per arreu. No només als mitjans de comunicació, sinó sobretot en directe, per tot Catalunya, Madrid i Bilbao. Al llarg del 2012, el grup alterna els concerts per arreu amb la preparació del seu tercer disc, un disc que suposaria un punt d’inflexió dins la seva trajectòria, no només per ser el primer disc en català de Le Croupier, sinó també per ser el més personal, aquell punt on es desdibuixa l’univers teatral que fins ara envoltava la posada en escena del grup, per donar pas a unes cançons més orgàniques, cantades en primera persona i de tu a tu, trencant així la quarta paret i buscant la complicitat del públic en cada concert. Així doncs, apareix al 2013, Lesió per tensió repetitiva (Música Global), també amb el segell Parrot i amb la col·laboració d’Anna Roig o Josep Thió entre altres.
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA)
EQUIP ARTÍSTIC
INTÈRPRET CARLES CORS (LE CROUPIER)
És un músic nascut a la Cellera de Ter l’any 1981. A més d’estar diplomat en Magisteri Musical a la UdG i llicenciat en Història i Ciències de la Música a la UAB, ha fet diversos cursos d’interpretació i música a Catalunya, Hongria, Àustria i Bèlgica. Durant els anys 2004-08 va fer de professor de música a diversos instituts i escoles, com el CEIP Montfalgars de Girona, l’IES Montilivi de Girona i l’IES Jaume Vicens Vives de Girona. Actualment és professor de guitarra a l’Escola de Música de la Cellera de Ter, a més de professor d’Història i coneixements musicals a l’ETECAM. En les seves produccions musicals hi trobem: la Maqueta Petit Fours (1998); Disc Sobrelliscant (1999); Disc Dissonàncies de Calaix (2002); Col·labo-
08
ració amb Jorge Drexler (2002); Banda Sonora de l’espectacle teatral Pirata (2004); Espai sonor de l’obra teatral L’Última Habitació (2006); Disc me han dicho que... (2008); Tema musical per la sèrie Ventdelpla (TVC, 2009); Disc Presunto Tocador (2010); Tema musical per l’espectacle Gang Bang (TNC, 2011); Espai sonor per l’espectacle Conseqüències del Pim-Pam (2011); Tema musical per l’espectacle Pájaru (2012) de Pere Hosta; Disc Lesió per tensió repetitiva (2013); Tema musical per la sèrie Polseres Vermelles 2 (TVC, 2013); Adaptacions musicals pel programa Oh happy day (TVC, 2013) Espai sonor de l’espectacle Nerium Park (2013) de Josep Maria Miró; Espai sonor de l’espectacle Estripar la terra (2014) de Josep Maria Miró; i Adaptacions musicals pel programa Oh happy day 2 (TV3, 2014)
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA)
DIRECTOR ESCÈNIC XAVIER PUJOLRÀS NOVICH (2007), actor, director i dramaturg; Crónica sentimental de España (2006), de Manuel Vázquez-Montalbán; La nit àrab (2006), de Ronald Schimmelpfennig; PPP (2005), de Xavier Albertí i Luïsa Cunillé; Al vostre gust (2005), de William Shakespeare; El Pes de la Palla (2004), de Terenci Moix; The Backroom (2004), actor, dramaturg i direcció; Sota el Til.ler (2004), etc.
És actor i director teatral català. Es va graduar l’any 1993 al Centre de Formació Teatral El Galliner de Girona, i el 2001 aconsegueix el Graduat a The Acting Studio Inc., Nova York, EUA. En els seus treballs més recents com a actorde teatre, hi podem trobar: Assajant Pitarra (2007), de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí; L’última habitació
També ha col·laborat com a actor en els llargmetratges 53 días de invierno (2006) i En brazos de la mujer madura (1996). I en televisió ha participat en les sèries La Via Augusta (TV3 2007), Porca Misèria (TV3 2006), Setze Dobles (TV3 2003) i Secrets de Familia (TV3 1996). Com a director teatral, a més dels treballs que ja hem dit, també ha dirigit La Senyora Klein (2007), de Nicholas Wright i l’actual espectacle de’Esperança Dinamita Le Croupier (2014).
DRAMATÚRG JOSEP MARIA MIRÓ COROMINA Ha fet d’ajudant de direcció de Xavier Albertí, de Toni Casares i de la coreògrafa Germana Civera. Ha guanyat nombrosos premis com a actor i com a director de teatre; entre ells, el Premi Born 2009, el de Crèdit Andorrà, l’accèssit del Marqués de Bradomín, l’Evarist Garcia, el Boira, l’ex aequo als Premis Mallorca 2008 i el premi Quim Masó el 2013.
És dramatúrg i director teatral català. Es va llicenciar-se en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona el 2000, on també va doctorar-se en Literatura catalana. L’any 2008 es va llicenciar en Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha treballat amb l’equip de guionistes de TV3 a les sèries Zoo i Mar de fons, i també amb altres mitjans de comunicació a Catalunya, com ara Ràdio 4, COM Ràdio, Ràdio Sant Cugat i El 9 Nou.
09
Entre les obres que ha escrit, hi podem trobar: 11/7 (2005); L’esvoranc (Premi Boira 2005); Les dones de Caín (Premi Ramon Vinyes 2005); 360” (Accèssit Premi Marqués de Bradomín 2006); Quan encara no sabíem res (Premi 50è Crèdit Andorrà 2007 i Premi Evarist Garcia); La gran nit de Lurdes G. (2008), coescrit amb Cristina Clemente; La dona i el debutant (2008); Una història explicada del revés, o no (2009); El dia que vaig conèixer Harold Pinter (2009); Allà on els escarabats escoltaven contes (2009); La dona que perdia tots els avions (2009); Gang Bang (2011); El Principi d’Arquimedes (2012); Fum (2013); Nerium Park (2013); i Estripar la terra (2014).
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA)
SOBRE LE CROUPIER LA PREMSA N’HA DIT... “No tots els dies s’assisteix al naixement d’un fenomen. Le Croupier és un fenomen: en aquest temps de profunda crisi creativa per al pop i el rock, s’agraeix que algú hi porti una mica d’imaginació” Xavier Castillón El Punt Avui
“L’àlbum Me han dicho que conté històries molt diverses, però absolutament terrenals i normals, en les quals tothom es pot sentir identificat en certa manera” Joan Antoni Guerrero Diari d’Andorra
“El primer single i videoclip, Virginia, va entrar molt bé en el mercat espanyol: 40 Latino, Sol Música i les cadenes autonòmiques el van programar molt” Xavier Castillón El Punt Avui
“L’estrena del seu segon disc, Presunto tocador, va tenir lloc en un espai tan màgic com la vela del circ Raluy. (...) Tot un encert, tenint en compte la naturalesa circense, romàntica i un xic decadent de Le Croupier” Xavier Castillón El Punt Avui
“Le Croupier ja no s’amaga rere unes ulleres fosques ni vesteix jaqué, perquè vol donar pas al Carles Cors més proper i més sincer, sense renunciar, però, a la perfecció formal que caracteritza la seva posada en escena” Daniel Ventura Diari de Girona
010
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA) Xavier Castillón El Punt 3 de maig del 2008
011
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA) Joan Antoni Guerrero Diari d’Andorra 27 de desembre del 2008
012
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA) Xavier Castillón El Punt/Avui 26 d’octubre de 2010
013
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA) Xavier Castillón El Punt/Avui 29 d’octubre del 2010
014
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA) Daniel Ventura Diari de Girona 17 de desembre de 2013
015
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA)
GUIA PER A LA IDENTIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ D’ESPECTACLES
016
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA)
VENDA PREFERENT
VENDA ANTICIPADA
A PARTIR DEL 12 DE SETEMBRE
AVANTATGES I DESCOMPTES
017
LE CROUPIER
ESPERANÇA DINAMITA (CANÇONS DE REVISTA)
Els mitjans oficials: Amb el patrocini de:
018