Dossier de l’espectacle
Et Planto
El vol del pollastre
Foto: Andrea Zayas
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
Et planto El vol del pollastre
“ Et planto és un joc de nines russes, una comèdia esbocinada, una història d’amor en espiral.”
02
Els Joglars
Et planto El vol del pollastre
Els Joglars
Fitxa artística Producció: El Vol del Pollastre Direcció i dramatúrgia: Clàudia Cedó Interpretació: Eduard Serra, Genís Casals, Júlia Falgàs i Arnau Nadal Il•luminació i so: Lluís Robirola Escenografia: Koko Nadal Il•lustració i disseny gràfic: Andrea Zayas Animació: From Zero Música: Lluís Robirola, Marc Company, Jordi Sobirà i V & L Vestuari: Júlia Falgàs Producció tècnica: Arnau Nadal Enregistrament audiovisual: Josep Sarquella Distribució: Genís Casals i Marta Martí Comunicació: Eduard Serra Amb la col·laboració de: Pep Vila i Alba Carretero Agraïments: Hotel “La Sala de Camós”, Juncà Gelatines, Joan Daunis, Lídia Capitán i Maria Teresa Lagares Amb el patrocini de:
Amb el suport de:
Dades Dia i hora: Divendres 27 de novembre a les 21 h; Dissabte 28 de novembre a les 21 h; Diumenge 29 de novembre a les 19 h; Dissabte 5 de desembre a les 21 h; Diumenge 6 de desembre a les 19 h Lloc: La Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles Preu: 10 € Durada: 1 h 30 min
03
Et planto El vol del pollastre
Els Joglars
Et planto El vol del pollastre
Foto: Lídia Capitán
Una noia vital i romàntica i un noi avorrit aficionat a la jardineria plantegen una equació de fàcil resposta: ella el planta. La companyia El vol del pollastre de Banyoles, de nou amb text de Clàudia Cedó, encarna en una actriu i tres actors una reflexió sobre el desig. Un muntatge que parla sobre els perquès de la necessitat de retenir el que desitgem i de com perdem l’interès una vegada ho aconseguim. I si amb això la protagonista poda tota possibilitat de futur? Et planto és un joc de nines russes, una comèdia esbocinada, una història d’amor en espiral que intenta sobreviure trasplantant els protagonistes les vegades que faci falta. La compañía El vol del pollastre de Banyoles, de nuevo con texto de Clàudia Cedó, emprende otro de sus vuelos sobre la realidad para reflexionar sobre el deseo. Cuando la chica planta al chico, ¿se poda o se trasplanta? La compagnie El vol del pollastre de Banyoles, encore une fois avec un texte de Clàudia Cedó, entreprend un 04
nouveau vol au-dessus de la réalité pour réfléchir sur le désir. Lorsque la fille plante le garçone, elle se taille ou elle se transplante?
Una història d’amor botànic de la jove companyia El vol del pollastre El vol del pollastre (‘The flight of the chicken’) Company, from Banyoles, again working with a text by Clàudia Cedó, takes wing to flee reality and reflect on desire. When a girl stands up a boy does he stay stood up forever?
Et planto El vol del pollastre
Els Joglars
Totes les Martes del món Escena catalana
Entre la Marta de Terra baixa i Marta Galán, l’autora de Conillet, potser hi ha poques coses a veure, a banda d’un segle de diferència. Però tampoc no creguin que es troben tan lluny. El personatge creat per Guimerà lluita per afirmar la seva personalitat entre el tirà Sebastià i el pobre Manelic. És una dona dominada, a qui gairebé ni se li pregunta quin paio prefereix. Pateix per un i pateix per l’altre. I la cosa acaba com acaba. La protagonista de Conillet no és la seva autora, però estem davant d’una dona que crida, que vol ser, que vol continuar sent, que vol ser mare i que vol cardar 142 dies seguits. Incompatible? Que ho preguntin a les mares del món. Intueixen les coincidències?
Foto: David Ruano
La Marta de Terra baixa és una dona del seu temps. I el personatge de Marta Galán és també una dona del seu temps. A més, qui els dóna vida damunt l’escenari són, segurament, els dos actors del moment. La de Guimerà té cara de Lluís Homar, en aquest one man show que va estrenar l’any passat a Temporada Alta i que va deixar bocabadat tothom que el va veure. La dona de Galán té la cara de Clara Segura i direcció de Marc Martínez. Dues Martes dirigides per homes –la Terra baixa d’Homar té, a més, Pau Miró com a dramaturg i director– o amb homes al darrere, cosa que també vol dir que, per sort, almenys en el teatre, els mascles han arribat al cap del carrer. I ja els avisem: no esperin veure una Clara Segura convencional. Potser és l’obra que havia de fer després de fer l’Antonietta d’Una giornata particolare. Comença amb dos versos d’Alejandra Pizarnik (“deseaba un silencio perfecto / 05
por eso hablo”) i una mare que va a parlar amb el director de l’escola del seu nen, i acaba d’una manera tan dolça que em desconcerta: “No em deixeu descansar. Cada dia, t’estimo més. Cada dia t’estimo més”. Cal veure-la per saber què hi ha al mig. La protagonista d’Et planto es diu Júlia, però també és una altra Marta. No és cap dona acovardida, inhabilitada pel destí. Ella s’avorreix amb el flonjo acovardit que té de parella, decideix que n’està tipa i fot el camp. Una història de parelles, a l’estil de Tortugues, l’obra amb què vam descobrir Clàudia Cedó a la Sala Flyhard. Un tema que està molt de moda en el teatre català contemporani –quan la Becket va dedicar tot l’any a la dramatúrgia local, una dècada enrere, ja va passar que tothom parlava de famílies i parelles–, ja que d’això també van Els veïns de dalt, de Cesc Gay, 73 raons per deixar-te, el musical que ha parit Guillem Clua, i Sota la ciutat, de Llàtzer Garcia. Parelles extremes, que busquen, que no troben, relacions no convencionals, totes amb una Marta. Grans històries a les quals Jordi Casanovas també dóna cabuda dins Vilafranca, segurament la seva peça més ambiciosa dels últims temps. Als marges, tenim L’empestat, de Jordi Oriol, reescriptura de La tempesta de Shakespeare, estil La caiguda d’Amlet, on ja va revisar Hamlet. O els cèlebres 30/40 Livingstone, de Sergi López i Jorge Picó, i Acorar, de Toni Gomila. Espectacles més a prop de la poesia que del teatre, com Nàufrags, el xou visual que ha preparat Lluís Danès ambla cantant Bikimel i el rapsoda Josep Pedrals. Proper, conceptualment, a l’Allegro, de Cor de Teatre i Paco Mir, un viatge musical a les cançons de la nostra vida. Haurem d’estar atents al V Torneig de Dramatúrgia persaber cap a on va el teatre català. En aquest ring s’escriuen les obres que marcaran tendència en els propers anys. Els contrincants d’enguany són Aleix Aguilà, Gemma Brió, Clàudia Cedó, Cristina Genebat, Ramon Madaula, Sergi Pompermayer, Alberto Ramos i Estel Solé. Andreu Gomila Text extret del suplement especial Temporada Alta 2015, publicat a La Vanguardia el 19 setembre 2015.
Et planto El vol del pollastre
Els Joglars
Sobre l’obra... Et planto és un espectacle de creació pròpia que parla del desig, la necessitat de retenir allò que desitgem i de com, una vegada retingut, deixa de ser desitjat. La història ens presenta una parella interpretada per una actriu i tres actors, que cada un es llegeix com una faceta diferent del mateix noi. Ella és vital i romàntica. Ell és avorrit i aficionat a la jardineria. La trama comença en el moment en què la protagonista, farta d’una relació rutinària que l’ofega, decideix marxar de casa. Però tot el món que l’envolta semblarà confabular-se per fer-la tornar: les seves amigues, la seva família, el treballador de l’estació
de tren i fins i tot la ràdio. Tots semblen tenir la cara del seu ex-company i defensar els arguments que ell repetia. Fins que un dia coneixerà una altra persona. És un noi brillant, lliure, aventurer, sense lligams, sense rutines, a qui les plantes se li moren perquè viatja constantment. És qui estava buscant. De sobte, sentirà la necessitat d’arrelar-lo, de plantar-lo. I ens adonarem que en realitat ella es cansa de la relació un cop l’ha aconseguida. La seva tragèdia és la incapacitat d’agradar-li el que ja té, sense poder evitar desitjar altres coses que no estan al seu abast.
Sinopsi Et planto és un joc de nines russes, una comèdia esbocinada, una història d’amor en espiral que intenta sobreviure trasplantant els seus protagonistes les vegades que faci falta.
Foto: Lídia Capitán
La Júlia ha decidit que ja en té prou. El deixa. Les plantes inunden el pis i ella s’ofega entre les seves fulles. Ell és estàtic, avorrit, ocupat en classificar bonsais, incapaç d’entendre l’esperit lliure i camaleònic de la noia. La ruptura els submergirà a tots dos en un univers laberíntic de llocs comuns i de déjà vu’s. Els intents desesperats del noi per fer tornar la Júlia desdibuixaran la seva personalitat, convertint-lo en allò que no és i fent-lo encapçalar una persecució hilarant enmig d’un mosaic sobre la pròpia identitat.
06
Et planto El vol del pollastre
Els Joglars
Sobre la companyia... El vol del pollastre és una companyia de teatre que neix l’any 2009, formada per alumnes de l’Aula de Teatre de Banyoles. Aquests han participat en una vintena d’espectacles de petit format que els relacionen amb la ciutat i el seu caliu cultural.
Clàudia Cedó. Una obra de creació pròpia propera al western i al cinema negre, que acosta a l’espectador a un barri suburbial ple de secrets i històries entrecreuades que xoquen irreversiblement. Aquest es representa més tard a la Sala la Planeta de Girona.
L’any 2011 estrenen el seu primer espectacle, Júlia?, una tragicomèdia sobre les xarxes socials dirigida per Clàudia Cedó al Teatre Municipal de Banyoles. Es representa en més ocasions al Teatre Municipal de Banyoles i al Centre Cultural de la Mercè de Girona.
El 2015 protagonitzen l’espectacle 20 anys del Teatre Municipal de Banyoles, on apareixen un centenar d’actors i actrius de totes les companyies teatrals de la ciutat.
De petits tots matàvem formigues és la segona producció de la companyia estrenada l’any 2013 a la Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles, també de
Des del 2004 participen com a actors a Els pastorets de Banyoles una coproducció del Cor de Teatre i l’Ajuntament de Banyoles sota la direcció de Joan Solana. Al Teatre Municipal de Banyoles.
Foto: Lídia Capitán
07
Et planto El vol del pollastre
Els Joglars
D’altres obres de Clàudia Cedó la crítica n’ha dit... SOBRE TORTUGUES, LA DESACCELERACIÓ DE LES PARTÍCULES
(24/11/2014) “La Sala Flyhard no ha perdut l’olfacte a l’hora de plantar-nos als morros obres d’autors desconeguts que ens meravellen, com aquesta comèdia de Clàudia Cedó, que ella mateixa dirigeix amb un imponent sentit del ritme i assumpció de l’espai.” Andreu Gomila Time Out (11/12/2014) “Tortugues recorda al preciosisme detallista de La ciencia del sueño o a la tecnologia poètica de ¡Ólvidate de mí! El món de Clàudia Cedó és realista però amb un punt oníric, i parla de temes molt generacionals però amb una atmosfera de fàbula al·lucinada” Oriol Puig Nuvol (19/12/2014) “El que Cedó ens proposa amb una molt sàvia psicologia teatral [...] és una divertidíssima comèdia no exempta dels seus moments esbojarrats, però profundament romàntica, en el millor sentit de la paraula.” Ramon Oliver Què fem? La Vanguardia (17/01/2015) “Tortugues o la desacceleració de les partícules està essent la comèdia sorpresa de la temporada a Barcelona. [...] Ha suposat la doble revelació d’una jove autora i directora, Clàudia Cedó, per a mi tot un descobriment. [...] Tortugues és una màquina que no para, amb una estructura rodona, plena de sorpreses. Hi ha una màgia humil i poderosa en la posada en escena, cosida peça per peça.” Marcos Ordóñez El País
08
Et planto El vol del pollastre
Els Joglars
Clàudia Cedó Directora i dramaturga
Foto: Diari ARA
Llicenciada en Psicologia a la UAB i graduada en Art Dramàtic, rep formació en teatre fòrum i teatre de l’oprimit. Després de treballar com a psicòloga en un centre per a persones afectades d’autisme i, també, al Departament de Justícia de la Generalitat, Clàudia Cedó crea el projecte Escenaris Especials, que ofereix cursos de teatre a persones en risc d’exclusió social. Des de llavors, dirigeix espectacles protagonitzats per persones amb paràlisi cerebral, autisme, en deshabituació de tòxics, amb malaltia mental o discapacitat. Imparteix classes de teatre com a eina d’intervenció psicològica al Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya i cursos dirigits a professionals de l’àmbit de la psicologia i l’educació a la UAB, al Caixa Fòrum de Barcelona i a la Federació Autisme Espanya. Anualment, organit-
09
za, des d’Escenaris Especials, la Jornada de Teatre i Psicologia, espai de trobada entre professionals d’ambdues disciplines. Com a actriu, ha participat en espectacles dirigits per Lluís Elías, Xicu Masó, Marina Schubarth, Xavier Pla o Joan Solana. Ha escrit i dirigit Vida a Mida, de la companyia Kafkiana, Júlia? i De petits tots matàvem formigues, de la companyia El Vol del Pollastre, Nada nuevo que contar i Dallas, de la companyia Pocapuc Teatre. El 2014 escriu i dirigeix Tortugues, la desacceleració de les partícules, comèdia fantàstica produïda i estrenada a la Sala FlyHard de Barcelona, que rep la nominació a millor text i nominació a revelació del Premi La Crítica 2015.
Et planto El vol del pollastre
Els Joglars
Arnau Nadal Intèrpret
Format com a actor a l’Aula de Teatre de Banyoles fins l’any 2013. Membre de la companyia El Vol del Pollastre des de l’any 2012, on ha participat en l’espectacle de gran format De petits tots matàvem formigues. També ha actuat en altres espectacles com: Els pastorets de Banyoles i El somni del Crepuscle de Joan Solana, Coretpus i Homenatge a Araceli Claramunt de Babaus Teatre, i XX anys del Teatre Municipal de Banyoles de Clàudia Cedó. Actualment és treballador de l’empresa Punt de Fuga com a tècnic de llum i so. Té experiència en aquest àmbit en festivals com: (a)phònica, Estu-
nart, Llévame al Huerto Músic Festival, Nit de Bosc, Mansion Love Summer Festival, Festes d’Agost de Banyoles i el festival de màgia al carrer Troba’m. També ha treballat en obres de teatre com: Júlia? de la cia. El Vol del Pollastre, Xafarderies, direcció de Jordi Sala, No ens fa falta tenir por de la cia. Kafkiana i Tots soms pops de Sísima Espectacles. És el técnic de llum i so del grup de musica Vicky Lawrence. A més a més, a col·laborat en altres projectes com: Butaka Banyoles, Reendollat i Nit de Narradors, Escenaris Especials, Aula de Teatre i Comissió de Barraques de Porqueres.
Eduard Serra Intèrpret
Graduat en Comunicació Cultural a la Universitat de Girona. Rep formació teatral a l’Aula de Teatre de Banyoles fins l’any 2011. Es continua formant en diferents cursos amb: Jordi Puntí (teatre gestual), Ferran Frauca (coneixement de la veu), Marcel Tomàs (humor gestual), Mireia Vallès (treball físic de l’actor) i Los Corderos (Teatre Bastard). És membre fundador de la companyia El Vol del Pollastre en la qual ha participat en tots els espectacles de petit i gran format. També ha treballat com a actor en diversos espectacles com: Els Pastorets de Banyoles de Joan Solana, Coretpus de Babaus teatre, Acció-Reacció i Habitants de l’illa disfressa de
010
Cia. Comediants Kafkiana, El Tinent d’Inishmore de Cia. Teatrebrik Teatre, Diner Negre direcció de Salvador Duran, XX anys del Teatre Municipal de Banyoles de Clàudia Cedó i Yvonne, princesa de Borgonya de la cia. Teatrebrick També ha participat en altres activitats culturals a la ciutat com ara: carnavals, cavalcades de reis, el projecte de Butaka Banyoles i dues Mostres de Teatre Inclusiu d’Escenaris Especials. Ha col·laborat també en diversos audiovisuals, per exemple: Planys per Sarajevo, de Joan Solana, L’hora del Martini, d’Eva Berenguer, La Llegenda de Sant Jordi d’Orna.
Et planto El vol del pollastre
Els Joglars
Genís Casals Intèrpret
Estudiant d’Administració i direcció d’empreses (ADE) a la Universitat de Girona. Acaba la formació a l’Aula de Teatre de Banyoles l’any 2011 i es segueix formant en diversos cursos de teatre amb: Jordi Puntí (teatre gestual), Ferran Frauca (coneixement de la veu), Marçel Tomàs (humor gestual) i Mireia Vallès (treball físic de l’actor). És membre fundador de la companyia El Vol del Pollastre en la qual ha participat en tots els espectacles de petit i gran format. A més a més, ha actuat en obres de teatre com: Els pastorets de Banyoles i Axolots de Joan Solana, Homenatge a Araceli Clara-
munt de la companyia Babaus Teatre, No ens fa falta tenir por de la companyia Kafkiana, Diner Negre direcció de Salvador Duran i XX anys del Teatre Municipal de Banyoles de Clàudia Cedó. També ha participat com a actor en altres activitats culturals a la ciutat com ara: carnavals, cavalcades de reis, el projecte de Butaka Banyoles, el festival de música Estunart i recenment, ha estrenat Goita tu!, un programa d’entreteniment a la televisió local.
Júlia Falgàs Intèrpret
Estudiant de disseny a EINA, Escola de disseny i Art de Barcelona. Té experiència com a artista pintant quadres. Va acabar la seva formació teatral a l’Aula de Teatre de Banyoles l’any 2010. És membre fundadora de El Vol del Pollastre i ha actuat en els espectacles de petit i gran format de la companyia. Ha actuat, també, als XX anys del Teatre Municipal de Banyoles de Clàudia Cedó.
011
Ha participat en activitats culturals de la ciutat com ara: carnavals, cavalgades de reis, el projecte de Coneguem el Teatre i en el festival muscial Estunart.
Et planto El vol del pollastre
Els Joglars
Lluís Robirola Il·luminació i so
Ha cursat el cicle Formatiu de grau Superior a l’IES Mare de Deu de la Mercè, títol de Tècnic superior de so (1999-2001) i el Taller de tecnologia de l’espectacle (TTE), (2001-2002). Ha treballat com a tècnic de so al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) durant tres anys, al Teatre Lliure de Barcelona durant cinc anys, al Teatre Zorrilla, al Versus Teatre, a l’Ateneu de Cerdanyola, al Teatre de Salt, al Teatre de Banyoles, al Teatre Municipal de Girona, a l’Auditori de Girona, a la Nau Provisional d’Arts Escèniques, entre d’altres. També ha estat tècnic de so en les següents companyies: Companyia de dansa Mal Pelo durant tres anys, Companyia del Teatre Lliure durant quatre anys, Companyia la Planeta, Companyia Perversions, companyia d’Ernesto Collado, companyia de Claqué Tap Olé, etc.
És membre fundador de l’empresa Punt de Fuga, Logística Tècnica d’Espectacles, S.L. al gener del 2010 juntament amb Marc Paneque, Lluís Nadal i August Viladomat. Dins l’empresa ha estat en diverses produccions: disseny de so en l’espectacle Axolots d’Eironeia Produccions, dissenys de llums i so i producció tècnica en l’espectacle Júlia? de la companyia El vol del pollastre (2011), disseny de llums i producció tècnica dels diferents espectacles d’Escenaris Especials (2011), disseny de llums i so i producció tècnica en l’espectacle Dallas de la cia. Pocapuc teatre (2011), disseny de llums i so i producció tècnica en l’espectacle Després del somni de la cia. aMDonnes teatre (2010), disseny de so en l’espectacle Somni d’una nit d’estiu de la cia. Teatrebrik (2006).
Lluís Nadal “Koko” Escenografia
Titulat en FP1 Fusteria a l’I.F.P. de Banyoles i va cursar el Curs d’escenografia a l’Ajuntament de Banyoles a càrrec de Pep Oliver. Va treballar com a auxiliar i oficial de fusteria a l’empresa Martirià Figueras, S.L. desde 1987 fins el 2005. És membre fundador de la companyia Babaus Teatre el 1989, en la qual va treballar com a director i escenògraf en els seus espectacles. Des de gener del 2010 és membre fundador de l’empresa Punt de Fuga, Logística Tècnica d’Espectacles S.L. Des dels seus inicis ha treballat com a escenògraf en diverses produccions de les comarques gironines amb: Joan Solana, Xicu Masó, Josep Pagès, Albert Olivas, Jaume Ribera, Jesús Bramon, Esbart dansaire, Cor de Teatre, Pep Massanet, Miquel Torrent, Companyia de Comediants Kafkiana, Companyia Pocapuc Teatre, Teatrebrick, Jordi Sala, Xavi 012
Ausellé, Pep Gómez, Salvador Duran, Tània Cabrera, El Vol del Pollatre, Escenaris Especials, Pere Puig, etc. Més tard, comença a treballar a Barcelona com a cap de construcció de decorats de diverses pel.lícules, sèries televisives, programes de televisió i video-clips sota la direcció artística de Pep Oliver amb l’empresa Zeroquatre com son: Porca Misèria (TV3, tercera i quarta temporada), El mundo de Chema (Cuatro TV), La via Augusta (TV3), Tretze anys i un dia (TV3), Sagrada família (TV3), Les veus del Pamano (TV3 i TV1) Pelotas (TV1), Gavilanes (Antena 3TV), KMM (TV3), Gran nord (TV3), Olor de colònia (TV3), 39+1 (TV3), David Bisbal (2014), Temps de guerra (Barcelona TV), Cuina bé amb l’Isma (TV3), Por fin has llegado (TV1), La competència amb color (TV8)…
Et planto El vol del pollastre
Els Joglars
Marta Martí Distribució
Ha cursat el CFGS d’Administració i Finances i és llincenciada en el primer cicle d’Història de l’Art (UB). També té els títols de direcció comercial: Curs d’empresa (2013) i el Nou Pla General Comptable: Col·legi d’Empresaris (2007). En el món del teatre té experiència com a ajudant de direcció, regidoria d’escenari, producció i road manager. Ha treballat en espectacles com: Don Juan de Molière de Marta Momblant Ribas estrenada al Versus Teatre de Barcelona; Sota les faldilles de Franklin Rodríguez, dirigida per Òscar Molina estrenada al Versus Teatre de Barcelona; Molly Bloom de James Joyce, dirigida per Lurdes Barba estrenada a Temporada Alta 2000 de Girona; La Bohème de Puccini, dirigida per David Granato i Marta Momblant Ribas estrenada a l’Espai Barroc (Palau Dalmases) i a la Sala Luz de Gas de Barcelona; Salomé, amb nova dramatúrgia i direcció de Marta Momblant Ribas representada al Teatre Artenbrut de Barcelona; El Burlador de Sevilla de Tirso de Molina, dirigida per Isaac Benabú representada en el XXV Siglo de
013
Oro Drama Festival de Texas; Cel de Nit de Susan Yankowitz, dirigida per Ima Ranedo representada al Teatre Artenbrut de Barcelona; Defensa de Dama de Isabel Carmona, dirigida per José Luis Gómez estrenada al Teatre Romea de Barcelona; Bodas de Sangre de F. G. Lorca, dirigida per Ferran Madico estrenada al Festival Grec de Barcelona, temporada al Teatre Romea de Barcelona i, posterior gira per Catalunya i Espanya; El Idiota en Versalles de Chema Cardeña, dirigida per Carme Portacelli representada al Versus Teatre de Barcelona; Tres Senyores (dansa-gest), coreografiada per Sol Picó; M. Bovary (inspirada en l’obra Madame Bovary de Flaubert i Quartet de Müller) dirigida per Glòria Balañà representada al Teatre Artenbrut de Barcelona; Els Vells Temps de Harold Pinter, dirigida per Carme Portaceli representada al Teatre Artenbrut de Barcelona; L’Òpera de Cuatro Quartos, dirigida per Calixte Bieito estrenada al Festival Grec de Barcelona 2002. Com a road manager té experiència en diversos espectacles en gira del departament de gerència de Focus S.A.
Et planto El vol del pollastre Andreu Gomila Time Out 24/11/2014
014
Els Joglars
Et planto El vol del pollastre Oriol Puig NĂşvol 11/12/2014
015
Els Joglars
Et planto El vol del pollastre
016
Els Joglars
Et planto El vol del pollastre Ramon Oliver Què fem? (La Vanguardia) 19/12/2014 LA CRÍTICA
PER RAMON OLIVER
TORTUGUES: LA DESACCELERACIÓ DE LES PARTÍCULES
wwwww
uan és el convidat del cicle Solos.
ano la va interpretar n una pel·lícula Mireia Ros. Se li t cançons, s’ha fet a ella en un bon res literàries o peces seva popularitat va r tan gran que, quan d’altres persones, itzava la frase “és ar que la Monyos”. d’ella, d’aquesta da l’any 1851, ntinada sempre de erada i donada a cantar pels carrers n residia i, molt nt, per aquella ambla que recorria all, sempre carreams de flors amb uiaven les floristes opular passeig que, aba de ser escollit ta ‘Variety’ (la bíblia cana del món de e) com el segon r del món (només lisis la superen). La arribar a formar part e humà de Barcelona era que ja haurien a elles moltes notaalitats de la ciutat. posa a entrar també ia del musical local quest espectacle ma la ja demostrada Teatre del Raval gènere. I que ens mbé el gran drama ’enorme solitud que darrere el compor-
017
tament d’aquell personatge extravagantment entranyable. IDEA ORIGINAL: EMPAR LÓPEZ. MÚSICA: PEDRO PARDO. LLIBRET: ALBERT LÓPEZ VIVANCOS. INT.: TERESA DE LA TORRE, ITZIAR GONZÁLEZ, ÒSCAR MAS, CRISTINA MURILLO, DAVID MAURICIO, HELENA JARA, AGUSTÍ GONZÁLEZ SALVADOR. SENSE DATA DE COMIAT. TEATRE DEL RAVAL. SANT ANTONI ABAT, 12. PREU: 24€. HORARI: DE DJ. A DS., 20.30H; DG., 18H. OSOS EN EL AGUA Cal felicitar un cop més l’Antic Teatre: el rigor de la seva programació i el compromís que manté amb els creadors independents i amb moltes ganes de córrer riscos creatius li acaba de proporcionar el premi Dansacat, atorgat per l’Associació de Professionals de la Dansa de Catalunya. Tingueu-ho en compte quan us trobeu en companyia d’aquests óssos aquàtics (un dels quals, el mateix David Franch que ja fa anys que és un nom emblemàtic de la nostra escena més agosarada) ple de preguntes sobre aquesta dèria que tenim pels canvis i per voler canviarho tot. De debò tenim tantes ganes de canvi o es tracta més aviat d’un posat? DE I AMB ARANTZAZU LÓPEZ I DAVID FRANCH. DEL 19 AL 21/12. ANTIC TEATRE. VERDAGUER I CALLÍS, 12. PREU: 8€. HORARI: 21H; DG., 20H.
Llàstima: Johann Felmir Goleman (cèlebre científic polonès que, tal com podreu veure a la sala FlyHard, era del tot clavadet a Carles Canut) va morir sense poder comprovar com el món científic li acabava donant la raó, i corroborava les seves teories sobre la possibilitat d’alentiment dels processos vitals de les persones. Però allò que la ciència li va negar en vida, ara l’hi atorga el teatre. I gràcies a l’estupenda comèdia de Clàudia Cedó de què podreu gaudir a la sala de Sants mentre amplieu els vostres coneixements científics, no m’estranyaria gens ni mica que l’acadèmia sueca es plantegés atorgar-li a títol pòstum un premi Nobel que, ja posats, podria recollir la mateixa Clàudia en nom del difunt. I ara, uns moments de calma per evitar confusions. No: no som pas davant d’una d’aquestes històries (penseu sense anar més lluny en la molt recent i, en molts aspectes, ben notable pel·lícula de Christopher Nolan ‘Interstellar’ o en peces teatrals com la meravellosa ‘Constel·lacions’ de Nick Payne) en les quals, per captar del tot els moviments emocionals dels personatges, cal tenir també nocions bàsiques de física quàntica. A la FlyHard hi podeu anar ben tranquils encara que l’assignatura de física se us entravessés a l’escola, perquè aquí el que compta de debò és la química que estableixen entre ells els personatges, i que nosaltres acabem establint també amb ells. I aquí, per al que serveixen de veritat les fórmules és per ferne una bonica roba reversible que converteix el vestuari
d’aquest espectacle en un dels més imaginatius que han passat des de fa molt de temps pels nostres escenaris. Queda demostrat que la capacitat per posar una mica de fantasia al que tens entre mans té poc a veure amb els mitjans de què disposis: a la FlyHard no sobren els luxes, però això no impedeix que els puguin acabar sortint espectacles que són un veritable luxe. El que Cedó ens proposa amb una molt sàvia psicologia teatral (la nostra gironina autora és també psicòloga de professió; si fem cas a la seva manera d’entendre el teatre, fer teràpia amb ella pot resultar alhora una experiència molt lúdica) és una divertidíssima comèdia no exempta dels seus moments esbojarrats, però profundament romàntica, en el millor sentit de la paraula. Una comèdia que tant pot fer pensar en Anderson i Jeunet (per esmentar els dos cineastes citats per l’autora) com el mateix Howard Hawks de ‘Me siento rejuvenecer’, aquella obra mestra també molt esvalotadament científica per la qual passaven Gary Grant i Marilyn Monroe. ¿Cal afegir que en l’èxit de l’experiment hi tenen un paper fonamental les fantàstiques interpretacions dels seus quatre conillets d’índies? Potser els seus personatges tenen ritmes vitals diferents que els fan sentir l’angoixa del desfasament. Però aquests intèrprets tenen tan clar com la seva mateixa directora el ritme que requereix una obra com aquesta: aquí tot està prou ben sincronitzat perquè ni baixi en cap moment la força de la rialla ni tampoc es perdi mai el pols emocional de la història: ja us he dit que qui busqui un saludable romanticisme també l’hi trobarà. Sala FlyHard.
Els Joglars
Et planto El vol del pollastre Marcos Ordóñez El País 17/01/2015
PURO TEATRO
Dos comedias estupendas Dos obras directas y sofisticadas triunfan en Barcelona: Pulmons, en el Lliure, y la brillante revelación de Clàudia Cedó, en la sala Flyhard, con Tortugues. Por Marcos Ordóñez
1
ES MUY DIFÍCIL, DIFICILÍSIMO, lograr que la endiablada partitura de Pulmons (Lungs, 2010), de Duncan Macmillan, fluya y “parezca” fácil. Triple bravo: para Marilia Samper, que la ha dirigido; para Carme Camacho, que la tradujo al catalán, y para Carlota Olcina y Pau Roca, que la interpretan maravillosamente. Lo único que no me gusta de Pulmons es el título. Creo que tardé en verla porque me temía la crónica de una enfermedad terminal, una apoteosis del mal rollo. Y nada de eso. La función fue un éxito la temporada anterior en la Beckett y lo está siendo de nuevo en el Espai Lliure. Al fin la he pillado: más vale tarde que nunca. Durante un buen trecho, la pareja protagonista se plantea los pros y contras de tener un hijo. Para ser más precisos: de traer un hijo a este mundo. Pero no teman una comedieta al uso sobre las venturas y desventuras de “ser papás” (y mamás, claro): Pulmons es una comedia dramática sobre cómo salir adelante en pareja. Sobre la barca del amor y los escollos de la vida cotidiana, sobre los abismos entre las teorías y la
realidad de dos personajes contradictorios que se quieren, que tienen miedo al futuro y al presente, que hablan y hablan, que se pisan la palabra (“¡Respira! ¡Respira!”), que se abrazan y se alejan y vuelven a abrazarse. Dos en la carretera habría sido un buen título, pero ya lo pilló Stanley Donen. Pulmons se parece un poco a aquella estupenda película, solo que aquí Ella (lo siento, los personajes no tienen nombre) hace el papel de Albert Finney, por así decirlo. Al revés de las habituales comedias de pareja, donde el rol de meganeurótico, torturado y parlanchín suele corresponderle al hombre. Él y Ella son treintañeros, o casi. Él es músico, sin demasiada suerte, y ha de buscar un trabajo fijo. Ella está a punto de conseguir un doctorado. Hay un cierto desequilibrio en sus perfiles. Él es un encanto: sensato, paciente. A Ella dan ganas, a ratos, de lanzarle un dardo adormecedor. Ahí está la gracia del personaje, pero también el riesgo. El fervor y la sinceridad, a cambio, son sus bazas. Y la complicidad, la química entre ambos. Entre Él y Ella, y,
naturalmente, entre Carlota Olcina y Pau Roca. Duncan Macmillan pedía escenario desnudo. Samper ha colocado una cama en el centro, y es muy buena idea. Una cama para los abrazos y los descensos; una cama que se convierte en coche, en lavabo, en despacho. Pulmons está tan bien observada como construida. La estructura y la brillantez de los diálogos son la clave del texto. Saltos en el tiempo sin, felizmente, fundidos a negro. Y sin que nos perdamos. Cambios de tono: del humor al dolor. El ritmo constante y la suprema atención a los matices son la clave de la puesta. Quizá haya un breve empantanamiento en la parte final. Breve, porque en seguida se dispara en otra dirección que no revelaré. Una dirección que algunos pueden considerar convencional, por ya vista, o demasiado sentimental. A mí me emocionó, y creo que ese giro está muy bien dado. Pulmons divierte, entretiene, hace pensar, llega al corazón y deja poso. Y es, repito, un formidable mano a mano de dos intérpretes.
2
TORTUGUES O LA DESACCELERACIÓ de les partícules (otro título escarpado) está siendo la comedia sorpresa de la temporada en Barcelona, en la sala Flyhard, hasta el 25 de enero, para volver, en vista de los llenos, el próximo 2 de abril. Ha supuesto la doble revelación de una joven autora y directora, Clàudia Cedó, para mí todo un descubrimiento. Solo sé de ella que viene del teatro de aficionados, en Banyoles, y que ha trabajado con actores discapacitados: noble empeño. No puedo contar el argumento de esta obra que mezcla, con gracia insólita, ciencia, fantasía, comedia y pasión. Ahí van algunas pistas laterales. Los aficionados al teatro británico pueden rastrear ecos de Stoppard (Jumpers) y de Ayckbourn (la forma de Como ama la otra mitad). Otros evocarán el teatro, literalmente fantástico, de Javier Daulte. O el secreto de la película más alemana de Bergman. ¿De qué va Tortugues? Propongo: de gente que busca ralentizar el tiempo. Por las buenas y por las malas. Dos parejas. La primera cambia la ciudad por el campo y va a parar a un lugar en el que suceden cosas extrañas: una casa que les han alquilado por un precio irrisorio, a condición de que no muevan ni una sola pieza de sitio. Dani Arrébola (otro descubrimiento) es Joan, un ingenuo plurirrevolucionado, amante de las tortugas. Clara Cols es Marta, su esposa, una mujer sencilla, bondadosa, rebosante de amor. Alícia Puertas (Ágata) y Àlex Brull (Òscar) son, claro está, la segunda pareja, y es esencial que tampoco cuente quiénes son ni lo que pretenden: solo diré que tienen tanto talento como escasos escrúpulos. Y que los cuatro están muy bien servidos por sus estupendos intérpretes. Tortugues es una máquina que no para, con una estructura redonda, llena de sorpresas. Hay una magia humilde y poderosa en la puesta, cosida pieza a pieza: los títulos de crédito que brotan de las cajas de la mudanza; el cuadro casi jardielesco que cobra vida; el secreto que anida en un peluche de Elvis. Y los constantes fregolismos con el vestuario para marcar cambios de espacio. Y el modo de crear el efecto de cámara rápida en escena. Todo sirve, todo tiene su vuelta, todo juega. Tampoco quie-
‘Tortugues’ es una máquina que no para, con una estructura redonda, llena de sorpresas ro olvidar la singular banda sonora de Àlex Torío, que recuerda al Tom Waits más ardiente. Tortugues es una comedia arriesgada. Porque comienza con humor, se zambulle en territorios oscuros y crueles, y culmina con una coda arrebatadamente romántica: el baile final es una de las escenas más redondas, poéticas y conmovedoras que he visto en los últimos meses. Lo apuntaba la semana anterior: hay que seguir a Clàudia Cedó. Rebobino también: en estos últimos meses se han cocinado en Barcelona cuatro comedias de postín que han de verse en toda España. Santa Nit (ay, otra lástima de título), de Cristina Genebat, en el Capitol. Rhum, en el Lliure de Gràcia: formidable función de clowns, de férreo y livianísimo tejido. Y, ya digo, Pulmons, en el Espai Lliure, y Tortugues, en la Flyhard. Comedias que conectan plenamente con el público sin venderse barato, todo lo contrario. Comedias directas y complejas, con las que respiramos al unísono; comedias que comunican, que emocionan. De eso se trata. Pulmons. De Duncan Macmillan. Dirección: Marilia Samper. Intérpretes: Carlota Olcina, Pau Roca. Teatre Lliure. Hasta el 18 de enero. Tortugues. Texto y dirección: Clàudia Cedó. Intérpretes: Dani Arrebola, Alícia Puertas, Àlex Brull, Clara Cols. Sala Flyhard. Hasta el 25 de enero. 18 EL PAÍS BABELIA 17.01.15
018
Els Joglars
Et planto El vol del pollastre Christian MachĂo Recomana.cat 05/04/2015
019
Els Joglars
Et planto El vol del pollastre
020
Els Joglars
Et planto El vol del pollastre
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
021
Amb la col路laboraci贸 de:
Els Joglars