FAEMINO Y CANSADO
Parecido no es lo mismo
Auditori - Sala Montsalvatge Dilluns 28 d’octubre, 21h
www.faeminoycansado.com
FAEMINO Y CANSADO Parecido no es lo mismo
Fitxa Direcció: Faemino y Cansado Intèrprets: Faemino y Cansado Il·luminació i so: Mariano Muñoz
Dades Dia i hora: Dilluns 28 d’octubre, 21h Lloc: Auditori- Sala Montsalvtge Preus: 35, 28,15€ Durada: 1h ESPECTACLE EN CASTELLÀ
La programació de Temporada Alta a l’Auditori de Girona compta amb la col·laboració de: 02
FAEMINO Y CANSADO Parecido no es lo mismo
Presentació L’humor de Faemino y Cansado és tot un plantejament ideològic i estètic, forjat amb l’experiència de més de 20 anys sobre els escenaris. Parecido no es lo mismo, el sisè espectacle del duet, és com el nom indica, és un anar més enllà en la seva particular percepció del món, tan absurda com lúcida, que només podria sorgir, com ells mateixos expliquen, “de la soledat de les muntanyes de Sòria i de reflexions after-punk”. Perquè quan anem a veure Faemino y Cansado no volem veure el mateix de sempre, però en necessitem l’essència genuïna. Així doncs, Carlos Faemino i Javier Cansado tornen al festival Temporada Alta, després de la seva última visita de l’any 2009, amb l’objectiu de fer trontollar tota la convenció que se’ls posi per davant.
Conscients que després de més de vint anys damunt dels escanaris, el públic de Faemino y Cansado vol veure’ls així com els ha vist sempre, però diferents, el duet torna a la càrrega amb nous textos que van més enllà en la seva percepció del món, tan absurda com lúcida. Suplement Temporada Alta. La Vanguardia
03
FAEMINO Y CANSADO Parecido no es lo mismo
Sinopsi PARECIDO NO ES LO MISMO és el sisè espectacle a la carrera de Faemino y Cansado. Si es fa una petit conta de la vella, 23 anys de carrera entre 5 (ja que el sisè comença ara i tan de bo mantingui una llarga carrera) ens dóna un ràtio de 4,6: un espectacle cada quatre anys i mig. És molt de temps? És poc? Són molts espectacles? Son pocs?... Hi haurà gent que més que molts espectacles els hi semblarà excessiu. PARECIDO NO ES LO MISMO és una nova volta de rosca (son molts anys apretant-la ja) als plantejaments estètics i ideològics de Faemino y Cansado. Quan un és bebè un Muga gran reserva vol que sàpiga a Muga gran reserva, quan un agafa un danonino vol que tingui gust a danonino, quan va a veure Faemino y Cansado vol veure Faemino y Cansado fent, no el mateix, però si quelcom semblant. PARECIDO NO ES LO MISMO és justament això, el títol no crida a l’engany, és un espectacle semblant sense ser el mateix. Semblant a quin espectacle? Com quin altre?...a tots. La posada en escena ha estat sempre similar; dos micros i una il·luminació que ressalta o amortiguï les personalitats de Faemino y Cansado. El que canvia, el que és determinant, són els texts que afortunadament no són els mateixos potser semblants, però no iguals. PARECIDO NO ES LO MISMO sorgeix del a soledat de les muntanyes de Súria i de la reflexió punk, diguem millor after-punk. És difícil reivindicar a aquests nois des de qualsevol posició política o ideològica. Intenten constantment de qüestionar el que és considerat políticament correcte per les dues bandes. Cosa que porten fent durant ja fa uns anys de manera semblant, però sense ser el mateix. Ah! I torna el Gran Mimón. Jorge Borges (Amic de lap arella i nebot del frutosequero)
04
FAEMINO Y CANSADO Parecido no es lo mismo
La història El Retiro Es van conèixer a Madrid el 1980, on van coincidir en diversos projectes. Els primers espectacles oficials els van fer a l’aire lliure al parc madrileny del Retiro, famós per les actuacions espontànies de diversos artistes. El primer espectacle va ser un diumenge de setembre de començaments de la dècada dels vuitanta. Aquell matí van oferir quatre passes. El veritable motiu d’aquell començament va ser recaptar diners per convidar a menjar als seus amics a un restaurant xinès. Des de llavors van acudir regularment a El Retiro per oferir els seus espectacles. En aquest indret, van coincidir amb humoristes com Pedro Reyes i Pablo Carbonell, a l’època de major i millor activitat artística del parc. Van actuar en aquest escenari durant prop de quatre anys, on van oferir espectacles de més de dues hores de durada. Al principi tothom els anomenava Los del mono rojo (encara que el seu veritable nom artístic era Tato i Kiko), pel vestuari que portaven en els seus espectacles. Més endavant es van batejar com Los hermanos Benítez. Al final d’aquesta època ja van passar a dir-se Faemino y Cansado.
Bars i teatres Al final de l’època d’El Retiro van començar a representar els seus espectacles en diferents bars de la perifèria de Madrid. Des dels bars van fer el salt als teatres i se’ls va començar a conèixer arreu del territori espanyol.
La televisió Van començar a televisió al programa Un, Dos, tres on es van fer famosos explicant el mític acudit de l’àguila i posteriorment al programa infantil Cajón de Sastre on van fer sketches memorables. Amb tot això van aconseguir donar-se a conèixer al gran públic, fins a tal punt que van tenir l’oportunitat de realitzar una sèrie de setze programes propis d’aproximadament mitja hora de durada: El orgullo del tercer mundo, emesos a TVE 2. El programa es gravava en una sala de festes i la posada en escena era similar a la dels seus espectacles teatrals. En aquest programa es va crear l’expressió yo leo a Kierkegaard, resposta del públic en un moment d’un dels seus gags. Aquesta frase va néixer com a resposta a la idea dels productors del programa que era necessari crear una 05
FAEMINO Y CANSADO Parecido no es lo mismo frase significativa que pogués fer-se popular. Ells es van prendre el repte en broma i es van inventar aquesta expressió pensant que mai es podria fer popular. Però finalment es va fer molt famosa i es considera el seu crit de guerra. Amb aquest programa van arribar a molta més gent i van començar a generar un públic fidel. També van fer aparicions esporàdiques en programes de varietats com Tutti Frutti, Pero ¿esto qué es? o Vip Noche
La tornada als escenaris Es van cansar del món televisiu pel ritme i la tensió que els exigia els rodatge. Des de llavors han fet aparicions esporàdiques a la televisió. El següent que van gravar per a la petita pantalla va ser una sèrie de vídeos per a la col·lecció Magos del humor, amb un altre ritme més pausat i amb molt control artístic per la seva banda. Des de llavors s’han centrat en les actuacions als teatres i han fet aparicions en diferents mitjans de comunicació. El 10 de maig de 2000 i al costat del dibuixant Alberto Calvo van estrenar la revista digital lamandibula.com, dins del portal canal21.com, amb personatges com Opacman, las aventuras y desventuras del superhombre que no deja pasar la luz a través de su cuerpo, o con El Cansamino un concurs de preguntes i respostes en el que guanyava qui contestava de forma més surrealista les preguntes que se li proposaven. Es va crear amb el boom d’Internet de finals dels noranta i finalment va tancar pocs anys després. També han fet aparicions esporàdiques a la ràdio i al cinema i recentment han publicat dos llibres sobre els seus espectacles. També han realitzat treballs per separat
La tornada als escenaris Els seus espectacles són una successió de gags, generalment sobre situacions corrents portades a l’absurd. Solen ser històries molt treballades i amb molts detalls. No parlen d’actualitat, no realitzen imitacions, no fan acudits sobre polítics ni es vesteixen de mestresses de casa. Amb prou feines empren decorat o vesutari. El seu humor també es considera surrealista perquè barregen allò senzill amb allò intel•lectual tractant tempes atemporals. Busquen la interacció amb el públic, que ha d’entendre els seus jocs de paraules i dobles sentits. 06
FAEMINO Y CANSADO Parecido no es lo mismo
Els treballs Espectacles Siempre perdiendo (1995) Visto o no visto (1998) Están aquí dentro Cuanto más viejos más pellejos (2005) Son Dos (2007) Parecido no es lo mismo (2010)
Televisió La bola de cristal (1984-1988) Cajón desastre (1988-1991) El orgullo del tercer mundo (1994) Programes de varietats: Tutti Frutti (1990) Pero ¿esto qué es? Vip noche (1991-1992) Gala TP de Oro 1997 (1998) Crónicas marcianas Siempre perdiendo (2002) El orgullo del tercer mundo (2003)
Videografia Tres vídeos de la colecció Magos del humor Dentro de una manada de pumas Siempre perdiendo (2002) El orgullo del tercer mundo (2003)
Cinema Torrente: el brazo tonto de la ley (1998)
07
FAEMINO Y CANSADO Parecido no es lo mismo
Venda Anticipada
Avantatges i descomptes
08
FAEMINO Y CANSADO Parecido no es lo mismo
Identifica els espectacles de Temporada Alta
Els espais
09