Dossier del concert
Guerra
Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree”
Foto: David Ruano
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
“teatre musical multimèdia, amb al∙lucinants escenografies virtuals a càrrec del col∙lectiu Nueveojos, i una banda sonora concebuda per Refree de pelatge principalment rugós i agressiu, cosa que resulta d’allò més coherent amb la temàtica” Donat Putx - La Vanguardia
02
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
Fitxa Idea original: Albert Pla Intèrprets: Albert Pla, Fermin Muguruza, Raül “Refree” Direcció: Pepe Miravete Dramatúrgia: Albert Pla i Pepe Miravete Composició i direcció musical: Raül Fernández, “Refree” Direcció audiovisual: Carles Mora iMariona Omedes Disseny i producció audiovisual: nueveojos Postproducció de so: Judit Farrés Escenografia i il·luminació: Cube Direcció tècnica: Xavier Gibert Disseny de so: Xavier Olle Fotografia: David Ruano Producció executiva: Pedro Páramo Comunicació: Jessica Blasco”Te VeoVenir”
Dades Dia i hora: D¡ssabte 24 d’octubre a les 21 h Lloc: Auditori de Girona - Sala Montsalvatge Preus: 25 €
La programació del Temporada Alta a l’Auditori de Girona compta amb la col·laboració de:
03
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“
Foto: David Ruano
Albert Pla sembla que estigui en guerra amb el món. Exercint de Somiatruites al costat de Pascal Comelade (TA 2010) o en clara i polèmica Manifestació de principis (TA 2012), la seva veu es recolza en la fragilitat per sacsejar el que pensem. En aquest context, l’humor és una arma esmoladíssima. A Guerra, de la mà de les projeccions de vídeo i del que ells anomenen efectes “multimerda”, la música i el teatre confronten cara a cara un soldat (Pla), una ciutat (Muguruza) i un músic (el productor musical “Refree”). Del registre delirant tan marca Pla, sorgeix l’atmosfera d’aquesta batalla.
L’irrévérence éthique et la maîtrise formelle de Pla, Muguruza et “Refree” mettent la scène les pattes en l’air avec cette guerre de jouet. Ils interprètent le soldat, la ville et le dj dans cette délirante réflexion sur comment nous voyons la guerre.
La irreverencia ética y el dominio formal de Pla, Muguruza y “Refree” ponen patas arriba el escenario con esta guerra de juguete. Ejercen de soldado, ciudad y dj, en una delirante reflexión crítica sobre cómo vemos la guerra.
The irreverence and formal mastery of Pla, Muguruza and “Refree” turn the stage upside down in this makebelieve war. They become the soldier, the city and the DJ, in a manic critical reflection on how we see war.
04
La música i el teatre confronten cara a cara un soldat, una ciutat i un músic.
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
Sobre l’obra... Guerra
Foto: David Ruano
Una reflexió sobre la guerra i la forma en que ens l’expliquen que utilitza la música, el teatre, les projeccions i els efectes multimèdia per crear un musical tant provocador com irònic. Un soldat, una ciutat, un músic en directe, són els tres protagonistes d’aquest muntatge, en el que ens conviden a pensar si no ens dediquem a contemplar les atrocitats de la guerra com si fos només un espectacle que veiem des del sofà de casa i a preguntar-nos si és cert que, com ens volen fer creure, les guerres són inevitables, necessàries i fins i tot heroiques. Perquè entre la realitat de la guerra i la imatge que tenim d’ella hi ha una gran distància. Hi pensareu escoltant les cançons que s’intercanvien un soldat anomenat Albert Pla i una ciutat, meitat real i meitat d’animació, que dóna vida l’incombustible Fermí Muguruza. En un to delirant i fantasiós, ambdós s’intercanviaran retrets i utilitzaran les cançons 05
per mostrar-nos els seus desavantatges, on un músic de luxe (el productor musical “Refree”) i els efectes multimèdia (ells diuen “multimerda”...) creen ambients i suggereixen atmosferes. La gran batalla està a punt de començar. Un musical dirigit per Pepe Miravete. Audiovisuals creats per nueveojos. Una producció del Grec 2015 Festival de Barcelona. Estrena: 13 i 14 de juliol Festiva de Barcelona Espai Barts.
Sinopsi... Una ciutat està sent estretament vigilada per raons humanitàries per les forces del bé, en missió de pau. La tensió entre els habitants de la ciutat i els seus presumptes alliberadors va en augment. Hi haurà conflicte armat? Es desencadenarà la guerra?
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
Sons empeltats
Teatre Internacional + Connexió Flandes L’endogàmia pareix monstres, i el mestissatge, bellesa. Aquest principi que pot intuir-se en la reproducció entre els humans també funciona si s’aplica a la música. Les expressions sonores més interessants de l’era postmoderna, quan sembla que tot està inventat, sorgeixen de la hibridació de gèneres, de la mescla de tradicions musicals allunyades, que generen cadàvers exquisits que revitalitzen les fonts originals i creen ponts per on circulen nous públics: l’audiència del pop s’acosta al flamenc, la de l’electrònica, a les músiques caribenyes, la del jazz, a l’experimentació. I la programació de concerts de Temporada Alta 2015 es fa ressò d’aquesta tendència que enderroca els murs estilístics i no creu en continents estancs. Agafeu les propostes que portaran al festival Sílvia Pérez Cruz i Maria Rodés, dues de les veus femenines essencials sorgides a Catalunya durant l’última dècada. La de Palafrugell és la viva encarnació del sincretisme: ha posat el seu talent magnètic al servei de l’havanera (amb el seu pare, el desaparegut Càstor Pérez), el flamenc (amb Las Migas), el jazz (amb Javier Colina), la música tradicional
Les expressions sonores més interessants sorgeixen de la hibridació (amb l’orquestra de percussió ibèrica Coetus) i el pop d’avantguarda (amb el seu projecte personal i amb Refree). A Girona abraçarà la música de cambra acompanyada d’una secció de corda amb violins, viola, violoncel i contrabaix. Pel que fa a la barcelonina, Rodés i la seva banda porten a La Planeta el repertori que va defensar aquest estiu a Londres convidada per David Byrne –apòstol de les músiques del món des del seu tron de rei Momo a Nova York–, el de Maria canta copla (2014), l’àlbum en què porta al seu terreny (el 06
pop atmosfèric un pèl abstracte) clàssics de Concha Piquer, Imperio Argentina i Marifé de Triana. Agafeu Niña Pastori, qui amb només 12 anys va ser apadrinada per Camarón de la Isla, cantaor iconoclasta i un dels genis que més finestres ha obert al flamenc, només en competència amb Enrique Morente. Després de publicar Raíz (2014) amb la mexicana Lila Downs i l’argentina Soledad, ara presenta Ámame como soy (2015), en què la gaditana aposta per un cante en evolució, arrelat en la puresa però amb aires llatins. O agafeu el gironí Jose Domingo, cantautor que emergeix de l’escena independent i que a Almería (2013) explora la tradició del rock andalús dels anys setanta, tan andalusí i ibèric com psicodèlic, mirant cap a Triana i Smash, i navega pel mediterrani embarcat en la seva guitarra. També els artistes internacionals del cartell beuen de fonts de procedència diversa. Com l’actriu de musical i cantant alemanya Ute Lemper, que porta a Girona el seu espectacle Last tango in Berlín, un xou hereu del cabaret berlinès i que parteix de la República de Weimar (amb les cançons de Bertolt Brecht i Kurt Weill), fa parada al París d’Edith Piaf i Jacques Brel (el de la chanson suplicant “ne me quitte pas”) i arriba fins al continent americà, al Buenos Aires d’Astor Piazzolla, renovador del tango als anys cinquanta i seixanta, i al Xile de Pablo Neruda, els poemes d’amor del qual va cantar al seu àlbum Forever (2013). O com Vinicio Capossela, el Tom Waits italià, qui des de la cançó d’autor rock ha cultivat el folk de la seva península però també el tango argentí i el rebétiko grec (al seu últim LP, Rebetiko gymnastas, 2012). Al festival Temporada Alta celebra 25 anys de trajectòria amb Qu’Art de siècle, una gira promíscua amb partenaires diferents en cada port: a Girona, el duet de rock experimental maquinista barceloní Cabo San Roque. Una altra associació curiosa serà la que reunirà la cantant quebequesa Fabiola Toupin amb el multiinstrumentista i showman barceloní Alfonso de Vilallonga, que a Décalage proposen un intercanvi de chansons especiat amb composicions pròpies del català i amb cançons tradicionals quebequeses.
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
Però l’equip més imprevisible és el que formen Albert Pla, Fermin Muguruza i Raül Fernandez (Refree) al musical Guerra. L’heterodox cantautor de Sabadell hi encarna un soldat destinat a pacificar una ciutat suposadament sota la influència d’insurgents rebels. El combatiu músic basc, que ha conreat el rock radikal i l’ska i el dub jamaicans, encarna l’urbs i s’atreveix amb el rap, i el barceloní Refree hi posa la música i una guitarra més agressiva que mai. Tot plegat en una proposta escènica (espectaculars efectes visuals de nueveojos i escenografia de cube. bz) amb missatge. Quin? Això que ho decideixi cadascú. Marta Salicrú Suplement Especial Temporada Alta, publicat a La Vanguardia el 19 de setembre de 2015
07
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
Albert Pla dramaturg i actor
Albert Pla és un reconegut i polifacètic artista amb més de 25 anys de carrera a la seva esquena en els que desenvolupat una extensa activitat, tant musical com teatral i cinematogràfica. Va iniciar la seva carrera en la dècada dels 80. Amb els seus propis shows i temes es va guanyar l’administració d’un públic que es distingia sempre, per gaudir no només de la música, sinó de les seves posades en escena. En 1988 obté el premi com a millor intèrpret i cançó de la IV Muestra de canción de l’autor a Jaén. Dos anys més tard, va obtenir el Premi Nacional de Música de la Generalitat de Catalunya. En 1992 també va obtenir el Premi Ícaro Diario 16, que s’atorga als nous intèrprets per Rox de Lux. En la seva discografia destaquen: - 20 d’octubre de 1989: 1er disc ho sento molt - 13 de novembre de 1990: 2n disc Aquí s’acaba el que 08
es donava - 24 de setembre de 1992: 3er disc No solo de rumba vive el hombre - 18 de setembre de 1995: 4rt disc supone fonollosa - 15 de setembre de 1997: 5è disc veintegenarios en Alburquerque - 23 d’abril de 2002: 6è disc Anem al llit - 15 d’octubre de 2003: 7è disc cançons d’amor i droga - 13 de juny de 2006: 8è disc Vida y Milagros - 29 de setembre de 2008: 9è disc La Diferencia - 20 de gener de 2011: 10è disc Concert a París - 22 de novembre de 2011: 11è disc Somiatruites A més de la música destaquen les seves aparicions en el teatre i cine. Va participar com a protagonista de l’obra teatral Caracuero dirigida per Pepe Miravete amb més de 150 representacions. Ha participat en la música de llargmetratges, el més reconegut va ser amb el tema Sufre como yo part de la banda sonora de la cinta Carne Trémula de Pedro Almodóvar.
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
La inclusió de la cançó El día de la bestia juntament a Extremoduro en la versió original d’aquest film dirigit per Alex de La Iglesia. Ha col·laborat en les produccions Airbag de Juanma Bajo Ulloa, amb la seva presència actoral i la inclusió de la cançó Soy rebelde. Treballa com a actor en la pel·lícula A los que aman d’Isabel Coixet. Honor de caballería d’Albert Serra. De nens (de ninos) dirigida per Joaquím Jordà. Memorias de Tortuga de Federic Amat basada en un text de Juan Gaoytisolo. Aquest any ha treballat com actor protagonista i compositor de la banda sonora a Murieron por encima de sus posibilidades de Isaki Lacuesta i acaba de col·laborar també com actor en El rey gitano de Juanma Bajo Ulloa pendent d’estrenar. En l’última dècada els seus espectacles transiten entre la música i el teatre amb un marcat esperit multimèdia entre els que podem destacar: Canciones de amor y droga estrenat el 18 de setembre del 2003, dirigit per Alex Rigola i amb la participació d’Albert Pla i Judit Farrés amb un èxit absolut de crítica i públic i més de 200 representacions.
09
Rep el premi PEMOC (periodistes especialitzats en música, oci i cultura) al millor espectacle en directe del 2004. També rep el premi “enderrock 2004” concebut pel públic com el millor espectacle en directe. El malo de la película estrenat el 3 de juliol de 2006 en el Festival Grec de Barcelona. La diferencia estrenat el 23 de setembre del 2008 estrena amb la que recorrem tot el país amb un èxit rotund. Somiatruites d’Albert Pla i Pascal Comelade estrenat el 27 de novembre de 2010 en el Festival de Temporada Alta. Rep el premi ARC al millor espectacle de 2011. Manifestación estrenat el 24 de novembre en el Festival Temporada Alta amb el que ha girat per tot el país. Des del 2001 comença a girar amb aquests i altres espectacles per Llatinoamèrica on cada cop va ampliant el número de països, aconseguint gran reconeixement i èxit públic.
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
Fermin Muguruza músic Herria Jamaika Clash, gravat a Jamaica i que compta amb la col·laboració de molts noms de primer ordre de la música d’aquell país. Va dirigir aleshores el seu primer documental Bass-que Culture, que retratava el procés de gravació del disc en els estudis de la família Marley. El 2008, publica el seu fins aleshores últim disc d’estudi, Asthmatic Lion Sound systema, registrat en més de 20 ciutats diferents del món i dirigeix el documental Checkpoint Rock. Canciones desde Palestina, convertint-se en una de les referències del Festival de Cinema de San Sebastián del 2009.
Fermín Muguruza és sense dubte una de les figures indiscutibles del panorama musical internacional. Originari d’Irun, funda a principis dels anys 80 un dels grups més influents de l’escena musical basca: Kortatu. La banda, molt compromesa políticament i socialment, canta en un principi en castellà i segons Murguza aprèn la llengua basca, ho farà en euskera incorporant elements d’ska, punk i reggae. A finals de la dècada dels 80 Fermín comença una nova etapa compaginat la seva labor com a locutor de radio, dirigint el magazine musical Igo Bolumena (Sube el volumen) a la desapareguda Radio Egin, amb la creació de la seva nova banda Negu Gorriak i els concerts per Europa i Amèrica. En paral·lel crea el segell Esan Ozenki que publicarà els seus discos i ajudarà a un bon número de bandes a emergir. Després de 6 discos el grup es dissol i comença una carrera en solitari plena de col·laboracions i incursions per diversos estils musicals com el reggae, el funk, el jazz i l’electrònica. En 2003 realitza la gira mundial Jai Alai Katumbi Express amb Manu Chao, un dels seus millors amics des de l’època de Kortatu, en la que interpretaven temes barrejats de les seves extenses carreres. Després de la gira internacional del 2004 amb la seva pròpia banda Fermín Muguruza Kontrabanda, al 2006 firma, amb el seu nou segell TALKA, el treball Euskal 010
També ha composat la banda sonora de curtmetratge El salto de Beamon, ha treballat les cançons de l’obra teatral Xomorroak (Bizitza Lorontzian), Bichitos (La Vida en el Tiesto), ha composat la banda sonora de la pel·lícula ficció documental de Jesús Garay, Mirant al Cel, i durant l’any 2010, va dirigir la sèrie documental NEXT MUSIC STATION, per la cadena Al Jazeera Documentary Channel, una sèrie formada per 11 documentals sobre la música en el món àrab que va cobrir els països del Marroc, Tunis, Egipte, Líban, Síria, Bahrain, Kuwait, Iemen i Sudan. En el any 2011-2012 s’encarrega d’escriure juntament amb Eider Rodriguez, dirigir i produir la pel·lícula ZULOAK (forats) presentada el 2012 al festival internacional de San Sebastián dins de la secció: Zabaltegi. Pel·lícula amb gran recorregut nacional i internacional, i encara es segueix exhibint en diferents països del món. El seu últim projecte és una novel·la gràfica editada al novembre del 2014, escrita a quatre mans amb Harkaitz Cano i amb il·lustracions de Jorge Alderete anomenada BLACK IS BELTZA, que a més es va convertir en exposició en l’Alhóndiga de Bilbao rebent la visita de 13.000 persones en 2 mesos i mig. Actualment es troba presentant les diferents edicions del còmic a França, Colòmbia, Japó i Argentina, preparant les diferents itineràncies de l’exposició i treballant l’idea de convertir aquests projecte en pel·lícula d’animació.
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
Raül Fernandez “Refree” actor i director musical
un d’ells ostensiblement diferents a l’altre. Des de la cançó mediterrània, al pop orquestrat, fins el free jazz i el rock més lisèrgic, el barcelonès ha desenvolupat una carrera sense igual a Espanya i s’ha convertit en un dels artistes de culte més valorats per el públic especialitzat. Com Raül Fernandez Miró ha publicat recentment, juntament a Sílvia Pérez Cruz, granada, un disc íntim i visceral amb cançons d’altres que les han fet seves portant-les al límit. Guitarres i veu en castellà, català, anglès, francès, portuguès i alemany, que estan presentant tant a Espanya com fora de les nostres fronteres (NY, Londres i París entre altres ciutats).
Foto: David Ruano
Entre les seves col·laboracions com a productor figuren artistes del nivell de Kiko Veneno, La Mala Rodríguez, Christina Rosenvingue, Els Pets, Sílvia Pére Cruz, Rocío Márquez i Lee Ranaldo.
Raül Fernandez “Refree” és un músic polifacètic. Artista, productor i compositor de bandes sonores, és un dels productors amb més renom d’Espanya i una de les figures més inquietants d’aquest país. Des de “Refree” Raül expressa amb total llibertat les seves inquietuds compositives, al llarg de cinc discos, cada
011
Home de ment oberta, també s’ha llençat a la composició de bandes sonores. És l’autor de les bandes sonores de Les nenes no haurien de jugar a futbol (Zentropa Int./Televisió de Catalunya, 2014), Line up (Igloo Films Prod., 2014, per el Primavera Sound), Et dec una nit de divendres (Imuff Prod./ Televisió de Catalunya, 2011), Barcelona era una Fiesta Underground 1970-1980 (Séptimo Elemento, 2010) i de la sèrie de televisió Infidels (Diagonal TV/Televisió de Catalunya, 2009-2011).
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
Pepe Miravete
director i dramaturg Pepe Miravete, és actor, director, adaptador i productor teatral. Format en el Institut del Teatre de Barcelona. Entre els seus últims treballs va firmar l’espectacle Del deporte también se sale, amb La Pandilla Voladora (Tomasito, Canijo de Jerez, Muchachito, Lichis i Albert Pla), un parell de capítols a la sèrie Águila Roja, els curtmetratges Nube (2014) i Tripoman (2012) i l’últim espectacle músico-teatral d’Albert Pla, Manifestación. Director del Gran Teatre de Elche des del 2008 i fins el 2011, també ha participat com actor en nombroses produccions: La cabeza del dragón de R.M. del Valle Inclán i La tragèdia fantàstica de la gitana Celestina de Alfonso Sastre con el G.A.T. d’Hospitalet; Laurel y Hardy van al cielo, de Paúl Auster, amb direcció de José Marín; Els Embolics de Scapin, de Moliere, amb direcció de Rafa Calatayud; Dario Fo. Alcalde?, de Pedro Montalbán, amb direcció d’Emiliano Bronzino; El rey Lio, comèdia musical basada en el rei Lear de Shakespeare; Aquesta criatura, de Joel Pommerat, amb direcció d’Antonio Simón; La Viuda Valenciana, de Lope de Vega, amb direcció de Vicente Genovés i Questi fantasma, d’Eduardo de Filipo, amb direcció de Juanjo Prats, entre d’altres. Makinavaja, el último choriso, basat en el còmic original de Ramon Tossas (Iva) és el seu primer treball com a director i productor, a més de firmar l’adaptació. També ha dirigit Como perros de Nigel Williams, Caracuero de Helmut Krausser, Classics, espectacle de pallassos con Monti & Cia., La pócima de los deseos de Michael Ende y La fascinación de Gil-Albert, de Pedro Montalbán Kroebel. Y atresora una àmplia experiència en la producció delegada, en obres como Las Variaciones Goldberg, de George Tabori, i Los enredos de Scapin, de Moliere, ambdues per Teatres de la Generalitat Valenciana.
012
Nueveojos escenografia
Nueveojos és un estudi de creació audiovisual i direcció d’art creat el 2008 a Barcelona format per tres realitzadors especialitzats en postproducció, Mariona Omedes, Carles Mora i Karin du Croo. Destaquen els seus projectes audiovisuals amb un interès especial pel món de la cultura i les projeccions de gran format. Han realitzat escenografies audiovisual pel Centro Cramático Nacional (Realidad), El gran teatre de la Zarzuela (Luisa Fernanda i Música Clásica) o Andrea D’Odorico Producción Teatral (Tantas Voces).
Mariona Omedes
Directora d’Art, artista multimèdia, dissenyadora gràfica, il·lustradora i pintora. El 2011 rep el Premi Nacional de Cultura de Catalunya atorgada pel CoNCA en la categoria audiovisual. Desenvolupa els seus coneixements treballant durant deu anys (1989-1999) a l’empresa de postproducció digital Oframe, que acaba dirigint. Des del 2000 fins el 2008, treballa com freelance per clients com el Gran Teatre del Liceu, el Palau de la Música Catalana, el CCCB, TVE, Canal+, Bausan Films i col·labora amb artistes com Bigas Luna, Jose Luis Guerin, Federic Amat, Manuel Huerga, Mariscal o El Tricicle. El 2008 crea l’estudi nueveojos juntament amb Carles Mora i Karin du Croo.
Carles Mora
Realitzador, grafista i director tècnic de postproducció. S’inicia com a dissenyador gràfic a Idep el 1996 i el 2000 es volca de ple en el món audiovisual. Durant cinc anys treballa com a cap de postproducció a la productora Avinyó Films. Rep diversos premis com a realitzador de diversos videoclips, entre ells el Barcelona Visual Sound, el Festival Cl’hips i el FIC-CAT. El 2008 crea l’estudi nueveojos juntament amb Mariona Omedes i Karin du Croo.
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
34
DIMECRES, 8 DE JULIOL DEL 2015
cultura
La premsa n’ha dit...
ara
Mor Paco Albiol, trompetista de Pepet i Marieta, en un accident
El trompetista del grup de música Pepet i Marieta, Paco Albiol, va morir ahir en un accident de trànsit a la carretera N-232 a l’altura de Traiguera, al Baix Maestrat, segons va informar el portal 3x4.info. Albiol (a l’esquerra a la fotografia), nascut el 1973, era natural de Benicarló i havia es-
Xavier Cervantes ara 08/07/2015 CULTURA
tudiat música al conservatori Salvador Seguí de Castelló. El grup Pepet i Marieta és molt conegut a les Terres de l’Ebre i al nord del País Valencià, i la seva cançó Uoioio va ser banda sonora de l’estiu a TV3. El grup havia fet la seva última actuació a Terrassa dissabte passat.
01
XAVIER CERVANTES BARCELONA
“Posa la cançó”, demana Albert Pla. Sona la música que Raül Fernandez, Refree, ha enllestit a les tres de la matinada. Fermin Muguruza és dalt de l’escenari del Teatre de Bescanó, on estan assajant l’espectacle Guerra, que es podrà veure els dies 13 i 14 de juliol a la sala Barts de Barcelona, dins la programació del Grec. Toca filar prim abans de l’estrena. Muguruza comença a rapejar sobre la base disparada per Fernandez. Se’l veu encara rígid, ben lluny de l’energia desbordant que exhibeix en els concerts des dels temps de Kortatu i Negu Gorriak. Està interioritzant la cançó. “Jo sóc la ciutat”, diu allargant la melodia. Pla suggereix que Fernandez toqui la guitarra durant el tema. S’hi posen. Repeteixen la cançó diverses vegades, i a poc a poc Muguruza ja és el Muguruza que converteix l’adrenalina en combustible dels concerts. Ja ho tenen. “Ara toca consolidarho”, conclou Fernandez, que fa uns dies tancava la gira Granada amb Sílvia Pérez Cruz i que no fa gaire encara era a Nova York produint el nou disc de Lee Ranaldo, l’exguitarrista de Sonic Youth.
013
Albert Pla declara la guerra a la guerra
Fermin Muguruza i Raül Fernandez completen el trio de l’espectacle que s’estrena dilluns al Grec Muguruza és la ciutat en un espectacle dirigit per Pepe Miravete. Pla hi fa el paper de l’exèrcit, Fernandez hi posa la música i l’estudi Nueveojos (Carles Mora i Mariona Omedes) s’encarrega de la part visual. Tot plegat segueix un fil argumental que reflexiona sobre la guerra i la manera com s’explica. Una ciutat està sent vigilada per un exèrcit per raons humanitàries, i la tensió està a punt d’esclatar. “Guerra parla de la manipulació que hi ha darrere de la idea de pacificació, i
Col·lisió ‘Guerra’ explica la confrontació entre la ciutat i l’exèrcit
qüestiona el concepte de fer una guerra per aconseguir la pau”, diu Fernandez. Tanmateix, i com és habitual en els projectes de Pla, res fa pensar que la història acabi amb un final feliç ensucrat. “Jo represento la ciutat, amb totes les seves contradiccions, i l’Albert l’exèrcit. I es produeix un xoc de trens. Són dues figures titàniques que s’enfronten, i a partir d’aquest xoc hi ha moments delirants, altres de dolorosos i el final és a l’estil d’Apocalypse now: l’horror, l’horror”, explica Muguru-
za, acostumat a reflexionar sobre el conflicte, també amb eines no musicals, com ara en el còmic Black is beltza, un relat sobre els processos revolucionaris dels anys 60. “A Black is beltza també es parla de la Guerra dels Sis Dies, que és la que condiciona totes les guerres posteriors. M’interessa la reflexió de Guerra perquè té molt a veure amb el que està passant actualment, sobre tot al Pròxim Orient”, assegura Muguruza. Això sí, l’obra que estrenen al Grec no fa cap menció explícita. “Hem defugit concretar. L’espectacle no està situat a cap lloc. És un món imaginari, encara que s’assembli bastant a la realitat”, diu Pla sobre un projecte en el qual treballa des de fa un parell d’anys. “Barreja is ‘beautiful’!”
“Amb l’Albert ens hem fet amics, hem tocat plegats i fins i tot els nostres fills s’han fet amics –recorda Fernandez–. Un dia em va explicar el projecte i de seguida m’hi vaig engrescar. I a ell li va agradar que m’agradés la idea”. Guerra va anar prenent forma a poc a poc. “No és teatre, però sí que ho és. No és un concert, però sí que ho és. Tampoc és un espectacle multimèdia, sinó una amalgama. Barreja is beautiful!”, exclama Miravete. Pla volia des del
Eduard Fernández protagonitzarà El hombre de la mil caras, el biopic que dirigirà Alberto Rodríguez sobre la tèrbola figura de Francisco Paesa, agent del ministeri de l’Interior, espia i estafador. José Coronado, Marta Etura i Carlos Santos completaran el repartiment del nou film del director de La isla mínima.
Quaranta-vuit obres, la meitat de ternacionals, competiran al 16è F el Festival de Curtmetratges Fant aks de Cerdanyola del Vallès, que al Parc del Turonet del 13 al 17 de tre els títols més destacats hi ha Guerra el retorn al curtmetratge de Paco
Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
02
03
Colau r un ‘thin
L’Ajuntame subvenció al X.C.
BARCELON
principi que Guerra tingués dos protagonistes per reforçar l’antagonisme en el conflicte. “M’ho demanava el cos. Està pensat perquè el facin i el creïn dues persones”, diu amb el seu laconisme proverbial. Una opció era la Mala Rodríguez, però no va poder ser pels compromisos artístics de la rapera. “No va ser per falta de ganes d’ella, sinó pel seu moment vital, perquè estava en un punt d’inflexió de la seva carrera”, explica Fernandez. I aquí apareix Muguruza. “Va ser com l’aigua de maig que necessitava aquesta llavor per esdevenir una sequoia”, diu Miravete. “Ja feia molts anys que ens coneixíem, amb l’Albert, i jo havia col·laborat amb ell a Veintegenarios, que va ser un himne del 15-M –recorda Muguruza–. Un dia em va trucar i em va explicar aquesta història. A mi em va fer una mica de vertigen, sobretot per la dramatúrgia. No ho veia gaire clar, i a més calia quadrar les agendes. Però m’agraden els reptes. Entre la trucada de l’Albert, saber que hi eren el Raül i Nueveojos, dels quals havia vist un mapping al·lucinant a Bilbao, i el caos ideològic tan interessant que té l’Albert, vaig pensar que m’hi havia de ficar”. I on s’ha ficat és en una aventura que Miravete descriu com “un xoc de trens carregats d’explosius”.e
014
“Amb ‘Guerra’ el públic tindrà un bon ensurt” Pepe Miravete fa molt de temps que treballa amb Albert Pla. “Amb Guerra el repte ha sigut el de sempre: posar-hi ordre”, diu el director amb un somriure abans d’afegir que és “fàcil” quan hi ha gent amb “tant de talent i tantes idees”. L’objectiu és “distorsionar tots els elements” musicals, escènics i visuals per “provocar emocions”. “Crec que el públic tindrà un bon ensurt”, adverteix Miravete. Raül Fernandez, que a l’espectacle té alguna aparició escènica, ha treballat la música amb una premissa: “Portar-ho tot a l’extrem, que sigui violent i molest, amb electrònica i greus molt potents”. “Hi ha temes industrials, dubstep, hip-hop i rock”, diu Muguruza, que cita Run The Jewels (el projecte de hip-hop d’El-P i Killer Mike) com a referent: “Tant al Raül com a mi ens agrada molt, i hem treballat la nostra part en aquesta línia”.
01. Fermin Muguruza, Raül Fernandez i Albert Pla, un trio en guerra. 02 i 03. Assajant a Bescanó. DAVID BORRAT
Reconsiderar la natu nes despeses municip les propostes que fi programa electoral d es tracta d’anar pe l’Ajuntament de Barc dir retirar el suport m reunió del Parlamen ropeu prevista del 28 de novembre al recin ta de Sant Pau, en q parlar de creativita identitat cultural. Segons l’acord sign ta entitat i aprovat per govern de l’anterior e pal el 13 de maig, l’Aju d’assumir la totalitat dels viatges de les 12 les diferents delegac sentants de l’entitat allotjament i àpats, a post aproximat de 15 tot i que el conveni ini pecifica una subven 50.000 euros més de expliquen fonts mu també asseguren que Parlament Cultural 50.000 euros que ja h
CiU ho considera “un
“Abans d’incórrer en ses, s’ha decidit com titat la cancel·lació d concedida”, explica nicipal en un comun també assenyala qu “que cap altra admin suport econòmic a la
El recinte modernist Parlament Cultural E
DILLUNS 13 DE JULIOL DEL 2015
Els Joglars
LLL
Jordi Bianciotto El Periódico 13/07/2015
aver somrigut
director, va presentar al Grec el seu setè àlbum, ‘Time da de jazz barrejant tradició amb ritmes llatins i africans JAUME TAULER
ra les cordes del seu violoncel i després aixeca la vista: vol contacte visual amb els seus músics. Quan ho aconsegueix, somriu i torna a mirar al violoncel. A l’altre costat, el públic –uns dos terços del teatre– espera una nit de jazz: diversió i alegria. Hi ha somriures i gotes que s’arrosseguen per copes entelades. Aquesta és l’escena. Diversió i alegria. Ningú ha vingut a rascar-se el cap al veure Coltrane ficant el cap per la campana d’un saxo que fa pudor de salmó del riu Hudson. En aquest sentit, la proposta d’Eastwood compleix de sobra: la
seva música barreja l’herència clàssica del jazz que va escoltar a casa – Duke Ellington, Miles Davis o Count Basie– amb una mica de pop, ritmes llatins i africans. La banda sona compacta i, per moments, brillant. Eastwood i el seu quartet ofereixen un jazz amable –a vegades gairebé bonista– que recrea a la perfecció l’atmosfera d’una època, però es queda aquí. En cap moment transcendeixen el mer exercici d’estil. Potser ningú recordarà el concert d’aquí dos mesos, però, eh, hem vingut a divertir-nos i a somriure. I, ostres, fins i tot Clint deu haver somrigut. H
or i el dit, maquin directes de Carlos d’un país per dibuisperpent
015
L’obra, que s’estrena avui a Barts, al·ludeix als conflictes «on es mata en nom de la pau»
DAVID RUANO
truït frase rere frase i per la intriga melangiosa que plana sempre sobre l’escenari. ¿Què passa i per què? Són preguntes que el públic es fa i que no convé revelar. El veterà Carlos Álvarez-Nóvoa (75 anys) desplega magisteri i energia, mentre que Dafnis Balduz deixa una altra empremta de la seva camaleònica capacitat actoral. H
CONTRAST D’IDEES / Fa uns 20 anys que Muguruza va col·laborar en l’inicialment vetat Veintegenarios, de Pla, i hi ha un camp d’entesa entre tots dos malgrat certes diferències ideològiques. Muguruza, militant del sobiranisme basc, davant d’un Pla que carrega contra totes les banderes. «A Guerra interessava també ressaltar aquesta antítesi. L’Albert té aquest punt provocador; si no, no seria l’Albert», apunta l’excantant de Negu Gorriak i Kortatu. Muguruza també va treballar amb Refree fa dues dècades a The Rockdelux Experience. Són seves totes les músiques de l’obra, que apunten, assenyala el cantant d’Irun, cap al rock industrial, el dub, el rap, els ambients... Guerra sortirà de gira al setembre amb l’aspiració de superar els vetos que persegueixen Muruguza des de fa anys. «Segueixo sense poder actuar a Madrid. Ja veurem si ara canvien les coses». H
33 Álvarez-Nóvoa, i Dafnis Balduz, cara a cara. i tragicomèdia, en què dóna marc a les idees dels personatges. El més gran s’alinea amb els que «remenen les cireres» i combat les il·lusions del seu oponent, un jove molt format pròxim als antisistema i amb una feina miserable. Més que per aquest missatge, que tots compartiríem i tantes vegades denunciat, Bangkok atrapa per un pols cons-
La denúncia de les «guerres humanitàries, on es mata en nom de la pau», i de la conversió del dolor aliè en espectacle va motivar Albert Pla, Fermin Muguruza i Raül Fernández, Refree, a sumar forces a Guerra, una proposta que avui estrenen en dues sessions al Grec (avui i demà a Barts, 21.00 hores). El seu missatge al·ludeix «a l’abisme que separa la realitat de la realitat virtual, que ens converteix en espectadors», denuncia Muguruza. Dramatúrgia, un repertori de cançons noves i elements audiovisuals conflueixen en un espectacle que Pla qualifica irònicament de «multimerda», amb una trama que té lloc en una ciutat imaginària que està sent controlada per inquietants forces humanitàries. «No apuntem a cap lloc concret, però és evident que hi ha uns punts calents al planeta, i en alguns moments hi ha al-
lusions a Palestina i Lampedusa, tot i que molt de passada», explica Muguruza. «Els murs de segregació, els murs invisibles i apartheids», afegeix.
ctors
que espeailàndia, t». És Banrcillo que de teatre La Villar-
‘Guerra’ uneix Albert Pla, Fermin Muguruza i Refree JORDI BIANCIOTTO BARCELONA
twood, de blanc, a l’amfiteatre del Grec.
ereix e que oca, aquí
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“
Sí, així que acabi la conversa me’n vaig a l’estudi. Donarà una alegria als fans. Sí, jo també estic content. Quina previsió tenen? Encara no sabem la data, potser a l’agost de l’any vinent. Té títol? Encara no. Què pot explicar d’aquest nou disc? Respon a la vida que tinc al vol tant. Els sorolls dels veïns, la mú sica que se sent als cotxes, la dels aeroports. Tot el que sento al vol tant és molt diferent del que faig, però m’acaba influint. Ha estat treballant en solita ri, en un projecte de música electrònica. Ho considera una carrera paral∙lela, un diverti ment...? Vaig començar fa uns tres anys, quan vam acabar Mr. M. Va ser per ocupar el temps entre disc i disc de Lambchop i també una manera d’explorar altres maneres de fer música, per aprendre sobre música electrònica. Estic molt
que l’altre estigui bé”
Guerra AlbertQuèPla - Fermin Muguruza - “Refree“ El que m’apassiona és fer discos, sent quan veu que la se BILL STEBER
El cantant i lletrista, en una imatge recent, davant la portada del seu últim disc, Mr. M
ocupat amb això. És molt diferent i estic content que surti, encara que sigui tard. Agradarà als fans de Lamb chop? Per mi és el mateix, tot està con nectat. Li agrada la vida com a mú sic, la banda? És com s’espera va? Quan van començar s’es coltaven discos... Quan vaig començar no tenia gai res expectatives de què passaria, i sempre és una sorpresa. Va pas sant el temps i vaig observant el que passa, però continuo fent mú sica. Quina part li agrada més: compondre, el directe...?
perquè allà es combina tot: es criure, compondre, tocar, cantar, estar junts. Està molt bé tot això. Però actuar també m’agrada molt, és una part de la composició. Tot es combina, tot és satisfactori. És molt diferent el públic d’una ciutat a l’altra...? Canvia l’entorn o l’ambient en què presentes la música, i això té un efecte en com és el xou. Són les mateixes cançons, però per a mi cada nit és diferent. Tot té a veure amb l’ambient en què actues i la manera com la gent reacciona quan toques. La resposta sol ser entusiasta, i això és molt estimu lant per a l’artista.
va música, creada a Nashville, té resposta a llocs a milers de quilòmetres de distància? És interessant. Recordo la prime ra vegada que vam tocar a Euro pa, en un festival a Barcelona, als anys noranta. Va ser molt estrany: era improbable que sortís bé, per què érem una banda gran, de dot ze o catorze, i va ser increïble! Va canviar la manera com pensàvem que podíem ser una banda. Fins aleshores pensàvem que només podíem tocar a Nashville, i a Bar celona la gent va ser molt entusi asta. Això ens va portar a pensar que potser podíem tocar lluny d’on vivíem. De fet, a Barcelona
tant de les misèries del bel∙licisme basantse en el contrast entre els personatges encarnats per Mugu ruza (la ciutat, les persones comu nes) i Pla (el soldat, el sistema): tea tre musical multimèdia, amb al∙lu cinants escenografies virtuals a càrrec del col∙lectiu Nueveojos, i una banda sonora concebuda per Refreedepelatgeprincipalmentru gósiagressiu,cosaqueresultad’allò més coherent amb la temàtica. El muntatge comença amb una paròdia de les comunicacions mili
tars protagonitzada per Pla que convoca el record de Miguel Gila. No hi falten episodis de gran comi citat (“Quina droga vols? Tinc Para ceta,MDMA,CCCB...”),encaraque expel∙leix un halo amarg, endin santse en el patiment humà, i la manipulació de les opinions i senti ments per part dels que estan inte ressatsainiciar(isobretotjustificar) les maleïdes guerres. En la jornada d’estrena, la confrontació entre els personatges que encarnen Fermín MuguruzaiAlbertPlanovasersem
La crítica n’ha dit... Donat Putx La Vanguardia 15/07/2015
però no sé si pot tenir un efecte en la meva música. Com deia, tot està connectat, des del que menjo per sopar fins a les coses que llegeixo als diaris o el que la meva dona m’explica, i això acaba en la músi ca i en l’art que fem. Vostè parla de coses senzi lles, considera que escriu una poesia política...? Alguns artistes són molt directes, i d’altres, no tant, som menys obvis. Hi ha un element de la po lítica que és la compassió, el fet d’intentar que l’altre estigui bé, que millori les seva vides. Hi ha un solapament o potencial. La política hauria de servir la gent, i això és gairebé una idea re ligiosa si prens la religió com un intent de millorar la vida de les persones. És una noció noble de la política. TENIU UNA SELECCIÓ DE TEMES DE LAMBCHOP A http://bit.ly/1CDTNAh
C R Í T I CA D E T EAT R E M USICA L
Guerra a la guerra AlbertPla,FermínMuguruza &Refree Lloc i data: Barts (13/7/2015) DONAT PUTX
Ja fa bastants anys que les propos
016
tes d’Albert Pla basculen entre la cantautoria i el teatre, un joc que porta al màxim a l’espectacle Guerra, on comparteix protagonisme musical amb Fermín Muguruza i Raül Fernández Refree. Dirigit per Pepe Miravete (amb qui Pla ja havia treballat a Caracuero o Manifestació, el muntatge reflexiona al vol
pretotalmentòptima.Mentrequeal deSabadellse’lvaveureàgilifluïten el seu paper eminentment cínic, de vegadesesvapercebreelbascmassa rígid, i potser un punt incòmode. En totcas,latramaesvaanarconstruint sense grans dificultats i amb alguns moments brillants (el concert per la pau esponsoritzat entre ells), i tot plegat va desembocar en un inevita ble final sagnant que bé podria ser més curt. Hi ha coses per polir i per condensar, però, sens dubte, aques ta Guerra no s’ha acabat aquí.
Els Joglars
DIJOUS 16 DE JULIOL DEL 2015
57
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
Jordi Bianciotto El Periódico 16/07/2015
LLL RAFA GIMÉNEZ
‘Guerra’ amb artilleria pesant CRÒNICA Albert Pla, Fermin Muguruza i Refree van parodiar la missió de pau a Barts JORDI BIANCIOTTO BARCELONA
E
VIVIEN
al i polític», argumenta el llorejat creador. Apareixeran així temàtiques com el posicionament, la llibertat, l’obediència, el totalitarisme, la igualtat... Greggory, actor fetitxe de Patrice Chéreau i un dels grans de la cinematografia francesa, recrea les passions del turmentat i solitari protagonista. «L’espectacle és un sismògraf permanent del desig, del doòlera i de la nostàlgia», . Nostàlgia i denúncia ntut perduda. «La verlesa es manté sempre ria i els records dels ésts. Com que el temps és lesa també ho és», contor. H
017
col·locat arbres que harmonitzen amb la muntanya (idònia per als màgics boscos del bard). Mestres ha optat per la simplicitat, «com feia l’autor, i deixa que el públic s’imagini els interiors amb l’ús d’alguns detalls. «Les paraules són les protagonistes», destaca. VESTITS D’ÈPOCA RECICLABLES / Les paraules i el preciós vestuari dissenyat per María Araujo. Vestits d’època reciclables: traient les gorgeres isabelines (els pomposos colls) o un botó de la faldilla passen de la festiva elegància al dol. Tampoc passen desapercebudes les perruques d’estètica burtoniana ideades per Toni Costa, amb aquells exagerats volums que lluïa Helena Bonham-Carter a Sleepy Hollow o Alicia al país de les meravelles. Coses de la seva llavors parella, l’excèntric i enginyós Tim. Al costat de l’elenc sobre l’escenari hi ha un set de percussions amb què Núria Andorrà interpreta els efectes sonors i la música creada per Jordi Domènech. A excepció d’una ària de Schubert, A Sílvia, adaptada perquè Proteu (Joan) li canti a Sílvia els seus neguits. També canta Boixaderas, a l’esquiva Beatriu, i al final acaben cantant tots per celebrar el triomf de l’amor. H
ncara que Guerra aparegui com un muntatge a tres bandes, Albert Pla, Fermin Muguruza i Raül Fernández, Refree, la idea surt del cap de Pla, i es nota, ja que segueix el camí de la performance activista apuntat en muntatges com Manifestación (2012), substituint el recital pel guió teatral envoltat de peces musicals. Guerra, que es va poder veure dilluns i dimarts a Barts, dins del Grec, amb direcció de Pepe Miravete, és la manera que té Pla de carregar contra l’ordre mundial disparant en el camí contra la retòrica benèfica, els patrocinis comercials i la conversió del ciutadà en espectador. El cantautor és un soldat que ha sigut enviat, amb fins teòricament humanitaris, a una ciutat assetjada, en què Muguruza encarna un habitant tipus. En les primeres escenes el veiem esbossant unes cançons melancòliques que són el més subtil de tot l’espectacle. Perquè, a poc a poc, la música es va endurint, cobrant formes d’electrònica industrial, mentre els textos deriven cap a un pamflet suposem que conscient.
blic amb un estil de xoc: «¡Us importa la ciutat només com a espectador, sense que us esquitxi la sang!»; «Aquí tots som còmplices, ningú és neutral». Hi ha un paròdic concert humanitari, patrocinat per marques comercials (que ja no existeixen, com Elf i Aiwa), en què Pla sembla evocar Labordeta cantant «a veces tengo un sueño que se llama libertad». Com a fons d’escenari, la reproducció d’un estadi ple, un dels moments d’impacte audiovisual de Guerra, terreny
33 Albert Pla, a l’espectacle ‘Guerra’.
JOSEP AZNAR
El personatge de Pla, àniEls textos van derivant cap ma de càntir corroma un missatge pamfletari puda per la missió bèllica que li ha sigut imsuposem que conscient posada, va perdent la perspectiva («anem tot el dia cecs»), aquest, a càrrec de la productora i manté uns diàlegs amb Muguru- Nueveojos, en què supera àmpliaza que reserven moments gracio- ment qualsevol espectacle anterior sos quan tots dos semblen recrear- de Pla. se en els seus personatges públics. L’obra acaba fatal, en un bany de Així, en una escena en què l’excan- sang. Raül Fernández, que apareix tant de Negu Gorriak està excitat en alguns moments en forma de denunciant la injustícia, Pla el ta- monjo guitarrista, mor d’un tret al lla en sec: «¡Fora mals rotllos! ¡Tan- cap suggerint, a manera de concluta política, tanta política, ¿anem a sió, que aquest ordre mundial no té veure el futbol?». remei. I queda enrere una hora i mitA Muguruza se’l veu més avi- ja d’esquetxos amb tensió desigual, at forçat al llarg de l’obra, recitant, i de cançons siluetejades, a vegades mig rapejant, textos en castellà que reduïdes a bases electròniques i amacumulen retòrica agit-prop i amb bients. Una guerra per a glòria del què acaba traslladant la culpa al pú- Pla més estrident. H INNOCÈNCIA PERDUDA /
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
018
Guerra Albert Pla - Fermin Muguruza - “Refree“ Els Joglars
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
019
Amb la col·laboració de: