Dossier de l'espectacle III torneig de dramatúrgia catalana

Sala La Planeta

Dilluns 7/10/13 - 20h - Marc Crehuet vs Jordi Casanovas Dilluns 14/10/13 - 20h - Merc猫 Sarrias vs Marc Artigau Dilluns 21/10/13 - 20h - Paco Mir vs Carol L贸pez Dilluns 4/11/13 - 20h - Jordi Oriol vs Marc Rosich Dilluns 11/11/13 - 20h- 1a Semifinal Dilluns 18/11/13 - 20h - 2a Semifinal Dilluns 2/12/13 - 20h - Gran Final

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

Presentació Temporada Alta 2011. Per primera vegada, vuit dramaturgs lluitaven entre ells per vèncer el torneig de dramatúrgia catalana. Centenars d’espectadors. Emoció, Humor. Tensió. Passió. Afició.

Un vencedor. I ho fa amb una alineació de primera divisió: Marc Artigau, Jordi Casanovas, Marc Crehuet, Carol López, Paco Mir, Jordi Oriol, Marc Rosich i Mercè Sarrias. Els espectadors tornaran a escollir el millor text de cada combat. Dos textos de quaranta minuts. Dos únics intèrprets. Els millors actors.

Torna l’espectacle. Torna l’emoció. Torna, un any més, el torneig de dramatúgia.

Fitxa Dramaturgs participants: Marc Artigau, Jordi Casanovas, Marc Crehuet, Carol López, Paco Mir, Jordi Oriol, Marc Roasich i Mercè Sarrias.

Actors: cada dilluns es faran públics els actors i actrius que llegiran els textos desl dramaturgs participants en el torneig.

Presentació i coordinació: Cristina Clemente

Dades Dia i hora: Dilluns 7, 14 i 21 d’octubre; 4,11 i 18 de novembre i 2 de desembre a les 20h Lloc: Teatre de Salt Preus: 2€ Durada: 1h 30min (aprox.)

Amb la col·laboració:

La programació de Temporada Alta de la Sala La Planeta compta amb la col·laboradaió de: 02

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

Les regles Cada autor ha disposat de dos mesos per escriure un text d’uns quaranta cinc minuts. Dos intèrprets. Sense acotacions. Sense necessitats tècniques. Els actors que llegiran el text els sabran el mateix dia. Dos textos. Dues lectures. Els autors, anònims. El públic vota qui passa a la següent ronda. Els dilluns de temporada alta.

Els combats 1era eliminatòria – 7 d’octubre: Marc Crehuet vs. Jordi Casanovas 2ona eliminatòria – 14 d’octubre: Mercè Sarrias vs. Marc Artigau 3era eliminatòria – 21 d’octubre: Paco Mir vs. Carol López 4rta eliminatòria – 4 de novembre: Jordi Oriol vs. Marc Rosich 1era semifinal – 11 de novembre: guanyador 1era eliminatòria vs. guanyador 3era eliminatòria 2ona semifinal – 18 de novembre: guanyador 2ona eliminatòria vs. guanyador 4rta eliminatòria Gran Final – 2 de desembre Marc Crehuet xxxxxxxx vs Jordi Casanovas xxxxxxxx Mercè Sarrias xxxxxxxx vs Marc Artigau xxxxxxxx Paco Mir xxxxxxxx vs Carol López xxxxxxxx

03

Jordi Oriol xxxxxxxx vs Marc Rosich xxxxxxxx

xxxxxxxxxxxxx xxxxxxxx vs xxxxxxxxxxxxxxxx xxxxxxxx

GRAN FINAL xxxxxxxxxxxxx xxxxxxxx vs xxxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxxxxx xxxxxxxx vs xxxxxxxxxxxxxxxx xxxxxxxx

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

Els currículums 7 D’OCTUBRE: MARC CREHUET VS JORDI CASANOVAS MARC CREHUET (1978)

Creador, guionista i director de la sèrie Pop Ràpid, de TVC i Moiré Films. Ha sigut coguionista de la sèrie Àngels i Sants (TVC-2006) i ha col•laborat en l’escriptura de guions de llargmetratges (Uno, amb Alex Mañas) i Tv movies (El buscador) per Fair Play produccions i programes per TVC (La nit del master, Una altra història -programa pilot-). També ha estat guionista i coordinador de continuguts del programa Tic Tac Web de Barcelona Televisió per la productora Goroka TV (2006-2007).

Més endavant, també l’any 2007, funda la seva pròpia productora audiovisual, CASSETTE FILMS des de la qual escriu I dirigeix nombrosos programes de ficció humorística per la XTVL, entre els quals destaquen les sèries Intendències (sèrie de falsos reportatges sobre tendències, 13 capítols de 10 minuts) i Greenpower (Fals documental sobre la vida a una ONG, 52 capítols de 5 minuts. Guanyadora del premi MAC 2010 al Millor Programa d’Entreteniment i seleccionada per la Mostra de Webseries del Festivalito -La Palma, 2010) i el curtmetratge Señoras, el corto que va obtenir més de 150.000 visites en una setmana a youtube.

Al juliol del 2012, Marc Crehuet escriu i dirigeix Aniversario, un curtmetratge en col•laboració amb Venga Monjas dins la seva sèrie DIRIGIDO POR per la qual han passat directors com Carlos Vermut, Miguel Noguera o, recentment, Isaki Lacuesta.

04

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013 En el camp del teatre, l’any 2007 va escriure i dirigir la comèdia Connexions, estrenada a l’Espai Maragall el juny del 2008. L’última peça teatral que ha escrit i dirigit és El rei borni, estrenada al febrer del 2013 a la Sala Flyhard de Barcelona amb gran èxit de crítica i públic. L’obra ha passat pel Teatro Lara de Madrid I aquest setembre es reestrenarà al teatre BARTS de Barcelona amb la col•laboració de la productora El Terrat.

JORDI CASANOVAS GÜELL (1978)

Director i dramaturg de la companyia FlyHard i la Sala FlyHard. Ha escrit una trentena de textos teatrals, entre els quals destaquen Pàtria (Teatre Lliure, 2012), Una història catalana (TNC, juny 2011), Un home amb ulleres de pasta (Sala FlyHard, 2010), La Revolució (La Villarroel, 2009), La Ruïna (La Villarroel, 2008), City/Simcity (Sala Beckett / Club Capitol, 2007), y Wolfenstein (AREAtangent / Versus Teatre, 2006).

Ha obtingut el Premi Ciutat de València 2006 per Estralls, el Premi Ciutat d’Alcoi 2005 amb Beckenbauer, el Premi Marqués de Bradomín 2005 amb Andorra i el Josep Robrenyo 2002 amb Les millors ocasions. La trilogia composta per Wolfenstein, Tetris i City/Simcity ha rebut el Premi de la Crítica de Barcelona a la revelació de la temporada 2006-07, el premi Crítica Serra d’or al millor text teatral de 2006 i nominacions als Premis Butaca i als Premis Max. Premi Butaca al millor text teatral de 2009 per La Revolució i Premi Butaca al millor text teatral de 2011 a Una Història Catalana. I premi Time Out a la millor obra de 2011 per Un home amb ulleres de pasta.

05

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013 14 D’OCTUBRE: MERCÈ SARRIAS VS MARC ARTIGAU MERCÈ SARRIAS (1966)

Neix l’1 d’Agost de 1966 a Barcelona. És llicenciada en Ciències de la Informació, especialitat Periodisme, per la Universitat Autònoma de Barcelona (1989).

Ha participat en l’obra Quebec-Barcelona anada i tornada (2010). Lectura dramatitzada al Quebec el maig del 2011 en col.laboració amb el Théâtre de la Sortie de Secours. Estrena setembre del 2012 a Quebec i a l’Octubre al Festival Temporada Alta (Girona) i Sala Beckett (Barcelona); L’any que ve serà millor (2011). Amb Marta Buchaca, Carol López i Victòria Spunzberg.

Premi Max al millor text en català 2013; Informe per a un policia volador (2008) Estrena a la Sala Muntaner, juny 2009. Dins el projecte T6 d’autors contemporanis del Teatre Nacional de Catalunya; En defensa dels mosquits albins (2004).

En televisió ha format part de diversos projectes: Passa Pàgina, projecte de sitcom per a Malson Thorsten i Sisely Arts; La Masia. Projecte de telemovie per a Fausto-Tv3; Almodis i els seus hereus. Minisèrie 90 minuts d’Ovideo per a Tv3.(2012); Projecte de serie de 50 min. Per a Ovideo (2011); Infidels, Diagonal Tv per a TV3 (2010); El cor de la Ciutat. Diàlegs. Tv3 (20092010); Ermessenda. Miniserie Ovideo per a TV3(2008-2011); El Gran Kudú. Projecte per a Tv3 (2008); Porca Misèria, per a Arriska, TV3. Finalista al Festival de Televisió de Montecarlo 2005/ Premi de Ficció als Premis Barcelona Cinema 2005/ Guardó 1924 als Premis Ràdio Associació 2005/ Premi GAC Millor Sèrie Dramàtica 2005. Premi Ondas Millor Programa de Televisió Local 2006/ Finalista al Festival de Televisió de Montecarlo 2007 (2002-2007); Plats Bruts (sitcom), per a El Terrat/Krampack. TV3. Premi Geca 1999-2000 i 2001-2002. Premi Ondas Millor Dramàtic 2002 (1998-2001); Jet lag (sitcom), per a Missògines SL . TV3. (2000); Laura (comèdia senti06

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013 MARC ARTIGAU (1984) Mar Com autor ha estrenat Ushuaia (Premi Ciutat de Sagunt 2008 i Accèssit Marqués de Bradomín (2008), A prop, al Teatre del Micalet a València (2012), L’estona que vaig ser poema (GREC 2010), Una nena nua llepa-li la pell llepa-li la pell a una nena nua (Assaig Obert Teatre Lliure 2010). L’home que no feia petons, direcció de Jordi Prat i Coll. (GREC 2013).

Amb Les sense ànima ha guanyat el Premi Ciutat de Sagunt 2009 i el Premi Ramon Vinyes 2009. Formigues ha estat Premi Lluís Solà 2011. I Caixes, el Premi Talúries de Teatre 2011 i Accèssit Marqués de Bradomín 2011.

Marc Artigau i Queralt (Barcelona 1984) és llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona.

Com a dramaturg ha treballat amb Juan Carlos Martel Moby Dick (Teatre Lliure Com autor ha estrenat Ushuaia (Premi Ciutat de Sagunt 2008 i Accèssit Marqués de Bradomín (2008), A prop, al Teatre del Micalet a València (2012), L’estona que vaig ser poema (GREC 2010), Una nena nua llepa-li la pell llepa-li la pell a una nena nua (Assaig Obert Teatre Lliure 2010). L’home que no feia petons, direcció de Jordi Prat i Coll. Com a dramaturg ha treballat amb Juan Carlos Martel Moby Dick (Teatre Lliure 2013), Xicu Masó, Pep Pla (TNT 2012) amb Martí Torras a L’ànima del bus (Grec 2012), Catherine Allard, escrivint i dirigint la presentació al Gran Teatre del Liceu de la companyia IT dansa, i la companyia Semperoper Ballet. A més, amb Josep Maria Miró ha escrit Eva i Adam: el darrer gènesi, M3. (GREC 2013).

Ha traduït F3dra (Sala Beckett 2011) i L’ombra al meu costat (TNC 2012) de Marilia Samper i Teatre de cambra d’Agust Strindberg (Teatre Lliure 2013).

Ha estat ajudant de direcció d’Oriol Broggi, Jordi Prat i Coll i Pau Miró entre d’altres; Ha dirigit Marc i Paula, Zèppelin i Tibidabo de Cristina Clemente.

Ha coordinat amb Pau Carrió, el cicle Tres d’un glop dins de l’Aixopluc a l’Espai Lliure. On va estrenar Ensinistrarem els nostres fills. (Novembre 2012) Col•labora diàriament – escrivint un conte- (El contes del club de la mitjanit, Onada Edicions) al programa de Catalunya Ràdio El club de la mitjanit.

I a Temporada Alta estrena el seu darrer text El Balneari, sota la direcció d’Albert Prat.

07

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013 21 D’OCTUBRE:PACO MIR VS CAROL LÓPEZ PACO MIR (1957)

Va néixer al 1957, estudiant de Belles Arts va entrar al món del teatre per casualitat però ha recorregut escenaris de tot el món durant més de 30 anys. Ha creat vuit obre amb el Tricile, n’ha escrit cinc i ha guanya dos premis Max. Els premis rebuts van ser per la seva tasca com a productor de varies sèries de televisió, de crear campanyes de publicitat i d’adaptar i dirigir teatre, Sarsuela i òpera.

CAROL LÓPEZ (1969)

Llicenciada en Dramatúrgia i Direcció Escènica per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha estat Directora Artística de la Villarroel (2010 /2013) i col•labora com a docent a l’ESCAC des del 2010.

08

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013 Ha impartit Seminaris de Creació d’un Espectacle a La Casa del Teatro de Bogotà (Colombia, 2009) i de Caracas (Venezuela, 2008) i classes a l’Institut del Teatre de Barcelona, Universitat Pompeu Fabra i Obrador de la Sala Beckett. També ha escrit articles per a diversos diaris.

Hermanas. Teatro Maravillas (2013,Madrid); Cosi FUN tutte. Gran Teatre del Liceu de Barcelona (2012); Res no tornarà a ser com abans. La Villarroel. (Nominacions Premis Max: millor autor català i millor actor repartiment)(2012); Concert Pastora. Dins Cicle 4 Acords. Teatre Romea (2012); L’any que ve serà millor. (Dramatúrgia conjunta amb Mercè Sàrrias, Victòria Szpunberg i Marta Buchaca.

Direcció: Mercè Vila Godoy. La Villarroel. (Premi Max millor Autor en català, 2011); Germanes.

(Guió i Direcció). TV Movie, produïda per la Televisió de Catalunya, Focus i Ovideo. (2012); Tres dones i un llop, de Javier Daulte. (Direcció). La Villarroel (2010); Boulevard. (Dramatúrgia i direcció).

La Villarroel; Gala Premis Nacionals de Cultura.(Guió i Direcció). Retransmissió en directe pel canal 33; Gala Barcelona aixeca el teló. (Guió i Direcció). Retransmissió en directe per TV3 (2009); Germanes (Dramatúrgia i direcció). La Villarroel. Premis Max 2009: Autor en català, Actor de repartiment (Paul Berrondo). Premis Certamen Directoras Torrejón de Ardoz 2009: Primer premi a la millor direcció i Premi especial Jose Maria Rodero. Premis de la Critíca 2008: Direcció, Actriu (Amparo Fernández). Premis Butaca 2008: Espectacle, Text Actriu repartiment (Maria Lanau).

09

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013 4 DE NOVEMBRE: JORDI ORIOL VS MARC ROSICH JORDI ORIOL(1979)

Nascut a Barcelona l’any 1979. Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre Ha rebut formació com a actor a l’estudi Nancy Tuñón i al Col•legi de Teatre de Barcelona. És membre de la companyia Indi Gest.

Ha escrit i dirigit diversos espectacles teatrals, entre els que destaquen: t-ERROR (Teatre Nacional de Catalunya, 2012), Home-Natja (F.Temporada Alta 2010 - Teatre Lliure, 2011), Un tal ímpetu vital (Teatre Lliure, 2009), El títol no mata (Festival Grec 2008), Ara estem d’acord estem d’acord (Teatre Lliure, 2008), OB-sessions (Círculo de Bellas Artes (Madrid) 2007 - Sala Beckett, 2008) de la qual va rebre el Premi INjuve 2007 a la millor proposta escènica i fou nominada pels Premis Butaca, Concert per a sis oficinistes i un lloro (Teatre Romea, 2006), Digestions mentals (AREAtangent, 2006). Ha coescrit i dirigit també els espectacles Big Berberecho, juntament amb Oriol Vila (F. Temporada Alta 2012), i Prometeu No Res (F.Temporada Alta 2009) amb Diego Anido i Silvia Delagneau. És autor, també, de La Caiguda d’Amlet, que Xavier Albertí posà en escena el 2007 (F.Temporada Alta 2007). També ha escrit textos radiofònics per a COMradio, com La flor del cul o la clau del paradís, o Estúpida història d’un estúpid (AREAtxt, 2007).

Altrament, ha dirigit espectacles d’altres autors com: En comptes de la Lletera de Josep Pedrals (F.Temporada Alta 2011), Three More Sleepless Nights de Caryl Churchill (The Barn Theatre, London, 2005), Lleons al jardí d’Albert Roig (Festival Internacional Entrecultures, Tortosa, 2004) i I pelava la taronja amb les dents / E pelava a laranja com os dentes, juntament amb Silvia Delagneau (AREAtangent, 2004).

010

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013 Com a actor, en teatre l’hem pogut veure sota la direcció de Xavier Albertí en el seu propi text La Caiguda d’Amlet (F.Temporada Alta 2007), dirigit per Carlota Subirós a Alícia. Un viatge al país de les Meravelles de Lewis Carroll (Teatre Lliure, 2009) i a L’home de la flor a la boca de Luigi Pirandello (Biblioteca de Catalaunya, 2008); dirigit per Alex Serrano a Mil Tristos Tigres (Festival Neo 2006), 0,5 (AREAtangent, 2004), Fuga (AREAtangent, 2003) i Mentides (Teatre Malic, 2001); entre d’altres. També ha fet d’actor en espectacles propis com Big Berberecho (2012), En comptes de la Lletera (2011), Prometeu no res (2009) o a Ara estem d’acord estem d’acord (2008). En cinema, ha participat a Forasters (dir: Ventura Pons), i a La Mari (dir: Jesús Garay). En televisió, ha treballat a les sèries Zoo, De moda, Majoria Absoluta o Setze Dobles, entre d’altres.

MARC ROSICH (1973)

Llicenciat en Periodisme, i Traducció i Interpretació, Marc Rosich és dramaturg, director d’escena, actor accidental i traductor literari.

Entre els seus textos originals més recents es troben les obres següents: el musical familiar La dona vinguda del futur amb música original de GuilleMilkyway (TNC, dir. Marc Rosich), RiveGauche (Sala Muntaner, Cia. Q-Ars Teatre, dir. Rafel Duran, Finalista al millor text Premis Butaca 2011), Car Wash (tren de rentat) (Staastheater Stuttgart/FACYL Salamanca/ Teatre Romea, dir.

AnnettePullen), i Vittoria (Club Capitol, dir. Antonio Calvo). Com a autor, ha estrenat a més les peces següents: N&N, núria i nacho (Sala Beckett, 2008, dir. Antonio Calvo), Enfermoimaginario, (TeatreCondal, 2008, escrita amb Pau Miró, dir. Antonio Calvo), PartyLine(Sala Beckett, 2007, dir.

Andrea Segura), DutyFree, (Teatre Talia, València, 2007, dir. Antonio Calvo) per aJácaraTeatro (Alacant), De Manolo a Escobar, (Gira nacional, dir. Xavier Albertí). Surabaya (Teatre Romea, 2005, dir. Sílvia Munt, obra finalista al Premi Fundació Romea 2004) Copi i Ocaña, al purgatori 011

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013 (Tantarantana, 2004, dir. Julio Álvarez) i UnhappyMeals (Teatre Malic, 2002, dir. del mateix autor).

Col•laborador habitual del director Calixto Bieito, ha signat amb ell les dramatúrgies de leonceundlena DUNKLE NACHT DER SEELE, a partir de Büchner (ResidenzTheater, Munich), Camino Real de Tennessee Williams (GoodmanTheatre, Chicago, Nominació als JEFF AWARDS 2012 a la millor adaptació), Forests a partir de Shakespeare, dins del Festival Shakespeare de la Olimpíada Cultural de Londres (BIT / RSC Barbican / REP Birmingham), El gran teatro del mundo de Calderón (BIT / TheatherFreiburg, amb música original de Carles Santos), l’espectacle Voices, a modern passion (BettyNansen Teatret, Copenhagen) i Don Carlos de Friedrich Schiller (Cia. Romea / CDN / MannheimSchillertage), així com les adaptacions de les novel•les Tirant lo Blanc de Joanot Martorell (Teatre Romea/ Hebbel amUfer, Berlin / Schauspielhaus Frankfurt / Teatro Albéniz, amb música de Carles Santos, Premi de la Crítica de Barcelona 2008 a la dramatúrgia / nominat al premio MAX millor adaptació 2008) Entre els seus projectes més recents es troben la dramatúrgia Fuegos a partir de Marguerite Yourcenar (Festival de Mèrida / GREC, dir. JM Pou), els textos per a l’espectacle Verdi vs Wagner (Bayerische Staatsoper Munich, dir. CarlusPadrissa, La Fura dels Baus), el llibret per a la cantata infantil Rambla Llibertat amb música d’Albert Carbonell (Servei educatiu de l’Auditori de Barcelona, temporada 2013-14), la direcció d’escena de Dido &Aeneas de H. Purcell per al Cor Jove de l’Orfeó (Palau de la Música) i la versió de HeddaGablerd’Ibsen (Teatre Lliure / Teatros de la Abadía, dir. David Selvas) Per al TNC, ha signat les adaptacions dramàtiques dels contes de Jesús Moncada a Mequinensa (dir. Xicu Masó) i de les novel•les Pedra de Tartera de Maria Barbal (dir. Lurdes Barba) i juntament amb Rafel Duran, Mort de dama, de Llorenç Villalonga (Premi Escènica 2010 a la millor adaptació).

Amb el director Andrés Lima, ha portat a terme la traducció i la dramatúrgia de Falstaff, a partir de l’Enric IV de Shakespeare (CDN, Madrid). També ha signat per a Lluís Soler la dramatúrgia de L’Odissea d’Homer a partir de la traducció de Carles Riba (Temporada Alta, Girona / Théâtre de l’Archipel, Perpinyà / Festival Grec, dir. Antonio Calvo). Ha signat, entre altres, les traduccions de ABlitheSpirit de Noël Coward (Teatre Borràs, ANEXA, dir. Antonio Calvo), La febre de W. Shawn (Teatre Lliure, dir. Carlota Subirós) i Estricta vigilància de J. Genet (Tantarantana, dir. Iñaki Garz).

012

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

Els textos i els actors DILLUNS 7 D’OCTUBRE La glòria dels morts Interpretat per xxxxxxxxxxxxxxx i xxxxxxxxxxxx El nostre nano Interpretat per xxxxxxxxxxxxx i xxxxxxxxxxxx

DILLUNS 14 D’OCTUBRE Perduts Interpretat per xxxxxxxxxx i xxxxxxxxxx La força centrífuga Interpretat per xxxxxxxxxxxxxxxxx i xxxxxxxxxxxxxxxxx

DILLUNS 21 D’OCTUBRE I deien que plouria Interpretat per xxxxxxxxxxxx i xxxxxxxxxxxxxxxx Sunday Morning Interpretat per xxxxxxxxxxxxx i xxxxxxxxxxxxxxx

DILLUNS 4 DE NOVEMBRE xxxxxxxxxxxxxxxx Interpretat per xxxxxxxxxx i xxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxx Interpretat per xxxxxxxxxxxxxxxx i xxxxxxxxxxxxx

013

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013 DILLUNS 11 DE NOVEMBRE - 1A SEMIFINAL xxxxxxxxxxxxxxxx Interpretat per xxxxxxxxxx i xxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxx Interpretat per xxxxxxxxxxxxxxxx i xxxxxxxxxxxxx

DILLUNS 18 DE NOVEMBRE - 2A SEMIFINAL xxxxxxxxxxxxxxxx Interpretat per xxxxxxxxxx i xxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxx Interpretat per xxxxxxxxxxxxxxxx i xxxxxxxxxxxxx

DILLUNS 02 DE NOVEMBRE - GRAN FINAL xxxxxxxxxxxxxxxx Interpretat per xxxxxxxxxx i xxxxxxxxxxxx xxxxxxxxxx Interpretat per xxxxxxxxxxxxxxxx i xxxxxxxxxxxxx

014

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

La premsa ha dit: En un espectacle tan concentrat, apareix l’estil i la personalitat de cada autor encara més remarcada.

Jordi Casanovas pel Diari Ara.

Serà com una Champions de la puixant dramatúrgia catalana José Carlos Sorribes, El Periódico.

Cal reconèixer que l’invent és malèvol i crea addicció Dani Chicano, El Punt.

Joves contra consagrats seria el lema d’aquest torneig sense sang i amb molta comèdia Santi Fondevilla, Diari Ara.

A més d’exercitar múscul dramàtic, el I Torneig també va servir d’embrió per a obres que aquest any s’han allargat i muntat Laura Serra, Diari Ara

015

27/09/11 III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

ARA BARCELONA

Sección: CULTURA

Valor: 1.842,00 €

Prensa: Tirada: Difusión:

Área (cm2): 546,7

Ocupación: 54,03 %

Diaria 30.737 Ejemplares 17.819 Ejemplares

Documento: 1/1

Cód: 50801819

Página: 30

Recull de premsa I TORNEIG DE DRAMATÚRGIA

6 / 29

Diari Ara 28/9/2011

016

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013

El Peri贸dico 27/9/2011

12 / 29

017

EL PUNT AVUI (GIRONA) GIRONA

Sección: CULTURA

Valor: 1.272,00 €

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013 05/10/11

Prensa: Diaria Tirada: Sin datos OJD Difusión: Sin datos OJD

Área (cm2): 272,2

Ocupación: 28,58 %

Documento: 1/1

Cód: 51052240

Página: 43

8 / 28

El Punt 5/10/2011

018

ARA BARCELONA

Sección: CULTURA

Valor: 687,00 €

02/11/11

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013 Prensa: Diaria Tirada: 30.737 Ejemplares Difusión: 17.819 Ejemplares

Área (cm2): 182,7

Ocupación: 20,15 %

Documento: 1/1

Cód: 51913992

Página: 30

13 / 39 Diari Ara 2/11/2011

019

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013 cultura

IIaraTORNEIG DE DRAMATÚRGIA DIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 2012

33

ARTS ESCÈNIQUES

La dramatúrgia catalana torna al ‘ring’

Autors veterans s’enfronten a aspirants en el torneig que munta Temporada Alta Vuit dramaturgs catalans demostraran la bona forma del teatre català. Quatre autors experimentats i quatre joves s’enfrontaran en el II Torneig de Dramatúrgia Catalana del festival Temporada Alta.

Mig segle de la Schaubühne i Galceran fent les Amèriques El traspunt

LAURA SERRA

BARCELONA. Vuit valents han reco-

llit el guant de Jordi Casanovas: ha proposat a quatre autors consolidats que es posin a prova en un duel a mort contra quatre joves valors del teatre. És el II Torneig de Dramatúrgia que s’organitza en el marc del Temporada Alta i té unes regles de joc, com l’any anterior, estrictes.

Els autors han hagut d’entregar un text que duri 40 minuts i que tingui només dos personatges protagonistes. El dia que es representi la seva obra descobriran quins actors o actrius els han assignat. Llavors tindran 3 hores per assajar, i sortiran al ring. Els textos dels dos contrincants s’exhibiran en la mateixa nit, l’un rere l’altre, i el públic –que desconeix de qui és cada text, com a mínim en la primera ronda– votarà quin se salva de la crema.

La selecció natural és tan cruel que el coordinador, Casanovas, assegura que ha tingut negatives d’alguns autors. L’any passat van quedar eliminats tòtems del teatre català com Josep Maria Benet i Jornet i Sergi Belbel, tot i que va guanyar un dels veterans, Jordi Galceran.

“El qui ho passa pitjor és el dramaturg. L’actor creix quan veu el públic que crida com si fos un combat de veritat. Amb aquestes regles és realment on es veu el pes de la dramatúrgia i remarca el valor del text

SANTI FONDEVILA

A l’esquerra, els aspirants; a la dreta, els veterans; i al centre, els àrbitres. CÈLIA ATSET

com a primera pedra del teatre”, defensa Casanovas. Salvador Sunyer, director del Temporada Alta, apunta dos handicaps: “Que la democràcia no sempre és la millor manera de decidir la qualitat d’una obra d’art i que els actors van canviant en cada lectura i això afecta l’obra, a vegades la destrossen”, explica.

Les justes seran cada dilluns a la Sala La Planeta de Girona (l’entrada val 1 euro, copa inclosa). Els contrincants d’aquest any són: Carles Alberola contra Ferran Joanmiquel (8 d’octubre), Carles Batlle contra Marc Angelet (15 d’octubre), Marta Buchaca contra Joan Yago (22 d’octubre) i David Plana contra Blanca Bardagil (5 de novembre). La final serà el 3 de desembre. Els premis són tan simbòlics com un àpat al Celler de Can Roca per al guanyador, un cistell de bolets per als finalistes

Repte Els actors tenen 3 hores per assajar i estrenar, i el públic vota qui se salva

i un pack d’embotits per passar la primera ronda.

Pel veterà David Plana, el torneig ha sigut una excusa “per despertarme el cuc de tronar al teatre”, diu. El gironí Ferran Joanmiquel s’ha “obligat a fer coses que, si no, no faria” per adaptar-se “al medi”. Carles Batlle, que ha sigut professor de la majoria de dramaturgs del torneig, també confessa que s’ha decantat per la comèdia, que havia tocat poc, per tenir més opcions de guanyar.

A més d’exercitar múscul dramatúrgic, el I Torneig va servir d’embrió per a obres que aquest any s’han allargat i muntat, i que passaran pel Temporada Alta. El text de la finalista, Cristina Clemente, La nostra Champions particular, s’estrena el dia 13 al Teatre de Bescanó.

I Red Pontiac de Pere Riera s’estrenarà a La Planeta al desembre. e

La Seca estrena ‘Acorar’, l’obra revelació de les Balears L.S.

BARCELONA. És jornada de matança en un poble de Mallorca. Una de les feines més complicades, reservades només als experts, és acorar l’animal. La manera de rematar-lo.

Avui ja ben pocs ho saben fer. Toni Gomila és l’autor i actor d’Acorar, el muntatge que ha guanyat tots els premis de la temporada 2011-12, tant dels teatres públics com dels professionals de les Illes Balears: millor espectacle, actor i director (per a Rafel Duran). Amb més de 100 funcions a l’esquena, Gomila i Duran estrenen l’espectacle a La Seca de Barcelona, gràcies a la Xarxa Alcover.

El que comença com una descripció d’una jornada de matances en una casa familiar –un fet que dispara la memòria dels espectadors–, acaba sent una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels illencs. “És la història d’una tribu que arriba a 020 un cul-de-sac, ja que tot allò que els

ha donat sentit s’ha acabat”, explica Gomila. L’actor retrocedeix als anys 90 i recorda que, en aquella època, una adulteració en un producte conservant va fer que la sobrassada es tornés blanca. “Va passar en moltes cases. I a mi em va fer pensar: qui seguia fent matances era aquella gent que tota la vida ho havia fet i que estaven segurs que allò que feien era perfecte des del punt de vista gastronòmic, tradicional i identitari”, explica l’autor. El cas és que els que venien embotits, aquell any van vendre un producte no tan bo per guanyar més diners. “Això va desmuntar esquemes que estaven molt assentats. Ho vaig interpretar com la darrera derrota com a poble”, opina.

Una xarxa de teatre català

L’estrena d’Acorar a La Seca –que es representarà del 4 al 28 d’octubre– significa l’aterratge de la Xarxa Alcover a Barcelona. La iniciativa, rellançada el 2011 per ampliar la pro-

● 50 anys del cau d’Ostermeier.

Nascuda com a sala privada i amb el nom de Schaubühne am Halleschen Ufer, va acollir la primera representació el 1962 amb Das Testament des Hundes oder die Geschichte der Barmherzigen [La voluntat del gos o la història del misericordiós], sota la direcció de Konrad Swinarski.

Però no seria fins a l’arribada de Peter Stein el 1970 que el teatre començaria una autèntica revolució estètica i de funcionament que el va convertir en referent del teatre europeu i a Stein en un dels creadors més interessants de la segona meitat del segle XX. L’actual edifici és obra del famós arquitecte berlinès Erich Mendelsohn, un dels més importants del segle XX. Stein va deixar la Schaubühne am Lehniner Platze a mitjans dels 80 –no ho va fer de bon grat–, i el 1999 en va agafar el relleu un jove equip encapçalat pel fins aleshores desconegut director Thomas Ostermeier (un habitual del Lliure durant l’etapa Rigola) i la coreògrafa Sasha Waltz. Ostermeier és l’actual responsable de l’única institució teatral pública que queda en actiu al que era el Berlín Occidental, ja que l’alcaldia ha centrat els esforços en la recuperació dels malmesos teatres de l’antic Berlín Oriental. ● ‘El mètode Grönhlom’ s’estrena

a Los Angeles. la fi El mètode Diari Ara A3/10/2012 Grönholm, de Jordi Galceran, s’es-

Toni Gomila és autor i actor d’un text que dispara la memòria als temps de les matances. FRANCESC MESSEGUER

En gira La Xarxa Alcover té entitats dels territoris de parla catalana

jecció del Projecte Alcover nascut el 1996, està formada per un conjunt d’entitats diverses de tots els territoris de parla catalana que treballen per crear una estructura estable d’intercanvi d’obres en català.

Aquesta temporada tenen 5 espectacles en dansa. Segons Rafel Duran, a Mallorca hi ha una situació política “dramàtica, patètica i tràgica”, resumida en els “antiillencs”.

“Les subvencions han desaparegut i enfonsarien tot el que sona i fa pudor de tradició catalana”, diu.e

trena als Estats Units. Concretament al Teatre Falcon de Los Angeles, anunciat com a premiere nacional. Aquest és un primer pas. Espectaclesmoltreconegutshancomençat la seva carrera a l’imperi del show bussines fins a arribar a la meca de Broadway. El mètode Grönholm fa camí als Estats Units de manera modesta, després que no fructifiqués l’estrena amb gran producció a Londres per motius aliens al text i l’autor. Tot arribarà, l’obra s’ho val.

● ‘Oracles’ al Polvorí. Hi ha espectacles que no surten a la cartellera.

Que estan fora dels circuits de comunicació. Aquest és el cas d’Oracles, una creació del Teatro de los Sentidos estrenada fa 10 anys al Mercat de les Flors i que la companyia que dirigeix Enrique Vargas va recuperar al juliol. Malgrat la invisibilitat i l’aïllament de l’espai teatral on es representa, El Polvorí, a la muntanya de Montjuïc, Oracles –un viatge sensorial únic i individual–, va exhaurir les entrades a totes les funcions. I per això ara hi tornen durant el mes d’octubre.e

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013 |

30 Cultura i Espectacles

|

EL PUNT AVUI DIMECRES, 3 D’OCTUBRE DEL 2012

La segona edició del torneig de dramaturgs catalans demostra la proliferació d’autors valents que volen participar al combat lúdic amb un ‘contrincant’ amic

Cop de puny teatral Jordi Bordes BARCELONA

El II Torneig de Dramaturgs Catalans demostra que aquest “no és un país d’emprenedors, sinó de dramaturgs”, deia de broma el director del Festival de Temporada Alta, Salvador Sunyer. Enguany s’han trobat vuit nous valents, que han escrit un text de trenta minuts per a dos actors. Des de dilluns vinent (la final és el 3 de desembre) un text d’un aspirant (Blanca Bardagil, Marc Angelet, Joan Yago, Ferran Joanmiquel) lluitarà contra un d’un veterà (David Plana, Carles Alberola, Carles Batlle i Marta Buchaca)pel simple plaer de superar-lo.

Els premis són gastronòmics. L’entrada, l’única a la qual no s’aplica l’increment de l’IVA, continua valent un euro, i dóna dret a votar per la millor peça, a prendre una copa de cava i a escoltar dos fragments en procés. Coordina el també dramaturg Jordi Casanovas, que admet que alguns autors han declinat la invitació a aquest torneig lúdic per por a perdre en la primera ronda.

Els textos ja estan tancats (tot i que sempre es poden fer petites revisions). No s’ha fet públic quins actors interpreta-

Al centre, Sunyer i Casanovas, flanquejats a l’esquerra pels aspirants, i a la dreta, per les firmes veteranes, ahir a l’Ateneu Barcelonès ■ QUIM PUIG

Dos textos que es van presentar al torneig s’estrenen ampliats al mateix festival

ran cada text. Se sap quins seran els combats i els dies, però no es dirà quin text és de cadascú fins que hi hagi veredicte. Casanovas insinua que, si hi ha un empat tècnic, es podria demanar als púgils que escriguin una miniescena de desempat en deu minuts.

Evidentment, hi ha molt de joc i cap pretensió de signar un treball futur.

Per a David Plana i Carles Batlle (és professor de la majoria dels candidats, excepte els més joves) l’obra els ha despertat el

cuc de tornar a escriure teatre. Ferran Joanmiquel, l’únic que juga a casa, reconeix que ha escrit pensant en el medi, en el lloc i per al públic que ja ho espera. L’any passat, les rèpliques brillants se celebraven com si fos un gol.

La provatura ha facilitat la trobada intergeneracional. Per Alberola, el repte serà haver d’acordar el text amb els dos actors en només tres hores d’assaig, “quan acostumem a discutir mesos amb els meus actors”. També a Marc Ange-

let, que tanca el text durant el procés d’assaigs, li ha obligat a canviar la fórmula. Batlle no tem perdre. Si ho fa, serà contra un dels seus alumnes.

“Sempre serà culpa meva”, diu, indistintament de l’èxit dels seus papers.

L’any passat, tot i enumerar-lo com a primera edició, no pretenia res. El resultat, a més de divertit i fresc, va ser notable: dos dels vuits textos plantejats enguany seran estrena al Temporada Alta. És el cas de La nostra cham-

pions particular (un monòleg d’una parella a dues veus que navega de la comèdia al drama), de Cristina Clemente. També Red Pontiac, de Pere Riera, presentarà ampliat la trobada de dues mares al parc públic (amb maneres de protegir els fills oposades).

Clemente va ser finalista del concurs. Riera va caure en segona ronda, als peus de la mateixa Clemente. El text de Guillem Clua ja té sala a Barcelona i una quarta pot ser realitat el curs vinent. Joc net. ■

MÚSICA

TEATRE

MÚSICA

TEATRE

ÒPERA

Imatges inèdites del ‘Magical Mystery Tour’

Setze estrenes en tres dies al Festival TNT

Cinc grups lluiten per ser finalistes al Sona 9

El TNC anul·la retallades DiarilesEl Les Punt 3/10/2012 primeres funcions irriten en de ‘La bête’ l’estrena del Liceu

Un equip del programa Arena de la BBC ha localitzat unes imatges inèdites del rodatge del film dels Beatles Magical Mystery Tour de quatre minuts. En el metratge es veu l’equip de rodatge amb Paul, George, Ringo i John fent una parada en un establiment de fish & chips que apareix breument al muntatge final de la pel·lícula. Les imatges es poden veure a www.thespace.org. ■ REDACCIÓ

Dijous arrenca el Terrassa Noves Tendències (TNT) que inclou 16 estrenes entre els 26 espectacles programats.

En sobresurt, per exemple, la col·laboració del xef del Capritx (una estrella Michelin), Artur Martínez, amb la ballarina Marta Carrasco, en un espectacle degustació. També el presentador del programa de divulgació científica Què Qui Com, Marc Boada, debuta al TNT. ■ REDACCIÓ

El jurat ha escollit Coriolà, Els Sulfitos, Empty Cage, Nu i Patch per passar a la fase final del Sona 9 2012. Els grups hauran de superar una última fase durant la qual s’escolliran els tres finalistes que actuaran a la final. En aquesta fase, els grups faran una actuació en format acústic i enregistraran una cançó original.

Aquesta és l’edició més multitudinària del Sona 9, amb 201 grups inscrits. ■ REDACCIÓ

El TNC endarrereix les primeres funcions de La bête, prevista inicialment per estrenarse dijous. Per prescripció mèdica, Anna Lizaran, protagonista del muntatge, estarà ingressada uns dies per establir un diagnòstic del seu estat de salut, la qual cosa obliga a anul·lar les funcions d’aquesta setmana. Divendres va saltar la notícia i es va deixar l’estrena per dimecres, que es manté. ■ REDACCIÓ

L’estrena de l’òpera La forza del destino va estar marcada ahir per la mala maror que han aixecat les darreres retallades en ajuts de l’Estat als equipaments culturals, especialment els catalans. L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va mostrar-se indignat i va parlar d’inviabilitat de molts projectes. Responsables de grans equipaments culturals es reuniran avui amb Ferran Mascarell. ■ REDACCIÓ

021

Marta Carrasco repeteix al TNT ■ JUANMA RAMOS

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013

Diari Ara 4/12/2012

22 / 24

022

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

Projecció internacional Temporada Alta a Buenos Aires La Sala Timbre 4 de Buenos Aires, dirigida pel prestigiós dramaturg, director i docent teatral Claudio Tolcachir, va ser l’amfitrió de la primera edició internacional de Temporada Alta que es va celebrar del 11 al 17 de febrer de 2013, una programació d’espectacles catalans agrupats sota el nom de Temporada Alta a Buenos Aires – Setmana catalana a Timbre 4.

Es va tractar d’un projecte nascut de la col·laboració entre el Festival i aquest teatre porteny on s’hi van poder veure tres espectacles: Insomni, de Xavier Bobés, muntatge de teatre d’objectes estrenat a Temporada Alta 2011 per la companyia Playground; Non Solum de Sergi López i Jorge Picó, estrenat en l’edició del 2005 del Festival; i l’espectacle de dansa Striptease de Pere Faura, que es va poder veure en la darrera edició de Temporada Alta.

La setmana catalana comptava amb una versió del Torneig de Dramatúrgia, en aquest cas es van enfrontar els autors guanyadors de les dues edicions del torneig català, David Plana i Jordi Galceran, amb dos dramaturgs argentins, Diego Faturos i Francisco Lumerman.

El torneig va tenir molt bona acollida pel públic argentí qui va proclamar guanyador Jordi Galcerán,

023

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

Clarín 10 de febrer de 2013

024

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013

Ara.cat 18 de febrer de 2013

025

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013

ACN. 18 de febrer de 2013

026

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013

Teatralnet. 19 de febrer de 2013

027

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013

Diari Ara. 18 de febrer de 2013

028

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013

Diari de Girona. 19 de febrer de 2013 029

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013

Teatralnet.19 de febrer de 2013

030

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013

Butaques i somnis. 19 de febrer de 2013

031

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

L’èxit del Torneig de Dramatúrgia Una plataforma per a nous projectes teatrals Al llarg de tres anys el Torneig de Dramatúrgia s’ha convertit en una plataforma del qual han sorgit molts projectes i produccions teatrals.

Molts dels textos que s’han presentat en aquest peculiar enfrontament dramatúrgic s’han pogut veure als escenaris d’arreu de Catalunya amb un gran èxit de públic i crítica.

El que, en un primer moment, eren textos presentats en una iniciativa teatral inèdita, s’han convertit en obres teatrals de primer ordre i han estat dirigits i interpretats per alguns dels principals noms propis del nostre país, és el cas de La nostra Champions particular de Cristina Clemente; de Red Pontiac de Pere Riera, Smiley de Guillem Clua o de El Crèdit de Jordi Galceran.

032

Sección: CULTURA

Valor: 2.229,00 €

Área (cm2): 329,4

Prensa: Semanal (Viernes) Tirada: 29.993 Ejemplares Difusión: 22.200 Ejemplares

: 62719397

BARCELONA

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

Ocupación: 35,97 %

Documento: 1/2

Autor: CRÍTICA JORDI BORDES

Página: 20 Núm. Lectores: 88800

La Nostra Champions Particular de Cristina Clemente

El Punt 19 d’octubre 2012

033

BARCELONA

Sección: CULTURA

Valor: 2.003,00 €

Área (cm2): 215,7

26/10/12

Cód: 62954156

ARA (TIME OUT CAP DE 7MANA)

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013 Prensa: Semanal (Viernes) Tirada: 27.190 Ejemplares Difusión: 15.662 Ejemplares

Ocupación: 45,01 %

Documento: 1/1

Autor:

Núm. Lectores: 98000

Página: 57

Time Out Barcelona 26 d’octubre 2012 21 / 41

034

01/11/12

BARCELONA

Sección: CULTURA

Valor: 1.161,00 €

Área (cm2): 344,6

Prensa: Diaria Tirada: 27.190 Ejemplares Difusión: 15.662 Ejemplares

Cód: 63143914

ARA

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

Ocupación: 34,06 %

Documento: 1/1

Autor: LAURA SERRA

Núm. Lectores: 76000

Página: 40

Diari Ara. 1 de novembre 2012

035

44 / 48

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013

Red Pontiac de Pere Riera

El Punt Avui. 30 de novembre 2012

036

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013

El Punt Avui. 04 de desembre 2012

037

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013

Diari de Tarragona. 12 de desembre 2012

038

E

El director de ‘La signatura 400’, Joan Peris, afirma que aquell que escolta “fa créixer el treball de l’altre”. “És un diàleg en què un no parla”, diu l’actor Joan Gibert

U

n pare malalt no pot anar a treba- pare (Gal Soler que substitueix el desaparellar al camp com ha fet tota la vida gut Josep Mota). El noi, que ha tingut nei prova de distreure’s amb els re- cessitat de sortir del destí que li marcava el portatges del National Geographic. L’única pare al camp, arriba a la casa pairal amb la filla que ha fet arrels al poble i no ha baixat seva xicota (Laura Pujolàs) i amb la voluna Barcelona l’atén periòdicament i mante- tat de justificar la seva carrera d’escriptor. nen converses mínimes. Fins que hi ha un El pare i la germana autòctons no entenen dia que ell es nega a parlar més. El silenci la dèria dels urbanites, ni com poden viure pertorba de tal manera la filla que aquesta amb les presses que imposa la ciutat. I és adverteix els seus germans perque l’obra planteja un conflicquè tornin a la casa del pare i te entre la manera d’entendre provin de fer-lo entrar en raó. la vida la gent que viu al camp Fruit d’aquest silenci esclatai els de ciutat. ran retrets del passat. Aquest és L’interès del text arrenca el punt de partida de La terra d’una pregunta de l’autor: oblidada. També en la versió Llàtzer Garcia, que Com cal afrontar la malaltia i teatral de la novel·la La signa- escriu i dirigeix per a la la mort d’un familiar que no tura 400 (fins diumenge, a la companyia Arcàdia, s’estima però que caldrà cuidebuta en el gènere del cartellera del Círcol Maldà) hi dar-lo, “si ho evites, hauràs de drama.

Fins ara, Arcàdia participa un actor sense rèpliviure amb una mala consciènera sinònim de ca. Joan Gibert escolta el discia”, insinua Garcia. És una sicomèdies, més o menys curs volàtil de Lluïsa Mallol. tuació que ja es tractava fa uns àcides.

Ara, La terra La terra oblidada, produïda mesos, a Els nostre tigres beuen oblidada obre una per la Flyhard (que va tenir llet, d’Albert Espinosa. L’afecte trilogia sobre la família. lloc a la sala fins que la malaltia per al malalt que es cuida L’autor reivindica el dret d’un actor ho va aturar, tot just equilibra el dolor per la seva fa un any), recupera una breu del teatre a plantejar un futura pèrdua, i redimeix destemporada a l’Atrium: serà no- dilema, i remoure prés de la mort. més fins al 10 de març. El pre- inquietuds, amb relació Comunicar sense mots mi de Teatre Ciutat de Gandia a una cartellera en què Sembla la feina més plàcida: 2012 va reactivar la producció sembla que hi dominin les comèdies i les peces tenir un personatge que no ha que lidera l’autor Llàtzer Gard’entreteniment que de dir ni una sola rèplica en cia. Un dia a la tarda, es troben inviten a l’evasió dels l’escena. En realitat, asseguren al menjador de sempre els tres moments socials actuals. tots aquells que l’han de degermans (Guillem Motos, fensar, és molt més complex Marta Aran i Muget Franc) el

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

Arcàdia

i el Clúa drama Smiley de Guillem

perquè s’ha de seguir tota l’acció i comunicar a través de la mirada i de la posició del cos; “acabo amb la samarreta xopa de suor”, diu sorprès Soler. Gibert ho argumenta, “és un diàleg en què un no parla”. El director de La signatura 400, Joan Peris, afirma que aquell que escolta “fa créixer el treball d’ella”.

I és que si el pagès de La terra oblidada que fa tres anys que no pot treballar al camp i veu com ara tothom ignora la terra i s’està fent malbé adora el silenci envoltat de la natura, la bibliotecària disposa del silenci com en el seu hàbitat natural laboral, envoltada de llibres i d’usuaris que gosen trencar la quietud de la biblioteca. El pagès no necessita paraules, es comunica amb la

Teatre

CRÍTICA JORDI BORDES

C

om es pot riure dels tòpics homosexuals de manera que en riguin tant els gais com els heterosexuals i sense que ningú se senti ferit? Aquest és el repte que respon Smiley, una obra senzilla, sense gaire més pretensions, que va escriure Guillem Clua per al primer torneig de dramaturgs de Catalunya. La peça no va arribar superar cap eliminatòria perquè va topar en primera ronda amb la que seria la guanyadora: El crèdit de Jordi Galceran. Però pujada a escena es revela com un artefacte molt intel·ligent que trenca amb la narració sense complexos per fer aclariments a l’audiència heterosexual o transformant els personatges en narradors d’alguns dels passatges que es viuen de manera

Final feliç, també per a heterosexuals Comèdia romàntica que mostra dues formes de viure l’homosexualitat en parella

cronològica. Per a Clua, hi ha dos tipus de gais que semblen irreconciliables: els que gaudeixen d’un cert exhibicionisme i promiscuïtat, i els que viuen l’amor des de la intimitat, la fidelitat i un punt platònic.

Són dos mons petits que conviuen en els mateixos carrers però, per molt que estranyi a l’audiència hetero, no topen quasi mai. El teatre, excel·lent laboratori on cuinar relacions impossibles, serveix per unir un element de cada grup antagònic. I, com ha de ser, sorgeixen les espurnes que alimenten la comèdia. Podria acabar amb un tancament de porta, trencant les cartes i sentenciant que aquests dos universos mai no congeniaran, però l’autor i director opta per l’homenatge a la comèdia romàntica i

El Punt. 01 de març 2012

039

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

sublimació del gest

Nô, Lockhart es fixa en el gest s camperols quan recullen la la. Lunch Break comença amb gest d’una dona que beu d’un mos. A Double Tide el gest eda fora de camp, ocult sota la ra, ja que la dona enfonsa la mà a terra humida per recollir els ol·luscos. A l’obra de Lockhart el

s vídeos de ockhart els tèrprets de les oreografies són airebé sempre dones

st se sublima.

Més enllà del que és merament ric existeix, també, una certa nsibilitat comuna entre el cima de Sharon Lockhart i el ball coreogràfic de Noa Eshkol. es peces exhibides al Thyssen, moviments de les ballarines n tan suaus com precisos. L’esresulta neutre, amb el terra s, la roba essencialment còmoi uns blocs opacs com a únic mplement de l’escena; de mara que el que queda i s’evidencia el gest, pur i net. En els vídeos Lockhart els intèrprets de les reografies són eminentment nes.

Altre cop, hi ha una tasca sobre gest –en aquest cas, potenciat r l’essència física mateixa de la nsa–. Es podria dir que les pede Lockhart exposades al yssen mostren –igual que uble Tide– una dona exercint treball físic. Lockhart sempre a fixat en les tasques manuals, els gestos o en l’esport –els nois e s’entrenen al gimnàs o els ns que juguen a la pilota a Podrka.

La dansa encaixa perfectament l’ideari de la cineasta i l’exposidels seus treballs en una sala museu, amb una pantalla que iba fins al terra, li permet explocom mai les possibilitats de l’esi de les tres dimensions. |

040

Teatre Es reestrenen en dos teatres barcelonins sengles produccions de la Sala FlyHard, evidència que la petita sala de Sants sap com generar peces d’èxit amb un segell propi, reconeixible

En directe

es possibilitats de la profundiA Lunch Break, un tràveling ntit recorre el llarg del passadís na fàbrica durant la pausa del nar. A Nô, uns camperols nins van d’un costat a l’altre, pont èmfasi altre cop en les difencies entre el fons i el primer me, en una sèrie de moviments reogràfics. A Double Tide, una na recorre la vora del mar relint cloïsses, mentre el temps dilata i els moviments romanen mpre dins el quadre. A Goshooka, la directora filma uns esdiants fent exercici en un gims: la càmera és fixa i els nois enn i surten constantment del . En el seu pas de la fotografia cinema, Lockhart ha aconseguit plorar totes les possibilitats de spai: des de la profunditat al fode camp.

Explica’m una història Guillem Clua Smiley. Una història d’amor TEATRE LLIURE BARCELONA

Fins al 10 de març. www.teatrelliure.cat Llàtzer Garcia La terra oblidada SALA ATRIUM BARCELONA

Fins al 10 de març. www.atrium.cat

EDUARD MOLNER

Són dues històries que surten de la mateixa factoria. La sala FlyHard està creant una marca a partir d’una manera d’entendre el teatre.

La terra oblidada de Llàtzer Garcia i Smiley de Guillem Clua han sortit del seu lloc d’origen, la petita sala de Sants, liderada pel també dramaturg Jordi Casanovas, per fer bolos arreu i finalment instal·larse en dos teatres més cèntrics. Estrenades el 2012 a la minúscula FlyHard, ara es poden veure a la Sala Atrium i a l’Espai Lliure del Teatre Lliure.

Hi ha una fórmula darrere de les produccions FlyHard? Segurament no, parlem de peces força diferents, un drama, una comèdia, amb recursos dramàtics i estils diversos. Però les dues, i altres peces sorgides a la casa, com L’ànima de la nit de Blanca Bardagil, o Litus de Marta Buchaca, segueixen la pre-

Las obres responen a la ‘fórmula Flyhard’: temàtica actual, realisme i activació d’emocions directes missa que penja del seu web, on qualsevol autor pot enviar el seus textos: “Si ets autor/a català i tens un text que se centri en temàtiques d’ara mateix i que sàpiga combinar la comèdia amb el drama o, fins i tot, amb algun altre gènere, estarem encantats de rebre el teu text original per llegir-lo i, si s’escau, parlar de fer-ne una producció per la sala.” Per estrenar a la FlyHard, doncs, el que cal és encertar el que Casanovas i els seus entenen per “un text que se centri en temàtiques d’ara mateix i que sàpiga combinar la comèdia amb el drama”. I el que s’entén per tot això en aquella casa és un teatre amb voluntat de realisme, ambientat en el dia a dia d’avui i que generi emocions directes i senzilles a partir de l’explicació d’històries.

No ens deixem enganyar, doncs,

pel petit aforament de la sala de Sants; la marca FlyHard, si existeix, s’adreça a majories. Busca, com buscaven els antics dramaturgs del Paral·lel, la identificació immediata de l’espectador amb allò que passa a l’escenari.

A La terra oblidada, una filla cuida el seu pare impedit. Els altres dos germans han marxat del poble.

Al pare malalt li ha entrat un sobtat atac de silenci, i els dos germans urbans, convocats per la germana cuidadora, miren de trencar aquest silenci amb la seva presència. Comencen els retrets, les acusacions creuades, el passat familiar que tots volen defugir però que es fa present amb contumàcia.

El plantejament té un aire ibsenià: per entendre el que passa en escena el més decisiu ja ha passat abans, i la peça és com una mena de caldera que es va escalfant fins que la força del vapor acciona una vàlvula.

La terra oblidada mira d’explicar per enèsima vegada la família catalana o, directament, les seves misèries. Aquí la família ha anat a menys, és de classe mitjana; a Lluny de Nuuk (2010), de Pere Riera, era una família molt benestant, i la família de la pel·lícula Tres dies amb la família (2009) de Mar Coll també era acomodada. La família de Llàtzer Garcia seria propera a les famílies benetijornetianes que s’inicien amb Una vella coneguda olor (1962). Totes són famílies, però, que enterren ferides, humiliacions, malentesos, odis, i altres tresors, en un silenci d’anys i panys que tot ho podreix. Llàtzer Garcia, com Pere Riera, actualitza situacions i llenguatge, i s’adreça a un públic d’ara que sembla estar disposat a veure i escoltar una nova història sobre el tema sense exigir gaires canvis.

La força de la paraula

Smiley, de Guillem Clua, arrenca d’una situació austeriana (Trilogia de Nova York): l’Àlex deixa un llarguíssim missatge en un contestador equivocat, el del mòbil del

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013

Culturas. La Vanguardia 27 de febrer 2013

041

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

Smiley de Guillem Clúa 34

DIMARTS, 10 DE SETEMBRE DEL 2013

cultura

ara

TEATRE

‘El crèdit’, rere l’estela d’‘El mètode Grönholm’

Sergi Belbel dirigeix l’obra de Jordi Galceran amb Jordi Bosch i Jordi Boixaderas Els artífexs del fenomen teatral El mètode Grönholm estan al darrere d’El crèdit, la nova comèdia de Jordi Galceran, que s’estrena a La Villarroel. El client d’una entitat ho farà tot per aconseguir El crèdit.

LAURA SERRA

Conscients que és pràcticament impossible que es torni a repetir l’èxit d’El mètode Grönholm –“això només et passa un cop a la vida”, insisteix el dramaturg Jordi Galceran–, l’equip creatiu que va parir aquell espectacle s’ha tornat a reunir en una comèdia, El crèdit, que s’ensumen que serà un èxit comercial. Sergi Belbel torna a dirigir l’últim text de l’autor català més internacional, després de tancar la seva etapa al TNC. Al quadrilàter hi torna a pujar Jordi Boixaderas i s’hi afegeix Jordi Bosch.

El quartet va presentar ahir l’espectacle, que es podrà veure a partir de dissabte a La Villarroel, sense poder evitar traçar algunes connexions amb El mètode Grönholm.

Va ser Belbel qui va afirmar que Galceran torna a “esprémer l’actualitat amb un sentit de l’humor punyent, amb ironia i dards que sap tirar molt bé per fer una radiografia sense pietat de la nostra societat”.

BARCELONA.

També es repeteix una altra casualitat que ja va passar amb El mètode: Barcelona i Madrid estrenen les obres a la vegada (allà ocuparà el Teatro Maravillas amb Carlos Hipólito i Luis Merlo, dirigits per Gerardo Vera).

L’excusa argumental d’El crèdit és sucosa. Un home que ho ha perdut tot (Boixaderas) acudeix a la seva oficina bancària per demanar ajut: necessita un crèdit. El director de la caixa (Bosch) li demana unes garanties que el client no pot assumir, més enllà de donar la seva paraula que el tornarà. Davant la negativa de l’entitat, l’home opta per una amenaça sorprenent i absurda que posa cap per avall la vida del que es pensava que ho tenia tot resolt.

“L’obra parla de la vulnerabilitat.

Tot el que creies segur en un no res pot caure per terra, i la desgràcia pot entrar a la teva vida sense saber per què. És el que ens ha passat com a societat, on han entrat la pobresa i la misèria sense saber com”, explica l’autor.

Sergi Belbel assegura que l’espectacle inclou fins i tot “idees subversives” amb les quals s’identificarà qualsevol espectador, tot i que Galceran sempre es negui a anar més enllà de les lectures teatrals. Deixa les interpretacions per als especta-

Jordi Bosch i Jordi Boixaderas interpreten el director d’una oficina bancària i un home que necessita diners a qualsevol preu a El crèdit. RUTH MARIGOTH

Hilarant L’obra va guanyar el concurs de dramatúrgia al Temporada Alta el 2011

MÚSICA

dors i la responsabilitat de “dotar de veritat les coses a vegades absurdes que passen en una comèdia” als actors. Però tant Bosch i Boixaderas com el director estan tranquils:“Des del primer moment, quan llegia El crèdit, ja veia que això és una bomba. Flueix sol”, deia Boixaderas. “El crèdit fa diana en l’actualitat”, afegia Belbel, que comparava la teatralitat de Galceran amb Billy Wilder.

Fer créixer un embrió brillant

El dramaturg va escriure una primera versió curta d’El crèdit per al concurs de dramatúrgia del festival Temporada Alta del 2011. De fet, va ser-ne l’obra justament vencedora gràcies a una agudesa hilarant. Ja llavors Bitò Produccions li va proposar de convertir-la en un especta-

cle comercial. Per això havia d’assolir més d’una hora de durada. Però el dramaturg va trigar un any a trobar la clau per completar l’espectacle. “No volia engreixar una obra que tenia molt múscul”, justifica Galceran. Al final, la solució se li va aparèixer com una obvietat: en comptes de farcir aquella peça curta, la va allargar. Així, l’obra que va escriure inicialment és, pràcticament intacta, el plantejament de l’espectacle que arriba a La Villarroel, que té una hora i mitja de durada.

Serà el colofó d’una bona fornada d’obres sorgides d’aquell concurs d’ara fa dos anys, després de Smiley, de Guillem Clua (encara en cartell al Club Capitol); La meva Champions particular, de Cristina Clemente, i Red pontiac, de Pere Riera.e

Diari Ara. 10 de setembre 2013

La Pandilla Voladora aplega rumba i humor al Poble Espanyol Albert Pla, el Canijo de Jerez, Muchachito, Tomasito i Lichis són La Pandilla Voladora, una mena de supergrup unit per la rumba i la conya. Aquesta nit actuen al Poble Espanyol de Barcelona.

XAVIER CERVANTES

“Tan important és la música com l’humor”, diu Jairo Perera, més conegut com a Muchachito. Potser per això Tomasito, company seu a La Pandilla Voladora, improvisa un vers mentre canta Del deporte también se sale: “Que se lo digan a Ana Botella”. Ho va fer ahir, durant la presentació del concert que oferiran aquesta nit al Poble Espanyol i que serà filmat per Isaki Lacuesta. “Tokio, Tokio, Tokio... Hay que saber perder”, continua Tomás Moreno Romero, Tomasito per a 042 l’art. “Serà un concert molt rumber”, avança el Canijo de Jerez, nom artístic de Marcos del Ojo (ex-DeBARCELONA.

de La Cabra Mecànica. La Pandilla Voladora va néixer per la insistència de Javier Liñán, responsable de la promotora El Volcán. “Va ser molt pesat”, fa broma Tomasito. Liñán els va convèncer per fer un pa-

Tomasito, el Canijo, Lichis, Muchachito i Albert Pla, superherois rumbers.

anys va aplegar Kiko Veneno, Tomasito, Los Deliqüentes i Muchachito. De fet, la intenció inicial era que Kiko Veneno també hi participés, “però tenia molta feina”, recorda el Canijo. La Pandilla Voladora,

a Arzúa (Galícia) el 2 de març. Després van venir més actuacions, sempre de més de dues hores i amb un repertori que inclou les cançons “més emblemàtiques” de cada un d’ells i alguna versió, com ara Gitanitos y morenos, del Gato Pérez.

Ara com ara només tenen tres cançons fetes entre els cinc, i la que no falta en els concerts és Del deporte también se sale. Vestits de superherois, amb unes disfresses dissenyades per Clara Bilbao, tiren d’ironia per defensar que l’esport no és bo per a la salut. “Hem aconseguit que les olimpíades no es facin a Madrid”, diu el Canijo. “Com a superherois, estem orgullosos de la nostra missió”, exclama Albert Pla. De moment són un grup de directe i no tenen previst enregistrar cap disc. “Per què hem de treure cap disc si després no el compra ningú?”, pregunta el Canijo. “Són temps d’antidiscos. A partir d’ara direm que vam publicar un disc el 32

38

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

|

EL PUNT AVUI DIMARTS, 10 DE SETEMBRE DEL 2013

Cultura i Espectacles La Villarroel estrena temporada amb ‘El crèdit’, de Jordi Galceran, una comèdia àcida sobre vulnerabilitats

Dos homes i un crèdit Elisabeth Roura BARCELONA

“Si el senyor director no afluixa els quartos, iniciaràs una acció definitiva que convertirà la seva vida en una catàstrofe”, sentencia la sinopsi d’El crèdit. La Villarroel estrena temporada amb una comèdia que enfronta dos personatges antagònics: un home que ho té tot i un altre que ha perdut tot el que tenia. “L’obra parla de la vulnerabilitat humana, de tot allò que pensàvem que era segur i, de cop, ho perdem sense entendre per què”, explica l’autor, Jordi Galceran.

Es tracta del primer projecte que Sergi Belbel dirigeix després de deixar el Teatre Nacional, i té els actors Jordi Boixaderas i Jordi Bosch com a protagonistes. “Les comèdies necessiten bons actors, si no cauen”, reconeix Galceran, i és que l’escenari de La Villarroel serà un espai minimalista amb una taula i dues cadires que permetran una interpretació a quatre costats. Sergi Belbel destaca l’adequació de la sala, ja que “l’obra vol crear un ambient de proximitat amb el públic, i els actors han d’interpretar cap endavant, cap als costats i també al darre-

re”. El crèdit gira al voltant de l’ofec econòmic de l’Antonio, un home que és capaç de fer qualsevol cosa per aconseguir que el director del banc li concedeixi un crèdit. La desgràcia de l’un i l’estabilitat de l’altre es posen en qüestió en una comèdia que amaga un drama actual sobre economia, crisi, desesperació i relacions humanes fràgils. “La meva intenció no era fer cap anàlisi de la realitat, sinó escriure una bona obra de teatre”, aclareix Jordi Galceran. No obstant això, Sergi Belbel apunta que El crèdit serveix de mirall a la gent:

“És una obra minimalista que agafa l’actualitat i l’esprem al màxim”, explica Sergi Belbel

“L’obra dóna algunes idees subversives, posa el dit a la llaga i alhora fa riure a l’espectador”. En això coincideixen Bosch i Boixaderas, que destaquen la qualitat de la comèdia i alhora la dificultat de treballar-la,

sobretot perquè “Galceran treballa molt amb les paraules, així que és tot un repte aprendre les mateixes frases, construïdes de maneres diferents”.

El crèdit va ser la guanyadora del Torneig de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta 2011, un combat en què les obres havien de tenir dues característiques essencials: 40 minuts de durada i dos personatges. Segons l’opinió del director de producció de l’obra, Josep Domènech, Galceran va triomfar amb “una comèdia perfecta, rodona i un text brillant”. Després d’un any de treball intens per portar l’obra als escenaris, Galceran explica que “ha allargat la història portant-la fins al final”.

A l’estil ‘Grönholm’ Jordi Galceran i Sergi Belbel ja van compartir l’èxit aclaparador d’El mètode Grönholm, estrenat l’any 2003, que va captivar prop de dos milions i mig d’espectadors i 60 països arreu del món. Jordi Boixaderas també va formar part del fenomen Grönholm i ja havia treballat amb Galceran en una de les seves primeres obres, Paraules encadenades (1995), i també a les ordres de Belbel en diverses

D’esquerra a dreta, Bosch, Boixaderas, Galceran i Belbel ■ ALBERT SALAMÉ

“Els espectadors fan l’acte de fe que els bancs no fan: compren entrades”, diu Jordi Galceran

ocasions. El tercer Jordi, Jordi Bosch, s’incorpora al tàndem després d’haver actuat a Fuita (1994). El crèdit té certes connexions amb El mètode Grönholm, principalment perquè segueix la pauta de

Galceran, que sol escollir temes recurrents de l’actualitat amb personatges propers i reals. Sergi Belbel destaca la senzillesa de la trama de les dues obres, pel fet que es desenvolupen en un sol espai i un sol temps. “A totes dues obres Galceran agafa l’actualitat i l’esprem al màxim”, subratlla. El crèdit, fidel a un estil que va triomfar arreu, també parteix d’una anècdota senzilla, amb punts de surrealisme, i construeix un enfoc sorprenent del sistema capitalista.

Després d’El mètode Grönholm i Carnaval (2006), Galceran està

convençut que, si fos per ell, demanaria a Belbel que dirigís totes les seves obres, perquè “el fet que ell sigui autor i director de teatre fa que tingui un gran respecte pel text”.

El crèdit s’estrena el 14 de setembre a La Villarroel i ja fa setmanes que es venen entrades. Galceran reconeix, irònicament, que “els espectadors fan l’acte de fe que els bancs no fan: comprar entrades”. De manera gairebé simultània, l’obra s’estrena al teatre Arriaga Antzokia de Bilbao (dia 19) i al Teatro Maravillas de Madrid (dia 27), amb Carlos Hipólito i Luís Merlo. ■

El Punt Avui. 10 de setembre 2013

043

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013 60

espectacles

DIVENDRES 13 DE SETEMBRE DEL 2013

INICI dE tEmpoRAdA A LA vILLARRoEL

Comèdia de ‘dream team’ 3La base d’‘El mètode Grönholm’ repeteix a ‘El crèdit’, de Jordi Galceran

FERRAN SENDRA

JOSÉ CARLOS SORRIBES BARCELONA

p

oques obres com El mètode Grönholm han deixat tanta empremta en el teatre ca· talà. Gestada fa 10 anys al T·6 del Teatre Nacional de Catalunya, es va convertir en un fenomen mun· dial amb gairebé dos milions i mig d’espectadors de més de 60 països.

Amb aquest record arriba demà a La Villarroel una altra comèdia amb tres puntals del mètode: autor, direc· tor i un actor. Jordi Galceran, Sergi Belbel i Jordi Boixaderas es retroben a El crèdit en un equip, amb Jordi Bosch com l’altre intèrpret, que és un dream team de la comèdia. És, a més, la primera estrena de Belbel després dels seus set anys al TNC. El part d’El crèdit, no obstant, ha estat llarg. Va ser la primera gua· nyadora del torneig de dramatúr· gia del festival Temporada Alta, amb lectures de textos de 40 minuts per a dos personatges. D’aquella edi· ció ja s’han muntat amb èxit rivals com Smiley (Guillem Clua), Red pontiac (Pere Riera) i La nostra Champions particular (Cristina Clemente). I no va ser pels dubtes del productor. «En la primera ronda ja li vam parlar de fer l’obra», explica Josep Domènech, de Bitó. «Un any després ens va dir que ja estava a punt».

L’AVAL DE LA PARAULA / Aquesta tardan·

ça Galceran la justifica per la seva por a afegir «greix» a un text que te· nia «molta musculatura», manifes· tada en un argument senzill i direc· te. Un home va a una entitat bancà· ria a demanar un crèdit amb l’únic aval de la seva paraula. El director de l’oficina l’hi nega i el client el pressi· onarà amb una amenaça absurda.

«Les coses més òbvies són les que més costen. La primera part de l’obra és idèntica a la lectura del Temporada Alta. He portat la histò· ria de manera lògica fins al final»,

L’últim concert de Duot CRÒNICA Un adéu entre amics al petit Robadors 23 ROGER ROCA BARCELONA

33 Jordi Bosch (el director del banc) i Jordi Boixaderas (el client), a la taula de negociacions d’‘El crèdit’.

Sergi Belbel dirigeix un text sobre el pols per un préstec entre un client arruïnat i el director d’un banc

diu Galceran, que deixa una altra empremta del seu «teatre nu, text i actors». L’autor es va posar a escriure en uns dies en què només es parlava de les dificultats per obtenir un prés· tec, però no el mou l’afany de denún· cia. «La crisi és el paisatge. L’impor· tant és la relació entre els dos perso· natges. El client ho ha perdut tot i el director creu que té la seva vida con· trolada. Amb una sola frase del cli· ent el seu món s’ensorra. L’obra par· la de la vulnerabilitat».

Belbel sí que creu que El crèdit deixa «alguna petita idea subversi· va» sense un discurs «moral ni socio· econòmic». «Però amb ironia i dards fa una radiografia sense pietat de la nostra societat», afegeix. El direc· tor se sent còmode amb el «mini· malisme» que defineix el teatre de

Galceran. «Un sol espai, un temps i les regles clàssiques», detalla. És una obra que demana «proximitat» del públic, disposat a quatre bandes a La Villarroel. Galceran, mentres· tant, està igual d’identificat amb la batuta de Belbel. «Ja vaig dir un dia que m’agradaria que dirigís totes les meves obres. Ell també escriu i sem· pre fa posades en escena a favor del text».

Els intèrprets tampoc escatimen esperançats elogis. «És una obra que camina sola amb un gag darrere l’al· tre. Una bomba», diu Boixaderas. «Hi ha molt talent i molt teatre», corro· bora Bosch. La confiança de Borja Sitjà, director de La Villarroel, no re· sulta menor: El crèdit no té data de sortida i estarà en cartell mentre mantingui el suport del públic. H

Dimarts, l’escenari del petit Ro· badors 23 del Raval barceloní era un formiguer. Els músics, apare· llats per una mà innocent, puja· ven de dos en dos, improvisaven junts i donaven pas als següents.

Els mestres de cerimònies eren el saxofonista Albert Cirera i el bate· ria Ramon Prats, àlies Duot, que després de cinc anys junts feien el seu últim concert: Cirera se’n va a provar sort a Lisboa. Va ser al local que han ajudat a convertir en bastió de la música improvisa· da de la ciutat. Cada dijous, «ne· vi, plogui o jugui el Barça», deien fa mesos a aquest diari, Duot han anat desenvolupant les seves pro· pietats gairebé telepàtiques a Ro· badors 23.

Dimarts, en un gest que diu molt sobre la naturalesa col· laboradora d’aquesta música, Ci· rera i Prats van compartir el seu comiat amb còmplices com el pi· anista Agustí Fernández, patriar· ca de l’escena, El Pricto, saxofo· nista i agitador, o el britànic Tom Chant, primera figura importa· da d’una escena local que creix forta, encara que gairebé en si· lenci. Al final, l’atzar va deixar Cirera desaparellat. Però quan el saxofonista es buidava en un solo eixordador, Ramon Prats no es va poder aguantar i va pu· jar a tocar amb ell com han fet tantes i tantes vegades en un san· tuari que trobarà a faltar la seva passió i la seva disciplina. Duot ja no hi seran, però ells mateixos ho van anunciar: algú organitza noves sessions els dimarts al bar de Gràcia Soul Kitchen. Això no s’atura. H

El Periódico. icult. 13 de setembre 2013

044

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

Brutus

L’ocina Des de fa molts i molts anys, gairebé des que Benet i Jornet es queixava perquè no feien teatre català a Barcelona, que els polítics de torn, fins i tot els agosarats programadors, parlen de la internacionalització de les arts escèniques. Un concepte tan gastat, tan buit en ell mateix, que ha perdut tot el sentit.

Bàsicament, perquè es fa servir per quedar bé. Res més.

Teatre

IVÁN MORENO

Coordina na Andreu Go G Gomila omil miil m il a agomila@timeout.cat a@timeout utt..ca u cat ca

Jordi Bosch i Jordi Boixaderas, amics o enemics?

Com ensarronar els bancs Jordi Galceran ens dóna armes per aconseguir calers a ‘El crèdit’.

Andreu Gomila en parla amb Jordi Bosch i Jordi Boixaderas de crisi com el d’ara. I sobre com han canviat els paradigmes al nostre país. De fet, els protagonistes d’El crèdit, Bosch i Boixaderas, van coincidir fa un any i mig a Els jugadors, de Pau Miró. I la víctima, aleshores, ens recorda Boixaderas, també era un banc. El de Galceran té nom i tot, Caixa.

La comèdia demana fer el ridícul, amb dignitat, però fer el ridícul El que passa aquí, tanmateix, té més a veure amb la línia de Galceran de satiritzar el poder: Burundanga, El mètode Grönholm... Al final, diu Bosch, si despulles els que estan a dalt de tot, si els desmuntes, veus que són com “personetes”. No és que l’autor pretengui que els

banquers ens caiguin bé. Ben al contrari: els ridiculitza.

Tot i no ser un actor de comèdia pur, El crèdit és el tercer Galceran que fa Boixaderas. “Hi ha comèdies que no puc fer, però amb ell em sento com peix a l’aigua. Té una manera de dir les coses que veig immediatament”.

Bosch, més avesat a fer-nos riure que plorar, s’endinsa en el seu segon Galceran. I té les coses ben clares: “La comèdia demana fer el ridícul, amb dignitat, però fer el ridícul”.

Galceran, Bosch i Boixaderas, per cert, acompanyen el retorn com a director lluny del TNC de Belbel, encara que Boixaderas digui que no necessita padrins.

L’ajudant de direcció, Antonio Calvo, que el coneix d’abans, assegura que Belbel no ha perdut el sentit lúdic de l’assaig: “Si hi ha 50 persones i en sents un que riu, segur que és ell”. En donem fe.

EL CRÈDIT La Villarroel A partir del 14 de setembre

No es tracta de portar xous locals a fires, cosa que ja fa el Ramon Llull, sinó d’aconseguir que el Royal Court estreni un Pau Miró, que el Festival d’Avinyó programi La Veronal, que Bergen estreni una òpera d’Agustí Charles, que el millor espectacle de text de la temporada giri per Europa. És a dir, fites importants que només aconsegueixen els creadors amb trajectòria i que sol estar lluny de les possibilitats del jove talent. Simplement perquè a Europa no els coneixen.

Teatre

Pregunta punyetera quan estàs a punt d’estrenar una comèdia que va d’un director d’oficina bancària i un client que vol un crèdit peti qui peti: amb els temps que corren, ¿no creieu que riure’s de la gent que va a demanar un crèdit i no li donen és una mica bèstia? Resposta ràpida del director, Sergi Belbel: “Jordi Galceran dóna idees, eines, a la gent per a quan vulgui demanar un préstec. Quin sentit tenen els bancs si no donen diners? I en moments de penúria, el que ens diu Galceran és que hauríem de fer servir altres mètodes”. Jordi Bosch, que fa de director de sucursal, rebla el clau: “Si quan Jordi Boixaderas –el client– canvia les regles del joc, jo truqués el guàrdia de seguretat perquè el fotessin fora, l’obra podria ser un thriller, encara que acabés passant el que passa en aquesta obra”. Tocats i enfonsats.

I és que el nou text del rei català de la comèdia és un manual de com comportar-se en un moment

Ara, ta-txaaaan, els donaré una idea. No es pensin que aquest senador brètol i maldestre només va néixer amb el bat de beisbol sota el braç.

Doncs, la idea és la següent: per què coi no creen una oficina que es dediqui a vendre espectacles catalans a l’estranger? Una oficina pura i dura, de venda, que es passegi pel món conegut amb una bona carpeta, una VISA, un enorme somriure i ganes de cobrar una comissió. I que enviï vídeos a tort i a dret i faci venir els programadors aquí.

Ei, no caldria augmentar el personal administratiu.

Estic segur que entre l’Institut Català d’Empreses Culturals i el Ramon Llull podrien fer-ho, perquè hi treballa gent que coneix el mercat internacional i sap com vendre les coses a fora.

Això que els proposem, senyores i senyors, no és cap idea del diable per fer-los la punyeta, ni res impossible. A Bèlgica, Alemanya, fa anys que tenen oficines d’aquesta mena. I els va molt millor que a nosaltres. –Andreu Gomila

59 2013 TimeOut Barcelona. 13www.timeout.cat de setembre

045

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

12

TEATRE • NO HAS TROBAT RES MILLOR?

FOTO: DAVID RUANO

PER PASSAR L’ESTONA T’AGRADARÀ NO TE LA PERDIS OBRA MESTRA

L’APUNTADOR EL SENTIT DE LA CULTURA Aquestéseltítoldeldebatquetindrà llocelspròximsdies18i19/9al teatredelCCCB.Icomque,pensi elquepensialgunil·lustresenyor ministre,elteatretambéésculturai nosolamentpurentreteniment,en eldebathiparticiparannomsdestacatsdelnostremónescèniccomara ToniCasares,SimonaLevioXavier Marcé.L’entradaalesdiversestaules rodonesprogramadeséslliure.Iles podeuseguirtambéendirecteen streamingatravéselwebdelCCCB, oviaTwitteratravésdel’etiqueta #SentitCultura.

CCCB.Montalegre,5.

ROBERT GONZÁLEZ

NIT DE REIS Aquestcapdesetmanapodeugaudir gratuïtamentd’unameravellosacomèdiadeMr.WilliamShakespeare queconstitueixeltreballdefinalde carreradinsl’especialitatdeDirecció iDramatúrgiadel’EscolaSuperior d’ArtDramàticd’AdriàAubert.Ficats enaquestdivertimentmagistral,hi trobareurostrestanconegutscom araelsdeLauraAubert,Queralt CasasayasoRobertGonzález.Institut delTeatre.TeatreEstudi.PlaçaMargaridaXirgu,s/n.  Dv.ids.,20h; dg.,18.30h.

QUAN FALLA EL MÈTODE, CAL CANVIAR-LO RADICALMENT! BELBEL ES RETROBA AMB GALCERAN I BOIXADERAS DEMANA DINERS A BOSCH Com han canviat les coses! Només han passat deu anys, però sembla ben bé com si estiguéssim parlant d’una altra era! Quan els executius d’alta volada que protagonitzaven El mètode Grönholm decidien presentar-se a unes proves laborals en què estaven disposats a fer el més espantós dels ridículs, ho feien bàsicament per promocionar-se una mica més i així pujar un altre esglaó cap al cim del món empresarial. Però ara, potser els personatges d’aquell extraordinari èxit teatral que ja ha sigut vist per vora dos milions i mig d’espectadors de seixanta països diferents accedirien a sotmetre’s a proves igual de ridícules només per mantenir el mateix nivell laboral que ja tenien, fins i tot encara que la paga fos molt més petita que la que cobraven llavors. I si, llavors, aquells personatges haguessin decidit sol·licitar un crèdit, posem pel cas, per fer-se construir una tercera residència, haurien sigut rebuts a la seva entitat bancària amb catifa vermella. En canvi, si ara anessin a demanar un crèdit, posem per cas,

per pagar la hipoteca de casa seva encara que sigui hipotecant-se una mica més, els demanarien un aval abans i tot de donar-los els impresos per omplir, que el paper va molt car i tampoc és cosa de llançar-lo. I si per casualitat es presentessin ja amb l’aval a la mà, els demanarien qui avala l’aval.

EL TRIO TRIOMFAL I EL CONVIDAT DE LUXE Potser us preguntareu a què ve parlar tant del Grönholm si, de moment, no tenim cap reposició de l’espectacle a la vista. Tot i que, si no esteu molt despistats, no us preguntareu res, perquè ja haureu caigut en el fet que som davant un muntatge que reuneix de nou l’autor (Jordi Galceran), el director original (Sergi Belbel) i un dels actors (Jordi Boixaderas) d’aquell cèlebre espectacle.

A tots ells s’afegeix aquest cop un Jordi Bosch del tot intransigent; no cal que li aneu a dir que és un actor extraordinari (el seu duel amb el també sempre magnífic Boixaderas promet resultar tan

memorable com ho han sigut totes les trobades anteriors d’aquest parell de monstres escènics), perquè ni així us concedirà l’anhelat crèdit; Bosch està aquests dies molt ficat en el seu paper de director d’una sucursal bancària, i ni els més servils afalacs li faran oblidar que els diners d’un banc són matèria sagrada.

VIGILA, QUE SÉ ON VIUS! Belbel i Galceran tenen molt clar que, fitxa artística a banda, entre aquell mètode i aquest crèdit existeixen molts altres nexes comuns.

Començant pel fet que les dues obres parteixen de situacions ben reals, encara que la seva dinàmica les condueixi per moments cap a terrenys que podrien semblar inversemblants. I continuant, naturalment, per la seva manera (i aquest és un tret característic de tot el teatre de Galceran) de servir-se de l’humor per dibuixar situacions inquietants en què pot sortir fàcilment cap a la superfície el pitjor que tenim dins. Més encara quan la desesperació s’hi

fica pel mig i dins el teu cap no veus altra cosa que portes tancades. Com fa una dècada, però dins un context econòmic que ha canviat radicalment i ha deixat encara més a la vista les febleses del sistema, Galceran i Belbel s’han proposat fer-nos riure mentre ens recorden el costat més salvatge del capitalisme i ens mostren un cop més les diferents formes d’esclavatge a què dóna lloc el liberalisme econòmic sense fre. Això sí, la crisi ens ha fet més descarats. I ara, quan denegues un crèdit a algú, et pots trobar que el sol·licitant et planti cara i t’amenaci de fer-te la vida impossible i acampar si cal davant de casa teva.

Ho tens clar, Jordi Bosch!

RAMON OLIVER

EL CRÈDIT De Jordi Galceran. Dir.: Sergi Belbel.

Int.: Jordi Bosch, Jordi Boixaderas.

Del 14/9 al 3/11. Lloc: La Villarroel.

Villarroel, 87.  Urgell (L1), Hospital Clínic (L5).  93 451 12 34. € 26-30 euros.  De dt. a dv., 20.30h; ds., 18 i 20.30h; dg., 18h .

La Vanguardia. El Dominical. 13 de setembre 2013

046

III Torneig de Dramatúrgia catalana Producció de Temporada Alta 2013

32 LA VANGUARDIA

DILLUNS, 16 SETEMBRE 2013

C U L TU R A

Jordi Galceran, autor d’‘El mètode Grönholm’, estrena a Barcelona i Madrid una obra sobre la crisi actual

Un dramaturg amb crèdit beu del que passa al voltant, d’aquesta situació en què el crèdit no flueix, però que “tampoc no té gaire més punts de contacte amb la situació actual”. Es tracta sobretot, apunta, “d’un personatge que ho ha perdut tot i d’un altre que es pensa que té la vida controlada, una família i una feina formidable, però amb una sola frase del client el seu món s’esfondra”. Una frase que gira al voltant –no podia ser de cap altra manera parlant de crèdits– de la confiança. “L’obra parla de la vulnerabilitat, com en un instant la desgràcia es pot colar al teu pai-

“L’obra parla de la vulnerabilitat, de com en un instant la desgràcia es pot colar al teu paisatge”

LA VILLARROEL

Jordi Bosch i Jordi Boixaderas, els dos actors que representaran l’obra a Barcelona JUSTO BARRANCO Barcelona

N

o és pas la primera vegada que passa. I el precedent és més que bo. Jordi Galceran recorda que ja va estrenar gairebé alhora El mètode Grönholm a Barcelona i a Madrid quan va néixer l’obra que ha donat la volta al món dins del programa T6 del Teatre Nacional. I ara sí que ja estrena totalment alhora a Barcelona i a Madrid El crèdit, una comèdia ambientada en la crisi actual en què un home entra en una caixa d’estalvis i sol·licita un crèdit… només amb la seva paraula que el tornarà. Tot i que això no hauria suposat cap problema en els anys esbojarrats que s’acostaven al boom, en plena crisi és gairebé un

TEO CAMINO Barcelona

E

l començament de la temporada 2013-2014 de la sala Beckett està marcat per la seva expansió al Poblenou –on s’ha habilitat un espai per a les oficines, tallers i assajos– i per un cicle de set espectacles de la companyia Obskené, amb estrenes, versions d’obres clàssiques i reposicions de les seves millors peces. Totes amb una forta càrrega reivindicativa.

047El creixement de la sala Beckett es va posar en marxa quan l’Ajuntament de Barcelona els va cedir l’antiga cooperativa de Pau

anatema. I, a més a més, és el punt de partida d’una història esbojarrada en què el sol·licitant del crèdit llança contra el director del banc una amenaça aparentment absurda que desencadena una tirallonga de diàlegs esplèndids i delirants. I de conseqüències.

A Madrid la parella que dóna vida a aquest particular combat dialèctic són Carlos Hipólito i Luis Merlo, dirigits per Gerardo Vera al teatre Maravillas. I a Barcelona s’enfronten a la peça dos còmics d’excepció, Jordi Boixaderas i Jordi Bosch, dirigits per Sergi Belbel –en la primera direcció després de deixar el TNC– a La Villarroel, que tindrà un escenari central amb grades als quatre costats.

Galceran recorda que El crèdit

va néixer fa dos anys en el primer Torneig de Dramatúrgia Catalana del festival Temporada Alta, en què les peces que hi concursaven només tenien 40 minuts. El text era tan bo que va aconseguir que el públic es pixés de riure i va derrotar tots els altres, alçantse com a campió en una lectura dramatitzada que aleshores van protagonitzar Lluís Soler i Francesc Albiol. El problema, esclar, era que 40 minuts eren pocs per portar El crèdit a un teatre convencional. “La relació de l’espectador amb el text era molt potent i em van proposar que hi donés una durada convencional, però vaig tenir molts dubtes”, explica. No volia engreixar la peça, “fer-la grassa, fofa”, diu. Hi va donar moltes voltes durant un temps i al final, explica, va fer el

més obvi, “que de vegades és el que més costa”: “Al final l’obra inicial deixava oberta una gran expectativa sobre el que passaria.

Havia de continuar-la, completar-la”. Així que la primera part és gairebé idèntica a la que va presentar fa dos anys a Girona (“i n’he portat la lògica fins al final, de manera que tota l’obra estigui musculada”).

La idea de partida, remarca, és molt senzilla, perquè no li agrada recarregar gaire les obres: “Text, actors i donar-hi tota la força”. Així que, reconeix, els intèrprets eren fonamentals. “Aquestes comèdies, si no les fan grans actors, cauen, perquè han de fer veritat les coses absurdes que de vegades passen”. I li sembla que Boixaderas i Bosch són el duo perfecte per a una obra que, reconeix,

satge sense saber com ha passat, igual que al nostre país”.

Per Belbel, a l’obra hi ha “ironia i dards molt ben llançats en una radiografia sense pietat de la nostra realitat en un text tocat per la gràcia. Fer diana de la realitat és molt difícil i El crèdit ho aconsegueix”. Això sí, Jordi Boixaderas diu: “Ja es veia que l’obra era una bomba, amb un gag rere l’altre, de manera que és més gran la responsabilitat d’aixecar-la i que funcioni”.

Galceran és conscient que mai no tornarà a aconseguir un èxit de públic com el d’El mètode Grönholm. “Espero escriure alguna cosa millor, però que una obra teva es converteixi en un fenomen passa una vegada a la vida”, somriu. Però, adverteix, això sí, que per a El crèdit “fins i tot s’han venut força entrades anticipades, de manera que el públic sí que ha fet una cosa que el director de la caixa no fa a l’obra: un acte de confiança”.c

en dos envelats amb un afoLa sala Beckett obre un nou espai al Poblenou i persevera en rament màxim de 24 persones. A La Vanguardia 16 dehabitacle setembre 2013 cada hi haurà un actor la idea de convertir-se en la casa dels autors catalans argentí –i xilè el segon dia de

Aquest sí que és lloc per al teatre els espectadors puguin formar part del procés creatiu. “És molt important el diàleg espectador-creador, perquè es produeix una sinergia que els beneficia tots dos”, explica el director, Toni Casares.

Caracteritzada per la tasca de suport al teatre català contemporani, el començament de la nova

tra els dubtes existencials d’un jove que viu espantat pel què diran els habitants del poble. Una història de relacions i de misteris en què molts es veuran reflectits.

Buenos Aires, escrita per l’argentí Rafael Spregelburd i dirigida per Ricard Soler, és la segona obra que es podrà veure a partir de dimarts, 17 de setembre, a la

cle al festival d’Almagro– manté alguns versos originals i és un intent d’acostar el teatre al carrer, ja que l’única funció tindrà lloc al pati de l’institut Quatre Cantons del Poblenou i el preu de l’entrada serà simbòlic (3 euros).

Trossos, d’Albert Boronat, és una obra singular que es representarà a la seu del Poblenou.

representació–, que explicarà, en primera persona, experiències reals sobre el seu procés migratori.

Más allá del parque/Al otro lado del parque ens trasllada a una societat futura en què tot està legislat i en què estem obligats al lleure. Fins que apareix algú i intenta canviar les coses. Però com en la trilogia de les distòpies d’Aldous Huxley (Un món feliç), Ray Bradbury (Fahrenheit 451) i George Orwell (1984), i com a la vida mateixa, les ànsies de rebel·lia da-

III Torneig de DramatĂşrgia catalana ProducciĂł de Temporada Alta 2013

48,=?> 480.=0> /0 >0?08-=0 /07

4,=4 /0 &,-,/077 /07 ! 09 P@9 /@07 49?0=;=0 ?,?4@ /0 7@B0 4 ;=:80? 10= 9:> ;,>>,= @9, 3:=, 4 84?5, ;709, /0 =4,770> 4 E.4/0> =0170B4:9> >:-=0 7, ?=4>?, =0,74?,? <@0 09> 3, ?:.,? /0 A4@=0 '9, :-=, ?,9 90.0>>E=4, .:8 -,7>E84.,Q ,10204B

#$" # + # 0@ ,9C> /0>;=G> /0 7 HB4? /

,7 ?=4: ,7.0=,9 07-07 :4B,/0=,> >0 74 >@8, @9 ,7?=0 8:9>?=0 /0 7 0>.09, :=/4 :>.3 <@0 1, * ;:. 09> >:=;=094, 09 07 ?0= =09C .L84. ,8- 07 >0@ 2=,9

P'9, :-=, ?,9 90.0>>E=4, .:8 -,7>E84.,Q 09 /4@ &0=24 07-07 ( % ' ! "

"" % & "# ) $ # ' " # $" " # #$" " # !) $ % # "

" ' " # " # & ( " " P 7 .=H/4?Q > R0>?=09, ,8- E.4/0> =0170B4:9> /0 7R,@?:= / R P 8H?:/0 =L93:78Q % & & S! :=/4 ,7.0=,9 >,; <@0 109L 809> .:8

<@0 A, /:9,= 7, A:7?, ,7 8K9 9:8G> ,.:>?@809 , ;,>>,= P@9 .:; , 7, A4/,Q ;0=L <@0 077 ,>;4=, >08;=0 , 8477: =,= >0 &08-7, <@0 7, >0A, 9:A, .:8H/4, 0> .:9A0=?4=E >4 8G>

9: 09 @9 /07> HB4?> ,>>02@ =,?> /0 7, ?08;:=,/,

>R,9@9.4, .:8 @9, P2=,9 .:8H/4, >:-=0 7R0.:9:84, 7, .=4>4 7, /0>0>;0=,.4K 7, 1=,24 74?,? /0 70> =07,.4:9> 3@8,90> 4 ?,8-G 09.,=, <@0 9: 3: >08-74 , ;=480=, A4>?, >:-=0 70> 0>?=,9C0> 4 49>:9/,-70> =07,.4:9> /0 ;,=077,Q >02:9> 07 >0@ /4=0.?:= &0=24 07-07 4

.:809F, ,8- 7 09?=0A4>?, / @9 3:80 ,8- 07 /4=0.?:= / R@9, :14.49, -,9.E=4, ;0= /08,9,= @9 .=H/4?

% $ "!" $ $ % %' $@0/09 8:7? 77@9C 70> ,702=40> /0 7 R0.:9:84, /07 ?:?B: 4 09 ;=49.4;4 07 .7409? 9: ?G .,; ,A,7 94 07 8G> 81948 ,=2@809? ;0= >0= 80=04B0/:= / @9> ;=G>

?0.> <@0 0> /:909 09 .:8;?, 2:?0> >I #0=<@H 74 ,>>0 2@=, <@0 /,A,9? 7, 902,?4A, 3,@=E /0 ;=09/=0 80>@=0> .:9?@9/09?> !: ;,=7, /0 A4:7H9.4, , .:8H/4, ,2,1, A:7,/, , ;,=?4= / R@9, ;0?4?, ,9H./:?, 4 0> .:9 A0=?04B >02:9> /4@ 07-07 /07 <@0 G> 07 >0@ ;=480= 8@9?,?20 /0>;=G> /0 /04B,= 7, /4=0..4K

;,;0= , ?,8-G ,8- &0=24 07-07 4 ,7 !,.4:9,7 ?,8-G @9 2=,9 :4B,/0 =,> 142@=,A, ,7 =0;,=?4809? / R,<@0>?, :-=, /0 ,A4/ 4= * >:9 <@0 ?=4>?,8 09? ;0= .0=?

A, 8,=.,= 07 .:84,? / 99, 4D,=,9 77, 7 3,A4, ,>>,5,? 4 A, >0= , ;@9? / 0>?=09,= 7, $@,9 ,7.0=,9 ;,=7,A, /0 7, .:8 ;0?4?4A4?,? 7,-:=,7 <@,>4 .:49.4/409 70> A0=>4:9> .,?, 7,9, 4 .,>?077,9, , ,=.07:9, 4 ,/=4/ =, ,==4-, /0 1:=8, ;,=,7V707, 7, .,;4 ?,7 0>;,9C:7, 7, 1,9 ,=70> 4;K74?: 4 @4> 0=7: ,7 ?0,?=0 ,=,A477,> /4=424?> ;0= 0=,=/: (0=, 7 8@9?,?20 .,?,7E @9, .: ;=:/@..4K /0 4?K 4 , (477,= =:07 =@; :.@> .:8;?, ,8- 0>.09:2=,14, /0 ,B 7,9D07 47V7@849,.4K /0 46: #7,9,> 4 0>;,4 >:9:= /0 :=/4 :90? W

&

Diari de Sabadell. 10 de setembre 2013

?>4,10?0 &048974=0

5 (09/, / (=,=,/0> %"$ #

)))

R 7

!

17=1?@9 &=78974=14

"

= J7?M (

Q44 ? = 9? ' 9 = , 8

048

3 @ @ 9

" M,?I7 &.4:874=9

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013

Venda Anticipada

Avantatges i descomptes

049

III Torneig de Dramat煤rgia catalana Producci贸 de Temporada Alta 2013

Identifica els espectacles de Temporada Alta

Els espais

050