Dossier de l’espectacle
Kokoro
Lali Ayguadé
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle)
www.temporada-alta.net
Kokoro Lali Ayguadé
“De vegades necessitem aïllar-nos del món. L’home té aquesta capacitat d’abstreure’s del seu cos i de la seva ment, convertint-se en un ens mecànic.”
02
Kokoro Lali Ayguadé
Fitxa Direcció: Lali Ayguadé Ballarins: Anna Calsina Forrellad, Nick Coutsier, Sergi Parés i Diego Sinniger de Salas Dramatúrgia: Jordi Oriol Canals Escenografia: Xesca Salvà Música: Josep Baldomà Il·luminació: Fabiana Piccoli Producció: Temporada Alta 2015 i Mercat de les Flors de Barcelona
Dades Dia i hora: Dissabte 3 d’octubre, 21 h Lloc: Teatre de Salt Preus: 22, 12 € Durada: 1 h
Espectacle gairebé sense text
Aquest espai compta amb la col·laboració de
03
Kokoro Lali Ayguadé
Kokoro Lali Ayguadé
Quatre ballarins busquen l’amor, es fan preguntes i miren de respondre-les amb el cos com a instrument bàsic. Kokoro reflexiona sobre la transformació com a destí inevitable, i per fer-ho Ayguadé se serveix dels diferents registres dels intèrprets (hiphop, tècniques contemporànies, dansa d’arrels, clown, acrobàcia, etc) i de les seves distintes personalitats. Ballarina d’Akram Khan, de Roberto Olivan, de la cia Hofesh Shechter, de Marcos Morau i actualment de Baro D’Evel, Ayguadé pensa en moviment. El 2013 va ser considerada una “ballarina excepcional” als premis de la crítica de Londres i, com a coreògrafa, ha signat, entre altres, les peces Encontre (TA 2012) i Saba (TA 2014). Ayguadé se alimenta de las diferencias entre sus intérpretes para una reflexión sobre la identidad. Bailarina excepcional con Khan, Olivan, Shechter o Morau, Kokoro es una buena muestra de la curiosidad que la caracteriza como coreógrafa. 04
Ayguadé s’alimente des différences entre ses interprètes pour faire une réflexion sur l’identité. Danseuse exceptionnelle avec Khan, Olivan, Shechter ou Morau, Kokoro est un bel exemple de la curiosité qui la charactérise en tant que choréographe.
La ballarina Lali Ayguadé estrena el seu primer espectacle per a quatre ballarins Ayguadé draws on the differences between her performers to create a reflection on identity. An exceptional dancer who has worked with Khan, Olivan, Shechter and Morau, Kokoro is a marvellous example of the curiosity that characterises her as a choreographer.
Kokoro Lali Ayguadé
Sobre l’obra... La cerca de l’amor, la seva coherència, la seva absència... La capacitat o incapacitat d’estimar. Què passa quan et trobes en un estat de desorientació i incomprensió d’una realitat que no saps explicar-te? L’ansietat, aquesta mala companya que confon la teva raó. On està la perfecció? És el punt on dos oposats es troben? Un punt d’equilibri i fragilitat alhora? El camí cap a la bellesa pura? L’objectiu de tot ésser humà? Per què no ens podem morir sense ser importants? És imprescindible trobar-li un significat a la vida? Creiem en àngels, déus i el paradís per tenir esperança?
05
De vegades necessitem aïllar-nos del món. L’home té aquesta capacitat d’abstreure’s del seu cos i de la seva ment, convertint-se en un ens mecànic. Força física. Bruta. Pura i dura. El terrible està tancat al bell. La vida està basada en aquesta gran contradicció; fins a arribar a l’absurd. Hem de creure en nosaltres mateixos encara que tinguem por. La feblesa és gran. La força, inútil. Les coses es transformen, es modifiquen o s’alteren..., envelleixen, es degraden... Però tot es mou i segueix. Caminem sense adreça però seguim avançant. És el nostre destí. La nostra raó de ser. La nostra identitat.
Kokoro Lali Ayguadé
Diàlegs i estratègia Els coreògrafs reflexionen sobre les possibilitats expressives del cos i la seva transmissió La dansa juga amb disciplines i estils diversos. I el festival Temporada Alta en serà testimoni. Se situa en els marges de la seva expressivitat, per obrir-se tant a altres maneres de ballar com a la resta de fets artístics. I també s’està gestant una aproximació entre generacions. Amb un incombustible argument central (la complexitat de les relacions humanes), traduït en aquesta capacitat única del cos en moviment per parlar-ne.
els textos, Israel Galván i El Niño de Elche en la música. Dansa connectada a les arts escèniques, en plural. I n’hi ha dos exemples més en aquesta edició de Temporada Alta: Només són dones de Carme Portaceli, amb Sol Picó; i And old Monk de Josse De Pauw i Kris Defoort (aquests, també de la Connexió Flandes), una peça en què un monjo budista descobreix el llenguatge de la dansa com a via d’expressió.
Un primer diàleg té a veure amb la pròpia tècnica: Lali Ayguadé ha convidat ballarins de hip-hop, dansa d’arrels, clown, acrobàcia, dansa contemporània, etc., per parlar de l’amor. Kokoro serà estrena i coproducció del festival. Un posicionament amb el qual aquesta artista ha tornat després de treballar amb Akram Khan o Hofesh Shechter, convençuda que la intimitat s’expressa diversament. També amb aquesta sen sibilitat, però al voltant de l’amistat, la companyia Estampades presenta Enfila SA. I en viatge d’anada i tornada entre dansa contemporània i flamenc es veuran dues propostes que estenen els seus registres expressius: Afectos, de la bailaora Rocío Molina, i UnDosTresUnDos, d’Albert Quesada i Zoltan Vakulya, dins el cicle de Connexió Flandes.
Aquest trànsit entre estils, tècniques i disciplines es converteix en un territori extraordinàriament fèrtil, molt difícil de classificar en el cas de la Societat Doctor Alonso, que presenta Andrei Rublev (una panicografia) amb Nazario Díaz sobre l’artista Andrei Rublev, i també en la nova proposta de Loscorderos.sc, La banda de la fi del món, amb la primera incorporació d’una dona en les seves produccions: Miss Q.
El cinquè hivern, darrer duet de la companyia Mal Pelo amb María Muñoz i Pep Ramis, desborda la intenció de diàleg amb la tècnica per convertir-se en una àmplia conversa entre disciplines, farcit com és de delicades col·laboracions: Erri de Lucca en 06
Però Temporada Alta encara es fa ressò d’una altra estratègia, la del traspàs de testimoni i llegat de memòria. S’intueix a Foot-ball, de Cesc Gelabert, amb la interpretació a càrrec d’un grup de joves ballarins. És un primer exemple de la suma de saviesa acumulada que cal posar en contacte amb l’impuls jove, les ganes i els bagatges de les noves generacions. L’aposta és pel diàleg com a estratègia. Jordi Sora Text extret del suplement especial Temporada Alta 2015 publicat a La Vanguardia el 19 setembre 2015.
Kokoro Lali Ayguadé
Sobre Kokoro la premsa n’ha dit ...
Kokoro és la seva primera aventura com a coreògrafa de llarg format (...) Ayguadé ha volgut barrejar artistes vinguts de diferents especialitats com el hip hop, el circ i el clown o la dansa contemporània. La coreògrafa ha buscat un codi amb què combreguin els 4 tipus de moviments, permetent que cadascú respir al seu aire. JORDI BORDES - Suplement Cultura El Punt Avui
No necessito que un ballarí m’imiti vull que m’entengui i em sorprengui diu Lali Ayguadé MARTA CERVERA - El Periódico
07
Kokoro Lali Ayguadé
D’altres espectacles de Lali Ayguadé la crítica n’ha dit... SOBRE LITTLE ME “A Little me, Divendres passat, ens va demostrar tot el que sap: capacitat de construir impactants frases coreogràfiques, sentit del ritme, esfereïdores metàfores, una tècnica molt treballada i una gran empatia escènica. Tot això es diu molt ràpid, i podríem saltar-nos tots els adjectius per anar directes al definitiu: brutal.” Time Out
“Little me, de Lali Ayguadé, concentra la bellesa de la imperfecció amb totxos de bòbila i la tensió de tres cossos en contacte”. Suplement Cultura El Punt Avui
08
Kokoro Lali Ayguadé
Lali Ayguadé Direcció
Lali Ayguadé va néixer a Barcelona el 1980. Quan tenia vuit anys va començar a estudiar música (solfeig i piano) examinant-se al Conservatori del Liceu de Barcelona. El 1996 va entrar a l’Institut del Teatre de Barcelona i un any després a l’escola belga ARTS de la coreògrafa Anne Teresa de Keersmarker. Professionalment ha treballat a Dinamarca amb la compañia Publik Eye, amb la dramaturga Carmen Mehnert. El 2003 va entrar a la companyia Akram Khan Company com a membre permanent, on va treballar en les produccions: Kaash, Ma., Bahok (juntament amb el Ballet Nacional de la Xina), Vertical road i Confluence. També ha treballat amb Roberto Olivan (Enclave DanceCompany) en la producció Homeland i amb la companyia Hofesh Shechter en les produccions In Your Rooms, the Art of not looking back i Cult. Així mateix ha treballat amb Marcos Morau director de La Veronal (guardonat amb el Premi Nacional de Dansa 2013 en la modalitat de creació) en l’obra Pórtland.
09
El 2005 va fer el seu propi treball Twice read, juntament amb el ballarí i coreògraf eslovac Anton Lachky (un dels fundadors dels Slovaks Dance Colective). Entre 2007 i 2009 va crear peces d’un format més petit amb l’acròbata i pallasso Joan Ramon Graell (actual director de l’Associació de Circ de Barcelona). El 2012 va crear un trio, Little me, juntament amb el ballarí coreà Young Jin Kim i l’acròbata Joan Català, estrenat al Festival Sâlmon al Mercat dels Flors de Barcelona; per l’aniversari de Ramon Llull creà un duet, Encontre, amb la participació de Joan Català i el músic Jordi Molina. El 2013 va crear dos duets curts: Incògnito i Saba. El 2010 va ser nominada com a ballarina excepcional pels Premis de la Crítica de Londres. Actualment està treballant amb la companyia Baro d’Evel amb la qual ha actuat en l’obra Mazut i en la creació de la nova producció.
Kokoro Lali Ayguadé
Sergi Parés Ballarí
Sergi Parés Agea va néixer a Girona el 1985. Des de molt jove es va interessar per la Informàtica i la Tecnologia, la qual cosa li va portar a estudiar Programació. Però la seva afició pel teatre físic i el circ va anar en augment fins al punt que quan va acabar la seva formació es va presentar als exàmens de l’escola de Circ de Rogelio Rivel a Barcelona, i hi va ser acceptat. Allà és on va passar els següents 2 anys estudiant conceptes bàsics en totes les tècniques del circ. L’any 2005 va ser acceptat al Dans och Cirkushögskolan (Universitat de Ball i Circ) d’Estocolm, on es va especialitzar en acrobàcia de duo i de sòl, enfocada principalment a la recerca i la creació. Mentrestant impartia diferents cursos del Circus Cirkör per a nens i adults, tant per a debutants com per a professionals, actuant alhora als Esdeveniments Corporatius durant el seu temps lliure. A la Universitat va crear i va actuar a Momo, de Niklas Hjulström; a Nosaltres: Implicats i Complicats, d’Ana Sanchez-Colberg i a A la tercera va la vençuda, de John-Paul Zaccarini. També va crear el col·lectiu El Circ Locuratodo, el qual va produir l’es-
pectacle Tòpic Atípic, que va estar de gira durant l’estiu de 2006. Amb el seu guardó de duo FootSteps ha participat a Le Plus Grand Cabaret du Monde i, el 2009, al prestigiós programa de TV La gala de Patrick Sevastien. També va ser presentat al Feuerwerk der Turnkunst, a l’Arena Tour de concerts per Alemanya. Després es va traslladar a Finlàndia per crear i interpretar el Circ de l’hivern, Tuike, al Dance Theater Hurjaruuth, i Pippi Longstrumpf al Svenska Teatern (Teatre Nacional de Suècia) a Hèlsinki. El 2010, abans de traslladar-se a Brussel·les on resideix actualment, va passar alguns mesos a Berlín, actuant al Chamäleon Theater amb l’espectacle Versus, dirigit per Markus Pabst. A Brussel·les és membre de la companyia Un loup pour l’Homme amb la que va crear Face Nord, que va ser premiada el 2011 i amb la qual va estar de gira durant els egüents 3 anys. L’any 2013 es va incorporar a l’Anton Lachky Company (un dels fundadors dels SlovaKs Dance Collective) per a la creació de Mind a Gap.
Nick Coutsier Ballarí
Nick Coutsier, nascut el 1993, és un ballarí belga. Va començar el seu aprenentatge, quan tenia 12 anys, ballant Hip Hop. Ansiós per aprendre a partir d’experiències diverses i aprofundint la seva educació en dansa, va entrar a l’escola Artesis Plantijn Royal Conservatory de Bèlgica per formar-se en dansa contemporània. Nick Coutsier té un veritable interès en col•laborar amb d’altres artistes i viure diferents experiències treballant amb equips de treball diversos. A banda del seu aprenentatge a l’Artesis Plantijn Royal Conservatory, també s’ha format a d’altres escoles, com per exemple al Millennium Dance Complex (Estats Units), al Jeanine Slabbaert Academy (Bèlgica), on va rebre formació de cant, i al 010
Mouvement, école arts de la scène (Bèlgica), entre d’altres. Ha participat en espectacles diversos, que inclouen, per exemple, desfilades de moda o vídeos musicals. Però en la vessant més escènica cal remarcar All of me, de Julie Ann Stanzak; Gone, de Filip Van Huffel; Venn, de Sidi Larbi Cherkaoui; Les Médusés, de Damien Jalet; el monòleg Self Accusation, de Brick De Bois amb text de Peter Handke; Fresco, amb el Lampekap Collective; She is my sister i el solo The old king, amb el Moonstein Collective; Virtus i Synchronicity, d’Agostina D’Alessandro; Blik opener, de Wim Vandekeybus; Slugg’s garden, de Fabian Barba amb Caravan production, entre d’altres.
Kokoro Lali Ayguadé
Anna Calsina Forrellad Ballarina
Anna va néixer a Sabadell (Barcelona) el 1987. Va començar els seus estudis de dansa a l’edat de 7 anys a la seva ciutat natal, però aviat es va traslladar a Barcelona, on va estudiar a l’Institut del Teatre. En el seu últim any d’estudis, va participar en la producció de Roberto Oliván Kiosko das Almas Perdidas (Enclave Dance Company). Més tard, va participar, també amb Roberto Oliván, en la pel·lícula Les derniers jours du monde. Va acabar els seus estudis a l’Institut del Teatre i va participar en diversos projectes amb coreògrafs destacats com Bruno Caverna, Carlos Peix i Lisi Estaràs. Amb aquesta última va treballar en tres produccions diferents entre el 2009 i el 2011; Bolero, Caracole i Primero (com a part de la companyia Els Ballets C de la B). Els anys 2011 i 2012 va participar en la producció Les fuyants, de la companyia Les Choses de Rien, amb Boris Gilbe com a dissenyador escènic i sota la direcció de Camille Boitel. El
2012 va treballar com a ballarina a Tabac Rouge a La Compagnie du Hanneton sota la direcció artística de James Thierrée. Des del 2009 ha desenvolupat diversos projectes personals; va ser membre fundador del Col·lectiu Tupperwaire, amb el qual s’ha presentat al festival El Cruze Rosario (Argentina) amb la seva pròpia coreografia. També ha treballat en estreta col·laboració amb Félix Murielle en la creació de diversos curtmetratges i projectes cinematogràfics, entre els quals s’inclouen Garatge 29 Reveil i Le Banquet. També ha desenvolupat habilitats en l’ensenyament de la dansa, l’educació i el circ, impartint diversos cursos i classes magistrals en escoles de circ i ball com Rogelio Rivel Escola de Circ (Barcelona), Grown i Vivero Circus (Rio de Janeiro), Circonove (Santiago de Compostel·la) i Galó de Circ Arts i Ga Llicenciada en Escenografia per l’Institut del
Diego Sinniger de Salas Ballarí Diego Sinniger de Sales va néixer a Barcelona el 1989, va començar el seu camí al món de la dansa als 14 anys a Varium (Barcelona) amb tots els estils de la cultura hip-hop. Durant els 5 anys següents va perfeccionar el seu moviment, treballant amb petites companyies locals d’hip-hop, com Brodas, Dblock, Uniq o Hermanos de Baile. Diego és un ballarí híbrid. De molt jove s’apassiona per el hip-hop i la cultura urbana però rapidamente les seves inquietuds pel cos i el moviment el porten a aprofundir la seva formació amb tècniques de dansa contemporània a la mateixa escola. Desitjant afegir més paraules al seu vocabulari, comença a viatjar per conèixer altres professionals del seu àmbit, la qual cosa el porta a estar durant 011
un temps a Nova York prenent classe amb diversos grans del món de la dansa tant urbana com contemporània. De retorn a Espanya, decideix seguir i acabar la seva formació en dansa contemporània amb la companyia Cobosmika on s’integra a l’espectacle Scrakeja´t. Mes tard decideix prendre’s un any sabàtic a Brussel·les, on sense realment deixar-ho, comença a prendre classes amb alguns professors del sector contemporani, com Win Vandekeybus, Elena Fokina, Peter Jasko, Jordi Tallis o Laura Aris entre d’altres. En aquests moments resideix a Barcelona, buscant, com molts artistes, allò que el diferenciï i pugui considerar-se com la seva signatura personal.
Kokoro Lali Ayguadé
Xesca Salvà Escenògrafa Llicenciada en Escenografia per l’Institut del Teatre de Barcelona i, també, llicenciada en Filologia Catalana per la UIB. Ha treballat durant el 2010-2011 a l’estudi Plastikart (Cesena, Itàlia) en la creació i construcció escenogràfica de diversos projectes de la Societas Raffaello Sanzio. Va participar, el 2013, al Workshop, amb Anna Viebrock, a la Biennale de Venezia. Com a escenògrafa i/o figurinista ha treballat en diversos espectacles de la companyia Corcada: Pelo en pecho (2006. Espai Brossa); Pessoa, o que o turista deve ver (2011. La Seca); Negret de Guinea (2010.
Teatre Principal de Palma); El clown Leandre Ribera: Rien à dire i No sé (2013. Ateneu Popular de Nou Barris); La companyia la Ruta 40: Fa una mica de soroll (2012. La Planeta), El cant de la Gorgona (2013. La Seca) i altres espectacles de Pablo Rosal (Anita Coliflor, Tragèdia de brebajes i Monsier Apeine vol fer amics (2013. Sala Beckett). Actualment treballa amb Andrés Llima en la producció del Teatre Principal de Palma El Malentès d’Albert Camus i en l’espectacle de dansa Portland amb Lali Ayguadé i Marcos Morau.
Josep Baldomà Músic Creador sonor i multi-instrumentista català, Baldomà compagina la seva labor de compositor de bandes sonores per a imatge, teatre i dansa amb col·laboracions en directe i en estudi com a pianista, acordeonista i arranjador. Els últims anys ha col·laborat amb, entre molts d’altres, Refree, Love of Lesbian, Sidonie, Bunbury, Miqui Puig, The Rockdelux Experience (Kiko Veneno, Enrique Morente, Fermin Muguruza, etc).
Ha escrit i gravat música per a diferents àmbits durant més de quinze anys. Les seves composicions es nodreixen de la tradició de les melodies pop, de la revisió de la música clàssica i el jazz; de la imaginació de les músiques improvisades i de l’experimentació de les noves tecnologies de creació i manipulació del so.
Fabiana Piccoli Il·luminació Fabiana Piccioli ha estudiat Filosofia a Roma, on es va graduar l’any 1999, mentre s’entrenava en ballet i dansa contemporània. Entre els anys 2000 i 2001 va actuar amb algunes companyies de dansa a Bèlgica i, des del 2002, va tornar a Roma per participar al Festival Romaeuropa, on va estar treballant els següents 3 anys com a directora de producció. L’any 2005 va viatjar a Londres incorporant-se a l’Akram Khan Company com a Directora tècnica i Dissenya012
dora d’Il·luminació, fent gires amb la companyia per tot el món. Des del 2013 ha estat col·laborant amb diferents artistes i coreografs internacionals com a Dissenyadora autònoma d’Il·luminació. Actualment està treballant a Londres en una varietat de grans projectes incloent dansa, teatre, concerts i òpera. El 2013 va guanyar el premi com a millor dissenyadora d’il·luminació en dansa.
Kokoro Lali AyguadĂŠ
013
BARCELONA
Sección: CULTURA
014
Valor: 15.948,00 €
Área (cm2): 680,5
28/09/15 Prensa: Diaria Tirada: 46.825 Ejemplares Difusión: 37.283 Ejemplares
Ocupación: 64,81 %
Documento: 1/1
Autor: MARTA C E RVE RA I BARCELONA
Kokoro Lali Ayguadé Cód: 96899673
El Periódico de Catalunya (Ed. Català)
Página: 81 Núm. Lectores: 464000
10 / 81
Kokoro Lali AyguadĂŠ
015
Kokoro Lali AyguadĂŠ
016
Kokoro Lali Ayguadé
D’altres espectacles de Lali Ayguadé la premsa n’ha dit...
20 26.10.2012
CONTRACORRENT
Càpsules d’entusiasme El festival Salmon al Mercat de les Flors aplega del 31 d’octubre a l’11 de novembre peces breus de coreògrafs emergents que reivindiquen espai a l’escenari europeu
Riu amunt Els autors de Salmon neden contra corrent, vitals i fins a superar les adversitats de producció. El Mercat de les Flors els serveix d’aparador per a programadors de les cases de dansa d’arreu d’Europa.
Tensió i imperfecció. ‘Little me’, de Lali Ayguadé, concentra la bellesa de la imperfecció amb totxos de bòbila i la tensió de tres cossos en contacte QUIM PUIG
017
L
a ballarina Eulàlia Ayguadé fa una residència aquesta setmana a la fàbrica de creació Graner. Amb els seus dos companys de coreografia busquen el límit de l’equilibri d’uns totxos imperfectes que els serveix per construir un mur que s’obre, es tanca i es converteix en una pila informe. Ayguadé és una de les convidades al Festival Salmon, que comença el 31 d’octubre al Mercat de les Flors i que acull creadors de 18 cases de la dansa, integrades dins del programa europeu Modul Dance, que lidera el Mercat de les Flors. Salmon vol ser un punt de trobada entre els programadors i els artistes i també entre els artistes i els creadors. També es vol potenciar l’encontre entre els mateixos intèrprets, un punt de connexió que, potser, genera noves col·laboracions. El salmó, per poder garantir la seva reproducció, ha d’aconseguir superar el corrent dels rius. Per a una de les comissàries de Salmon, Elena Carmona, el peix «no neda, sinó que balla» per enfrontar-se al curs del riu. La segona setmana de Salmon es fa coincidir amb la trobada dels 18 directors de les cases de dansa integrades al Modul Dance. Triaran els artistes que es puguin integrar al programa en el seu tercer any. El Mercat de les Flors proposa Los Corderos. El primer convidat per Catalunya al Modul Dance, Daniel Abreu, presentarà un treball al Salmon. L’any passat es va triar La Veronal com a companyia Modul Dance. L’espectacle, que ara ja assagen a la Graner, s’estre-
CRÍTICA JORDI BORDES
narà, d’aquí a pocs mesos, al Mercat de les Flors. A part dels impulsors del projecte europeu, també Mízar Martínez i Sònia Sánchez presentaran el resultat d’una setmana de residència a Tolosa i París, respectivament. Són cartes blanques que permeten una breu estada en cases de dansa i amb els creadors que els acull. Patricia Caballero, Umma Umma Dance + Manel Martínez i Aygadé participen al Salmon com a companyies que han fet residència a la Graner aquest any. Tot i no poder aspirar a ser companyies premiades dins del Modul Dance, sí que el seu treball pot permetre noves cartes blanques, per confrontar-lo i enriquir-lo amb noves mirades. La Graner és un viver d’entusiasme. Es respira des del sofà de l’entrada. Els problemes (sempre hi ha entrebancs en el camp de la creació) es resolen amb optimisme. Loser King’s es va estrenar (una versió de 35 minuts) a l’Escena Poblenou el cap de setmana passat. Ballarins veïns de la Graner celebren el resultat amb un moviment acotat quan és coral i més obert quan es desenvolupen els solos. Hi ha una voluntat de presentar uns personatges empresonats que aconsegueixen alliberar-se. Ayguadé, en canvi, presenta una peça, de 25 minuts, amb una intensa fisicalitat. Els cossos topen i s’abracen. Hi ha contacte entre ells, amb el terra i amb totxos. La relació entre els tres ballarins es revela intrigant. Aquests dies assagen sense una part de música. Tenen el ritme inserit al cervell. Trepidant. ❋
Kokoro Lali Ayguadé
14
teatre
18
dansa
Mostra
akram Khan omple el Mercat d’espiritualitat i moviment
titelle una òp satie el tot
RICHARD HAUGHTON
‘Vertical road’ compta amb vuit ballarins de diferents nacionalitats
Dues destaca aquesta nit e ta del teatre que el Poble per segon an parà durant de setmana. ana Yase Tam ta per dones amb una poè ria de la Ter universe (20.3 D’un to m pectacle po chaste, si pur àcida òpera Satie va crea classe mitjan
La catalana Eulàlia Ayguadé torna amb la companyia del gran artista angloindi MARTA CERVERA BARCELONA
E
ulàlia Ayguadé, formada com a ballarina a l’Institut del Teatre i a la prestigiosa escola P.A.R.T.S de Brussel· les, torna a Catalunya amb la com· panyia d’Akram Khan, amb què pre· senta Vertical road, l’última creació de l’aclamat coreògraf angloindi. L’espiritualitat i l’espai que ocupa en la societat és el tema d’aquesta peça que, tot i tenir diferents lec· tures, traspassa un missatge comú allà on va. «És curiós, acabem d’ar· ribar de París i molta gent m’hi co· mentava idees diferents que li ha· via transmès l’obra. Tots deien co· ses diferents però, no obstant, eren coincidents en l’essència», afirma Ayguadé. La crítica a Anglaterra i França ha acollit amb entusiasme aquesta ela· borada peça interpretada per vuit ballarins de diferents nacionalitats. «Akram buscava una nova manera de treballar», diu l’artista catalana. La presència de ballarins àrabs, pro· cedents d’Egipte i Algèria, contribu· eix a dotar la peça d’una aura global que beu de les cultures dels que inte· gren la companyia. «La part bona d’Akram és que no et dóna tots els passos marcats. La se· va manera de treballar és molt par·
Dotze actuen edició d del Pob 33 Un moment de ‘Vertical road’, l’última creació del coreògraf Akram Kahn, que aquest cop no balla la peça.
LA MÚSICA
TERRENAL I ESPIRITUAL J La música de Vertical road es va crear en paral·lel a l’espectacle. Nitin Sawhney, músic angloindi i col·laborador de Khan, anava a l’estudi per veure els assajos. La banda sonora, com la coreografia, comença de forma molt violenta i terrenal i canvia al llarg dels 70 minuts del muntatge fins a convertir-se en un so molt menys marcat, més subtil i espiritual.
ticipativa. Primer t’explica la idea i després la desenvolupem tots», co· menta Ayguadé, que no pensa per ara tornar a Catalunya. La sedueix massa l’estil de Khan, una barreja de contemporani i dansa asiàtica mar· cada per la tradició kathak de l’Ín· dia. «Té un vocabulari molt ric», afe· geix la ballarina, unida a la compa· nyia des del 2003. COM UN RITUAL / Vertical road està es· tructurat com un ritual en què con· flueixen dos mons oposats. D’una banda, hi ha l’univers de les idees i del pensament i, de l’altra, el de la matèria, de la tecnologia, de la ve· locitat. La falta d’espiritualitat en el món modern és el punt de partida
ESTRENA AL TANTARANTANA DE LA COMPANYIA LA VIRGUERÍA
Viatge a un dolor inhumà 018
‘L’hivern al cos’ narra una maternitat truncada per la mort d’una nena amb una mirada sensible i poètica per a una «obra dura», reconeixen els seus creadors JOSÉ CARLOS SORRIBES
M. C. BARCELONA
Una notícia va ser l’arrencada de
La trama es prolonga fins que la ne·
d’aquesta obra que indaga en la ne· cessitat ancestral de l’home de con· nectar amb el més enllà, amb aque· lla part del pensament que no es pot palpar però que s’intueix. En escena es tradueix amb la pre· sència d’un grup enfront d’un in· dividu, un escenari espaiós i defi· nit pel contrast entre les llums i les ombres. «Les accions de grup han costat perquè provenim d’entorns diferents. Actuar com un tot va ser complicat per als moviments molt rítmics de la primera part», reco· neix Ayguadé. H Vertical road 3Sala MAC • Fins diumenge • Dv. i ds., 21.00 hores; dg., 19.00 hores • 22 €
terana comp Theater inte tidíssim prop de Satie no s rà ja que els na Teatre pr vadora versió lles de talla h Dotze com en el festiva any un Tot O ofertes per a turn, i per a menge. Dem Train Theate light, sobre L tor de l’alfab
TOT Festival 3Poble Espanyol
Kokoro Lali AyguadĂŠ
019
Kokoro Lali AyguadĂŠ
020
Kokoro Lali AyguadĂŠ
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
021