Dossier de l’espectacle
La Banda de la fi del món Loscorderos.sc - Miss Q
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
La Banda de la fi del món Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
“Insistim en aquesta interrelació entre text i cos per trobar noves vies de narració que ens permetin arribar a mons extra quotidians, allunyant-nos d’un retrat previsible de la realitat.” loscorderos.sc
02
La Banda de la fi del món Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
Fitxa Direcció: loscorderos.sc Creació i interpretació: David Climent i Pablo Molinero i Pia Nielsen Direcció musical: Pia Nielsen (Miss Q) Il·luminació i espai escènic: Cube.bz Tècnic de so: El Mo Vestuari: la madre del cordero Producció executiva: Pilar López Imatge cartell: coRTarcabezas collage Producció: Temporada Alta 2015, loscorderos•sc, Graner
Amb la col·laboració de: l’Animal a l’esquena, Ajuntament de Celrà
Moltes gràcies moltes: Pep Ramis, Maria Muñoz, Roberto Romei, Leo Castro, Ernesto Collado, Tomàs Aragay & Sofia Asensio (Societat Doctor Alonso), Xavi Bobés (Playground), Neus Villà, Blanali, Carolina Cabrerizo
Dades Dia i hora: Divendres, 20 de novembre a les 19h Lloc: Teatre de Salt Preus: 22, 12 € Durada: 1h 10min
03
La Banda de la fi del món Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
La banda de la fi del món
Imatge: coRTarcabezas Collages
Loscorderos.sc - Miss Q
Loscorderos.sc incorporen per primera vegada una dona en una proposta seva: la danesa Pia Nielsen, Miss Q, una música i cantant tan heterodoxa i interdisciplinària com el mateix teatre bastard que representen David Climent i Pablo Molinero. Amb la seva barreja de paraula fisicalitzada i d’accions hiperpensades i carregades d’intenció, loscorderos.sc s’omplen d’ecos artístics i vitals. Busquen entendre la naturalesa de l’ésser humà, el seu instint animal, les seves formes de compor-tament i de relació, i ara s’interroguen sobre com poden acabar passant tantes coses tan improba-bles. La vida, per exemple.
d’intention, le théâtre bâtard des Corderos assume pour la première fois l’incorporation d’une femme, la musicienne danoise Pia Nielsen, Miss Q, toute aussi hétérodoxe qu’eux.
Mezcla de palabra fisicalizada y de acciones cargadas de intención, el teatro bastardo de loscorderos.sc asume por primera vez la incorporación de una mujer, la música dane-sa Pia Nielsen, Miss Q, tan heterodoxa como ellos.
with intent, the bastardised theatre of loscorderos.sc for the first time incorporates a woman, Danish musician Pia Mielsen, Miss Q, who is as unorthodox as they are.
Mélange de parole physicalisé et d’actions chargées
04
A blend of words made physical and actions charged
Loscorderos.sc s’alien per primera vegada amb una dona, la músic danesa Miss Q
La Banda de la fi del món Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
Sobre l’obra... La banda de la fi del món
Foto: rojobarcelona
L’inici del projecte
Sinopsi...
Després de conèixer a Pia Nielsen i el seu treball com a Miss Q, sorgeix un interès mutu pel treball que desenvolupem ambdues formacions i provoca que al 2013 comencem a organitzar diverses trobades artístiques. Trobades informals, de curta durada o intensives sense pretensions ni cap tipus de projecció, però que sense dubte han anat creant una relació artística, que no sabíem a on ens duria, però que anava confirmant que tindrien un futur. Per diverses raons, aquest any 2015 ha propiciat que arribi el moment, i mentre al 2013 pensàvem que les agendes o el compromís amb altres projectes complicarien una trobada futura, és ara quan realitzarem la producció d’un nou treball, que per primera vegada a la trajectòria de loscorderos.sc serà un trio escènic i també per primera vegada, s’afegeix una dona a l’escena i la creació. Aquest gran repte veurà la llum gràcies al suport de Temporada Alta, a on s’estrenarà al mes de novembre 2015.
La improbabilitat com un possible, aquesta és la màxima de l’univers. Res hi ha més improbable que la vida, i aquí estem. Res hi ha més improbable que les utopies i elles acabaran regint el món. La Banda de la fi del món, devots incorruptibles de l’Abecedari de les Improbabilitats, creu que ha arribat l’hora que algú ens parli clarament d’això, que algú ens tiri les cartes de la improbabilitat, que ens diguin el que encara no ens han dit. Si teniu la improbable ocasió de trobar-vos amb ells, no oblideu llançar-los una pedra, disparar-los o robar-los la cartera. Saben que això és altament probable. De fet, és just la benvinguda que esperen de nosaltres.
05
La Banda de la fi del món Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
Diàlegs i estratègia Els coreògrafs reflexionen sobre les possibilitats expressives del cos i la seva transmissió La dansa juga amb disciplines i estils diversos. I el festival Temporada Alta en serà testimoni. Se situa en els marges de la seva expressivitat, per obrir-se tant a altres maneres de ballar com a la resta de fets artístics. I també s’està gestant una aproximació entre generacions. Amb un incombustible argument central (la complexitat de les relacions humanes), traduït en aquesta capacitat única del cos en moviment per parlar-ne. Un primer diàleg té a veure amb la pròpia tècnica: Lali Ayguadé ha convidat ballarins de hip-hop, dansa d’arrels, clown, acrobàcia, dansa contemporània, etc., per parlar de l’amor. Kokoro serà estrena i coproducció del festival. Un posicionament amb el qual aquesta artista ha tornat després de treballar amb Akram Khan o Hofesh Shechter, convençuda que la intimitat s’expressa diversament. També amb aquesta sen sibilitat, però al voltant de l’amistat, la companyia Estampades presenta Enfila SA. I en viatge d’anada i tornada entre dansa contemporània i flamenc es veuran dues propostes que estenen els seus registres expressius: Afectos, de la bailaora Rocío Molina, i UnDosTresUnDos, d’Albert Quesada i Zoltan Vakulya, dins el cicle de Connexió Flandes. El cinquè hivern, darrer duet de la companyia Mal Pelo amb María Muñoz i Pep Ramis, desborda la intenció de diàleg amb la tècnica per convertir-se en una àmplia conversa entre disciplines, farcit com és de delicades col·laboracions: Erri de Lucca en els textos, Israel Galván i El Niño de Elche en la música.
06
Dansa connectada a les arts escèniques, en plural. I n’hi ha dos exemples més en aquesta edició de Temporada Alta: Només són dones de Carme Portaceli, amb Sol Picó; i And old Monk de Josse De Pauw i Kris Defoort (aquests, també de la Connexió Flandes), una peça en què un monjo budista descobreix el llenguatge de la dansa com a via d’expressió. Aquest trànsit entre estils, tècniques i disciplines es converteix en un territori extraordinàriament fèrtil, molt difícil de classificar en el cas de la Societat Doctor Alonso, que presenta Andrei Rublev (una panicografia) amb Nazario Díaz sobre l’artista Andrei Rublev, i també en la nova proposta de Loscorderos.sc, La banda de la fi del món, amb la primera incorporació d’una dona en les seves produccions: Miss Q. Però Temporada Alta encara es fa ressò d’una altra estratègia, la del traspàs de testimoni i llegat de memòria. S’intueix a Foot-ball, de Cesc Gelabert, amb la interpretació a càrrec d’un grup de joves ballarins. És un primer exemple de la suma de saviesa acumulada que cal posar en contacte amb l’impuls jove, les ganes i els bagatges de les noves generacions. L’aposta és pel diàleg com a estratègia.
Jordi Sora Text extret del suplement especial Temporada Alta 2015 publicat a La Vanguardia el 19 setembre 2015.
La Banda de la fi del món Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
Teatre Bastard Loscorderos.sc
loscorderos.sc és un projecte artístic que proposa indagar, amb les seves creacions, en la naturalesa de l’ésser humà. Sobre els seus esforços per dominar el seu instint animal, els seus mecanismes de conducta i de relació, la variabilitat de les seves reaccions… tot això, amb la finalitat de qüestionar molts dels seus conceptes apresos que tenim sobre nosaltres mateixos i el nostre món. loscorderos.sc és un projecte teatral que desenvolupa un llenguatge escènic que no està subordinat a la dictadura de la paraula. De la paraula ens atrau més la seva habilitat per doblegar la realitat que no pas la seva capacitat descriptiva, però ens interessa encara més el cos que habita i dóna vida a aquesta paraula i, sobretot, les infinites possibilitats en combinar aquestes dues premisses, cos i paraula.
El nostre teatre no parteix de la posada en escena d’un text dramàtic Insistim en aquesta interrelació entre text i cos per trobar noves vies de narració que ens permetin arribar a mons extra quotidians, allunyant-nos d’un retrat previsible de la realitat. Com a creadors intentem tenir en compte que cap material artístic –ja sigui textual, físic, sonor, espacial...– s’exclogui ni tingui prioritat sobre cap altre. En la seva retroalimentació i conseqüent evolució trobem la metamorfosi de les nostres creacions, amb la qual volem superar la nostra limitació mental-racional a l’hora d’abordar un tema. Creem així una espècie d’accelerador de partícules creatiu on els materials artístics reboten entre si i es modifiquen els uns als altres, arribant a resultats impredictibles i desconcertants tant per a 07
nosaltres mateixos com per al públic. Partim d’una premissa: no acomodar-se, o el que és el mateix, trobar un altre límit on no hem estat. Al llarg dels anys, si una regla en comú té el treball de loscorderos.sc és una implicació emocional, física i energètica d’una particular contundència. Un compromís amb la intensitat. Un teatre on no valen les mitges tintes ni la tebiesa, ni tan sols per part del públic. Un teatre adreçat a l’instint.
Manifest del ‘cordero bastardo’ 10 desembre 2010
La Banda de la fi del món Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
Loscorderos.sc
direcció, creació i interpretació loscorderos.sc es crea al 2003 per un ramat reduït, David Climent i Pablo Molinero, tots dos pertanyents a la mateixa generació, la del 77. Coincideixen per primera vegada al 1994 a l’Aula de Teatre de la Universitat Jaume I de Castelló, on juntament amb d’altres companys van crear el grup teatral La Casual. Al 1996 tornen a coincidir a Visitants Companyia de Teatre, a on adquireixen les eines necessàries per enfrontar-se al teatre de carrer. Però la seva inquieta trajectòria els duu a treballar amb d’altres companyies, algunes d’elles són: La Danaus, El Teatre de l’Home Dibuixat, Pikor Teatro, La Fura dels Baus, Corp Rompu, Sol Picó Companyia de Dansa. Realitzen llavors -i sovint per separat- projectes propis d’arts escèniques, intervenció audiovisual i d’altres, així com cursos i trobades de formació: Encuentros en el Norte, dirigits per Etelvino Vázquez, taller amb Nadine Thouin i Jerry Snell (Carbono 14), Workshop amb Nigel Charnock (DV8), amb Moreno Bernardi, Odin Week (seminari de l’Odin Teatret), Yoshi Oida (col·laborador habitual de Peter Brook), Isabel Úbeda (Odin Teatret), Mal Pelo, Blanca del Barrio (assistent personal de Marcel Marceau), Andrés Corchero, Jordi Cortés, Janusz Subicz (Pina Baush), entre d’altres. 2003: És aquest any a Barcelona on, compaginant formació i treball, decideixen -com ja van fer anteriorment, però sense posar-li un nom al resultat- dur el seu training conjunt fins l’el·laboració de creacions pròpies, i continuar així amb la seva necessitat de seguir creant i treballant junts. El nom que li han posat a tot això: loscorderos.sc. El primer treball fruit d’aquest baptisme és Crónica de José Agarrotado, durant el procés de creació d’aquest treball, es suma al projecte la Pilar López, encarregada del management i la producció.
08
2005: Durant aquest any realitzen la vídeo creació Shakespeare Meeting-point, un encàrrec del Festival Shakespeare de Santa Susanna (Barcelona), que inaugura el festival. 2007: Preparen la nova producció El hombre visible, en coproducció amb l’ALT., Festival Alternativo das artes escénicas de Vigo, on s’estrena el 10 de març. Durant aquest mateix any realitzen la creació Tocamos a dos balas por cabeza. 2008: S’estrena Tocamos a dos balas por cabeza al Festival TNT [Terrassa Noves Tendències] i A la intempèrie, una peça de carrer que s’estrena a ‘La Noche de los Teatros’, Madrid. 2010: El 15 de febrer s’estrena al Festival VEO [València Escena Oberta] El mal menor, en coproducció amb Festival VEO, CAET de Terrassa, Mercat de les Flors i el Centre de Cultura l’Escorxador d’Elx. 2011: S’estrena el 17 de novembre a Girona, El cel dels tristos, en coproducció amb el Festival Temporada Alta de Girona. 2012: Seleccionats com artistes Modul-dance 20132014, projecte de cooperació plurianual finançat per la Comissió Europea a través del Programa Cultura. Amb el suport de la Xarxa Europea de Dancehouse, modul-dance és una col·laboració entre 19 cases de dansa europees de 15 països, que donen suport a diferents artistes de la UE. 2013: En el marc del projecte modul-dance, realitzen residències de creació a diferents centres europeus: Art Stations Foundation (Poznan, Polònia), Centro per la Scena Contemporanea (Bassano del Grappa, Itàlia), DeVIR/CAPa Centro de Artes Performativas do Algarve (Faro, Portugal) i Hellerau – European Center for the arts (Dresden, Alemanya), Art Stations Foundation, el resultat de les quals veu la llum el 4 d’octubre 2013 amb l’estrena de ULTRAinocencia al Festival TNT [Terrassa Noves Tendències].
La Banda de la fi del món Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
Les seves creacions han recorregut els següents escenaris internacionals: Brasil [2008 i 2009]: Festival Internacional Cêna Contemporânea de Brasília, el Festival Internacional Em Cêna de Porto Alegre, el Teatre SESC Santana de Sao Paulo, Festival Internacional de Londrina, MIT-Mostra Internacional de Teatre de Río de Janeiro, Theatro José Alencar de Fortaleza, Festival Internacional de Sao José do Río Preto i el Teatre SESC de Campinas, Sao Paulo. Argentina: Festival Int. de Teatro de Rosario, Festival Int. Mercosur de Córdoba. Uruguai: FIDAE-Festival Internacional de Artes Escénicas de Montevideo. Paraguai: Festival de Teatro Hispano Paraguayo, Asunción. Eslovènia: Platform of contemporary dance, Maribor. Han impartit tallers de formació a Espanya, Brasil, Argentina, Uruguai, Paraguai, Eslovènia i, al 2013 són sel·leccionats per a treballar amb alumnes de 4t d’ESO a l’Institut Milà i Fontanals de Barcelona, a l’assignatura Cos i Moviment durant el curs escolar 2013-14. Al 2014 imparteixen l’assignatura Mètodes de Direcció Escènica a l’Institut del Teatre de Barcelona. Participen com a col·laboradors artístics a diferents projectes, amb propostes dramatúrgiques, físiques i textuals, entre d’altres, amb el director sudanès Justin John Billy juntament amb alumnes de l’Escola Music&Drama College de la Universitat de Jartum; amb Pep Ramis (Mal Pelo) i l’actor Eduard Fernández a la producció Caín&Caín i La Zaranda, Compañía Inestable de Andalucía la Baja. PREMIS: 2006: Crónica de José Agarrotado rep el Premi Aplaudiment Sebastià Gasch, atorgat per la següent valoració del jurat: Es valora el risc en noves propostes de comunicació, on els registres estan cuidats al detall, deixant entreveure humilitat en escena, que permet palpar humanitat, entrega i treball en equip (...) que desemboca en una valent aposta de dansa i teatre que demostra una clara evolució en les arts escèniques. 2011: El mal menor rep el Premi al millor muntatge teatral del Premi Unnim de Teatre 2011, amb la següent valoració del jurat: Pel risc i el compromís d’una proposta que explora diferents llenguatges i
09
aborda qüestions d’extrema contemporaneïtat. Per desafiar a l’espectador a cada seqüència i enlluernar per la força i la tècnica d’uns intèrprets en estat de gràcia i entrega absoluta El cel dels tristos. Premi al millor espectacle del III Cenit [Certamen nuevos investigadores teatrales], Sevilla. 2013: El cel dels tristos, rep a Barcelona, el Premi FAD Sebastià Gasch, segons les paraules del jurat: Atorguem aquest premi a El cel dels tristos, una peça escènica dirigida a l’instint de l’espectador a través d’una mirada contundent que ens apropa al teatre total. Loscorderos.sc celebren els seus deu anys de creació amb compromís artístic i un llenguatge propi, sense apartar-se ni un mil·límetre del seu Manifest Bastard. Visca el ramat!
La Banda de la fi del món Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
Miss Q
creació, interpretació i espai sonor Nascuda a Copenhaguen al 1980, Pia Nielsen aterra a Barcelona al 2001, a on resideix a l’actualitat. Cantant, compositora, actriu i professora de cant. Va estudiar interpretació teatral a La Riereta (Barcelona, 2001-2003), música moderna i jazz al Conservatori del Liceu (Barcelona, 2004-2008) i producció musical electrònica a Microfusa (Barcelona, 20112012). Com actriu ha format part de les companyies Primo (2002-2005) i Clavalacalva (2008-2010). És membre cofundadora, cantant i teclista del col·lectiu artístic musical Zink Tank, amb qui ha composat els discos Radio S.I.S (2006, editat en col·laboració amb Experimentem amb l’Art) i Álbum de Pedro (2008, realitzat i editat amb la col·laboració de la beca Beques Entrega, del Museu d’Art Contemporani La Panera i l’Ajuntament de Lleida). Aquest disc s’ha enregistrat a 4 països i ciutats diferents: Marrakech, Tarragona, Venècia, Copenhaguen i Granada entre d’altres. En solitari, Pia Nielsen ha firmat dos discos amb el seu alter ego, el seu nom artístic Miss Q: Introducing Lovely Miss Q (Tsunami Music, 2011) i Tirol (RecoHead Records, 2013) –ambdós produïts pel músic Guillamino, enfant terrible de l’electrònica catalana més iconoclasta. Amb aquest projecte en solitari Miss Q, guanya el 1r Premi del concurs de música electrònica Reload Music (Barcelona, 2011). A part d’exercir la seva carrera en solitari, que l’han dut a realitzar gires por tota Europa, Pia Nielsen ha coproduït i actuat a l’espectacle musical Electrònica Sense Endolls i en ocasions especials, col·labora amb el quintet Canvis Vells. És la teclista del cantautor argentí Federico Aubele a les seves gires europees. Ha composat melodies i lletres a cançons d’altres músics com Xtrngr, Vince Dolphin o Manuel Grandi.
010
Va ser una de les artistes convidades per a participar al projecte Jóncols-La Música de la Cala, un projecte que resulta d’un disc col·lectiu (amb el mateix nom), editat per Monday Music Producers, on totes les cançons estan inspirades en l’entorn de la Cala Jóncols de l’Empordà. Ha participat a la primera edició del projecte artístic/ educatiu La llum i les ones, realitzat per l’entitat científica ICFO, on nens i nenes de diferents escoles de Catalunya escriuen textos inspirats en la ciència de la llum amb la finalitat que músics de l’escena emergent musicalitzin aquests textos. Ha col·laborat com a cantant amb el segell Bankrobber i la revista Enderrock per a realitzar la cançó Costa Brava Catalana (de l’any 1969) un remake produït pel músic català Mazoni, amb la finalitat de celebrar el centenari de la Costa Brava. També al llarg de la seva carrera com a creadora musical, ha composat bandes sonores per a diferents obres teatrals, documentals, videoart i vídeo d’animació. Combina la seva tasca de cantant i compositora amb l’ensenyament de tècniques vocals i cant per a nens i adults.
La Banda de la fi del món Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
La crítica n’ha dit... “Han sabut trobar un llenguatge únic, al marge de les convencions, han assolit un sentit profund de la poètica teatral. Els seus treballs no són la posada en escena d’un text, ni una coreografia, ni teatre d’objectes, ni experimental, no és clown ni acrobàcia... S’ha convingut a anomenar-lo “teatre bastard”, perquè suma el màxim de possibilitats expressives.” Maite Guisado Recomana.cat “En sus espectáculos es el movimiento el que explica; la palabra es más bien extensión del movimiento” Eduard Molner La Vanguardia “A través de un lenguaje gestual muy físico, en el que conviven la provocación, el humor y la poesía y una ingeniosa escenografía, ambos arrastran al espectador a vivir una insólita aventura en busca del más allá.” Carmen del Val El País “Junto a la palabra, los cuerpos hablan de las relaciones con tanto humor como violencia.” Rosalía Gómez Diario de Sevilla
011
La Banda de la fi del món Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
28
Cultura|s La Vanguardia
Dimecres, 12 febrer 2014
EN DIRECTE
Eduard Molner La Vanguardia 12/02/2014
Art en moviment La companyia Loscorderos.sc celebra els deu anys més enllà de la dansa amb un nou espectacle al Mercat de les Flors
Déu calla però els corders es mouen Loscorderos.sc ULTRAinnocència MERCAT DE LES FLORS BARCELONA
Creació, direcció i interpretació: David Climent i Pablo Molinero. Del 14 al 16 i del 21 al 23 de febrer. mercatflors.cat
En la imatge, un instant de l’espectacle de la companyia loscorderos.sc FOTO ROJOBARCELONA
012
EDUARD MOLNER
Els dos intèrprets de loscorderos. sc comencen el seu espectacle amb una andanada d’humor. Vestits com una mena d'oficinistes excèntrics, camises blanques, corbata escapçada i una mena de tirants que de fet són arnesos, canten a l'uníson una lletania: “es-pi-ri-tu-al”. No trigaran a formar el seu particular pantocràtor enmig de l'escenari. Del sostre, transistors pengen de fils que s'aguanten gràcies a contrapesos situats a terra. Sintonitzar Déu des del sòl, o sostenir a Déu des de la terra. Un espectacle de loscorderos.sc és una cursa metafòrica cap algun lloc. No és gratuït, això de la cursa. La despesa d'energia dels seus espectacles és ingent. “Espera un poco / un poquito más / para llevarte mi felicidad”, és un bolero i alhora una pregària, entonada pel que semblen dos il·luminats, guarnits amb una perruca de peluix. Fa deu anys que es mouen pel
món. David Climent i Pablo Molinero acumulen premis i reconeixements i s'han guanyat un nom en el món de l'escena d'avantguarda. Crónica de José Agarrotado va rebre el 2006 el premi Aplaudiment Sebastià Gasch; el 2011 El mal menor va rebre el premi Unnim de
En els seus espectacles és el moviment el que explica; la paraula és més aviat una extensió del moviment Teatre, i el mateix any El cel dels tristos va rebre el premi al millor espectacle del III CENIT (Certamen de Nuevos Investigadores Teatrales). Aquest darrer espectacle va rebre, a més, el premi FAD Sebastià Gasch d'Arts Parateatrals. El 2013 van ser seleccionats per formar part del projecte europeu Modul-Dance, un projecte d'in-
vestigació, residència i exhibició en el marc del qual han creat ULTRAinnocència, el muntatge que ara es pot veure al Mercat de les Flors. Sintonitzar el més-enllà. Tal vegada la ràdio és el primer mitjà de masses autènticament popular, ni tan sols demana a l'oient saber llegir i escriure. Als muntatges de loscorderos.sc els objectes són fonamentals, formen part de la dramatúrgia de l'espectacle. No són l'escena de la representació, són, en si mateixos, representació. I la representació sobretot és moviment. El moviment de loscorderos.sc és convulsiu, masculí, adrenalínic, violent a vegades. Primer Pablo estrangula David, estira el cos amb els braços i les cames obertes i el sotmet a una sessió d'electroxocs. El torturat electrocutat s'aixeca acabada la sessió i llavors és David qui estrangula Pablo, sotmet el seu botxí a l'escanyament. Tot plegat en un
context de so angoixant format per sirenes i sons industrials en un crescendo que no s'atura fins que el que estava lligat per tots els fils s'allibera. L'esgotament és a les dues bandes. Loscorderos.sc porten al límit l'exigència física de l'intèrpret, però també demana a l'espectador una actitud activa: l'espectador es veu abocat a interpretar, a descodificar el que veu d'una manera infatigable. Perquè constantment li ofereixen estímuls: un intèrpret camina literalment damunt les mans de l'altre, trepitja els palmells d'unes mans que li són ofertes amb diligència, amb docilitat, “un niño”; “¿un niño?”; “se me ha aparecido un niño”; “los niños son muy hijos de puta”; “¿estás bien?”; “sí”; “¿y tú?”; “bien, los dos estamos muy bien, bien los dos bien, igual de bien, igual de bien porque somos iguales, hoy somos iguales”; “a ver, díselo”. Llavors, dempeus, trepitjant el company, amb els braços alçats, i amb reverberació, “hoy somos iguales, todos, y todas”, diu el company aixafat. Satisfets, somrients, el que estava a terra s'aixeca i, orgullós, diu, “hoy, todos y todas somos la misma cosa”, aleshores el company l’atura, “pero no hay que decirlo, no hay que decirlo más”. “Sin fe pero con esperanza, con esperanza pero sin fe, crear algo en lo que creer, creer algo que crear”. Tot això es repeteix com un mantra, cada vegada amb més volum de veu. Però tornem al moviment, perquè és la base del treball de loscorderos.sc. El moviment explica molt més que les paraules en els seus espectacles; la paraula és més aviat una extensió del moviment. I aquest moviment no és estilitzat, és bast, enèrgic, com dèiem abans, però extraordinàriament simbòlic. I sempre comporta la compartició. És un moviment social, no és independent, sempre hi ha la interacció amb l'altre. Per això mateix els moments de pau en el seus espectacles s'aprecien com l'aigua que se'ns ofereix al final d'un camí llarg i pesat. Estirat al terra, encarat al cel d'una il·luminació intermitent, però càlida, el crescendo d'una lletania mística només s'atura quan un blanc lumínic ocupa tot l'espai, i Pablo es dirigeix al públic amb la mirada extraviada: “¿Papá, por qué estás como ausente?”, és un moment filosòficament bell, la representació escènica del silenci de Déu, que el poeta txec Vladimír Holan va resumir tan magistralment: “Ja que la veu de Déu / és només una plataforma de silenci / oprimida per la nostra oïda...”. Més endavant diuen “no soy dueño de mí mismo, por eso me he comprado una moto (...) padre, hijo y moto. Tantos años preparándonos para recibir un mensaje tan patético, me cago en Dios”. La transcendència avui convertida en un bé de consum, Déu torna en una Harley. |
La Banda de la fi del m贸n Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
Jos茅 Carlos Sorribes El Peri贸dico 13/02/2014
Carmen del Val El Pa铆s 17/02/2014
013
La Banda de la fi del m贸n Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
La Teatral Gener 2012
014
La Banda de la fi del m贸n Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
La Teatral Gener 2011
015
La Banda de la fi del m贸n Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
Diario de Sevilla 17/01/2009
016
La Banda de la fi del m贸n Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
017
La Banda de la fi del m贸n Loscorderos.sc - Miss Q Els Joglars
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
018
Amb la col路laboraci贸 de: