Dossier de l’espectacle
La banda del Teflón Cascai Teatre & Marcel Tomàs
Foto: Jordi Grasiot
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
La banda del Teflón Cascai Teatre & Marcel Tomàs Els Joglars
“Marcel Tomàs ha desenvolupat el seu propi llenguatge, d’humor, surrealista, poètic i gamberro”
02
La banda del Teflón Cascai Teatre & Marcel Tomàs Els Joglars
Fitxa Idea original: Marcel Tomàs i Susana Lloret Direcció: Marcel Tomàs Intèrprets: Marcel Tomàs, Toni Escribano i Mariona Ponsatí Composició i arranjaments musicals: Carles Serras (Mr. Mit) i Pere Vigatà (Vigatà Studios) Disseny de llum: Pere Russinyol Tècnics: Gerard Canadell / Albert Mosoll Audiovisual: Zinekuanon (Antoino & Carles Sanchez) Fotografia: Marcel Asso Disseny Gràfic: Pablo Paz Escenografia: Manuela Amazon Vestuari: Jean Pierre Belmondo Producció: Susana Lloret i Cascai Teatre Agraïments: Sala La Planeta, Lluis Rubirola www.cascai.com
Dades Dia i hora: Dissabte 17 d’octubre a les 21 h / Diumenge 18 d’octubre a les 18 h Lloc: Sala La Planeta Preu: 18 € Durada: 1 h 10 min
Durant Temporada Alta aquest espai compta amb la col·laboració de:
03
La banda del Teflón Cascai Teatre & Marcel Tomàs Els Joglars
La banda del Teflón Cascai Teatre & Marcel Tomàs
Foto: Jordi Grasiot
No sabem si vénen o van. Esperen alguna cosa que no arriba i, mentre passa el temps, els conflictes que s’esdevenen provoquen una cadena de desastres creixent, imparable. Es tracta, és clar, de pallassos, maldestres i humans, inconscients, que volen semblar intel·ligents, però que acaben delatats per la seva innocència. A La Banda del Teflón, hi conflueixen tocs d’humor surrealista amb la fusió de teatre de gest, audiovisual, música i despropòsits. Una història sobre antiherois quotidians, clowns moderns que han perdut el nas i la roba de coloraines però que continuen fent-nos riure amb l’esbojarrada comèdia de sempre. Toques de humor surrealista en fusión con el teatro gestual, audiovisual, música y despropósitos. Antihéroes cotidianos, payasos modernos sin nariz roja, pero que continúan haciéndonos reír con la alocada comedia de siempre. Des touches d’humour surréaliste en fusion avec théàtre gestuel, audiovisuels, musique et absurdités. 04
Des anti-héros cotidiens, des clowns sans nez rouge mais qui continuent à nous faire rire avec la folle comédie de tous les temps.
Humor surrealista de la mà de Cascai Teatre. El nou espectacle d’aquests inclassificables clowns Touches of surrealist humour fused with physical theatre, video, music and mad ideas. Everyday anti-heroes, modern clowns without red noses, who can still make us laugh with the crazy comedy routines we know and love.
La banda del Teflón Cascai Teatre & Marcel Tomàs Els Joglars
Sinopsi Són ells, són tres. D’on vénen i a on van? No se sap. Allà estan. Esperen alguna cosa però no passa res i passen moltes coses alhora. Tenen els seus conflictes que resolen de manera delirant, provocant un gran terrabastall i desencadenant un desastre darrera l’altre. Parlen parlen però no diuen res, de vegades canten i de vegades ballen. Són pallassos moderns i maldestres, són humans, actuen amb inconsciència i sense prejudicis, volen ser intel·ligents però la innocència els delata. L’espectacle no explica cap història, no hi ha un fil argumental sinó situacions que ens suggereixen coses, ens inspiren i per sobre de tot ens mostren l’immens potencial còmic d’aquests aniherois quoidians. En un món d’aparences i superficialitat ells no enganyen, el seu tarannà i la seva manera de fer és personal i intransferible, ells són autènics, ells són La Banda del Teflón. Una esbojarrada comèdia passant pel sedàs del paricular univers creaiu de Marcel Tomàs. Després de completar la trilogia de Showman Total (Zirocco 2010, Hotot 2012 i El Pillo 2014) Marcel Tomàs torna amb La Banda del Teflón. Juntament amb Toni Escribano i Mariona Ponsatí formen aquest trio de pallassos moderns, d’humor surrealista i trama bekettiana. És una fusió de teatre de gest, audiovisual, música i comèdia contemporània.
L’Univers de Marcel Tomàs Marcel Tomàs és un creador que ha desenvolupat el seu propi llenguatge, d’humor, surrealista, poètic i gamberro alhora que conecta amb un públic molt ampli. Té com a punt de parida els clàssics de l’humor i el clown com ara el Buster Keaton, Charles Chaplin i també el llenguatge visual de Tom i Jerry, Box Bunny, passant pels més contemporanis com Tai, Toto i De Funes i arribant als més actuals amb referents com Mr. Bean, Deschamps, Philipe Decouflée, James Tierrée, cineastes com Jean Pierre Jeunet, Wes Anderson i Kusturica, entre d’altres. De 05
Foto: Jordi Grasiot
tots aquests referents n’ha sabut extreure l’essencial i contemporaneïtzar l’humor. Els seus muntatges són mulidisciplinaris, els actors canten, ballen incorporen textos i interactuen amb imatges audiovisuals. No és important els que s’explica sinó com ho expliquen, històries senzilles basades amb fets quoidians, protagonitzades per personatges propers i entranyables, que a l’espectador li resulten familiars. És una mirada diferents cap al món que ens envolta.
La banda del Teflón Cascai Teatre & Marcel Tomàs Els Joglars
Sobre la companyia... La companyia teatral Cascai Teatre va començar, el 1999, amb la producció de l’espectacle Nou-cents el pianista de l’oceà, estrenat a Arbúcies i presentat a la Fira de Teatre de Tàrrega el mateix any, recollint molt bones crítiques. El 2001 la companyia va produir L’home incomplet, un monòleg de creació basat en el treball del clown i del gest. Aquest espectacle es va estrenar a la Sala La Planeta de Girona i va guanyar el primer premi com a millor espectacle i millor actor al concurs Radio City de València, i el segon premi al concurs de monòlegs de Drasanes (Barcelona). El 2002 varen produir l’espectacle de creació Cascai XXS, per a un sol actor. Marcel Tomàs hi va fer una interpretació d’humor gestual i mim. Aquest espectacle va ser el primer que la companyia va produir sense text, acollint, també, una molt bona opinió tant de la crítica com del públic. L’èxit d’aquest espectacle va acabar per donar nom a la companyia. Cascai XXS es va estrenar al Festival Temporada Alta 2002, a la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega 2002, al Festival COS de Reus 2003, al Festival Festus de Torelló 2002, a la Fira del Circ de la Bisbal 2002, a les Festes del Pilar de Saragossa 2002, al Festival Internacional de Clown de Madrid 2003 i als Encuentros TE VEO 2003 de Zamora. En l’àmbit internacional ha estat al Festival Internacional d’Humorologie 2003 de Bèlgica i al Festival Internacional del Teatri del Mondo a Porto Sant’Elpido (Itàlia). Més tard, el 2009, aquest espectacle va ser presentat, també, al Festival d’Imatra (Finlàndia). El 2004 varen produir Le Paradis, que va suposar un pas molt important per a la companyia, ja que varen passar de fer espectacles de format molt petit i minimalista, a espectacles de format mig amb més actors i amb una escenografia més complexa. Le Paradis és un espectacle de creació basat en el treball de la màscara larvària i l’humor gestual. Va ser estrenat a la Fira de Tàrrega 2004 i va participar al Supermercat de Teatre, al Temporada Alta i a Escena Poblenou 2005; a més a més de la gira per Catalunya.
06
El 2005 varen produir l’espectacle Living Costa Brava, un espectacle de creació protagonitzat per quatre personatges i basat en el treball de gest i de clown. Aquesta obra es va estrenar al Festival Temporada Alta 2005, ha fet temporada al Teatre del Mar de Mallorca, ha participat al festival Les Estivales de Perpinyà (França), al Festival Internacional d’Almada (Portugal), al Festival Montemuro (Portugal ), a la Fira de Teatre de Ciudad Rodrigo (Castella Lleó), al Festival de Humor de Araia (País Vasc), a la Fira de Teatre de Tàrrega, al Festival de Teatro Contemporani de Saragossa, al Festival de Pallassos de Cornellà i al Festival Cos de Reus, la tardor de 2006. El 2006 Cascai Teatre van presentar Made in Xina, estrenat al Festival Temporada Alta de 2006, ha participat al Festival Les Estivales de Perpinyà, (on s’ha portat a terme un taller de creació i expressió corporal), a la Fira Tàrrega 2007, al Festival Gest d’Esparraguera, a les Jornadas de Humor de Pasaia (País Vasc), etc. El 2008 es van atrevir amb En Pere i el Capità, de Mario Benedetti. La traducció va anar a càrrec de Pere Puig i la direcció artística la varen compartir Susana Lloret i Marcel Tomàs. Aquest espectacle és un diàleg a dos bandes, en el context d’un interrogatori i en la relació que s’estableix entre un torturador i un torturat, segons el mateix Benedetti no escenifica l’enfrontament entre un monstre i un sant, sinó entre dos homes, dos essers de carn i ossos; ambdós amb punts vulnerables i punts de resistència. La distancia entre un i l’altre és, sobre tot, ideològica. És potser aquí on hi ha la clau d’altres diferencies, que abracen la moral, l’ànima, la sensibilitat davant el dolor humà, el complex trajecte que va entre el coratge i la covardia, la poca o molta capacitat de sacrifici, l’esquerda entre la traïció i la llibertat... L’estrena de En Pere i el Capità va tenir lloc a l’espai XXS de Lloret de Mar. Posteriorment va estar a la Sala La Planeta de Girona i després va fer gira per Catalunya. El 2010 la companyia va posar en marxa els tallers de Creació a la seu de Cascai Teatre i també la produc-
La banda del Teflón Cascai Teatre & Marcel Tomàs Els Joglars
ció de l’espectacle Malaguanyats, l’elit dels perduts. Cascai Teatre sempre ha demostrat la seva voluntat d’apostar per nous talents, donant-los l’oportunitat de formar part del seu equip creatiu. En aquest sentit, i responent a les inquietuds d’alguns joves actors de Girona, l’any 2010 Cascai Teatre va organitzar unes trobades en el seu espai de creació organitzades com a jornades intensives de treball, per tal de posar en pràctica algunes de les idees, que el seu director artístic, Marcel Tomàs, té en ment per incorporar a futurs espectacles. Entenen com a taller una proposta inicial, una estructura que en un espectacle fonamentalment de gest serveix com a base. Una posada en escena prèvia a partir de la qual es desenvoluparia un espectacle un cop s’aconseguís el finançament necessari. El mateix any es produeix Zirocco, un espectacle amb el qual Cascai Teatre ja portava molt de temps treballant-t’hi. Posteriorment ha tingut una llarga trajectòria nacional i internacional i ha participat en festivals i fires com per exemple: Les Estivales de Perpinyà (França), on va obtenir el premi del públic Coup de Foudre; el Festival per la joventut de Saint Estève (França), el Festival de Teatre Contempora-ni d’Alacant, el Festival Cos de Reus, La Mostra d’Igualada, la Fira Tàrrega, la Fira del Circ de la Bisbal, el MadFeria de Madrid, el Festival Internacional de Santurtzi, el Festival Imatra (Finlàndia), el Festival Internacional de Castelnuovo del Garda (Itàlia) i el Festival Altitudes de Montemuro (Portugal). Ha estat seleccionat per la ODA coma a espectacle promocional en l’últim semestre de 2011 i el primer de 2012. També ha format part de la RAEE, circuit aragonès on ha portat a terme una desena d’actuacions. També ha sigut seleccionat per xarxa espectacles joves i ha fet nombroses actuacions per a joves d’instituts. Aquestes actuacions es complementaven amb tallers formatius per a nous públics destinats a joves. D’acord al mètode
07
de creació que segueix la companyia abans d’estrenar un espectacle, solem fer-ne una versió molt senzilla per portar a terme en cafès teatre per tal de provar els números i els gags que llavors formaran part de l’espectacle. En aquesta línea Zirocco va guanyar el premi al Millor Espectacle 2010 del Circuit Cafè Teatre de València, i el Premi Especial del Jurat a Espectacle més Original. El 2011 varen participar al rodatge d’un curtmetratge: Perdonen... Disculpen, que s’ha presentat a diversos festivals de curtmetratges. El 2012 van treballar en la producció de Hotot, un espectacle d’humor total, imprevisible i sorprenent. Un cabaret modern o Marcel Tomàs, un virtuós del gest còmic, interpreta, canta i balla. Hotot és, sobretot, teatre d’humor, executat per un gran intèrpret. Marcel Tomàs hi va mostrar la seva vessant de showman, de mestre de cerimònies, explotant la seva gran capacitat de connectar amb el públic a través d’un humor tendre, poètic i desvergonyit. Hotot va guanyar el Premi Unnim BBVA 2013 com a Millor Espectacle i Millor Actor i, també, ha guanyat el Premi especial del Públic de la Mostra de Teatre de Santa Eugènia, Mallorca. El 2013 Cascai Teatre va produir una webserie: La Banda de Marcello, que consta de 12 capítols. El 2014 Cascai Teatre va presentar El Pillo, un espectacle que va seguir la línia de Zirocco i Hotot i va tancar la trilogia. Cal destacar que Cascai Teatre entén que al clown contemporani li ha caigut el nas vermell, s’ha tret les robes de coloraines, s’ha humanitzat i s’ha integrat com un personatge més dins de la nostra societat. Qualssevol dels personatges que surten a l’espectacle podrien ser els nostres veïns, amics o parents llunyans; són obsessius, grotescos, primaris i propers.
La banda del Teflón Cascai Teatre & Marcel Tomàs Els Joglars
Gradacions de contemporaneïtat Programació circense de múltiples tonalitats i estils Programació circense de múltiples filiacions, tonalitats i estils: dels agosaraments creatius de Baro d’Evel Cirk i Animal Religion a l’artesania de Sebas, de la revisitació del repertori clàssic de pallassos (Martí Torras & Monti) a la gestualitat de Paolo Nani, del chaplinianobeckettià Slava Polunin a l’humor musical, tragicòmic i sociològic. Contemporanis, clàssics contemporanis i contemporanis clàssics. Tutti frutti. Bèsties amb animals humans Sense haver-s’ho proposat, amb Bèsties Baro d’Evel deixa en escandalosa evidència l’infantilisme amb què el nostre Parlament s’ha deixat entabanar pels lobis animalistes. Com deia en Canut-Rafecas fa molts anys a TV3, no es pot matar tot el que és gras, i la companyia liderada per Blaï Mateu i Camille Decourtye ho corrobora esplèndidament amb aquesta nova creació de circ contemporani en què ocells, equins i animals humans ballen, salten, ju uen i interaccionen franciscanament, naturalísticament, en una cerimònia de gran bellesa poètica. Atenció també a les dues propostes complementàries de Baro d’Evel: El ball i el curt The ONEproject #1. En un pla més evocatiu i transgressor, el solo Indomador de l’acròbata Quim Giron és un dels resultats del treball de recerca en l’animalitat de l’ésser humà que du a terme la Cia. Animal Religion. Circ contemporani conceptualment arriscat, humor subtilíssim, valentia escènica. Una altra línia evocativa: Enfila S.A. (cia. Estampades, ja programat a TA 2014). Berta Escudero i Paula Radresa hi filen i enfilen acrobàcies aèries en remembrança del nostre passat tèxtil i en home
08
natge a les obreres que perdien estrips de vida entre el catric-catrac de telers i selfactines. I amb Alone, el malabarista Sebas torna al seu univers artesanal, aquest cop a tall de “nàufrag en illa deserta”. Humà instint animal de supervivència amb algun toc alat del surrealisme màgic de Christian Atanasiu. Una primera lliçó de resiliència per als infants, amb segones i terceres lectures per als adults. Un àmbit de fronteres líquides Molts dels que ja l’han vist el voldran tornar a veure, i els que encara no l’han vist no se l’haurien de perdre: Slava’s SnowShow. El magnetisme de l’august excèntric rodamón Slava Polunin és hereu directe de la tradició soviètica dels grans Enguivarov, Karandaix, Popov i Nikulin, artistes pallassos que han buscat més la reacció emocional que no la rialla immediata. Slava’s SnowShow pot semblar heterogeni per l’alternança entre els magnífics petits instants d’abstracció poètica i els contundents cops d’efecte visuals i sonors, però és, entre altres coses, una reeixida metàfora de la soledat i els éssers perduts. A més d’homenatjar el pallasso Joan Montanyès, Monti (1965-2013), Rhum posa en valor la feina de revitalització del repertori clàssic feta per Monti & Cia. entre 1996 i 2012. En Monti va morir mentre preparava amb Martí Torras aquest homenatge a l’august Enrico Giacinto Sprocani, Rhum. Estrenat al Grec 2014 amb direcció de Torras, a Rhum hi brillen Joan Arqué (clown), Jordi Martínez (clown i august), Guillem Albà (august/contraaugust), Roger Julià (contraaugust) i Pep Pasqual (músic i pallasso).
La banda del Teflón Cascai Teatre & Marcel Tomàs Els Joglars
Tema i variacions: a La carta, Paolo Nani fa un exercici d’estil amb quinze maneres diferents d’escopir un glop de vi i escriure una carta. Un actor de gest i expressió directes i depurats. Més estripada s’endevina La banda del Teflón, en què Cascai Teatre (Marcel Tomàs, Toni Escribano, Mariona Ponsatí) combina comèdia d’humor surrealista, música, audiovisual i teatre físic. I no es perdin Constructivo, d’Ernesto Collado i Piero Steiner (un alhora tendre i vidriós al·legat contra la deshumanització de certa arquitectura contem-
porània), ni Dues històries curtes sobre l’èpica del ridícul, un tast de l’espectacle Trajectes llargs per a embarcacions petites en què Enric Ases reflexiona dins el BHUM ! en clau tragicòmica sobre la dificultat de sobreviure coherentment en aquesta societat.
Jordi Jané Text extret del suplement especial Temporada Alta 2015, publicat a La Vanguardia el 19 setembre de 2015.
Foto: Marcel Asso
09
La banda del Teflón Cascai Teatre & Marcel Tomàs Els Joglars
Marcel Tomàs Director i intèrpret
Foto: Jordi Grasiot
En l’àmbit teatral Marcel Tomàs ha participat en els següents projectes: -Membre fundador i director artístic de Cascai Teatre des de 1997 -Direcció, creació i interpretació de Hotot (2012) -Direcció, creació i interpretació de Zirocco (2010) -Director i intèrpret a En Pere i el Capità, de Mario Benedetti (2008) -Director, creador i intèrpret de Made in Xina (2006) -Director, creador i intèrpret de Living Costa Brava (2005) -Director, creador i intèrpret de Le Paradis ( 2004) -Monòleg d’humor gestual a Cascai XXS. Creació i interpretació (2002) -Monòleg teatral a L’home incomplet. Creació i interpretació (2000) -Monòleg teatral a El hombre incompleto -Monòleg teatral a Nou-cents, d’Alessandro Baricco (1999) -Favor per favor (Jean Annoil), amb Cia. Teatre el Palé (1997) -El cant del cigne (Xavier Roca Ferrer), amb Cia. Teatre el Palé (1996) 010
-Pentàgon (Sergi Belbel), amb Pep Mora (1996) -El criat de dos amos (Carlo Goldoni), amb Xico Masó (1995) -L’última copa (Tennessi Williams), amb Antoni Xic (1995) -Figueretes de vidre (Tennessi Williams), amb Antoni Xic (1994) -Fundació de ciutat de Mahagonny (Bertol Brecht), Xicu Masó -La lliçó d’Antigona (Jean Anoil), amb Janot Carbonell (1994) -Otel·lo – Romeu i Julieta (William Shakespeare), amb Morice Durozier. -Torna-la a tocar Sam (Woody Allen), amb Pep Vila. -L’estranya parella (Simon), amb Pilar Barril -La comèdia de l’olla (Sofocles), amb Cia. Tallaret de Salt En l’àmbit del cinema ha col·laborat a: -Actor de repartiment de la pel·lícula Dos a la carta, de Robert Bellsolà. Septembre 2013. -Actor protagonista de la pel·lícula Passi el que passi, de Robert Bellsolà. Febrer 2009.
La banda del Teflón Cascai Teatre & Marcel Tomàs Els Joglars
-Actor protagonista del curt metratge Insomni de Marc Clotet (2010)
i ocasionalment al Centre de Creació que Cascai Teatre té a Ullà (Baix Empordà).
En l’àmbit de la televisió ha col·laborat a: -Aída. Antena 3 (2011) -El Barco. Tele 5 (2011) -Los misterios de Laura. TV1 (2010) -Física o química. Antena 3 (2010) -Temps de silènci. TV3 (2000) -Laberint d’ombres. TV3 (1998) -Carballo. Tele 5 (1997) -L’última copa (Tennessi Williams), amb Antoni Xic (1995) -Figueretes de vidre (Tennessi Williams), amb Antoni Xic (1994)
Quant a la seva formació a cursat els següents estudis: -Curs interpretació per càmera amb Vicente Aranda, Gracia Querejeta i Miguel Angel de la Mata -Clown con Fhilip Gaulier, professor i director de l’escola Gaulier -Interpretació Erni Martin, professor de l’Actors Studio. -Interpretació Carlo Bosso, professor Comedia dell’Arte (Picolo Teatro de Milano) -Curs de doblatge (Montse Miralles) -Curs de doblatge (Ramón Puig) -Curs de doblatge (Maite Supèrbia, Rafael Ordoñez) -Curs per l’actor còmic amb John Bers -Curs de dicció castellana (el Timbal de Barcelona) -Tres anys d’estudis de teatre a l’escola El Galliner (Girona) -Curs de TV (Antoni Xic) -Curs d’interpretació amb Mourice Dorozier (França) -Curs per l’actor còmic amb Antonio Fava (Itàlia) -Cursos d’ acrobàcia, malabars, etc.
En l’àmbit de la publicitat a col·laborat a: -Spot publicitari de Progrup. -Spot publicitari per a cine. Cinebank. -Spot publicitari per a radio. Festival Teatre HTO Com a professor: -Imparteix classes de mim i humor gestual a l’escola de Teatre El Galliner de Girona, des del 1999. -Esporàdicament he fet cursos intensssius a Perpinyà dins la programació del Festival Les Estivales
Foto: Jordi Grasiot
011
La banda del Teflón Cascai Teatre & Marcel Tomàs Els Joglars
012
La banda del Teflón Cascai Teatre & Marcel Tomàs Els Joglars
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
013
Amb la col·laboració de: