Dossier de l’espectacle
Le sec et l’humide
Jonathan Littell-Guy Cassiers
Foto: Lynn Van Oustaeuen
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers Els Joglars
“Cassiers, un dels grans referents europeus de la creació escènica, presenta al festival el seu primer treball sobre l’obra de Jonathan Littell, autor de l’exitosa novel·la Les Benignes”.
02
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers Els Joglars
Fitxa De Jonathan Littell Direcció: Guy Cassiers Dramatúrgia: Erwin Jans Performance: Filip Jordens Ajudant de direcció: Camille de Bonhomme Veus: Johan Leysen So: Diederik de Cock Producció: Toneelhuis Coproducció: IRCAM - Institute de Recherche e Coordination Acoustique / Musique
Dades Dia i hora: Diumenge 18 d’octubre a les 18 h Lloc: El Canal Preus: 28 € Durada: 1 h
ESTRENA A L’ESTAT ESPANYOL
Espectacle en francès amb sobretítols en català Amb el suport de:
03
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers Els Joglars
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers
Foto: Lynn Van Der Speeten
Guy Cassiers és un dels grans referents europeus de la creació escènica. Indagador excepcional, els seus espectacles combinen tecnologia i literatura. Actualment treballa en un projecte sobre textos de Jonathan Littell (The Littell project), que inclou dos muntatges: aquesta performance basada en un assaig de Littell (Le sec et l’humide) sobre el llibre La campanya de Rússia del líder belga nazi Léon Degrelle, i, per al 2016 (amb la col·laboració de Temporada Alta), una peça sobre la novel·la Les Benignes. A Le sec et l’humide Cassiers experimenta tècniques de distorsió sonores i ens posa en la pell d’un historiador que va perdent el control del tema durant una conferència sobre Degrelle.
Dans cette première livraison de son projet The Littell project, Guy Cassiers nous rapproche des ombres fascistes d’un passé qu’il ne faut jamais oublier. Mélange de littérature et de technologie, son théâtre
Primera entrega de su proyecto The Littell project, Guy Cassiers nos aproxima a las sombras fascistas de un pasado que no hay que olvidar. Mezcla de literatura y tecnología, su teatro es tan perturbador como fascinante.
In the first part of The Littell project, Guy Cassiers takes us back to the fascist shades of a past that must not be forgotten. Fusing literature and technology, his theatre is as disturbing as it is fascinating.
04
La primera entrega de Cassiers sobre The Littell project. Una performance sobre el poder de la paraula est aussi troublant que fascinant.
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers Els Joglars
Sobre l’obra... Le sec et l’humide
Le sec et l’humide és el resultat de la recerca que Guy Cassiers està duent a terme per The killing ones, obra basada en la novel·la de Jonathan Littell que rep el mateix nom, i que s’estrenarà als escenaris el 2016. Mentre escrivia aquesta llarga novel·la que parla sobre la Segona Guerra Mundial des del sorprenent punt de visa del perpetrador, Littell també va escriure un assaig; Le sec et l’humide. D’acord amb Littell, aquest assaig “va néixer de la trobada entre les proposicions plantejades per un investigador alemany brillant i de ment oberta, Theweleit, i el llibre d’un feixista belga (Léon Degrelle) les metàfores i en general l’ús del llenguatge del qual ens obren la porta a l’estructura del seu pensament”. En aquest assaig, les representacions mentals i el llenguatge de Degrelle es posen a prova enfront la teoria de Theweleit sobre el feixisme i les categories “humit” i “sec”. Apareixen de cop una sèrie d’imatges que donen forma, interpreten i acoloreixen la realitat, tal i com ho veu Degrelle. En
05
Foto: Lynn Van Oijstaeijen
contrast amb el punt de vista creatiu, constructiu, ordenat, sec i endreçat dels alemanys i tots aquells inclinats cap aquí, Degrelle pinta imatges horribles del món inactiu, descurat, desordenat, enganxós, enfangat, fumejant i humit, en què es troben els russos (i al qual intenten arrossegar als seus oponents alemanys i dominar-los). A l’assaig, s’escolten dues veus: per un costat hi ha les extenses cites del llibre de Degrelle La campagne de Russie, i per l’altre s’analitza i es comenta el llibre. L’IRCAM (Institut de Recerca i Coordinació Acústica/ Musical) de França permet a Guy Cassiers dur a terme una recerca sobre el so i emprendre experiments vocals que creen transformacions fascinants entre l’historiador objectiu i l’objecte estudiat, Léon Degrelle.
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers Els Joglars
Sobre la companyia... Toneelhuis
El Toneelhuis és un dels tres teatres municipals de Flandes que té una companyia resident, i la companyia teatral flamenca més gran. Es va crear el 1998 després de la fusió de la Koninklijke Nederlandse Schouwburg (KNS) d’Anvers i la Blauwe Maandag Compagnie de Gant. Des de 2006 el director d’escena Guy Cassiers actua com a director artístic del Toneelhuis. Cassiers havia treballat com a director artístic del ro theater a Rotterdam des de 1999 fins a 2006, on va fer (entre d’altres coses) un cicle de quatre obres altament aclamat basat en la novel·la de Marcel Proust A la recerca del temps perdut (A la recherche du temps perdu). A Anvers, Cassiers decidí substituir el model clàssic del teatre municipal –és a dir una companyia fixa d’actors i un o més directors permanents- per un model nou. Cassiers ha convidat sis directors d’escena a ocupar amb ell la residència de la Toneelhuis. Són Olympique Dramatique, Bart Meuleman, Abke Haring, Benjamein Verdonck, FC Bergman and Mokhallad Rasem. Tot i que són joves, aquests directors d’escena, ja han recorregut un terreny artístic considerable. Junts són la cara del Toneelhuis multitalentós i versàtil.
Interior del teatre Toneelhuis a
Les aspiracions artístiques dels directors d’escena constitueixen el centre i el cor de la Toneelhuis. L’energia de la seva imaginació condueix el teatre. Hi ha artistes molt diferents y altament individualitzats i la 06
Toneelhuis està interessada per capitalitzar aquesta diversitat artística. El teatre, la dansa, el vídeo, la representació i la música tots seuen junts al voltant de la taula. Malgrat la diferència que pot haver entre aquests directors d’escena, el què tenen en comú és la manca d’importància que donen als codis convencionals del teatre. O, per dir-ho d’una manera més positiva, tots ells cerquen noves formes d’expressió i noves formes de comunicació teatral amb el públic. La Toneelhuis veu Anvers com al seu habitat artístic natural i està decidida a ser part de la seva vida cultural i de la seva cultura urbana. La Toneelhuis, a més de representar la feina dels artistes a la seva seu, viatja fora amb les seves produccions amb una freqüència que no pare de créixer.
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers Els Joglars
Sobre el llibre... Le sec et l’humide
Algunes precisions. Aquest text es va escriure el 2002, mentre feia recerques per a un altre llibre, ara ja publicat. Va néixer de la trobada entre les tesis d’un recercador alemany brillant i inabastable –Theweleit– i un text d’un feixista belga en què aquest, mitjançant el joc de les imatges i del llenguatge, deixa llegir l’estructura mateixa del seu pensament. El fet que escrivia en francès m’ha permès intentar una anàlisi més profunda d’algunes intuïcions; de dur a terme una verificació experimental d’una determinada teoria del feixisme, la proposada per Klaus Theweleit. Aquest, ho podrem veure, té la seva part de veritat, com la tenen les altres línies de pensament que he pogut explorar d’altra banda, avingudes, artigues, atzucacs, o brusques immersions en la foscor que aquesta teoria creua sense mai coincidir-hi. Car l’objecte és tal que sigui quin sigui el rigor amb què el delimites, sempre s’escapa per un altre costat; les seves profunditats, despullades, sempre seran també d’altres profunditats insospitades, i replegades sobre elles mateixes, a vegades, per for-
07
mar només una superfície llisa, apagada, banal, però sempre llesta per tornar a trencar-se sota els peus de qui s’hi aventura. Jonathan Littell
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers Els Joglars
Fidelitzant espectadors Teatre Internacional + Connexió Flandes L’escena internacional continua sent la principal aposta de Temporada Alta. Hi ha molts noms que tornem a trobar en la seva programació, però d’altres –com alguns joves creadors de la nova connexió Flandes– amplien la mirada sobre l’escena europea actual. William Kentridge ja va meravellar al Temporada Alta de 2008 amb la fantàstica escenificació d’Il ritorno d’Ulisses, l’òpera de Monteverdi. En l’edició d’enguany presenta Ubu i la comissió de la veritat, un dels seus espectacles fundacionals amb la Handspring Puppet Company, testimoni artístic compromès del desenllaç de l’apartheid sud-africà. També repeteix el lituà Oskaras Koršunovas, que dóna noves formes als clàssics però extraient- ne l’essència sense distraccions: quan encara tenim fresc el record de la seva versió de La gavina de Txèkhov de la passada edició del festival, Koršunovas presenta enguany Krapp’s last tape, una de les peces cabdals de Beckett. Un altre conegut del públic de Temporada Alta és Fabrice Murgia, que presenta Notre peur de n’être: analista de l’individu en la societat actual, les seves peces s’emparen en la tecnologia per presentar amb cruesa els dèficits humanitaris del desenvolupament. I, per la seva banda, Declan Donnellan presenta un altre clàssic: Mesura per mesura, de Shakespeare, amb els intèrprets del teatre Puixkin de Moscou,una de les peces més políticament incisives del dramaturg anglès. Thomas Ostermeier ha estat un dels directors d’escena més influents de les darreresdècades i això ens ha menat a patir, com a espectadors, més d’una pèssima imitació de la seva poètica. En aquesta edició, però, l’Ostermeier de debò presentarà la versió escènica d’una obra mestra fílmica, El matrimoni de Maria Braun de Rainer Werner Fassbinder, una d’aquelles manifestacions artístiques fonamentals per entendre fins a quin punt la cultura ha estat fonamental a Alemanya per assumir el seu terrible segle XX. Una vídua jove s’enfronta a la misèria de la postguerra alemanya, un panorama en què només pot oferir el seu sexe per sobreviure. Fassbinder va començar a explicar que l’esforç de guerra alemany no només es podia comptar amb baixes al front, i ara Ostermeier en fa una lectura teatral. Bon moment
08
per recordar el camí recorregut a una ciutadania alemanya i europea cada vegada més abocada a la insolidaritat. El gran mestre Peter Brook i la seva col·laboradora Marie-Hélène Estienne presenten The Valley of Astonishment, basat en un poema èpic del persa Farid Attar, La conferència dels ocells, una peça ambiciosa si hem de fer cas a les paraules de Brook: “Conduirem l’espectador per nous i desconeguts territoris a través de persones les vides dels quals són tan intenses que en qualsevol instant poden passar del paradís a l’infern tornar una altra vegada al paradís”. Com ja va fer fa molts anys a partir de la biografia de l’armeni Gueorgui Ivànovitx Gurdjieff (Meetings with Remarkable Men), Brook explora la natura humana i la seva capacitat de transcendència. Per altres vies, allò que precisament es va proposar Txèkhov: el gran actor anglès Michael Pennington ressegueix la vida del dramaturg rus en un tour de force interpretatiu en solitari (Anton Txèkhov) a la mesura del seu potencial escènic. Un programa ple, doncs, de noms coneguts que presenten, però, noves creacions. Una manera de fidelitzar l’espectador.
Connexió Flandes, per anar més enllà encara
Aquest any l’escena flamenca, present des de fa moltes edicions a Temporada Alta, pren cos en forma de cicle dins de la programació del festival, una línia d’espectacles anomenada Connexió Flandes. Dins d’aquest cicle es podran veure les quatre propostes que apuntem tot seguit. L’actor Josse De Pauw, company d’aventures artístiques de Guy Cassiers, presenta, amb el pianista i compositor Kris Defoort, An old Monk, joc de mots perquè la peça s’inspira en la música del llegendari músic de jazz Thelonius Monk. Un monjo vol recuperar la joventut perduda a través de la dansa. Balla, sense cap altre objectiu que moure’s seguint la música amb entusiasme i en solitari. Un enfrontament amb la vellesa
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers Els Joglars
una negació de la mort, que s’encara amb energia, malgrat la inutilitat de la batalla i la certesa de la derrota. La saviesa interpretativa de Josse De Pauw que vam poder gaudir a El cor de les tenebres, el muntatge de Cassiers a partir de l’obra de Conrad, es posa ara al servei d’un espectacle també de creació contemporània que reflexiona sobre el pas del temps i la seva petjada en l’individu. La música en directe de Defoort i la projecció d’un centenar d’imatges acompanyen les evolucions de De Pauw en un muntatge intens, molt ben acollit al Festival d’Avinyó de 2014.
An old Monk Foto: Kurt Van Der Elst
Cassiers també torna a Temporada Alta d’enguany amb un nou espectacle: Le sec et l’humide, un muntatge sobre textos del novel·lista nord-americà d’expressió francesa Jonathan Littell, que fa deu anys va sorprendre el món literari amb la seva novel·la Les Benignes, guanyadora del Premi Goncourt 2006. El sec i l’humit (publicat en català per Quaderns crema) és un assaig a partir del relat del líder belga nazi Léon Degrelle sobre la campanya de Rússia. El muntatge compta també amb el bagatge d’una recerca sonora a l’Ircam de París i combina sons, projeccions i els comentaris d’un historiador sobre les tesis més abjectes del nazi belga. Cassiers s’ha sentit atret per l’univers literari de Littell; de fet, aquest muntatge s’emmarca en un projecte ambiciós sobre l’autor nord-americà, The Littell Project, que tindrà continuïtat amb una peça sobre Les Benignes. En un sentit molt diferent, però sense sortir de la creació contemporània, al Centre Cultural la Mercè es podrà veure Perhaps all the Dragons, una instal·lació de Berlin (Bart Baele i Yves Degryse) que disposa unes pantalles sobre una taula en forma de cercle, espectacle portàtil en què s’expli-
09
quen anècdotes de vida bastant inversemblants i aparentment desconnectades entre si, però unides per la teoria dels sis graus de separació. Completa el cicle d’espectacles flamencs l’espectacle UnDosTresUnDos, d’Albert Quesada, català establert a Brusel·les. Una mirada més aprofundida, doncs, sobre l’escena flamenca d’avui per a tots aquells espectadors que volen anar més lluny encara. Eduard Molner Suplement especial Temporada Alta 2015 publicat a La Vanguardia el 19 de setembre
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers Els Joglars
La premsa n’ha dit... Le sec et l’humide
Foto: Lynn Van Oustaeuen
Estigues dret, “recte com una I”. Una veu aspra a la gravadora utilitza paraules ampul·loses per atiar l’avançament del Front Est. És la veu de Johan Leysen. L’actor ha escoltat atentament les entrevistes televisives amb Maurice De Wilde gravades per Léon Degrelle als anys 80, a l’època que el col·laborador més famós de Bèlgica estava exiliat a Espanya. El to agitat, la retòrica: Leysen els imita amb ímpetu.
però es posa a prova contra les teories de Klaus Theweleit. D’acord amb el sociòleg alemany que es basa en exemples de diaris i memòries de guerra, la personalitat feixista es basa en un trastorn mental. Littell usa la mateixa tècnica pel seu estudi de cas en què encaixa Degrelle.
A més a més, l’obra segueix l’estudi de Jonathan Littell Le sec et l’humide (El sec i l’humit) en què Littell examina l’ús del llenguatge en l’informe de la guerra de Degrelle, La campagne de Russie (La campanya de Rússia). Littell el va concebre com un projecte complementari a The kindly ones, l’explosiu èxit de vendes que va escriure el 2006 en què dóna la visió de la Segona Guerra Mundial i la persecució dels jueus des de la perspectiva del perpetrador.
Le sec et l’humide comença com una lectura extremadament seca, amb Filip Jordens com a l’historiador darrere del faristol.
Degrelle serveix vagament com a font d’inspiració,
010
Mar de fons
Jordens analitza amb entusiasme l’ambigüitat en l’elecció de les paraules i el simbolisme del feixista. D’acord amb la interpretació psicoanalítica li manca un verdader “jo”, i ho compensa amb un escut de llenguatge. El fort, el fàl·lic, l’inflexible: amb aquest vestit d’armadura el feixista s’aixeca contra la dona, el feble, l’humit i tot allò que és fluid. Així com també contra
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers Els Joglars
la dona, el feble, l’humit i tot allò que és fluid. Així com també contra el mar de fons vermell de Bolxevics, com en el cas de Degrelle. El membre de la Waffen-SS i líder de la legió Walloon no va ser tant especial amb els fets. Es va aferrar a la seva identitat augmentant-la amb imatges de l’empantanegament caucàsic replet d’enemics horribles. Tenia l’enfrontament del pur amb el tèrbol, de l’amorf amb la manera ordenada amb què les forces alemanyes es posaven a treballar.
per Bart Meuleman, ja està llesta. S’estructura al voltant de tres escenaris on es desenvolupa la història: Kiev, Stalingrad i Berlin. Cassiers diu que no vol una explicació dels fets convencional, tampoc vol horror. “L’aspecte més horripilant de De welwillenden no és la descripció de les tombes massives, sinó les discussions sobre l’extermini. S’imposa des de d’alt de tot, però com enfrontes una cosa així a la pràctica? De tant banal que és l’execució pràctica, és gairebé surrealista”.
L’historiador amb qui el director Guy Cassiers ha parlat fa servir exemples sorprenents. El blanc i el negre es distingeixen clarament, però gradualment el gris va entrant de puntetes. L’investigador està tant absort en el tema que s’hi fusiona. Cites i comentaris, el llenguatge del feixista i el de l’investigador es converteixen en una dansa de veus. Les fotografies històriques també desapareixen de la pantalla. En primer pla veiem com l’adornada explicació de Degrelle de la seva trobada amb Hitler, literalment es fa càrrec de la veu del pensador crític. Una acusació flueix cap a un discurs.
Geert van der Speeten De Standaard 02/07/2015
Untermensch El so ens apropa la història, o això pensa en Guy Cassiers. Per a Le sec et l’humide va acampar a l’IRCAM (Institut de Recerca i Coordinació Acústica/ Musical) a París, i es va submergir en la recerca sobre el so i experiments amb el Voice Follower. El poder i el llenguatge han estat els temes preferits en els espectacles que Cassiers ha muntat amb Toneelhuis. Com diu ell mateix, el llenguatge és emprat normalment per desprendre a les persones de la seva dignitat. “Si deshumanitzes el mal, és més fàcil de combatre. Fixa’t en com els nazis van etiquetar els jueus com a untermenschen (subhumans)”. Aquesta estratègia és una pràctica cautelosa. La confusió de veus a Le sec et l’humide ens apropa al punt de partida de De weleillenden, per exemple; en circumstancies similars tots podríem ser el perpetrador. És per això, que hi ha un feixista en tots nosaltres. Le sec et l’humide es va planejar com una prova, un exercici. Però Cassier ho va convertir en una obra
011
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers Els Joglars
Guy Cassiers director
Guy Cassiers (1960) pertany al cenacle dels principals pioners de teatre europeus. El seu llenguatge teatral singular, que uneix la tecnologia visual amb la passió per la literatura, és molt apreciat tant dins del seu propi país com a l’estranger. Els darrers anys, Guy Cassiers s’ha concentrat, en el seu Triptiek van de macht (Tríptic del poder) (Mefisto for ever, Wolfskers i Atropa: De wraak van de vrede) (Atropa: La venjança de la pau), en les relacions complexes entre l’art, la política i el poder. Ha seguit desenvolupant aquest tema amb un nou tríptic al voltant de De man zonder eigenschappen (L’home sense atributs), la gran novel·la de Robert Musil. Aspectes visuals a banda, la música juga un paper cada cop més important en els espectacles de Cassiers, tal com demostren indiscutiblement les dues creacions d’òperes que va presentar el 2009: House of the Sleeping Beauties (Les belles dorments) (amb música de KrisDefoort) i Adam in Ballingschap (Adam a l’exili) (música de Rob Zuidam). I no és pas per casualitat que ha dut a escena L’Anell de Wagner,
012
Foto: Frieke Janssens
de moment a Berlín i a Milà. L’interès creixent de Guy Cassiers per la història política europea es manifesta també en projectes com Bloed & rozen. Het lied van Jeanne en Gilles (Sang i roses. El cant de Jeanne i Gilles), que tracta del poder i les manipulacions de l’església, i Duister hart (El Cor de les Tenebres, basat en Heart of Darkness de Joseph Conrad) que se situa en el passat colonial. Amb muntatges com SWCHWRM, Guy Cassiers s’atreveix a donar un toc més lleuger a les seves obres, que retrobem també a Middenin de nacht (Al bell mig de la nit), una coproducció de Toneelhuis que va estrenar-se el gener de 2012. L’any 2013 el director belga va estrenar Orlando, obra que presentà al Temporada Alta i actualment treballa en un projecte sobre textos de Jonathan Littell (The Littell project), que inclou dos muntatges: Le sec et l’humide, i, per al 2016 (amb la col·laboracióde Temporada Alta), una peça sobre la novel·la Les Benignes. Actualment és el director artístic del teatre Toneelhuis i de la seva companyia.
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers Els Joglars
Jonathan Littell escriptor
Nova York, 1967. Jonathan Littell és un escriptor estatunidenc que escriu en francès, la seva segona llengua, i viu a Barcelona. La seva família prové de l’emigració jueva de l’Europa de l’Est, fet que es plasma en la seva obra més coneguda, Les Bienveillantes (Les Benignes). Novel·la guanyadora, entre altres guardons, del Premi Goncourt de 2006 o el Grand prix du roman de l’Académie française i centre d’una polèmica pel punt de vista del narrador, un oficial del nazisme. Littell va estudiar a la Universitat de Yale i després dels estudis universitaris entrà a treballar en diverses ONG. Fins l’any 2001 va ser membre actiu d’Acció contra la Fam amb la que va dur a terme accions humanitàries a Bosnia-Herzegovina, Txetxènia, Afganistàn, el Congo... Però a patir del 2001 ja va decidir dedicar-se de ple a escriure la seva primera novel·la Les Benignes. Anteriorment havia escrit Bad Voltage, l’any 1989, que va aparèixer publicada a l’editorial Signet Books. L’escriptor des de l’èxit de Les Benignes ha escrit Estudis, El sec i l’humit, Txetxènia, any III i també ha traduït obres
013
del Marquès de Sade, Maurice Blanchot, Pascal Quignard i Jean Genet a la llengua anglesa. Text extret de la Viquipèdia
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers Els Joglars
Filip Jordens actor
Filip Jordens (1975) studied Cabaret at the Studio Herman Teirlinck in Antwerp. Since graduating in 2000, he has successfully toured his Hommage à Brel in Belgium, France, the Netherlands and Germany. 2004 saw the première of Goddam! A Tribute to Dr. Nina Simone. At the invitation of the Netherlands Philharmonic Chamber Orchestra (Amsterdam), in 2009 he appeared in Le Carnaval des Animaux / Babar, a music theatre show which Jordens made theatre-ready. During the 200910 season he and Björn Schmeltzer of Graindelavoix created the show / concert Muntagna Nera. Filip Jordens is an artistic core member of Bad Van Marie. With that company he made Buxus (2002), Vasio-Levsky (2005), Win een Auto (2006) – nominated for the Theatre Festival Flanders and Netherlands - Rusthuis (2007), AC Ransart (2008) and TRUST (2013). As an actor he had a role in Marius-La Trilogie by De Onderneming, which toured extensively in Belgium and France from 2002 to 2011. Appearances in other
014
shows include Laat die fransen maar filmen (2000), Zusje Harmonica by Rieks Swarte (2000), Richard III (2002) and Andromache (2003) by Paul Peyskens, Black Wrap with Theater Stap (2008), Nina Nina by Dimitri Leue and Benjamin Boutreur(2009), Benjamin en de Wonderkussens by Speeltheater Holland (2011), and Romeo and Juliet: het concert by the Matzer theatre company. With the youth theatre company Luxemburg he appeared in De kindereter (2008), Anton kan toveren (2009), Sjep en Flipke (2011), Mevrouw Ja en Meneer Nee (2012) and De Sjeik is Rijk (2013). In 2015 Filip Jordens is playing the role of Iago in Mokhallad Rasem’s Othello for Toneelhuis in Antwerp. He has also appeared in the feature films Lijmen/het Been by Robbe De Hert and in De Laatste Zomer by Joost Wynant as well as in a series of short films. Filip Jordens teaches Acting at the Royal Conservatoire in Antwerp. In 2014 he also taught Performance at Art Forum vzw in Leuven.
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers Els Joglars
015
Le sec et l’humide Jonathan Littell - Guy Cassiers Els Joglars
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
016