1
MARC RECHA UN DIA PERFECTE PER VOLAR DIÀLEGS -VEU OFF ROC: El meu pare, quan ve a buscar-me a l’escola a Barcelona, de tornada a casa pugem a una muntanya i fem volar un estel. És un estel que el pare ha fet per mi. Un estel de color groc, amb uns ulls rodons negres. -ROC: Papa... -ROC: Papa? -ROC: On estaves? -SERGI: Estava buscant cobertura. -ROC: A on? -SERGI: Aqui, al costat, volia trucar i no... Com hi ha tant de vent... -ROC: No hi ha cobertura...? -SERGI: No. -ROC: Per què no? -SERGI: Perquè fa massa vent. -ROC: Quan bufa el vent no hi ha cobertura? -SERGI: No. -SERGI: Quan hi ha massa vent no hi ha cobertura. Hi ja està. Ho entents? -ROC: A casa la mama quan bufa el vent hi ha cobertura. -SERGI: Perquè la mama està a Barcelona i a Barcelona hi ha deu mil antenes i hi ha cobertura per tot arreu... -SERGI: On són les antenes? -ROC: Als terrats! -SERGI: Als terrats... -SERGI: I aquí? Veus antenes? -ROC: Si. -SERGI: A si? On són? -SERGI: Fluixet, mira... -ROC: Mira ja s’ha m’ha enganxat... Ja s’ha ben liat... -ROC: El gegant ha amagat les antenes. -SERGI: Al gegant no li agraden les antenes. -ROC: Per què no? -SERGI: Perquè quan fa volar el seu estel màgic s’hi enganxen els fils... -ROC: Tu parles amb el gegant? -ROC: Gegant...? -SERGI: Què? -ROC: No, li dic al gegant. -ROC: Gegant? -SERGI: Què vols, poca-solta? -ROC: Gegant, es que hi ha moltes antenes i les antenes fan cobertura... -SERGI: No m’agraden les antenes. No m’agraden... Les he près totes! -ROC: I aqui els hi has donat? -SERGI: Les van pendre aquells maleïts peixos! Els peixos les van pendre i va fer unes cases amb les antenes i ara no les volen tornar. uuuiiii, tinc gana, tinc gana! -ROC: Pues, torna-les! -SERGI: Mmmmmm...
2
-ROC: Digue’s als peixos que volem trucar. -SERGI: Doncs me’n vaig cap allà, als peixos, a pendre’ls-hi les antenes! Au, adéu! Fiuuuu!!! -SERGI: Ha marxat. -SERGI: Va, ajuda’m a... Agafa, agafa l’estel, agafa l’estel, que anirem a fer volar. -ROC: Aqui anirà de meravella. -SERGI: Agafa, agafa, agafa’l amb les dues mans, agafa’l amb les dues mans...! -ROC: No així... -SERGI: Espera’t un moment, agafa’l amb les dues mans! -ROC: Una mica més, una mica més, una mica més, una mica més... -SERGI: Aixeca’l, aixeca’l. -ROC: ...una mica més..., una mica més, una mica més..., una mica..., més, més... Més fil? -ROC: Va, ja. Quan jo digui ja el tiro, eh? El deixo anar... Un, dos, tres i ja! -SERGI: Aviam, aixeca’l. -ROC: Tira, tira... -SERGI: Aixeca’l, aixeca’l..., aixeca’l. -SERGI: Vine, vine. Vine. Agafa’l. -ROC: Més amunt? -SERGI: Ai, aixís..., hem d’anar estirant, hem d’anar estirant... -VEU OFF ROC: El pare fa anys que m’explica un conte que s’inventa cada matí quan m’acompanya amb el cotxe a l’escola. És un conte de mils d’episodis on hi ha un gegant que sempre te gana. El pare fa les veus de tots els personatges i jo, assegut a la cadireta del seient del darrera, l’escolto i parlo amb ells. -ROC: Tinc pipi. -SERGI: Pixa... -SERGI: Tens algun problema? -SERGI: Què noi...? -SERGI: Quin problema tens? -ROC: Això, de treure’m el botó. -SERGI: Això... Ara. -SERGI: Vigila que no et vingui el vent de cara, eh? -ROC: Ja està. -SERGI: ...Que et pixaràs a sobre. -ROC: Què vols dir? -SERGI: Estàs ja? -ROC: Si. -SERGI: Te, espera’t, que et poso això, que el botó aquest costa molt. -SERGI: Au, vinga. -ROC: Sergi...? -SERGI: Què? -ROC: Per què no anem per aquell camí? -SERGI: Ara? -SERGI: Per a què fer? -ROC: Per anar a buscar els porquets. -SERGI: Què no volies fer volar l’estel? -ROC: No. -SERGI: A no? -ROC: Que s’ha trencat. -SERGI: No, no, trencat no s’ha trencat. Només s’ha embolicat, en aquestes bardisses, i l’hem de treure d’aqui i ja està. -ROC: Ja, però anem a buscar els porquets?
3
-SERGI: No sé..., no sé si li agradarà gaire al gegant, eh? -ROC: No, perquè no està. -SERGI: No hi és... Si que hi és, si. Això et sembla a tu. El gegant sempre hi és, el gegant ho veu tot. -ROC: Veu el planeta Saturn? -SERGI: Què fots conya? I tant! -ROC: Hem d’ajudar als porquets, perquè si no el gegant se’ls menjarà. -SERGI: Ja, però, i, com vols..., què vols que fem amb els senglars? -ROC: Pues... Aaaa... portar-los al cotxe. -SERGI: Al cotxe? -SERGI: No hi caben al cotxe. No es deixen agafar... I a més, si trobem una femella amb porquets petits, és perillós. -ROC: Per què? -SERGI: Perquè..., perquè poden mossegar... -ROC: Perquè són molt forts. -SERGI: Mooolt forts! -ROC: Molt. -SERGI: Molt! -ROC: Te’n recordes d’aquell porc senglar quan anavem amb el cotxe? -SERGI: Si, si. Casi xoquem, eh? -ROC: I si xoca un cotxe amb el porc senglar, què passa? -SERGI: Doncs que..., segurament el senglar es mor, i el cotxe s’abonyega. -ROC: I ens fariem mal? -SERGI: Depent, depent, si vas a poc a poc no. Depent de la velocitat. -ROC: Sergi, i els porquets que mengen? -SERGI: Els porquets mengen..., de tot. El que més els hi agraden són els tubercles. -ROC: A si...? -SERGI: Mmmm... -ROC:Busquen arrels? -SERGI: Si, busquen arrels..., tubercles, si... Cucs..., tot el que poden. Com aquelles..., com aquelles pedres que hem vist abans que estaven aixecades..., eh? Fan forats. -ROC: Sergi, per què els senglars viuen al bosc? -SERGI: Perquè estant més tranquils. No els hi agrada el soroll. -ROC: I les motos que hem vist abans? -SERGI: No, les motos tampoc els hi agraden. I les que hem vist abans... -ROC: Li faran una multa. -SERGI: Si, senyor! -ROC: Tindran que pagar molts diners... -SERGI: Clar, perquè no anaven pel camí, no? -ROC: Si... -SERGI: Anaven, per on anaven? -ROC: Per, per..., per fora de la carretera. -SERGI: Ah, això no és pot fer. Està prohibit. -SERGI: Vinga, fer volar l’estel... Si ve el gegant no podrem. -VEU OFF ROC: Vivim en un poble aprop de la costa, i ens banyem en una cala que no hi ha ningú. Per arribar hem de travessar una pineda i baixar per un barranc al costat de les vies del tren. És una cala gran, plena de còdols enormes i uns corbs marins negres que viuen als penya segats. Si fa temporal, la sorra de la cala desapareix. El pare diu que al fons del mar hi ha unes vies d’aigua dolça que brollen de l’interior de les muntanyes i que el contacte de l’aigua dolça amb la salada fa que aquesta es torni d’un color lletós. A mi m’agrada.
4
-SERGI: Mira quin foradot. -ROC: Quantes arrels. -SERGI: Ah, és el que busquen... Arrels, pots comptar, a lo millor han sentit l’olor d’un..., d’un cuc. O d’alguna cosa... -ROC: D’una paparra. -SERGI: Una paparra... Mira, mira, aqui han començat a gratar, gratant, gratant, gratant, gratant..., això ho fan amb el morro, eh? Tenen un morro molt fort, eh, els senglars. Tenen un morro tant fort, mira... -ROC: Però... -SERGI: Què dius? Posen un morro aqui sota i aixequen així, fan així amb el cap... -ROC: Amb aquesta pedra? -SERGI: Eh? Si, si... -ROC: Alsa... -SERGI: Si. -ROC: No es fan mal? -SERGI: No, tenen un morro fet expressament, sembla, per aixecar pedres... -ROC: Sembla..., sembla com una motoserra. -SERGI: Mmmm... És una maquinota, si que és una maquinota un porc senglar. I apreten cap aqui, fan forat, fan forat... I ho aixequen. Veus? Aquesta pedra, mira, es grossa... Nosaltres no la podem ni bellugar. Bé, ells tampoc l’han bellugat, eh? -ROC: Perquè han de fer un forat molt fons. -SERGI: Mmmm... Veus? Has vist o no? Aqui van començar a gratar..., amb el nas. Així. Fent així... Van fent així, van fent així amb el cap, van fent així amb el cap..., i el fiquen cap endins. Mira quin foradot, eh? I a més, mira, si el morro és així de gros..., si això és el morro..., imagina’t el senglar gros, eh? -ROC: És tot això, eh? -SERGI: Si. Han anat posant el morro fins aqui dins... Imagina’t tot això. Això és el morro. Així de gros. És un senglarot gros, eh? -ROC: Si fiques la mà potser..., fiques la mà i et ve un cuc per el damunt. -SERGI: Pots comptar... Cucs, això, una arrel... Això que deies tu... Això també pot ser... Veus allà al fons? Una arrel... -ROC: Aqui hi ha una arrel... Ho ha enfonsat i tot. Ho ha enfonsat tot... No queda ni una arrel! -SERGI: Se les han cruspit! -SERGI: Què està humit el final? No. -ROC: No, encara no. -SERGI: Està sec? -ROC: Això si. Fica la mà. -SERGI: Això es perquè ja fa uns quans dies d’això. Ja estava... La terra està secota, si que està secot, si. -ROC: A més, aqui, a sota, hi ha pedra. -SERGI: Si, de totes maneres... Això... Per això es diu massís, eh? El Massís del Garraf es diu perquè és una massa enorme de..., de pedra..., calcària. És massís, cosa què està atapeït! Ple! Dens! -SERGI: Ah, si? -ROC: Fes-ho. -ROC: És veritat que se’t obre. -ROC: Que és veritat, eh? Tens com línies. -ROC: Què hi ha algú? -SERGI: No, no hi ha ningú. -SERGI: Ui, qui ha dit això? -ROC: Hola? -SERGI: No, no hi ha ningú. -ROC: Hola...?
5
-SERGI: Op! -ROC: Aqui? -SERGI: Cap allà? -ROC: Si. -SERGI: Vinga. -ROC: Alsa, mira, un paracaigudes! -SERGI: Un paracaigudes? A on? -ROC: Allà! -SERGI: Ah, si! -ROC: S’ha tirat? -SERGI: Un paracaigudes és allò? Sembla un globus... -SERGI: Què és allò? Què és un estel? -ROC: Ostres, un estel no pot anar tant amunt. Què és? -SERGI: Has vist que és enganxifós? -ROC: Per què? -SERGI: Clar, pues per atrapar els mosquits i les d’això que passen. -ROC: A veure, toca’l. -SERGI: No. Perquè... Llavors això està fet per això. Això és la seva trampa. Així és queden enganxats. És com enganxifós. -ROC: A mi no se’m queda. -SERGI: Eh? -ROC: A mi no se’m queda perquè així..., és clar. -ROC: A veure, toca’l tu. -SERGI: Mira, mira aqui. Mira, veus? Només toques una mica i... Mira, mira, mira... -ROC: “Paing”... Has vist, es com una guitarra. -SERGI: Ah, es queda com enganxat. -SERGI: Espera, no... No li trenquem, però, tota la barraca, pobre. -SERGI: Res... No et faig res... No et faig res... Que no... No et faig res. Mira cap allà. Mira cap allà! Un moment, mira cap allà! -ROC: T’has d’afaitar, eh? T’has d’afaitar per aqui. -ROC: No me’n recordo... -SERGI: Una què? Una oreneta, vols dir? No... -ROC: Si, una oreneta. -SERGI: S’hi assembla molt, però no. És... -ROC: Ah, és clar, les orenetes tenen això blanc. -SERGI: Això és un falsiot... Mira, mira, mira... Mira, les ales les tenen molt, molt, molt llargues, molt desproporcionades. Mira, mira quina ala. -ROC: ... -SERGI: No es poden posar a volar. -SERGI: Quan estan a terra, no es poden aixecar. -ROC: Sents? -SERGI: Això deu ser el cor, no? -ROC: Ens l’endurem a casa. -SERGI: Bé, a casa no hi viurà. L’has, l’hem de deixar lliure. -SERGI: Es que aquest igual ha vingut amb... Igual aquest volant, volant, s’ha enganxat amb els pantalons voladors del gegant... I el gegant, a l’arribar aqui, aqui a les butxaques, ha fet així i s’ha trobat un falsiot a les butxaques, eh? -ROC: Està tranquil. Encara... Ah, ah... Aixís... -SERGI: Pobret. -ROC: No sé que li han fet. -ROC: Com obri la boca... -SERGI: A veure si et menjarà el nas, eh?
6
-SERGI: Mira, tu. Doncs, què fem? Hem d’anar... Haurem d’anar allà... Haurem de buscar un lloc una mica alt i llençar-lo. -SERGI: Quan estan a terra no es poden aixecar. ROC: Per què? -SERGI: Perquè no, perquè les ales els hi fan així, els hi toquen a terra... -ROC: Per què no m’espliques el conte del gegant? -SERGI: El conte del gegant? -ROC: Si. -SERGI: Aquell dematí, el gegant, s’havia llevat molt dora, molt dora, molt dora, i havia exclamat com cada matí: “Ooooh, quina gana que tinc! Tinc molta gana! Em menjaria uns bous o... Uns porquets! Em menjaré uns porquets, em menjaré uns porquets...” Va agafar, i se li va acudir..., marxar cap a la platja. Es va posar els seus pantalons voladors, va agafar el paraïgues màgic i, fuuuuuuu, va sortir volant per la finestra. “Cap a la platjaaaa...” Hi anava per damunt del bosc miran si veia els porquets, i anava dient: “Ai, porquets, on sou, on us amagueu? On us amagueu? Quina gana que tinc! Quina gana!” Mentrestant, en una altra banda, el conill blanc de les orelles vermelles, havia sortit amb el seu cistell de vímet a buscar unes herbetes. A buscar una mica de romaní, farigola, una mica d’espígol, i, caminant, caminant, caminant, camina que caminaràs, atravessava el bosc dels Uhin Uhan Uhé, que són uns arbres centenàris, que vigilen que ningú faci mal al bosc, i que no parlen català, parlen Uhin Uhan Uhé... I llavors, el conill blanc de les orelles vermelles, va arribar allà on hi havia el bolet màgic... Perquè roncava... Si o no? -Roc: Si... -SERGI: Com roncava el bolet màgic? -ROC: Com tu. -SERGI: Com jo. -SERGI: I es va acostar i va dir: “Bolet màgic, bolet màgic, desperta’t!” Va dir el conill de les orelles, blanc, de les orelles vermelles. “Desperta’t, desperta’t, que farem un berenar, farem un berenar...” Mentrestant..., mentrestant..., a la platja, el gegant havia arribat a la platja, i com que tenia molta gana... “Oi, quina gana que tinc!” Allà es va acostar a unes roques i va..., tots els crancs peluts es van amagar a tots els forats, perquè al, al gegant, li agradaven molt els crancs aquests peluts i se’ls menjava així, i éren petitets, feien: “crec, crec...” I se’ls menjava com sí fossin pipes: “Cac, cac, cac, cac...” Es menjava els crancs... I tots els crancs, se n’anaven. Estaven tots amagats. I, és clar, el paio tenia ganes de banyar-se, ganes de banyar-se, i... Es va posar dins de l’aigua, però clar, al ser tant grant... Es va treure primer els pantalons voladors, va clavar el paraïgues màgic allà a la sorra, i és va posar dins de l’aigua i, és clar, ell anava entrant a dins del mar, anava entrant, però era tant gegant, que l’aigua li arribava sempre pels genolls... I, ai, quina ràbia... “Quina ràbia, no em puc banyar del tot!” No es volia..., mai es podia acabar de banyar del tot. Sempre li arribava l’aigua només fins els genolls. -ROC: I si va al fons, al fons, al fons, al fons, al fons, al fons, al fons, al fons, al fons, al fons, al fons, al fons de tot? -SERGI: Home, tant..., tant al fons, podé si, però, pensa que ell continua sent gegant, i llavors, eh... Te coses bones i coses dolentes. I lo dolent que té, es que, a lo millor, potser li arribava en vés fins el genoll, era tant al fons tant al fons, a lo millor li arribava fins la panxa. Però no acabava de... -ROC: I si es capbussa? -SERGI: També... Si es capbussa, a d’anar al tanto de no donar-se un cop de cap amb un continent. -ROC: Clar... -SERGI: Mmmm... -ROC: Per què no li dius? -SERGI: Clar... Vigila, vigila, gegant... Vigila, no et capbussis de cap, què sinó les cervicals, veuràs..., si, si piques amb..., amb un continent. -ROC: Amb ulleres? -SERGI: Eh? -ROC: Amb ulleres?
7
-SERGI: Quines ulleres? -ROC: Amb les ulleres del gegant del mar... -SERGI: Amb unes ulleres? -ROC: Si. -SERGI: I va treure unes ulleres que se les havia fet ell amb uns troços de vidres i de plàstics, i que havia trobat, i unes..., i antenes torçades, i s’havia fet unes ulleres per anar dins a buscar musclos gegants..., a dins del mar. I... -ROC: Com si fós el seu hort. -SERGI: Com si fós el seu hort... Mmmmm... I llavors, el conill blanc de les orelles vermelles, quan passava pel bosc dels Uhin Uhan Uhé, els Uhin Uhan Uhé li van dir: “Aaah, uuuh, iiih, uuuhh, aaah, uuuh, iiih, aaah, eeeh!” Que vol dir... -ROC: Vaig a... -SERGI: El gegant ha passat per aqui i està buscant els porquets! -ROC: Què dius? -SERGI: Com què no? -ROC: Uhin Uhan Uhé... -SERGI: Què dius ara...! Què dius ara! Què dius ara...! Deia el conill blanc de les orelles vermelles. -ROC: Que no l’ha anat a buscar..., els porquets! Li ha picat l’aranya verinosa... -SERGI: Encara, no! Primer ha d’anar, ha danar..., com que tenia gana el gegant, va..., a dins de l’aigua, va començar a veure unes taques blanques..., per allà a tot arreu... Que eren... -ROC: Que eren meduses! -SERGI: Meduses..., que a Menorca es diuen... -ROC: Borns. -SERGI: Borns... -SERGI: I va agafar, va obrir el paraïgues màgic i a dins del paraïgues màgic, van aparèixer llonganisses, sobrassades, fuets i bisbes, i també... Un salabre. Un salabre. -ROC: Un salabre. Un salabre que és com això! -SERGI: Un salabre inmens. Que, de fet, en vés d’un salabre o salabret, era tant gros que de fet era un... -ROC: Salabrot. -SERGI: Si, senyor! I amb el salabrot, el gegant, va començar a agafar meduses, agafar meduses, i amb cinc minuts, tenia una muntanya de meduses allà a la platja. Va agafar una olla que tenia el paio per allà amagat entre les roques, va fer un foc, i va posar les meduses dins, i va dir: Aqui falta una cosa! -ROC: L’aigua del riu. -SERGI: “Aqui falta l’aigua! Necessitem aigua dolça! -ROC: L’aigua del riu, gegant. -SERGI: L’aigua del riu? D’on? De quin riu? -ROC: Pues, dels Uhin Uhan Uhé. No te’n recordes? -SERGI: “Ah, és veritat. El riu que passa pel bosc dels Uhin Uhan Uhé. Té raó” I llavors, el gegant, va agafar..., i... Shuuuuu!!! Se’n va anar volant una altra vegada, i cap al riu, cap al riu..., i això. Mentre quan va passar volar per damunt del bosc, el conill blanc de les orelles vermelles, va sentir un soroll, es va espantar i es va posar dins d’un cau! -ROC: De l’aranya verinosa. -SERGI: Que estava en una mena d’hort. Que era un hort on hi havia uns tomàquets... -ROC: Que eren del gegant. -SERGI: Que eren del gegant. Els tomàquets, el tomàquets... -ROC: Grans. -SERGI: Grans. Com a bous. Eren, eren tomàquets màgics també... -ROC: Com a bous. -SERGI: Com a bous màgics. Com a bous màgics. I que, és clar, el gegant, imagina’t, per fer-se una amanida, doncs, amb dos d’aquells tomàquets, pues, se la feia... Se la podia fer. I el conill es va
8
amagar dins d’aquest cau, que és el cau que com tu has dit, era el cau on hi havia, l’aranya verinosa. L’aranya verinosa que, té un... -ROC: Els vuit ulls. -SERGI: Té vuit ulls! Vuit ulls te, si senyor. I què fa tot el rato l’aranya verinosa, què fa? -ROC: Sssssss... -SERGI: Ssssss... “Vull picar, vull picar... Vull...” Vol picar, està tot el dia igual, és una mania que té, és una personalitat seva. -ROC: ... -SERGI: I tot el rato vol picar, perquè es vol menjar algú. -ROC: Vull picar algú. -SERGI: “Vull picar algú..., vull picar algú perquè tinc molta gana, vull picar algú. Ssssss. Vull picar, vull picar, què tinc gana, et picaré...” Llavors el conillet va dir: “Ah, ah” Va pensar: ara treuré les pedres lluminoses..., i això ho arreglaré de seguida. I va posar la mà dins el sarró... -ROC: I tenia un forat. -SERGI: Si, senyor! El forat... El sarró tenia un forat i les pedres lluminoses s’havien perdut pel camí i no hi havia pols màgica i no hi havia res. I llavors, el conillet, de cop i volta, estava allà dins d’aquella cabitat fosca, humida, enganxifosa, plena de teranyines, i l’aranya s’anava acostant, s’anava acostant, s’anava acostant, s’anava acostant..., i el conillet estava, estava..., atrapat! Llavors, l’aranya verinosa... Nyec! Mike! Es va acostar així, molt a poc a poc, molt a poc a poc... Zaiaiai! Nyec! El va picar a l’esquena. Xac! Ai! Ai! El va picar a l’esquena... El va picar a l’esquena..., i el conill: “Ooooh!” El conill. Mica en mica va notar que el verí anava entrant dins del seu cos i s’anava adormint, i es quedava com, com, com, com inmòbil, es va quedar paralitzat completament allà terra. I, l’aranya... Ssssss... Es va acostar, llavors li va llençar el fil, el va fer girar com un pollastre a l’ast, i el va embolicar i va fer un capoll blanc, i el va deixar allà... Hahahahaha! -ROC: Gegant, gegant, el conill ha picat al co... Ai! -SERGI: Hahahahaha!!! El conill ha picat a l’aranya! El conill amb les seves punxes. No? I l’aranya de les orelles vermelles, ai no! Les... Hahahahaha! No, que... Hahahahaha! Digue’s, digue’s, diga-li amb el gegant, diga-li. Diga-li. -Roc: Gegant! Ha picat l’aranya verinosa al conill blanc de les orelles vermelles! -SERGI: I el gegant: “Va, a mi aquest conill..., el conill de la punyeta. El conill de la punyeta, a mi aquest conill de la punyeta, m’és igual a mi”. No digue’s, no, home no, no, no, no, ves-lo, ves-lo a ajudar. -ROC: Ves-lo a ajudar, que si no, que si no, mai més podrem explicar el conte. -SERGI: Doncs me ne’n vaig..., me ne’n vaig de seguida. I..., fuuuuaaaaa! De fet se’n va anar cap a la platja correns..., va xuclar l’aigua del riu... Va fer... Va xuclar l’aigua, de tot una mena de toll enorme que hi havia... Hooop! Se la va guardar a dins... Hooop! Amb la boca inflada... Hooop! Se’n va anar volant..., que llavors ja no volava tant ràpid... Una mica més així... Que anava ple d’aigua fins..., li sortia una mica d’aigua per les orelles... I llavors, arriba a la platja, va a l’olla plena de meduses, que les meduses estaven ja una mica... Brrrr... Quin avorriment, no? I va... Booof! Va llençar tota l’aigua dins d’això..., va fer foc, va deixar la sopa fent xup xup... -ROC: Fent xup xup. -SERGI: Fent xup xup... I se’n va anar... Fouuuuuuu! Va veure el cau de l’aranya verinosa i amb el seu braç inmens de gegant, va posar el braç a dins, va posar el braç a dins, va anar passant així pels, pels, canals i túnels..., i buscant el conill, a veure si el tocava amb les puntes dels dits... I l’aranya verinosa, amb els seus vuit ulls, ho va veure i va dir... Què va dir? -ROC: Picaré... -SERGI: Picaré... -ROC: Picaré... -SERGI: Picaré... -ROC: Picaré... -SERGI: I aquell soroll que feia...? Que feia soroll... Feia... -ROC: Ssssss...
9
-SERGI: Ssssss... -ROC: Ronca. -SERGI: Et picaré, et picaré. I... Va agafar, i li va... Nyec! Nyec! Nyec! Li va picar el dit al gegant. Li va picar el dit al gegant i... Ffffffff!!! Ai, aaaah! Li fa fer molt de mal, va treure la mà correns... -ROC: Va donar..., va donar punyetasos al terra. -SERGI: Exacte. Va donar un cop de puny així al terra... Pooouuuum! Va donar un cop de puny a terra. Va donar un cop de puny a terra, que va tremolar l’hort, i va tremolar... Aaah... El bosc dels Uhin Uhan Uhé, va tremolar..., el continent sencer, el Montseny, fins hi tot el Montseny, que no tremola mai... El Montseny, tot va tremolar. I, i, això, va ser un, va ser un moment que tothom se’n recorda. I, és clar, al bosc, els joves Uhin Uhan Uhé, que són aquells que són més alts..., i d’això, que tenen ulls a les fulles, es..., es van espantar molt. Van dir: Què passa, què passa aqui? I ells ho van veure amb els seus ulls, van mirar lluny, i amb els ulls van mirar i van veure lluny, lluny, lluny, van veure, van veure el gegant allà estirat a terra, i van veure el que li havia passat, que li havien picat amb el, el..., l’aranya verinosa li havia picat el dit, i que el gegant estava allà, inmòbil a terra... Ai, ai, aaaai! Així amb la mà. Ai, aaaai! Que no sé que em passa, que no sé que em passa. I estava com inmòbil, i, i, i, van dir: Escolta, no pot ser, aquest gegant, aquests cops, aquests cops que dóna aquests gegant, no pot ser. Molt malament, molt malament, no pot ser... Alguna cosa s’ha de fer. Van fer una assemblea popular amb tots..., la gent del bosc, fins hi tot, seglars, cabirols..., tothom va venir, i va venir al final, evidentment va venir, el bolet màgic, que va dir..., el que va tancar la reunió... I va dir: “Això si que no pot ser, aniré jo cap allà amb un altre sarró amb més pedres lluminoses i més pols màgica i això ho arreglo amb un: fit fit fit fit fit fit...” I va anar cap allà, va arribar, i va acostar-se cap allà, llavors..., a si..., llavors va entrar al cau..., hi havia allà el conill amb un capoll, pobre conill, no sé què, i el tío va acostar les pedres lluminoses, i la..., i la teranyina es va desfer! Quan s’hi va acostar les pedres, va acostar les pedres així, i només acostar-les, o sigui, al moment d’acostar-les així a poc a poc, la..., la..., la teranyina es..., es va desintegrant, s’anava desfent tota, el conill va sortir de dins, que encara estava dormit, però... I estava encara dormit, va agafar pols màgica..., fit fit fit, li va tirar per damunt del cos, les orelles, el nas, els peus, la panxa..., una mica de pols així escampada, i..., fuuuut, el paio va començar a reviscolar i el va salvar, i van dir: “Home, i el gegant?” El gegant, pobre, que estava allà terra, així, inmobilitzat. Així: aaaaaah... Que..., el verí feia efecte... I llavors estava... Aaaaaah... Que no és podia casi ni bellugar, estava inmòbil. I li van acostar les pedres lluminoses, li van tirar pols màgica, fiit fiit fiit fiit, per damunt, i es va curar. I llavors, de sobte, quan ja estava tot que semblava solucionat i l’aranya ja tenia les seves ulleres de sol i tot, van sentir com un: Brrrrrrrrr...!!! Un soroll inmens, van mirar a l’horitzó, per damunt dels pins, i van veure que s’acostava una massa inmensa de color vermell perquè la sopa de medusa bollint, bollint, bollint, s’havia sortit de l’olla, s’havia fet grossa i era una mena d’escuma de color vermell que s’acostava per damunt del bosc, i tothom va tenir molta por... Tothom va dir: “Què farem, què farem...?” -ROC: El gegant es va xuclar i s’ho va menjar tot. -SERGI: Ah! El gegant és un fenómenu, ho va xuclar... Va agafar tota, tota, tota l’escuma a dins... Es va posar com una mena de bola, i a més d’anar-se’n volant amb els pantalons màgics, s’anava volant com un globus. Va anar volant com un globus per damunt del bosc, va travessar els núvols, va anar cap el mar, i quan va arribar al mar, va fer: Ssshhhhhhhh...!!! Saps els globus... Així... I tota l’escuma de medusa va caure a l’aigua i..., com que l’aigua estava freda, va fer una reacció química estravagant, que va fer: Fuuut...!!! Es va convertir amb una mena com de pasta, que de fet era gelat de maduixa, era com un gelat de maduixa inmens al mig del mar, com un iceberg..., de color vermell... I, és clar, tu diràs, doncs van estar tots molt contents, molt contents, tothom va començar a dir: Home, aquest gegant al final..., poder si que és un bon paio, no?” I van agafar les herbetes que tenia al cistell de vímet el conill màgic..., el conill vermell de les orelles vermelles i van fer unes herbes, un te amb unes herbes remeieres, tot junt, amb el bolet i els arbres i els Uhin Uhan Uhé, i tothom...., i van fer una festa, i ve’t aqui un gos, i ve’t aqui un gat... -ROC: Aquest conte ja s’ha acabat! -SERGI: Això.
10
-VEU OFF ROC: Quan plou els ocells callen i la pluja esquitxa les fulles dels garrofers. Quan plou sempre sortim a passejar. Aixeco el cap i obro els ulls per veure les gotes com cauen. Les formigues s’amaguen i no hi ha ningú. -ROC: Sergi, el vent com es fa? -SERGI: El què? -ROC: El vent... Com es fa? -SERGI: El vent es fa..., perquè l’aire, quan hi han diferentes pressions a l’aire, una pressió... Saps que vull dir, apreta l’altre..., l’altre aire i llavors fa..., que hi hagi vent. A més, buenu, el diferencial de temperatura que hi ha entre l’equador, que es calent, i els pols, que són freds... Ho entents? -SERGI: I a l’espai, el vent, es el moviment massiu de gassos... Saps? Es com si el gegant s’hagués tirat un pet enorme. -ROC: Si a l’espai no hi ha oxigent... -ROC: A l’espai hi ha gegants? -SERGI: Home, no podrien viure, no? -SERGI: Si no hi ha oxigent..., dius..., no? -ROC: I si no hi hagués vent, els núvols on anirien a les muntanyes? -SERGI: Doncs, no hi podrien anar... No hi podrien anar i... Llavors no rebentarien mai i no..., no hi hauria mai pluja. I si no hi hagués pluja, s’acabarien els rius. -ROC: Ens moriríem. -SERGI: Si... No hi haurien ni arbres ni peixos... -ROC: Si no hi ha humans, que farien els avions? -SERGI: No podrien volar, no volarien, no existirien tampoc. -ROC: Hi ha avions que volen sense ningú. -SERGI: A si? -ROC: Si, van elèctrics... -SERGI: Elèctrics? -ROC: Si... Que els condueixen els robots. -SERGI: Com ho saps, això? -SERGI: I s’hi en fem avui per sopar de sopa de farigola? -ROC: Però vens a sopar? Tu no pots venir a sopar... -SERGI: Si que puc venir... Puc venir com el gegant. -ROC: A si? Segur...? -SERGI: Com el gegant... El gegant ve a sopar a casa no de vegades...? -ROC: Mai sopa, perquè no hi cap. -ROC: Però si vens a sopar, et tens que quedar a dormir! -SERGI: I tant! I tant... -SERGI: Què passa? S’ha enredat... Ah, això... Agafa, agafa’l per aqui. Agafa’l. Aviam, sense estirar gaire fort, perquè si no... -SERGI: Aixeca, aixeca. -ROC: Aixis? -SERGI: Vigila, vigila, vigila, vigila darrera. -ROC: Si no fa vent... -ROC: Si, si anem més cap allà, potser. -SERGI: Allà adalt? -ROC: Si, allà dalt. -SERGI: I si l’agafo jo? Potser l’aixeco... Ja arribaràs, no? -ROC: Val... -SERGI: Agafa’l per aqui. A veure si... -SERGI: Acosta’t, acosta’t una mica. Acosta’t una mica...
11
-ROC: No, aixís, aixís... -SERGI: Si, que haig d’anar més enrere i jo no puc. Si que estiro el trencaré. -ROC: Ja està. Un, dos... Un, dos, tres i... Ja! Deixa anar. Deixes? És clar, si tu el deixes a terra segur que fas... Buenu, no... No funciona això. -ROC: Sergi? Vull parlar amb l’aranya verinosa. -SERGI: L’aranya no li agrada parlar amb nens. -ROC: Per què no? -SERGI: Perquè no li agrada que li facin tantes preguntes. -ROC: Jo no faig moltes preguntes. No moltes... -ROC: Sergi? Per què fa fred als avencs? -SERGI: Perquè estan sota terra, i a sota terra..., doncs està humit... -ROC: Cau aigua. -SERGI: Cau aigua... -ROC: Però, no hi toca el sol? -ROC: Els rat-penats no necessiten el sol. -SERGI: No. -ROC: Què mengen? Insectes..., aranyes. I... -ROC: Com es veuen si tot és fosc? -SERGI: Perquè tenen com un radar. -ROC: Com els dofins? I les aranyes...? -SERGI: Les aranyes? Les aranyes, què? -ROC: Si tenen un radar? -ROC: Què mengen? Mengen mosquits? -SERGI: I mosques... -ROC: Tot. Verdura...? -ROC: Doncs l’aranya verinosa és molt grant. -SERGI: Perquè menja tomàquets màgics. -ROC: I al gegant no li agrada... Perquè és el seu hort. -ROC: Per quin? Per aquest? -SERGI: Vigila. -ROC: No em cauré...? -SERGI: Vigila... Que amb aquestes no podrem fer xocolata. -ROC: Ja, perquè estan verdes. -SERGI: Hem d’esperar que madurin. -ROC: Quan les podem agafar? -SERGI: A finals d’estiu. -ROC: Com el raïm? -SERGI: Exacte. -ROC: Aquella també. Aquella... Aquesta? L’ha que he tocat? -ROC: Anem a buscar l’estel? -SERGI: No, no, ara no. -ROC: Què passa? -ROC: Anem al cotxe? -SERGI: No, al cotxe no. -ROC: Per què no? -SERGI: Tinc fred. -ROC: Què passa? -SERGI: Me’n vaig a l’avenc. -ROC: Vull venir.
12
-SERGI: No, tu no. -ROC: Em vas dir que un dia hi aniríem. -ROC: Què tens a l’esquena? Et fa mal? -SERGI: No. -VEU OFF ROC: Si bufa el vent fem volar l’estel. Però no sempre bufa el vent. I el pare s’asseu en una roca i esperem. Llavors busquem pedres, pedres amb formes d’animals. Esperem fins que arriba el vent. Però el vent no es mou. I no podem fer volar l’estel. -SERGI: Va, agafa’l. Va, vés cap allà... -ROC: Una abella, una abella! -MARC: No et moguis, no et moguis... A veure? No et moguis. On és? -ROC: No, ara ha marxat. Però sort que m’he quedat quiet, eh? No m’he mogut... Perquè m’ha entrat per aquí... -MARC: A veure...? -ROC: Una vespa... -ROC: Però sort que no m’ha picat. A fet, zuuuuut! I s’ha amagat aqui i..., zuuuuuèèèèiiiuuuuu!!! -MARC: Té, agafa això..., i el desenredarem. Vine... -ROC: Veig que no va aquest estel. -MARC: Està una mica enredat. -ROC: Ui, quans nusos. -MARC: Aixeca el peu. -MARC: A veure...? -ROC: Papa, què feies, eh? -MARC: He anat a buscar l’aigua. -ROC: Per què no venies? -MARC: Ara agafem aixis... -ROC: Tenim que aconsseguir que estigui a dalt, perquè sinó... -MARC: Ara deixem una mica... Veus? -ROC: Es que, cada vegada que vagi avall, tens que fer com has fet ara. Com fas... -MARC: Però, si no bufa el vent, no podem fer res. Saps què passa? Que si s’enreda per aqui..., després es un merder. Mira, ara ha deixat de bufar el vent. Torno a estirar. Ai.... No estiris, no estiris... A veure? Tira... Ara. A veure? Val, me’n vaig allà. Estira... Ara no bufa el vent. Una, dues... -ROC: Tres. -MARC: Ara, ara, ara. Estira el fil. Ja! Estira, estira... -ROC: Espera, espera... -MARC: A poc a poc. A poc a poc. Ara no estiris. -ROC: Ara? -MARC: Mira’l, mira’l... Mira, mira, mira. -MARC: No estiris tant, no estiris. No sé com això s’ha enredat. La propera vegada quan no faci tant de vent, no has de fer volar l’estel. -ROC: Papa, mira. -MARC: Què? -ROC: Pues, mira. -MARC: Què hi ha? -ROC: No sé... Un espantaocells. -MARC: Un espantaocells? A on? -ROC: Allà...
13
-MARC: Està abandonat. Fa molt de temps que ningú el toca. Només el gegant. Vols parlar amb ell? -ROC: Si. -MARC: Crida’l. -ROC: Gegant...? -MARC: Què...? -ROC: No, tu no. El gegant. -MARC: “Eeeeeh! Què passa?” -ROC: Pues, que... A tu t’agraden els espantaocells? -MARC: “Què vols, poca-solta?” -ROC: Si t’agraden els estampa...espanta...ocells? -MARC: Els espantaocells? -ROC: Si. -MARC: Els espantaocells aquests? Se’ls van emportar els peixos voladors. -ROC: No, però en queda un... -ROC: Si, en Sergi m’ho ha dit. -MARC: Ha tornat? -MARC: On era? -ROC: Aqui, m’ha ajudat amb l’estel. -MARC: Has vist al Sergi, de veritat? -ROC: Si... -MARC: Roc, el Sergi no hi és. -MARC: Ens troba a faltar? -ROC: Si. -MARC: Saps una cosa? Quan arribem a Ribes, agafem les ulleres i les aletes, i ens anem a la platja a banyar-nos. -MARC: Però no li diguis res al gegant, eh? -ROC: Per què no? -MARC: Perquè si li dius al gegant, ell es banyarà, i quan el gegant entra a banyar-se, tota la platja s’omple d’aigua. -ROC: Per què? -MARC: Perquè el gegant pesa molt. I al posar-se dintre l’aigua, tota l’aigua puja, i se’n va cap a les roques. I els crancs peluts..., se’n van. No els hi agrada. -ROC: Per què no? -MARC: Perquè els crancs el que volen és aigua... I sinó tenen aigua, malament. -ROC: Aigua mitja...? Que tinguin... Que sols xoquin amb les onades i ja està? -MARC: Exacte. -ROC: Papa? -MARC: Què? -ROC: Li diràs al Sergi que ja sé nedar? -ROC: Papa...? Papa...? FI.