Dossier de l’espectacle
Maria Rodés Maria canta copla
Foto: Jordi Musquera
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
Maria Rodés Maria canta copla
“Ens trobem davant una nova col•lecció de cançons de Maria Rodés que, malgrat tot, van ser escrites per altres molt temps abans de que ella, ni lírica ni aflamencada, sense vibrato ni vestit de cua, les fes seves per sempre.”
02
Maria Rodés Maria canta copla
Fitxa Intèrprets: Maria Rodés (veu i guitarra acústica), Guilem Martorell (cors i guitarra eléctrica), Isabelle Laudenbach (cors i guitarra clásica), Nàtan (cors i baix), Arnau Figueres (bateria).
Dades Dia i hora: Dissabte 7 de novembre a les 21 h Lloc: Sala La Planeta Preus: 18€
La programació del Temporada Alta a la Sala La Planeta compta amb la col·laboració de:
03
Maria Rodés Maria canta copla
Maria Rodés Maria canta copla
La cantautora Maria Rodés aprofundeix el dramatisme del seu imaginari amb la revisió personal d’un gènere popular. La copla fa de la pèrdua, el desassossec vital i el desamor autèntics motors creatius. I les d’aquest concert són cançons d’imatges clares però sorprenents, que Rodés regala amb veu càlida i vibrant, transparent d’emoció. Canta temes com Las manos vacías i Que nadie sepa de mi, però si sabem d’ella és perquè no arriba a l’escenari amb les mans buides. Transmet quotidianitat sentimental en estat de gràcia. I hi reïx amb arranjaments subtils, sense artifici, però carregats d’intenció. Maria Rodés se mira en el espejo de la copla. Cargadas de tiempo, de la verdad amarga de cada día, las canciones conectan con el dramatismo habitual de la cantautora. Amor y desamor, la fiesta y el desasiego. El sentir popular en una voz personalísima. 04
Maria Rodés se regarde dans le miroir de la ‘copla’. Chargéés de temps, de la vérité amère du quotidien, les chansons se connectent au dramatisme habituel de la chanteuse-compositrice. L’amour et le désamour, la célébration et l’inquiétude. Le sentiment populaire dans une voix très personnelle.
La copla fa de la pèrdua, el desassossec vital i el desamor autèntics motors creatius. Maria Rodés looks at herself in the mirror of the copla form. Suffused with history and the bitter truths of daily life, these songs connect with the singer-songwriter’s innate sense of drama. Love won and lost, celebration and despair. Folk wisdom interpreted by an intensely personal voice.
Maria Rodés Maria canta copla
Maria Rodés cantant
La introducció de Maria Rodés (1986) al món de la música va ser molt ràpida: el 2009 publica el seu primer àlbum juntament amb la banda Oniric Sin técnica (Cydonia 2009) i des d’aleshores ràpidament ha començat la seva carrera en solitari amb els àlbums Una forma de hablar (Bcore, 2010) i Sueño Triangular (Bcore, 2012). El 2013 col·labora amb Ramón Rodríguez (The new Raemon) i Martí Sales (Surfing Sirles) a l’àlbum Convergencia I Unio (Bcore 2013) i també ha treballat en diversos projectes amb artistes com Raul Fernandez (Refree), Coque Malla, Espaldamaceta o Animic entre altres. El 2014 aquest artistes inquiets publiquen Maria canta copla (2014, Chesapik) una bonica selecció de cançons populars espanyoles presentades de forma personal i única. Maria Rodés posa cançons emblemàtiques
com Ay pena, penita, pena, El día que nací yo, Tres puñales o Tengo miedo dins un nou context amb arranjaments subtils, una instrumentació senzilla i una delicada interpretació vocal, allunyant-se de la dramatització. Amb el seu estil únic que acosta aquest gènere clàssic a les generacions més joves i sorprèn als amants de la cobla. El març del 2015 es va publicar el seu primer llibre: Duermevela – Los sueños de Maria Rodes. (Alpha Decay). Maria Rodés ara es troba preparant noves cançons pel seu següent àlbum que està previst que es publiqui a la tardor d’aquest any o a la primavera del 2016.
Sobre l’espectacle... Delicadesa i imaginació a doll. Aquestes són les coordenades sota les quals ha estat treballant Maria Rodés des de l’inici de les seves petjades musicals. Si, com deia el poeta, un és la mida del que veu, Maria Rodés és molt gran i molt gran es mostra, per qui la sàpiga veure en la seva nova aventura discogràfica, una mirada transparent i desposseïda de prejudicis a un gènere que la barcelonesa situa en un context inèdit, lliure del histerisme populatxer que durant dècades ho ha estigmatitzat, lliure també de academicisme i regeneracionisme, lliure d’aspiracions desmesurades. Fugint de la seva tendència cap al dramatisme com a compositora, Maria havia reprès la vella idea de gravar un disc de versions i rebuscat cançons que s’haguessin fet populars gràcies al cinema per donar forma a aquest projecte quan, inopinadament, es va topar amb la cobla, una encarnació del drama fins aleshores gairebé completament desconeguda per ella. Va advertir que el lament, la pena i el
05
desassossec, omnipresents en la cançó espanyola, són ancestrals motors creatius en la cultura popular i els va reconèixer com vincles entre aquesta i la seva pròpia creació. La cobla reconcilia a Maria amb sí mateixa, el següent pas és que Maria canti cobla i precisament això és el que fa en el seu nou disc, Maria canta copla, unes vacances incidentals de la seva carrera com autora que, malgrat tot, transcendeix la consideració de capritx o passatemps. Ens trobem davant una nova col•lecció de cançons de Maria Rodés que, malgrat tot, van ser escrites per altres molt temps abans de que ella, ni lírica ni aflamencada, sense vibrato ni vestit de cua, les fes seves per sempre.
Maria Rodés Maria canta copla
Sobre el disc... Maria canta copla
Les cançons de Maria canta copla: 1. Tengo miedo 2. Flor del Mal 3. El día que nací yo 4. Marinero de la barca 5. Agua que no has de beber 6. Tres puñales 7. Manos Vacías 8. Que nadie sepa mi sufrir 9. Tatuaje (amb Albert Pla) 10. Ay, pena, penita, pena
06
El quiero que me dejen llorar tus pesares de l’Ay pena, penita, pena de Quintero, León i Quiroga, semblen ser el propòsit únic d’un disc en el que l’absència de tremendisme i amanerament facilita que l’essència d’unes composicions brillantíssimes aflori sense artificiositat en paisatges sonors que sorgeixen de la magistral conjugació d’una senzilla instrumentació, delicadíssimes i suggeridores interpretacions vocals i profusió de subtils arranjaments hàbilment conjugats als que Maria Rodés ens té acostumats i sobre els que les melodies intactes de El día que nací yo, Tatuaje o Tengo miedo adquireixen una identitat que va més enllà del temps i l’elasticitat i ens impedeix parlar de lo clàssic i de lo modern, de l’oníric o de lo decadent sense ruboritzar-nos una mica.
Maria Rodés Maria canta copla
Sons empeltats Música
L’endogàmia pareix monstres, i el mestissatge, bellesa. Aquest principi que pot intuir-se en la reproducció entre els humans també funciona si s’aplica a la música. Les expressions sonores més interessants de l’era postmoderna, quan sembla que tot està inventat, sorgeixen de la hibridació de gèneres, de la mescla de tradicions musicals allunyades, que generen cadàvers exquisits que revitalitzen les fonts originals i creen ponts per on circulen nous públics: l’audiència del pop s’acosta al flamenc, la de l’electrònica, a les músiques caribenyes, la del jazz, a l’experimentació. I la programació de concerts de Temporada Alta 2015 es fa ressò d’aquesta tendència que enderroca els murs estilístics i no creu en continents estancs. Agafeu les propostes que portaran al festival Sílvia Pérez Cruz i Maria Rodés, dues de les veus femenines essencials sorgides a Catalunya durant l’última dècada. La de Palafrugell és la viva encarnació del sincretisme: ha posat el seu talent magnètic al servei de l’havanera (amb el seu pare, el desaparegut Càstor Pérez), el flamenc (amb Las Migas), el jazz (amb Javier Colina), la música tradicional
Les expressions sonores més interessants sorgeixen de la hibridació (amb l’orquestra de percussió ibèrica Coetus) i el pop d’avantguarda (amb el seu projecte personal i amb Refree). A Girona abraçarà la música de cambra acompanyada d’una secció de corda amb violins, viola, violoncel i contrabaix. Pel que fa a la barcelonina, Rodés i la seva banda porten a La Planeta el repertori que va defensar aquest estiu a Londres convidada per David Byrne –apòstol de les músiques del món des del seu tron de rei Momo a Nova York–, el de Maria canta copla (2014), l’àlbum en què porta al seu terreny (el 07
pop atmosfèric un pèl abstracte) clàssics de Concha Piquer, Imperio Argentina i Marifé de Triana. Agafeu Niña Pastori, qui amb només 12 anys va ser apadrinada per Camarón de la Isla, cantaor iconoclasta i un dels genis que més finestres ha obert al flamenc, només en competència amb Enrique Morente. Després de publicar Raíz (2014) amb la mexicana Lila Downs i l’argentina Soledad, ara presenta Ámame como soy (2015), en què la gaditana aposta per un cante en evolució, arrelat en la puresa però amb aires llatins. O agafeu el gironí Jose Domingo, cantautor que emergeix de l’escena independent i que a Almería (2013) explora la tradició del rock andalús dels anys setanta, tan andalusí i ibèric com psicodèlic, mirant cap a Triana i Smash, i navega pel mediterrani embarcat en la seva guitarra. També els artistes internacionals del cartell beuen de fonts de procedència diversa. Com l’actriu de musical i cantant alemanya Ute Lemper, que porta a Girona el seu espectacle Last tango in Berlín, un xou hereu del cabaret berlinès i que parteix de la República de Weimar (amb les cançons de Bertolt Brecht i Kurt Weill), fa parada al París d’Edith Piaf i Jacques Brel (el de la chanson suplicant ne me quitte pas) i arriba fins al continent americà, al Buenos Aires d’Astor Piazzolla, renovador del tango als anys cinquanta i seixanta, i al Xile de Pablo Neruda, els poemes d’amor del qual va cantar al seu àlbum Forever (2013). O com Vinicio Capossela, el Tom Waits italià, qui des de la cançó d’autor rock ha cultivat el folk de la seva península però també el tango argentí i el rebétiko grec (al seu últim LP, Rebetiko gymnastas, 2012). Al festival Temporada Alta celebra 25 anys de trajectòria amb Qu’Art de siècle, una gira promíscua amb partenaires diferents en cada port: a Girona, el duet de rock experimental maquinista barceloní Cabo San Roque. Una altra associació curiosa serà la que reunirà la cantant quebequesa Fabiola Toupin amb el multiinstrumentista i showman barceloní Alfonso de Vilallonga, que a Décalage proposen un intercanvi de chansons especiat amb composicions pròpies del català i amb cançons tradicionals quebequeses.
Maria Rodés Maria canta copla Però l’equip més imprevisible és el que formen Albert Pla, Fermin Muguruza i Raül Fernandez (Refree) al musical Guerra. L’heterodox cantautor de Sabadell hi encarna un soldat destinat a pacificar una ciutat suposadament sota la influència d’insurgents rebels. El combatiu músic basc, que ha conreat el rock radikal i l’ska i el dub jamaicans, encarna l’urbs i s’atreveix amb el rap, i el barceloní Refree hi posa la música i una guitarra més agressiva que mai. Tot plegat en una proposta escènica (espectaculars efectes visuals de nueveojos i escenografia de cube. bz) amb missatge. Quin? Això que ho decideixi cadascú. Marta Salicrú Suplement Especial Temporada Alta, publicat a La Vanguardia el 19 de setembre de 2015
08
Maria Rodés Maria canta copla
La premsa n’ha dit de Maria canta copla... “Qui conegui els seus treballs anteriors, ‘Una forma de hablar’ (2010) i ‘Sueño triangular’ (2012), entendrà de què parlem quan parlem de dolçor i intimitat, encara que potser es preguntarà què fa Rodés lidiant amb ‘Ay pena, penita, pena’, ‘Tatuaje’, ‘Tres puñales’, ‘El día que nací yo’ i altres paradigmes de la hipèrbole emocional.” Imma Muñoz El Periódico “Una aventura en què segueixen molt presents dos constants en la seva trajectòria: dolçor i intimitat.” Núria Martorell El Periódico
09
CASTELLANO EDICIÓ IMPRESA
SUBSCRIU-TE
El 'cas 3%'
Temes del dia
Sobiranisme
VIVENDA
Atur
Barça
GOURMET'S
Volkswagen
+ CANALS
SERVEIS
FOTOS
VÍDEOS
GRÀFIC
Més temes
Cerca...
Maria Rodés Iniciar sessió Maria canta copla PORTADA
Imma Muñoz El Periódico 06/03/2014
DIRECTE
INTERNACIONAL
POLÍTICA
ECONOMIA
SOCIETAT
BARCELONA
ESPORTS
OCI I CULTURA
GENT I TV
OPINIÓ
ENTRE TOTS
R
T
Segueix les explicacions de Mas al Parlament sobre les adjudicacions d'obra pública
Maria Rodés: cantautora i 'olé' L'artista barcelonina publica 'Maria canta copla', un disc que despulla el gènere per captar la seva essència
CARLOS MONTAÑÉS
IMMA MUÑOZ DIJOUS, 6 DE MARÇ DEL 2014 - 17.08 H
COMENTARIS
ENVIA UNA CARTA DEL LECTOR
0
És impossible imaginar-se Maria Rodés (Barcelona, 1986) amb vestit de cua. És impossible arrencar-li un posat 'copler', un gest insolent amb els braços a la cintura, una bona mossegada a un clavell. En gairebé una hora de fotos hi va haver molt bona disposició i moltes rialles, però gens ni mica d’impostura. No, no li surt. Sort que el joc amb el mantó de Manila i les flors va tenir premi i el fotògraf va aconseguir el seu objectiu: que Rodés es deixés anar. Això sí, a la seva manera dolça i sense escarafalls.
Doncs ara poseu aquestes mateixes explicacions en un reproductor de cedés i tindreu l’essència del seu nou disc, 'Maria canta copla'. Perquè així és com la cantautora ha abordat aquest gènere: amb el mínim artifici. “Em feia il·lusió agafar aquestes cançons que estan interpretades amb tanta solemnitat i amb aquesta cosa tan gran i dramàtica i convertir-les en casolanes, agafar aquestes lletres i portar-les a la intimitat”, explica. Qui conegui els seus treballs anteriors, 'Una forma de hablar' (2010) i 'Sueño triangular' (2012), entendrà de què parlem quan parlem de dolçor i intimitat, encara que potser es preguntarà què fa Rodés lidiant amb 'Ay pena, penita, pena', 'Tatuaje', 'Tres
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/dominical/maria-rodes-cantautora-ole-3161196[23/10/2015 11:10:41]
010
El + Vist Comentat
Maria Rodés Maria canta copla
Maria Rodés: cantautora i 'olé'
puñales', 'El día que nací yo' i altres paradigmes de la hipèrbole emocional. “No puc argumentar de forma gaire lògica per què he gravat aquest disc, perquè mai he sigut fan de la 'copla'. Jo ho veig com que la idea va passar per allà i tot es va anar encadenant perquè es fes realitat. Simplement m’hi vaig llançar, i ja entendré després per què. A vegades funciono així: per pura intuïció”. Escoltar sense prejudicis
La idea es va començar a gestar fa mitja dotzena d’anys, quan se li va acudir versionar les cançons de pel·lícules que li havien despertat el desig de pujar a un escenari. “Com el 'Moon River' d’'Esmorzar amb diamants' o 'Qué será, será' de 'L’home que sabia massa' –explica–. La meva intenció era fer un disc amb aquestes cançons, però estava amb altres coses i vaig abandonar la idea”. No se’n va anar del tot. Es va quedar en l’inconscient. “Quan gravava 'Una forma de hablar', amb Ricky Falkner, l’hi vaig comentar, i em va dir: ‘Això ho hauries de fer amb cançons espanyoles, no americanes. Amb 'Ay pena, penita, pena', per exemple’. ¿Jo? ¡Si no sabia ni de què m’estava parlant! Vaig arribar a casa, la vaig buscar i no em va entrar en absolut”. La idea va tornar, doncs, a la zona més remota del seu cervell. “Però novament va emergir, i em vaig posar a escoltar aquelles cançons i aquesta vegada sí que em van entrar. Va coincidir amb un moment en què em plantejava què sóc jo, si autora o cantant (si canto per compondre o componc per cantar), i vaig pensar que estaria bé fer un disc en què fos només cantant, i que em servís per presentar d’una altra manera unes cançons que els joves solen rebutjar, potser pel seu embolcall 'kitsch'. Perquè si superes els prejudicis, hi entres, les toques amb la guitarra, les despulles i observes les seves lletres, la seva harmonia i la seva composició, trobes verdaderes joies”. En el seu particular cofre dels tresors ella hi ha posat deu gemmes que ha trobat a còpia de furgar. “He indagat en el món de la copla molt intensament. Realment, m’era desconegut. I em sorprèn, perquè va ser un gènere molt popular fins als anys 60. Però a casa meva no s’havia escoltat mai, encara que després les posava als meus pares i se les sabien de memòria... Hi ha una cosa com de vergonya, amb aquestes cançons. Com que se les va apropiar el franquisme... Ha sigut curiós, perquè m’he sentit molt identificada amb la figura de la cantant torturada i també amb les lletres. He sentit una connexió amb una cultura que ni tan sols sabia que fos part de mi, que és la inspirada per la pena. Al final, és el mateix que faig jo, però amb un altre estil i un altre context”, revela. ¿La preocupa que el seu públic habitual no l’acompanyi en aquest viatge? “Evidentment, és un pas estrany en la meva trajectòria, però aquest és un altre dels aspectes que m’han atret del projecte: en el fons és un repte, un experiment, un joc. I per a mi la música és això: anar provant coses, anar investigant. I si el minipúblic que puc tenir no ho aprova, és que no devia ser el meu públic”, somriu.
Aquest diminutiu és un bany de realitat. L’aparició de Maria Rodés en el panorama musical català (primer amb Oníric, després en solitari i en projectes amb altres eterns emergents com Refree o The New Raemon) va ser acollida amb entusiasme, però ella encara ha de fer malabars en tres pistes per poder viure de la seva
011 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/dominical/maria-rodes-cantautora-ole-3161196[23/10/2015 11:10:41]
Maria Rodés Maria canta copla
Maria Rodés: cantautora i 'olé'
passió. “Ho puc fer a estones. Depèn de l’època. N’hi ha hagut de millors i de pitjors. Jo he anat resistint amb els concerts, però potser m’he de buscar una altra feina. És una pena com està el sector, perquè gent molt bona ho acaba deixant. Per desenvolupar una carrera has de pagar un preu molt alt. Encara que a alguns els va molt bé. És com si no hi hagués classe mitjana, en aquest ofici: o triomfes moltíssim o...”. La frase queda suspesa en l’aire, com els clavells que ha llançat fa una estona. Per què preocupar-se ara: tot acaba caient pel seu propi pes. Concerts de presentació
A curt termini, Maria Rodés té unes quantes coses en què pensar. Per una banda, en els concerts en què provarà sobre l’escenari aquestes 'coplas' passades pel seu filtre d’electrònica i atmosferes. Els dos primers, el 14 de març a Barcelona i el 27 a Madrid. Seguiran València i Tarragona a l’abril, i Lleida al maig. De moment. “Seran la presentació dels temes, però no un concert de 'coplas'. Integraré aquestes cançons amb les altres del meu repertori. Per a mi, en això també hi ha la gràcia, a dir: ‘Mira, en el fons no hi ha tanta diferència entre aquestes cançons i les que jo escric”, matisa.
I disfrutarà molt a l’escenari, ara que ha superat la timidesa patològica dels primers anys. “La meva història amb la música és molt estranya, perquè sóc molt tímida, i al principi, quan cantava, ho passava fatal. Mentre estudiava al Taller de Músics [hi va cursar cant i guitarra mentre estudiava Comunicació Audiovisual a la universitat, després d’haver abandonat de petita els cursos de lírica a què l’havien apuntat els seus pares al veure que afinava molt bé] anava a les 'jam sessions' que s’organitzaven perquè volia cantar, però sortia tremolant, i m’havia d’acompanyar sempre algú que m’empenyés a fer-ho. Ara, de gran, a vegades ho penso: si era una cosa tan poc natural en la meva personalitat, ¿per què ho feia? Per això dic que a vegades actues sense saber gaire bé per què i després ho entens”, explica. Una altra cosa que li bull al cap és un nou disc. “Un de meu. Tinc moltíssimes ganes d’escriure cançons. La Maria autora vol tornar a sortir. En els quatre mesos que he estat immersa en aquest disc no he volgut compondre. No hauria pogut. Pel meu caràcter, em costa fer dues coses creatives alhora. M’obsessiono amb el que estic fent en cada moment i no deixo lloc per a res més. Sóc molt autoexigent, i no m’agrada. El perfeccionisme a vegades és bo, però altres vegades, no: és molt important ser espontani i deixar que el joc estigui sempre present”.
El joc que l’ha fet submergir-se en un univers per a ella desconegut. El joc que li ha permès sortir airosa de la sessió de fotos. El joc que farà que, a partir d’ara, en els seus concerts de cantautora se senti més d’un 'olé'. DEU RELECTURES
Tengo miedo. Composta per León i Solano per a El Príncipe Gitano el 1964, també la van cantar Rocío Jurado, Lola Flores i Marifé de Triana. Una de les cinc que Rodés va triar sense dubtar. “Aquestes lletres les podria haver escrit jo”, diu.
012
Maria Rodés Maria canta copla
Maria Rodés: cantautora i 'olé'
Flor del mal. Una altra del top five. Es tracta d’un cuplet que Montesinos i Padilla van crear per a Raquel Meller. El día que nací yo. Imperio Argentina va fer immortal aquest tema de Quintero, Guillén i Mostazo (1936). Dècades després donaria nom a una pel·lícula protagonitzada per Isabel Pantoja. Una altra de les que Rodés va triar sense dubtar. Marinero de la barca. Menys coneguda que les anteriors, Rodés va escollir aquesta cançó, escrita per G. Gases i cantada per Imperio Argentina, “per incloure un tema més folklòric”. Agua que no has de beber. Un altre cuplet, aquest de Juan Martínez Abades, creat per a Raquel Meller el 1915. El 1958, Sara Montiel el va cantar a La violetera, i el tema va saltar del Paral·lel al món. I es va colar entre els favorits de Rodés. Tres puñales. “Tres puñales he ‘comprao’ / para que me des la muerte”, van fer cantar Rafael de León i Juan Solano a Marifé de Triana el 1964. També la broda Miguel Poveda. Las manos vacías. La va fer famosa Lola Flores a l’incloure-la a l’àlbum 'La Faraona' (1956). Que nadie sepa mi sufrir. És un vals peruà que va compondre l’argentí Ángel Cabral el 1936. Julio Jaramillo va ser el primer que el va abordar, però després l’ha cantat fins i tot Edit Piaf, traduït al francès com La Foule. Tatuaje. Clàssic de clàssics, el van compondre Valerio, Quiroga i León per a Concha Piquer (1941). En el disc de Rodés, Albert Pla ataca la tornada. Ay pena, penita... La llavor d’aquest disc. La van crear Quintero, León i Quiroga per a Luisa Ortega (1950), però sempre estarà lligada a la veu i el poder de Lola Flores.
Publicitat Qui som
Contacte
Avís legal
Política de cookies
Publicitat
e-Periódico
Enllaços Recomanats HABITACLIA.COM: ¿Busques pis... o casa? Entra al portal immobiliari de Catalunya formativa
Hotels barats
Time Out Barcelona
Revolumedia
Anuncis Relax Barcelona
Vuelos
Master de Periodisme digital i direcció de projectes de comunicació digital UOC-EL Periódico-Lavinia
ALTRES WEBS DEL GRUP ZETA
013
RedExtremadura RedAragon El Periódico de Extremadura El Periódico de Aragón
Sport Crónica de Badajoz Córdoba Mediterráneo
Mortadelo y Filemón Tiempo de hoy Diario La Grada Zeta Gestión de Medios Ediciones B
Woman Cuore Interviú
Digital camera Cuorestilo Man
Primera Línea Autohebdo Playstation
Oferta
El 'cas 3%'
Temes del dia
Sobiranisme
OCI I CULTURA PORTADA
Núria MartorellDIRECTE El Periódico 14/03/2014
INTERNACIONAL
POLÍTICA
ECONOMIA
Atur
Barça
Volkswagen
Més temes
Cerca... Iniciar
SOCIETAT
BARCELONA
ESPORTS
Maria Rodéssessió OCI I CULTURA GENT I TV OPINIÓ ENTRE TOTS Maria canta copla
Segueix les explicacions de Mas al Parlament sobre les adjudicacions d'obra pública
NOVA PROPOSTA DEL CICLE 'BANDAUTORS'
Maria Rodés, el candor de la 'copla' La cantautora inicia aquesta nit al Palau de la Música la presentació del disc 'Maria canta copla' Albert Pla col·labora en 'Tatuaje', tot un clàssic del gènere
MÒNICA TUDELA
Maria Rodés interpreta en acústic el tema 'Agua que no has de beber'.
NÚRIA MARTORELL BARCELONA DIVENDRES, 14 DE MARÇ DEL 2014
ENVIA UNA CARTA DEL LECTOR
Coplas sense drama. Sense veu esquinçada. Coplas sense histrionisme. El dolor i la pena es poden cantar amb candor. Com sempre fa Maria Rodés. Només que aquesta vegada ha escollit un gènere injustament estigmatitzat per endur-se'l al seu particular univers. «Busco l'expressivitat des de la subtilesa. És un
EDICIÓ IMPRESA
esquinçament contingut, de processons que van per dins», admet una artista que ja s'havia identificat amb la figura de cantant torturada. ¿Per què la pena inspira tant? «Perquè a vegades amb les cançons busquem que ens estimin», sospira. Aquesta nit inicia la gira de Maria canta copla al Palau de la Música. L'àlbum comença amb Miedo. ¿Per por d'abordar un estil d'aquest calibre? [rialles]. «No ho havia pensat. Potser ha sigut una decisió
14 març 2014 Pàgina 59
del meu inconscient». Ja en aquest primer tema deixa clara la seva valentia a l'hora d'acostar-se a la copla i al cuplet (que també n'hi inclou dos). I no només per com els canta. També pels arranjaments. «La idea era treure solemnitat i teatralitat. Portar-los a un terreny
VEURE PDF
íntim. M'agrada que convisquin arranjaments clàssics (castanyoles,
http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/musica-directa/candor-copla-3183829[23/10/2015 11:09:57]
014
El + Vist Coment
Maria Rodés Maria canta copla Maria Rodés, el candor de la 'copla'
guitarra espanyola...) amb altres que apareixen en els meus discos anteriors (guitarres elèctriques, sintetitzadors...)». I explica que juga amb «el contrast entre lletres amb molt de pes dramàtic i tractaments a vegades naïf. Volia posar-me a prova com a cantant i arranjador». El germen En realitat, l'autora de joies com Cae lo que fuego fue i Mirall es va acostar a aquest estil per casualitat. Fa dotze anys es va plantejar versionar cançons de pel·lícules. I va ser el músic i productor Ricky Falkner qui li va proposar fer-ho amb cançons espanyoles. Per cert, a Falkner l'àlbum li sembla «preciós». «Li vaig dir que havia sigut en part culpa seva, i em va contestar que 'quina culpa més maca'». Albert Pla col·labora en tot un clàssic, Tatuaje: «Él vino en un barco, de nombre extranjero...». Però Pla «hermoso y rubio como la cerveza» precisament no ho és… [rialles]. «Ens vam conèixer quan estava fent l'àlbum. Vam parlar de fer alguna cosa junts i vaig pensar que la seva col·laboració en aquest tema era una bona primera presa de contacte. A més a més també hi introdueix una mica de teatralitat i un toc d'ironia que em venia de gust donar-li a la cançó». Sobre l'explícit i sembrat nom de l'àlbum, Rodés explica que buscava «homenatjar els vells títols de discos de coplas». I que li va semblar una «forma concisa i divertida de deixar clar de què va el projecte». Una aventura en què segueixen molt presents dos constants en la seva trajectòria: dolçor i intimitat. «Suposo que és una cosa que té a veure amb el meu estil, sí. Aquest disc també és un petit homenatge a les meves fonts d'inspiració: pena, frustració, desamor... Les que em vinculen precisament amb la copla. Encara que d'alguna manera, aquest treball simbolitza el final d'una etapa més jove en la qual la dolçor i la intimitat han estat molt presents». Rodés sempre ha funcionat des de l'instint. «Quan penso i miro d'organitzar-me sempre acabo confonent-me -riu-. La majoria de conclusions importants les he tret després d'un moviment aparentment absurd o poc calculat».¿I s'atreviria a cantar alguna copla en català? «Doncs hauria de traduir-la i no sé si quedaria gaire bé. Però, ¿per què no? Un altre repte». TEMES
Música Directa
EL MÉS RECENT A MÚSICA DIRECTA The bTales, la cara b dels Beatles L'emocional Joel Reyes 'Happy day' per a Ramon Mirabet
Publicitat Qui som
015
Contacte
Avís legal
Política de cookies
Publicitat
e-Periódico
Enllaços Recomanats HABITACLIA.COM: ¿Busques pis... o casa? Entra al portal immobiliari de Catalunya
Time Out Barcelona
Revolumedia
Anuncis Relax Barcelona
Vuelos
Oferta
Maria RodĂŠs Maria canta copla
016
Maria RodĂŠs Maria canta copla
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
017