Dossier de l’espectacle
Mesura per mesura Cheek by Jowl
Foto: Johan Persson
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
“Definitivament, i des de qualsevol punt de vista, una producció d’èxit”. Nezavisimaya Gazeta
02
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
Fitxa Direcció: Declan Donnellan Disseny escènic: Nick Ormerod Assistent de direcció: Kirill Sbitnev Intèrprets: Alexander Arsentyev, Alexander Feklistov, Anna Khalilulina, Nikolay Kislichenko, Andrey Kuzichev, Anastasia Lebedeva, Ivan Litvinenko Alexander Matrosov, Elmira Mirel, Alexey Rakhmanov, Petr Rykov, Yuri Rumyantsev, Igor Teplov Música: Pavel Akimkin Coreografia: Irina Kashuba Il·luminació: Sergey Skornetskiy Producció: Cheek by Jowl i Pushkin Teatre
Coproducció: Barbican (London), Les Gémeaux/Sceaux/Scène Nationale; Centro Dramático Nacional de Madrid (INAEM) www.cheekbyjowl.com
Dades Dia i hora: Dimecres 28 d’octubre a les 21 h / Dijous 29 d’octubre a les 18 h Lloc: Teatre Municipal de Girona Preus: 36, 22, 12 € Durada: 1 h 50 min
ESTRENA A CATALUNYA
Espectacle en rus amb sobretítols en català
La programació del Temporada Alta al Teatre Municipal de Girona compta amb la col·laboració de:
03
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
Mesura per mesura Cheek by Jowl
Shakespeare toca totes les notes i reclama instruments ben afinats. Unim doncs el talent de Declan Donnellan, important director dels clàssics en la companyia Cheek by Jowl, amb les precises capacitats interpretatives dels actors russos del Teatre Puixkin de Moscou, i posem tot aquest talent al servei de Mesura per mesura, un dels textos shakespearians políticament més punyents amb la natura dels governs. La brillant precisió artesana de Donnellan ha deixat empremta en altres edicions del festival, des de Macbeth (TA 2009) fins a Les tres germanes (TA 2012). La puesta en escena de uno de los textos de Shakes- peare políticamente más incisivos con el poder y la justicia aúna la frescura del director británico Declan Donnellan con la precisión actoral de los intérpretes del Teatro Pushkin.
04
Foto: Johan Persson
La mise en scène de l’un des textes de Shakespeare les plus politiquement incisifs au sujet du pouvoir et de la justice unit la fraîcheur du directeur britannique Declan Donnellan et la précision des interprètes du Théâtre Pushkin.
Una aproximació a Shakespeare d’un dels directors més reconeguts d’Europa This production of one of Shakespeare’s most politically incisive texts brings together the originality of British director Declan Donnellan with the precise stagecraft of the actors of the Pushkin Theatre.
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
Sobre l’obra... Mesura per mesura
Foto: Johan Persson
A l’obra el Duc Vicèntio de Viena decideix retirar-se per un temps de la política activa i relega el poder a Àngelo, un noble famós per la seva honradesa. Però el duc no marxa de Viena sinó que s’amaga en un monestir disfressat de frare, amb la intenció d’espiar com van les coses al seu mandat, des d’altre punt de vista. El primer acte de la vida pública d’Àngelo és la condemna de mort del jove Clàudio per haver deixat embarassada Julieta i negar-se a casar-se amb ella. La germana de Clàudio, Isabel, és una noia molt bella que ha decidit fer-se monja. Isabel es presenta davant Àngelo amb el prec que perdoni la vida al seu germà. Ángelo primer s’hi nega però després li proposa a Isabel que pagui amb la seva virginitat la vida de Clàudio. Ella s’hi nega i quan visita el seu germà a la presó li explica les proposicions del delegat del Duc. El Duc, disfressat de monjo, escolta la confessió d’Isabel i li proposa una estratègia per a salvar el seu germà, guardar la seva honra i reparar l’ofensa que Àngelo havia ocasionat a Mariana. El Duc li explica a Isabel que Àngelo va faltar a la promesa de matrimoni a Mariana perquè aques05
ta va perdre el dot. Isabel haurà d’enganyar Àngelo accedint a lliurar-se a ell, però gràcies a la foscor de la nit, la veritable donzella a qui Àngelo posseirà serà Mariana, amb la qual cosa es veurà obligat a casar-se amb ella. Isabel i Mariana duen a terme el pla, però Àngelo no compleix la seva promesa i no retira l’ordre de pena cabdal per a Clàudio. El Duc, disfressat, aconsegueix que no s’arribi a consumar l’execució del jove, però quan la seva germana acudeix a la presó no li diu la veritat sinó que l’insta a que acusi públicament Àngelo per infame. Llavors el Duc es treu la disfressa i fa la seva triomfal entrada a Viena. Isabel i Mariana compareixen davant ell per acusar Àngelo. El Duc fingeix no creure-les i Àngelo aconsegueix que totes les culpes caiguin en el vell frare, la personalitat del qual havia assumit el Duc mitjançant la seva disfressa. Finalment el frare és cridat a declarar i descobreix la seva veritable personalitat i el fet que el jove Clàudio no ha estat encara jutjat. L’obra acaba en triple matrimoni. El Duc amb Isabel, Àngelo amb Mariana i Clàudio amb Julieta.
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
Sobre la companyia... Cheek by Jowl
Cheek by Jowl va ser fundada el 1981 pels seus codirectors artístics Declan Donnellan i Nick Ormerod. La companyia es dedica a fer produccions fresques i vívides que es centren en l’art dels actors, evitant conceptes directorials i de disseny. Cheek by Jowl produeix peces en anglès, francès i rus. La companyia ha actuat a 392 ciutats en més de 50 països, abastant els sis continents. La primera producció de Cheek by Jowl fou l’obra de William Wycherley The Country Wife, presentada al Festival d’Edinburgh de 1981, i recolzada per una petita subvenció del Consell de les Arts. Al cap de poc temps, la companyia va rebre les seves primeres invitacions oficials per actuar a l’estranger, portant així les seves produccions Vanity Fair i Pèricles als festivals d’Almagro, Valladolid i Jerusalem l’any 1984. Posteriorment, aquestes produccions també es van representar a Londres al Donmar Warehouse.
Declan Donnellan i Nick Ormerod
Gràcies a aquesta primera temporada a Londres, Cheek by Jowl va guanyar el Premi Laurence Olivier a la Millor Companyia Revelació de l’any 1986, amb gairebé la meitat de les obres de la companyia rebent premis Olivier. La companyia va créixer ràpidament durant la dècada de 1980. Al 1990, el diari britànic The Independent va dir “Si hi ha una companyia que ha influït en el teatre britànic durant els anys 80, aquesta és Cheek by Jowl”. Al 1986, el director de teatre rus Lev Dodin va convidar Donnellan i Ormerod a visitar la seva companyia a Leningrad. Deu anys més tard, van dissenyar i dirigir Conte 06
d’hivern (The Winter’s Tale) per al teatre Maly Drama de Sant Petersburg, una producció que va guanyar el prestigiós premi rus Golden Mask, un premi al qual Mesura per mesura (Measure for Measure) ha estat nominat el 2015. Durant la dècada de 1990 la Confederació Russa de Teatre va convidar regularment a Cheek by Jowl a Moscou, com a part del Festival Internacional de Teatre Txékhov, aquesta relació amb Rússia es va intensificar al 1999 quan aquest festival, sota la direcció de Valery Shadrin, va encarregar a Donnellan i Ormerod formar la seva pròpia companyia d’actors russos a Moscou. Aquesta companyia germana actua tant a Rússia com internacionalment. El centre del repertori de Cheek by Jowl sempre ha estat Shakespeare; a l’època de La tempesta (The Tempest), al 2011, Cheek by Jowl ja havia representat no menys de 13 obres de Shakespeare. Un altre dels principis de la companyia ha estat representar obres importants del teatre europeu, tant en la seva versió original com traduïdes. Avui en dia, Cheek by Jowl ja ha estrenat al Regne Unit 10 clàssics europeus, incloent El Cid (The Cid) de Corneille i’Andròmaca (Andromache) de Racine, més de 300 anys després que fossin representades per primera vegada a París. A més a més de la seva feina en anglès i rus, l’any 2007, el director de teatre resident a París, Peter Brook va convidar Donnellan i Ormerod a formar un grup d’actors francesos. El resultat va ser una producció en llengua francesa de l’Andròmaca de Racine, coproduïda pels parisencs Bouffes du Nord, i que va anar de gira per tot el Regne Unit i Europa durant el 2008 i 2009. Seguint l’èxit internacional d’aquesta producció, Cheek by Jowl va treballar amb els mateixos actors francesos en la seva producció Ubú rei (Ubu Roi) d’Alfred Jarry. Aquesta va ser la primera vegada que Cheek by Jowl va ser el productor en cap en una llengua i cultura estrangeres.
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
Sobre l’autor... William Shakespeare
(Stratford-upon-Avon, 23 d’abril de 1564 - 23 d’abril de 1616) fou un dramaturg, poeta i actor anglès, considerat un dels més grans de la literatura universal. La “New Encyclopaedia Britannica” assenyala que “molts el consideren el dramaturg més gran de tots els temps. Les seves obres [...] es representen més vegades i en major nombre de nacions que les de qualsevol altre escriptor”. Les obres de Shakespeare han estat traduïdes a les principals llengües i les seves obres dramàtiques continuen representant-se per tot el món. A més, moltes cites i neologismes de les seves obres han passat a formar part de l’ús quotidià, tant en anglès com en altres llengües. La primera vegada que tenim notícies de Shakespeare com a actor i autor és el 1592, en un escrit pòstum del dramaturg Robert Grenne. Grenne fa referència a Shakespeare en les frases : “Cor de tigre embolcallat en pell d’actor.”, i “Es pensa que és l’únic sacseja escenes del país.” És una al·lusió a l’obra Enric VI, amb la qual Shakespeare
William Shakespeare
va tenir un èxit formidable. Mentre els teatres van estar tancats per la pesta va escriure dos poemes llargs, barrocs i eròtics: Venus i Adonis i El rapte de Lucrècia. També va escriure dues comèdies d’enginy i elegància artificiosos: Penes d’amor perdudes i Els dos gentilhomes de Verona. Amb la reobertura dels teatres el 1594, Shakespeare s’associa a la companyia de Lord Chamberlain. Era una època en què faltaven autors, la qual cosa era una gran oportunitat per a William. En poc més de dos anys escriurà Romeo i Julieta, El somni d’una nit d’estiu, Ricard II, El mercader de Venècia i L’amansiment de la fúria. Amb totes aquestes obres inaugura un estil dramàtic nou: un estil poètic, refi07
nat i enginyós, en el qual la musicalitat del vers gairebé és tan important com l’acció mateixa. És també un temps en què els anys d’optimisme nacional són substituïts per una era de cinisme i de rigidesa burocràtica, ambient que Shakespeare criticarà. L’autor es burla de grans valors com ara l’honor, la dignitat, l’amor, el respecte..., cosa que coincideix amb l’esperit de l’època, però que no suposa una adopció del to desenganyat i escèptic dels altres dramaturgs. Així, Shakespeare optarà per escriure comèdies romàntiques on l’amor i l’enginy triomfen sobre els perills que els sotgen. Fins i tot l’humor canvia d’estil: desapareixen les bromes obscenes i són substituïdes per un enginy més líric i més reflexiu. A més, el govern prohibeix que s’escriguin noves obres sobre la història nacional, perquè les considera perillosament al·lusives al delicat moment present. Shakespeare decideix continuar amb la mateixa temàtica però situant-la a Roma. Així, Juli Cèsar, el conflicte entre els principis ètics elevats i els seus efectes tràgics, és la primera de les seves obres de tema romà. Les obres que Shakespeare escriu a principis del segle XVII reflecteixen un estat d’ànim perplex, un humor molt “negre” i una falta de claredat estranya, tant en el tema com en l’estructura, com si el dramaturg hagués perdut parcialment el control dels seus recursos habituals. Quan mor la reina Elisabet, Jaume I, el nou rei, adopta la companyia de Shakespeare com a “Companyia del Rei”. És a partir d’aleshores que el seu art entra en un període intens dominat per la visió tràgica, cosa que es palesa en Macbeth, Otel·lo, El rei Lear, Timó d’Atenes, Antoni i Cleopatra i Coriolà. Sakespeare en lloc dels drames realistes i sàtires urbanes de moda, començarà a cultivar un nou gènere, el romanç: barreja de tragèdia, comèdia i drama líric, copiant efectes habituals de les mascarades luxoses de la cort, com ara, coreografies, balls, maquinària que permet elevacions, aparicions, etc. Cimbelí, Conte d’hivern i La tempesta són obres que presenten situacions romàntiques. En el seu retir col·labora, però, amb dramaturgs joves en un parell d’obres més: Enric VIII i Els dos nobles cavallers. Text extret de la Viquipèdia
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
Fidelitzant espectadors Teatre Internacional + Connexió Flandes L’escena internacional continua sent la principal aposta de Temporada Alta. Hi ha molts noms que tornem a trobar en la seva programació, però d’altres –com alguns joves creadors de la nova connexió Flandes– amplien la mirada sobre l’escena europea actual. William Kentridge ja va meravellar al Temporada Alta de 2008 amb la fantàstica escenificació d’Il ritorno d’Ulisses, l’òpera de Monteverdi. En l’edició d’enguany presenta Ubu i la comissió de la veritat, un dels seus espectacles fundacionals amb la Handspring Puppet Company, testimoni artístic compromès del desenllaç de l’apartheid sud-africà. També repeteix el lituà Oskaras Koršunovas, que dóna noves formes als clàssics però extraient- ne l’essència sense distraccions: quan encara tenim fresc el record de la seva versió de La gavina de Txèkhov de la passada edició del festival, Koršunovas presenta enguany Krapp’s last tape, una de les peces cabdals de Beckett. Un altre conegut del públic de Temporada Alta és Fabrice Murgia, que presenta Notre peur de n’être: analista de l’individu en la societat actual, les seves peces s’emparen en la tecnologia per presentar amb cruesa els dèficits humanitaris del desenvolupament. I, per la seva banda, Declan Donnellan presenta un altre clàssic: Mesura per mesura, de Shakespeare, amb els intèrprets del teatre Puixkin de Moscou,una de les peces més políticament incisives del dramaturg anglès. Thomas Ostermeier ha estat un dels directors d’escena més influents de les darreresdècades i això ens ha menat a patir, com a espectadors, més d’una pèssima imitació de la seva poètica. En aquesta edició, però, l’Ostermeier de debò presentarà la versió escènica d’una obra mestra fílmica, El matrimoni de Maria Braun de Rainer Werner Fassbinder, una d’aquelles manifestacions artístiques fonamentals per entendre fins a quin punt la cultura ha estat fonamental a Alemanya per assumir el seu terrible segle XX. Una vídua jove s’enfronta a la misèria de la postguerra alemanya, un panorama en què només pot oferir el seu sexe per sobreviure. Fassbinder va començar a explicar que l’esforç de guerra alemany no només es podia comptar amb baixes al front, i ara Ostermeier en fa una lectura teatral. Bon moment per recordar el camí recorregut a una ciutadania ale-
08
manya i europea cada vegada més abocada a la insolidaritat. El gran mestre Peter Brook i la seva col·laboradora Marie-Hélène Estienne presenten The Valley of Astonishment, basat en un poema èpic del persa Farid Attar, La conferència dels ocells, una peça ambiciosa si hem de fer cas a les paraules de Brook: “Conduirem l’espectador per nous i desconeguts territoris a través de persones les vides dels quals són tan intenses que en qualsevol instant poden passar del paradís a l’infern tornar una altra vegada al paradís”. Com ja va fer fa molts anys a partir de la biografia de l’armeni Gueorgui Ivànovitx Gurdjieff (Meetings with Remarkable Men), Brook explora la natura humana i la seva capacitat de transcendència. Per altres vies, allò que precisament es va proposar Txèkhov: el gran actor anglès Michael Pennington ressegueix la vida del dramaturg rus en un tour de force interpretatiu en solitari (Anton Txèkhov) a la mesura del seu potencial escènic. Un programa ple, doncs, de noms coneguts que presenten, però, noves creacions. Una manera de fidelitzar l’espectador.
Connexió Flandes, per anar més enllà encara Aquest any l’escena flamenca, present des de fa moltes edicions a Temporada Alta, pren cos en forma de cicle dins de la programació del festival, una línia d’espectacles anomenada Connexió Flandes. Dins d’aquest cicle es podran veure les quatre propostes que apuntem tot seguit. L’actor Josse De Pauw, company d’aventures artístiques de Guy Cassiers, presenta, amb el pianista i compositor Kris Defoort, An old Monk, joc de mots perquè la peça s’inspira en la música del llegendari músic de jazz Thelonius Monk. Un monjo vol recuperar la joventut perduda a través de la dansa. Balla, sense cap altre objectiu que moure’s seguint la música amb entusiasme i en solitari. Un enfrontament amb la
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
vellesa, una negació de la mort, que s’encara amb energia, malgrat la inutilitat de la batalla i la certesa de la derrota. La saviesa interpretativa de Josse De Pauw que vam poder gaudir a El cor de les tenebres, el muntatge de Cassiers a partir de l’obra de Conrad, es posa ara al servei d’un espectacle també de creació contemporània que reflexiona sobre el pas del temps i la seva petjada en l’individu. La música en directe de Defoort i la projecció d’un centenar d’imatges acompanyen les evolucions de De Pauw en un muntatge intens, molt ben acollit al Festival d’Avinyó de 2014.
An old Monk Foto: Kurt Van Der Elst
Cassiers també torna a Temporada Alta d’enguany amb un nou espectacle: Le sec et l’humide, un muntatge sobre textos del novel·lista nord-americà d’expressió francesa Jonathan Littell, que fa deu anys
09
va sorprendre el món literari amb la seva novel·la Les Benignes, guanyadora del Premi Goncourt 2006. El sec i l’humit (publicat en català per Quaderns crema) és un assaig a partir del relat del líder belga nazi Léon Degrelle sobre la campanya de Rússia. El muntatge compta també amb el bagatge d’una recerca sonora a l’Ircam de París i combina sons, projeccions i els comentaris d’un historiador sobre les tesis més abjectes del nazi belga. Cassiers s’ha sentit atret per l’univers literari de Littell; de fet, aquest muntatge s’emmarca en un projecte ambiciós sobre l’autor nord-americà, The Littell Project, que tindrà continuïtat amb una peça sobre Les Benignes. En un sentit molt diferent, però sense sortir de la creació contemporània, al Centre Cultural la Mercè es podrà veure Perhaps all the Dragons, una instal·lació de Berlin (Bart Baele i Yves Degryse) que disposa unes pantalles sobre una taula en forma de cercle, espectacle portàtil en què s’expliquen anècdotes de vida bastant inversemblants i aparentment desconnectades entre si, però unides per la teoria dels sis graus de separació. Completa el cicle d’espectacles flamencs l’espectacle UnDosTresUnDos, d’Albert Quesada, català establert a Brusel·les. Una mirada més aprofundida, doncs, sobre l’escena flamenca d’avui per a tots aquells espectadors que volen anar més lluny encara. Eduard Molner Text extret del suplement especial Temporada Alta publicat a La Vanguardia el passat 17 de setembre
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
La crítica n’ha dit... “El càsting rus de Declan Donnellan és tan elèctricament intens i pertorbador que et fa posar els pèls de punta” Kate Basset Barbican, London. The Times
“Un thriller moral fascinant” Sarah Hemming Barbican, London. Financial Times
“Com un cop de puny a l’estómac” Dominic Cavendish Barbican, London. The Telegraph
“Un punyent recordatori que el poder corromp” Sarah Hemming Barbican, London. Financial Times
“real, delicadeses que et fan pensar” Paul Taylor Barbican, London. The Independent
“Una elegant i despietada anàlisi” Honour Bayes Barbican, London. The Stage
“Meravellosament resumit” Michael Coveney Barbican, London. What’s On Stage
“Fascinant i apassionant” Patrick Marmion Barbican, London. Time Out
“Colpeja els alts nivells nous, sense concessions d’una manera que rarament veiem als escenaris britànics” David Nice Barbican, London. Arts Desk
010
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
“Mesura per mesura (Measure for Measure) de Declan Donnellan evoca furiosament la Rússia contemporània” Hugues Le Tanneur Les Inrocktibles
Teatre en tota la seva esplendor Armelle Heliot Le Figaro
“Mesura per mesura (Measure for Measure) de Declan Donnellan està ple de l’ànima russa Phillipe Chevilley Les Echos
“Escenes que es mereixen tot el que se’n diu una elegant i despietada anàlisi” Didier Méreuze Le Croix Read
“Remarcable. Saludem a tots els actors del teatre Puixkin” Corinne Denailles Web Theatre
011
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
Vídeos d’interès Mesure for Mesure Trailer https://www.youtube.com/watch?v=59-k2y-IUsQ Trailer oficial de l’obra en el que es pot apreciar diferents moments claus del muntatge de Mesura per mesura que ha dut a terme la companyia Cheek by Jowl. Mesure for Mesure: Audience Reactions https://www.youtube.com/watch?v=8fopGhdfHGc Vídeo en el que públic assistent a la representació de Mesura per mesura al Silk Street Theater de Londres donen la seva opinió sobre el muntatge. Cheek by Jowl’s Artistic Team Discuss Measure for Measure https://www.youtube.com/watch?v=1SJcZtF4ZVM En aquesta gravació hi ha diferents entrevistes on el director Declan Donnellan, l’assistent de direcció, Kirill Sbitnev i l’actor Andrey Kuzichev, que interpreta el personatge d’Angelo a l’obra, parlen sobre el muntatge, els temes de què tracta Mesura per Mesura i el molt actual que continua sent aquest clàssic shakespirià
012
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
Declan Donnellan director
Foto: Dan Peled
Declan Donnellan va néixer a Anglaterra, fill de pares irlandesos. El 1981 va fundar Cheek by Jowl juntament amb l’escenògraf Nick Ormerod, i des d’aleshores han creat i dirigit més de 30 muntatges per a la companyia. Les seves primeres funcions a Espanya foren Pericles a Almagro i Madrid l’any 1984. En l’actualitat Cheek by Jowl han actuat en més de 300 ciutats de 40 països diferents.
Peter Brook a reunir el seu propi grup d’actors per representar Andromaque al Théâtre des Bouffes du Nord. El 1999 Valery Shadrin, del Festival Internacional de Teatre Txèkhov, el va animar a crear la seva pròpia companyia d’actors russos juntament amb Nick Ormerod. Entre les seves produccions destaquen: Boris Godunov (2000), La nit de reis (2003), Les tres germanes (2005) i La tempesta (2011).
Com a Director Associat del National Theatre de Londres, el seu principal desig era dirigir l’estrena en anglès de Fuente Ovejuna de Lope de Vega, amb la qual va estar de gira a Sevilla el 1991. També al National va dirigir Peer Gynt i les estrenes europees d’Angels in America de Tony Kushner.
Declan Donnellan és el President del Festival Internacional de Teatre Txèkhov. El seu llibre L’Actor i la Diana s’ha publicat en molts idiomes, inclòs el xinès. Ha rebut premis a Moscou, París, Nova York i Londres, incloent el premi Olivier a la Realització Destacada. El 2008 va ser nomenat Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres a França pel conjunt de la seva obra. El 2009 va rebre el premi Charlemagne.
El seu muntatge del Conte d’Hivern per al Maly Drama Theatre de Sant Petersburg, el 1997, va ésser guardonat amb la Màscara d’Or. L’any següent va dirigir Le Cid per al Festival d’Avinyó, i el 2007 fou convidat per
013
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
Nick Ormerod disseny escènic
Escenògraf britànic. Va estudiar dret a la Universitat de Cambridge i escenografia a l’Escola d’Art de Wimbledon. El 1981, juntament amb Declan Donnellan, va fundar la companyia de teatre Cheek by Jowl i des d’aleshores en són els codirectors artístics. Nick Ormerod és el director d’escena de tots els muntatges de Cheek by Jowl menys un. També ha estat escenògraf de tots els muntatges de Declan Donnellan al National Theatre de Londres: Fuente Ovejuna, Mandat, Peer Gynt, les dues parts d’Angels in America; a la Royal Shakespeare Company: L’escola de l’escàndol, El rei Lear, Grans esperances (a la RSC Academy); a l’Òpera Nacional Anglesa (ENO): Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny; a The Old Vic: Antígona; al Festival de Salzburg: Falstaff, i al Teatre de Drama Maly de Sant Petersburg: El Conte d’Hivern. Ha estat el director d’escena de totes les produccions de Declan Donnel-
014
Foto: John Haynes
lan al Festival Txèkhov: Boris Godunov, La nit de reis, Les tres germanes, La tempesta.
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
Krill Sbitnev
Pavel Akimkin
assistant director
composer
In 2007, Kirill graduated from the Saint-Petersburg Academy of Theatre Arts. As an actor, he participated in the productions of A.P.T.O in Moscow - including the parts of Vladimir Mayakovsky in Mistery-Bouffe, and Vladimir in Waiting for Godot. There he also stages in Merry wives of Windsor. From the point of view of acting based on W. Shakespeare. In 2008 he directed his first show at the Theatre of Nations, with Letters to Felice. He went on to work with the theatre as an assistant director to Thomas Ostermeier on his production of Miss Julie. In 2010 he became an assistant director on Declan Donnellan’s production of The Tempest. He went on to collaborate with Declan Donnellan again, not only with Measure for Measure, but performing the parts of Malvolio and Antonio in Twelfth Night. Kirill has worked as a director at the Pushkin Theatre in Moscow since 2011. He also works as a teacher on Igor Yasulovich’s acting course in the State Film Academy of Russia.
Pavel graduated from music school as an accordionist. In 1998, he started at the Gnesin Academy of Music as the folk choir master and in 2006 he graduated from the Russian Academy of Theatre Arts as an actor. In 2001, Pavel met Vladimir Pankov while working at the Soglasie Center, and in 2006 he became a regular collaborator of SounDrama - where Pankov is the artistic director. His theatre works include Gogol, Evenings, Swedish Match, Romeo and Juliet, Grooms, Shukshin’s Short Stories (at the Theatre of Nations), Morphine (for the Et Cetera Theatre), Hot Heart (Theatre on Malaya Bronnaya). As a music director, he has worked on The Lady of the Camellias and on Mother Earth - both for the Pushkin Theatre.
Sergey Skornetskiy
Irina graduated from Moscow State University of Culture and Art as a choreographer in 2003. As a performer she has participated in many musicals, some of which include: Twelve Chairs, Chicago, Beauty and the Beast, and Zorro. Since 2008 Irina has worked for Stage Entertainment Russia as a resident choreographer, where she was an assistant choreographer on The Sound of Music. Irina also works as a choreographer for major Moscow drama theatre companies. Some of her credits include A Warsaw Melody, Government Inspector, The Trial, Treasure Island, Zoika’s Flat, 1914 Cabaret and Donnellan’s The Tempest. Irina works as a choreographer in film and has four projects in production at the moment.
lighting designer Sergey graduated from the Moscow Art Theatre School in Lighting Design in 1995. He started working as a lighting technician in Tabakov’s theatre while studying, and went on to work there as a lighting designer after graduation. He has created lighting design for more than 60 theatre shows for companies such as Moscow New Opera, RAMT, Mayakovsky Theatre, Pushkin Theatre and many others. Shows Sergey has worked on include The Lower Depth, Idiot, Encore Van Gogh, Dangerous Liasons, Arcadia, Flight, The Government Inspector, Woe from Wit, Talents and Admirers, and Ladies Night.
015
Irina Kashuba choreographer
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
Yuiri Rumyantsev
AlexanderFeklistov
actor (Escalus)
actor (Lucio)
Yuri graduated from the Russian Academy of Theatre Arts in 1964 and was employed by the Pushkin Theatre the same year. Yuri has played in more than 60 productions for the theatre with roles including: Marek in The Good Soldier Schweik, Vozhak in The Optimistic Tragedy, Spiegelberg and Schufterle in The Robbers, Moiseika in Ward Number 6, Fedka and Lebedyakin in The Demons, and Zemlyanika in The Government Inspector. Yuri has taught at the Russian Academy of Theatre Arts since 2001.
Alexander graduated from Moscow Art Theatre School in 1982. Alexander has worked with major Moscow theatre companies: Moscow Art Theatre, Stanislavsky Drama Theatre, Pushkin Theatre and on many independent projects. He continues his relationship with Moscow Art Theatre by playing the part of Samuel Pickwick in The Pickwick Papers. Alexander has been cast in all of Declan Donnellan’s Moscow based productions. He has played Boris Godunov in Boris Godunov, Sir Toby in Twelfth Night, Verhsinin in Three Sisters, Caliban in The Tempest and now Lucio in Measure for Measure. Alexander has been presented with the Seagull Award as best actor twice: for the part of Claudio in Peter Stein’s Hamlet and for Sir Toby in Declan Donnellan’s Twelfth night. In film, where Alexander has had an extensive career, he has worked with distinguished Russian directors including Pavel Lungin and Vladimir Menshov.
Andrey Kuzichev actor (Angelo) Andrey trained at the Russian Academy of Theatre Arts, and has since worked with major Moscow theatre companies. He has been collaborating with the Centre of Drama and Directing of A.Kazantsev and M. Roschin since 1999, where he has played such parts Gary in Shopping and Fucking, and Maksim in Plastiscine, for which he received the Seagull Award for Best Actor. Andrey has starred in most of Donnellan’s Russian language productions; as Viola in Twelfth Night, Tuzenbach in Three Sisters, and as Ariel in The Tempest and now as Angelo in Measure for Measure. Andrey is actively working in cinema with Russian directors that include Roman Balayan and Vladimir Mashkov. Andrey teaches acting at the Moscow Art Theatre School.
016
Alexander Matrosov actor (The Provost) Yuri graduated from the Russian Academy of Theatre Arts in 1964 and was employed by the Pushkin Theatre the same year. Yuri has played in more than 60 productions for the theatre with roles including: Marek in The Good Soldier Schweik, Vozhak in The Optimistic Tragedy, Spiegelberg and Schufterle in The Robbers, Moiseika in Ward Number 6, Fedka and Lebedyakin in The Demons, and Zemlyanika in The Government Inspector. Yuri has taught at the Russian Academy of Theatre Arts since 2001.
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
Nikolay Kislichenko
Anna Khalilulina
actor (Elbow)
actress (Isabella)
Nikolay graduated from Moscow Art Theatre School in 2007, and joined The Pushkin Theatre in 2011. He has since performed in Lend Me a Tenor, Testosterone and The Marriage of Figaro.
Anna graduated from the Schepkin Theatre School in 2009, where she was awarded a Golden Leaf award for best actress. She played Marina Mnishek in Donnellan’s Boris Godunov, and Miranda in his The Tempest.
Igor Teplov actor (Bernardine) Igor joined The Pushkin company after graduating from Moscow Art Theatre school in 2007. He has performed in Puss in boots, Treasure Island, Madame Bovary, The Robbers, Much Ado About Nothing, Grand Magia, and Testosterone. Igor also plays the part of Agucheek in Donnellan’s Twelfth Night. Igor has participated in many TV series for major Russian channels.
Alexey Rakhmanov actor (Pompey, Friar Peter) Alexey studied acting at the Russian Academy of Theatre Arts under Mark Zakharov, before training at Moscow Art Theatre School, and joining The Pushkin company. His shows include Grand Magia, The Good Person of Szechwan, The Marriage of Figaro and Much ado about nothing.
017
Anna played the lead feature film To Hear The Sea, and regularly acts for Russian TV shows.
Anastasia Lebedeva actress (Juliet, Francisca) Anastasia joined The Pushkin after graduating from Moscow Art Theatre School in 2007. Her theatre works include the Mask in Turandot, Margaret in Much Ado About Nothing, and Blanche Duval in The Lady of the Camellias. Since 2006 Anastasia has starred in more than a dozen TV series. Ado About Nothing, and Blanche Duval in The Lady of the Camellias. Since 2006 Anastasia has starred in more than a dozen TV series.
Ivan Litvinenko actor (The Exucutioner) Ivan studied acting at Moscow Art Theatre School, during which time his course master Dmitri Brusnikin invited him to play in a TV series. He has since played in some 20 TV series. For The Pushkin Theatre, he has performed in The Good Person of Szechwan, Treasure Island, The Marriage of Figaro, and Testosterone.
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
Elmira Mirel actress (Mariana, Mistress Overdone) Elmira graduated from the School of Choreography of Baku, majoring in folk dancing, before joining the Moscow Art Theatre School where she started performed in the Pushkin Theatre production of Romeo and Juliette. She was then invited to play Rosa in Feydeau’s Fitting Confusion and in Chekhov’s short stories.For Marathon Theatre Company she played in Shaw’s Pygmalion and Chekhov’s a Guide for Those Wanting to Get Married. She works as a choreographer in film and TV series. Elmira joined the Pushkin Theatre company in 2014.
018
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
019
Mesura per mesura Cheek by Jowl Els Joglars
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
020