Dossier de l’espectacle
Només són dones Carme Portaceli
Foto: ALbert Armengol
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
“El muntatge de Carme Portaceli, edificat sobre el llenguatge del teatre, la dansa i la música, va impactar uns espectadors que es van emocionar fins el punt de deixar caure alguna llàgrima de tant com els va impressionar la dramatització d’aquest document sobre el tracte al que van ser sotmeses les represaliades pel franquisme” César López Rosell
02
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
Fitxa Autora: Carmen Domingo Directora: Carme Portaceli Intèrprets: Míriam Iscla, Sol Picó i Maika Makovski Espai Escènic: Paco Azorín Coreografia: Sol Picó Música orginal: Maika Makovski Vestuari: Antonio Belart Disseny d’Il·luminació: Miguel Muñoz Disseny de so: Efrén Bellostes Realització d’audiovisuals: Lala Gomà Caracterització: Toni Santos Fotografia cartell: David Ruano i Paco Amate Fotografies: Albert Armengol Disseny gràfic: Pedro Chamizo Cap Tècnic/Ajudant d’escenografia: Adrià Pinar Ajudant de direcció: Judith Pujol Edició i post-producció d’audiovisuals: Lucia Albano Ajudant de vestuari: Carlota Ricart Realització de Vídeos Promocionals: Arnau Oriol Producció executiva: Roger B. Sardà Producció: FEI Factoria Escènica Internacional Amb el suport de ICEC i ICUB Confecció de Vestuari: Taller de Goretti
Dades Dia i hora: Divendres, 13 de novembre a les 21:00 Lloc: Teatre de Salt Preus: 28 i 18€ Durada: 1 h 20 min
Amb la col·laboració de:
03
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
Només són dones Carme Portaceli
Foto: ALbert Armengol
La directora Carme Portaceli ens ha fet reflexionar sovint sobre la condició femenina en el món i aquest cop ho fa també sobre la memòria històrica. Només són dones assumeix aquest doble compromís, amb tres noms de l’escena com Míriam Iscla, Sol Picó i Maika Makovski. Las Ventas, Saturrarán, Amorebieta, Les Corts, València, Palma de Mallorca, Sevilla i molts d’altres centres penitenciaris van ser presons exclusivament de dones. S’hi recloïen esposes, mares i germanes de republicans, però sobretot sindicalistes, guerrilleres i lluitadores per la democràcia i els drets adquirits durant la República. Cap d’aquestes dones han estat reconegudes al llarg de la història. Con cinco personajes, presas políticas de la dictadura franquista, encarceladas por su compromiso durante la República, la directora Carme Portaceli nos hace reflexionar sobre la invisibilidad de las mujeres y la memoria histórica.
04
À partir de cinq personnages emprisonnés par la dictature franquiste pour son implication avec la République, la directrice Carme Portaceli nous invite à réfléchir sur l’invisibilité des femmes et la mémoire historique.
Cap d’aquestes dones han estat reconegudes al llarg de la història. Taking five characters, political prisoners under Franco’s dictatorship, jailed for their allegiances during the Republican period, director Carme Portaceli prompts us to think about the invisibility of women and historical memory.
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
Sobre l’obra... Només són dones
Foto: ALbert Armengol
Les històries en que ens hem inspirat per fer aquest text estan basades en casos reals de dones que van patir la violència i la injustícia d’aquells moments de la nostra història. Hi ha una dona basada en la Matilde Landa, militant del Partit Comunista de España i actualment considerada com un dels símbols més significatius de l’importantíssim moviment de les dones contra la dictadura franquista. Era filla d’una família de classe benestant en la que es fomentava la educació i la cultura. No va ser batejada, una cosa infreqüent en l’època. Va tenir formació universitària. Durant la guerra va ser destinada a un hospital on es dedicava a cuidar nens i, a més a més, perquè no 05
morissin, va ajudar a la seva evacuació fora d’Espanya, inclosa la de la seva filla. L’any 1939 va ser empresonada a Las Ventas. Allí va crear la Oficina de Penades, un gabinet d’assistència jurídica a les presoneres, la majoria analfabetes. Va ser processada per Consejo de guerra, però li van commutar la pena per influència dels seus germans. La van traslladar a la presó de Can Sales de Mallorca, una de les més terribles de l’Estat. Allí ella era l’única universitària i es va convertir en un referent moral entre les presoneres. Per aquesta raó, mai no la van torturar, sinó que van intentar que es bategés per utilitzar-la com a model de conversió. Si no ho feia, mataven les seves companyes.
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
Quan aquestes morts van pesar massa sobre la seva conciència, va acceptar batejar-se però el dia que ho anaven a fer es va assabentar que les dones del Moviment estaven preparant la festa per fer-ho públic. No ho va poder resistir i es va suïcidar llençant-se des de la galeria. Vatenir una agonia molt llarga. Un cop morta, la van batejar. Des de la presó va escriure una carta impressionant a la seva filla que era a Mèxic. Una altra dona està inspirada en l’Amparo Barayón. Casada amb en Ramón J. Sender, treballava per organitzacions anarquistes. Era catòlica, d’una família de dretes de Zamora, vital i amb dos fills. El seu home es va allistar a l’exèrcit republicà i va marxar a la guerra. Quan es va produir el cop d’estat, la família era de vacances. El seu home va fugir a Madrid a refugiarse i li va aconsellar que ella anés amb la seva família que allí no li passaria res. Ella va agafar els seus fills i va anar cap a Zamora. Allí, justament, va ser denunciada a les tropes feixistes pel seu cunyat. Així es va quedar amb totes les terres de la família. Va ingressar a la presó amb la seva filla de set mesos. Va ser afusellada set mesos més tard davant la tàpia del cementiri de la ciutat. Abans de morir, abans de que li arrabassessin la seva filla, va escriure una carta al seu home, que va posar als bolquers de la nena perquè la poguéssin entregar les companyes, on li demanava que no perdonés els seus delators. Una altra dona està inspirada en Tomasa Cuevas. Als catorze anys va ingressar a les Juventudes Comunistas de España. Va ser detinguda, brutalment torturada a Via Layetana, finalment empresonada a Les Corts l’any 1939 i condemnada a trenta anys de presó. Amb la llibertat provisional, va fugir a França i després a Praga. Era analfabeta però amb una gran ambició de
06
saber. No ho va poder resistir i es va suïcidar llençantse des de la galeria. Vatenir una agonia molt llarga. Un cop morta, la van batejar. Des de la presó va escriure una carta impressionant a la seva filla que era a Mèxic. Una altra dona està inspirada en l’Amparo Barayón. Casada amb en Ramón J. Sender, treballava per organitzacions anarquistes. Era catòlica, d’una família de dretes de Zamora, vital i amb dos fills. El seu home es va allistar a l’exèrcit republicà i va marxar a la guerra. Quan es va produir el cop d’estat, la família era de vacances. El seu home va fugir a Madrid a refugiar-se i li va aconsellar que ella anés amb la seva família que allí no li passaria res. Ella va agafar els seus fills i va anar cap a Zamora. Allí, justament, va ser denunciada a les tropes feixistes pel seu cunyat. Així es va quedar amb totes les terres de la família. Va ingressar a la presó amb la seva filla de set mesos. Va ser afusellada set mesos més tard davant la tàpia del cementiri de la ciutat. Abans de morir, abans de que li arrabassessin la seva filla, va escriure una carta al seu home, que va posar als bolquers de la nena perquè la poguéssin entregar les companyes, on li demanava que no perdonés els seus delators. Una altra dona està inspirada en Tomasa Cuevas. Als catorze anys va ingressar a les Juventudes Comunistas de España. Va ser detinguda, brutalment torturada a Via Layetana, finalment empresonada a Les Corts l’any 1939 i condemnada a trenta anys de presó. Amb la llibertat provisional, va fugir a França i després a Praga. Era analfabeta però amb una gran ambició de saber. Va ser la primera a adonar-se’n de que a les presons de dones no hi havia testimonis dels crims de lesa humanitat que es cometien contra elles i, un cop fora
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
de la presó, va anar amb un radiocassete per totes les presons agafant testimonis de les presoneres. Una altra dona està inspirada en Tomasa Cuevas. Als catorze anys va ingressar a les Juventudes Comunistas de España. Va ser detinguda, brutalment torturada a Via Layetana, finalment empresonada a Les Corts l’any 1939 i condemnada a trenta anys de presó. Amb la llibertat provisional, va fugir a França i després a Praga. Era analfabeta però amb una gran ambició de saber. Va ser la primera a adonar-se’n de que a les presons de dones no hi havia testimonis dels crims de lesa humanitat que es cometien contra elles i, un cop fora de la presó, va anar amb un radiocassete per totes les presons agafant testimonis de les presoneres.
Sinopsi... Només són dones, és una obra que parla de les dones durant la Guerra civil. Cinc dones que viuen la terrible guerra feixista i les seves seqüeles. Realitat i fantasia juntes tot fent ficció d’algunes històries que van succeir a la vida real. Aquest és un espectacle multidisciplinari on intervenen la dansa, la música i la interpretació. L’espectacle planteja una sola veu de la mà de tres dones de tres disciplines diferents. Els personatges estan interpretats per una mateixa actriu, Míriam Iscla, que interactua amb la ballarina Sol Picó, representació de totes les dones del món i amb la cantant i compositora Maika Makovski, la veu de l’inconscient, del que mira des de fora. Les tres disciplines juntes, teatre (text), dansa i música en viu serviran per fer un homenatge a totes aquestes lluitadores, heroïnes condemnades al silenci i per parlar de la nostra Memòria Històrica, clau essencial per mirar el nostre futur.
Foto: ALbert Armengol
L’any 2004, el Govern Tripartit de la Generalitat de Catalunya, la va guardonar amb La Creu de Sant Jordi. L’any 2007, abans de morir, el Govern de Zapatero li va concedir La Medalla al Mérito. En les dues ocasions va reivindicar la memòria de les dones represaliades.
07
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
Treure la llengua i alçar el micro Creació contemporània L a creació contemporània és la nostra col·lega. Ens entén i ens dóna veu. S’adreça a nosaltres de tu a tu, sense posar-se de puntetes ni mirar-nos de dalt a baix. A vegades no l’acabem d’entendre perquè mai no ens acabem d’entendre. Però és el nostre igual, ens interpel·la directament, no ens esquiva. Rebel davant del poder constituït, revela què ens preocupa i què ens hauria de preocupar. Posa un micròfon al mig de l’escena, distorsiona la realitat segons les circumstàncies del color del vidre amb què se la mira, i treu la llengua a la sacralització de la cultura perquè la natura humana és cultural i, doncs, canviant (no ens banyem mai dues vegades al mateix riu, però sempre hi ha rius per riure de gust junts: la cultura és social). El valor d’un festival com Temporada Alta es mesura, també, per com s’obre a la multiplicitat d’aquestes obres que procuren ser expressió directa del nostre temps de crisi. A vegades, la novetat desconcerta (igual que al carrer, de què ens estranyem). Però per això hi ha guies. Davant de tanta riquesa de propostes, si creem línies que uneixin els punts, de seguida ens adonem que hi ha zones de confluència clara entre els diferents conjunts¡ (per això alguns títols apareixen una i altra vegada en els articles d’aquesta publicació). El teatre recorre al moviment en un mateix pla que al text, el circ es coreografia, la dansa parla, l’escena es fisicalitza i fins s’animalitza. Així que la característica més clara de la creació contemporània és la transversalitat, la hibridació, el mestissatge, la interdisciplinarietat, ser plena cruïlla de llenguatges, gèneres, textures i registres, per no renunciar a res ni del passat ni d’avui dia, però fer-ne ja un ús conscient, convertit tot en bagatge assimilat, ben paït, lluny de l’automatisme escleròtic de tants clixés i estereotips gastats de la cultura mainstream que ens embolica (en tots dos sentits del terme). Bo és fer-ho jugant. Capgirar l’esperable. Assumir-se tal qual. L’escena contemporània ja no representa: presenta el que sí és (teatre), quan renuncia a la ficció del realisme per
08
assumir la realitat de la ficció, el caràcter real d’aquest joc de la tramoia a la vista, de la veritat complexa de l’escena. Des del text que es recolza en el moviment o des de la dansa que també coreografia les paraules, no fan altra cosa companyies com El Conde de Torrefiel (La posibilidad que desaparece frente al paisaje) i Loscorderos.sc (La banda de la fi del món) o dramaturgs de pu(n)teria tan lúcida i juganera com Roger Bernat (a Please continue, el Hamlet que comparteix amb l’artista holandès Yan
El tret més clar de la creació contemporània és la transversalitat Duyvendak, o a We need to talk, farcida dels mil ecos amb què el cinema ha abordat les relaciones amoroses), l’Ernesto Collado de Constructivo (peça d’uns paletes-poetes subtitulada com a “Acción demoledora para inversores utópicos”, en col·laboració amb el milanès Piero Steiner), Pablo Gisbert amb Tania Beyeler (El Conde de Torrefiel) o Jordi Oriol amb Xavier Albertí (L’empestat), perlimitarho sols a uns noms. Del que es tracta, també, és de no renunciar a la memòria i de visibilitzar silencis llargament instituïts, com fa Carme Portacelli a Només són dones (les preses polítiques durant la dictadura franquista) o, en un altre ordre de coses (la realitat sexual de la parella), el Roger Bernat de We need to talk. La creació contemporània exerceix de columna vertebradora del festival. En el programa del 2015, són 28 les propostes classificades amb aquesta etiqueta. I deu formen part, a més, de la Setmana de la Creació Contemporània, quan en quatre dies (del dijous 19 de novembre al diumenge 22) apareixen concentrades
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
per facilitar-ne l’accés conjunt. Aquesta desena de peces reuneix circ com el de Bèsties i El ball de Baro d’Evel (companyia que exerceix d’artista convidat i estrena el curt The ONE project #1) o un espectacleinstal·lació obertament tecnològic de la Connexió Flandes com Perhaps all the dragons. Horror vacui (#3) de la companyia flamenca Berlin, a més de la dansa de Mal Pelo d’El cinquè hivern, la desinhibició golfa de la gent d’Animal Religion a Indomador, l’anàlisi de les armes expressives del flamenc a UnDosTresUnDos del català instal·lat a Brussel·les Albert Quesada (per això forma part del cicle Connexió Flandes) o les obres ja esmentades de Collado, Loscorderos. sc i El Conde de Torrefiel, però només un dels dos muntatges de Bernat. L’etiqueta serveix de convit general. Passa que llança la canya a una conscient proposta d’heterogeneïtat. Fixem-nos-hi: les 28 obres classificades com a Creació Contemporània inclouen Foot-ball d’un veterà com Cesc Gelabert, però cap de les pel·lícules dels cineastes més actuals al Truffaut, ni el ja esmentat Només són dones de Portacelli, ni la fresca síntesi nuclear de la Terra Baixa de Pau Miró amb Lluís Homar, ni El rey de la compromesa gent de Teatro del Barrio, ni el Made in Girona: political mother de Hofesh Shechter amb tot de col·lectius locals, quan bé són obres contemporànies i grans apostes del festival. Aleshores, per què? Doncs perquè Temporada Alta pot marcar i suggerir itineraris, però sap que contemporani ho és tothom i que l’excursió se la fa cadascú. El present és de tots. Quim Noguero Suplement Especial Temporada Alta, publicat a La Vanguardia el 19 de setembre de 2015
09
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
Sobre el projecte... Només són dones
Memòria històrica i invisibilitat de les dones
Foto: ALbert Armengol
Las Ventas, Saturrarán, Amorebieta, Les Corts, València, Palma de Mallorca, Sevilla, Màlaga, Melilla, Segovia i tants d’altres van ser centres penitenciaris exclusivament femenis. Allí anaven dones que eren esposes, mares, filles, germanes, cosines... però també, i sobretot, militants, sidicalistes, guerrilleres i lluitadores incasables per la democràcia i pels drets adquirits durant la segona república. I allí es troben i des d’allí ens parlen les nostres protagonistes de Només són dones. Cinc dones, cinc històries entrellaçades que, ajudades de la ficció, però creades a través de moltes històries reals, ens expliquen els sofriments i les penúries que van viure milers de dones a les presons d’arreu de l’Estat espanyol. 010
Per això el text, encara que és el reflex d’una situació històrica concreta és una crida universal al reconeixement que tenim el deure de donar als centenars de milers de dones immerses en confictes bèl·llics de diferents índole i a diferents països, que van lluitar per crear un móm millor i en molts casos van morir en l’intent. Carmen Domingo, l’autora
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
i condemnades per tribunals militars per delictes “d’auxili, incitació o excitació a la rebel·lió”, és a dir, per “roges” i no se les considerava presoneres polítiques; se les considerava delinqüents comuns. D’aquesta manera no hi havia testimonis del que succeïa a les presons, no es feien públics els crims de lesa humanitat que es cometien als presons femenines. Ningú sabia què passava. D’altra banda es produeix una segona condemna social: la reclusió a l’espai domèstic i l’abandonament dels espais públics que només podien ser ocupats exclusivament pels homes. El tercer càstig era utilitzar les dones com un botí de guerra: el cos femení va servir per evidenciar el poder dels homes.
Foto: ALbert Armengol
La invisibilitat de la lluita i del patiment de les dones impregna, fins i tot, els propis estudis sobre la memòria històrica. Algunes d’elles van declarar coses com: “L’única pena que em queda al cos, després de tot el que hem patit en aquesta vida, és morir sense que els joves sàpiguen el que hem lluitat per tenir una democràcia en aquest país”.
La memòria de la guerra ha ocupat un espai essencial a les famílies de les víctimes i nosaltres volem explicar aquesta realitat silenciada. Volem parlar de les dones, heroïnes de la resistència que, van ser el punt de mira del dictador mentre triraven endavant les seves famílies amb els seus homes afusellats, desapareguts o empresonats; mentre feien la resistència als seus pobles o ciutats, mentre lluitaven per un món millor. La República va significar per les dones la conquesta de l’espai públic. El dret a vot, l’educació i el divorci són el reflex d’un esperit alliberador que el règim franquista va arrencar de soca-rel. La repressió de la dona en la dictadura franquista va ser per una raó doble: per “roges” i per alliberades. I el càstig també va ser doble: les dones van ser jutjades
011
Només Són Dones és un espectacle multidisciplinari on intervenen la interpretació, la dansa, la música. Una sola veu de la mà de tres dones de tres disciplines diferents. Cinc personatges, cinc històries, interpretats per una mateixa actriu, Míriam Iscla, que interactua amb la ballarina Sol Picó, representació de totes les dones del món i amb la cantant i compositora Maika Makovski, la veu de l’inconscient, del que mira des de fora. Les tres disciplines juntes, teatre (text), dansa i música en viu serviran per fer un homenatge a totes aquestes lluitadores, heroïnes condemnades al silenci i per parlar de la nostra Memòria Històrica, clau essencial per mirar el nostre futur. Carme Portaceli, la directora
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
Carmen Domingo autora de l’obra i escriptora
Llicenciada en Filologia hispànica i Escriptora Alguns llibres publicats: La Fuga, Ediciones B (2010). Conversaciones de alcoba, Edebé (2009). Secrets d’âlcove, La Cosmopolite Stock (2011). Mi querida hija Hildegart, Destino (2008). Histoire politique des femmes espagnoles : De la IIe République à la fin du franquisme, PU Rennes (2008). Coser y cantar. La situación de la mujer en la España franquista (1939-1961), Lumen (2007). Nosotras también hicimos la guerra. (Defensoras y sublevadas (1936-1939), Flor del viento (2006). Con voz y voto. Mujer y política en España (1931-1945), Lumen (2004).
012
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
Carme Portaceli directora
Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Va entrar al Teatre Lliure a l’any 82 i va treballar d’ajudant de direcció al costat de Fabià Puigserver. També al costat de Lluís Pasqual. Fa classes de direcció i tallers d’Interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha rebut diversos Premis Butaca al Millor Espectacle, Premis de la Crícca, Premios ADE, Max, Serra d’Or... És Vicepresidenta de la Academia de las Artes Escénicas i Membre del Comité Organitzador dels Premios Max Actualment és directora artística de la FEI (Factoria Escènica Internacional). Ha dirigit: Només Són Dones de Carmen Domingo. TNC (Teatre Nacional de Catalunya). Barcelona 2015. El President de Thomas Bernhard. Temporada Alta i 013
Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona 2014. Krum d’Hanoch Levin. Grec 2014 Festival de Barcelona, FEI i Teatre Lliure. Mercat de les Flors. Sala MAC. Barcelona 2014 i Teatre Lliure de Gràcia. Nov. Barcelona 2014. Las dos Bandoleras de Lope de Vega. CNTC i FEI. Teatro Pavón. Madrid 2014. Televisor & Misèria de la II Transició d’Albert Boronat. Grec 2013 Festival de Barcelona. Teatre Romea. Barcelona 2013. El vídeo no el veu ningú de Martin Crimp. Grec 2012 Festical de Barcelona i CDN Centro Dramático Nacional. Barcelona i Madrid 2012. Els Baixos Fons de Màxim Gorki. TNC Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona 2011. La nostra classe de Tadeusz Slobodzianek. Grec 2011 Festival de Barcelona. Teatre Lliure de Gràcia. Barcelona 2011. Conte d’hivern de W.Shakespeare. Temporada Alta
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
Festival de Tardor de Catalunya 2010. Teatre Romea Barcelona 2011. Prometeu d’Esquil-Heiner Müller. Inauguració del Festival Grec 2010. Coprod. CDN, Grec i FEI. Teatre Grec. Barcelona. L’Auca del senyor Esteve de Rusiñol. Teatre Nacional de Catalunya. 2010. Barcelona. Te doy mis ojos de Iciar Bollain y Alicia Luna. 2009. Hanoi (Vietnam). Ricard II de William Shakespeare. 2009. Barcelona Así que pasen cinco años de Federico Garcia Lorca. 2008. Caracas. Cants d’amor, furor i llàgrimes de Monteverdi, Mazzocchi. Festival Grec 2008. Palau de la Música. Barcelona. Què va passar amb Nora quan va deixar el seu home d’E. Jelinek. TNC. 2008. Barcelona. Ante la jubilación de Thomas Bernhard. Centro Dramático Nacional. 2008. Madrid. Josep i Maria de Peter Turrini. Temporada Alta. 2007. Girona. Fairy de Toni Martin i Carme Portaceli. Festival Grec. FEI. Nau Ivanow. 2007. Barcelona. Un lloc conegut de Daniela Feixas. 2007. Barcelona. La suïcida (Zena bomba) d’Ivana Sajko. 2006. València. L’agressor de Thomas Jonigk. FEI. Nau Ivanow. 2006. Barcelona. La finestra tancada d’Agustí Vila. Teatre Lliure. 2006. Barcelona. Aguantando la vela de Fabrice Melquiot. Festival de Otoño. 2005. Madrid. La casa de Bernarda Alba de Garcia Lorca. 2005. Pamplona. La pell en flames de Guillem Clua. Grec 2005. Barcelona. Raccord de Rodolf Sirera. TNC. 2005. Barcelona. Sopa de pollastre amb ordi d’Arnold Wesker. 2005. València. The rape of Lucretia de Benjamin Britten. Festival Shakespeare Santa Susanna. 2004. Barcelona. Genova 01 de Fausto Paravidino. Festival Grec 2004. Barcelona. Cançons dedicades de F.X. Kroetz. 2004. Barcelona. Hamlet màquina de Heiner Müller. Fest. Santa Susanna. 2003. Barcelona. Lear d’Edward Bond. Teatre Lliure. 2003. Barcelona. Un enemic del poble de H. Ibsen. 2003. València. El retorn al desert de B.M. Koltês. Teatre Lliure. 2003. Barcelona.
014
Sallinger de B.M. Koltès. Mercat de les Flors. 2002. Barcelona. Cara de foc de Marius von Mayemburg. Teatre Lliure. 2002. Barcelona. Ball trampa de X. Durringer. Festival Grec 2001. Barcelona. Jubileum de G. Tabori. 2001. València. Solness, el constructor de H. Ibsen. TNC. 2000. Barcelona. Por menjar-se ànima de R.W. Fassbinder. Festival Grec 2000. Barcelona. Contra l’oblit Diversos autors. 2000. Barcelona. El banquete de Chema Cardeña. 1999. València. Els vells temps de Harold Pinter. 1999. Barcelona. Mein Kampf de George Tabori. Festival Grec 1999. Barcelona. El idiota en Versalles de Chema Cardeña. 1998. València. La bohèmia d’Enric Arredondo. 1998. Barcelolna.! Les presidentes de Werner Schwab. Festival Grec 1998. Barcelona. Pat’s room de Núria Amat. Festival Grec 1995. Barcelona. El triunfo del amor de Marivaux. Mercat de les Flors. 1995. Barcelona. Queridos míos: es preciso contaros ciertas cosas d’A. Gomez Arcos. Festival Otoño. 1994. Madrid. Les alegres casades de Windsor de William Shakespeare. Festival Grec. 1994. Barcelona. Muelle Oeste de Bernard-Marie Koltès. Festival de Otoño.1993. Madrid. Los gatos d’Agustín Gómez-Arcos. Festival de Otoño. Teatro María Guerrero. 1992. Madrid. Buenos Aires. El parc de Botho Strauss. Teatre Lliure.1992. Barcelona. La Missió de Heiner Müller. Mercat de les Flors. 1990. Barcelona. El retablo de Maese Pedro de Manuel de Falla. 1989. Auditorio de Granada. Combat de negre i de gossos de Bernard-Marie Koltès. Mercat de les Flors. 1988. Barcelona. El muntaplats de Harold Pinter. Tetre Lliure.1987. Barcelona. Els fills del sol de M. Gorki. Teatre Lliure. 1984. Barcelona.
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
Míriam Iscla actriu
Foto: ALbert Armengol
Míriam Iscla és una actriu catalana. Després d’acabar els estudis a l’Institut de Teatre de Barcelona el 1992, va ser cofundadora de la companyia T de Teatre. Com a membre de la companyia va assolir èxits teatrals en obres com Homes, Criatures, Petits contes misògins i va esdevenir molt popular no només a Catalunya sinó a l’Estat espanyol i a Sud-Amèrica també. El 2007 la companyia va estrenar Com pot ser que t’estimi tant en què Míriam Iscla va interpretar dues germanes. Després de l’èxit rotund d’aquesta obra, l’actriu va decidir de deixar T de Teatre i va començar a treballar com a freelance que li permet participar en obres de diferents registres i posar-se sota els ordres 015
de directors com ara Lluís Pasqual o Sergi Belbel. Darrerament la vam poder veure en l’exitosa obra Barcelona de Pere Riera i actualment es troba al Teatre Goya Codorníu on encarna el personatge d’Amanda Wingfield d’El zoo de vidre de Tennessee Williams dirigida per Josep Maria Pou. Tot i ser una actriu més aviat teatral, Míriam Iscla es va fer coneguda com Diana de la sèrie Jet Lag personatge que interpretava durant 6 anys. A part d’aquesta aventura, l’actriu ha aparegut en diverses produccions televisives produïdes per TV3, Antena3 o Tele5.
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
Durant els sis anys de Jet Lag, Míriam Iscla es va estrenar com a directora, coordinadora de guions i guionista de la sèrie. Teatre: El rei Lear de William Shakespeare. Direcció de Lluís Pasqual. El zoo de vidre de Tennessee Williams. Direcció de Josep Maria Pou. Barcelona de Pere Riera. Direcció de Pere Riera. Red Pontiac de Pere Riera. Direcció de Pere Riera. Celebració de Harold Pinter. Direcció de Lluís Pasqual. La ciutat de Martin Crimp. Direcció de Victor Muñoz. Una història catalana de Jordi Casanovas. Direcció de Jordi Casanovas. El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana. Direcció: Joan Castells. Leonce i Lena de Büchner. Direcció de Pep Pla. Les Falses Confidències de Marivaux. Direcció de Sergi Belbel. Amb T de Teatre: Petits contes misògins de Patricia Highsmith. Direcció de Pere Sagristà. Homes. Direcció de Sergi Belbel. Criatures. Direcció de David Plana i T de Teatre. Això no és vida. Direcció de David Plana. 15. Codirecció de Sergi Belbel i T de Teatre. Com pot ser que t’estimi tant. Direcció de Javier Daulte. Televisió: Habitaciones Cerradas. Direcció de J.M Güell. TVE1. Un cuento de Navidad. Direcció de Sílvia Quer. TV1.Olor de Colònia Direcció de J.M Güell. TV3. Sagrada Família de Dagoll Dagom. TV3. Jet Lag, una sèrie de T de Teatre. (6 temporades 20012006). TV3. Homicidios 1.12 (La mano derecha ensangrentada) Tele 5. El Comisario 2.19 (Cosas a las que uno nunca se acostumbra) Tele 5.
016
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
Sol Picó
intèrpret i coreògrafa
Foto: ALbert Armengol
Graduada en Dansa Espanyola i Clàssica pel Conservatori Oscar Esplà, Alacant. WW. We women, sala 60’, 2015. One-hit wonders, sala 60’, 2014. Memòries d’una puça, sala 60’, 2012. Spanish Omelette, carrer 45’ 2012. Llàgrimes d’àngel, sala 45’ 2011. Petra, la mujer araña y el putón de la abeja maya, 2011. Matar al bicho, sala 20’ 2010. Cortando jamón, sala 15’ 2010. El llac de les mosques, sala 60’ 2009. Sirena a la plancha, carrer 50’ 2008. Las Doñas, sala 45’ 2008. La maja y la bestia, carrer 50’ 2008. Encuentros, guggenheim 2007. Direcció artística de la gala d’entrega dels premis max 07 2007. 017
Direcció artística de viatges a la felicitat pel projecte t danza tnc. La prima de chita, festival grec barcelona, 2006. Lluna peluda, sala 60’, working progress 2005. La diva y el hombre bala, calle 20’, creación fórum 2004. Paella mixta, sala 1h 2003. La dona manca o barbi-superestar, sala 60’ 2004. Amor diesel, carrer 50’ 2002. Bésame el cactus, sala 55’ 2000-01. D.V.A. (dudoso valor artístico), carrer 50’ 1999. E.N.D. (esto no danza), sala 60’ 1998. Love is fastic, sala 15’ 1997. Razona la vaca, sala 55’ 1996. Spitbrides, carrer 25’ 1995. Peve, espectacular dance poemato 1994. Pevequi, sala 20’ 1993.
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
Maika Makovski intèrpret i compositora
Foto: Sam Frost
Foto: ALbert Armengol
Maika Makovski va començar a escriure cançons als dotze anys i a actuar en viu als catorze. Va rebre el seu primer reconeixement professional als quinze anys i els primers premis l’any 2002, abans de publicar el seu primer àlbum. Entre 1998 i 2003 va canviar el seu país de residència moltes vegades fins a establir-se definitivament a Barcelona, on va gravar Kradiaw (2005), el seu primer àlbum, que va captar l’atenció de la premsa. Kradiaw i el seu segon àlbum, Kraj So Kóferot (2007), van ser presentats en directe a diversos països d’Europa i aclamats per la crítica. A 2011 es va editar el seu quart disc, Desaparecer, que posava a la seva etapa més rockera. Va néixer
018
de la proposta de Calixto Bieito d’una obra de teatre del mateix títol, la Maika va crear la música de l’obra i també hi feia d’actriu. A l’abril de 2012 va publicar el seu cinqué àlbum, Thank You for the Boots, un disc dedicat a l’amistat. Ha estat guardonada amb el Premio Max 2014 a la Mejor Composición Musical. Discografia: Kradiaw (2005) Kraj So Kóferot (2007) Maika Makovski (2010) Desaparecer (2011) Thank You for the Boots (2012).
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
La crítica n’ha dit... “Contaminar-se del patiment, de la suor. Això busca i aconsegueix una funció puntejada amb encertadíssimes frases musicals de Maika Makovski i les coreogràfiques de Sol Picó. Necessària i recomanable sessió.” Santi Fondevila El Periódico “El muntatge que Carme Portaceli porta a terme amb cinc històries de dones relatades per Carmen Domingo és intens i cert, té la passió de la vida i el patiment; sobresalta. El passat es fa present quan ens sentim deutors de les nostres avantpassades, mares, àvies, besàvies.” Sílvia Cóppulo El Periódico “Els gestos i moviments de Sol Picó, lliscant entre ampolles i xopa d’aigua d’una piscina-taüt, dóna força visual a una proposta reforçada amb al·lusives filmacions i en la que la música interpretada per Makovski crea el coixí sonor idoni pel drama.” César López Rosell El Periódico
La premsa n’ha dit... “No és un espectacle guerracivilista. Explica coses que han passat aquí o a l’Argentina. No és veritat que les dones no facin la guerra i facin el brou” Ara “Un equip femení defèn el muntatge, que rescata de l’oblit el paper de les fèmines en el conflicte. És un homenatge a les dones que van lluitar per la democràcia i que, a dia d’avui, encara no apareixen als llibres d’història.” Marta Cervera El Periódico
019
NomĂŠs sĂłn dones Carme Portaceli
Teatre Santi Fondevila El PeriĂłdico 16/10/2015
Els Joglars
NomĂŠs sĂłn dones
Blam! ���
L’OBRA
BARTS. Fins al 25 d’octubre.
PEDRO CHAMIZO
DE LA SETMANA
VCODĂ… EQO WPC OQUVTC FG NC XCNGPVKC K NC FKIPKVCV FoCSWGNNGU Teatre Nacional. dones torturades i afusellades, Fins al 8 de novembre. tant a presons militars com a les voreres de camins i carreteres. .GU FQPGU JCP GUVCV NGU Ć IWTCPVU 7PC OCIPÉHKEC /ÉTKCO +UENC de la historia del mĂłn, llevat que camina en cada espectacle FoCNIWPGU RGTUQPCNKVCVU cap a l’excel¡lència, dĂłna veu a .oGURGEVCENG SWG FKTKIGKZ NC aquestes veus silenciades que sempre combativa Carme s’entrellacen com sortint de les Portaceli posa llum sobre foses comunes on aquelles que van ser vĂctimes del UoCOWPVGIWGP ECNCXGTGU terror franquista durant la Guerra Conèixer com va morir l’à via. %KXKN K NC RQUVIWGTTC /GUVTGU Saber on estĂ enterrada i trobar sindicalistes, que sense les despulles. Sentir el dolor de participar en la confrontaciĂł la mare a qui prenen la filla i a la bèl¡lica van defensar la llibertat i SWG GPICTLQNGP VQTVWTGP NC FGOQETÂźEKC VCODĂ… OGP[URTGGP RGTSWĂ„ C OĂ…U FG d’analfabetes executades TQLC Ă…U FQPC + NGU FQPGU PQ PQOĂ…U RGTSWĂ„ XQNKGP UCDGT SWĂ„ sĂłn res per als assassins. li havia passat als seus marits. Contaminar-se del patiment, de Totes elles van caure a la xarxa NC UWQT #KZĂŽ DWUEC K CEQPUGIWGKZ d’odi. Quantes van morir? No se una funciĂł puntejada amb UCR 0Q JK JC GUVCFÉUVKEC FoCKZĂŽ encertadĂssimes frases .oGURGEVCENG GU DCUC GP WP musicals de Maika Makovski i VGZV FG %CTOG &QOKPIQ GUETKV C NGU EQTGQITÂźHKSWGU FG 5QN 2KEĂ? RCTVKT FoJKUVĂŽTKGU TGCNU FG NecessĂ ria i recomanable supervivents recollides aquĂ i sessiĂł. –Santi Fondevila CNNÂź EQO WP HTGUE FG NC KPFKIPKVCV EQO WPC KOCVIG EQNRKFQTC FG NOTA AL PEU La història no NoCPKOCNKVCV FGNU CUUCUUKPU RGTĂŽ l’han escrita les dones.
Teatre
�� ��
DOS PERSONATGES MAIKA MAKOVSKI Feia temps que no vĂŠiem la cantant mallorquina damunt d’un escenari teatral. Va fer ‘Forests’ i ‘Desaparecer’ amb Calixto Bieito. I la trobĂ vem a faltar...
020
SOL PICĂ“ La ballarina i coreògrafa s’ha convertit en una experta a l’hora d’agermanar dansa i teatre. A ‘El ball’, compartia escenari amb Anna Lizaran. Memorable.
38 Compra entrades i reserva taula a www.timeout.cat
Blam! Ă…U WPC buddy-movie traslladada a un escenari. El projecte de la danesa Neander emet en els seus primers minuts unes senyals equĂvoques: una QĆ EKPC VTGU CFOKPKUVTCVKWU K WP ECR FG NoGUECNCHĂ? KPVGTOGFK #KZĂŽ sembla 6Je OHĆ Ee sense RCTCWNGU 2GTĂŽ -TKUVLCP +PIKOCTUUQP VĂ… WPC CNVTC KFGC CN ECR 4GU FG OCNU TQVNNQU #KZĂŽ Ă…U WP RCVK FG EQN“NGIK COD PGPU crescudets, amb pantalons NNCTIU K EQTDCVC CN EQNN Peter Pans amb entrades a NGU VGORNGU SWG GN SWG OĂ…U GNU CITCFC CN OĂ?P Ă…U LWICT C NGU pel¡lĂcules. No qualsevol pel¡li, PQOĂ…U CSWGNNGU SWG RGTOGVGP ser soldats a la selva, mestres FG MWPI HW UWRGTJGTQKU IÂźPIUVGTU cowboys i robots.
You say tomat ��� Sala Muntaner. Fins a l’1 de novembre.
,QCP ;CIQ RWLC VCODĂ… C NoQPCFC de la crisi matrimonial de matriu DGTIOCPKCPC SWG UoGZRCPFGKZ per la cartellera de Barcelona. You say tomato Ă…U NC XCTKCPV pEĂŽOKEU FG NC NNGPIWCq FGN desencant. Un cop superada una arrencada dispersa, i liquidada la feble subtrama que serveix de detonant per despertar la hidra del fracĂ s, el drama adquireix densitat, TGEQN\CV GP FQU RGTUQPCVIGU creĂŻbles –una mica a l’estil Cassavetes sense toc veritÊ–, cara a cara davant d’un cul-desac. &QU TQNU RGTSWĂ„ ,QCP 0GITKĂ… K Anna Moliner es llueixin com a VTCIKEĂŽOKEU 'NNC EQPĆ TOC NC seva versatilitat i el seu equilibri GPVTG NC NNGWIGTGUC FG NC comèdia i la profunditat del drama; i ell estĂ a l’altura, d’una
CATALÀ EDICIÓN IMPRESA
SUSCRÍBETE
Caso Pujol
Temas del día
VIVIENDA
El 'caso 3%'
Cáncer
INTERNACIONAL
POLÍTICA
ECONOMÍA
+ CANALES
Barça
SERVICIOS
Volkswagen
FOTOS
VÍDEOS
GRÁFICOS
Más temas
Buscar...
OCIO Y CULTURA PORTADA
GOURMET'S
Soberanismo
Reg Només són dones GENTE Y TV OPINIÓN ENTRE TODO OCIO Y CULTURA Carme Portaceli Iniciar sesión
SOCIEDAD
BARCELONA
DEPORTES
Els Joglars
TECNOLOGÍA
César López Rosell El Periódico 10/10/2015
DIRECTO
Gourmet's
Música directa
Cartelera
Time Out
Venta de entradas
En familia
Sigue el desarrollo de la operación policial contra la familia Pujol Ferrusola
Estremecedor drama de guerra
Lo + Visto Comentad
CRÓNICA El montaje 'Només són dones', con una gran Míriam Iscla, conmueve al TNC COMENTARIOS
0
CÉSAR LÓPEZ ROSELL / BARCELONA Enviar por correo Cuerpo de letra Imprimir noticia ENVÍA UNA CARTA DEL LECTOR
SÁBADO, 10 DE OCTUBRE DEL 2015
Nomès són dones, obra que surge de la recreación que Carmen Domingo ha hecho de cinco historias reales sobre las mujeres silenciadas durante la contienda civil y la posguerra, conmovió la noche del jueves a la
ALBERT ARMENGOL
Escena del montaje de Carme Portaceli en el TNC, 'Només són dones'.
Sala Petita del TNC. El montaje de Carme Portaceli, edificado sobre el lenguaje del teatro, la danza y la música, impactó a unos espectadores que se emocionaron hasta dejar caer alguna lágrima de tanto como les impresionó la dramatización de este documento sobre el trato a que fueron sometidas las represaliadas por el franquismo. La puesta en escena -con una gran Míriam Iscla, las coreografías de Sol Picó y la banda sonora de Maika Makovski- creó la atmósfera perfecta para narrar los relatos representativos del drama que vivieron miles de mujeres en las cárceles donde ni siquiera, por su condición femenina contraria al imperante nacionalcatolicismo, merecieron ser consideradas como presas políticas. Condenadas por tribunales militares por «auxilio, incitación o excitación de la rebelión», es decir por considerarlas rojas o liberadas, el montaje deja bien clara la invisibilidad de la lucha y el sufrimiento de estas heroínas. Muchas de ellas acabaron enterradas en fosas comunes sin poder dejar constancia de la importancia de su lucha por la democracia del país. El rescate de su memoria es servido en escena con acentuadas dosis de realismo y poesía.
Estremecedor drama de guerra
Iscla da un curso de interpretación, tras haber triunfado con su monólogo sobre la periodista rusa Anna Politkovskaya en el Lliure. Con su apabullante gama de recursos dramáticos la actriz potencia el testimonio de estas mujeres. Cartas, denuncias de traiciones, obligado bautismo de una de ellas a instancias de las monjas antes de morir tras ser apaleada o el suicidio de otra desfilan por el
escenario. Ni siquiera la superviviente niña de la guerra, que regresa de Rusia 40 años después a un país que ya no reconoce y en el que ni siquiera sabe dónde encontrar11:01:07] los restos de su madre, se salva del http://www.elperiodico.com/es/noticias/ocio-y-cultura/nomes-son-dones-conmueve-tnc-4577025[27/10/2015 dolor y la frustración. Los gestos y movimientos de Sol Picó, deslizándose entre botellas y empapada del agua de una piscina-ataúd, dan fuerza visual a una propuesta reforzada con alusivas filmaciones y en la que la música interpretada por Makovski crea el colchón sonoro idóneo para el drama.
021
TEMAS
Teatro
Només són dones Carme Portaceli Els Joglars
L 2015
37
Ara 08/10/2015
cultura ARTS ESCÈNIQUES
‘Només són dones’, però quines dones!
Sol Picó, Míriam Iscla i Maika Makovski uneixen ball, veu i música al TNC L.S.
BARCELONA
ci de VIRGILI
atge s or u
confós a nals amb s a qui paòxim esb Capitol na llarga setmana. del geni d’excusa ’anuncia ó revolujar en el r no pilla e ha anat erware”,
“Sempre em pregunten per què escric sobre dones –diu d’entrada l’escriptora Carmen Domingo–: doncs perquè tothom escriu d’homes i algú s’ha de preocupar d’elles”, es respon. “Fins i tot l’aparell repressor del franquisme ens va menystenir. Les dones no entraven a les presons, així no comptaven com a dones implicades en els drets democràtics. I si hi entraven era per putes i xorices, no per militar a la UGT. Les agafaven a grapats i se les carregaven igual”, explica. Ella s’ha proposat rescatar de l’oblit aquestes dones que, efectivament, van patir la repressió franquista i van acabar a la presó, on algunes van trobar la mort. I ho ha fet amb el seu primer text teatral, Només són dones, a través de cinc monòlegs: tres estan basats en personatges reals però ficcionats per convertir-los en prototips de víctimes polítiques, i els altres dos són totalment inventats. “No fa falta tirar de les més conegudes, com Dolores Ibárruri, perquè em diguin demagoga”, afirma l’autora. Les seves dones són heroïnes anònimes dels anys 30: una és una catòlica que va ser afusellada a causa del seu marit, una altra una política compromesa i conscient que la seva lluita per la democràcia podia tenir conseqüències fatals, i la tercera és una noia impetuosa de 17 anys. Les altres dues pertanyen a generacions següents: una nena de la guerra enviada a Rússia i una néta que espera recuperar els ossos de l’àvia extraviats en qualsevol cuneta. “Som un país que no ha fet justí-
de ràdio nyar una mbé treu andó ma, dalt de l de “mo” –“M’hi mbla que pel d’acactiu inL.S. BARCELONA atges per ar que hi Claudio Tolcachir és un dels noms sta, per- 022 sada que de la dramatúrgia argentina que van que ens entrar al país rere l’estela del pare
Sol Picó, Míriam Iscla i Maika Makovski donen veu a dones dels anys 30. ALBERT ARMENGOL
cia. La meitat del país no ha pogut enterrar els seus morts, quan és un acte de dignitat a l’ésser humà”, diu Carme Portaceli. Ella és la directora que ha convertit el text de Domingo en un muntatge d’alt vol poètic gràcies a la dansa de Sol Picó i la música de Maika Makovski, que amplifiquen les paraules que pronuncia una sola actriu, Míriam Iscla. Només són dones, que enceta la temporada a la Sala Petita del Teatre Nacional des d’avui i fins al 8 de novembre, barreja els tres llenguatges i les projeccions “per arribar al cor d’aquestes històries de dones que van lluitar per la democràcia però que encara no surten als llibres d’història”, apunta Portaceli. “Jo sóc l’esperit de totes les dones”, descriu Picó, un paper –compartit amb
Claudio Tolcachir: l’argentí que ha deixat de parlar agraden els reptes: “Pel lloc que ocupa Timbre 4 –afegeix–, et compromet al risc, fa que t’hi hagis de jugar alguna cosa quan et poses a treballar”. Aquí comparteix autoria i direcció amb dos col·laboradors, Lautaro Perotti i Melisa Hermida.
Memòria “No és veritat que les dones no facin la guerra i facin el brou”, diu Domingo
Xaro Campo– que recordarà aquell memorable El ball que va dirigir Sergi Belbel i va compartir amb Anna Lizaran i Francesca Piñón. Míriam Iscla assegura que aquest “triòleg” mostra “diferents maneres d’explicar moltes dones, perquè dins de cadascuna hi ha por, reivindicació, creença, intel·lectualitat, política... I tot i ser molt poètic, no deixa de ser molt veritat”. Maika Makovski posa guitarra, piano i veu a unes composicions originals “molt humanes, molt sentides”, diu, per a un espectacle que viatjarà a Madrid i París i farà gira per Catalunya. “No és un espectacle guerracivilista. Explica coses que han passat aquí o a l’Argentina. No és veritat que les dones no facin la guerra i facin el brou”, diu Domingo.e
Nom茅s s贸n dones Carme Portaceli Els Joglars
023
Nom茅s s贸n dones Carme Portaceli Els Joglars
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
024