Dossier de l’espectacle
Perhaps all the dragons Horror Vacui (#3) Berlin
Foto: Pierre Abensur
Foto: SGRID SPINNOX
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle)
www.temporada-alta.net
Perhaps all the dragons Berlin
‘’Hem seleccionat 30 històries individuals de naturalesa eclèctica: des d’un detall científic fins una proposta filosòfica, temes nous i anècdotes” Natalie Schrauwen
02
Perhaps all the dragons Berlin
Fitxa Concepte: Berlin (Bart Baele and Yves Degryse) Música i realització: Peter Van Laerhoven Text: Kirsten Roosendaal, Yves Degryse, Bart Baele Càmera: Geert De Vleesschauwer Correcció/Edició: Bart Baele, Geert De Vleesschauwer, Yves Degryse Escenografia: Berlin, Manu Siebens Direcció tècnica: Robrecht Ghesquière Producció i Comunicació: Laura Fierens Investigació i Dramatúrgia: Natalie Schrauwen Investigació de pràctiques: Heleen De Boever Equip de Construcció: Manu Siebens, Robrecht Ghesquière, Bregt Janssens, Koen Ghesquière Direcció de negoci/empresa: Kurt Lannoye Recorregut de planificació i distribució: Kathleen Treier Web: Stijn Bonjean Plató/escenari i decorat: Jessica Ridderhof, Natalie Schrauwen Catering: Charlotte Willems, Ophelia kookt Maquillatge: Sigrid Volders Amb: Derek Blyth, Sergey Glushkov, Francois Pierron, Juan Albeiro Serrato Torres, Rinat Shaham, Shizuka Hariu, Shlomi Kirchely, Jonas Jonsson, Nirman Arora, Suneet Chhabra, Luci Comincioli, Roger Christmann, Regina Vilaça, Pat Butler, Walter Müller, Adela Efendieva, Andrew Mugisha, Ramesh Parekh, Nico Mäkel, Wim Mäkel, Tamas Sandor, Philippe Cappelle, Romik Rai, Brecht Ghijselinck, Vladimir Bondarev, Andrei Tarasov, Matsumoto Kazushi, Bob Turner, Geert-Jan Jansen, Kurt Lannoye, Robrecht Ghesquière, Laura Fierens, Patryk Wezowski, Hilde Verhelst, Christina Davidsen. Producció: BERLIN Coproducció: Deutsches Schauspielhaus Hamburg (DE), KunstenfestivaldesArts (Brussels, BE), le CENTQUATRE (Paris FR), Dublin Theatre Festival (Dublin IE), Centrale Fies (Dro, IT), Noorderzon performing Arts Festival (Groningen, NL), La Bâtie Fesival de Genève ( Genève, CH), Zomer van Antwerpen (BE) Projecte Coproduït: NXTSTP, amb el suport de European Union’s Culture Programme and ONDA Office national de diffusion artistique. Berlin està associat artísticament amb CENTUATRE-Paris (FR)
Dades Dia i hora: Dissabte 21 de novembre a les 11h, a les 16h, a les 18h, a les 20h i a les 22h Diumenge 22 de novembre a les 10h, a les 12h, a les 16, a les 18h i a les 20h Lloc: Centre Cultural La Mercè Preu: 22€ Durada: 1h 15min Espectacle en diversos idiomes amb subtítols en català i anglès
Aquest espectacle compta amb el suport de :
03
Perhaps all the dragons Berlin
Perhaps all the dragons Berlin
Foto: Sigrid Spinnox
Trobem una sala presidida per una estranya taula rodona amb trenta pantalles. En cadascuna, l’espectador hi trobarà un rostre: trenta histories diferents, trenta monòlegs filmats units per la teoria dels sis graus de separació. L’espectador seguirà atent les histories de les pantalles: un pianista s’adona que ha assajat el concert equivocat, un neurocirurgia canvia el cap i el cos de dos micos vius, un dia a la vida d’un hikikomori; temes d’aquesta instal•lació de format revolucionari, una proposta multidisciplinària i portàtil de la companyia belga Berlin, avesada a sorprendre amb peces que integren tecnologia i sentiment. Una mesa redonda con treinta pantallas. Treinta historias distintas unidas por la teoría de los seis grados de separación. Las pantallas guían al espectador en esta instalación de formato revolucionario. Une table ronde avec trente écrans. Trente histoires différentes unies par la théorie des six degrés de séparation. Les écrans guident le spectateur dans cette installation au format révolutionnaire. 04
‘’La companyia multidisciplinar Berlin es presenta per primer cop a Temporada Alta’’ A round table with thirty screens. Thirty different stories interlinked by the theory of six degrees of separation. The screens guide the audience members in an installation with a revolutionary format.
Perhaps all the dragons Berlin
Connexió Flandes, per anar mésenllà encara Eduard Molner
Mesura per mesura, de Shakespeare, amb els intèrprets del teatre Puixkin de Moscou, una de les peces més políticament incisives del dramaturg anglès
L’escena internacional continua sent la principal aposta de Temporada Alta. Hi ha molts noms que tornem a trobar en la seva programació, però d’altres –com alguns joves creadors de la nova connexió Flandes– amplien la mirada sobre l’escena europea actual. William Kentridge ja va meravellar a Temporada Alta de 2008 amb la fantàstica escenificació d’Il ritorno d’Ulisses, l’òpera de Monteverdi. En l’edició d’enguany presenta Ubu i la comissió de la veritat, un dels seus espectacles fundacionals amb la Handspring Puppet Company, testimoni artístic compromès del desenllaç de l’apartheid sud-africà. També repeteix el lituà Oskaras Koršunovas, que dóna noves formes als clàssics però extraient- ne l’essència sense distraccions: quan encara tenim fresc el record de la seva versió de La gavina de Txèkhov de la passada edició del festival, Koršunovas presenta enguany Krapp’s last tape, una de les peces cabdals de Beckett. Un altre conegut del públic de Temporada Alta és Fabrice Murgia, que presenta Notre peur de n’être: analista de l’individu en la societat actual, les seves peces s’emparen en la tecnologia per presentar amb cruesa els dèficits humanitaris del desenvolupament. I, per la seva banda, Declan Donnellan presenta un altre clàssic: 05
Thomas Ostermeier ha estat un dels directors d’escena més influents de les darreres dècades i això ens ha menat a patir, com a espectadors, més d’una pèssima imitació de la seva poètica. En aquesta edició, però, l’Ostermeier de debò presentarà la versió escènica d’una obra mestra fílmica, El matrimoni de Maria Braun de Rainer Werner Fassbinder, una d’aquelles manifestacions artístiques fonamentals per entendre fins a quin punt la cultura ha estat fonamental a Alemanya per assumir el seu terrible segle XX. Una vídua jove s’enfronta a la misèria de la postguerra alemanya, un panorama en què només pot oferir el seu sexe per sobreviure. Fassbinder va començar a explicar que l’esforç de guerra alemany no només es podia comptar amb baixes al front, i ara Ostermeier en fa una lectura teatral. Bon moment per recordar el camí recorregut a una ciutadania alemanya i europea cada vegada més abocada a la insolidaritat. El gran mestre Peter Brook i la seva col·laboradora Marie-Hélène Estienne presenten The Valley of Astonishment, basat en un poema èpic del persa Farid Attar, La conferència dels ocells, una peça ambiciosa si hem de fer cas a les paraules de Brook: “Conduirem l’espectador per nous i desconeguts territoris a través de persones les vides dels quals són tan intenses que en qualsevol instant poden passar del paradís a l’infern i tornar una altra vegada al paradís”. Com ja va fer fa molts anys a partir de la biografia de l’armeni Gueorgui Ivànovitx Gurdjieff (Meetings with Remarkable Men), Brook explora la natura humana i la seva capacitat de transcendència. Per altres vies, allò que precisament es va proposar Txèkhov: el gran actor anglès Michael Pennington ressegueix la vida del dramaturg rus en un tour de force interpretatiu en solitari (Anton Txèkhov) a la mesura del seu potencial escènic.
Perhaps all the dragons Berlin Un programa ple, doncs, de noms coneguts que presenten, però, noves creacions. Una manera de fidelitzar l’espectador. Aquest any l’escena flamenca present des de fa moltes edicions a Temporada Alta, pren cos en forma de cicle dins de la programació del festival, una línia d’espectacles anomenada Connexió Flandes. Dins d’aquest cicle es podran veure les quatre propostes que apuntem tot seguit. L’actor Josse De Pauw, company d’aventures artístiques de Guy Cassiers, presenta, amb el pianista i compositor Kris Defoort, An old Monk, joc de mots perquè la peça s’inspira en la música del llegendari músic de jazz Thelonius Monk. Un monjo vol recuperar la joventut perduda a través de la dansa. Balla, sense cap altre objectiu que moure’s seguint la música amb entusiasme i en solitari. Un enfrontament amb la vellesa, una negació de la mort, que s’encara amb energia, malgrat la inutilitat de la batalla i la certesa de la derrota. La saviesa interpretativa de Josse De Pauw que vam poder gaudir a El cor de les tenebres, el muntatge de Cassiers a partir de l’obra de Conrad, es posa ara al servei d’un espectacle també de creació contemporània que reflexiona sobre el pas del temps i la seva petjada en l’individu. La música en directe de Defoort i la projecció d’un centenar d’imatges acompanyen les evolucions de De Pauw en un muntatge intens, molt ben acollit al Festival d’Avinyó de 2014. Cassiers també torna a Temporada Alta d’enguany amb un nou espectacle: Le sec et l’humide, un muntatge sobre textos del novel·lista nord-americà d’expressió francesa Jonathan Littell, que fa deu anys va sorprendre el món literariambla seva novel·la Les Benignes, guanyadora del Premi Goncourt 2006. El sec i l’humit (publicat en català per Quaderns crema) és
06
un assaig a partir del relat del líder belga nazi Léon Degrelle sobre la campanya de Rússia. El muntatge compta també amb el bagatge d’una recerca sonora a l’Ircam de París i combina sons, projeccions i els comentaris d’un historiador sobre les tesis més abjectes del nazi belga. Cassiers s’ha sentit atret per l’univers literari de Littell; de fet, aquest muntatge s’emmarca en un projecte ambiciós sobre l’autor nord-americà, The Littell Project, que tindrà continuïtat amb una peça sobre Les Benignes. En un sentit molt diferent, però sense sortir de la creació contemporània, al Centre Cultural la Mercè es podrà veure Perhaps all the Dragons, una instal·lació de Berlin (Bart Baele i Yves Degryse) que disposa unes pantalles sobre una taula en forma de cercle, espectacle portàtil en què s’expliquen anècdotes de vida bastant inversemblants i aparentment desconnectades entre si, però unides per la teoria dels sis graus de separació. Completa el cicle d’espectacles flamencs l’espectacle UnDosTresUnDos, d’Albert Quesada, català establert a Brusel·les. Una mirada més aprofundida, doncs, sobre l’escena flamenca d’avui per a tots aquells espectadors que volen anar més lluny encara.
Perhaps all the dragons Berlin
Sinopsi […En la nostra vida són princeses que només estan esperant per veure'ns actuar, només una vegada, amb la bellesa i el valor] Una taula rodona amb trenta pantalles asseguts en un costat de la taula i trenta seients de l'audiència a l'altra banda . Trenta-una narratives . L'espectador pot triar les cinc que li agradaria veure. Un famós pianista s'adona que ha assajat el concert equivocat- un neurocirurgià intercanvia cap i el cos de dos micos vius, al Japó hi ha 700 000 persones que viuen com hikikomori , retirats a les seves habitacions per dormir durant almenys un any, lluny de la vida social - Sis graus de separació, la teoria que tothom és a sis o menys passos de distància de qualsevol altra persona al món .
Una gran varietat d'històries disperses s'oferirà a l'audiència. BERLIN es trobarà amb la gent darrere de les petites o grans històries en revistes internacionals , diaris , llocs especialitzats d'Internet, youtube . Els temes plantejats en aquestes històries seran eclèctics: des d'una proposició filosòfica , un detall científic , a una anècdota ... Trenta històries, transformades en trenta monòlegs filmats amb una dramatúrgia que els dóna una certa coherència. La durada de cada relat serà la mateixa amb múltiples interaccions intervindran en diferents moments . Una actuació d'una en una per 30 espectadors , al voltant d'una taula rodona.
Foto: Sigrid Spinnox
07
Perhaps all the dragons Berlin
Sobre l’obra...
Potser tos els dracs […de la nostra vida són princeses que només esperen veure’ns actuar, almenys una vegada, amb bellesa i valor] Abans que res us vull preguntar una cosa. No és una endevinalla, és una pregunta per a aquells de vosaltres que esteu llegint això. Heu de triar algú. Una persona. Una persona d’entre els set mil milions d’habitants del món. Algú, en algun lloc, no importa on. No heu de conèixer personalment aquesta persona. Pot ser un xeic de l’Aràbia Saudita, un caçador de foques a Iqaluit, un guarda de presó a Kotido, o un pilot de caça israelià. Qualsevol. Ara la pregunta és: quantes passes creus que hauries de fer per arribar a aquesta persona? Quantes passes, quanta gent caldria, perquè algú contactés amb algú que conegui personalment, algú que parli en termes familiars i no en termes formals. Quans creieu? Ara, no ho heu de recordar, ni d’escriure-ho. Esteu llestos per saber la resposta, un professor de psicologia social us la dirà ara mateix a la taula. A partir de 2014, Berlín ha estat treballant durant 10 anys sencers en espectacles basats en documentals situats entre el teatre i la pel•lícula, i ha tingut la bona sort de poder crear i mostrar aquests espectacles a diferents llocs del món. En el camí, ens hem seguit trobant gent i històries noves i excitants, i ha crescut el desig de mostrar al públic una col•lecció d’aquestes narracions que hem trobat per a la nova creació “Potser tots els Dracs” (Perhaps all the Dragons); per permetre’ls iniciar un diàleg els uns amb els altres. Hem començat fent una llista de les històries especials transportades al nostre camí, articles que hem conservat, coses que hem trobat quan investigàvem i que han atret la nostra atenció, i recerques posteriors basades en aquest material. Amb l’única directriu que volem entrevistar el protagonista. Sense una dramatúrgia predeterminada o un argument. Només perquè són històries o gent interessants. Durant el procés de recerca emergeixen inesperadament alguns temes comuns: memoritzar i memòria, concentració i tria, recerca, especialització. Hem seleccionat 30 històries individuals de naturalesa eclèctica: des d’un detall científic fins una proposta filosòfica, temes nous i anècdotes. Trenta històries documentals sobre tries vol08
untàries, decisions valentes, i ocurrències irrefutables; sobre l’amor, acceptació i resistència, sobre l’oblit, la memorització, i amor per al món. Una història porta a l’altre, i persones i esdeveniments aparentment diferents mostren més similituds del que hauries pensat al principi. Un cantant d’òpera que només ha interpretat un únic paper durant tota la seva carrera – un pianista coneguda que mentre és dalt de l’escenari s’adona que ha assajat el concert erroni però que, en aquell moment, no pot recordar el concert correcte – un home rus que no és fins als 25 anys que s’adona que la seva incapacitat d’oblidar res és excepcional – un neurocirurgià que trasplanta amb èxit el cap i el cos de dos simis vius – un guàrdia de presó ugandès que un dia determinat dirigeix la seva atenció a un conill que fuig – un petit torero valent – una mona Jain que sistemàticament tria eliminar gradualment la seva vida mundana – una dona japonesa que ha viscut en la intimitat de la seva cambra durant 10 anys – el científic que ha concebut la teoria que cadascú d’aquest planeta només és a algunes passes de ser eliminat per un altre. Aquesta darrera història ha servit com a guia i factor unificador entre les històries. A vegades un personatge ha conegut un dels altres protagonistes, o ha sentit la seva història; en d’altres casos, hi ha similituds substancials, proximitat geogràfica, un interès compartit. Però també sabem que tot el procés de treball de “Potser tots els Dracs” (Perhaps all the Dragons) és ell mateix impregnat d’aquest increïble petit món. Des de la recerca de les històries, traductors, elements de decorat, material de pel•lícula, i localitzacions, fins als attrezzos més impossibles; mitjançant la persona x que coneix la persona y que al seu torn ens remet a z, les improbabilitats són possibles. Recordant el què ha passat en aquests 10 anys de Berlín, aquest principi ha influït i guiat realment la nostra feina des del començament. Arribem a la ciutat, com en un entorn real fictici, i ens submergim en un món que ens és desconegut. Amb el ulls d’un foraster que vagar pels carrers serpentejants de la ciutat. Perdent-nos nosaltres mateixos, ens obri-
Perhaps all the dragons Berlin rem pas cap al seu centre. Que podem trobar en cadascun dels seus habitants, en el soroll de es línies de metro, als edificis en runes. En la pedra que es llença i trenca el vidre de la finestra fent-lo miques, les embarcacions silencioses a la badia glaçada; en la xafarderia dels veïns, la disciplina de la desfilada militar. Berlín realitza retrats documentals de ciutats i situacions com un escriptor treballa en un llibre. Cercant línies, fils, grups; creant caràcters en un entorn encara no definit. Hem reunit una paleta de veus fragmentades, percebut amb mirada calidoscòpica, i hem posat la nostra història junta. .Ens hem permès a nosaltres mateixos anar d’un carrer a l’altre, d’un humà a l’altre, fins que hem recollit una àmplia base de dades d’imatges. I aleshores, de retorn a casa, hem tornat a disposar un camí en el material recollit, entre tots els recons que hem visitat, i allà dins hem escrit la nostra història.
Una cosa porta a l’altra, i a més i més àmplia encara. Això no es tracta només de la gent i les seves històries. Ens agafem nosaltres mateixos interpretant el joc dels sis graus no només amb la gent, sinó també amb coses, amb qualsevol cosa. La successió comença amb una cosa, una persona, un assumpte, i amb la darrera connexió torna a nosaltres. I així anem des de Jerusalem fins a Iqaluit a l’Àrtic, Bonanza, Moscou, el districte del Ruhr, el Westhoek, fins una taula rodona amb gent d’arreu del món. Sempre hi ha alguna cosa o algú que ens empeny més lluny cap al proper lloc. Lisboa. Rio. Zvizdal Sis, aquesta és la resposta. Com a promig. Sis passis entre tu i qualsevol persona d’arreu del món que puguis imaginar. Però sis passos intermedis et separen, diu, d’un assassí francès, un director de circ rus, els set residents d’un llogarret de les Muntanyes Rocoses, i la gent que seia davant teu avui. Abans d’avui doncs. A partir d’ara, només hi ha un pas. Natalie Schrauwen
09
Perhaps all the dragons Berlin
Biografia de la companyia
"Armats amb càmeres, tècniques d'entrevistes, taules d'edició i actors, BERLIN retrata la realitat com un pintor i utilitza per fer-ho: una mica més de color, angles vius d'incidència i un entorn pinzell que traeix un to crític." [Knack Focus - 01/02/2012] El punt de partida de cada actuació de Berlín es troba en una ciutat o una regió en algun lloc del planeta. És característic el
Trilogia Van començar la sèrie Holocè [l'Holocè és l'actual era geològica] amb les actuacions de Jerusalem, Iqaluit, Bonança i Moscou. Un any més tard BERLIN va començar un nou cicle de Vacui Horror [la por al buit] dels quals Tagfish, El final de la Terra i potser Tots els dracs són els tres primers episodis. El nombre de projectes no està definit però el cicle Holocè acabarà a Berlín per a la creació d'un projecte de ficció-documental amb els diferents habitants de les antigues ciutats del cicle.
010
documental i els mètodes de treball interdisciplinaris. Centrant-se en una pregunta de recerca específica, que involucra diferents mitjans de comunicació en funció del contingut del projecte. Bart Baele i Yves Degryse funden Berlín en el 2003, juntament amb Caroline Rochlitz. BERLIN està treballant actualment en noves actuacions en els dos cicles.
Perhaps all the dragons Berlin
La crítica n’ha dit... Perhaps all the dragons… pose la question de ce qui est à regarder, et à questionner dans une oeuvre. Le rapport au jeu, à la fiction et au spectaculaire et la question de l’histoire vraie et documentaire.
http://inferno-magazine.com/ Verbatim plays are lauded, but they are no more true as theatre than fiction, or even a combination of both: it’s story that matters.
The Guardian Met de multimediale voorstelling Perhaps All The Dragons oogstte het tweekoppige Antwerpse theatercollectief Berlin de voorbije maanden heel wat lof in het buitenland. Op het KFDA stellen Yves Degryse en Bart Baele hun unieke creatie nu ook voor aan het Belgische publiek. De verbluffende synchronisatie waarmee ze verhalen met elkaar laten dialogeren, maakt van deze veelzijdige voorstelling een must-see.
Cobra Het Antwerps theatercollectief Berlin maakte de voorbije jaren furore met een aantal spraakmakende stadsportretten. Voor ‘Perhaps all the dragons’, hun jongste productie die op het KFDA haar Belgische première kent, vonden ze hun materiaal in zowat alle uithoeken van de wereld.
Brussel Nieuws Pour célébrer ses 10 ans, le collectif anversois reprend au CentQuatre, à Paris, son spectacle Bonanza, et présente sa nouvelle création, Perhaps All the Dragons... A voir de toute urgence. Decor
L’express Culture Après la reprise de Moscou, Bart Baele et Yves Degryse, les deux artistes du collectif, présentent à nouveau Bonanza et une création fascinante Perhaps all the dragons. Une installation diabolique pour trente spectateurs et autant de "personnages".
Le Figaro FR
011
Perhaps all the dragons Berlin Infernolaredaction 3 de febrer de 2014
PERHAPS ALL THE DRAGONS… : LE COLLECTIF BERLIN AU 104 Publié par infernolaredaction le 3 février 2014 · Laisser un commentaire
"Perhaps all the dragons…" : Collectif Berlin / Le Centquatre, Paris / du 28 janvier au 2 février 2014. Perhaps all the dragons… pose la question de ce qui est à regarder, et à questionner dans une oeuvre. Le rapport au jeu, à la fiction et au spectaculaire et la question de l’histoire vraie et documentaire. La mise en scène architecturée du dispositif le rapproche de l’installation plastique mais le rapport aux spectateurs/regardeurs (qu’on pourrait définir comme une communauté d’individus rassemblés arbitrairement pour une même expérience) l’en distingue. On s’éloigne toutefois de la notion de public de spectacle car ici on est amené à circuler dans l’oeuvre et potentiellement à interagir entre nous. À la fois actifs tout en suivant un protocole prédéterminé par les concepteurs du projet. Ni tout à fait performance ni spectacle, le projet est proche de l’installation certes, mais impliquant un rapport plus intime et direct aux personnes qui vivent l’expérience. Elles ne demeurent pas de simples visiteurs d’une exposition. On leur raconte une histoire, on leur donne certaines clefs d’un parcours à suivre et en même temps toute liberté d’écouter la personne sur l’écran devant lequel ils sont assis, 012
Perhaps all the dragons Berlin
ou de regarder alentour : les réactions des autres, les rondes formées par les membres du collectif qui nous observent de loin, et de comprendre le système narratif mis en place ici. On peut vite se sentir comme les cobayes consentants d’une expérimentation artistique. Peut on encore parler de théâtral ? C’est en tout cas sous ce label que sont programmées les œuvres du collectif Berlin au 104. Perhaps all the dragons emmène le spectateur dans des étages du Centquatre habituellement inconnus du visiteur lambda. Après lui avoir fait gravir des escaliers de béton armé, parcourir un couloir glacial, on lui ouvre une porte sur un studio de répétition. Là se trouve une structure-squelette, faite entièrement de bois et contenant 30 écrans et 30 chaises numérotées, sorte d’arche de Noé sans porte d’accès, ou prototype de bunker écologique d’un Wall Street nouvelle ère. Dans un premier temps, on ne peut qu’observer, tourner autour de la structure, se demander où se jouera la part du théâtre ici. Puis, à la manière d’un rituel, un comédien ouvre l’accès secret dans la structure. Nous y entrons l’un après l’autre, un brin solennels et interpellés par la forme dans laquelle nous pénétrons. La structure se referme et emprisonne en elle 30 personnes. Chacun prend naturellement place sur l’une des chaises, de manière aléatoire. Dès lors début l’épopée des 30. L’écran s’allume. Une personne apparait et partage avec nous une histoire : une expérience traumatisante, une part de vie, un combat politique ou un combat pour l’art. L’interlocuteur virtuel semble répondre à une question que nous n’avons pas posée. Le projet offre là un tour d’horizon de destins croisés, qui se regardent, se confient à nous les yeux dans les yeux, mais aussi se répondent et s’interpellent d’un écran à l’autre. Une vision satirique du rapport au réel ? En effet la proposition interroge ici la notion d’intimité et de relation par écrans interposés. Que reste t-il des corps qui ne se parlent qu’à travers les machines ? Mais le processus semble aussi faire l’apologie (avec beaucoup d’humour) des possibilités de la technologie, la communication permanente et en instantané, d’un pays à l’autre, la fin des frontières, et le flux d’information permanent. Tout se sait à l’instant où cela se dit et se vit ; chacun peut réagir dans l’instant, offrir sa parole à l’autre, témoignage d’un communauté universelle peut-être. La spécialiste russe s’adresse à l’occupant de la chaise numéro 10 et lui explique que, en effet, « le monde a rétréci », qu’il n’a jamais été aussi petit, que « notre cerveau fonctionne comme un groupe », et chacun des participants (sur écrans) de reprendre avec elle, dans sa propre langue, la théorie des « Six degrés de séparation » : « Combien faut-il d’étapes intermédiaires pour atteindre qui que ce soit dans le monde ? ». Six étapes. Et peut-être l’inconnu assis près de moi, à la chaise numéro 9, n’est-il pas tant un inconnu ? Le Collectif Berlin fête ses 10 ans au 104 / Centquatre où sont présentés trois « spectacles » : Moscou (béni celui qui est venu au monde en ces temps si sombres), du 18 au 26 janvier 2014, Bonanza (ne crois rien de ce que tu entends et la moitié de ce que tu vois), du 28 janvier au 2 février 2014, et leur dernière création Perhaps all the dragons…, du 28 janvier au 2 février 2014. Moïra Dalant
013
Perhaps all the dragons Berlin The Guardian 26 d’abril de 2014 In theatre, fiction is being underrated (by Lyn Gardner, The Guardian, 26/05/2014) Verbatim plays are lauded, but they are no more true as theatre than fiction, or even a combination of both: it's story that matters. One of the errors that verbatim theatre often makes is to conclude that because something is true, it is more interesting. Or rather, more interesting than something that has been made up. It's like those Hollywood movie openings that tell you the film you are about to see is "based on a true story". Why should that give it any more currency than a story that has been entirely made up and yet feels as if it's real – or more real than real? After all, imagination is the currency of all writers and theatre-‐makers. The interest in London Road – revived next week by Bristol Old Vic Theatre School, in what is a very brave choice – is not merely in the fact that it is based on interviews with people living in Ipswich in the wake of the murders of several young women, but in its musical form. The Nature Theatre of Oklahoma's Life and Times is fascinating as a theatre experience, not because it is based on 16 hours of phone conversations with a young woman called Kristen Worrell, but because of the way it shapes and presents that lived experience in multiple formats from country house murder mystery to illuminated manuscript. Both shows recognise that even when based on somebody else's words, the truth exists not inherently in the words themselves but in the way they are offered up to us, in what is unspoken or lies beneath them.
One of the things that made Tamasha Theatre's play, My Name Is …, so fascinating was a recognition by Sudhar Bhuchar of the sheer power of the playwright as editor. And as verbatim pieces such as Sochi often prove, even when the veracity of every quote used is carefully catalogued, what comes out of people's mouths is often less illuminating and complex than what comes from the writer's pen or laptop. Yet people still get get hung up on truth in the theatre, as if seeking an authenticity of experience that can only be conveyed by fact, not fiction. It's odd for an art form which sees its participants routinely pretend to be a mad old king on a blasted heath or a mass murderer, or a woman who realises that her marriage and life are a sham.
Shakespeare's Richard III is no less fascinating or watchable because we know it is historically inaccurate. It may not be true, but it is wonderfully truthful about ambition and guilt. Handbagged is clearly a fiction but one that questions the very nature of history and truth by honing in in on real people – one recently dead, (Mrs Thatcher); the other still alive (the Queen) – and presenting them in a playful meta-‐theatrical package.
In their early work Frantic Assembly often blurred the boundaries between the performers' real lives and their stage personas. A few years back the very brilliant Dennis Kelly produced a play, Taking Care of Baby, which neatly strung the audience along as it presented a fiction as a fact and in the process explored the way truth can so easily be compromised, not just in the theatre but in everyday life. Rather than undermining the experience it made it all the more powerful. It made us more alert and 014
Cobra.be als startpagina
HOME VIDEOZONE Cobra 19 d’abril de 2014BOEK FILM FOTO KUNST THEATER
DANS
OPERA-MUSICAL
MUZIEK
Perhaps all the dragons Berlin Sitemap Contact - F.A.Q.
PODIUM
MODE & DESIGN
ARCHITECTUUR & ERFGO
RECENSIE
PERHAPS ALL THE DRAGONS - BERLIN De (nieuwe) klas van Piet
CULTUURNIEUWS 10:03 Trentemöller en Wovenhand op Leffingeleuren
9:54 Nieuwe album van Alt-J komt uit op 2 september
09:07 FOTOGALERIJ - Pinkpop 2014
ma 19/05/2014 - 08:54
8:15 Burgemeester Landgraaf verdedigt do Pinkpop
Met de multimediale voorstelling Perhaps All The Dragons oogstte het tweekoppige Antwerpse theatercollectief Berlin de voorbije maanden heel wat lof in het buitenland. Op het KFDA stellen Yves Degryse en Bart Baele hun unieke creatie nu ook voor aan het Belgische publiek. De verbluffende synchronisatie waarmee ze verhalen met elkaar laten dialogeren, maakt van deze veelzijdige voorstelling een must-see.
09/06 Stromae onder een stralende zon op 09/06 Audra McDonald heeft recordaantal beet
08/06 Pinkpopbezoekers zoeken de schad
meer cultuurnieuws op dereda
berlin yves degryse bart baele documentairetheater kunstenfestivaldesarts
Dertig televisieschermen, dertig verhalen en dertig toeschouwers rond een houten, ovalen tafel: het onorthodoxe concept dat Degryse en Baele bedachten voor deze voorstelling is geniaal in zijn eenvoud. Aan het begin neemt elke toeschouwer willekeurig plaats op een genummerde stoel, waarna een persoonlijke envelop hem gidst door vijf eclectische verhalen heen van elk een tiental minuten. Tien jaar lang al trekken Degryse en Baele de wereld rond op zoek naar spraakmakende verhalen. Alles wat niet paste in hun vorige werk, hebben ze gebundeld in dit sterk staaltje multicultureel theater. De dertig protagonisten komen uit alle hoeken van de wereld, van Amerika over Oeganda tot Japan en spreken de toeschouwer toe in zeventien verschillende talen. Hoewel elke toeschouwer een ‘privéscherm’ heeft, slagen de theatermakers er al snel in de schermen te laten communiceren. Zo beoordeelt lichaamstaalspecialist Patryck Wezowski de nerveuze handbewegingen van de nietsvermoedende Jonathan Stein op het scherm naast hem. En wanneer de jonge Brecht Ghyselinck halverwege de voorstelling plots luidkeels om een zekere Geert roept, kijken de 29 andere protagonisten tegelijk zijn richting uit. Het zijn slechts enkele voorbeelden van een fascinerende synchronisatie. Vijf verhalen bieden de theatermakers aan. Voor wie echter niet genoeg kan krijgen van deze voorstelling, heeft Berlin een
PODIUM AGENDA Waar
Kies een regio
Wanneer
Kies een periode
ZOEK
Vind ons op Facebook
cobra.be Vind ik leuk 27.244 personen vinden cobra.be leuk.
internetlink voorzien die toegang geeft tot alle verhalen. Een onverwacht extraatje dat deze dynamische en intrigerende compositie passend afsluit. Silke Van Den Haute Deze recensie werd gepubliceerd ihkv een samewerking tussen Cobra.be en de studenten van de Faculteit Letteren, KU Leuven Campus Brussel (HUBrussel). [Perhaps All The Dragons – Berlin ihkv het Kunstenfestivaldesarts]
015 Advertentie
Permalink
Aanbevelen
Delen
0
Tweet
0
Sociale plug-in van Facebook
14:26 Vakbonden Delhaize voeren actie
Nieuws
Cultuur
Eten & Drinken
Opinie
Brussel Kiest video
BrusselNieuws Algemeen | Expo |
8 d’abril de 2014 Kinderen | AGENDA Patrick Jordens
Muziek
|
Film
|
Podium
|
Perhaps all the dragons audio per gemeente Berlin
Evenement
|
Shopping
|
0 (/nl/nieuws/kfda-
KFDA: ‘Perhaps all the dragons’ van Berlin
perhaps-all-dragonsvandoor Patrick Jordens © Agenda berlin#disqus_thread) Brussel-Stad | 08:25 - 08/05/2014
Het Antwerps theatercollectief Berlin maakte de voorbije jaren furore met een aantal spraakmakende stadsportretten. Voor ‘Perhaps all the dragons’, hun jongste productie die op het KFDA haar Belgische première kent, vonden ze hun materiaal in zowat alle uithoeken van de wereld.
Perhaps all the dragons (© Marc Domage)
Plekken als Moskou en Jeruzalem, maar evengoed het piepkleine Bonanza in de Verenigde Staten waren eerder het onderwerp van Berlins indringend en veelgelaagd multimediaal toneel. Kenmerkend zijn hun documentaire en interdisciplinaire werkmethode, bij Berlin zie je zelden een acteur van vlees en bloed op scène. En toch, hun voorstellingen kennen ondanks het technologische kunst- en vliegwerk telkens een hoog ‘menselijk’ gehalte. Dat is ook nu weer, en misschien meer dan ooit, het geval voor Perhaps all the dragons.
Praktisch Perhaps all the dragons data: 9 > 11 & 13 > 18/5 tickets: €12/16 waar: Les Brigittines, Korte Brigittinenstraat 1, Brussel, 070-22.21.99
Externe links KFDA
016
“We zijn dit keer vertrokken vanuit het microscopische zeg maar, simpelweg vanuit waargebeurde verhalen of anekdotes van individuele mensen”, vertelt Bart Baele, een van de drijvende krachten achter het collectief. “De
(http://www.kfda.be /nl/projecten/perhap s-all-dragons)
Kenmerkend zijn hun documentaire en interdisciplinaire werkmethode, bij Berlin zie je zelden een acteur van vlees en bloed op scène. En toch, hun voorstellingen kennen ondanks het technologische kunst- en vliegwerk telkens een hoog ‘menselijk’ gehalte. Dat is ook nu weer, en misschien meer dan ooit, het geval voor Perhaps all the dragons.
tickets: €12/16 waar: Les Brigittines, Korte Brigittinenstraat 1, Brussel, 070-22.21.99
Perhaps all the dragons Berlin Externe links KFDA
“We zijn dit keer vertrokken vanuit het microscopische zeg (http://www.kfda.be maar, simpelweg vanuit waargebeurde verhalen of /nl/projecten/perhap anekdotes van individuele mensen”, vertelt Bart Baele, een s-all-dragons) van de drijvende krachten achter het collectief. “De afgelopen tien jaar hebben we voor ons werk enorm veel gereisd naar heel verschillende plekken. En door de langdurige research brachten we altijd meer verhalen mee dan we in onze voorstellingen kwijt konden. Met Perhaps hebben we een vorm gevonden om al die ‘resterende’ verhalen samen te brengen”. Verhalen dus, in maar liefst zeventien verschillende talen, meestal over momenten waarop iemand een moeilijke, bepalende keuze moet maken. Vandaar de enigmatische titel. Baele: “Die vonden we in Rilkes ‘Brieven aan een jonge dichter’. De hele zin luidt ‘Perhaps all the dragons in our lives are princesses who are only waiting to see us act, just once, with beauty and courage’.” “De mensen in onze voorstelling vertellen over die obstakels of tegenslagen (de draken) in hun leven die vaak net een opstap kunnen zijn naar het nemen van belangrijke beslissingen. Of over personen die bijna dwangmatig gefocust zijn op iets. Zoals dat Japans meisje, dat zeven jaar lang afgezonderd heeft geleefd in haar slaapkamer en enkel contact maakte via skype. Maar het is niet de bedoeling dat je als toeschouwer per se op zoek gaat naar een gemene deler tussen de verhalen onderling. Het draait net om het brede palet.” Spel van zijn en schijn In totaal zijn er dertig verhalen die samenkomen aan één grote ellipsvormige tafel met evenveel tv-schermen. De toeschouwers – misschien is ‘gasten’ hier toepasselijker - nemen willekeurig plaats en ieder krijgt een soort parcours toegewezen waardoor je uiteindelijk vijf van de getuigenissen kan meepikken. “Maar we geven nadien ook een internetlink mee zodat je achteraf, als je wil, ook alle andere vijfentwintig verhalen kan beluisteren.” Op de vraag of Baele en co veeleer antropologische journalisten zijn die zich uitgeven voor theatermakers, is hij formeel: “We zien onszelf zeker niet als documentairemakers pur sang, als je dat bedoelt. Ook al zijn onderzoek en documentaire wel steeds de basis van ons werk. Voor deze productie bijvoorbeeld hebben we al die waargebeurde verhalen enigszins
017
Perhaps all the dragons Berlin
‘bewerkt’. Op basis van de interviews hebben wij dertig monologen geschreven en die opnieuw laten inspreken. Verder hebben we ze zodanig gemonteerd dat de schermen af en toe met mekaar in dialoog gaan, de verschillende sprekers pikken soms letterlijk op mekaar in. Dat creëert een dynamiek en een dramaturgie die toch eigen zijn aan een theatergebeuren. Zo ontstaan er meerdere lagen, het geheel wordt meer dan de som van de delen, hopen we. Een interessant gevolg is ook dat je je als toeschouwer regelmatig zal afvragen wat nu precies waar of fictief is. Maar wij willen met ons theaterwerk op een punt belanden waarbij die vraag op zich er niet meer zo toe doet.” Wie zei ook alweer dat toneel een als leugen vermomde waarheid toont?
Reageer Fijn dat u wil reageren. We aanvaarden enkel reacties met voornaam en familienaam (eventueel eerste letter van familienaam) en correct e-mailadres. Lees ook de andere regels (/node/4227). Perscommuniqués zijn welkom op info@brusselnieuws.be (mailto:info@brusselnieuws.be). Hoe reageren via Disqus? Een woordje uitleg.
(/node/75832)
0 Reacties
Nieuws uit brussel
Inloggen
Sorteren op beste
Delen
Start de discussie...
Reageer als eerste.
Abonneren
Meer in Cultuur Algemeen Expo 018
Muziek
Voeg Disqus toe aan uw site
Favoriet
Perhaps all the dragons Berlin L’expressCulture 28 de gener de 2014 François Cano
VIDEO. Le théâtre documentaire du collectif Berlin Par François Cano, publié le 28/01/2014 à 19:56
Pour célébrer ses 10 ans, le collectif anversois reprend au CentQuatre, à Paris, son spectacle Bonanza, et présente sa nouvelle création, Perhaps All the Dragons... A voir de toute urgence.
Decor de Perhaps All the Dragons..., du collectif Berlin. première française au CentQuatre, à Paris le 28 janvier 2014. © BERLIN [berlinberlin.be]. PH. Marc Domage
C'est du théâtre sans acteurs (mais pas toujours), où le personnage serait à chaque fois une ville. Ce serait une oeuvre documentaire filmée par des artistes... Un théâtre filmique, peut-être ? Disons que, depuis dix ans, Bart Baeleet Yves Degryse (longtemps accompagnés de Caroline Rochlitz) font le tour du monde, enquêtent, interviewent, filment avant de concevoir, de retour chez eux à Anvers (Belgique), un projet qui tient de l'installation, de la performance, du théâtre et de la projection: un dispositif renouvelé à chaque spectacle selon le propos que Berlin veut développer. Le collectif choisit des villes et des lieux pour leurs spécificités qui nous disent quelque chose d'universel : après Jérusalem et ses trois monothéismes, les Anversois se sont posés à Iqaluit. La capitale du territoire autonome inuit, bourgade de 7000 habitants, bénéficie d'une température moyenne de -10 °C, n'est desservie que par avion, et fonctionne en communauté fermée sur ellemême. 019
Perhaps all the dragons Berlin Autre microsociété, Bonanza (Colorado, Etats-Unis), autrefois cité minière prospère et désormais plus petite ville de l'Etat: avec ses 7 habitants, son maire et son conseil municipal, Bonanza, devenue spectacle, érige au rang de modèle du genre ses querelles de voisinage, comme un Clochemerle américain recréé à travers cinq écrans et une maquette. "Ça ne marche pas du tout ! C'est le paradis au début, mais en même temps, c'est l'enfer", expliquent Bart Baele et Yves Degryse (voir la vidéo ci-dessus). C'est cette volonté d'extrapoler et de montrer, même depuis un bled perdu des Rocheuses, "ce qui se passe dans votre rue". "C'est une des raisons pour lesquelles on a joué ce spectacle dans plusieurs pays. Où tout le monde reconnaît quelque chose ; même, par exemple, à Singapour..." Moscou, l'envers du décor Moscou, elle, avait été retenue parce que, à l'époque (en 2009), la mégapole était considérée comme la plus chère au monde. Des interviews de Moscovites, diffusés sur six écrans mobiles (accompagnés, live, d'un quatuor à cordes et pianiste, puisant chez Prokofiev et Khatchaturian), viennent dire l'envers du décor. A travers le prisme d'un cirque (au directeur qui paie le prix fort de son intégrité) et d'une visite mémorable des égouts, la ville offre un spectacle de délitement, de prévarication et de corruption généralisée, de paupérisation des fonctionnaires... "Moscou est un cirque... Elle représente d'une certaine façon le monde entier, mais en plus intense", résume ainsi l'un des interviewés. Avec leur nouvelle création, au CentQuatre, Perhaps All the Dragons..., Berlin met en scène des personnes filmées partout dans le monde qui évoquent des faits divers improbables (réels ? fictifs ? à découvrir...) autour d'une table ronde : trente écrans, autant de monologues et de chaises sur lesquelles s'assoient les spectateurs pour assister à ces monologues en tête à tête. Berlin a l'art d'élaborer une oeuvre minimale et pourtant foisonnante, dramatique et malicieuse, exigeante et accessible, jetant ainsi une lumière assez crue sur ces petits riens qui renseignent sur le tout. "Ne croyez rien de ce que vous entendez et seulement la moitié de ce que vous voyez...", nous avertit l'un des protagonistes de Bonanza. Dont acte.
Création française de Perhaps All the Dragons..., le 28 janvier 2014, puis jusqu'au 2 février, et reprise du spectacle Bonanza (mêmes dates), au CentQuatre, 5, rue Curial, Paris (XIXe). www.104.fr
020
Perhaps all the dragons Berlin Le Figaro 30 de gener de 2014 Armelle Héliot
Le groupe Berlin fête ses dix ans au 104 Par Armelle Héliot le 30 janvier 2014 9h32 | Réactions (0)
Après la reprise de Moscou, Bart Baele et Yves Degryse, les deux artistes du collectif, présentent à nouveau Bonanza et une création fascinante Perhaps all the dragons. Une installation diabolique pour trente spectateurs et autant de "personnages". A découvrir absolument au 104. En résidence au 104, les deux amis du collectif Berlin, créé il y a dix ans (avec, à l'époque et jusqu'en 2009, Caroline Rochlitz), ont mis au point leur nouvelle création. Un titre énigmatique, Perhaps all the dragons et une forme très précise pour trente spectateurs seulement. Dans le laboratoire de cet étrange objet de délectation spectaculaire, Bart Baele avoue qu'il y a dix-huit ordinateurs…Et l'on imagine bien qu'il faut ce déploiement d'intelligence pour mettre au point l'extraordinaire dispositif de cette création. On en dit plus dans les colonnes du Figaro du 31 janvier. Mais on ne voudrait pas que vous ratiez ce voyage (si par hasard il reste quelques sièges d'ici le 2 février). En même temps, on ne peut pas raconter Perhaps all the dragons car l'aventure est dans ce que l'on vit, ce que l'on ressent, tandis qu'installé devant un écran, on écoute un homme, une femme, un adolescent, s'adresser à vous et à vous seul. Dans les étages du 104, on parvient dans une salle où devant une longue tablette en arrondi, des écrans sont installés. Les trente spectateurs choisissent au hasard une première place. Puis, après avoir pris une enveloppe glissée sous le pupitre, chacun découvre quel parcours il doit suivre. Evidemment, on ne fait pas les trente stations de ce chemin étrange. Quelques uns seulement. Il y a par exemple un Japonais qui parle de l'art du Bonzai, un médecin et officier israélien qui parle de sa double vie, soigner, sauver des vies et être soldat dans les combats. Il y a un faussaire de génie qui raconte comment il a appris à signer Picasso, Matisse, etc…. Il y a tout un peuple de personnalités hors normes qui ont en partage des vies différentes… Mais cela ne serait rien si les trente, parfois, ne s'interrompaient parce que,soudain, l'un d'eux les interpelle… Tous s'interrompent et semblent écouter "en direct"…Ou bien, d'un écran à l'autre, ils conversent… On a alors le sentiment fascinant que l'aléatoire qui préside au début de la "représentation" (on s'assied au hasard) est absolument maîtrisé par les deux esprits diaboliquement intelligents de Berlin. Par-delà la matière humaine qui passionne les deux artistes, il y a le jeu de cette installation magistralement réglée.
021
Perhaps all the dragons Berlin
022
Perhaps all the dragons Berlin
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
023
Amb la col路laboraci贸 de: