Dossier de l’espectacle
Please continue (Hamlet)
Roger Bernat - Yan Duyvendak
Foto: Pierre Abensur
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle)
www.temporada-alta.net
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
“Please continue (Hamlet) estimula, provoca el sentit cívic de l’espectador en relació a la idea de justícia i tracta sobre la distància existent entre la difinició de justícia que coneix el ciutadà i la definició que en dóna l’Estat.”
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
Fitxa Text i direcció: Roger Bernat i Yan Duyvendak Intèrprets: Jordi Oriol, Carme Sansa, Mònica Almirall, Fernando Lacaba (jutge), Adolfo Jesús García Morales (jutge), Carles Monguilod (advocat defensor), Jordi Coromines (advocat defensor), Víctor Pillado (fiscal), Betlem Roig (fiscal), Remei Rivas Núñez (agent judicial), Dr. Narcís Bardalet (metge forense) i Dr. Leopoldo Ortega-Monasterio (psicòleg) Direcció tècnica: Txalo Toloza Producció executiva: Helena Febrés Fraylich Producció: Dreams Come True, Genève Coproducció: Le Phénix (Valenciennes), Huis a/d Werf (Utrecht), Théâtre de Grü (Ginebra), Elèctrica Produccions (Barcelona) Residències: Montévidéo (Marsella), Le Carré Les Colonnes Scène conventionnée (Saint-Médard-en-Jalles/Blanquefort) Amb la col•laboració de: Ville de Genevè, République et canon de Genève, Pro Helvetia Fondation suisse pour la culture, Loterie Romande, Corodis i INAEM – Ministerio de Educación, Cultura y Deporte de España
Dades Dia i hora: Dissabte 10 d’octubre, 21 h i el Diumenge 11 d’octubre, 18 h Lloc: Casa Pastors Preu: 18 € Durada: per determinar
Streaming Tant el dia 10 com 11 d’octubre es retrasmetrà l’espectacle en directe i en streaming al web del festival www.temporada-alta.net
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
Foto: Sylvain Couzinet-Jacques
En un suburbi, durant una festa de casament, un jove mata el pare de la seva xicota. L’acusen d’assassinat, tot i que ell declara que ha estat un accident. Gairebé dos anys més tard, s’inicia l’audiència. Per preservar l’anonimat de les persones jutjades, aquí se’ls canvien els noms: l’acusat es dirà Hamlet; la víctima, Poloni; i la seva filla, Ofèlia. La proposta recluta reconeguts facultatius professionals per jutjar el noi. Distingirem el teatre de la vida? Sabrem separar-los? Tindrem més consciència dels codis i les regles o, paradoxalment, de la fragilitat i la subjectivitat de segons quines decisions? Roger Bernat se alía con el artista holandès Yan Duyvendak para lo que mejor saben hacer ambos: interpelar al público; aquí, en el juicio de un joven que, quizás, sea un asesino. ¿De verdad está todo claro? Roger Bernat se joint à l’artiste hollandais Yan Duyvendak pour faire ce que tous deux savent le mieux: interpeller le public; cette fois dans le procès d’un jeune homme qui pourrait être ou ne pas être un assassin. Tout est vraiment si clair?
Roger Bernat s’alia amb l’artista holandès Yan Duyvendak per jutjar a Hamlet, un jove acusat de matar Poloni. Un judici amb lletrats i professionals a la Casa Pastors Roger Bernat joins forces with Dutch artist Yan Duyvendak to do what they do best: drawing the audience into the theatrical space; here, in the trial of a young man who may or may not be a murderer. Is everything really as clear as it seems?
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
Sinopsi ¿Cómo nos abandonamos a la piedad? Transportándonos fuera de nosotros mismos, identificándonos con el ser que sufre. […] ¡Si supiéramos cuánto depende este transporte de conocimientos adquiridos! ¿Cómo imaginaría yo los males de los que no tengo idea? ¿Cómo sufriría al ver sufrir a otro si ignoro lo que hay de común entre él y yo? Aquel que jamás ha reflexionado no puede ser ni clemente, ni justo, ni piadoso. Jean-Jacques Rousseau, Essai sur l’origine des langues (OEuvres complètes, La Pléiade, 1995, capítulo 9, tomo V, pág. 395)
“Please continue (Hamlet) mobilitza els dignataris de la justícia inscrivint-se en la tradició dels mock trials”
EL MARC
LA SITUACIÓ
Please continue (Hamlet) es presenta com un procés al tribunal penal i es desenvolupa en un (veritable) jutjat. El projecte porta a l’escena un jutge, un advocat, un fiscal..., autèntics! “Reclutats” de les llistes del col•legi professional de cadascuna de les ciutats en les quals es presenta l’espectacle. Please continue (Hamlet) mobilitza els dignataris de la justícia inscrivint-se en la tradició dels mock trials -judicis que es ficcionen a mode d’exercici-―practicats per les diverses corporacions dels estaments judicials en forma de justes oratòries o concursos d’eloqüència. Els únics papers interpretats per actors seran el d’acusat i els testimonis.
L’acusat és un jove que ha mort el seu oncle per venjar la mort del seu pare, qui va morir a mans de l’oncle. Un cas de manual gairebé universal. Un drama proper que encaixa amb les grans estructures de la tragèdia antiga. El jove és un Hamlet, però això no s’explicitarà... Roger Bernat i Yan Duyvendak seran els autors del dossier d’instrucció ―-esquema dramàtic-, que proposarà una seqüela del mite de William Shakespeare. El desenllaç del judici restarà en mans del jurat popular, representat pel públic assistent.
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
Sobre l’obra... Please continue (Hamlet) La ley no pide cuenta a los jurados de los medios por los que se han convencido, no les prescribe reglas concretas de las que deban hacer depender la validez y la suficiencia de una prueba, sino que les prescribe que se interroguen a sí mismos sumidos en el silencio y el recogimiento y que busquen, en la sinceridad de su consciencia, qué impresión han causado en su razón las pruebas que se han presentado contra el acusado y los recursos de la defensa. La ley solo les plantea una cuestión, una cuestión que corresponde a la medida de sus deberes: “¿Estáis íntimamente convencidos?”
de la justícia- es converteixen en intèrprets: com s’esdevé en la comedia dell’arte, Please continue (Hamlet), juga amb l’estructura del cas, manipulant els arguments, la retòrica, el llenguatge, els gestos i els vestits que els són propis durant els processos judicials de veritat. Sabrem reconèixer el teatre de la vida? Prendrem consciència del pes dels codis i les normes que es poden en joc i, paradoxalment, de la fragilitat de la subjectivitat en determinades decisions?
Artículo 353 del Código de procedimiento penal de la Justicia Francesa
Ja no queda res del quart mur als espectacles de Roger Bernat i Yan Duyvendak; situen a l’individu, convertit en espectador, al centre dels seus projectes. Encara que a Please continue (Hamlet) el públic no és el portador de l’acció, -ja que el tribunal és una mena de teatre, amb els seus actors, les seves convencions i el seu llenguatge-, aquí el públic no sap on queda el teló de l’escenari o on està la frontera entre ficció i realitat. El jutge, l’advocat i el secretari estan representats per membres de col•legis professionals, però, com a jurat potencial, l’espectador es cridat a actuar i es mobilitza. Al principi de l’espectacle s’anuncia que, al final del procés, es triaran dotze espectadors a l’atzar per què actuïn com a jurat popular i resolguin la innocència o la culpabilitat de l’acusat. In fine, com s’anomena al moment de designar el jurat, és el final de l’obra: els llums s’apaguen i la sala es buida sense que el veredicte hagi estat rebel•lat. Tothom tornarà a casa sabent que el futur de l’acusat podria haver estat la seva responsabilitat. Please continue (Hamlet) estimula, provoca el sentit cívic de l’espectador en relació a la idea de justícia i tracta sobre la distància existent entre la definició de justícia que coneix el ciutadà i la definició que en dóna l’Estat. El projecte desplaça la mirada posada en tribunal, substituint-la per l’espectacle. El jutge, el fiscal i els advocats -els actors més destacats
“el públic no sap on queda el teló de l’escenari o on està la frontera entre ficció i realitat” Please continue (Hamlet) no és una obra de teatre; és una performance: convoca simultàniament els mitjans, els codis, els llenguatges, les convencions i la força del drama, alhora que reprodueix, amb matisos, el lloc d’una escena en la qual la justícia pot tornar-se a desplegar en tota la seva subjectivitat. Please continue (Hamlet) qüestiona el rol dels jurats públics als tribunals de molts països; a Suïssa, per exemple, desaparegueren a principis del 2010. Per què prescindir del criteri del ciutadà d’a peu? El públic és capaç de formar-se una opinió objectiva? La sensibilitat i la instrucció són criteris fonamentals de la justícia? S’ha convertit, el ciutadà, en persona non grata fora de la llei i sotmès al sistema però sense veu ni vot? A més a més, als processos basats en l’eloqüència dels actors principals -com jutges i advocats- què hauríem de pensar sobre el lloc que ocupa la subjectivitat als judicis que determinen el futur dels acusats? Aquí es transcriu de nou y es qüestiona la complexitat de la Justícia.
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
Instruccions d’ús per a l’espectador
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
Consignes per a un teatre sense espectadors 1. La primera instrucció: no segueixis llegint! Com s’esdevé amb els jocs (i amb els electrodomèstics) és més fàcil descobrir les normes mentre es juga. Si tot i així prefereixes saltar-te la primera instrucció, aquí vénen la resta: 2. Projectes com Domini Públic, La consagració de la primavera o Pendiente de voto neixen sense l’aura que Benjamin atribuïa a gran part de la creació preindustrial i que, durant el segle XX, el teatre s’ha obstinat en conservar. Són espectacles que no es sustenten en la presència i les emocions de l’intèrpret, sinó que s’afirmen sobre un buit al que com a espectador hauràs d’encarar-te. 3. Als meus espectacles no sembla haver-hi actors ni escenografia. No podràs identificar-te amb les persones i objectes que haurien de poblar l’escenari. No tindràs més coordenades que unes poques senyals en un escenari del qual tu i la resta d’espectadors en sereu els únics habitants. Tu seràs l’actor de l’espectacle. Allò que no hi haurà seran espectadors. 4. Seràs interpel•lat i convidat a respondre. Tindràs que decidir si seguir les indicacions o quedar-te a una banda. Amb les teves respostes -o els teus silencis- l’espectacle prendrà forma i per tant en seràs, també, responsable. 5. El teu rol d’espectador serà el de l’avatar que assumeix una identitat per protagonitzar una història. La teva responsabilitat estarà circumscrita al temps i a l’espai de la ficció. 6. Aquests espectacles no promouen la participació. Són dispositius inertes fins que algun espectador els hi dóna cos. Si decideixes no fer-los servir i cap dels altres espectador tampoc ho fa, l’espectacle es desenvoluparà virtualment, com quan llegeixes una obra teatral o una novel•la. 7. Cap espectador no tindrà el privilegi d’observar el què fan els demés des de fora. Fins i tot, encara que siguis un espectador dels què decideix no participar, formaràs part del dispositiu. Seguint amb el símil anterior, formes part del llibre des del moment en que decideixes llegir-lo, encara que te’n saltis alguns paràgrafs o capítol sencers. 8. Prendràs decisions que no seran compartides per la resta d’espectadors. El mecanisme tendeix
a individualitzar-te. Aquesta solitud, que és més fantasmal que física -donada la presència d’altres d’espectadors-, s’accentua perquè, com apunta Agamben, el dispositiu tendeix a la evacuació de qualsevol autoritat. No et trobaràs davant d’un sistema fort al qual enfrontar-te fent de la unió una arma i, ja que hi som, generant la sensació de comunitat. Aquí et sentiràs sol. 9. El dispositiu t’aïllarà i t’enfrontarà al teu propi desig (d’espectacle). Més que veure un espectacle el creuaràs i, tot i això, et preguntaràs què vol dir això de formar part d’una comunitat o si té algun sentit parlar amb ella. En unes altres paraules: et preguntaràs què diem quan decidim nosaltres. 10. A diferència de l’espectador que des de la seva butaca creu que pot jutjat, tu estaràs immers en un dispositiu en el qual tindràs que orientar-te sense saber, mai, si estàs triant el camí correcte. Et serà difícil jutjar i probablement sortiràs de la sala jutjant-te a tu mateix, qüestionant-te si ho has fet bé. L’espectacle, però, no té una formalització ideal, sinó que cada nova presentació és creadora de noves formes. 11. El preu que tindràs que pagar per actuar serà el de formar part d’un dispositiu que en els primers compassos et semblarà al•lilè. Estaràs immers en un mecanisme del que en desconeixeràs els objectius i en temeràs les servituds. Tindràs que obeir, conspirar o, en una versió perversa de l’equació, obeir conspirant. Però, en tot cas, tindràs que pagar amb el propi cos i comprometre’t. 12. Per últim, i no és una instrucció sinó un consell en boca del físic John Archivald Wheeler: “Per ventura, l’univers, d’alguna manera estranya, és portat a l’existència per la participació dels qui participen? L’acte vital és l’acte de la participació, que és el nou concepte incontrovertible ofert per la mecànica quàntica. Derrota el terme “observador” de la teoria clàssica que designa l’home que està segur darrere d’un vidre protector gruixut i observa el què li succeeix sense prendre partit”.
Giorgio Agamben, Què vol dir ser contemporani?, 2008 John Archibald Wheeler, Gravitation, 1973
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
Sobre el Hamlet de Shakespeare La tragèdia de Hàmlet, Príncep de Dinamarca (The Tragedy of Hamlet, Prince of Denmark, 1603) explica la història del Príncep Hàmlet, qui després de retornar a Dinamarca amb motiu de la mort del seu pare, el fantasma d’ell li apareix per per explicarli que fou Claudi, l’oncle de Hàmlet -que ara està a punt de casar-se amb la seva mare, la Reina Gertrudis-, qui el matà. El difunt Rei demana al seu fill que vengi la seva mort. El dilema de la incertesa sobre la veritat, provoca, al jove, una bogeria i demència que el fa dubtar del seu amor per Ofèlia. La passió i la luxúria, que es poden provocar pel sentiment d’amor del noi per la jove, generen en Hàmlet una desesperació que el fa dubtar del seu veritable amor. El Príncep elabora un pla per descobrir si Claudi, el seu oncle, és culpable o no de la mort del Rei. Després d’esbrinar que el seu pare no el mentia, el jove decideix venjar-lo, però en un escenari de confusió acaba matant a un altre home, Poloni, el pare d’Ofèlia. A partir d’aquí, una lluita entre tots per mantenir oculta la veritat dels dos assassinats produïts, generà un clima de violència que acabarà amb la vida de Claudi, Ofèlia, Hamlet i fins i tot amb la de la Reina Gertrudis. La tragèdia de Hàmlet, Príncep de Dinamarca, que fou escrita per William Shakespeare (1564-1616), s’estrenà el 1881. La tragèdia, considerada una peça
de la literatura universal, es conforma a partir d’una llegenda recopilada per Saxo Grammaticus -un clergue danès nascut el segle XII- que Shakespeare adaptà per tal de reflectir la realitat de l’Anglaterra del segle XVII. Alguns teòrics mantenen que una font de l’obra, anomenada Ur-Hamlet, fou escrita, també, pel propi Shakespeare, encara que la font principal és el manuscrit de Grammaticus, que va publiclar-se, per primera vegada, el 1514 a París. La tragèdia de Hàmlet, Príncep de Dinamarca té tots els elements propis de les tragèdies clàssiques de l’antiga Grècia. Però a banda de l’heroïcitat i la venjança, Hàmlet és l’encarnació del dubte que impedeix a l’heroi executar el seu deure i actuar, així, de manera convencional. Hàmlet és un jove intel•lectual i pensatiu que ha generat, al llarg de la història, diferents estudis sobre la seva figura: se l’ha considerat des d’un príncep poeta i filòsof, fins a un maníac vio-lent sense pietat pels demés. La riquesa del personatge és tal que és impossible classificarlo en una única categoria humana. La tragèdia configura una varietat de temes que presenten contradiccions morals diverses: la venjança com a mètode de justícia, la confusió entre la raó i la bogeria, la diferenciació de l’imaginari i la realitat, el deure i l’obstinació...
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
No tot el teatre es fa en els teatres El gran teatre de carrer mostra la capacitat de transformació d’un espai Els bons festivals d’arts escèniques tenen la virtut de contaminar el paisatge humà i geogràfic amb un seguit de propostes artístiques que transformen tant la quotidianitat com l’entorn, i per això és important (diríem que fonamental) que conquereixin nous indrets destinats a altres menesters. I ben segur que el teatre de carrer, el bon teatre de carrer, és el que millor expressa la capacitat de transformació d’un espai determinat com pot ser un balcó, un pont o una façana. El carrer és en si mateix una gran escenografia amb elements icònics que defineixen un espai determinat i que, en mans dels artistes, esdevenen elements dramatúrgics d’una enorme singularitat que fan més que mai únic allò que allà es representa. Aquest any Temporada Alta obre amb un espectacle que ja d’entrada els asseguro que fascinarà: una producció de la companyia francesa Carabosse (és a França on el teatre al carrer té carta de naturalesa) que dissenya justament cada intervenció, molt més poètica que no festiva, en funció de l’espai on s’ubica (veure el complement de sota, en aquesta mateixa pagina). Els teatres i els auditoris són el lloc natural de les arts escèniques. I ho són perquè estan preparats per acollir gairebé qualsevol imaginari i perquè així ho estableix de manera habitual l’acord tàcit entre l’espectador i l’oficiant. Un acord que canvia quan l’oficiant ens convoca, per exemple, en un espai com un bar. Allà, hi ha un home assegut davant la barra, que beu sense parar i parla amb un trist cambrer. Plató ha mort és una obra de Manel Dueso que ja vam poder veure en el bar del Subur Hotel de Sitges fa vint anys, més o menys, i que ara l’autor, actor i director recupera molt encertadament a l’espai de dalt de La Planeta. Però continuem. El Casino de Girona ha acollit funcions del festival ja d’altres vegades, i aquesta edició s’hi presenta El ball un de-
licat i íntim espectacle de moviment de Baro d’Evel, una companyia que també portarà sota una carpa el seu nou espectacle de circ contemporani amb cavalls, Bèsties. I ben segur que saben que a les biblioteques no s’hi va a parlar, però en aquesta ocasió sí, gràcies a la segona entrega de Llibràlegs que dirigeix Jordi Prat i Coll en diferents biblioteques gironines a partir de textos d’Albert Arribas, Llàtzer Garcia, Marc Rosich i Victòria Spunzberg. Qui ja no fa servir mai espais convencionals és Roger Bernat. Aquest any presenta dues propostes al festival: Please, continue (Hamlet) a la Casa Pastors de Girona, un palauet del segle XVII i seu de l’Audiència Provincial fins al 2013 (la cosa va de judici i no és precisament històrica), i We need to talk (ja ho saben) es veurà i sentirà al centre cívic Sant Narcís. També a la Casa Pastors, Xavier Bobés ens submergirà al delicat món de Cosas que se olvidan facilmente. I en volen més? Doncs, vagin a Can Pagans, una casa noucentista de Celrà per a un text de Cristina Clemente; o gaudeixin la dansa aèria entre fils de filadores industrials d’Estampades al carrer; o vegin cinema al bell mig de la plaça Colors de Salt amb el documental Migranland, sobre l’espectacle d’Àlex Rigola estrenat fa dos anys a TA. Singular i extensa, l’oferta de Temporada Alta fa palesa la seva voluntat de ser el Festival de Tardor de Catalunya. I així s’estén arreu. En espais molt diferents. I de Palafrugell a Torroella. De Banyoles a Sant Cugat del Vallès. Déu ni do!
Santi Fondevila Text extret del suplement especial Temporada Alta 2015, publicat a La Vanguardia el 19 setembre 2015.
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
La premsa n’ha dit... (26/09/2015) “Please Continue (Hamlet), un muntatge que es va estrenar a Ginebra el 2012 i que des d’aleshores s’ha presentat a 44 ciutats de nou països, un espectacle en el qual realitat i ficció es confonen, on el paper del públic i dels actors queda desdibuixat, serà el primer dels dos treballs que Roger Bernat i la seva companyia, FFF, presentaran aquest any al festival gironí Temporada Alta”. Nuria Cuadrado La Vanguardia (Cultura’s)
(11/01/2015) “Please Continue (Hamlet) de Roger Bernat y Yan Duyvendak, que saca el teatro del teatro, lo lleva a los tribunales, hace que jueces, fiscales, abogados y forenses actúen y que los espectadores juzguen de la manera más realista posible ya ue varios de ellos ejercen de jurado popular”. Angélica González Diario de Burgos.es
(08/01/2015) “Este modo de concebir el acto escénico queda resumido en esta frase de Roger: “Los espectadores atraviesan un dispositivo que les invita a obedecer o conspirar y, en todo caso, a pagar con su propio cuerpo y comprometerse”. Laura Fraile Último cero
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak En la Antigüedad, el teatro se encontraba en la cima de la vida de la ciudad (polis) y de la política. Roger Bernat y Yan Duyvendak conciben (y a veces remiendan) dispositivos que dejan en manos de los espectadores. Sus performances recalifican el espacio del “yo” y del juego, el escenario teatral se convierte en ágora, y a la inversa. Cuando el primero lanza al espectador a la arena del espacio público, la segunda intenta pegarse a ese otro “yo”, devolviéndole el poder.
Roger Bernat Text i direcció
Estudis inacabats de pintura i arquitectura. Graduat en direcció i dramatúrgia per l’Institut del Teatre, van atorgar-li, el 1996, el Premi Extraordinari. Fundà i dirigeix General Elèctrica amb Tomás Aragay. El 2008 començà a crear espectacles en els que el públic ocupa l’escenari i es converteix en protagonista. “Els espectadors travessen un dispositiu que els convida a obeir o conspirar i, en tot cas, a pagar amb el seu propi cos i comprometre’s”. Alguns dels espectacles que es configuren sota aquesta idea i han estat presentats en una vintena de països són:
Domini Públic (2008), Pura coincidència (2009), La consagració de la primavera (2010), Please continue (Hamlet) (2011), Pendiente de voto (2012), RE-presentación (2013) o Desplazamiento del Palacio de la Moneda (2014); algunes d’aquestes obres han rebut premis de la Crítica de Catalunya. Roger Bernat, el 2009, edità, juntament amb Ignasi Duarte, el llibre Querido Público. El espectador ante la participación: jugadores, usuarios, prosumers y fans, Editorial CENDEAC.―-ESGOTAT-.
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
Yan Duyvendak Text i direcció
Foto: Nicolas Spühler
Va néixer a Holanda, encara que actualment viu entre Ginebra i Marsella. Es va formar a l’Escola Superior d’Arts Visuals de Ginebra i practica la performance des de 1995. Presenta les seves obres, de manera regular, en espais i festivals com la Fondation Cartier de París (Soirées Nomades, 1995), el festival de performance Exit de Hèlsinki (2001), Art Unlimited de Basilea (2002), el Museo Reina Sofía de Madrid (Don’t call it performance, 2003), la Bienal de Guangju (2004), el Image Forum de Tokio (2005), la Ménagerie de verre de París (2006-2009), el Vooruit de Gante (2007), el Festival d’Avinyò (2008) o també el Theaterspektakel de Zurich (2009). Els
seus vídeos es troben en nombroses col•leccions públiques i privades, que van des del Musu de Belles Arts de Lió al Museum für Kommunikation de Berna. Yan Duyvendak ha rebut tres vegades el Swiss Art Award (2002, 2003, 2004), així com el premi Namics Kunstpreis für Neue Medien (2004) i el Network Kulturpreis (2006), entre d’altres. El 2010 va rebre el premi d’art contemporani més prestigiós de Suïssa, el Meret Oppenheim Preis. Ha participat en varies residències, com la Cité des Arts de París, el taller Schönhauser de Berlín i el Swiss Artistic Studio de Pro Helvetia a El Caire (2007, 2008).
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
Jordi Oriol Actor Jordi Oriol, nascut a Barcelona el 1979, és llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre (Premi Extraordinari, 2007); ha rebut formació com a actor i com a músic. És membre de la companyia Indi Gest i ha treballat com a actor, autor i músic, a més a més de dirigir diversos espectacles teatrals, entre els que destaquen: Memòria Plena (Teatre Lliure, 2014), SAFARI Pitarra (Teatre Nacional de Catalunya, 2014) escrit juntament amb Josep Pedrals; Big Berberecho (Festival Temporada Alta 2012) coescrit i dirigit amb Oriol Vila; t-ERROR (Teatre Nacional de Catalunya, 2012), Home-Natja (Festival Temporada Alta 2010–Teatre Lliure, 2011), En comptes de la Lletera (Festival Temporada Alta 2011) amb Josep Pedrals; Prometeu no res (Festival Temporada Alta 2009), coescrit amb Diego Anido i Silvia Delagneau; Un tal ímpetu vital (Teatre Lliure, 2009), El títol no mata (Festival Grec 2008), Ara estem d’acord estem d’acord (Teatre Lliure, 2008), OB-sessions (Círculo de Bellas Artes (Madrid) 2007 – Sala Beckett, 2008) per la qual va rebre el Premi INjuve 2007 a la millor proposta escènica i fou nominada als Premis Butaca com a millor text; Concert per a sis oficinistes i un lloro (Teatre Romea, 2006), Digestions mentals (AREAtangent, 2006) i és autor i actor de La Caiguda d’Amlet, que Xavier Albertí posà en escena el 2007 (Festival Temporada Alta 2007). També ha dirigit espectacles d’altres autors com: Josep Maria S’agarra i S’atia a partir de textos de Josep Ma. De Sagarra –juntament amb Josep Pedrals i Martí Sales- (Born C.C., 2013), Three More Sleepless Nights de Caryl Churchill (The Barn Theatre, London, 2005), Lleons al jardí d’Albert Roig (Festival Internacional Entrecultures, Tortosa, 2004) i I pelava la taronja amb les amb Silvia Delagneau (AREAtangent, 2004). Ha fet les direccions artístiques de VICTUS 1714 amb l’Orquestra Simfònica del Vallès (Palau de la Música, 2013), COBLA 2.0 amb la Cobla Sant Jordi (Palau de la Música, 2012), L’Ocell de Foc amb la Banda Municipal de Barcelona (L’Auditori, 2009) i d’ajudant de direcció de Stefan Metz a Are You Talking To Me? (La Manufacture (Lausanne) i Teatre Estudi (Barcelona), 2006), entre d’altres. Com a actor en teatre l’hem pogut veure, entre
d’altres citats anteriorment, a la gira espanyola de Aventura, d’Alfredo Sanzol (T de Teatre, 2014), dirigit per Jordi Casanovas a Auca del Born (espectacle inaugural del Born C.C., 2013), dirigit per Oriol Broggi a Adiós a la infancia (Teatre Lliure, 2013-14), dirigit per Pau Miró a El Pelicà d’A. Strimberg (dins el cicle Memòria Europea del Teatre Lliure 2012), dirigit per Carlota Subirós a Alícia. Un viatge al país de les Meravelles de Lewis Carroll (Teatre Lliure, 2009), a L’home de la flor a la boca de Luigi Pirandello (Biblioteca de Catalunya, 2008), dirigit per Iban Beltran a Contes Estigis (Teatre Estudi, 2004), dirigit per Alex Serrano a Mil Tristos Tigres (Festival Neo 2006), 0.5 (AREAtangent, 2004), Fuga (AREAtangent, 2003) i Mentides (Teatre Malic, 2001); entre d’altres. També ha participat com actor a la final del I Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears, interpretant el text guanyador de Sergio Baos. En cinema ha participat a Forasters (dir: Ventura Pons) i a La Mari (dir: Jesús Garay). En televisió ha treballat a les sèries Zoo, De moda, Majoria Absoluta, Setze Dobles i El Cor de la Ciutat. També ha exercit de músic professionals en múltiples projectes d’arts escèniques i jazz. Fou membre fundador de les associacions Heliogàbal i AREAtangent i ara ho és de l’associació artística Indi Gest (col•lectiu artístic amb qui desenvolupa els seus projectes des del 2007). El 2011 va rebre el Premi FAD – Sebastià Gasch: Aplaudiment a la creació emergent, per la seva trajectòria. El 2013 guanyà el III Torneig de Dramatúrgia Catalana organitzat per Temporada Alta amb el seu text “Muda muda”; i en quedà finalista a l’edició internacional de Buenos Aires el 2014..
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
Carme Sansa Actriu Carme Sansa, formada a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, ha estat una de les actrius més assídues del panorama català des de finals dels anys seixanta del segle passat. Ha interpretat papers molt diversos en diferents obres d’autors com Salvador Espriu, Bertolt Brecht, Marguerite Duras, Carles Batlle, Albert Mestres o Claudio Magris; on ha treballat sota la direcció de professionals com Joan Castells, Boris Rotenstein, Ricard Salvat o Calixto Bieito. Ha estat també important el seu vessant de recuperació del cabaret català. A més a més ha participat en televisió, tant en sèries com telefilms, majoritàriament a les cadenes ca-
talanes. Amor meu (1981) amb Joan Pera o Dones d’aigua (1997), formen part del seu currículum. Molt activa en els col•lectius compromesos d’artistes catalans, ha defensat públicament causes com ara els drets de la dona i les llibertats de Catalunya. Fou portaveu de la plataforma Aturem la guerra, creada per oposar-se a la guerra d’Iraq del 2003. Li han estat atorgats el premi Sebastià Gasch el 1978 per la seva dedicació al music-hall català, el premi Margarida Xirgu (1991), el premi de la Crítica Teatral de Barcelona (1994 i 1996), la Creu de Sant Jordi (2004) i el premi Nacional de Cultura (2012).
Mònica Almirall Actriu Mònica Almirall és graduada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha rebut formació en dansa clàssica a diferents centres de Barcelona, com l’Escola Neus García o La Piconera. També ha realitzat diversos workshops amb personalitats, companyies i teatres com Pascal Rambert, La Veronal, Wim Vandekeybus, Teatro Sotterraneo o Davide Carnivale. El 2012 va participar en produccions com La voix 2/2 versió Maldà, de Moreno Bernardi amb Círcol Maldà (Barcelona); A l’altra banda (De l’autre côté), d’ATRESBANDES al Festival Intrascènes-Strasbourg; Los Pájaros Muertos, de La Veronal a Barcelona i per a l’obertura del Festival de Curitiba (Brasil); Islandia, de La Veronal al SAT (Barcelona). El 2013 va participar a Solfatara, d’ATRESBANDES, estrenat al Festival Escena Contemporánea de Madrid, al BeFestival de Birmingham (1r premi del
festival), al Short Theatre Festival Roma (Itàlia), al MESS Festival Sarajevo (Bosnia-Herzegovina), al Radar Festival London (Regne Unit) i al Festival Impatience Paris (França); La chica de la agencia nos dijo que había piscina en el apartamento, de El Conde de Torrefiel, al Festival Sälmon - Mercat de les Flors (Barcelona). El 2014 va participar a Locus Amoenus, d’ATRESBANDES, estrenat al MAC Center of Arts (Birmingham), al Festival TNT (Terrassa), al Incoming Festival London (Regne Unit), al Teatro de la Abadía (Madrid), a l’IFFUT (Iran), al FIOT (A Coruña), i va guanyar el Premi a la millor direcció al Skena Up Festival Pristina i fou nominat al Premi BBVA de Teatre 2015; Shell, d’Albert Boronat (Projecte NISU-Nicolas Chevallier), al Festival Grec de Barcelona; Sala de Miralls, d’Albert Arribas, al Teatre Nacional de Catalunya. El 2015 va participar a All in, d’ATRESBANDES.
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
Fernando Lacaba Jutge Fernando Lacaba Sánchez, nascut a la província de Saragossa el 1956, és magistrat i presideix l’Audiència Provincial de Girona des del 2001. Sense tenir una clara vocació d’advocacia va estudiar dret a la Universidad de Zaragoza on, després de veure alguns judicis reals, va decidir que volia ser jutge. El 1979, amb 25 anys, va realitzar amb èxit les oposicions pertinents i des d’aleshores ha exercit de jutge en diferents comarques de Catalunya, on fou destinat des del principi. El 1998 fou el primer jutge, a Espanya, que va condemnar el tràfic d’immigrants. Fernando Lacaba, el president d’Audiència més jove d’Espanya en el moment del seu nomenament, és, a més a més, professor de dret constitucional i professor associat de dret penal a la Universitat de Girona i, professor de plans de formació del Centre d’Estudis Jurídics de la Generalitat de Catalunya per a funcionaris de l’Administració de Justícia. També, ha estat condecorat amb la Creu al Mèrit Policial, la Creu de Plata de l’Ordre del Mèrit del Cos de la Guardia Civil i la Creu Distingida de Primera Classe de l’Ordre de San Raimundo de Peñafort.
Carles Monguillod Advocat defensor Llicenciat en Dret per la Universitat Central de Barcelona l’any 1983, des del inici de la seva activitat professional es va especialitzar en Dret Penal. En l’actualitat la seva experiència i el seu reconegut prestigi l’avalen com un dels millors advocats penalistes de l’Estat. Lidera i dirigeix el Bufet Monguilod Advocats amb una trajectòria professional meritosa. Ha estat coordinador i professor de l’Àrea de Dret Penal i d’Oratòria de l’Escola de Practica Jurídica de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Girona.
També ha estat professor de Dret Penal a l’Escola de Policia de Catalunya i ha participat com a ponent en diferents conferències sobre Dret Penal i Llei de Tribunal del Jurat celebrades a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona i al Col.legi d’Advocats de Girona i de Barcelona.Va ser un dels primers lletrats a intervenir en Jurats Populars i n’és un ferm defensor. Amb motiu dels seus vint-i-cinc anys d’exercici de l’advocacia l’any 2009 va esciure Vinti-cinc anys i un dia. Reflexions d’un Advocat Penalista, d’Ara llibres. Un recull d’experiències, anècdotes i reflexions sobre la seva tasca professional que han marcat i enriquit el seu recorregut personal.
Leopoldo OrtegaMonasterio Psiquiatre El Dr. Leopoldo Ortega-Monasterio, llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, és metge especialista en Psiquiatria i en Medicina Legal i Forense. Ha col•laborat, acadèmica i professionalment, amb l’Institut Municipal de Psiquiatria d’Urgències (IMPU) de l’Ajuntament de Barcelona, l’Hôpital Bellevue de Yverdon, la Clínica Universitària de Lausanne del Canton Vaud/Suïssa, l’Hôpital Psichiatrique de Bel-Air –vinculat a la Universitat de Ginebra- i el Servei de Neurologia de la University of Alberta Hospital d’Edmonton (Canadà). Doctor per la Universitat de Lausanne convalidat a la Universitat de Barcelona, ha exercit com a professor a la Facultat de Medicina, a l’Escola Professional de Psiquiatria i a l’Institut de Criminologia de la Universitat de Barcelona, entre d’altres. Ortega-Monasterio ha publicat diversos llibres, tant com a autor com a coordinador del text, i ha col•laborat en diversos tractats de la seva especialitat. Condecorat amb la Medalla de Bronze de la República Francesa, el Dr. Leopoldo Ortega-Monasterio, exerceix la psiquiatria assistencial a l’Institut de Psiquiatria i Psicologia Clínica de Barcelona.
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
Victor Pillado Fiscal Víctor Pillado Quintas (1981) és llicenciat en Dret per la Universitat de Santiago de Compostela el 2004. Després d’ingressar al Centre d’Estudis Jurídics fou nomenat Advocat Fiscal per Ordre Ministerial el 2007. A continuació va ingressar a la Fiscalía Provincial de Girona, on va iniciar la seva carrera com a fiscal. El 2011 fou nomenat Fiscal de Segona Categoria per l’Ordre Ministerial. Ha exercit com a fiscal adscrit al Jutjat de Primera Instància i Instrucció Número 2 de Sant Feliu de Guíxols, com a Fiscal de Guardia als partits judicials de Sant Feliu de Guíxols i de La Bisbal d’Empordà, també en celebracions de judicis dabant el Jutjat del Penal Número 2 de Girona i a l’Audiència Provincial de Girona, en tramitació d’executòries del Servei Comú d’Execució Penal de l’Audiència Provincial de Girona, com a Fiscal del servei d’incapacitats, Fiscal del servei de jurats d’homicidis, Fiscal delegat de criminalitat informàtica, Fiscal delegat de tutela penal de la igualtat i contra la discriminació i Fiscal encarregat del sistema d’informació del Ministeri Fiscal. Ha participat en cursos com a ponent. També ha cursat un Màster de Seguretat i ha rebut diverses condecoracions, com per exemple la Creu Distinguida de Segona Classe de l’Ordre de San Raimundo de Peñafort, concebuda el 2015, entre d’altres.
Narcís Bardalet Forense Narcís Bardalet, nascut a Girona el 1953 i especialista en Medicina Legal i Forense, és subdirector de l’Institut de Medicina Legal de Cataluny a Girona, professor de Medicina Legal i Ciències Forenses al Grau de Criminologia de la Universitat de Girona i d’Odontologia Forense a la UIC. Bardalet participà com a forense en les tasques d’identificació de cadàvers del tsunami a Tailàndia el 2004, a més a més de participar en molts d’altres casos amb molta repercussió. La periodista Clàudia Pujol va servir-se de l’experiència professional del metge per escriure llibres basats en els seus casos, com per exemple
Diari d’un forense (2007), Diari d’un forense: anatomia de 10 crims reals (2009), i En l’escena del crim. 10 nous casos del forense Narcís Bardalet (2010).
Remei Rivas Agent judicial Remei Rivas Núñez és agent judicial de Girona, ha treballat al Banco Popular durant quatre anys i al a l’administració del Ministeri de Justicia des del 1990 fins a l’actualitat. Des del 2005 és Auxiliar Judicial a les seccions penals de l’audiència Provincial fet que li permet col·laborar a tots els judicis amb Jurat Popular
Betlem Roig Fiscal Llicenciada en Dret per l’Universitat de Girona l’any 1999. Becària Sócrate en Dret a l’Universitat de Bremen (Alemania). Curs d’especialitzaicó en Dret Fiscal: Sistema fiscal local i activitats empresarials i professionals i Màster en Dret Públic per l’Universitat de Girona. És doctorant amb una tesina presentada a la Universitat de Girona al setembre de 2011. El juliol de 2009 va aprovar les oposicions i va accedir a la carrera Judicial i Fiscal. És professora de Dret Romà a la Factultat de dret de la Universitat de Girona i col·laboradora de pràctiques de Dret Penal II a la Facultat de Dret de la Universitat de Girona; el 2013 també va exercir de formadora de dret penal i procesal a les jornades de formació per a membres del Cos de Mosos d’Esquadra de la Regió Policial de Girona; i del 2010 al 2012 va ser docent del Centre d’Estudis Adams com a preparadora d’opositors al cos de Funcionaris de l’Administració de Justicia i opositors a l’Administració Autonòmica. També ha participat a diferents activitats associatives
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
Va aprovar el Primer exercici de l’oposició al cos de lletrats de la Generalitat de Catalunya. Titular d’una beca concedida pel Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada de la Generalitat de Catalunya per a la preparació d’oposicions a l’accés a les carreres Judicial i Fiscal. També destaca la realització de nombrosos cursos i beques sobre la matèria. Els més recents dels quals són els següents: curs online de la Fiscalía General de l’Estat sobre la cooperació jurídica internacional (2014); participació a la Jornada
sobre l’ordre de tecció i entrega europea (2014); participació al seminari International Judicial Cooperation in Criminal Matters in practice, EAW and MLA simulations realitzat a la Cort de Drets Humans d’Estrasburg (2013); ccurs organitzat per l’European Institute of Public Administration sobre el Sistema jurisdiccional i la cooperació judicial en matèria penal de la UE celebrat a Barcelona (2013); participació al programa Language Training on the vocabulary of judicial cooperation in civil matters celebrat a Bucarest (Romania) el maig de 2013 i al 7th European Jurists’ Forum celebrat a Barcelona a l’abril de 2013. També ha publicat nombrosos articles entre els que destaquen els publicats a la Revista ceflegal el 2010, 2009 i 2008 anomenats respectivament: Las medidas cautelares en la ley de 13 de julio de 1998 reguladora de la jurisdicción contenciosoadministrativa. Especial referencia a las medidas cautelares inaudita parte; Quién puede ser autor en la modalidad de delito contra la ordenación del territorio tipificado en el artículo 219 del CP? Analisis jurisprudencial; i La clausula hora o fracción en el calculo del precio en el contrato de aparcamiento .
Foto: Marc Ginot
durant els estudis universitaris v.g. membre del Claustre de l’Universitat de Girona, membre de la Comissió d’Informació del Consell d’estudiants de la Universitat de Girona, membre de la Mesa del Claustre de la Universitat de Girona, coordinadora General de l’Assocaició d’Estudiants (EDG, coordinadora del Grup d’Assistents per Alumnes de la Facutat de Dret de la Universitat de Girona, co-organitzadora del primer Curs d’Oratoria de la facultat de Dret, col·laboradora de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona i responsable del suplement jurídic Arhémis.
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak BARCELONA
Nuria Cuadrado La Vanguardia (Cultura’s) 26/09/2015 Sección: CULTURA Valor: 20.900,00 €
26/09/15 Prensa: Semanal (Sabado) Tirada: 72.698 Ejemplares Difusión: 61.576 Ejemplares
Área (cm2): 817,3
Ocupación: 100 %
Documento: 1/2
Autor:
Núm. Lectores: 512000
Cód: 96848669
La Vanguardia.cat -Cultura/s
Página: 28
45 / 81
BARCELONA
Sección: CULTURA
Valor: 20.900,00 €
Please continue (Hamlet) 26/09/15 Roger Bernat - Yan Duyvendak Semanal (Sabado)
Prensa: Tirada: 72.698 Ejemplares Difusión: 61.576 Ejemplares Área (cm2): 819,7
Ocupación: 100 %
Documento: 2/2
Autor:
Núm. Lectores: 512000
Cód: 96848669
La Vanguardia.cat -Cultura/s
Página: 29
46 / 81
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
Please continue (Hamlet) Roger Bernat - Yan Duyvendak