Dossier de l’espectacle
Sota la ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia
Foto: Alba Lajarín
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
“I finalment surt la veritat: la vida que porten no satisfà en cap sentit a cap dels dos. Assumit aquest fet, tenen poques possibilitats. O resignarse, o separar-se, o lluitar. Els nostres personatges són, malauradament, uns insensats; per tant, triaran l’última opció.” Llàtzer Garcia
02
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Fitxa Text i direcció: Llàtzer Garcia Companyia: Arcàdia Intèrprets: Marta Aran, Oriol Casals, Muguet Franc, Laura López i Albert Pérez. Ajudant de direcció: Maria Casellas Escenografia i vestuari: Albert Pascual Il·luminació: August Viladomat Espai sonor: Arcàdia Fotografia: Alba Lajarín Producció: Sala La Planeta (Mithistòrima Produccions S.L.) Coproducció: Temporada Alta 2015 Amb el suport de l’ICEC, Diputació de Girona, Ajuntament de Girona.
Dades Dia i hora: Divendres, 13 de novembre a les 21:00 Dissabte, 14 de novembre a les 21:00 Diumenge, 15 de novembre a les 18:00 Lloc: Sala La Planeta Preus: 18€ Durada: 1h i 50 min
ESTRENA A L’ESTAT ESPANYOL
Espectacle en llengüa catalana
La programació del Temporada Alta a la Sala La Planeta compta amb la col·laboració de:
03
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia
Foto: Alba Lajarín
La història d’una parella a la recerca d’un entorn que els permeti complir els seus somnis i ambicions els duu a la Barcelona actual, i a la capital es troben amb un compendi de personatges obstinats, tant o més que ells, a sortir de la trampa de la mediocritat. Sota la Ciutat és doncs una crònica, amb més ombres que llums, sobre les il·lusions perdudes en una gran ciutat. El gironí Llàtzer Garcia ja ho havia dit en la comèdia estrenada al Temporada Alta 2010: Ens hauríem d’haver quedat a casa. Però qui no s’hi ha quedat és ell, convertit per obres com La pols (Premi de la crítica 2014 al millor text) en un bon representant de la nova dramatúrgia catalana. Texto punzantemente contemporáneo del joven dramaturgo y director catalán Llàtzer Garcia: las inevitables ilusiones perdidas de unos personajes que tratan de escapar de la mediocridad con su asalto a la capital.
04
Un texte incisivement contemporain du jeune dramaturge et directeur catalan Llàtzer Garcia sur les illusions inévitablement perdues de personnages qui essayent d’échapper à la médiocrité par leur assaut à la capitale.
Sota la Ciutat és doncs una crònica, amb més ombres que llums, sobre les il·lusions perdudes en una gran ciutat. A searingly contemporary script by the young Catalan playwright and director Llàtzer Garcia: the inevitably lost hopes of characters who are trying to escape mediocrity with theirb assault.
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Sobre l’obra... Sota la ciutat
Foto: Alba Lajarín
“No va ser fins llavors, mentre la Milly dissertava sobre les costelles de xai, que una tensió gairebé palpable es va estendre per la sala. Es bellugaven al seient, omplien els silencis incòmodes amb compliments enrevessats sobre el sabor refrescant de les begudes, s’evitaven les mirades i feien el que podien per no haver d’admetre el fet irrefutable i alarmant que no tenien res de què parlar. Era una experiència nova.” Aquest paràgraf de la novel·la Revolutionary Road de Richard Yates va ser el detonant per escriure Sota la ciutat. La nostra obra comença després d’un sopar on ha passat una cosa semblant a la descrita per Yates. Un llarg i incòmode silenci s’ha imposat entre dues parelles que comparteixen taula. I aquest silenci els ha creat una angoixa, un angoixa compartida per tots. Però no n’han parlat, tots s’ho han guardat en el més profund del seu dins. I aquella 05
nit, a l’habitació, la parella formada per la Dàlia i en David, esclata. S’ataquen, s’insulten i es colpegen. I finalment surt la veritat: la vida que porten no satisfà en cap sentit a cap dels dos. Assumit aquest fet, tenen poques possibilitats. O resignar-se, o separar-se, o lluitar. Els nostres personatges són, malauradament, uns insensats; per tant, triaran l’última opció. Fugen de la seva ciutat, com dos fugitius d’una novel·la negra, i s’instal·len a la gran capital per intentar trobar aquells que un dia van ser. Sota la ciutat és la suma de dues històries que volia explicar. Dues històries que, inicialment, eren independents. D’una banda, la d’aquesta parella obsessionada en recuperar el seu passat, i d’altra banda la d’un reputat director de teatre que ha caigut en desgràcia i sobreviu, com pot, a aquesta desgràcia. Sorprenentment, i per aquelles coses
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
inexplicables de l’escriptura, les dues històries es van començar a entendre i han pogut conviure juntes en (aparent) harmonia. Segurament ens ha ajudat a aquesta escomesa la protagonista principal de l’obra; la ciutat que apareix al títol. Una ciutat amable, integradora, amb classe. Alhora també és exigent i intolerant amb els seus habitants, especialment amb els més indomables. Aquesta ciutat és Barcelona. Els personatges que hi apareixen estan obstinats a donar un sentit extraordinari a les seves vides, a recuperar les seves il·lusions perdudes. Tots ells estan inspirats en persones que un dia vaig conèixer i d’altres que potser algun dia coneixeré. I l’època, com no ho puc entendre d’altra manera, és l’actual.
Sinopsi
Aquella nit devia passar alguna cosa excepcional perquè la Dàlia i en David es replantegessin el rumb de la seva vida i decidissin fugir del lloc tediós i provincià on vivien. Un lloc que no els havia permès complir els seus somnis i ambicions. És una llàstima, però, que a l’arribar al seu nou destí no es trobessin a cap home que els digués alguna cosa semblant a... “S’ha de ser molt fort en aquesta ciutat per poder destacar.” Sota la ciutat és una crònica de les il·lusions perdudes. Hi apareixen uns personatges obstinats a donar un sentit extraordinari a les seves vides per sortir de la trampa de la mediocritat. I aquesta obstinació la comparteixen tots els caràcters aquí reunits: tant els que són a dalt de tot i estan desesperats per mantenirse al seu lloc, com els que lluiten desesperadament per arribar-hi. Els que ja han caigut només poden aprendre a assaborir el plaer de la derrota. Llàtzer Garcia
06
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Produir també és crear Produccions Temporada Alta Cada vegada més entenem el sentit d’un festival de teatre pels espectacles que arriba a produir o coproduir més enllà dels que importa i exhibeix. Això s’ha d’entendre com un acte perfectament raonable i de responsabilitat vers la cultura i la gent del propi país, que necessita saber què passa i on van a parar els diners dels impostos que paga, o si aquests són ben emprats. I és que la inversió institucional també ha de tenir un sentit cultural i humà.
Cal destacar-ne alguns de veritablement engrescadors, com ara són les noves produccions: Cerimònia del foc, de la companyia francesa Carabosse, inauguració del festival en què el foc es fusiona amb el centre històric de la ciutat transformant-se en una incandescent pista de circ. La banda de la fi del món, de la companyia Loscorderos.sc i Miss Q., sempre innovadors, sempre sorprenents, que partint del cos indaguen la metafísica de l’existència i la natura de
Hi va haver una època (2007-2012) en què El Canal Centre d’Arts Escèniques Salt/ Girona, amb la inestimable col·laboració de Temporada Alta, va arribar a confeccionar la producció de 51 espectacles i de coproduir-ne 44, capturant en conjunt prop de 600.000 espectadors i confegint gires al voltant de 20 països. Temps esplendorosos, amb espectacles tan memorables com Coral romput (Joan Ollé), Pinsans i caderneres (Narcís Comadira i Xavier Albertí), Mort d’un viatjant (Mario Gas), Dunas (María Pagé i Sidi Larbi), La sort du Dedans (Baro d’Evel Cirk), Fin de partida (Krystian Lupa), Chicha Montenegro Gallery (Carles Santos), Caín & Caín (Eduard Fernández i Pep Ramis), Labcanal: Argelés-Sur-Mer-Havanera (Àlex Rigola), Els jugadors (Pau Miró) o À louer (Peeping Tom, Franck Chartier i Gabriela Carrizo). Una època rica i reconfortant, que ha marcat un camí i ara, en temps de crisi, encara serveix de guia. Perquè, des de l’any 2013, és el Festival de Tardor Temporada Alta qui assumeix el paper que aleshores jugava El Canal Centre d’Arts Escèniques. Ara seu és el repte de produir, doncs.
Temporada Alta, té el repte de produir i coproduir espectacles
Esperit formidable Enguany, Temporada Alta aborda aquest esperit formidable pel que fa a produccions i coproduccions pròpies del festival, amb el suport a la creació escènica del país tot sumant esforços amb d’altres productors i artistes per fer viables el màxim de projectes. En total, aquest 2015 es veuran 25 espectacles fruït d’aquesta línia creativa.
07
l’ésser humà. I què es pot dir de la Societat Doctor Alonso posant en escena Andrei Rublev. Una panicografia, dirigit per Tomàs Aragay? Autèntica transgressió. I no conec persona amb sensibilitat i humor que no admiri el singular talent de Jordi Oriol. ¿Recordeu aquella meravella anomenada La caiguda d’Amlet (TA 2007)? Doncs ara s’atreveix a fer una reescriptura o deconstrucció de La Tempesta de Shakespeare (L’empestat), dirigida també per Xavier Albertí, i acompanyat pel seu inseparable músic i actor Carles Pedragosa. I parlant de tempestes, Lluís Danés proposa Nàufrags, un espectacle visual amb música en directe, coproduït amb el Mercat de les Flors, on fulgura el talent del músic Xavi Lloses i la veu de Bikimel, amb l’estampa irònica i poètica de Josep Pedrals. I afegim-hi una versió lliure de Hedda Gabler, titulada Filla del seu pare, escrita per Aleix Aguilà i dirigida per Pau Miró; també Un tramvia anomenat desig de Tenesse Williams, amb la companyia Les Antonietes i la batuta d’Oriol Tarasón; Ventura, un text de Cristina Clemente que dirigeix Víctor Muñoz i interpreten David Planas i Meritxell Yanes, convidant-
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
nos a entrar a la seva llar perquè l’espectador formi part de les seves històries, dins la casa noucentista de Can Pagans, un escenari real i memorialístic; i, naturalment, no podem oblidar la segona edició de Llibràlegs, amb textos d’Albert Arribas, Llàtzer Garcia, Marc Rosich i Victòria Szpunberg, dirigits per Jordi Part i Coll; ni el V Torneig de Dramatúrgia Catalana, un èxit que no s’esgota. D’això se’n diu segui i obrir nous camins que han de servir per dibuixar el futur de la creació artística. Aquest és l’esplèndid compendi de produccions pròpies del festival, sense oblidar les col·laboracions i coproduccions amb el TNC, Mercat de les Flors, Teatro Maria Matos de Lisboa, Grec, La Planeta, etc. La cosa s’enriqueix substancialment, veieu: Patetisme il·lustrat, el nou espectacle del genial Carles Santos; Bèsties, l’última creació de Baro d’Evel Cirk (Blaï Mateu i Camille Decourtye); Kokoro, la nova coreografia de Lali Ayguadé; Sota la ciutat, la nova obra de Llàtzer Garcia; We need to talk, amb creació i direcció de Roger Bernat; El cinquè hivern, de la companyia Mal Pelo; Made in Girona: political mother, un espectacle de Hofesh Shechter, amb ciutadans de Girona; i Una altra pel·lícula, obra de David Mamet dirigida pel popular director i actor Julio Manrique. La creació escènica del país agrairà sempre a Temporada Alta programar segons aquesta confluència honesta de principis ideal i d’objectius pragmàtics. Ben mirat, què hi ha de millor per fer en aquesta vida que allò que un pot fer perquè sap ferho? Joaquim Armengol Suplement Especial Temporada Alta, publicat a La Vanguardia el 19 de setembre de 2015
08
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Sobre la companyia...
Foto: Alba Lajarín
Arcàdia
Arcàdia és una companyia teatral creada a l’estiu del 2009 i està formada pels actors Marta Aran, Laura López, Guillem Motos i pel director i dramaturg Llàtzer Garcia. Es van donar a conèixer amb un cicle de lectures dramatitzades de nova dramatúrgia catalana a la Nau Ivanow, on la companyia resideix actualment. El maig de 2010 s’estrena Esquivel! Una comèdia estereofònica a la Nau Ivanow. Al setembre del mateix any van presentar el segon espectacle, Vent a les veles (premi Marqués de Bradomín), al Círculo de Bellas Artes de Madrid, i el novembre següent van estrenar Ens hauríem d’haver quedat a casa, producció de la Sala La Planeta, dins el marc del festival Temporada Alta (L’obra fa temporada a la Sala Muntaner de Barcelona el maig del 2012). Al juliol de 2011 s’estrena Kafka a la ciutat de les mentides a La Cuina del Festival Grec’11, i a principis de 2012 neix el cinquè espectacle, La terra oblidada, a la SALAFlyhard. Al 2013, després 09
que el text guanyi el Premi de Teatre Ciutat de Gandia, es reestrena i fa nova temporada a la Sala Atrium de Barcelona. L’abril del 2014 es presenta, novament a la SALAFlyhard, La Pols. L’obra obté èxit de crítica i públic, i es reestrena a la mateixa sala el mes d’octubre i el novembre comença a fer gira per Catalunya. Al 2015 torna a fer temporada a Barcelona, aquesta vegada al teatre La Villarroel i es nominada a dos Premis Butaca (millor text, millor actriu), i guanya el Premi de la Crítica de Barcelona a Millor Text de l’any i el premi Serra d’Or, a millor text teatral. Actualment estan rodant la pel·lícula de La Pols i preparant la versió en castellà de l’obra per fer temporada a Madrid. El seu nou espectacle, Sota la ciutat, és una producció de la Sala La Planeta. Es podrà veure al Festival Temporada Alta 2015 i, posteriorment, farà temporada al Teatre Lliure.
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Llàtzer Garcia director
Foto: Alba Lajarín
Girona 1981. Es diploma en interpretació al Col·legi de Teatre de Barcelona i s’inicia en dramatúrgia a l’Obrador de la Sala Beckett i a l’Institut del Teatre. Treballa com actor (Freaks, Treball d’amor perdut, Cafè) i com ajudant de direcció de Xicu Masó (Al vostre gust, Tres versions de la vida, Strictu Sensu, Els diaris d’Adam i Eva, L’home dels coixins, Alaska i altres deserts, Petits crims conjugals, Mi alma en otra parte, Mequinensa i l’Encarregat), Helena Tornero (No parlis amb estranys) i de Pau Miró (Singapur). Ha dirigit Sam –peces curtes de Samuel Becketta La Planeta i a la Sala Beckett, Al vostre gust de la companyia Parking Shakespeare i diferents espectacles de poesia i música. Ha co-dirigit El balneari de Marc Artigau al Temporada Alta’13. Ha escrit i dirigit: Au revoir, Lumière (2003, premi Ciutat de Sagunt, ed. Brosquil), Sweet nothing (2007, premi
010
Ciutat d’Amposta, ed. Cossetània; Obrador de la Sala Beckett), Vent a les veles (2009, premi Marqués de Bradomín; Ens hauríem d’haver quedat a casa (2010; Temporada Alta. La Planeta. Sala Muntaner), Kafka a la ciutat de les mentides (2011; La Cuina, Festival Grec), La terra oblidada (2012; Premi Ciutat de Gandia. SalaFlyhard. Sala Atrium) i La pols (2014, SalaFlyhard. La Villarroel. Premi de la crítica de Barcelona i Premi de la crítica “Serra d’Or”). Ha escrit també les peces breus Ara em toca a mi (2010; La Planeta. Publicada a Offcartell), Doppelgänger (2012; La Planeta. Publ. Offcartell), i Vida i mort d’un talp (2011; Lectura a Temporada Alta). Co-escriu amb Marilia Samper, Dos punkis i un vespino (2011; Teatre Gaudí). És el dramaturg i director de la cia Arcàdia. Algunes de les seves obres estan traduïdes al castellà i a l’anglès.
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Marta Aran actriu
Llicenciada en Interpretació per l’Institut del Teatre i cofundadora de la companyia Arcàdia.. Anteriorment, estudia dansa a l’escola de José de la Vega, al Memory i també interpretació al Col·legi del Teatre. Entre els seus treballs destaquen: La Pols (Sala Villarroel’15 i Sala Flyhard’14) dirigida per Llàtzer Garcia, Petits Monstres (Sala Villarroel’15), La Terra Oblidada (Sala Atrium ‘13 i Sala Flyhard’12) dirigida per Llàtzer Garcia, Nosaltres no ens matarem amb pistoles (Assaig obert Teatre Lliure’12) dirigida per Victor Sánchez, Ens hauríem d’haver quedat a casa (Temporada Alta ’10, Sala Muntaner’11) dirigida per Llàtzer Garcia, Caballos Salvajes no me arrancarían de aquí (Tabacalera de Lavapiés’11) dirigida per Victor Sánchez, L’última vedette del Molino, (Nau Ivanow’11) dirigida per Aleix Aguilà, i Viento en las Velas (Círculo
011
de Bellas Artes de Madrid’10) dirigit per Llàtzer Garcia entre d’altres. També ha treballat de locutora en el programa de Europa Fm Levántate y Cárdenas i com a col·laboradora en un programa de tarda a la Tv de l’Hospitalet.
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Oriol Casals actor
Llicenciat a l’Institut del Teatre de Barcelona, s’ha format també en altres escoles com el Col·legi del Teatre, el Timbal o el Frank Stein Studio. Ha treballat en muntatges com La farsa de Walworth a la Sala La Planeta, Com us plagui al Teatre Akadèmia , EGO a la Sala Flyhard, El drac d’or al Teatre Akadèmia, La millor nit de la teva vida al Teatre Capitol, Els nois d’història al Teatre Goya, L’home, la bèstia i la virtut al Teatre Nacional de Catalunya, Cadira a la Sala Muntaner, El casament dels petitburgesos a l’Almeria Teatre, entre d’altres.
012
És membre fundador de la companyia La Brava, amb la que va estrenar l’espectacle Dos punkis i un vespino al Teatre Gaudí de Barcelona. Guanyador del premi BBVA 2014 com a millor actor per El drac d’or.
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Muguet Franc actriu
Interpretació al Col·legi de Teatre de Barcelona (1995-97). Estudis de Teatre amb Txiqui Berraondo i Manuel Lillo (1998-99). En teatre ha treballat a Al vostre gust al Pàrking Shakespeare 2015); Línies de Marilia Samper i Memòria Plena de Jordi Oriol, al Teatre Lliure 2014; Auca del Born de Jordi Casanovas (Inauguració Born 1714), Assassinat Atrium Viladecans de Cia. FlyHard (2012), Doppelgänger de Llàtzer Garcia (Sala La Planeta i Obrador Beckett, 2012); La Terra Oblidada de Llàtzer Garcia (Sala FlyHard 2012 i Sala Atrium 2013); Dos punkis i un vespino de M. Samper i Llàtzer Garcia (Teatre Gaudí, 2011); You’re Pretty and I’m Drunk d’Helena Tornero (Teatre Lliure 2011), entre d’altres. En televisió ha treballat a la web sèrie Positivas (2015); al programa Pol&Cia (TV3, 2007); a El cor de la ciutat (TV3, 2003-04-06-08); i a la telesèrie
013
Happy House (TVE, 1999). Ajudant de Direcció a Ens hauriem d’haver quedat a casa i La Pols, de la Cia Arcàdia, de la qual forma part.
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Laura López actriu
Llicenciada en Interpretació per l’Institut del Teatre, amb Estudis musicals de 5è de nivell professional. Entre els seus treballs destaquen: Expressions d’una Alemanya, cia. LaLópez (Círcol Maldà 2015); La Pols, cia. Arcàdia (Salaflyhard, La Villarroel, 2014-15); Monsieur Apeine quiere hacer amigos, de Pablo Rosal (SalaBeckett, 2013) Groucho me enseñó su camiseta, dir. Damià Barbany (Temporada Alta; La Seca 2011); Pessoa, o que o turista deve ver, dir. Joan Fullana (La Seca 2011); Kafka, a la ciutat de les mentides, Cia. Arcàdia (Grec, 2011); Dues dones que canten, dir. Joan Fullana (Lliure de Gràcia, 2011); Cabaret Íntim, dir. Xavier Martínez (Círcol Maldà, 2011); Anita Coliflor, de Pablo Rosal (Teatre Gaudí, Círcol Maldà 2009-11); Lotte goes Liquid, de Lucía Carballal (Nau Ivanow, 2010); Carta d’una desconeguda, dir.
014
Fernando Bernués (Borràs, 2008); L’illa dels esclaus de Marivaux, amb la cia. Dei Furbi (Biblioteca de Catalunya 2005, i gira per Catalunya 2006).
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Albert Pérez actor
Estudia a l’Institut del Teatre de Barcelona el mètode Uta Hagen amb Carol Rosendfeld, interpretació amb John Strasberg, el seminari Shakespeare amb Penny Cherns, interpretació amb Bob McAndrew i clàssics alemanys amb Konrad Zschiedrich. En teatre ha participat, entre altres, en els espectacles L’encarregat de Harold Pinter amb dir. Xicu Masó; Las dos Bandoleras, de Lope de Vega amb la Cia. Nacional de Teatro Clásico, TV i misèria de la II Transició, a partir de M. Vázquez Montalbán, i La nostra classe, de T. Słobodzianek, tots dos dirigits per Carme Portaceli; L’home dels coixins, de M. McDonagh, dir. Xicu Masó; Què va passar quan la Nora va deixar el seu home?, d’Elfriede Jelinek, i Prometeu de Heiner Müller, dir. Carme Portaceli; Diktat, d’Enzo Cormann, dir. Lourdes Barba; Conte d’hivern de William Shakespeare; L’auca del senyor
015
Esteve, de Santiago Rusiñol; Ricard II de William Shakespeare; Por, menjar-se ànima de R. W. Fassbinder, dir. Carme Portaceli; i Macbeth, de W. Shakespeare, dir. Tamzin Towsend. Algunes de les seves aparicions més destacades en cinema han estat a Sing for Darfur, La educación de las hadas, El perfum, Pleure pas Germain, i La ciudad de los prodigios. Televisió: Pulseras rojas, La Riera, Porca Misèria, Àngels i Sants, Rapados, Crims, i Sitges.
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Maria Casellas ajudant de direcció
Foto: Alba Lajarín
Llicenciada en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha estudiat música i cant al Conservatori de Música de Barcelona. Ha treballat amb Comediants (El gran secret, 2005, i Numeràlia, 2008) i amb el Petit Liceu de Barcelona (La Ventafocs, 2008, i Els músics de Bremen, 2010). Ha estat dirigida per Llàtzer Garcia (In Arcadia Vixisti, 2005), Alícia Gorina (Puputyttö, la chica conejito 2008), Àlex Rigola (LabCanal: Argelers sur mer, 2011) o Helena Tornero (T6: No parlis amb estranys, 2013). Últimament, ha estat de gira amb Operetta, deCor de Teatre, per França. Ha dirigit l’espectacle infantil musical i de titelles El Cel de la Jojó d’Inspira Teatre (Teatre Poliorama, 2012), Brundibár, una òpera per a nens i nenes (Teatre Municipal de Berga, 2013), El Petit
016
Escura-xemeneries (Teatre Municipal de Berga, 2015) i l’espectacle de carrer 11s i Gironella (2015). Ha treballat en teatre infantil, forma part del quartet a cappella Delikatessen, i dirigeix la coral infantil Les Veus de Gironella.
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Albert Pascual
escenografia i vestuari (Sta. Margarida de Montbui 1984) És llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre (especialitat d’escenografia) i Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Com a figurinista, ha firmat els muntatges El Carrer Franklin de Lluïsa Cunillé, dirigit per Josep Maria Miró (TNC, 2015), Vilafranca de Jordi Casanovas (Auditori Municipal de Vilafranca, 2015), Estripar la terra de Josep Maria Miró (La Seca, 2014), Molt soroll per res de W. Shakespeare dirigit per Israel Solà per a Parking Shakespeare (Parc de l’estació del nord, 2014), La dona que perdia tots els avions de Josep Maria Miró (TNC, 2014), Fum de Josep Maria Miró (TNC, 2013), Consell Familiar de Cristina Clemente dirigit per Jordi Casanovas (Sala Beckett, 2013), Nerium Park de Josep Maria Miró (La Planeta – Temporada Alta, 2013), Una història catalana de Jordi Casanovas (Teatre Nacional de Catalunya, 2013), Pàtria de Jordi Casanovas (Teatre Lliure, 2012), El Principi d’Arquimedes de Josep Maria Miró (Sala Beckett - Festival Grec’12), Martingala de Joan Yago dirigit per Israel Solà dins el cicle Assaigs Oberts del Teatre Lliure (2012), Burundanga de Jordi Garcelan dirigit per Jordi Casanovas (FlyHard - La Villarroel, 2012), Pessoa, o que o turista deve ver de Corcada Teatre (La Seca, 2011), Gang Bang (obert fins a l’hora de l’Àngelus) de Josep Maria Miró (Teatre Nacional de Catalunya, 2011), Feísima enfermedad y muy triste muerte de la Reina Isabel I de La Calòrica (Versus Teatre, 2010), Vimbodí vs. Praga de Cristina Clemente (Teatre Nacional de Catalunya, 2011), Fora de Joc de Sergi Belbel dirigit per Cristina Clemente (Club Capitol - Festival Grec’10). Com a escenògraf i figurinista ha firmat You Say Tomato de Joan Yago dirigida per Joan Maria Segura (Sala Trono – Sala Muntaner, 2015), Sobre el fenomen de les Feines de Merda de La Calòrica (Teatre Tantarantana, 2015), Bluf de La Calòrica (La Planeta – Temporada Alta, 2014), El triomf de
017
la fonètica de Martí de Riquer dirigit per Israel Solà (TNC, 2014), La Nau dels Bojos de La Calòrica (Sala Pina Bausch - Festival Grec’13), Smiley, Una història d’amor de Guillem Clua (Sala FlyHard, 2012), La nostra Champions particular de Cristina Clemente (La Troca produccions, 2012), L’Editto Bulgaro de La Calòrica (La Cuina - Festival Grec’12), Litus de Marta Buchaca (Sala FlyHard, 2012), La Terra Oblidada de Llàtzer Garcia de Cia. Arcàdia (Sala FlyHard, 2012), República Bananera de La Barroca (Versus Teatre, 2012), Kafka a la ciutat del les mentides de Llàtzer Garcia de la Cia. Arcàdia (La Cuina - Festival Grec’11). També ha treballat en el disseny i construcció de màscares i titelles per a companyies com La Barroca (La Prima Donna, 2010), La Companyia del Príncep Totilau (Sis Joans, 2008; La Tempesta, 2008) o Microcosmos Teatre (Baobab, 2007).
August Viladomat
disseny d’il·luminació Banyoles, Pla de l’Estany. Va començar l’any 1995 com a tècnic de so i llums, microfonista en gires de grups com Sopa de cabra, Comando Moriles, Dr. Calypso, etc. A finals dels 90 comença a treballar al teatre de Banyoles i després al teatre de Salt. En aquesta època coneix al director Xicu Maso i passa a ser el seu il·luminador i tècnic fins a dia d’avui. Deixa el teatre de Salt l’any 2003 per anar a la companyia de dansa Malpelo on fa la funció de cap tècnic i il·luminador. A part d’això treballa fent il·luminacions amb molts altres directors com Miquel Torrent, Xavier Pujolràs, Alex Rigola, Cristina Cervià, Joan Solana, Pere Puig, etc. L’any 2010 funda l’empresa Punt de Fuga. També comença a treballar en l’elaboració d’estudis tècnics per a projectes d’equipaments teatrals.
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Sobre la productora... Mithistòrima Produccions S.L. (Sala La Planeta)
Foto: Alba Lajarín
Amb una activitat escènica de més vint-i-cinc anys, i amb una programació estable des del 1997, la Sala La Planeta, és gestionada per l’empresa Mithistòrima Produccions s.l. i forma part del Sistema Metropolità de Teatres i Auditoris de Girona-Salt, juntament amb el Teatre Municipal de Girona, el Centre Cultural La Mercè, el Teatre de Salt i l’Auditori de Girona. La sala La Planeta va ser membre fundador de la Coordinadora de Sales Alternatives de Catalunya (COSACA), de la qual també en formaven part les sales barcelonines Tantarantana, Versus, Beckett, Muntaner, Espai Brossa i Teatre del Raval, el Teatre L’Aurora d’Igualada, el Teatre de Ponent de Granollers i la Sala Trono de Tarragona. Actualment pertany a l’associació d’empreses de teatre de Catalunya ADETCA i ha creat juntament amb la Sala Trono, el Teatre de l’Aurora i el Teatre de Ponent la Coordinadora de Teatres Independents de Catalunya (CTIC). La Planeta pertany igualment a la Red de Teatros Alternativos integrada per una trentena llarga de sales de tot el territori estatal. Tot i que és una espai teatral de propietat i gestió privades, La Planeta té una clara vocació de servei públic. El projecte artístic de la sala 018
es declara continuador de l’impuls de renovació, compromís i investigació del teatre independent i, al mateix temps, una plataforma per als joves creadors, especialment de l’àmbit gironí. La Planeta és una sala polivalent, amb una grada amb capacitat per a 162 espectadors, i la possibilitat de transformar-se, segons quina sigui la proposta artística, en un espai amb els espectadors a dues, tres o quatre bandes. L’activitat de La Planeta, en l’apartat de programació, supera cada any el centenar de representacions obertes al públic, a les quals cal afegir un bon grapat també de representacions de circuits escolars. La sala de representacions, i també la planta superior (la sala del cafè-teatre) son utilitzades durant tot l’any com a espais de creació i posada a punt de les produccions de moltes companyies. El projecte artístic de producció i difusió d’espectacles de La Planeta, dirigit per Pere Puig i Anna Carina Ribas, parteix de la mateixa filosofia que la programació. La Planeta (Mithistòrima Produccions sl) vol ser arribar a ser una plataforma eficaç per als creadors gironins i un centre de creació que generi espectacles de primer
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
nivell pel que fa a qualitat artística i rigor professional. El projecte es desplega en tres àmbits diferents. En primer lloc, una companyia estable de teatre infantil, que ja ha estrenat cinc produccions: Un conte de les mil i una nits, La cabreta sense por, No ploris, Ximplet!, El nen que riu, i Un vampir ben educat (estrenada l’abril del 2015). En l’apartat de teatre per a adults, i després de produir durant molts anys espectacles de teatre amateur i semiprofessional amb el grup Proscenium (que també representa des de fa més de trenta anys Els Pastorets de Girona al Teatre Municipal de la ciutat), La Planeta va iniciar l’any 2006 l’apartat de produccions plenament professionals. Des d’aleshores ha presentat els espectacles: - La senyora Klein de Nicholas Wright, dirigit per Xavier Pujolràs, que va fer temporada al Teatre Tantarantana (l’actriu Maife Gil va guanyar el premi Margarida Xirgu per la seva interpretació en aquest muntatge). - Sam. Peces curtes de Samuel Beckett, representada a la Sala Beckett durant l’any del centenari del naixement del dramaturg irlandès, i interpretada pels actors de la companyia elnacionalNoensvol. - Lúcid de l’autor i director argentí Rafael Spregelburd, una producció nominada als premis Butaca a la millor producció i a la millor actriu, posteriorment distingit amb els Premis de la Crítica Teatral de la Ciutat de Barcelona al millor text teatral estrenat durant la temporada 2006-2007 i a la millor interpretació femenina (Cristina Cervià). - Pensaments escrits al caure de les fulles d’Ayub Khan-Dyn, dirigida per Jordi Prat i Coll, i interpretada per Muntsa Alcañiz i Xavier Ripoll. - Bondat, de Michael Redhill, dirigida per Pere Puig, amb Cristina Cervià, Pep Cortès, Berta Giraut, Òscar Muñoz, David Planas i Meritxell Yanes. - L’any 2008, aquests tres espectacles de La Planeta van fer temporada a al ciutat de Barcelona: Lúcid (Beckett), Pensaments escrits al caure de les fulles (Espai Brossa) i Bondat (Biblioteca de Catalunya). - Vides privades de Noël Coward, dirigida per Jordi Prat i Coll, i protagonitzada per Mercè Martínez, Isaac Alcayde, Jacob Torres i Maria Rodríguez. - Alaska i altres deserts de Harold Pinter, dirigida per Xicu Masó, i coproduïda també amb El Canal (va fer temporada al Teatre Tantarantana de Barcelona al mes de març del 2010).
019
- Novembres de Fiodor Dostoievski i Lars Norén, dirigida per Pere Puig. - Ens hauríem d’haver quedat a casa del jove escriptor i director gironí Llàtzer Garcia i la Companyia Arcàdia. - Dinou de Ferran Joanmiquel, un altre jove dramaturg gironí, i dirigida per Carles Fernàndez Giua. A la primavera de l’any 2012 aquestes dues obres de dramaturgs gironins produïdes per La Planeta van fer temporada en sales de Barcelona: Dinou es va poder veure a la Sala Beckett a la segona quinzena d’abril, i Ens hauríem d’haver quedat a casa a la Sala Muntaner entre maig i juny. - Fa una mica de soroll, una versió en català de la primera obra de la nova revelació de la dramatúrgia argentina, Romina Paula, que va ser dirigida per Albert Prat i interpretada pels membres de la companyia La Ruta 40. Temporada a la Sala Atrium de Barcelona, Festival Temporada Alta i va fer gira durant l’any 2013 pel circuït de la CTIC i d’altres espais escènics de Catalunya. - Manyac, manyac, una adaptació de l’obra Enfantillages de Raymond Cousse, protagonitzada per l’actor Pep Vila, que va fer gira per Catalunya durant l’any 2014. - La farsa de Walworth del dramaturg irlandès Enda Walsh, també estrenat a Temporada Alta, que farà temporada al Teatre Akadèmia de Barcelona entre gener i febrer del 2016. La tercera de via de producció de La Planeta és el suport econòmic i logístic a la creació d’espectacles de companyies de l’àmbit gironí. Entre les darreres col·laboracions cal destacar L’última habitació de la companyia 4Produccions, dirigida per Xavier Pujolràs; En Pere i el Capità de Mario Benedetti, de la companyia Cascai Teatre, dirigida per Marcel Tomàs; l’espectacle infantil Maduuuixes de la Cia. La Bleda; Pajaru de Pere Hosta; Si no ens paguen, no paguem de Dario Fo, i El setè cel (Cloud nine) de Caryl Churchill, totes dues a càrrec de Teatre de l’Enjòlit. Els anys 2010, 2011, 2012 i 2013, a més de mantenir aquests nous circuits, La Planeta ha participat com a espai escènic, i com a coproductora, en les quatre edicions dels Diàlegs a quatre bandes, un cicle d’estrenes de peces curtes d’autors gironins promogut per la Plataforma de Dramatúrgia de les Comarques Gironines, Platadedrama.
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
D’altres espectacles de la companyia Arcàdia la crítica n’ha dit... La Pols “ La pols juega en el mismo equipo de Claudio Tolcachir, de Romina Paula, del primer Mamet: respiran idéntica pasión. Importante función, que no solo debería girar por España sino también “representarnos” internacionalmente. No hay que perdérsela.” Marcos Ordóñez El País “Text magnífic – sens dubte, un dels més potents, colpidors i ben estructurats que la dramatúrgia catalana ha produït aquests darrers temps. ” Ramon Oliver La Vanguardia “La companyia Arcàdia ha construït una perla dramàtica deliciosa tot encomanant-se a Steinbeck i amb la BSO de The New Raemon. ” Andreu Gomila Time Out Barcelona “Un teatre realista de gran dificultat que en mans de tres intèrprets en estat de gràcia i una direcció mil·limètrica de l’autor ofereix una funció de les que fan parlar-ne a la sortida. ” Santi Fondevila Diari Ara
020
arcelona, 1986) reinterpreta ste catálogo no tan polvorienez en cuando, recurren artises como Miguel Poveda. Canopulares como Tengo miedo, Tatuaje, Ay pena, penita, peanadas con sencillez pasmotista, que rehúye la vitalidad es intérpretes así como las questaciones, para cargarlas sutileza vocal, apoyadas con acompañamiento musical. én se atreveMarcos con Que nadie Ordóñez ir, la composición de Ángel PaísCon un tmo de vals El peruano. ánguido y plano —le da el 03/05/2014 s a una canción trágica que a bosa—, es ahí donde radican logros, al remitir a unas Alba Florejachs y Jordi Díaz, en Losers. Foto: David Ruano s oníricas al modo de Albert a acompaña en Tatuaje—, o obras de teatro de Dagoll taviana— con sus suaves haos tiempos actuales es muy que la copla se reinvente en elia Castilla
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Dos piezas de artesanía Dos estrenos de fuste en Barcelona: La pols, de Llàtzer Garcia, un drama intenso que afianza autor y compañía, y Losers, brillante comedia de Marta Buchaca
EN CUARTETO tanto en su con-
a a defenderles. Debutan en cional, hoy que la credibiliverticalmente desde el subn a eco de aquel primer disco de Strokes, como ellos a era dorada de la escena que la acusación de hype se si todo ello fuese poco, planm como crónica actual de la ue alude el título cuando proton y Los Ángeles. ¡Hace falta bargo, entre la gráfica distorocopia de la fotocopia, emeruriosos. La rozagante erótica Massachusetts, por ejemplo. que la pinta hipster, ay, se les amente. El recurso ocasional hado barniz reggae. Y, apunón generacional que elude la ción y puede recordar a los os Replacements. En la pegaung in NYC se dirigen “a una e memos que no saben a donos lo fuimos. Ignacio Julià
2 d
A Juan Manuel Cañizares prona línea de trabajo que arranscripción de las Sonatas para éniz para seguir con la Suite y las Goyescas de Granados aborda la música de Manuel que supone su proyecto más na trilogía que incluye El sompicos (volumen 1) y La vida en 2), y que se completará brujo. El proyecto del guitascribir a las seis cuerdas una fue escrita para orquesta se empeño en conservar el mae voces posibles, lo que le ha ilizar hasta cuatro guitarras. ísima interpretación de Falla rillante y precisa pulsación itarrista. Fermín Lobatón
BELIA 03.05.14
021
1
LA CARTELERA BARCELONESA ha ligado póquer de ases esta primavera: tras L’orfe del clan dels Zhao, en el Romea, y Llibert, que se repescó en La Perla 29, y de las que ya les hablé, llegó La pols, de Llàtzer Garcia y la Companyia Arcàdia a la sala Flyhard, donde ha prorrogado, y acaba de estrenarse Losers, la esperada nueva obra de Marta Buchaca en La Villarroel. La pols es un texto profundo y sin afectaciones, muy bien armado, con corazón y talento, sobre un tema cada vez más acuciante y nada abstracto: la eterna dificultad de sentir y comunicar los sentimientos. Una ciudad de provincias, un piso pequeño, tres jóvenes, un presente vacío. Ha muerto el padre de Jacob (Guillem Motos) y Ruth (Laura López), pero al muchacho se le ha olvidado decírselo a su hermana. Se le ha borrado, más bien. El asunto es averiguar por qué. A Mersault le pasó algo parecido en El extranjero, y ya se sabe cómo suelen acabar esas cosas. Ruth está en paro y tiene amantes pasajeros, a los que oímos pero no vemos, y que parecen uno solo, reiterado. Y cuando no puede más echa a correr hasta agotarse. El tercer personaje se llama Alba (Marta Aran) y es la novia de Abel, el hermano mayor, ausente. El padre era una sombra humillada, y la madre es una voz lejana en el teléfono, sobre la que Jacob escupe su rabia. Jacob, narcisista y ególatra, torturado, sensible hasta el despellejamiento, obsesionado por la sinceridad y mentiroso compulsivo (es decir, posible escritor futuro) no está muy lejos del perfil de James Dean en Al este del Edén: Steinbeck es una poderosa impronta en la función. Jacob tiene los ojos muy abiertos, y no hay una brizna de calma que pueda cerrárselos. Fue un niño salvaje que se resiste a dejar de serlo y no puede olvidar ciertas cosas. No puede olvidar, por ejemplo, que Alba fue una niña salvaje y riente, que lanzaba piedras desde el tejado de la escuela, pero Wendy (perdón, Alba) creció. Y tuvo que apagar muchos fuegos, propios y ajenos. Y no, tampoco parece feliz. Aquí no hay lamentos con baba. Aquí hay mucho dolor, mucha fuerza y mucha verdad. Y humor que brota en los momentos precisos, es decir, en las esquinas más inesperadas. Y canciones hermosas y también muy bien puestas, escritas especialmente para la obra por The New Raemon. Marta Aran y Guillem Motos “smells like teen spirit”, a fondo y sin el menor cliché “moderno”, y Laura López se luce con un
espléndido monólogo en el que se rompen las compuertas y el sentimiento baja en tumulto. Quiere sentir el peso de los muertos, llorar realmente a los muertos, no solo a los suyos. Saber llorarlos, saber sentir su ausencia. “Hemos de volver a sentir”, dice. “El único dolor que siento es porque soy incapaz de sentir dolor”. Palabras hondas, claras, verdaderas, necesarias; artesanía de texto, de interpretación y de dirección, que firma el propio autor. La pols (lo único que no me convence es el título, y en castellano —el polvo— se presta a equívocos obvios) juega en el mismo equipo de Claudio Tolcachir, de Romina Paula, del primer Mamet:
‘Losers’, la esperada nueva pieza de Marta Buchaca, es una comedia que podía haber firmado el mejor Neil Simon respiran idéntica pasión. Importante función, que no solo debería girar por España sino también “representarnos” internacionalmente. No hay que perdérsela.
2
LA EMOCIÓN QUE NOS faltaba en ese póquer reciente es la risa. Hay humor en todos los títulos citados, pero nos faltaba una comedia. Y Losers (Villarroel), la esperada nueva pieza de Marta Buchaca tras la conmovedora Litus, es una comedia que podía haber firmado el mejor Neil Simon. Risa fresca, espumosa, inteligente, nacida de la observación humana, y alzada ante nosotros como el clásico espejo. Sus protagonistas son dos criaturas a la deriva. Sandra, maniática, hiperneurótica, es un corazón de oro a la caza de amor. Manel es un niño mal crecido, como un personaje de The Big Bang Theory pero sin ciencia. El primer acto transcurre en una tienda de móviles donde trabaja Manel: “Un cuarentón”, como dice él, “en un trabajo de veinteañero”. Tras los monólogos iniciales, donde se presentan al público, Buchaca sostiene y hace crecer una situación única: cuando Manel conoció a Sandra, parafraseando la película. Hay senderos que podrían resultar trilla-
dos (la hercúlea tarea de dar de baja un móvil, por ejemplo), pero la autora hace auténticos juegos malabares con ellos, y las réplicas los propulsan en direcciones sorprendentes. Réplicas hilarantes, siempre al borde del patetismo, pero que permiten la identificación y nunca caen en la desmesura farsesca, en la inhumanidad. Humor muy judío, certero y autoflagelante, y a la postre lleno de afecto. Buchaca conoce al dedillo los patrones de la comedia romántica (como Clúa en Smiley) y la precisa alquimia de carcajada y emoción (momento diamantino: el episodio de las cartas familiares). A caballo de una elipsis muy eficaz, y de un juego escenográfico tan sencillo como imaginativo de Sebastià Brosa, llega el segundo acto: Sandra y Manel llevan un año juntos. Se autodefinían como raros y les atraían sus respectivas rarezas, pero la convivencia es ardua, y la tensión acumulada estalla mientras esperan a la desaforada familia de ella. El señor Simon les hubiera hecho pasar, pero no son tiempos de repartos extensos, de modo que Marta Buchaca utiliza la espera como guinda del conflicto, aunque ahí se apunta material para una secuela sugestiva. La dirección es una filigrana. Alba Florejachs, con un papel escrito a su medida, está de antología. Este ciclón que echó a volar en El año que viene será mejor es una máquina de precisión que no deja escapar ni un gag, ni un matiz, y hace brillar hasta la frase más aparentemente anodina. En la última parte, cuando la barca del amor roza los escollos, su rostro va cambiando en cuestión de nanosegundos: bizco me quedo admirando a esta actriz. Jordi Díaz, su compañero, estupendo de ritmo y de intención, tiene una leve pega: cierta tendencia a reblandecer su personaje. El papel, muy a lo Jack Lemmon, tiene ese riesgo. Creo que le faltaría un poco más de nervio en la primera parte. En la segunda, cuando las aguas se enturbian, se atreve a no gustar, a mostrar las aristas más incómodas, y alcanza, en mi opinión, el voltaje necesario. Salvo ese aspecto, fácilmente subsanable porque talento no falta, la puesta de Losers está cuajadísima y llamada a ser un gran éxito. Hay comedia para rato. La pols. Texto y dirección: Llàtzer Garcia. Intérpretes: Marta Aran, Laura López y Guillem Motos. Sala Flyhard. Barcelona. Hasta el 5 de mayo. Losers. Texto y dirección: Marta Buchaca. Intérpretes: Alba Florejachs y Jordi Díaz. La Villarroel. Barcelona. Hasta el 29 de junio.
AT O: 75. .I
E m ue
a
yia de ) o ue nt
uè és rat e
:
O
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Ramon Oliver La Vanguardia
LA CRÍTICA
PER RAMON OLIVER
LA POLS L’11/5. TEATRE TANTARANTANA. DE LES FLORS, 22. METRO: PARAL·LEL (L2, L3). TEL. 93 441 70 22. PREU: 15€; DS. I DG., 18€. HORARI: DE DC. A DS., 21H; DG., 19H. PEP TALK Si, és ell, ha tornat! Però no us feu gaires il·lusions, culers amb crisi d’identitat i ganes de retorn al passat: la seva presència, de moment, és purament escènica i del tot clandestina. Guardiola (quin altre Pep podia ser?) ens parla a través del molt actiu Alberto Ramos, l’autor de les recents Només un anunci i Infecte. Però ho fa d’amagatotis, oferint una conferència a un grup de gent de negocis el contingut de la qual no ha d’arribar a l’opinió pública; ja podeu estar ben contents que us n’hagi fet cinc cèntims. En qualsevol cas: si aconseguiu colar-vos a l’acte, hi trobareu tota una dissertació de les connexions existents entre la bona cultura empresarial i la millor cultura catalana, impartida per una persona que –enemics comptats a banda– tothom reconeix que sempre sap quedar com un senyor. D’ALBERTO RAMOS. DIR.: IBAN BELTRAN. INT.: PET GARCIA-PASCUAL. FINS A L’11/5. LA SECA ESPAI BROSSA. FLASSADERS, 40. METRO: JAUME I (L4). TEL. 93 315 15 96. PREU: 15€; DC., 12€. HORARI: DE DC. A DS., 20.30H; DG., 18.30H.
022
wwww Queda clar que John Steinbeck no és només l’escriptor preferit de l’Alba, una de les tres protagonistes d’aquest text magnífic –sens dubte, un dels més potents, colpidors i ben estructurats que la dramatúrgia catalana ha produït aquests darrers temps–, sinó també que ocupa un lloc d’honor entre les preferències personals del mateix Llàtzer Garcia. I no ho dic només pel fet que el molt notable creador d’aquest espectacle, que cal situar entre els més estimulants que han passat mai per l’escenari de la FlyHard, inclogui una cita reveladora d’A l’est de l’Edèn – una cita que ens recorda que el terror més gran que pot sentir un nen és el de no sentir-se estimat– al programa de mà del muntatge. Ni perquè estableixi un cert paral·lelisme entre els personatges amb rerefons bíblic d’aquell llibre mític que va donar lloc a una no menys mítica pel·lícula d’Elia Kazan: també a la seva obra les referències a la història de Caïm i Abel són evidents. Però Llàtzer Garcia, a l’hora de posar-se a escriure, sembla que també ha tingut en compte una altra gran obra de Steinbeck, aquella A un déu desconegut el protagonista de la qual reconeix que no ha sentit cap tristesa en rebre la notícia de la mort del
seu pare. I, com ens recorda el personatge de la germana Ruth des de l’escenari de la FlyHard al llarg d’un monòleg majúscul, que té lloc després del funeral del seu pare, el que escandalitza la nostra societat no és pas l’absència d’aquest dolor, sinó el fet de verbalitzar-la: poc importa la manca de veritables emocions mentre tothom compleixi el seu paper en els rituals ploraners. I, malgrat tot, el text de Llàtzer Garcia, prodigiosament interpretat per Guillem Motos, Laura López i Marta Aran, no deixa lloc a cap mena de dubte: l’aparent absència de dolor pot acabar sent el sentiment més dolorós de tots; aquell que elimina la carcassa del dol per tal d’examinar els racons més íntims. També és un personatge d’A un déu desconegut qui diu que el dolor s’assembla, de vegades, a un plaer trist i càlid que es pot treure en un moment. Acompanyats per les molt encertades il·lustracions musicals de The New Raemon, els protagonistes de La pols s’enfronten amb el veritable dolor amb una sinceritat desarmant en què no caben els buits sentimentalismes que intenten posar paraules allà on no hi ha un veritable esquinçament emocional. Per això, precisament, ens acaben emocionant de debò. Fins i tot, quan hi posen pel mig unes gotes de (dolorós) humor. Sala FlyHard
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Andreu Gomila Time Out Barcelona
Coo Andreu Go agomila@timeo @andg
Si us vau perdre el magnífic one man-show de Juan Diego Botto, ja podeu córrer a Santa Coloma Quedareu clavats a la cadira. 9 Teatre Sagarra. Dv. 28
El trio Navas-Arànega-Elias i la direcció de Joan Ollé demostra que es pot actualitzar amb nota qualsevol obra de contingut caduc. 9 TNC. De dc. a dg.
us agrada el teatre que Siplanteja preguntes, fins i tot avantguardista, heu de seguir la companyia Atresbandes. Freud e
tornaria boig... 9 Círcol Maldà. De dc. dg.
Si penseu que Lope és un pal, é que no heu vist la versió que ha fet Lluís Pasqual del seu clàssic, amb onze joves actors que estan magnífics. 9 Teatre Lliure Montjuïc. De dc. a dg.
L’obra de Galceran tocarà el dos per Setmana Santa: té més de subversiva que moltes obres que volen ser polítiques. 9 La Villarroel. De dt. a dg.
023
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
Santi Fondevila Diari Ara 14/10/2014
024
Sota la Ciutat Llàtzer Garcia - Cia Arcàdia Els Joglars
025
Sota la Ciutat LlĂ tzer Garcia - Cia ArcĂ dia Els Joglars
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
026