Dossier de l’espectacle
Conillet
a partir d’El conejito del tambor de Duracell de Marta Galán Marc Martínez - Clara Segura
Foto: David Ruano
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle)
www.temporada-alta.net
Conillet Clara Segura - Marc Martínez
És mare, treballa nou hores seguides, estima, té ràbia, té por i està molt i molt i molt cansada. És una dona al límit, interpretada per Clara Segura, que sobreviu al seu present esbudellant el seu passat per fer-hi les paus i poder viure amb dignitat el seu futur. 02
Conillet Clara Segura - Marc Martínez
Fitxa Autora: Marta Galán Sala. A partir d’El conejito del tambor de Duracell de Marta Galán Sala Adaptació i traducció: Marc Martínez Rodríguez Intèrpret: Clara Segura Direcció: Marc Martínez Escenografia: Alejandro Andújar Il·luminació: Eusebio Calonge Vestuari: Nídia Tusal Espai Sonor: Àlex Polls Ajudanta de direcció: Daniela Feixas Regidoria: Lorena López Tècnic de llums: Jaume Ventura Fotografia: David Ruano Vídeo: Nanouk Films Producció executiva: Meri Notario Producció: Bitò Produccions i Teatre Lliure www.bitoproduccions.com / www.teatrelliure.com
Dades Dia i hora: Divendres 6 de novembre, 21h i dissabte 7 de novembre, 21h Lloc: Teatre de Salt Preus: 30, 22€ Durada: 1h 20min (aprox.)
Temporada al Teatre Lliure Montjuic - Espai Lliure: De l’11 de novembre al 6 de desembre
03
Conillet Clara Segura - Marc Martínez
Conillet
Una adaptació de Marc Martínez del text de Marta Galán Sala El conejito del tambor de Duracell fet a mida per a l’actriu
Plaer i política, aquests són els dos ingredients que vol cuinar Marc Martínez quan prepara per a l’escena el text de Marta Galán Sala. L’obra és un one-personshow fet a mida de l’actriu Clara Segura, especiament pensat per a ella. Martínez creu que el teatre pot fer molt més que entretenir, si és un mirall fidel del món. I entén l’actor com un activista, un provocador genuí de sensacions i pensaments, d’idees en acció. A Conillet, s’enfronta a la faula d’una dona que fa les paus amb el passat per sobreviure el present i afrontar el futur. I ho fa amb poesia. Amb acidesa i tendresa alhora. Amb una passió total i bèstia.
Un théâtre à saourer sans le laisser nous provoquer. À la fois acide et tendre, poètique et brutal, le texte de Marta Galán Sala sur une femme qui prend la revanche sur son passé fait de Clara Segura quelque chose de plus qu’une actrice: une activiste!
Teatro para disfrutar sin dejar de permitirle que nos provoque. Ácido y tierno al mismo tiempo, poético y bestia, el texto de Marta Galán Sala sobre un mujer que rinde cuentas con su pasado convierte a Clara Segura en algo más que una actriz: en activista!
Theatre to be enjoyed, while also allowing it to provoke us. At once caustic and tender, poetic and brutal, Marta Galán Sala’s text about a woman setting the accounts with her own past turns Clara Segura into something more than an actress: an activist!
04
“El teatre pot fer molt més que entretenir , si és un mirall fidel del món”
Conillet Clara Segura - Marc Martínez
Sinopsi
Un one-person-show fet a mida de Clara Segura
Una mare rep una carta de l’escola on li diuen que el seu fill... no progressa adequadament. Aquest fet dispara l’acció de l’obra i el cor de l’únic personatge de Conillet. Una dona transhumana, que com si de la justiciera d’una peli d’acció es tractés, iniciarà un viatge... que l’acabarà conduint a les profunditats del seu interior, i la confrontarà amb les seves pors i els seus desitjos. Conillet és la selfie d’una dona polièdrica, una dona al límit que ha de fer malabars a diari per combinar totes les seves facetes i mantenir un mínim equilibri entre les seves obligacions i els seus desitjos. Però, a quin preu? Quina d’aquestes cares: mare, amant, treballadora, ésser humà, social, viu... pesa més que l’altra? La protagonista de Conillet divideix el temps i multiplica els dies; ella mateixa es multiplica i es divideix, una vegada i una altra… Però, per més que s’hi esforça, no li surten els números. 05
Sereu testimonis/voyeurs d’un viatge íntim, tot i que salvatge i amb un particular sentit de l’humor, a través del dia a dia d’una dona d’avui, una superwoman del passat, del present i del futur... que travessa el temps per arribar a tot arreu, però que, al contrari que els superherois de pel·lícula, està cagada de por: la por pels fills, la por a la soledat, a les mentides, a les ferides… La por a no ser estimada, i sobretot, a no ser entesa… Conillet diu allò que sempre penses i no fas, o allò què penses i no goses dir. És un retrat íntim però alhora col·lectiu. L’estriptis emocional d’una dona en tota regla. Una veu femenina desacomplexada. La vida d’aquesta mare apocalíptica és com un remolí, un xuclador, un anar i venir frenètic al ritme d’un tambor de Duracell que no s’atura… Però què passaria, si un dia, a totes les conilletes del món... se’ls acabessin les piles?
Conillet Clara Segura - Marc Martínez
Sobre l’obra...
Una faula sobre una dona que sobreviu al seu present, esbudellant el seu passat Plaer i política. He reduït la meva llista de prioritats a aquests dos conceptes i he descobert —m’ha costat gairebé quaranta anys—, que al teatre puc combinar amb total llibertat aquests ingredients, aparentment tan contradictoris. Si l’escenari és un mirall, l’obra pot fer alguna cosa més que entretenir i el text conté un discurs... l’actor esdevé un activista. Et voilà!
“ El text de Marta Galán és el més bonic que he llegit en molts anys. Definitiu. Colpidor. Bèstia.” Tinc la Clara, tinc la Marta; tenim el conill i les brases. No tinc la recepta màgica, però us cuinarem amb amor aquesta faula sobre una dona que sobreviu al seu present; esbudellant el seu passat per fer-hi les paus i poder viure amb dignitat el seu futur… mentre carrega a les espatlles, com Sísif, el pes sencer de la nostra existència. Ah, i gana. Tenim molta gana. Bon profit!
Clara Segura i Conillet. He concentrat la meva hiperactivitat i el meu plaer en aquests dos elements. Per una banda, perquè va ser actuant al seu costat (obviant, ara, qui és aquesta actriu i què ‘representa’, m’han dit màxim quinze línies), deixant-me portar pel seu do, que vaig entendre què volia dir estar enamorat d’aquesta feina. I perquè em vaig prometre, un cop superat aquell festival de serotonina, que algun dia tornaríem a treballar plegats. I com que vaig somiar tan fort que volia dirigir-la... ara tinc l’oportunitat de volar de nou amb ella... i de ser Lliure! Després va arribar aquest conillet amb les seves piles de Duracell: vida, obra i gràcia de Marta Galán. El text més bonic que havia llegit en molts anys. Definitiu. Colpidor. Bèstia. No m’agrada gaire llegir teatre, m’estimo més practicar-lo, però aquesta confessió leporina em va deixar K.O. La seva prosa, poètica i àcida, tendra i abassegadora, se t’arrapa a l’ànima, atura el temps i dius: “Però què és això? Què ha passat aquí?”. Llavors, teló. 06
Marc Martínez Director
Conillet Clara Segura - Marc Martínez
Sobre el text...
Conillet, a partir d’El conejito del tambor de Duracell Vaig escriure El conejito del tambor de Duracell l´estiu del 2006. Va ser el punt de partida per a crear Melodrama/2007, l’última proposta escènica que vaig estrenar amb Santiago Maravilla. Els texts que escric no són mai texts tancats. Son texts plens de forats negres, escrits deliberadament imperfectes, esgarrats, lliures. No faig dramatúrgies. O no les faig amb anterioritat al treball de creació amb els actors. Per a mi “importa, sobre tot, trencar la subjecció del teatre al text” (ho deia Antonin Artaud l´any 1932). Són texts escrits des del convenciment que el teatre el fan les persones, les presències, les accions, les imatges, les idees, els contexts, mai només els texts.
“Marc Martínez i Clara Segura creuen que tenen un text entre les mans, però el que tenen és una xinxeta al cul, un estímul, una carícia, un petó amb llengua”
El conejito del tambor de Duracell a les mans, la veu, el cos i el cervell de Santiago Maravilla va donar com a resultat Melodrama/2007. A mans de Marc Martínez i Clara Segura donarà com a resultat Conillet. Ells creuen que tenen un text entre les mans, però el que tenen és una provocació, una xinxeta al cul, un estímul, una carícia, un petó amb llengua… No tenen un text que és un monòleg. Tenen un text per a descobrir el seu propi monòleg. Fa gairebé 10 anys que vaig escriure el que tenen a les mans. Avui ho diría i ho escriuria de forma diferent. No quedarà res de El conejito del tambor de Duracell. El que tenen a les mans és a punt d’esmicolar-se. És a punt de començar a sagnar per tots els costats, a punt de començar a treure la papa, a punt de sobreeixir… Jo hi sóc (acompanyant-los durant el procés) per a fer possible i gaudible aquesta sobreeixida. Conec els meus texts. No tenen fre. No tenen mesura. No es queden mai quiets. Creixen, s´escurcen, es contradiuen, fan la guitza. Per a mi és un repte i un gran honor acompanyar Clara Segura, Marc Martínez, Daniela Feixas i a la resta de l´equip en aquesta sobreeixida… Marta Galán Sala Autora
07
Conillet Clara Segura - Marc Martínez
Totes les Martes del món Escena catalana
Entre la Marta de Terra baixa i Marta Galán, l’autora de Conillet, potser hi ha poques coses a veure, a bandad’un segle de diferència. Però tampoc no creguin que es troben tan lluny. El personatge creat per Guimerà lluita per afirmar la seva personalitat entre el tirà Sebastià i el pobre Manelic. És una dona dominada, a qui gairebé ni se li pregunta quin paio prefereix. Pateix per un i pateix per l’altre. I la cosa acaba com acaba. La protagonista de Conillet no és la seva autora, però estem davant d’una dona que crida, que vol ser, que vol continuar sent, que vol ser mare i que vol cardar 142 dies seguits. Incompatible? Que ho preguntin a les mares del món. Intueixen les coincidències?
Foto: David Ruano
La Marta de Terra baixa és una dona del seu temps. I el personatge de Marta Galán és també una dona del seu temps. A més, qui els dóna vida damunt l’escenari són, segurament, els dos actors del moment. La de Guimerà té cara de Lluís Homar, en aquest one man show que va estrenar l’any passat a Temporada Alta i que va deixar bocabadat tothom que el va veure. La dona de Galán té la cara de Clara Segura i direcció de Marc Martínez. Dues Martes dirigides per homes –la Terra baixa d’Homar té, a més, Pau Miró com a dramaturg i director– o amb homes al darrere, cosa que també vol dir que, per sort, almenys en el teatre, els mascles han arribat al cap del carrer. I ja els avisem: no esperin veure una Clara Segura convencional. Potser és l’obra que havia de fer després de fer l’Antonietta d’Una giornata particolare. Comença amb dos versos
08
d’Alejandra Pizarnik (“deseaba un silencio perfecto / por eso hablo”) i una mare que va a parlar amb el director de l’escola del seu nen, i acaba d’una manera tan dolça que em desconcerta: “No em deixeu descansar. Cada dia, t’estimo més. Cada dia t’estimo més”. Cal veure-la per saber què hi ha al mig. La protagonista d’Et planto es diu Júlia, però també és una altra Marta. No és cap dona acovardida, inhabilitada pel destí. Ella s’avorreix amb el flonjo acovardit que té de parella, decideix que n’està tipa i fot el camp. Una història de parelles, a l’estil de Tortugues, l’obra amb què vam descobrir Clàudia Cedó a la Sala Flyhard. Un tema que està molt de moda en el teatre català contemporani –quan la Becket va dedicar tot l’any a la dramatúrgia local, una dècada enrere, ja va passar que tothom parlava de famílies i parelles–, ja que d’això també van Els veïns de dalt, de Cesc Gay, 73 raons per deixar-te, el musical que ha parit Guillem Clua, i Sota la ciutat, de Llàtzer Garcia. Parelles extremes, que busquen, que no troben, relacions no convencionals, totes amb una Marta. Grans històries a les quals Jordi Casanovas també dóna cabuda dins Vilafranca, segurament la seva peça més ambiciosa dels últims temps. Als marges, tenim L’empestat, de Jordi Oriol, reescriptura de La tempesta de Shakespeare, estil La caiguda d’Amlet, on ja va revisar Hamlet. O els cèlebres 30/40 Livingstone, de Sergi López i Jorge Picó, i Acorar, de Toni Gomila. Espectacles més a prop de la poesia que del teatre, com Nàufrags, el xou visual que ha preparat Lluís Danès ambla cantant Bikimel i el rapsoda Josep Pedrals. Proper, conceptualment, a l’Allegro, de Cor de Teatre i Paco Mir, un viatge musical a les cançons de la nostra vida. Haurem d’estar atents al V Torneig de Dramatúrgia persaber cap a on va el teatre català. En aquest ring s’escriuen les obres que marcaran tendència en els propers anys. Els contrincants d’enguany són Aleix Aguilà, Gemma Brió, Clàudia Cedó, Cristina Genebat, Ramon Madaula, Sergi Pompermayer, Alberto Ramos i Estel Solé.
Andreu Gomila
Suplement especial Temporada Alta 2015 publicat a La Vanguardia el 19 de setembre
Conillet Clara Segura - Marc Martínez
Marta Galán Sala Autora
Marta Galán Sala és artista-educadora i gestora cultural; des de 1999 és autora i directora de projectes escènics fonamentats en pràctiques artístiques transdisciplinàries que ella mateixa produeix, gestiona i comunica. Els seus projectes han estat produïts per diversos teatres i plataformes de producció nacional i internacional: CAET (Centre d´Arts Escèniques de Terrassa), Teatre Lliure, Mercat de les Flors, Festival Escena Contemporánea (Madrid), Festival Escena Abierta (Burgos), FAR Festival (Nyon, Suïssa), Festival MIRA! (Toulouse, França), Festival Les Translatines (Baiona, França) o l’extint festival Sitges Teatre Internacional. Ha realitzat diversos tallers de creació a Barcelona, Múrcia, València, Sao Paolo, Toulousse, etc. fonamentats en les dramatúrgies post-dramàtiques contemporànies com a procediment constitutiu del fet escènic. Els seus texts estan editats a diversos volums en paper: Estamos un poco perplejos, 2002, ed. En Cartell, S.T.I- Creació Contemporània, edició a càrrec de Francesc Foguet Boreu, edita RE&MA 12 S.L. El volum Éticas del cuerpo, ed. Fundamentos, edició a càrrec d’ Óscar Cornago (investigador del C.S.I.C) amb els texts de Lola (2003), Machos (2005), El Perro (2005) i Transilvania 187, in memoriam (2004). En versió digital s’ acaben d’editar els texts de Melodrama, Protégeme, Instrúyeme i Morir d´amor aqui al volum Texts en crisi (2007-2011) a l’editorial on line de nova creació pluma eléctrica www.plumaelectrica.net Des de 2009 gestiona i coordina el projecte TRANSlab. a través del qual proposa intervencions escèniques adaptades a un context específic o procesos d´educació artística a través de les arts (escèniques i/o performatives). En el marc del projecte TRANslab. ha treballat amb persones, col·lectius i entitats del barri de la Sagrera/BCN amb el projecte La Corporació (Nau Ivanow) amb músics de RAP de la ciutat de Terrassa (Morir d’amor aquí, CAET,
09
Centre d´Arts Escèniques de Terrassa) i amb alumnes de l’Institut Josep Pla del districte d’Horta-Guinardó en el marc del programa “Artistes EN RESIDÈNCIA” de l’ICUB (Ajuntament de Barcelona). Actualment treballa en el projecte “A 118 passes de l’Art Contemporani”, en xarxa amb el projecte www. territorisemtrànsit.blogspot.com que proposa l’activació de procesos de pedagogies col·lectives de l’art a l’escola de Ventalló (Girona). El projecte ha estat guanyador de la Convocatòria 2015 del Festival Ingravid de Cultura Contemporània (Figueres). És llicenciada en Filologia Hispànica i Literatura Comparada (UAB, 1996), DESE en Arts Escèniques per l´Institut del Teatre (2004) i Màster en Gestió Cultural (UOC, 2011).
Foto: Andrea Ferrés Claveria
Conillet Clara Segura - Marc Martínez
Marc Martínez Rodríguez Adaptació i direcció
Actor i director. Ha dirigit i adaptat Julieta & Romeo de Shakespeare, Stokölm, Le Mani Forti i Súper-Rawal. Com a actor destaquen els seus treballs a Solo amb direcció de Teresa Vilardell, Urtain de la companyia Animalario o La plaça del Diamant dirigida per Toni Casares. Col·laborador habitual de Mario Gas (The full monty, El criat, Martes de carnaval, Golfus de Roma). Ha treballat sota les ordres de Javier Daulte (Ets aquí?), Manel Dueso (Fortuna accidental, Un tramvia anomenat desig), Lluís Pasqual (Tot esperant Godot), Lluís Homar (Zowie), entre d’altres. En cinema destaquen les seves interpretacions a les pel·lícules de Ventura Pons Morir o no, Esta noche o jamás, ¿Qué te juegas, Maripili? Altres dels seus treballs en cinema són Tierra y libertad de Ken Loach i Antártida de Manuel Huerga, entre d’altres. 010
En televisió ha participat en sèries de TV3 (Infidels, Seteze dobles, Plats bruts, Psico-express, Pirata, Sitges, Renda Antiga, Matraca, no!), Antena 3 (Luna, el misterio de calenda, Camping, Carta mortal, Este es mi barrio), Tele 5 (La que se avecina, Abogados, Petra Delicado, Periodistas). Premi Max i Premi Butaca al millor actor de repartiment per la seva interpretació a Tot esperant Godot.
Conillet Clara Segura - Marc Martínez
Clara Segura Actriu
Clara Segura va néixer l’any 1974. És llicenciada en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Obté el Títol de Solfeig i Cant Coral, i fins a 6è de piano pel Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Entre els seus cursos i seminaris destaquen els de Dansa (Cursos amb Ramon Ollé, Mercè Boronat, Carles Salas, DV8 Physical teatre...), Teatre (Julia Varley (Odin Teatre), Teodor Terzopoulus, Catalina Buzoianu, Jaume Melendres, Seminario amb la Guildhall School of Music and drama i l’ escola Silvio d’Amicco Roma...) i Cant (Helen Rovson i Viv Manning, Salvador Casadevall, Dolors Aldea…). En teatre ha treballat a una trentena d’obres, d’entre les quals destaquen els seus treballs sota les ordres de directors com Oriol Broggi (Una Giornata Particolare, 28 i mig; Incendis, Antígona), Carlota Subirós (La rosa tatuada), Lluís Pasqual (Celebració), Javier Daulte (Ets aquí?), Àngel Llàcer (Ma011
damme Melville), Sergi Belbel (El alcalde de Zalamea) o Bruno Oro (No et moguis). El cinema ha participat a pel·lícules com Tots volem el millor per ella, de Mar Coll; Una pistola en cada mano de Cesc Gay; Las dos vidas de Andrés Rabadán, de Buben Ventura; Cenizas del cielo, de José Antonio Quirós; Mar Adentro, d’Alejandro Amenábar i Excuses de Joel Joan. Ha obtingut el Premi butaca a la millor actriu i el Premi Ciutat de Barcelona per la seva interpretació a La rosa tatuada. També ha estat reconeguda amb el Gaudí a la millor actriu de repartiment per Tots volem el millor per ella, el Gaudí a la millor actriu de repartiment per Les dues vides d’Andrés Rabadán, el Premi Butaca a la millor actriu per Incendis, el Premi Butaca a la millor actriu de repartiment per El somni d’una nit d’estiu i el Premi Margarida Xirgu 20042005.
Conillet Clara Segura - Marc Martínez
Eusebio Calonge Disseny de llums
Autor i dissenyador de llums, Eusebio Calonge forma part de la compañía de Teatre La Zaranda des de fa tres dècades. Com autor, dramaturg i il·luminador ha estrenat una dotzena d’obres, representades amb el seu grup a més de 30 països i premiades per la crítica de: Buenos Aires, Nova York, Madrid, Barcelona i Montevideo, entre d’altres. L’any 2010 va rebre el premi Nacional de Teatre amb La Zaranda. Ha publicat totes les seves obres a Hiru, SGAE, Artezblai, Primer Acto, Gestos, Nouvelles escenes i editat articles en revistes nacionals i estrangeres. Les seves obres han estat traduïdes i posades en escena a Nova York, Texas, Toulouse, Madrid. Els seus dissenys d’il·luminació dels espectacles La puerta estrecha, Cuando la vida eterna se acabe i Obra póstuma han rebut el Premi a la millor il·luminació del Festival de Teatro del Sur.
Àlex Polls Disseny de so
Tècnico, dissenyador de so i compositor. També exerceix com a professor a l’Escola Superior de Tècniques de les Arts de l’Espectacle i de l’Institut del Teatre. Finalista al premi Max per la música original d’Espectres amb direcció de Magda Puyo. Entre els seus darrrers treballs destaquen el disseny de so i la banda sonora de Prendre partit i El zoo de vidre, tots dos dirigits per Josep Maria Pou. Col·laborador habitual de Mario Gas (Sócrates, Un tranvía llamado deseo, Muerte de un viajante, Little Night Music, La reina de la bellesa Leenane, Sweeney Todd, El zoo de cristal, Otelo…); Mal Pelo (Todos los nombres, Carta Blanca, Donde nadan los caballos, He visto caballos, Testimoni de llops, An Orche), Toni Casares (La nit àrab, The country, Plou a Barcelona, L’hipnotitzador, Històries d’amor, Suite, La dona i el detectiu, El gos del tinent, Àfrica 30, Al tren… ) 012
Conillet Clara Segura - Marc Martínez
Alejandro Andújar Escenografia
Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid i en Escenografia per la Real Escola Superior d’Art Dramàtic. És col·laborador habitual de T de Teatre (Dones com jo, Delicades, Aventura), Alfredo Sanzol (Edipo, La Calma Mágica, Esperando a Godot, En la Luna, Dias Estupendo, La importancia de llamarse Ernesto, Sí pero no lo soy), Gerardo Vera (Maribel y la extraña família Miura, El cojo de Inishmaan, Trobatore, Medea, Agosto, Woyzeck, Madre Coraje, Platonov, El crédito), entre d’altres. Entre els seus darrers treballs d’escenografia i vestuari destaquen el Rei Lear (dir. Lluis Pascual), Joc de Miralls (dir. Juan Carlos Martel), Reikiavik (dir. Juan Mayorga), El Crédito de Jordi Galcerán (dir.
Gerardo Vera), Inauguración de Václav Havel (dir. Rafael Cea de Liébana) Plauto de Carlos Trías (dir. Rafael Cea de Liébana); El Castigo sin venganza de Lope de Vega (dir. Yolanda Porras), He visto dos veces el cometa Halley, de Ernesto Caballero; Garcilaso Cortesano (dir. Carlos Aladro). Com a figurista alguns dels seus treballs més rellevants són Himmelweg, de Juan Mayorga (dir. Antonio Simón); La voz humana, de Jean Cocteau i Francis Poulenc (dir. Gerardo Vera); Divinas palabras, de Valle-Inclán i Un enemigo del pueblo, de Ibsen (dirigides per Gerardo Vera); La paz perpetua, de Juan Mayorga (dir. José Luis Gómez); No puede ser guardar a una mujer, de Moreto (dir. José Bornas); Ítaca (dir. P. Suárez); El portero de Harold Pinter (dir. Carles Alfaro).
Nídia Tusal Vestuari
Graduada en Disseny de Moda i postgraduada en Vestuari de Teatre, Cinema i TV a Barcelona, va començar la seva carrera el 2005, a la mateixa ciutat, treballant en muntatges artístics com Un matrimoni de Boston, de David Mamet; El ventall de Lady Windermere d’Oscar Wilde; La cabra d’Edward Albee; L’àngel exterminador de Luis Buñuel; Un tramvia anomenat desig de Tennessee Williams, La Silibararera de Txema Stamfford; Boeing Boeing de Marc Camoletti; Nedar, de Carla Subirana, Dublin Carol de Conor McPherson; El temps en què no sabíem res els uns dels altres de Peter Handke; Badomies sobre les faules de La Fontaine, 6Goya6 de Pere Pinyol i La Fura Baus; dues cerimònies dels premis Max, Adreça desconeguda de Kressmann Taylor; Groenlàndia de Jordi Faura; La Dama de les Camèlies d’Alexandre Dumas; Promenade d’Helena Tornero, o L’art de la 013
comèdia d’Eduardo di Filippo, entre d’altres. Va començar a treballar en el vestuari d’òpera amb Alba Eterna de Jordi Faura i Albert Guinovart, i després com a assistent de Lluc Castells a les òperes Ascens i caiguda de la ciutat de Mahagonny de Bertolt Brecht, Oedipe de George Enescu, ambdues dirigides per La Fura dels Baus i Ana Bolena, dirigida per Rafel Duran. El 2013 dissenya una adaptació inèdita de la tetralogia de Wagner Colonring sota la direcció de Valentina Carrasco a Buenos Aires, i continua sota la seva direcció a The turn of the Screw de Benjamin Britten i La Belle au bois dormant d’Ottorino Respighi. Recentment ha assistit Meta Bronski a Don Giovanni de Mozart a Perm, Rússia.
Conillet Clara Segura - Marc Martínez
Daniela Feixas Ajudanta de direcció
Llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. És col·laboradora habitual de Carme Portaceli amb qui ha treballat a El president, Els baixos fons i Un lloc conegut. També ha treballat amb Àlex Rigola a Juli César, Santa Joana dels Escorxadors, Titus Andrònic, La màquina d’aigua, Suzuki o Woyzeck. Ha actuat als espectacles de Ramon Simó Ball de titelles, El bosc i Antígona, entre d’altres. Dels seus darrers treballs, destaquen El president amb direcció de Carme Portaceli, Mata’m de Manel Dueso; Ballarina, poeta i puta amb direcció de Magda Puyo; i El planeta Lares dirigit per Joan Maria Segura, entre d’altres. En televisió ha participat a series de TV3 com La Riera, Ventdelplà, El cor de la ciutat, Pagats per riure, Plats bruts o L’un per l’altre. És autora d’una desena de textos, entre els quals destaquen: Amanita Phaloides, finalista del IV Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta; La
014
tortuga de Califòrnia, finalista Premi Quim Masó 2014; Space oddity, finalista del Premi Quim Masó 2013; El bosc, premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà 2010; La Dolça Sally, II Premi Quim Masó / Finalista Premi Born 2008; Un lloc conegut, Projecte finalista VII Premi de les Arts Escèniques de Lleida 2006; i Només Sexe, Premi Octubre (2004) /Editorial 3 i 4.
Conillet Clara Segura - Marc MartĂnez
015
Conillet Clara Segura - Marc MartĂnez
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
016
Amb el suport de: