DOSSIER DE L’ESPECTACLE
DEI FURBI TRILOGIA MOZART-COSÌ FAN DEI FURBI
Foto: CAROLINE MOREL FONTAINE
Teatre de Bescanó Dissabte 4 d’octubre a les 21h
www.temporada-alta.net
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
FITXA Dramatúrgia i direcció: Gemma Beltran Arranjaments musicals: Paco Viciana Coaching de veus: David Costa i Armand Grèbol Il·luminació: David Bofarull Espai escènic i vestuari: Ramon Ivars i Gemma Beltran Intèrprets (5): Robert González, Marc Pujol, Queralt Albinyana, Anna Herebia i David Marcè Intèrprets en alternança: Toni Vinyals i Albert Mora Ajudant a la direcció: Boris Daussà Disseny de imatge: Wave Cap Fotografia: Caroline Morel Fontaine Realització vestuari: Elisa Echegaray i Anna Chwaliszewska Coordinació del projecte i de producció: Marta Riera Cap tècnic: David Bofarull i Javier Muñoz Producció: Baubo SCCL Amb la col·laboració de: TEMPORADA ALTA, ATRIUM Viladecans, ICEC, NEUKÖLNER OPER BERLIN Agraïments: Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya, Institut del Teatre de Barcelona, Teatral.net, Josep Maria Martí, Claudio Zulian, Alberto Fregenal, Mabel, Montse Guallar, Marta Figueras, Roger Julià, Dietrich Grosse, Oscar Merino i Michel Fessler. Aquest espectacle compta amb la col·laboració de
INFORMACIÓ BÀSICA Dia i hora: Dissabte 4 d’octubre, 21 h Lloc: Teatre de Bescanó Preus: 24€ Durada: 1 h i 10 min. ESTRENA ABSOLUTA Espectacle musical
02
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
PRESENTACIÓ
La seva versió a cappella de La flauta màgica va ser una de les sorpreses de la temporada passada, i els Dei Furbi es van endur uns merescuts Premis Max i Butaca. Aquest any, les cordes vocals més enjogassades del país estrenen a Temporada Alta una nova variació mozartiana, en aquest cas reinterpretant la trilogia més famosa de la història de l’òpera: Les noces de Fígaro, Don Giovanni i Così fan tutte.
Cette originale compagnie, gagnante incontestable du Prix Max de théâtre musical avec La flûte magique a capella, réi vente à nouveau Mozart à travers l’humour avec une amusante composition de interprétation, geste et voix. This original company scooped the Max Prize for musical th atre with The Magic Flute a cappella, and now their hilarious mixture of play, mime and voices once again re-invents Mozart with a generous dose of humour.
Deixeu que l’originalitat desbordant dels Dei Furbi us sorprengui i acabareu rendits al seu món únic de veu i gest, dansa i mim. Qui diu que l’òpera no pot ser divertida? Esta original compañía se ganó a pulso el Premio Max de teatro musical con La flauta mágica a cappella, y ahora su divertidíssima mezcla de interpretación, gesto y voz vuelve a reinventar Mozart desde el humor.
03
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
SINOPSI Una galeria d’art és l’espai on els joves personatges de l’òpera Così fan tutte passegen feliços mentre admiren una peça d’art interactiva, que alhora recorda una faldilla gegant. Aquests joves, enamorats, es “trenquen” al caure dins del parany que els prepara Don Alfonso, el propietari de la galeria, fet que posa de manifest la fragilitat de les seves relacions amoroses. La narració continua a través de l’obra interactiva, que passa a ser habitada pels personatges de l’òpera Don Giovanni. Com tothom sap, Don Giovanni fuig amb el seu criat després d’haver forçat a “Doña Anna” i assassinat al pare d’aquesta. Poc després apareixen “Doña Elvira, Masetto i Zerlina”, que en un joc escènic ens porten a un episodi de “teatre dins teatre”: quan són les festes de prometatge dels camperols de l’òpera Don Giovanni, aquests presenten la següent òpera,
04
Les noces de Fígaro. Els personatges de l’òpera Don Giovanni es presten a representar el personatge simètric que correspon a Les noces de Fígaro. Acabat l’espectacle els camperols tornen al món de
COSÌ FAN TUTTE, DON GIOVANNI I LES NOCES DE FÍGARO ESDEVENEN UNA ÚNICA ÒPERA DE LA MÀ DE CIA DEI FURBI Don Giovanni, i com diu la cançó final: «qui la fa la paga» i així, Don Giovanni acaba engolit per l’infern en un cant a la vida i a la llibertat. Dei Furbi
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
SOBRE L’ESPECTACLE... A partir de la trilogia més famosa en la història del gènere operístic: Les noces de Fígaro, Don Giovanni i Cosi fan tutte, reunides sota la mirada de la companyia Dei Furbi i la direcció de Gemma Beltran, en aquest nou espectacle la companyia continua la recerca en el seu llenguatge poètic, líric i visual sempre salpebrat amb bones dosis d’humor. Un joc escènic de les tres obres que reuneixen a Mozart i a Da Ponte. Una versió lliure, a on podem seguir el recorregut de personatges de vida llibertina, que aborden l’ús i abús dels seus privilegis.
COMBINACIÓ DE TEATRE I MÚSICA EN LA QUE L’ESPAI ESCENIC ES RESOLDRÀ A PARTIR D’UNA SÍNTESI DE L’ÒPERA DE MOZART Aquesta coneguda trilogia va ser produïda poc abans de la revolució francesa amb un mateix propòsit: fer una critica a la particular deshumanització que provoca l’ús i abús dels privilegis de l’aristocràcia. En el conjunt d’aquestes obres, els personatges femenins, son considerats com un objecte en el seu sentit més ampli: sexual, econòmic i jurídic. “La practica constant de cosificació del esser humà transforma als que ho infligeixen en objecte de si mateixos....” Al voltant de la narració d’aquesta atrevida proposta, giren uns personatges que s’agiten entre els extrems de la tragèdia i la comèdia. 05
Des de una mirada lúdica i darrera una aparença bufa, travessen la trilogia representant l’atzarosa fragilitat de la condició humana. Trilogia Mozart - Così fan dei Furbi, és el vuitè espectacle de la companyia que segueix fidel a l’elementalitat del carnaval, a l’encant i la bellesa dels seus simples mitjans humans i tècnics i, per sobre de tot, a la perspectiva que ofereix la pràctica teatral relacionada amb la tradició de l’actor com a centre, subjecte i objecte de l’acció dramàtica.
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
LES ÒPERES DE L’ESPECTACLE Trilogia Mozart és una òpera dins una òpera, fins que arriba un punt que els personatges no saben de quin espectacle formen part. L’obra està inspirada en 3 òperes de Mozart, que tot seguit us en fem un resum de cadascúna d’elles:
Les noces de Fígaro (1786), va ser el resultat de convertir en òpera Le mariage de Figaro, la comèdia homònima de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, una obra amb fama de revolucionària i subversiva. A Les noces de Fígaro, Mozart transcendeix el
“TRILOGIA MOZART” ÉS UNA ÒPERA DINS UNA ÒPERA (...) INSPIRADA EN 3 PECES DE MOZART fons revolucionari de l’obra de Beaumarchais i estableix una dramatúrgia musical on els personatges ja no es revelen en virtut de la seva condició social sinó en virtut de la seva natura espiritual. El resultat trenca els estrets límits caricaturescos de l’òpera bufa i crea una obra escènica on el món de les emocions humanes emergeix al primer pla musical per mostrar la realitat de la seva natura profunda, i per desplegar al mateix temps la seva inesgotable diversitat de matisos. Don Giovanni (1787), es va fer per encàrrec dels burgesos de Praga, amb el clar propòsit de fer una dura critica als privilegis de l’aristocràcia. Mozart escenifica amb la immediatesa del mitjà musical, una lluita de titans entre el principi encarnat de la sensualitat vital i el principi intangible, espiritual i críptic del més 06
enllà.Al voltant d’aquesta confrontació giren uns personatges que s’agiten entre els extrems més diametrals de tragèdia i comèdia, és a dir, entre els pols oposats dels quals penja l’atzarosa fragilitat de la condició humana. L’encàrreg de la tercera òpera de Mozart, Cosi fan
tutte (1790), va provenir de la cort de Viena. Sens dubte, allò que li va acabar donant tot el seu valor va ser la manera com Mozart es va trastocar, un terreny on Mozart va capgirar els prejudicis lúdics del llibret, per desenvolupar darrera la trivial aparença de l’òpera bufa, una amarga al·legoria sobre la relativitat universal dels sentiments.
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
LA COMPANYIA DEI FURBI
La companyia Dei Furbi va ser fundada per Gemma Beltran l’any 2002. Al llarg dels seus dotze anys de vida, Dei Furbi ha creat i posat en escena set espectacles. El primer espectacle Scherzo estrenat el mateix any al festival Grec va rebre una gran acollida tant a nivell de crítica com de públic i va ser l’inici d’una sòlida trajectòria professional de la companyia que en la mateixa línia de creació col·lectiva i a la manera de la Comèdia de l’Art va estrenar i girar Divertimento al 2003 i Tocata i Fuga en el 2005.
VITALITAT, ENERGIA I RITME EN LA UTILITZACIÓ DELS RECURSOS ACTORALS Al 2006 la, companyia Dei Furbi per primera vegada fa una adaptació de l’obra de Pierre de Marivaux L’illa dels esclaus.
07
Al 2008 torna amb una proposta de creació col·lectiva Homes de Shakespeare per la qual va ser premiada Gemma Beltran amb el tercer guardó com a millor direcció dins el 13º Certamen Nacional de Directoras de Teatro de Torrejón de Ardoz (Madrid 2010), aquest espectacle encara en repertori, va fer dues temporades a Barcelona i va girar per Catalunya i la resta del territori Espanyol. A finals del 2009 la companyia estrena Asufre al teatre Tantarantana, del que farà una segona temporada al Capitol de la Rambla i encara una tercera temporada a la Biblioteca Nacional de Catalunya. Aquesta creació va ser guardonada amb el primer premi a la millor direcció a la 14ª Edició del Certamen Nacional de Directoras de Teatro de Torrejón de Ardoz (Madrid, 2011) La darrera obra estrenada de la companyia La Flauta Màgica (2013), és una versió a cappella de l’òpera de Mozart que ha estat de gira a Espanya i a l’estranger amb gran èxit i que va guanyar el Premi Max a millor obra musical del 2014. La companyia Dei Furbi, es caracteritza des dels seus inicis per la creació col·lectiva a partir de la perspectiva que ofereix la pràctica teatral relacionada amb la tradició de l’actor com a centre, subjecte i objecte de l’acció dramàtica. Destaca per la seva vitalitat, energia i ritme en la utilització d’un ampli ventall de recursos actorals com la dansa, el cant a cappella, l’esgrima i la màscara sempre fusionats en la interpretació tant gestual com de text. El seu recorregut es basa en la creació fonamentada en la revisió, actualització i sovint la perversió dels temes universals, amb un to deliberadament còmic i alhora profundament humà.
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
EQUIP ARTÍSTIC
DIRECCIÓ I DRAMATÚRGIA GEMMA BELTRAN
Gemma Beltran acumula un ampli currículum on hi destaquen múltiples treballs en l’àmbit de la creació, la posada en escena i la direcció d’obres teatrals. A més a més de crear, l’any 2002, la companyia Dei Furbi, que l’ha permés explorar un estil propi del tot poètic i visual. Algunes de les obres que ha dirigit han estat reconegudes a nivell estatal, i han aconseguit el Premi Max 2014 a millor espectacle de teatre musical i el Premi Butaca 2013 al millor actor musical (Toni Vinyals) per La flauta màgica de Variacions Dei Furbi. Primer premi a la millor direcció per l’espectacle Asufre en la 14a Edició del Certamen Nacional de Directoras de Teatro de Torrejón de Ardoz, 2011. Tercer premi a la millor direcció per l’espectacle Homes de Shakespeare en la 13ª Edició del Certamen Nacional de Directoras de Teatro de Torrejón de Ardoz, 2010. Dels treballs més recents com a creadora i directora amb la companyia Dei Furbi hi destaquen: La Flauta Màgica, Variacions Dei Furbi, Asufre, Homes
08
de Shakespeare, L’illa dels esclaus, Tocata i Fuga, Divertimento i Scherzo, tots ells amb la Companyia Dei Furbi. Amb la seva companyia Baubo, Teatre de moviment, crea i interpreta des de 1990: Ànima Nòmada (2003); Intramurs (2002-01); Combattimento (1999) amb el qual va obtenir el primer Premi de Pantomina al Festival Internacional de One man show de Moldàvia; Jeroglífic (1997), Morfosis (1994) i Baubo (1990). També col·labora en la direcció i moviment escènic de diferents companyies: Companyia Teatre Romea; El cafè de Goldoni, amb direcció de Joan Ollé; L’anònima Imperial, amb direcció de Juan Carlos Garcia; Cia. El Finikito de Madrid, amb direcció de Carlo Boso; Cia. Falso Magnifico de Montpellier, amb direcció de Toni Cafiero, entre d’altres. Alhora és professora d’entrenament actoral i directora del Taller de creació sobre tècniques de la Comèdia de l’Art a l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD) de Barcelona, l’Institut del Teatre, entre d’altres.
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
ARRANJAMENTS MUSICALS PACO VICIANA Va estudiar al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, al Conservatori Professional de Música de Badalona, a l’Escola de Música de Barcelona, a l’Escola Zeleste de Barcelona, a l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona, i a l’Escola de Musicoteràpia de Vitòria-Gasteiz desde 1976 fins al 1994. Ha treballat en la direcció musical d’obres com La flauta màgica (2013) de Variacions Dei Furbi i Un hombre de la Mancha (1986) de Mitch Leigh. Ha composat cançons per l’obra d’Eugène Labiche Quin jove més embalat, la música de El malalt imaginari de Molière i Ulls de bruixa de Joan Solana. En cinema i televisió, ha composat les bandes sonores de Whisky curt de J.M. Pérez, Ressons de Pere Boix, El pollo Tejada de J.M. de Togores, Serres Nues i Agudes i Poema Blanc per al programa Hidrogen de TV3, Entelèquia de Francesc Font, Transacció, Cafè pendent, L’autisme del jo i El mòbil del crim de Quim Paredes, La vella llei de Joan Solana, o Dalí a la carta la sèrie televisiva sobre l’obra de Salvador Dalí. Entre les seves pròpies obres ja estrenades hi trobem: Piano, Mira com sonen, Entre poc i massa, La nit del llamp, Concert poètic a la dona, Nickel-
odeon, Lorca, Viatges imaginaris, L’Amor a la Vida, Mirades, Música per les ones, Dones d’aigua (Ballet), Transitant, Llunàtics, Memòria d’aigua, Després de tot, La cúpula dels somnis (Ballet), Estany (Espectacle inaugural del Mundial de Rem de Banyoles), Tanausú (per l’Orquestra simfònica i cors), Ulls de bruixa, Iris, L’autisme del jo, Coll de Roses… Ha actuat, entre d’altres, en els següents festivals de música: Centre Artesà Tradicionarius (Barcelona), Mercat de Música Viva (Vic), Festival Internacional de Música de Barcelona (L’Auditori), Temporada Alta (Salt), Festival Internacional de la Porta Ferrada (St. Feliu de Guixols), Festival Internacional de Noves Músiques (L’Espluga de Francolí), Festival Internacional de Música i Dansa (Les Presses), Nits al Museu (Museu d’Art de Girona), Festival de Música del Baix Penedès, Festival de Música de La Bisbal d’Empordà, Festival de Tardor de Sant Gregori, Festival de Música de Malgrat... Destaquen també diversos premis en composició per a cobla simfònica per les següents composicions: Els colors reflectants per cor i cobla (accèssit), Mites de Catalunya per arpa, percussionistes, cantant i dues cobles (2n premi), i per Mediterrània per piano i cobla (1r premi).
ESPAI ESCÈNIC I VESTUARI RAMON B. IVARS Ramon B. Ivars s’ha fet un lloc en la professió d’escenògraf, que el va portar, l’any 1984, a guanyar el Premi Nacional d’Escenografia de la Generalitat de Catalunya. Però també ha dirigit diverses produccions i va obtenir el premi l’any 1987 com a millor muntatge del Festival de Sitges per El fetitxista de Marcel Tournier. En les darreres produccions que ha treballat, hi podem trobar: La flauta màgica - Variacions Dei Furbi (2013), Don Quixote (Alemanya, 2012), De Carmen (2012) de Trànsit Dansa, Asufre (2010) de Cia. dei furbi, Homes de Shakespeare (2008) de Cia. dei furbi, La voix humaine i Le portrait de Manon (Gran Teatre del Liceu de Barcelona, 2007), Napoli (Finnish National Opera de Helsinki, 2005), El comte Arnau (Grec Barcelona, 2005), i Ronda de mort a Sinera (Teatre Lliure de Barcelona, 2003) Ha dissenyat l’escenografia i/o vestuari d’òperes com: La Valquìria, La Bohème, Cosí fan tutte, Don 09
Giovanni, Le nozze di Figaro, La Traviata, Maria Stuarda, Il barbiere di Siviglia, Die Fledermaus, Anna Bolena, Romeo et Juliette, Un ballo in maschera i Il trovatore. Premi Nacional d’Escenografia de la Generalitat de Catalunya el 1984 Premi, com a director, al millor muntatge del Festival de Sitges de 1987 per El fetitxista de Marcel Tournier. Professor de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre a Barcelona i professor convidat a diverses escoles d’escenografia europees. Comissari de la representació espanyola per a la Quadriennal d’Escenografia de Praga 2007 i la Quadriennal d’Escenografia de Praga 2011. Col·labora assíduament com a dissenyador d’espai i/o vestuari, des de 1973, en produccions de teatre, òpera, dansa, circ, cinema i televisió.
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
IL·LUMINACIÓ DAVID BOFARULL David Bofarull s’encarrega de la il·luminació de l’espectacle. Des del 2005, té un recorregut d’il·luminador en diferents teatres de Catalunya: Massa soroll per Shakespeare (2010) Fei. Dani Nel. lo/Carme Portacellial al Festival Shakespeare de Mataró; A la Tierra. Kimbala (2010) de Enric Monfort i Roger Julià a l’Auditori Segorbe; Lluny de Nuuk (2010) de Pere Riera, A mi no em diguis amor (2010) de Marta Buchaca i M de Mortal (2010) de Carles Mallol al TNC Sala Tallers; ASUFRE (2009/10) de la Cia. dei furbi amb la direcció de Gemma Beltran; Aquí s’aprèn poca cosa (2009) de T. Casares a la Sala Beckett; Julia smells like teen spirit (Festival Grec, 2009) amb la direcció de Jordi Casanovas al Teatre Lliure; Stokölm (Festival Grec, 2009) de John Osborne i direcció de Marc Martínez al Teatre Borrás; Dublin Carol (2008) i Les criades de Jean Genet (2008) amb la direcció de Manel Dueso; La corte del Faraón (2008) amb la direcció de Xavier Albertí a la Sala Muntaner; HOMES DE SHAKESPEARE (2008) de la Cia. dei furbi i amb la direcció de Gemma Beltran; El dia del profeta (2008) de Joan Brossa i amb la direcció de Rosa Novell a la Sala Petita del TNC;
Ruddigore o la nissaga maleïda (2007) de Gilbert i Sullivan, Cia. Egos Teatre amb la direcció de Joan Mª Segura; Pensaments escrits al caure de les fulles (2007) amb la direcció de Jordi Prat i Coll; En cualquier otra parte (Festival Grec, 2007) d´Àlex Mañas i direcció d’Àlex Mañas; Leonce i Lena ( Festival Grec, 2007) de Georg Büchner i amb la direcció de Pep Pla; Sex n´drugs n´Johan Cruyff (2007) de Josep Julien i direcció de Josep Julien; Una còpia de Caryl Churchill (2007) de Jordi Prat i Coll; El dia que va morir Marilyn (2007) de Terenci Moix. Adaptació i direcció de Josep Costa; Off Broadway (2005/06), Tu jo ell ella i 10 anys més (2005/06) i Merrily we roll along (2005/06) amb la direcció de Daniel Anglès; Crónica sentimental de España (2006) de M. Vázquez Montalban i direcció de Xavier Albertí; Anitta Split (Festival Grec, 2006) de Josep Julien i direcció de Manel Dueso a la Sala Villarroel; El presoner de la segona avinguda (2005) de Neil Simon i El beso de la mujer araña (2005) de Manel Puig i amb la direcció de Manel Dueso a la Sala Villarroel i Teatre Romea; i Obra vista (2005) de Jordi Prat i Coll a la Sala Beckett.
COACHING DE VEU ARMAND GRÈBOL Estudis musicals als conservatoris de música de Barcelona i Badalona especialitzant-se en composició i direcció. Professor de la Deustche Schule, de la Institució Pinadell, també ha donat classes al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori Municipal de Música de Badalona. Ha impartit classes magistrals de composició i direcció en diverses ocasions entre els que cal destacar els Cursos de Música del Segle XXXXI. Ha estat director titular del Grup Instrumental Sitges 94 (especialitzat amb música contemporània), ha estat convidat a dirigir diversos grups i orquestres de cambra destacant la Banda Simfònica Municipal de Barcelona. Com a compositor crea Història d’una cigarreta 010
(1991), L’armari (2001), les Miniatures Cinc escenes d’una depressió (2004), la cantata Apocalypsi (2000/2003) per a 3 percussionistes i cor, la seva obra per a orquestra Tepeca (1993) enregistrada en CD. per la Orquestra de RTVE o l’òpera Ui, ui, ui! (2006/2007) estrenada en el Festival Òpera Viva a l’any 2008; son una mostra d’aquest plantejament on l’emoció és la principal finalitat. Les seves obres estan editades per: Editorials Boileau, Clivis i Dinsic (totes elles de Barcelona), Periferia Sheet Music i P. J. Tonger – Musikverlag (Colonia -Alemanya-)
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
COACHING DE VEU DAVID COSTA No Ploris Ximplet (2008) Dir. Pere Puig; Bondat de M. Redhill (2007). Dir. Pere Puig; El Concert (2006) Dir. Xevi Ausellé, Memento (2005) de Cor de Teatre; Bon Veïnatge, Passeig per la Ciutat, El Quadre, Tota la Vida he volgut Cantar, Cançons de Moda, Lorca de Lycra i Veus al carrer? (2004/05) Dir. de Babaus Teatre; Son(g)s de Cabaret (2003) Dir. de Xicu Masó; Nu...s! (1999) Dir. de Xicu Masó; Leonci i Lena (1998) Dir. de Xicu Masó, Els Malentesos (1997) text de Joan Solana i música de Francesc Mora, Nocturn (1996) text de Joan Solana i música de Francesc Mora. David Costa té una dilatada carrera en el món de la música. L’any 1999 va fundar la companyia Cor de Teatre, que ell dirigeix al mateix temps que interpreta, i des de llavors, no han parat de crèixer i de tenir èxits amb les seves produccions, que els han portat a fer gires per tot Europa.
Ha actuat com a cantant a diferents grups vocals com: Cor de l’Òpera de Sabadell, Coral Càrmina, Cor Madrigal, La Cantoria, La Cantoria Fringe 2003 (quartet seleccionat per al Festival de Música Antiga de Barcelona).
Ell és tenor i professor de cant, però sobretot director musical, i ha participat en la direcció de: La Flauta màgica (2013) Dir. de Gemma Beltran; Operetta (2011) de Cor de Teatre i Dir. de Jordi Purtí; Edith i Sara i Ulls de Bruixa (2009) Dir. Joan Solana,
Ha produït diversos projectes per a diferents discogràfiques, grups de cambra, orquestres, cors i solistes nacionals i internacionals (Àlex Garrobé, Orquestra Simfònica St. Cugat, Coral Càrmina, Denis Azabagis, Cameratta di Phonacci, Opera Tres).
ACTOR ROBERT GONZÁLEZ Entre les obres de teatre que ha participat, hi podem trobar: Trilogia Mozart (2014), La flauta màgica (2013), Asufre (2009/12), Homes de Shakespeare (2008/12) i Tocata i fuga (2005) de Cia Dei Furbi; J’arrive (Los Angeles Theatre Center, 2007); L’esvoranc (Premi Boira 2006) de Josep Maria Miró; Teatre de carrer (2005/06) i L’alegria que passa (2004) de Cia. Els pirates; Inauguració de la plaça Pere Calders (2004) de Cia Dagoll Dagom. Ha actuat en les sèrie de televisió Hispania (2012) i Bandolera (2011) d’Antena 3. Robert González (Barcelona, 1982) és actor i cantant llicenciat en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona. Des del 2000 fins al 2005 va cantar al Cor jove de l’Escola de Música La Guineu.
011
En les obres que ha participat, hi podem trobar: Lyophilisé (2007) amb direcció de Gerard Guix; Da Ponte (2006) direcció de Bibiana Goday; El bosc de Farucàrun (2005); Ópera per a secundària (2004/05); i Eco (2001).
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
ACTOR MARC PUJOL
Marc Pujol (Barcelona, 1977) és actor i integrant de la Cia. Dei Furbi des del 2009. Ha participat en produccions teatrals, musicals, sèries de televisió i cinema. En teatre, ha participat en: Trilogia Mozart (2014), La flauta màgica (2013), Azufre (2010) de Cia. Dei Furbi; Millet (2012) amb la direcció de Jordi Pérez Solé; La nit de Sant Joan (2009/11) de Dagoll Dagom; La cantània Beceroles (2010/11); Aloma (2008) i Boscos endins (2007/08) amb Dagoll Dagom; Cantando desnudos (2007) amb la direcció de Àngel Pawlosky, Máximo Hita, David Pintó; Joseph i l’increïble abric en technicolor (2006/07) direcció de R. Ribalta; Travelers (Festival Int. North East Westi-
val, 2005) direcció de Bárbara Bécker; Les veus de iambu (2004/05) direcció de T.Sauerteig; El dibbuq, entre dos Móns (2004) An.Ski; Aiet (2004/05) direcció de Moisés Maicas; Romeu i Julieta (2004/05) i El somni d’una nit d’estiu (2004/05) de Miranda La Teatre; Somnis en unes nits d’estiu (2004) de Sèmola Teatre; La Punyalada (2003/04) direcció de M.Pereferrer; Un bisou pour Antonin Artaud (2003) direcció de Júlia del Solar; i Enigma (2003). Ha col·laborat en diversos curtmetratges: Infidelidad (2008), La kaja (2007), Atardecer (2005), Parkin’ Ternosa (2003), Cenar solo (2003), Amor-odi (2002), Al cel siguis (2001) P.M. (1999) i Kokoshka (Festival Internacional de Sitges, 1997). I en dos llargmetratges: Cenizas (2007) i Sueños para recordar (2006). En televisió també té un recorregut ampli: El cor de la ciutat (2006/07), Club Super 3 (2001), Plats Bruts (2000) i Laura (1998), de Televisió de Catalunya; 18 i + (2008) i Santiago a 4 patas (2006) de Sagrera TV; Médico de família (1998) a Tele 5; Carvalho. Cercando a Sherezade (1998) de TVMovie; Antes y después (videoclip musical del grup de música Hamlet, 1998); i Teletroup (1997) de Televisió Espanyola.
ACTOR DAVID MARCÉ
David Marcé (Banyoles, 1983) és actor llicenciat en Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona i en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Des del 2009 és actor segon a El Club Super 3, interpretant el personatge de Rick. També ha fet algunes aparicions al programa de televisió Polònia de TV3, així com d’algunes pel·lícules o altres telenovel·les produïdes 012
per la mateixa cadena. En el món teatral té un ampli recorregut. Va ser codirector de l’espectacle Vida a Mida de la Cia. de Comediants Kafkiana. Però com a actor ha acumulat molta més experiència. Algunes de les obres que ha fet són: Estripar la terra (2014) de Josep Maria Miró; Trilogia Mozart (2014) i La flauta màgica (2013) de Cia. Dei Furbi; Pàtria (2012) amb la direcció de Jordi Casanovas al Teatre Poliorama de Barcelona; ASUFRE (2009/12) de Cia. Dei Furbi; Truca un inspector (2011) amb la Direcció de Josep María Pou a Barcelona i Madrid; Ulls de bruixa (2009) de Joan Solana; Napoleó tenia més de 100 soldats (2008) de Cia. Debòlit Teatre; Péinate como es debido (2007) Dir: Janot Carbonell; Et creixeran les dents (2005) Cia. Pocapuc teatre amb la direcció d’Albert Olivas; Pervertimento (2003) Cia Diguem-ne teatre i direcció de Xicu Masó; Palestina i Croades de Cia Pocapuc Teatre amb la direcció de Joan Solana.
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
ACTRIU ANNA HEREBIA
Anna Herebia (Barcelona, 1990) Actualment està cursant l’últim any de la llicenciatura en Art Dramàtic de l’Institut del Teatre de Barcelona (ESAD). És professora de cant, dansa i teatre per a nens. Canta al Cor Coral·lí col·laborant amb Gerard Quintana, i amb la Coral Albada.
Entre les produccions teatrals que ha participat, hi podem trobar: Trilogia mozart (2014) i La Flauta màgica (2013) de Cia Dei Furbi; Rent i El soldadet de plom (2010/11) al teatre Sala Cabanyes de Mataró; Dibus: canta i balla! (2010) de la Companyia Ai. Ha participat en El Musical més petit. Ha cantat amb Joan Manel Serrat i en events com Les Olimpiades dels bombers i els 50 anys del Camp Nou. Formà part del cor del Club Super 3 realitzant varis CDs, videoclips i una gira per Catalunya a més d’actuacions a la televisió La Marató. Ha gravat cançons per spots publicitaris (Toys’R’us, Nutella…) i dibuixos animats (Mona la vampira, Sailor Moon…). És la veu cantada de Keira a la pel·lícula Barbie: La princesa y la estrella del pop.
ACTRIU QUERALT ALBINYANA
Queralt Albinyana (Barcelona, 1980) és actriu llicenciada per l’Institut del Teatre, i ha participat tant en projectes de teatre, musicals, música o televisió. També té un disc editat al 2012 anomenat When I met the Blues. Entre les obres teatrals o musicals més coneguts hi trobem: Trilogia Mozart (2014) i La flauta màgica (2013) de Variacions dei Furbi amb la direcció de G. Bertran; Amadeus (2013); Los Miserables (2011/12) dir. de Laurence Connor i James Powell; Shubertnacles humits (2011) dir. de Carles Santos; Lucrècia 013
(2011/13) dir de Sergi Marí; HAIR Love & Rock Musical (2010/11) dir. Daniel Anglès; Chicha Montenegro Gallery (2010) dir. de Carles Santos; La Bella y la Bestia (2009) dir. Glenn Casale, John Macinnis i Santiago Pérez; El fervor de la perseveranza (2009) dir. de Carles Santos; Grease, el musical de tu vida (2008) Dir. Ricard Reguant, Coco Comín, Manu Guix; Les 3 bessones i Leonardo da Vinci (2007) dir. Marta Almirall; El Sarao del Año (2007) dir. Joan Font i Jaume Bernadet; Estima’m una mica (2007/11) dir. Pitus Fernàndez; Els músics de Bremen (2007) dir de Joan-Andreu Vallvé i Marta Almirall; La caseta en obres (2007) Dir: Pep Tosar. Merrily we roll along (2006) i Off Broadway (2004) dir. de Daniel Anglès; Les 1001 Nits (2005/06), L’arbre de la Memòria (2004) i D’Òpera (2003) Cia. Comediants amb la direcció de Joan Font; i Amants (2003) dir. de Paco Mir. A la televisió, ha intervingut a la sèrie de TV3, La Riera, del 2009 al 2012, interpretant el personatge Txell Riera. Del 2008 fins al 2010 va protagonitzar la telenovela, Llàgrima de sang de la cadena IB3, amb el personatge Alba Sintes.
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
ACTOR TONI VINYALS
Actor, cantant i ballarí en produccions de Dagoll Dagom, Versus Teatre, Comediants, Festival de Perelada, 3XTR3S... Membre co-fundador del colectiu multidisciplinar La Intimidada amb qui ha creat espectacles per a festivals de dansa urbana a Barcelona, Gènova, i Saragossa. Continua la seva formació en teatre, veu, dansa i arts marcials amb Franco di Francesco Antonio, Ester Formosa, Teresa Garcia-Valenzuela, i Jordi Calvet. Llicenciat en Art Dramàtic por l’Institut del Teatre, Escola Superior d’Art Dramàtic de Barcelona. En teatre musical ha treballat en els següents projectes La Flauta màgica,VARIACIONS Dei Furbi (2003)Dir.G.Beltran; Marry Me a Little (2012) Teatre lliure Direcció Toni Martín; 40 El Musical (2010/2012)
Dir: Miquel Fernández. Teatre Victòria. Barcelona / Madrid; ASUFRE (2009/2012) Cia DEI FURBI. Dir: Gemma Beltrán. Tres temporades a Barcelona i posterior Gira; 2009/2010 Spamalot (2009/2012). Musical Direcció: TRICICLE. Temporada Barcelona / Madrid; La primera cançó (2009/2012). Dir: Anna Llopart. Gran Teatre del Liceu; HOMBRES DE SHAKESPEARE (2008 / 2012). Cia DEI FURBI. Creació i direcció: Gemma Beltran; La fábrica de la felicidad (2008). Dir: Jordi Faura. Teatre Tantarantana; Las circunstancias de Klara (2007) Dir: Anna Armero. Teatre de la Unió; L’ILLA DELS ESCLAUS (2006/2007) Cia DEI FURBI. Dir: Gemma Beltran; Cole Porter Concert (2007) Banda Municipal de Barcelona; Cantando Desnudos (2007) de R. Shrock. InicommediaProd; Pippi Langstrum (2007) Lazzigags Produccions. Dir:Teresa Devant; El Mikado (2006) de W.S.Gilbert /A.Sullivan. Dagoll Dagom; TOCATA I FUGA (2005/2007) Cia.DEI FURBI. Creació col·lectiva. Dir: Gemma Beltran; Porter Paradís (2003) d’E.Blanchet. Cia.VersusTeatre. Dir: E. Alavedra; Poe (2002) de J.LL.Bozzo / O. Roig. Dagoll Dagom; La bella Helena (2001) de J.Offenbach. Dir: Josep María Mestres; Mass (2000) de L. Bernstein. Joan Ollé / F.Di Francescoantonio.
ACTOR ALBERT MORA 2014 L’esquella de la torratxa de Serafí Pitarra Dir: Egos Teatre. Teatre Nacional de Catalunya. 20132014 Operetta de Jordi Purtí i Cor de Teatre (temporada a París 2013 i gira per França i Suïssa 20132014). 2013 Zoomwatts lletres d’Anna Fité i música de Saki Guillem. Dir: Anna Llopart. 2012 50 milions de segons Auditori amb música de Joan Vives i lletra de Piti Espanyol. El crim de Lord Arthur Savile, Egos Teatre, Dir: Joan Maria Segura i Bernades, en coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatro Fernan Gómez de Madrid. 2010 La casa sota la sorra d’Egos Teatre, dirigit per Joan Maria Segura i Bernadas, en coproducció amb el Teatre Nacional de Catalunya. 2009 Lena Woyzeck, de la cia. Flyhard, escrit i dirigit per Jordi Casanovas. 2008 Quid pro quo escrit i dirigit per Gerard Vazquez. 2007 Ruddigore o la nissaga maleïda d’Egos Teatre, dirigit per Joan Maria Segura i Bernadas i en el qual s’encarrega a més de la direcció musical. 014
2006/09 Ojos Verdes: Miguel de Molina in memoriam de M. Viilavella. L’esvoranc (IX Premi Boira 2006) de Josep Maria Miró dirigit per Martí Torras; 2006 Autoretrat III escrit i dirigit per Martí Torras, en el qual obté el premi al millor actor de la 11a. Mostra de Teatre de Barcelona. No hem vingut pas per fernos esbroncar amb textos i cançons de Boris Vian, dirigit per Agustí Humet (premi especial del públic de la 11a. Mostra de Teatre de Barcelona). Salvatges de Pascuale Bavaro. Dir: Dusan Tomic. 2005 Final de trajecte de Microcosmos Teatre amb poemes i cançons de Kurt Weill i Bertold Brecht. 2004 Ceguesa de Mario Fratti. Dir: Paula Brunet. 20002004 Nu..sss!!, El concert , Son( g )s de Cabaret Cor de Teatre. Dir: David Costa (direcció musical) i Xicu Masó. També ha participat com actor de repartiment a la sèrie de televisió El cor de la ciutat de TV3. Llicenciat en Art Dramàtic por l’Institut del Teatre, Escola Superior d’Art Dramàtic de Barcelona.
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
SOBRE DEI FURBI LA PREMSA N’HA DIT... “Ara mateix no puc recordar una altra companyia catalana que aconsegueixi integrar harmònicament moviment i gestualitat, pantomima i disfressa, cançó i veu instrumental com ho fa Dei Furbi” Joan Anton-Benach El Temps
“Beltran y sus intérpretes consiguen, lejos de cualquier idea de hacer una versión operística, sacar a la luz el gran teatro que hay detrás de la obra de Mozart” César López Rosell El Periódico
“Gemma Beltran ha creat un espectacle que lliga perfectament el caràcter oníric i juganer, de l’òpera de Mozart, amb les capacitat d’una companyia petita que no té el suport de l’orquestra” Andreu Gomila Time Out
“Netedat i precisió que ens permeten, gràcies als Furbi, travessar seixanta-cinc minuts de qualitat i d’originalitat al servei d’una peça tant cèlebre i celebrada com immarcessible en les seves possibilitats de dir-nos encara moltes coses, més enllà dels tòpics a què l’ha sotmesa la història” Jaume Radigales Mozartmania Crític d’òpera de Catalunya Música i La Vanguardia
“Gemma Beltran demuestra un gran dominio de la Commedia dell’Arte, y al finalizar el espectáculo te deja ganas de más, de que te cuenten otra fábula, qla que sea, para así no despertar” Pep Barbany Notodo.com
“La flauta mágica. Variacions Dei Furbi (...) una història deliciosa y universal adaptada con originalidad, riesgo i mucha gracia. Una función para acercarse más a la luz que emana el arte de la música” Pep Barbany Notodo.com 015
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI Joan-Anton Benach El Temps 9 d’abril de 2013
016
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI César López Rosell El Periódico 21 de març de 2013
017
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSร FAN DEI FURBI Andreu Gomila Time Out Marรง de 2013
018
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSร FAN DEI FURBI Jaume Radigales Mozartmania 11 de marรง de 2013
019
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSร FAN DEI FURBI Pep Barbany Notodo.com 26 de marรง de 2013
020
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSร FAN DEI FURBI Mercedes Conde Pons Revista Musical Catalana 18 de marรง de 2013
021
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSร FAN DEI FURBI Justo Barranco La Vanguardia 23 de marรง de 2013
022
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSร FAN DEI FURBI Jordi Bordes Avui / Cultura 08 de marรง de 2013
023
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
024
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSร FAN DEI FURBI Andreu Sotorra Clip de teatre 8 de marรง de 2013
025
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI Martí Figueras Martínez Mas Teatro 12 de març de 2013
026
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
027
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSร FAN DEI FURBI Inquietuds Culturals 14 de marรง de 2013
028
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
GUIA PER A LA IDENTIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ D’ESPECTACLES
029
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
VENDA PREFERENT
VENDA ANTICIPADA
A PARTIR DEL 12 DE SETEMBRE
AVANTATGES I DESCOMPTES
030
DEI FURBI
TRILOGIA MOZART - COSÌ FAN DEI FURBI
Els mitjans oficials: Amb el patrocini de:
031