Dossier de l’espectacle
L’última cinta de Krapp (The Krapp last tape)
Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas
Foto: D. Matvejevas
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
“Al teatre lituà el lloc de geni absolut l’ocupa i l’ocuparà sempre Eimuntas Nekrošius. El de geni jove és per a Oskaras Koršunovas.” Marina Davydova Izvestiya
02
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
Fitxa Direcció: Oskaras Koršunovas Escenografia: Dainius LiškeviDius Composició: Gintaras Sodeika Intèrpret: Juozas Budraitis Producció: OKT www.okt.lt
Dades Dia i hora: Divendres 23 d’octubre a les 22 h / Dissabte 24 d’octubre a les 18 h Lloc: Sala La Planeta Preus: 25 € Durada: 1 h
ESTRENA A L’ESTAT ESPANYOL
Espectacle en lituà amb sobretítols en català La programació de Temporada Alta a la Sala La Planeta compta amb la col·laboració de:
03
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas
Foto: D. Matvejevas
El director lituà Oskaras Koršunovas ha conquerit l’escena internacional amb el seu teatre intens i torbador. Els seus treballs van a l’essència de les emocions i del treball dels actors. Miranda (Temporada Alta 2011), Hamlet (TA 2012), Els baixos fons (TA 2013) o La gavina (TA 2014) en van ser destacats exemples. Ara és el torn d’un altre clàssic contemporani, Samuel Beckett, en concret d’una de les fites del teatre de l’absurd: Krapp, un home que enregistra la seva veu per lluitar contra el temps, un personatge perseguit per les ombres del passat. Koršunovas aborda aquest monòleg de referència acompanyat de Juozas Budraitis, un dels actors cabdals de l’escena lituana.
Suite à Miranda, Hamlet, Los bajos fondos et La gaviota le directeur Oskaras Koršunovas revient à Temporada Alta pour aborder un personnage de référence de Samuel Beckett: Krapp, interprété par l’une des figures clées de la scène lituanienne, Juozas Budraitis.
Después de Miranda, Hamlet, Los bajos fondos y La gaviota vuelve a Temporada Alta el director Oskaras Koršunovas para abordar un personaje de referencia de Samuel Beckett: Krapp, interpretado por una de las figuras clave de la escena lituana, Juozas Budraitis.
After Miranda, Hamlet, The Lower Depths and The Seagull, director Oskaras Koršunovas returns to Temporada Alta to take on one of Beckett’s most interesting characters: Krapp, played by one of the greatest figures on the Lithuanian scene, Juozas Budraitis.
04
Korsunovas aborda un dels personatges principals de Beckett interpretat per Juozas Budraitis
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
Sobre l’obra...
Foto: D. Matvejevas
L’última cinta de Krapp
Fa més de dues dècades que el director Oskaras Koršunovas i l’actor Juozas Budraitis alimenten la idea d’escenificar l’obra de Samuel Beckett “Krapp’s Last Tape”. Finalment, l’obra es presenta al OKT Studio. És una de les obres clàssiques de la literatura de l’absurd, qüestiona el tema del dolor del canvi d’una persona durant tota la seva vida. Com diu el personatge principal i únic de l’obra, Krapp, és el seu viatge al passat en una retrospectiva personal. Un home que ha viscut una llarga vida seu a la seva cambra, envoltat de munts de cintes amb gravacions de la seva pròpia veu fetes ja fa molt de temps. “Vaig tenir la idea d’escenificar Krapp’s Last Tape fa vint anys, després d’haver escenificat la meva primera obra There to Be Here de Daniil Kharms. En el decurs d’aquests vint anys, ens trobàvem amb en Juozas de tant en tant, i seguíem pensant en aquesta idea que compartíem. Ara hem sentit que finalment ha arribat el moment.” - diu Koršunovas. Juozas Budraitis és un actor de cinema, televisió i teatre que ha actuat en gairebé un centenar de papers en diferents produccions cinematogràfiques i de televisió lituanes i estrangeres. El seu nom s’associa amb els de les pel·lícules lituanes més famoses: Nobody Wanted to Die, Feelings, Little Confession, i d’altres. “Molts detalls de l’obra coincideixen amb la vida real. 05
L’obra tracta dels records, les reflexions i l’anàlisi que una persona gran fa de la seva vida i la condemna del errors que ha comès. Totes aquestes paradoxes es produeixen en la vida d’un, encara que sembli que la seva vida és tranquil·la, amable i lògica. En realitat és plena de diferents errors, sorpreses, coses injustificades i inexplicables. Tot això es pot trobar a Krapp’s Last Tape, de Beckett – diu J. Budraitis. El compositor Gintaras Sodeika ha escrit la música. Ha acompanyat el director des del començament d’aquest camí creatiu. Dainius Liškevičius, que ja havia treballat amb Koršunovas a The Lower Depths i Miranda, s’ha encarregat de la creació del disseny de l’escenari. Koršunovas reconeix que treballar amb una obra de Beckett no és fàcil. D’altra banda, és un altre repte acceptat. Una dificultat, però d’alguna manera interessant, sobre tot quan treballes amb un actor tan important com Juozas Budraitis. “Les obres de Beckett són com pedres. Existencialisme purificat i personatges forts no deixen marge per a la interpretació. Esdevens els símbol o no. No hi ha res per actuar. No hauria escenificat mai Krapp’s Last Tape si no hagués estat per Budraitis, que molt probablement esdevingui el símbol beckettià per la seva edat, experiència i intel·ligència” – diu Koršunovas en la lògica de ferro de l’obra.
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
Fidelitzant espectadors Teatre Internacional
L’escena internacional continua sent la principal aposta de Temporada Alta. Hi ha molts noms que tornem a trobar en la seva programació, però d’altres –com alguns joves creadors de la nova connexió Flandes– amplien la mirada sobre l’escena europea actual. William Kentridge ja va meravellar al Temporada Alta de 2008 amb la fantàstica escenificació d’Il ritorno d’Ulisses, l’òpera de Monteverdi. En l’edició d’enguany presenta Ubu i la comissió de la veritat, un dels seus espectacles fundacionals amb la Handspring Puppet Company, testimoni artístic compromès del desenllaç de l’apartheid sud-africà. També repeteix el lituà Oskaras Koršunovas, que dóna noves formes als clàssics però extraient- ne l’essència sense distraccions: quan encara tenim fresc el record de la seva versió de La gavina de Txèkhov de la passada edició del festival, Koršunovas presenta enguany Krapp’s last tape, una de les peces cabdals de Beckett. Un altre conegut del públic de Temporada Alta és Fabrice Murgia, que presenta Notre peur de n’être: analista de l’individu en la societat actual, les seves peces s’emparen en la tecnologia per presentar amb cruesa els dèficits humanitaris del desenvolupament. I, per la seva banda, Declan Donnellan presenta un altre clàssic: Mesura per mesura, de Shakespeare, amb els intèrprets del teatre Puixkin de Moscou,una de les peces més políticament incisives del dramaturg anglès. Thomas Ostermeier ha estat un dels directors d’escena més influents de les darreres dècades i això ens ha menat a patir, com a espectadors, més d’una pèssima imitació de la seva poètica. En aquesta edició, però, l’Ostermeier de debò presentarà la versió escènica d’una obra mestra fílmica, El matrimoni de Maria Braun de Rainer Werner Fassbinder, una d’aquelles manifestacions artístiques fonamentals per entendre fins a quin punt la cultura ha estat fonamental a Alemanya per assumir el seu terrible segle XX. Una vídua jove s’enfronta a la misèria de la postguerra alemanya, un panorama en què només pot oferir el seu sexe per sobreviure. Fassbinder va començar a explicar que l’esforç de guerra alemany no només es podia comptar amb baixes al front, i ara Ostermeier en fa una lectura teatral. Bon mo
06
ment per recordar el camí recorregut a una ciutadania alemanya i europea cada vegada més abocada a la insolidaritat. El gran mestre Peter Brook i la seva col·laboradora Marie-Hélène Estienne presenten The Valley of Astonishment, basat en un poema èpic del persa Farid Attar, La conferència dels ocells, una peça ambiciosa si hem de fer cas a les paraules de Brook: “Conduirem l’espectador per nous i desconeguts territoris a través de persones les vides dels quals són tan intenses que en qualsevol instant poden passar del paradís a l’infern tornar una altra vegada al paradís”. Com ja va fer fa molts anys a partir de la biografia de l’armeni Gueorgui Ivànovitx Gurdjieff (Meetings with Remarkable Men), Brook explora la natura humana i la seva capacitat de transcendència. Per altres vies, allò que precisament es va proposar Txèkhov: el gran actor anglès Michael Pennington ressegueix la vida del dramaturg rus en un tour de force interpretatiu en solitari (Anton Txèkhov) a la mesura del seu potencial escènic. Un programa ple, doncs, de noms coneguts que presenten, però, noves creacions. Una manera de fidelitzar l’espectador. Eduard Molner Text extret del suplement de Temporada Alta publicat el passat 19 de setembre a La Vanguardia
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
una negació de la mort, que s’encara amb energia, malgrat la inutilitat de la batalla i la certesa de la derrota. La saviesa interpretativa de Josse De Pauw que vam poder gaudir a El cor de les tenebres, el muntatge de Cassiers a partir de l’obra de Conrad, es posa ara al servei d’un espectacle també de creació contemporània que reflexiona sobre el pas del temps i la seva petjada en l’individu. La música en directe de Defoort i la projecció d’un centenar d’imatges acompanyen les evolucions de De Pauw en un muntatge intens, molt ben acollit al Festival d’Avinyó de 2014.
An old Monk Foto: Kurt Van Der Elst
Cassiers també torna a Temporada Alta d’enguany amb un nou espectacle: Le sec et l’humide, un muntatge sobre textos del novel·lista nord-americà d’expressió francesa Jonathan Littell, que fa deu anys va sorprendre el món literari amb la seva novel·la Les Benignes, guanyadora del Premi Goncourt 2006. El sec i l’humit (publicat en català per Quaderns crema) és un assaig a partir del relat del líder belga nazi Léon Degrelle sobre la campanya de Rússia. El muntatge compta també amb el bagatge d’una recerca sonora a l’Ircam de París i combina sons, projeccions i els comentaris d’un historiador sobre les tesis més abjectes del nazi belga. Cassiers s’ha sentit atret per l’univers literari de Littell; de fet, aquest muntatge s’emmarca en un projecte ambiciós sobre l’autor nord-americà, The Littell Project, que tindrà continuïtat amb una peça sobre Les Benignes. En un sentit molt diferent, però sense sortir de la creació contemporània, al Centre Cultural la Mercè es podrà veure Perhaps all the Dragons, una instal·lació de Berlin (Bart Baele i Yves Degryse) que disposa unes pantalles sobre una taula en forma de cercle, espectacle portàtil en què s’expli-
07
quen anècdotes de vida bastant inversemblants i aparentment desconnectades entre si, però unides per la teoria dels sis graus de separació. Completa el cicle d’espectacles flamencs l’espectacle UnDosTresUnDos, d’Albert Quesada, català establert a Brusel·les. Una mirada més aprofundida, doncs, sobre l’escena flamenca d’avui per a tots aquells espectadors que volen anar més lluny encara. Eduard Molner La Vanguardia
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
Sobre la companyia... Foto: D. Matvejevas
OKT /Vilnius City Theater
Fundada el 1998, Oskaras Korsunovas Theatre (actualment coneguda amb el nom d’OKT / Vilnius City Theatre) des dels inicis es va marcar el propòsit de romandre independent. Un risc així lògicament implicava sacrificis: la jove companyia no tenia una font d’ingressos estable, ni oficines ni locals d’assaig prou eficients per poder desenvolupar-hi treball creatiu. Tampoc no tenia unes instal·lacions permanents on oferir els espectacles al públic de manera regular. Però van donar quest pas tan atrevit per un motiu: OKT havia pres la decisió ferma de trencar tota mena de relació amb la realitat del teatre de l’època i crear-ne una de nova basada en un llenguatge teatral contemporani. La companyia va assumir encara més riscos: va començar a treballar amb noves formes de dramatúrgia, fins aleshores pràcticament inexistents en l’escena lituana, proclamant així que els temps difícils havien canviat i que el teatre contemporani havia de reflectir la realitat del moment. OKT cerca noves maneres de comunicar-se amb el públic, i alhora introdueix un nou estil de gestió. Malgrat alguna reacció sarcàstica i certes opinions controvertides, en general el públic acull aquesta aventura valenta amb respecte i reconeixement. Podríem afirmar que, a la 08
llarga, el projecte artístic del jove director va fer possible que OKT es guanyés un nom com la companyia com més aclamada i més “propera al públic”. Mentre començava a aglutinar un públic específic i els seus muntatges omplien els recintes de Vilnius i altres ciutats lituanes, OKT va convertir-se també en la companyia més prolífera quant a gires de tota Lituània. Els seus muntatges, que parlaven de la nova realitat teatral, van presentar-se als principals teatres i festivals més importants de França, Alemanya i Escandinàvia. La companyia fins i tot va visitar diversos països d’Amèrica del Sud, els Estats Units i Àsia, i les seves produccions s’inclogueren diverses ocasions en el programa principal del prestigiós Festival d’Avinyó. També és important el fet que, tot i mantenir-se independent, Oskaras Korsunovas Theatre sempre s’ha caracteritzat per dur una estratègia encaminada a un programa artístic. Més que no pas produir projectes dispars, va crear un repertori sòlid que incloïa tant obres clàssiques com de dramatúrgia contemporània. El principi bàsic del repertori d’OKT és el següent: produir tant dramatúrgia contemporània com clàssica, i presentar les obres clàssiques com si fossin contemporànies. Així, les produccions teatrals
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
van evolucionar orgànicament les unes a partir de les altres: Fireface de Marius von Mayenburg s’associa amb Romeo i Julieta de William Shakespeare, El somni d’una nit d’estiu de William Shakespeare amb Crave de Sarah Kane. Molt en sintonia amb aquestes últimes trobem Shopping and Fucking de Mark Ravenhill, Èdip Rei de Sòfocles, o Playing the Victim dels germans Presnyakov, mentre que El mestre i Margarida de Mikhail Bulgakov i Hamlet de William Shakespeare, destaquen entre les produccions més significatives d’Oskaras Korsunovas Theatre. El darrer treball d’Oskaras Korsunovas Els baixos fons basada en l ’obra de M. Gorki, no només va obtenir el premi a la Millor Interpretació del 2010, sinó que a més va rebre una gran suport popular. L’espectacle Miranda de W. Shakespeare, dirigit per Oskaras Korsunovas, ja s’havia guanyat un gran renom a nivell internacional i va rebre tres premis Golden Cross el 2012: millor director, millor actriu protagonista (Airida Gintautaite) i millor compositor. El muntatge d’OKT, Juli Cèsar, basat en l’obra de W. Shakespeare i dirigit per Arturas Areima, encara busca fer-se un lloc en el cor dels espectadors. Tot i ésser totalment independent, la companyia va aconseguir reunir un elenc relativament gran, format per 15 actors fixes. Si comptem tots els actors que participen en els muntatges de la companyia, caldria multiplicar aquest número diver- ses vegades. Així doncs, malgrat no tenir un “sostre propi”, un suport estatal estable o garanties d’un futur segur, OKT va convertir-se una companyia de veritat, amb actors que s’havien format allí, amb la seva pròpia idea de repertori i la seva pròpia visió del món. El colofó de cinc anys d’activitat creativa va ser l’estrena de Romeo i Julieta, un muntatge que sintetitzava totes les activitats creatives de la companyia i en certa manera marcava la fi d’una d’etapa. Immersa en una nova fase, la companyia també va canviar d’estructura, adquirint el nom de Vilnius City Theatre. Amb aquest canvi, la companyia va veure’s
09
obligada a posposar els esforços creatius individuals i embarcar-se en la creació d’una plataforma creativa amb l’objectiu de satisfer i donar forma a la creixent demanda del públic de Vilnius. En aquest sentit, el primer projecte a gran escala de la companyia fou el Festival de Teatre Internacional de Vilnius, anomenat Sirenos, que va organitzar en col·laboració amb la l’entitat pública ‘Vilnius Festivals’. Celebrat per primera vegada l’any 2004, aquest festival anual no només compta amb la paticipació de les companyies internacionals més interessants del moment, sinó que també presenta les millors produccions locals de l’escena lituana cada temporada. Amb motiu de la recent celebració del seu desè aniversari, la companyia va introduir tota una sèrie d’importants innovacions que van suposar un canvi d’aires general. Després de deu anys de deambular per diferents teatres a Vilnius, finalment OKT ha trobat una llar pròpia. El nou Theatre Arena va inaugurar-se l’abril de 2009 coincidint amb la ce- lebració del desè aniversari de la companyia, i des d’aleshores no només s’ha convertit en la seva seu permanent, sinó que també ha esdevingut un nou centre cultural de referència a la ciutat. Les noves instal·lacions cedides per l’Ajuntament de Vilnius i la concessió recentment ampliada de la denominació Vilnius City Theatre ens permeten mirar el futur amb esperança i optimisme. Avui dia la companyia és conscient que no podria mantenir la seva creativitat i visió contemporània limitant la seva existència a l’escena local i sense establir un diàleg amb les diferents possibilitats artístiques a nivell internacional. OKT no deixarà de cercar noves formes i mitjans de comunicació, no només sortint fora dels escenaris o dels teatres, sinó també transgredint els límits dels conceptes tradicionals de teatre. La companyia seguirà creant la seva pròpia visió arquitectònica en la imaginació dels seus espectadors.
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
Sobre l’autor... Samuel Beckett
Beckett va néixer a Foxrock, al sud de Dublín, en el si d’una família protestant d’una certa posició. A l’escola va destacar en esports —criquet, rugbi, natació, boxa—, el 1923 va entrar al Trinity College per estudiar llengües modernes. Llicenciat el 1927, va anar a París com a lector d’anglès i allí va establir un estret contacte amb James Joyce. Va renunciar a la plaça de professor per viatjar per Anglaterra, Alemanya i Itàlia. Es va instal·lar successivament a París, Dublín i Londres, mirant de fer front a les dificultats econòmiques. El 1938, un desconegut li va clavar un ganivet, sense cap motiu; la gratuïtat de l’acte va impressionar Beckett i va influir en la seva obra. Beckett s’uneix a la pianista Suzanne Deschevaux-Dumesnil amb qui treballa per a la Resistència francesa, i descoberts pels nazis s’han d’amagar al sud, a Vaucluse. Acabada la guerra, s’instal·len a París definitivament i Beckett inicia l’etapa més creativa. Beckett es va obrint pas i és cada vegada més reconegut. És investit doctor honoris causa pel Trinity College el 1959; li són concedits el Premi Internacional dels Editors el 1961 i el Premi Nobel de Literatura el 1969; és nomenat membre de l’Acadèmia Alemanya el 010
Samuel Beckett
1973; i se li dediquen festivals de teatre a diverses grans ciutats del món. Ha escrit contes, poesia i assaig, un guió cinematogràfic (Film, protagonitzat per Buster Keaton), però algunes novel·les i especialment la seva dedicació al teatre l’han convertit en un autor de referència del segle XX. Ha escrit les novel·les Murphy (1938), la trilogia formada per Molloy (1951), Malone meurt (1951) i L’innommable (1953), Watt (1953) i Comment c’est (1961). Entre les seves obres de teatre cal destacar: En attendant Godot (1953; Tot esperant Godot), Fin de partie (1957; Fi de partida), Acte sans paroles I i II (1957 i 1959; Acte sense paraules I i II), Krapp’s Last Tape (1958; Krapp: última gravació), Happy days (1962; Dies feliços), Play (1970; Comèdia), Not I (1973; No jo), Footfalls (1976; Arrossegament de peus), A piece of monologue (1979; Un monòleg), Rockaby (1982; Per a un balanceig) i What Where (1982; Què On) Text de Joaquim Mallafré Extret de Visat, la revista digital de literatura i traducció del PEN català
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
Sobre aquest espectacle la crítica n’ha dit... “Al teatre lituà el lloc de geni absolut l’ocupa i l’ocuparà per sempre Eimuntas Nekrošius. I el de geni jove és per a Oskaras Koršunovas. Representants de prestigiosos fòrums teatrals arrabassen els seus espectacles. Oskaras Koršunovas viu en moviment constant, viatja de país en país i aquesta és la seva manera de viure.” Marina Davydova Izvestiya
“Quan compares la veu de les gravacions amb la veu de l’escenari no pots deixar d’admirar l’abast de les dots interpretatives, articulació i habilitats d’entonació, que van des d’una tremolor fins a la roncor d’un vell malalt.” Daina Habdankaite Literatra ir menas
Sobre altres espectacles de Korsunovas la crítica n’ha dit... “Korsunovas traslada el realismo de que Gorki quiso impregnar su obra con cercanía absoluta” El País Begoña Barrena
“Korsunovas reprèn l’obra per reconèixer-hi la misèria moral que ens atrapa, el buit. La pobresa d’esperit, la desmoralització. I tanmateix, el bon teatre crea esperança.” El Punt Avui Imma Merino
“El director y la compañia han presentado, una vez más, una fenomenal y luminosa versión de un clássico” La Vanguardia Joan Anton Benach
“Broche de oro en Temporada Alta (...) Una noche memorable (...) cuanta belleza, profunda y clara, austera y ágil! cúanta verdad, rastreada con honestidad con inmenso talento!” El País (Babelia) Marcos Ordóñez 011
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
Oskaras Koršunovas director
Oskaras Koršunovas va néixer a Vilnius el 6 de març de 1969. El 1993 va llicenciar-se a l’Acadèmia Musical de Vilnius (en el curs de Jonas Vaikus) i va obtenir un màster en Direcció Teatral. Mentre encara era estudiant, Koršunovas va presentar la trilogia There to be here, The Old Woman, i Hello Sonya New Year basada en l’obra dels escriptors de l’avantguarda russa del segle XX Daniil Kharms i Alexander Vvedensky. Ja aleshores el jove director destacava pel seu llenguatge teatral fora del comú. Tot i que les seves primeres produccions, incloent P.S. FILE OK de Sigitas Parulskis i Roberto Zucco de Bernard-Marie Koltès, van tenir el patrocini del Teatre Acadèmic de Drama de Lituània (actualment anomenat Teatre Nacional de Drama de Lituània), se les considerava nascudes d’organisme independent, una companyia dins d’una companyia. Els crítics de teatre contemporanis, autors de titulars com “Teatre d’Oskaras Koršunovas?”, ja van preveure la inevitable emergència de la nova companyia. El 1998 el director, juntament amb uns quants col•legues d’idees afines, van fundar una companyia de teatre independent anomenada Oskaras Koršunovas Theatre, o abreujada simplement OKT. Koršunovas, assistit
012
Anton Txèkhov
per diversos directors convidats, ha construït un repertori sòlid que aglutina tant dramatúrgia contemporània com obres clàssiques. La idea del director de representar els clàssics com obres contemporànies, identificant els elements rellevants per a l’època actual, i les obres contemporànies com els clàssics, expressant el que és universal i intemporal, va esdevenir un paradigma durant aquell període creatiu. Segons l’opinió del director, el teatre contemporani ha de reflectir el present i de vegades fins i tot avançar-se al temps, predir el futur i actuar com a advertiment. Shopping and Fucking de Mark Ravenhill, El somni d’una nit d‘estiu i Romeo i Julieta de William Shakespeare, Fireface de Marius von Mayenburg, El mestre i Margarida de Mikhail Bulgakov, Èdip Rei de Sòfocles, Playing the Victim dels germans Presnyakov i altres muntatges que van esdevenir pedres angulars del repertori de la companyia i les seves gires internacionals, es representaven sempre seguint els principis i dogmes de la companyia. Hamlet de William Shakespeare, presentat el 2008, i la seva fase de preparació, va marcar els inicis d’una nova etapa en la biografia d’Oskaras Koršunovas.
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
El director va descobrir un nou espai de treball, l’estudi OKT, i va donar un gir a les seves exploracions de laboratori. Mentre treballaven amb Hamlet tant el director com els actors estaven més preocupats pel procés creatiu en si mateix que no pas per l’obra. Els baixos fons de Maksim Gorki, un exemple absolut de laboratori teatral que fou creada en l’inusual espai de l’estudi OKT, encara està en cartellera. Miranda, basada en l’obra de Shakespeare La Tempesta, i altres muntatges seus també van gestar-se a l’estudi OKT i just abans de l’estrena es van traslladar a espais més grans. Les exploracions de laboratori més recents del director han donat com a resultat el muntatge L’última cinta de Krapp basat en l’obra de Samuel Beckett (amb l’actor Juozas Budraitis). El 1990 un jove estudiant de direcció teatral va obtenir el primer premi al Festival d’Edimburg. Aquest va ser un començament simbòlic que li va aplanar el camí cap a premis internacionals de més renom. L’any 2006 Koršunovas va rebre el més prestigiós de tots: el Premi de Teatre Europeu a les Noves Realitats. El 2009, Oskaras Koršunovas ser condecorat amb el títol honorari de Cavaller de l’Ordre Francesa de Literatura i Arts, i l’any següent va obtenir el primer premi de l’Assemblea Anual Meyerhold. En gairebé totes les cerimònies de premis dels festivals internacionals relacionats amb la companyia OKT, mai no deixa d’esmentar-se el nom d’Oskaras Koršunovas. El Somni d’una nit d’estiu, Shopping and Fucking, Romeu i Julieta, Els baixos fons, Miranda i Išvarymas” (Expulsió) li han valgut al director el premi Golden Stage Cross a la millor producció de l’any. La trilogia OBERIU va obtenir reconeixement en la categoria de joves artistes de teatre. L’any 2002, el director va obtenir el Premi Nacional d’Art i Cultura de Lituània. El 2004 va rebre el Premi St. Cristòfol de la Ciutat de Vilnius per la seva Contribució a la Cultura. El 2012 el Ministre de Cultura Arunas Gelunas va atorgar a Koršunovas la Medalla del Ministeri de Cultura per “Aportar la seva llum i coneixement.” Les gires per festivals internacionals, muntatges i projectes en teatres internacionals l’han dut per països com tan llunyans com els Estatus Units, Corea del Sud, Austràlia i Argentina. Cada any OKactua en més de deu escenaris a diferents indrets del món. D’aquí ve el lema del director i la seva companyia: només si estem “allà” podrem ser “aquí.” Koršunovas també dóna classes a l’Acadèmia de Música i Teatre de Lituània. El 2012, Koršunovas juntament amb els actors Darius Meškauskas i Nele Savicenko, va organitzar un curs per a futurs actors.
013
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
Juozas Budraitis actor
Nascut el 6 d’octubre de 1940 a Liepynai, districte de Kelme, és un actor lituà de teatre, cinema i televisió. El 1973 es va graduar a la Facultat de Dret de la Universitat de Vilnius. El 1981 va acabar el Cursos Superiors de Guionistes i Directors cinematogràfics a Moscou. Va començar la seva carrera com a actor de cinema el 1965. Entre 1979 i 1989 va ser actor del Kaunas Drama Theatre. És una de les llegendes del cinema lituà, amb més de 80 papers interpretats en produccions cinematogràfiques i per a la televisió. Ha treballat amb directors de cinema com Vytautas Žalakevicius, Almantas Grikevicius, Arunas Žebriunas, i Raimondas Vabalas. Al teatre, ha treballat amb directors com Jonas Vaitkus, Kristian Smeds, Gintaras Varnas, i Oskaras Koršunovas. Entre els personatges més notables que ha interpretat als escenaris hi ha els de: Solness a l’obra de Henrik Ibsen Solness, el constructor, Cherea al Cal·lí-
014
Foto: D. Matvejevas
gula d’Albert Camus, el Rei Ricard II a l’obra Ricard II de William Shakespeare, Gayev a l’obra d’Anton Txékhov L’hort dels cirers, Cadmus a Les bacants d’Eurípides, i Morten Kiil a Un enemic del poble d’HenrikIbsen.”
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
Gintaras Sodeika compositor (b.1961) Graduated from the Lithuanian Academy of Music, composition class of Prof. Julius Juzeliūnas in 1986. A member of the artists’ group Green Leaf and participant of their exhibitions, he initiated and curated three Happening Seminars AN-88, AN-89, and NI90. Since 1990 he collaborates with the theatre director Oskaras Koršunovas, composes music for nearly all his drama productions. He is interested in ‘sound design’ of site-specific visual art presentations, and the like. The works by Gintaras Sodeika were performed in Latvia, Estonia, Russia, Poland, The Netherlands, Great Britain, USA, Canada. As the best theatre composer in Lithuania, he was awarded the Christopher Prize in 1998, and the Gold Stage Cross in 2006. In 1999-2003 Sodeika was Chairman of the Lithuanian Composers’ Union, in 2000-2006 - President of the Lithuanian Copyright Protection Association, in 20032008 - Lithuanian Vice-Minister for Culture. Presently he is Director of the Jonas Mekas Visual Arts Center in Vilnius. At the beginning of his career Sodeika’s work was informed with unconventionality - happenings, sound installations, compositions of instrumental theatre. Among them, Baza Gaza, an action performance for tape, video and odours (1988), enjoyed particular, yet controversial, popularity. The composer’s conversion to theatre music in the early 1990’s was quite natural. A result of the long-term collaboration of the theatre director Oskaras Koršunovas and the composer Gintaras Sodeika is the unique role of music in their drama performances: it significantly influences the dramatic action and shapes it, according to inherent laws of musical forms. Another field of Sodeika’s work, bordering on his theatre music, is ‘conventional’ chamber, vocal, choral and symphonic music. It is also noted for certain theatricality and associations with contemporary pop culture. Tone Ontology No.2 for two pianos - an intriguing stylization of techno music for traditional instruments in a traditional concert environment - enjoys particular popularity. The concert trend of the composer’s work further is represented by compositions connecting
015
the elements of minimalism and jazz, such as Tremors for ten instruments, where paradoxically fun and humour quite often go in hand with his typical ‘cold’ and ‘austere’ sound.
Dainius Liskevicius escenògraf Born in 1970 in Kaunas, Lithuania; lives and works in Vilnius, since 1998 member of Lithuanian Interdisciplinary Artists’s Association (LTMKS). Dainius Liškevicius has been exhibiting since 1995. His first works were sculptural installations. In his works the artist combines ironically expressed aesthetics of kitsch with the critique of the dominant ideologies or popular life styles. From 1996 the artist started creating works that include his own participation – performances, actions, video-performances. Since 1998 Dainius Liškevicius has produced several conceptual installations. He is the author of a set design of the performances The Lower Depths, Miranda and The Krapp last tape directed by Oskaras Koršunovas.
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
Begoña Barrena El País (11/11/2013)
a mirada de Tàpies
e medieval con un testimonio del artista mento de la película ‘Art a Catalunya’
va auna, ra nue al-
en ll. ujo óaa-
la 1:1 y en un rojo chillón se han reproducido las siluetas de los artistas Marc Aleu, Modest Cuixart, Josep Guinovart, Jordi Mercadé, Jaume Muxart, Antoni Tàpies y Joan Josep Tharrat en actitud desafiante. “Eran jóvenes artistas que querían reivindicar la modernidad y lo hacían fotografiándose junto a pinturas románicas”, destaca Ylla-Català. “En la ruptura con la pintura académica fue esencial el redescubrimiento del juego de formas y colores que plantea el arte románico”, señala el artista en otro de sus textos. El colofón del recorrido lo pone una de las obras que refleja, de forma gráfica, la influencia de lo románico en Tàpies. En 1971 creó Pintura romànica i barretina, una obra que siempre ha estado en el ámbito de la familia Tàpies (y desde 2012 era propiedad de Miquel Tàpies, fallecido hace apenas tres semanas). Sobre un muro arran-
cado de pintura el artista ató, literalmente, con una cuerda una barretina. La pintura es, según YllaCatalà, una pintura original y no un segundo arranque cómo se creía hasta ahora. Además, por el tipo de soporte que se le aplicó se arrancó en la primera época. Los responsables del museo no han querido entrar en la polémica de si la pintura proviene de Sant Climent o de Santa Maria. “Es de una iglesia románica del Pirineo, pero se expone por ser una obra de Tàpies”, explica la comisaria. Llegó a manos de Tàpies a través de un regalo que le hizo su amigo el historiador Josep Gudiol.En 1973 Tàpies volvió a repetir la experiencia. En otra pintura original románica creó El foll (El loco) dedicada a Ramon Llull, una obra que perteneció, hasta su fallecimiento en 2012, a la colección privada de Tàpies.
vidades en franja diurna ra el público infantil
s. ra a el
cos da lis, os s, us in s, m-
CATALUÑA TEATRO
Descenso a la esencia DUGNE. A partir de Los bajos fondos de Maxim Gorki. Dirección: Oskaras Korsunovas. El Canal (Factoria Cultural Coma Cros). Salt, 9 de noviembre.
BEGOÑA BARRENA, Barcelona
plicaciones de la obra de Tàpies Pintura romànica i barretina. / albert garcia
o a
5
Molino emprenderá una nueva singladura en horario diurno y en sesiones matinales en fin de semana dirigidas al público infantil: “Es una pena tener la sala cerrada tantas horas. Aquí se pueden hacer muchas cosas”, apunta Vázquez. La parrilla de nuevas actividades irá desde cursos de pilates, flamenco y del arte de la seducción. También quieren organizar visitas al teatro que incluirán proyecciones sobre la historia de El Molino 016 y de la avenida del Paral·lel. Las representaciones infantiles serán de pequeño forma-
porada también nos gustaría tener alguna ópera porque la experiencia de este año —la compañía Fan Ópera Fan hizo un montaje de la ópera La fille du régimen, de Gaetano Donizzeti, en enero pasado— fue bien”, añade Vázquez. La promotora de El Molino considera que el esfuerzo que están haciendo los teatros y salas del Paral.lel necesita de un acompañamiento por parte del Ayuntamiento de Barcelona en lo que a él le compete: “Aquí hace falta un auténtico plan de choque y que
Del “ser o no ser” del Hamlet (Hamletas) que Oskaras Korsunovas nos ofreció en la pasada edición del Festival Temporada Alta, a una versión de Los bajos fondos de Gorki que lo es sin serlo. La pieza más conocida del dramaturgo ruso, escrita en 1902, es un retrato de las clases sociales más desfavorecidas de la Rusia zarista, a partir de una serie de personajes que se alojan en una casa de huéspedes, a cual más marginado de la sociedad. Dugne es también un retrato de la pobreza y la miseria humanas que sobrevuela los tres primeros actos de la pieza para caer en picado sobre el cuarto desintegrando el conjunto, reduciéndolo a apenas una hora, y salpicando, literalmente además, al público con sus restos y con las reflexiones que provocan. Sentados ante una mesa llena de vasos y botellas de vodka, los 10 intérpretes abordan la puesta en escena como si se tratara de una rueda de prensa, desde la negación de toda teatralidad, con ropa de calle y luz de sala, hasta el punto que si no fuera por los sobretítulos en catalán de lo que dicen en lituano el espectador podría llegar a pensar que improvisan sobre la marcha. Korsunovas traslada el realismo que Gorki quiso impregnar en su obra con una cercanía absoluta, permitiendo que los personajes invadan la platea con sus acciones: lo mismo escupen un trago de vodka como invitan a compartirlo. Fragmentos del cuarto acto de la pieza salen de los labios de unos seres que siguen teniendo un pie en Hamletas, pues cuenta Korsunovas que fue durante la creación de ese montaje que surgió la idea del que nos ocupa. Reconocemos las palabras de Satine recordando lo que le contaba su padre: “El hombre vive para ser mejor”, y las “palabras, palabras, palabras” del propio Hamlet, como el famoso monólogo del “ser o no ser” que pronuncia el personaje del poeta al final de la función, en una fusión con el clásico shakespeariano que resulta de lo más natural, pues para el director lituano tampoco están tan lejos una obra de otra. La fe en el ser humano viene a sustituir, en Dugne, a la fe en Dios de Los bajos fondos: su esencia, sin embargo, se mantiene intacta.
GRANJA ESTAMARIU, S.C.C.L. ANUNCIO DE TRANSFORMACIÓN
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
Imma Merino El Punt Avui (09/11/2013)
|
38 Cultura i Espectacles
|
EL PUNT AVUI DILLUNS, 11 DE NOVEMBRE DEL 2013
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
Críticateatre
Imma Merino
——————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————————
La humanitat sense esperança Dugne / Els baixos fons Director: Oskaras Korsunovas El Canal de Salt, 9 de novembre
A la sortida de Dugne (Els baixos fons) algú va preguntarme si hi havia assistit. Vaig fer conya: “No, em passe-
java per aquí i, en veure tanta gent, m’he acostat.” Vaig fer-ne perquè l’espai d’El Canal, situat a l’antiga factoria Coma Cros, és en un paisatge urbà força desolat que no convida precisament a passejar-hi de nit. Ni de dia. Un lloc que voreja el no-lloc. Tanma-
teix, no era un mal lloc per representar-hi El baixos fons, malgrat que fos en una adaptació de l’obra de Gorki sense la localització naturalista en un casalot de mala mort on s’hi reuneixen una diversitat d’exclosos socials. I el cas és que s’hi va crear l’am-
bient de les ocasions excepcionals de Temporada Alta en què s’observa la presència de la plana major del món teatral (directors, actors i també la crítica) català. A la tercera visita consecutiva al festival de la companyia d’Oskaras Korsunovas, després
de presentar-hi unes esplèndides versions de La tempestat (Miranda) i Hamlet, hi va haver el reconeixement que el director lituà és un dels grans del teatre europeu actual. Korsunovas, despullant l’obra de la seva trama, presenta els personatges entorn d’una taula. Un últim sopar amb vodka i alguna cosa semblant al pa en què, reduint-se la distància entre els actors i els espectadors, es convida a aquests darrers a participar-hi. De manera literal, com ara quan reparteixen gots de vodka autèntic i un dels actors/personatges demana si algú vol brindar (encara) per la humanitat en un gest que, per cert, va trobar la resposta d’una espontània entusiasta. Però, a banda de l’anècdota, sobretot convida a reconèixer-s’hi en una humanitat perduda i desesperançada. En la tradició de Stanislavski,
que l’any 1902 va estrenar l’obra de Gorki, Korsunovas demana als intèrprets (sensacionals) que facin créixer els personatges amb les pròpies experiències, que inclouen les de la seva condició actoral: sempre hi ha una reflexió sobre l’actor als muntatges del lituà. I, des de la dels actors, s’apel·la a l’experiència dels espectadors, que podem reconèixer la reencarnació d’aquells personatges en el món actual. Però també que Korsunovas vol reflectir una misèria no només econòmica. Gorki va escriure sobre la cruesa d’Els baixos fons amb l’esperança de la transformació social. Frustrades les revolucions, Korsunovas reprèn l’obra per reconèixer-hi la misèria moral que ens atrapa: el buit, la pobresa d’esperit, la desmoralització. I, tanmateix, el bon teatre crea esperança.
Empresa comercialitzadora de productes editorials i publicitaris necessita:
COMERCIALS Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Selva, Pla de l’Estany, Garrotxa, Ripollès, Cerdanya
Busquem: Persones amb vocació comercial que s’han de responsabilitzar de la captació, la fidelització i el manteniment dels clients de la seva zona
Requerim: Residència a la zona de contractació Nivell d’estudis de batxillerat Alt nivell de català Informàtica nivell usuari
Oferim: Contracte indefinit règim general WORLD PREMIERE
801175-1081485A
LONDON BFI
017
SECCIÓN DARE
SEMINCI, FESTIVAL INTERNACIONAL DE CINE DE
VALLADOLID COMPETICIÓN OFICIAL
Sou fix + comissions FESTIVAL CINEUROPA DE
SANTIAGO DE COMPOSTELA
Formació contínua
Interessats, envieu currículum a: curriculum3@elpuntavui.cat
801175/1081545®
Vehicle propi
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
Imma Merino El Punt Avui (07/12/2014)
23 / 68
018
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
Joan Anton Benach La Vanguardia (07/12/2014)
30 / 68
019
13/12/14
MADRID
Sección: CULTURA
Valor: 15.531,00 €
Prensa: Semanal (Sabado) Tirada: 287.203 Ejemplares Difusión: 223.891 Ejemplares
Área (cm2): 741,6
Ocupación: 77,65 %
Cód: 88223569
EL PAIS (BABELIA)
L’última cinta de Krapp Página: 22 Documento: 1/1 Autor: Núm. Lectores: 1712000 Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
Marcos Ordóñez El País - Babelia - (13/12/2013)
7 / 36
020
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Koršunovas Els Joglars
021
L’última cinta de Krapp Samuel Beckett - Oskaras Korťunovas Els Joglars
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
022