Dossier de l’espectacle
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes
Foto: Les Antonietes
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle)
www.temporada-alta.net
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes
“La vanitat, la por, el desig i la competitivitat condicionen la manera de veure a les persones amb les que ens relacionem � Tennessee Williams - autor
02
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes
Fitxa Direcció: Oriol Tarrasón Repartiment: Annabel Castan, Mireia Illamola, Jorge Albuerne, Pepo Blasco Escenografia i atrezzo: Sam Quiles Il·luminació: Iñaki Garz Vestuari: Les Antonietes Treball de cos: Fàtima Campos Disseny: Assad Kassab Producció: Les Antonietes i www.lesantonietes.com
Dades Dia i hora: Divendres 6 de novembre, 21 h Lloc: Sala La Planeta Preus: 18 € Durada: 1 h i 35 min
La programació de Temporada Alta a la Sala La Planeta compta amb la col·laboració de:
03
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes
Ancorada en el passat i amb ínfules de classe, Blanche Dubois visita la seva germana Stella a Nova Orleans, una noia vital que viu el present amb el seu marit, el rude Stanley Kowalski. L’obra de Tennessee Williams és plena d’aquests personatges neuròtics, vehements, turmentats, sempre a punt per somiar que pugen a l’últim tren, el d’Un tramvia anomenat desig. Condemnats a la derrota, són l’altra cara del somni americà. No volen la realitat, sinó el somni. Després de Brückner, Shakespeare o Txèkhov, Williams torna a acostar la jove companyia Les Antonietes a la reflexió sobre la condició humana. Los deseos más aristocráticos de Blanche Dubois van a darse de bruces con la realidad cuando conozca a Stanley Kowalski, el marido de su hermana Stella. Lírico e intenso, Tennessee Williams plasma la otra cara del sueño americano. 04
Les désirs les plus aristocratiques de Blanche Duvois se heurtent à la réalité lorsqu’elle fait la connaissance de Stanley Kowalski, le mari de sa soeur Stella. Lyrique et intense, Tennessee Williams met à nu l’autre face du rève américain.
Les Antonietes estrenen un dels textos més popular de Tennessee Williams The aristocratic airs of Blanche Dubois collide with reality when she meets Stanley Kowalski, her sister Stella’s husband. Lyrical and intense, Tennessee Williams captures the dark side of the American Dream.
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes “No hi ha persones bones ni dolentes. Algunes són una mica millors o una mica pitjors, però totes es mouen més per error que per malícia. La ceguesa enfront del que hi ha en el cor dels altres...; no mirem als altres amb una mirada neta, sinó a través de les deformacions del propi ego. Així és com tots ens veiem mútuament en la vida. La vanitat, la por, el desig i la competitivitat condicionen la manera de veure a les persones amb les que ens relacionem [...]. Si a les deformacions del nostre propi ego afegim les deformacions corresponents a l’ego dels altres, veurem com queda d’entelat el vidre a través del qual ens mirem els uns als altres” Tennessee Williams Autor
Sinopsi Blanche i Stella Dubois són dues germanes que pertanyen a una rància i arruïnada família meridionals dels Estats Units. Blanche, una dona tèrbola i decadent que viu ancorada en el passat, visita la seva germana a Nova Orleans. Stella, jovial i enamorada del seu marit rude i violent, Stanley, li obre les portes
05
de casa seva. Malgrat la seva actitud melindrosa i arrogant, Blanche és un esperit esquerdat que arrossega un passat turmentós. La seva inestable conducta provoca conflictes que alteren la vida de la jove parella.
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes
Sobre Tennessee Williams... Thomas Lanier Williams va néixer a Columbus (Mississipí) el 26 de març de 1911. Consagrat escriptor i autor de clàssics, les seves obres van ser portades al cinema als Estats Units i a arreu del món. La seva primera obra, Figueretes de vidre, va ser presentada per primera vegada a Chicago el 1944, aconseguint un gran èxit. Un any després va començar el seu camí cap a Broadway, amb obres de la talla de Un tramvia anomenat desig (1947), pel qual va rebre el premi Pulitzer; Estiu i fum (1948), La rosa tatuada (1950), La gata sobre la teulada de zinc (1955), per la qual va guanyar el seu segon premi Pulitzer; i La nit de la iguana (1961), entre d’altres. Totes les seves obres van ser estrenades a Broadway.
Els delinqüents i els dolents desapareixien per donar lloc a neuròtics i a perversos. La riquesa dramàtica de Tennessee Williams va causar una forta impressió a Broadway i una absoluta revolució al Hollywood dels anys cinquanta i seixanta. La seva obra és un reflex de la seva pròpia vida, marcada per la caiguda del Vell Sud, un món al qual pertanyia i que va ser, sempre, present als seus personatges de ficció, turmentats, solitaris, reprimits i incompresos. Amb una profunda sensibilitat, el dramaturg va construir uns personatges d’una gran complexitat psicològica que són víctimes de si mateixos, al viure en un món on els seus somnis no tenen cabuda, fet que els impedeix trobar la felicitat.
Williams va començar a escriure durant els anys en què hi va haver una clara influència de la psicoanàlisi.
Sobre l’obra original... Un vespre de maig, una casa miserable d’un barri mediocre de Nova Orleans, o de qualsevol indret d’aquesta nostra Europa decadent: música de blues que s’ofega en suor, olor d’humitat i cafè, cançons populars i partides de pòquer, amors esquius i soledats esquerdades... Enmig d’aquest paisatge Blanche DuBois apareix a casa de la seva germana Stella i del seu cunyat Stanley Kowalski, carregada d’històries, somnis, desitjos i maletes... Esquinçada entre la libido i la puresa, la Blanche arrossega els espectadors, de la mà de Tennessee Williams, per un viatge sacsejador. No es pot passar indemne d’un tramvia anomenat desig a un altre anomenat cementiri. Les diferències socials, la marginació a la que la nostra societat excloent sotmet a algú que gosa ser diferent, la necessitat de sentir-se estimat o la lluita per la supervivència són algunes de las claus 06
al voltant de les quals gira la posada en escena d’aquesta obra. És interessant la tensió que es produeix entre la realitat i l’imaginari. No és segur que allò que la Blanche explica, especialment en relació al seu passat aristòcrata, sigui del tot cert. És un text ple de fabulacions, d’invencions de la realitat. En una entrevista, Tennessee Williams va declarar que mai no deia la veritat, sinó allò que se suposava que hauria de ser la veritat. Cal remarcar que en referència a aquesta idea, en un moment de l’obra la Blanche diu: “A mi no m’interessa la realitat, el que jo vull és màgia.” Bé, doncs Williams desitjava el mateix. Per a un personatge com la Blanche la realitat només por ser una ofensa, davant la qual no hi ha més opció que aixecar un univers imaginari on el seu desig pugui ser realitzat.
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes
Sobre la companyia... L’any 2009 Les Antonietes es van presentar davant dels espectadors catalans amb El mal de la joventut de Ferdinand Brückner, un text existencialista i desesperançador de l’Alemanya d’entreguerres que ressona dins nostre com un text totalment contemporani que s’avança a la crisi que ara mateix ens domina a tots. Aquest muntatge el van estrenar a la Sala Muntaner i es va poder veure a continuació a la Fira de Teatre de Tàrrega, a Girona i a Vic. Aquest va ser el primer text d’una sèrie d’espectacles amb els quals, Les Antonietes, van reflexionar sobre l’home i el món que ens envolta. L’any 2011 van decidir aportar una mica d’optimisme als escenaris, produint Molt soroll per res, de William Shakespeare. Proclamació de llum i vida, estrenada, també, a la Sala Muntaner i amb gira per Catalunya durant el 2012. L’any 2013, sempre amb la intenció de seguir reflexionant sobre l’home i la responsabilitat de les seves accions, es van decidir per Stockmann, una versió personal de Un enemic del poble d’Henrik Ibsen. Van estrenar aquest muntatge a la Sala Muntaner l’any 2013 i degut al seu èxit hi van tornar durant la temporada següent; el mes de juny de 2014. A més a més, van completar aquesta temporada amb una gira per Catalunya, Madrid, València i les Illes Balears. Aquell mateix any 2014, compaginant amb Stockmann, Les Antonietes van trobar temps entre funció i funció per produir Vània, la seva adaptació de L’oncle Vània, d’Anton Txèkhov. Aquest text estrenat i prorrogat a l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc, també va ser exhibit al Círcol Maldà i va esgotar totes les localitats durant tres setmanes. Vània va fer gira per Catalunya durant la tardor de 2014.
07
El 29 d’octubre del 2014 Les Antonietes varen crear Shake-Spirit, l’espectacle de clausura el Festival Shakespeare 2014. Es tractava d’un muntatge creat durant una setmana de workshop intens i que només va poder ser vist un sol dia, el de l’estrena. Un espectacle que va reunir una trentena d’artistes de la dansa, del teatre, de la música, de la pintura i del circ.
“La companyia busca reflexionar sobre l’home i la responsabilitat de les seves accions” El 29 de gener del 2015 van estrenar Somni Americà, un espectacle sorgit de la col•laboració entre el Teatre Lliure i Les Antonietes. L’Oriol Tarrasón va dirigir, aquí, un espectacle d’autoria pròpia, inspirat en els dramaturgs americans més importants, com per exemple Tennessee Williams, Arthur Miller o Eugene O’Neill, entre d’altres; amb la voluntat de reflexionar sobre la influència de la necessitat d’assolir l’èxit en la nostra societat. També, pensant sobre com la persecució inflexible d’aquest axioma provoca més tristesa que felicitat. Un espectacle que pretenia donar veu a tots els desarrelats que poblen la nostra terra, als qui massa fàcilment se’ls titlla de perdedors. La companyia està formada pel director, dramaturg i actor Oriol Tarrasón i les actrius Annabel Castan i Mireia Illamola.
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes
Com si fòssim americans Sens dubte, un dels esdeveniments de la rentrée teatral és el retorn de Julio Manrique a David Mamet amb la posada en escena de Speed the plow, que han traduït, lliurement, com Una altra pel·lícula. Manrique es va estrenar en la direcció d’escena amb Els boscos i va fer-se un home amb American buffalo. Ara, a més, té al seu servei Mireia Aixalà i David Selvas, amb qui va aixecar Product, de Mark Ravenhill, quan la carrera de Manrique com a director començava a enlairar-se. A Una altra pel·lícula, el director també puja a escena, per donar vida a una obra sobre com Hollywood ha fagocitat la creativitat pels diners. L’obra està encapçalada per una cita de William Makepeace Thackeray, en la qual es demana qui és més raonable, l’home indiferent, el que es mira la vida des de lluny, o el que baixa a l’arena i pren partit en el combat? A això s’enfronten els productors Bobby Gould i Charlie Fox. Enmig hi ha la secretària de Gould, Karen, que té una idea que els farà trontollar els esquemes.
08
Un altre clàssic Mamet, ja ho sabem, és un clàssic contemporani. Però si hi ha una obra clau del teatre nord-americà de la segona meitat del segle XX és Un tramvia anomenat desig, de Tennessee Williams, que ara els joves agosarats de Les Antonietes han decidit fer-se seva. Ningú no dubta que ho aconseguiran després d’haver convertit en èxit peces com L’enemic del poble o Oncle Vània, presumptament per a gent de més edat que ells. Blanche DuBois i Stanley Kowalski no són tan durs de rosegar. Andreu Gomila Text extret del suplement especial Temporada Alta 2015 publicat a La Vanguardia el 19 setembre 2015.
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes
D’altres espectacles de Les Antonietes la crítica n’ha dit... SOBRE VÀNIA
(18/01/2014) “La companyia Les Antonietes sap el que vol fer i l’encerta. [...] Els amants de Txékhov, del teatre i els que arrufen el nas quan pensen en un autor del segle passat haurien de passar per l’Espai Lliure, perquè els espera una bona vetllada.” Santi Fondevila ARA (13/01/2014) “Les Antonietes han fet un pas més en el ferm caminar que els està portant a ser una companyia de referència de l’escena catalana.” José Carlos Sorribes El Periódico
SOBRE STOCKMANN
(22/05/2013) “La versió de Les Antonietes de Un enemigo del pueblo brilla a la Muntaner.” César López Rosell El Periódico (25/05/2013) “[...] Conviene advertir que en la adaptación que la compañía Les Antonietes presenta en la Sala Muntaner se impuso la primera sensación: su Stockmann compone un perfecto destilado de Ibsen; un concentrado potente, que conserva con la mitad de tiempo del texto original, el extracto secto moral del dramatugo noruego.” Sergi Doria ABC
09
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes
Oriol Tarrasón Director
Foto: Joan Cortadellas
Oriol Tarrasón és actor, director i dramaturg, llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Dins el món de la direcció teatral va fundar la companyia Cecilia Bonn, amb la que va dur a terme els espectacles El punxó siamès i Sota l’escorça, com a autor i director. Posteriorment va assumir el rol de director artístic de les Les Antonietes, dirigint, des d’aquell moment, El mal de la Joventut, de Ferdinand Bruckner; Molt soroll per res, deWilliam Shakespeare; Stockmann, de Henrik Ibsen i Vània, d’Anton Txèkhov. També ha dirigit, per focus, l’espectacle Mares, que es va poder veure al Teatre Condal abans de l’estrena de Somni Americà, pel Teatre Lliure. Treballa regularment en diversos espectacles de la cartellera de Barcelona, com per exemple J.R.S., de
010
Octavi Egea sota la direcció de Manel Dueso i estrenada al Teatre Romea; Romeu i Julieta, de William Shakespeare dirigit per Josep Maria Mestres i estrenada al Teatre Lliure; La Chatte sur le toit brûlant, de Tennessee Williams al Théâtre de la Main d’Or; Ran del Camí, d’Anton Txèkhov dirigida de Joan Castells al Teatre Nacional de Catalunya; L’Estiueig, de Carlo Goldoni dirigida per Sergi Belbel al Teatre Nacional de Catalunya; Pluja Seca, de Jaume Cabré dirigida per Joan Castells al Teatre Nacional de Catalunya i A la jungla de la ciutat, de Bertolt Brecht dirigida per Ricard Salvat i estrenada al Mercat de les Flors. També treballa com a actor per a la televisió. Ha protagonitzat vàries sèries, com per exemple Los misterios de Laura per TVE1 o Tornarem a Tv3, guanyadora del Premi Gaudí a la millor TV movie.
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes
Pepo Blasco Intèrpret
Pepo Blasco ha participat en diversos projectes teatrals, com per exemple: Litoral, de Wajdi Mouawad dirigit per Raimon Molins (Teatre Romea 2012-13); La bête, de David Hirson dirigit per Sergi Belbel (TNC 20 12-13); Imatges gelades, dirigit per Alicia Gorina (Festival Lola 2011 i Sala Beckett 2011-12); Zoom, dirigit per Xavier Albertí (Sala Beckett 201112); Esperant Godot, dirigit per Joan Ollé (Grec 201011); Les tres germanes, dirigit per Carlota Subirós (Teatre Lliure 2010-11); Bashir Lazhar, dirigit per Magda Puyo (Temporada Alta 2010 i Sala Beckett 2010-11); El berenar d’Ulisses, dirigit per Magda Puyo (Sala Beckett 2009-10); Boris Godunov, dirigit per Àlex Ollé (La Fura dels Baus 2009); Terra Baixa, dirigit per Hasko Weber (Teatre Romea 2008-09); La Dama de Reus, dirigit per Ramon Simó (TNC 2008-
09); La gàbia, dirigit per Alex D. Capo (CECUCA de Cardedeu 2008); Intimitat, dirigit per Javier Daulte (La Villarroel 2007-08); Conte d’hivern, dirigit per Ferran Madico (Grec 2007); Arcàdia, dirigit per Ramon Simó (TNC 2006-07); Nora, casa de nines, dirigit per Jordi Pons (Sala Muntaner 2007); J’arrive...!, dirigit per Marta Carrasco i Carme Portacelli (TNC 2005-06), entre altres. En televisió ha participat a les series: Gran Nord, Kubala, Moreno i Manchón, La Riera, Ermessenda, Ull per ull, Vinagre, Serrallonga, Porca misèria i Jet lag. I en cinema ha participat a Fènix 1123 (dirigit per Joel Joan i Sergi Lara), Blog (dirigit per Elena Trapé), Bruc (dirigit per Daniel Benmayor) i Cactus (dirigit per Pau Freixas).
Mireia Illamola Intèrpret
Mireia Illamola és actriu, llicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona.Va entrar a formar part de Les Antonietes el 2009 i des de llavors ha participat en tots els muntatges de la formació: El mal de la joventut, Molt soroll per res i Stockmann dirigits per Oriol Tarrasón i estrenats a la Sala Muntaner. També, Vània, estrenat a l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc i dirigit per Oriol Tarrasón. Anteriorment havia format part de la companyia Borda Teatre amb qui ha participat en quatre muntatges: Bodas de sangre, de Federico García Lorca sota la direcció d’Ester Roma; Alicia bajo tierra, de Carrol Lewis, dirigida per Michal Derlatka; La intrusa, de Maurice Maeterlinck sota la direcció de Jorge Gallardo; Fotos para imitar posturas, una obra de creació a partir de La invención de la histeria
011
de Georges Didi-Huberman, estrenada a Barcelona i amb posterior gira per Espanya i Polònia. Fora de les companyies ha participat en diversos muntatges, dels quals destaquen: Döppelganger, de Llàtzer García estrenada a la Sala Planeta i a la Sala Beckett; Hamlet és mort, dirigida per Judith Pujol estrenada al Versus Teatre; Hurlyburly, de David Rabe dirigida per Gerard Iravedra al Teatre Tantarantana i Un quart de quatre de la matinada, sota la direcció de Marc Artigau.També ha aparegut a la sèrie La Riera de TV3. Actualment amplia els seus estudis teatrals a Itàlia, a la Scuola europea per l’arte dell’attore amb Peter Clough i Charlotte Munsko i a Barcelona amb Pere Saïs, formant part del grup Ars Performance Lab.
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes
Annabel Castan Intèrpret
Annabel Castan és actriu, diplomada en Art Dramàtic pel Col•legi del Teatre de Barcelona. El 2007 va crear la companyia Les Antonietes i va participar com a actriu i productora en tots els muntatges: Magnòlies negres, sota la direcció d’Oriol Tarrasón; L’aigua, a partir de l’obra de Jesús Moncada dirigida per Xicu Masó i estrenada al Teatre Alegria de Terrassa; El Mal de la Joventut, Molt soroll per res i Stockmann dirigits per Oriol Tarrasón i estrenats a la Sala Muntaner. També, Vània, estrenat a l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc i dirigit per Oriol Tarrasón. Combina el treball amb la companyia amb altres muntatges teatrals com per exemple: Doble contra senzill, de Maria Barbal dirigida per
Miquel Górriz; Mequinensa, de Jesús Moncada sota la direcció de Xicu Masó i estrenat al Teatre Nacional de Catalunya; Pedra de Tartera, de Maria Barbal dirigida per Lourdes Barba al Teatre Nacional de Catalunya. Ha ampliat els seus estudis teatrals a Londres al The Actors Center, a París amb Enrique Pardo i a Barcelona amb Neil Labute, Anne Dennis i la companyia Los Corderos. Segueix la seva formació de dansa clàssica i contemporània a l’escola Àrea de Barcelona i participa en cursos de dansa que imparteixen ballarins com Jordi Cortés, Mercè Boronat i Sol Picó.
Jorge Albuerne Intèrpret Jorge Albuerne (Oviedo) va realitzar estudis de Gravat i Estampació a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics d’Oviedo. Es va llicenciar en Belles Arts a la Universitat del País Basc (UPV / EHU), especialitzant-se en Ceràmica i Escultura. Vinculat des de fa anys al món del Circ de Carrer, és a Bilbao on descobreix i es connecta amb el món de la dansa i inicia la seva formació en aquest àmbit, el qual el portarà a Barcelona. Simultàniament continua la seva formació de circ en Equilibris Acrobàtics, Quadrant Aeri, Màstil Xinès i Trapezi Volant. Al costat d’altres artistes i també en solitari presenta diverses propostes escèniques, sempre a cavall entre el moviment, les arts plàstiques i el circ, com per exemple: Yakusi, Sapore, Viva la woman, KungFú (hundido), Dos, Los Miranda, A cms del suelo, Gira, Anderdesí, Uncormorán, MOSTup, Zoots, Trilogía Bandida, Último, el baile, lemon5 i Bestiario, entre d’altres. L’últim d’ells (NOMARRAMÓN) va ser guardonat com a millor espectacle de circ de sala 2012 als Premis Zirkòlika. Va formar part del col•lectiu La Makabra, amb el qual es van dedicar a la difusió, creació, formació i desenvolupament del Circ al barri bar012
celoní de Poble Nou fins al seu desallotjament al novembre del 2007. Ha estat part de companyies de dansa i circ com: Malqueridas, Raravis (Andrés Corchero Rosa Muñóz), Cirkaros-Tin Can Company, Tranuites Circus, SIDE ART CIRQUE i Cirko Balkana, entre d’altres. Ha dirigit diversos projectes (Inaugural Trapezi Reus 2014, Combinat de Circ 46, En Ebullició, Bestiari), com a ajudant de direcció (ZENDRA per Circus Next!, Projecte Corda amb la Cia Bunkai o Lonely Room, de Mauro Paganini). Com a docent ha impartit classes de Màstil Xinès i Moviment en diversos centres educatius al voltant d’Europa, Argentina i Mèxic. Actualment resideix a Barcelona on treballa en solitari amb Zirkus Frak, forma companyia amb la ballarina Cecilia Colacrai i és part del Col•lectiu Pal La clandestina, al costat de Jeremias Faganel, Sergio Gonzalez i Mauro Paganini. El seu últim projecte el fa amb l’artista plàstic Taxio Ardanaz al voltant de la memòria històrica.
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes
Fàtima Campos Ballarina Fátima Campos és ballarina, graduada l’any 2000 en Dansa Contemporània per l’Institut del Teatre de Barcelona. Des del 2009 col•labora amb Les Antonietes assistint el treball de moviment dels actors, al costat d’Oriol Tarrasón. Actualment és ballarina de les companyies Mudances, dirigida per Àngels Margarit amb qui treballa des del 2008; Nats Nus, amb Toni Mira al capdavant, amb qui hi treballa des del 2004; i des del 2012 amb la companyia Senza Tempo, dirigida per Inés Boza. Al llarg de la seva carrera ha treballat en projectes amb directors de renom nacional i internacional,
entre els quals destaquen: Món Brossa, dirigit per Franco Di Francescantonio i estrenat al Teatre Nacional de Catalunya; Homeland, de Roberto Oliván; Som de Somnis, dirigit per Carles Salas; Tragèdia, sota la direcció d’Àlex Rigola i estrenada al Teatre Grec de Barcelona; King Roger, dirigida per David Pountney i Pélleas et Mélisande, dirigida per Robert Wilson, aquestes dues últimes estrenades al Gran Teatre del Lliceu. També ha participat en projectes audiovisuals d’artistes com Behdad Rezazahdeh i Mabel Palacín.
Assad Kassab Dissenyador Assad Kassab és dissenyador gràfic i escenògraf, llicenciat a la Universitat de Belles Arts de Cuenca. Col•labora amb Les Antonietes des del 2009 dissenyant les escenografies i els cartells dels espectacles. Compagina les arts plàstiques amb el disseny gràfic, l’escenografia i la fotografia, disciplines sempre vinculades al teatre. Ha realitzat nombroses exposicions i les seves obres formen part de fons com el de la Fundació Antonio Pérez de Cuenca. Ha treballat durant nou anys per l’ESAD (Escola Superior d’Art Dramàtic) de València i és responsable
de la seva imatge corporativa. També ha col•laborat amb altres escoles com la EMT (Escuela Municipal de Teatre de Silla) i amb companyies com La Dependent, La Pavana, Dramatúrgia 2000, Copia Izquierda, Ornitorincs i Bambalina, entre d’altres, fent el disseny i construcció de les escenografies i la imatge gràfica dels espectacles. Va realitzar la campanya VEO (València Escena Oberta) l’any 2008, ha rebut dos Premios Abril 2008 per millor cartell i millor escenografia i va ser el responsable del disseny de l’estatueta dels Premis AAPV 2010.
Iñaki Garz Il·luminador Iñaki Garz és il•luminador. Participa en els projectes de Les Antonietes des del 2009. Ha dissenyat les llums dels espectacles Molt soroll per res, Stockmann i Vània. També ha fet de tècnic durant les gires de tots els espectacles de la companyia. El 2006 es va incorporar a treballar a la Sala Munta013
ner com a tècnic de llums i so. El 2011 va començar a treballar al Centre Cívic Zona Nord com a encarregat de la part tècnica de l’espai. Mentrestant segueix dissenyant llums per espectacles d’altres companyies com ara la Cia. Txalo.
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes Santi Fondevila ARA 18/01/2014
014
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes Jos茅 Carlos Sorribes El Peri贸dico 13/01/2014
015
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes C茅sar L贸pez Rosell El Peri贸dico 22/05/2013
016
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes Sergi Doria ABC 25/05/2013
017
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes Jos茅 Carlos Sorribes El Peri贸dico 07/01/2014
018
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes El Peri贸dico 07/01/2014
019
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes
020
Un tramvia anomenat desig Tennessee Williams - Les Antonietes
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
021
Amb la col路laboraci贸 de: