UnDosTresUnDos - Temporada Alta 2015 by Temporada alta

Dossier de l’espectacle

UnDosTresUnDos Albert Quesada

Foto: Benjamin Sommabere

CONTINGUT EXTRA!

Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle

www.temporada-alta.net

UnDosTresUnDos Albert Quesada

“UnDosTresUnDos s’endinsa i trenca el flamenc, examinant cada aspecte de la seva màgia singular.”

UnDosTresUnDos Albert Quesada

Fitxa Direcció: Albert Quesada Coreografia i Dansa: Albert Quesada & Zoltán Vakulya Disseny de so: Albert Quesada Disseny de llums: Bert Van Dijck Música: Sabicas, Miguel Poveda, Manolo Caracol, Camarón de la Isla Vestuari: Sofie Durnez Programa de mà: JS Rafaeli Ajudant Musical: Juan Carlos Lérida Assistent coreogràfic: Petra Söör, Leo Castro Producció: Albert Quesada / Klein Verzet vzw Coproducció: Charleroi Danses, CCNR, Vooruit in the frame of the European Network DNA (Departures and Arrivals) / Co-funded by the Creative Europe Program of the European Union Amb el suport de Flemish authorities, the Vlaamse Gemeenschapscommissie and the Culture Programme of the European Union En col·laboració amb: PACT Zollverein, Kaaitheater, TAKT/Provinciaal Domein Dommelhof, STUK, El Graner, L’animal a l’esquena

Dades Dia i hora: Dissabte 21 de novembre a les 23 h Lloc: Sala La Planeta Preus: 18€ Durada: 50 min (amb una petita pausa)

La programació del Temporada Alta a la Sala La Planeta compta amb la col·laboració de:

UnDosTresUnDos Albert Quesada

Foto: Benjamin Sommabere

UnDosTresUnDos. El ballarí amb el temps al cap, sempre al compàs, per molt que això “no és una peça de flamenc”, segons el seu artífex. Albert Quesada va estudiar filosofia i enginyeria multimèdia. Barceloní format a l’escola PARTS de Brussel·les, balla amb Thomas Hauert i ja fa anys que desenvolupa la seva pròpia línia com a coreògraf. A Bèlgica investiga sobre les lleis de l’espectacle i la seva relació amb l’espectador. I, ara, dos ballarins recorren al cos i la veu per interrogar-se sobre què és el flamenc. El poder de certes freqüències rítmiques. La intimitat i interacció del tablao. Arrels i universalitat.

Albert Quesada, créateur catalan établi à Bruxelles, s’interroge sur ce qu’est le famenco. La puissance de certaines fréquences rythmiques. L’intimité et l’interaction du ‘tablao’. Racines et universalité. Communication émotionnelle intense à cru.

Albert Quesada, creador catalán establecido en Bruselas, se interroga sobre qué es el flamenco. El poder de ciertas frecuencias rítmicas. La intimidad e interacción del tablao. Raíces y universalidad. Intensa comunicación emocional a pelo.

Albert Quesada, a Catalan creator resident in Brussels, asks ‘What is flamenco?’ The power of particular rhythmic frequencies. The intimacy and interaction of the tablao. Roots and universality. Intense, raw emotional communication.

Dos ballarins recorren al cos i la veu per interrogar-se sobre què és el flamenc.

UnDosTresUnDos Albert Quesada

Sobre l’obra... UnDosTresUnDos

Foto: Pierre Khan

Aquesta no és una peça de flamenc. A UnDosTresUnDos, un parell de ballarins utilitzen els seus cossos i les seves veus per demanarse, què és el flamenc? Cóm funciona aquesta llengua no escrita - alhora música i dansa - per crear aquesta comunicació tan intensa, tan immediata? El flamenc és una forma d’art antiga, però viva. De les arrels més profundes de la música gitana a les grans produccions teatrals d’avui, el seu poder s’alimenta de les mateixes seqüències rítmiques fonamentals: 123 123 12 12 12. La intimitat i la interacció amb el públic del tablao* genera una complexa xarxa de

significat, expressió i narració - un conjunt únic de rituals i tècniques que segueixen creixent i evolucionant. UnDosTresUnDos s’endinsa i trenca el flamenc, examinant cada aspecte de la seva màgia singular.

UnDosTresUnDos Albert Quesada

Connexió Flandes, per anar més enllà encara Aquest any l’escena flamenca, present des de fa moltes edicions a Temporada Alta, pren cos en forma de cicle dins de la programació del festival, una línia d’espectacles anomenada Connexió Flandes. Dins d’aquest cicle es podran veure les quatre propostes que apuntem tot seguit. L’actor Josse De Pauw, company d’aventures artístiques de Guy Cassiers, presenta, amb el pianista i compositor Kris Defoort, An old Monk, joc de mots perquè la peça s’inspira en la música del llegendari músic de jazz Thelonius Monk. Un monjo vol recuperar la joventut perduda a través de la dansa. Balla, sense cap altre objectiu que moure’s seguint la música amb entusiasme i en solitari. Un enfrontament amb la vellesa, una negació de la mort, que s’encara amb energia, malgrat la inutilitat de la batalla i la certesa de la derrota. La saviesa interpretativa de Josse De Pauw que vam poder gaudir a El cor de les tenebres, el muntatge de Cassiers a partir de l’obra de Conrad, es posa ara al servei d’un espectacle també de creació contemporània que reflexiona sobre el pas del temps i la seva petjada en l’individu. La música en directe de Defoort i la projecció d’un centenar d’imatges acompanyen les evolucions de De Pauw en un muntatge intens, molt ben acollit al Festival d’Avinyó de 2014. Cassiers també torna a Temporada Alta d’enguany amb un nou espectacle: Le sec et l’humide, un muntatge sobre textos del novel·lista nord-americà d’expressió francesa Jonathan Littell, que fa deu anys va sorprendre el món literari amb la seva novel·la Les Benignes, guanyadora del Premi Goncourt 2006. El sec i l’humit (publicat en català per Quaderns crema) és un assaig a partir del relat del líder belga nazi Léon Degrelle sobre la campanya de Rússia. El muntatge compta també amb el bagatge d’una recerca sonora a l’Ircam de París i combina sons, projeccions i els comentaris d’un historiador sobre les tesis més abjectes del nazi belga. Cassiers s’ha sentit

atret per l’univers literari de Littell; de fet, aquest muntatge s’emmarca en un projecte ambiciós sobre l’autor nord-americà, The Littell Project, que tindrà continuïtat amb una peça sobre Les Benignes. En un sentit molt diferent, però sense sortir de la creació contemporània, al Centre Cultural la Mercè es podrà veure Perhaps all the Dragons, una instal·lació de Berlin (Bart Baele i Yves Degryse) que disposa unes pantalles sobre una taula en forma de cercle, espectacle portàtil en què s’expliquen anècdotes de vida bastant inversemblants i aparentment desconnectades entre si, però unides per la teoria dels sis graus de separació. Completa el cicle d’espectacles flamencs l’espectacle UnDosTresUnDos, d’Albert Quesada, català establert a Brusel·les. Una mirada més aprofundida, doncs, sobre l’escena flamenca d’avui per a tots aquells espectadors que volen anar més lluny encara.

Eduard Molner Suplement Especial Temporada Alta, publicat a La Vanguardia el 19 de setembre de 2015

UnDosTresUnDos Albert Quesada

Albert Quesada director, coreògraf i ballarí

Actualment està de gira del seu últim treball en grup Wagner & Ligeti (2014), un examen de la nostra comprensió de la música orquestral, alhora que s’adapta Slow Sports tant per a públic jove (Slow Sports Kids) i per al carrer (Slow Sports Outdoors). Des de juny de 2009 Albert ha ballat amb la companyia ZOO - Thomas Hauert (Accords, You’ve Changed, In Vivo Danse, Mono). També actua regularment amb Benjamin Vandewalle. Aquest, UnDosTresUnDos està inspirat en el món del flamenc.

Albert Quesada (Espanya, 1982) es va formar a l’escola PARTS de Brussel·les (2004-2008) i a la Hogeschool voor de Kunsten (Escola Superior d’Arts, MTD, 2003-2004) d’Amsterdam, després d’haver estudiat Filosofia i Enginyeria Multimèdia a Barcelona. Durant els seus estudis organitzava jams setmanals al PARTS. També ha impartit cursos i tallers en diferents punts de Bèlgica, França, Àustria, l’Índia i els Estats Units. Al 2005 Albert crea Solo on Bach & Glenn que ha anat creixent i girant des de llavors, i que va donar pas al duo Solos Bach & Gould (2010). Això va ser seguit per Trilogy (2011), creada amb Vera Tussing, una nit de tres peces curtes que exploren les estructures musicals. Albert després es va expandir a coreografies més grans, grupals amb les peces Ensemble (2012) i Slow Sports (2012).

UnDosTresUnDos Albert Quesada

Zoltán Vakulya

coreografia i dansa

piece called Burn after reading it with Daniel Halasi in the Merlin International Theater Budapest. Since 2010, he has worked with other choreographers such as David Zambrano, Francesco Scavetta, Benjamin Vandewalle, Maya M. Caroll, Albert Quesada and visual artist, Kendell Geers, Karl Van Welden and music composer, Joris Blanckaert. He also created keep on using me with Marcio Canabarro and a solo piece, PAUSE in collaboration with Douglas Jung. He is currently involved in the creation of Wagner & Ligeti from Albert Quesada and he is developing his own research Geminus.

Bert Van Dijck

disseny de llums

Foto: Kate Vickers

Vakulya Zoltán (Budapest, 1986) has graduated from the Salzburg Experimental Academy of Dance with the support of Leonardo Da Vinci Scholarship. At 2011 he got the Danceweb Scholarship at Impulstanz Festival and prior to this, he studied choreography at the Budapest Contemporary Dance University, 20062008. Zoltán has acted in several productions in different theaters between 2004 and 2006 and created the 08

Bert Van Dijck (1985) studied arts and technical theatre (St-Lukas & RITS, Brussels). Since he graduated in 2007 he’s been working as a technician and designer for theatre, dance and concerts. This involved longer employments with companies like BAFF (light, sound and scenography. Technical coördination), Eastman/ Sidi Larbi Cherkaoui (stage manager), Rosas/Anne Theresa De Keersmaeker (light) and ZOO/Thomas Hauert (technical coordination, scenography, light design). As a freelancer he did the same tasks but also backline, graphic design, photography and the design/ build/repair of lighting fixtures, guitar amplifiers, microphones and all kinds of objects and electronics used in theatre. For example with David Hernandez, Albert Quesada (light design, scenography), Kc nOna, Champ d’Action, Studio Orka, Kick APS, Toneelgroep Luxemburg, BILT, Scenofest (Prague Quadrennial 2007 and 2011, Cardiff 2013), BRONKS, Theater aan Zee (2007-2014), STUK and Ontroerend Goed.

UnDosTresUnDos Albert Quesada Jordi Sores

Suplement Especial Temporada Alta, publicat a La Vanguardia 19/11/2015

UnDosTresUnDos Albert Quesada Marta Cervera

El Periódico 28/05/2010

espectacles

DIMECRES 26 DE MAIG DEL 2010

DAVID BERGÉ

DANSA 3 MOSTRA

El cicle Bcstx s’obre a coreògrafs experimentats Carmen Werner, Premio Nacional 2007, inaugura la cita al Tantarantana MARTA CERVERA BARCELONA

a cita dedicada a creadors de dansa emergents Bcstx (Backstage) s’obre a coreògrafs amb experiència en la seva quarta edició, a través de set coreografies de cinc companyies amb segell propi. «Totes són de creadors emergents a Barcelona, en el sentit que els hem vist poc», va destacar ahir Francesc Casadesús, director del Mercat de les Flors. És el cas, per exemple, de la madrilenya Carmen Werner, Premio Nacional de Danza 2007, que no actuava a la ciutat des de fa tres lustres. La seva companyia, Provisional Danza, inaugura avui la mostra al Teatre Tantarantana amb dues peces a base de solos: Frágil i Retratos a un par de kilómetros (fins dijous). Mostrar de quines fonts beuen els

010

creadors és un altre dels objectius d’aquesta edició, que tancarà un deixeble de Werner, el canari Daniel Abreu, un valor en alça que presentarà Equilibrio (5 i 6 de juny). En el sòlid cartell d’aquest any destaquen obres com Beautiful Dance, un duet del català Albert Quesada & la belga Vera Tussing, que van coincidir al centre d’Anne Teresa de Keersmaeker. La seva proposta es completa amb Solo on Bach & Glenn, que Quesada balla inspirant-se en les Variacions Goldberg, de J. S. Bach, segons Glenn Gould (29 i 30 de maig). BONES VIBRACIONS / Shlomi Bitton, un interessant coreògraf israelià resident a Madrid, estrena Teaser 2 - Shh... A dónde vas, loco?! (2 i 3 de juny), segona part d’una trilogia sobre l’agitada vida moderna i la necessitat de desaccelerar per ser feliços. Bitton, que usa moviments molt físics, incorpora recursos provinents d’altres disciplines per convertir els seus enèrgics moviments en un torrent de bones vibracions. La seva proposta està en el pol oposat de Descenso, que s’ofereix a

33 El coreògraf català Albert Quesada, en una escena de ‘Solo on Bach & Glenn’. EMILIO TENORIO

33 La ballarina madrilenya Carmen Werner, a ‘Frágil’.

continuació de l’obra de Bitton. Es tracta d’una reflexió sobre l’angoixa i la por de morir de Guillermo Weickert, que porta a Barcelona des d’Andalusia aquest solo, on balla acompanyat de la suau veu de Reyes García Miro, de Portonovo, i belles imatges del paratge natural de l’Odiel. «Bcstx segueix apostant pels nous creadors. Encara que aquest any no ho són tant com en l’edició anterior, tots estan en la trentena i són singulars», va assenyalar Julio Álvarez, director del Tantarantana, una de les sales més compromeses amb la dansa contemporània. H

| Cultura i espectacles | 31 UnDosTresUnDos Albert Quesada

Ada Castells

H Avui

o sento molt per tots els qui tenen el concepte de la propietat molt arrelat a l’ànima, però a mi em fa certa il·lusió quan es roben obres d’art dels museus. Ja sé que és un delicte i que si m’encarregués de dirigir un museu o estigués en un càrrec públic això no ho podria dir, però com que l’únic que em queda és la paraula, com deia

26/05/2010

aquell, i aquesta humil tribuna de 1.500 caràcters, ho dic i em quedo tan ampla. M’encanta que els lladres s’hagin endut per la finestra cinc quadres de Pablo Picasso, Fernand Leger, Henri Matisse, Georges Braque i Amedeo Modigliani del Museu d’Art Modern de París. M’agrada perquè demostra que entre els rics de la terra encara n’hi deu haver que

Una estrena al Liceu amb 65 anys de retard

Emilio Sagi ha canviat el Teatro de la Zarzuela i el Real per l’Arriaga de Bilbao ■ JOSEP LOSADA

❝

Vaig ser molt feliç al Real i a la Zarzuela, però a l’Arriaga hi estem fent coses molt bones

011

Les mamelles de Tirèsies es va estrenar el 3 de juny del 1945 a l’Opéra Comique de París i, igual que la peça teatral d’Apollinaire estrenada el 1917, va ser rebuda amb un gran escàndol. 65 anys després arriba al Gran Teatre del Liceu, protagonitzada per una de les grans sopranos espanyoles, María Bayo, amb la gironina Gemma Coma-Alabert i amb Gabriel Bermúdez en els papers principals, i dirigits pel valencià Josep Vicent. Acostumada a un registre molt més tradicional, María Bayo explica que va ser precisament Emilio Sagi qui li va descobrir aquesta òpera. “De Poulenc només n’havia fet una òpera radicalment diferent, Diàleg de carmelites. Les mamelles és un tema tan absurd, real i d’actualitat que m’he divertit molt fent-l’obra. El meu personatge és extravagant, explosiu, però alhora diu moltes coses. I Sagi em treu molt sexi, amb cotilla, fins que em trec les tetes; i jo que pensava a operar-me i posar-me’n més!”, bromeja. A nivell musical, Bayo explica que Ia partitura és d’una gran dificultat vocal. “Poulenc et situa en una tessitura molt ampla –explica–, amb canvis molt bruscos que et porten al límit de les teves possibilitats, i això per a una cantant sempre és molt estimulant”.

Per què creu que molts joves segueixen sense anar a l’òpera? Perquè no ho han provat. La gent ha de venir, quan véns la cosa canvia, descobreixes que l’òpera és un dels grans espectacles que queden avui en dia, amb els cors, la música, la posada en escena. És un llenguatge que encara no s’ha esgotat i que segueix emocionant. Ara estic treballant en un Popea per a l’Arriaga, unes Noces de Fígaro al Real i al Festival de Pentecostès de Salzburg faré I due Figaro, de Mercadante, i l’any que ve un Barbero al Châtelet. ■

valoren prou la pintura com per no gastar-se tots els milions en un Ferrari hortera o en una piscina amb forma de ronyó. Prefereixen assaborir –o especular– amb un Picasso cubista on surten cinc pèsols descolorits i un colom irreconeixible. No ens enganyem: ¿quants cops heu estat a París i quants cops heu visitat el Palau de Tòquio per gaudir de la

contemplació d’aquestes peces que ja no hi són? Si la resposta és cap, coincideix amb la de tots aquells a qui he fet la prova. Doncs, too late. Ara ens fotem. Ja no podrem assaborir cap de les cinc meravelles, si més no en un museu. Potser algun dia hi topem en el saló d’un magnat, però això dependrà de la xarxa d’amistats, i això cadascú s’ho sap.

El Mercat de les Flors i el Teatre Tantarantana conviden alguns dels creadors espanyols més innovadors

Novadansa alBCstx M.P.

BARCELONA

Són de Madrid, Tenerife i Andalusia i representen la dansa més innovadora que s’està fent actualment a l’Estat espanyol. No és habitual veure’ls als escenaris catalans, tot i que, en el cas de Carmen Werner, directora de Provisional Danza, ostentin el Premio Nacional de dansa en el seu haver. I és precisament amb aquesta companyia madrilenya que avui s’inaugura el BCstx, el cicle de dansa altrenativa que acull el Teatre Tantarantana des de ja fa quatre anys i que mostra la realitat de la dansa contemporània espanyola gràcies a la col·laboració establerta amb la Red de Teatros Alternativos. Enguany el cartell acull quatre companyies que Francesc Casadesús, director del Mercat de les Flors, ha qualificat com a “propostes joves” en contraposició als joves creadors que s’havien programat en edicions anteriors. “Tots ells són valors ja consolidats i amb un llenguatge molt personal que aposta per connectar amb el públic a través de les emocions”, indica.

Català de Bèlgica El BCstx d’enguany comença doncs amb Frágil + Retratos a un par de kilómetros, tres solos coreografiats i interpretats respectivament per Carmen

Tatiana Chorot, de la companyia Provisional Danza, interpreta un dels solos de ‘Frágil’ ■ EMILIO TENORIO

Werner, Tatiana Chorot i Javier Ferrer. Seguirà el català provinent de l’escola PARTS de Bèlgica Albert Quesada & Vera Tussing que ofereixen dos treballs curts, Beautiful Dance i Solo on Bach & Glenn, basat en les Variacions Goldberg de Bach interpretades per Glenn Gould. El tercer en dansa serà l’andalús Guillermo Weickert amb Descenso (capricho), que comparti-

rà cartell amb l’israelià establert a Madrid Shlomi Bitton, que presenta Teaser.2 - SHH... A dónde vas, loco? Finalment, tancarà el cicle el canari Daniel Abreu, una companyia realment a l’alça que presenta Equilibrio. En definitiva cinc companyies que ja fa anys que porten la seva dansa pel món i que saben reinventar-se i trobar nous llenguatges per arribar al públic. ■

UnDosTresUnDos Albert Quesada

012

UnDosTresUnDos Albert Quesada

Un festival de:

Patrocinadors oficials:

Mitjans patrocinadors:

Mitjans oficials:

013