Dossier de l’espectacle
The last tango in Berlin Ute Lemper
Foto: Wolgang Stahr
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
The last tango in Berlin Ute Lemper
Els Joglars
“Amb un vestit de còctel negre brillant, els ulls entretancats, la seva cabellera rossa tirada cap endarrere, encarna l’arquetip de Marlene Dietrich de seductora continental imponent que ho ha vist tot” Stephen Holden The New York Times
02
The last tango in Berlin Ute Lemper
Els Joglars
Fitxa Intèrprets: Ute Lemper (veu), Vana Gierig (piano), Victor Villena (acordió) www.utelemper.com
Dades Dia i hora: Diumenge 8 de novembre a les 20 h Lloc: Teatre Municipal de Girona Preus: 38, 22, 12€
La programació del Temporada Alta al Teatre Municipal de Girona compta amb la col·laboració de:
Un espectacle ofert per:
03
The last tango in Berlin Ute Lemper
Els Joglars
The last tango in Berlin Ute Lemper
Foto: Wolgang Stahr
El viatge d’Ute Lemper comença a la República de Weimar amb Brecht, Weill i les cançons del cabaret de Berlín, continua per la cançó francesa de Jacques Brel i Edith Piaf i acaba amb el tango d’Astor Piazzolla. Hereva de la tradició berlinesa del cabaret, la gran diva Ute Lemper ens porta pels carrers de París, Berlín, Buenos Aires i Nova York per parlar-nos d’amor, de supervivència i de rebel·lió. A Girona, també hi interpretarà cançons del seu darrer disc, dedicat a Pablo Neruda. Heredera de la tradición berlinesa de cabaret, la gran diva alemana Ute Lemper viaja por las calles de París, Berlín, Buenos Aires y Nueva York al ritmo de Brech, Weill, Brel,Edith Piaf y el tango de Astor Piazzola, entre otros.
04
Héritière de la tradition du cabaret berlinois, la grande diva allemande Ute Lemper voyage dans les rues de París, Berlin, Buenos Aires et New York aux rythmes de Brecht, Weill, Brel, Edith Piaf et le tango d’Astor Piazzola, entre autres.
La gran diva alemanya fa un recorregut per la seva carrera començant als cabarets de Berlín Heir to Berlin’s cabaret traditions, the great German diva Ute Lemper wanders the streets of Paris, Berlin, Buenos Aires and New York to the rhythms of Brecht, Weill, Brel, Edith Piaf and the tango of Astor Piazzola, among many others.
The last tango in Berlin Ute Lemper
Els Joglars
Sobre l’obra... The last tango in Berlin
Foto: Wolgang Stahr
El viatge comença a Berlín amb el repertori clàssic d’Ute: Brecht, Weill i les cançons del cabaret berlinès. Continua amb l’univers poètic de les cançons franceses de Brel, Piaf, Ferre, i acaba amb el món argentí del tango d’Astor Piazzolla. Ute camina pels carrerons de París, Berlín, Nova York i deixa que els vells fantasmes expliquin històries de la pèrdua, l’amor, la supervivència, la passió, els somnis, el passat i el futur. També interpreta les seves pròpies cançons per connectar el passat amb el present a través de les seves històries personals sobre aquests llocs. La carrera d’Ute Lemper és àmplia i variada. Ha deixat la seva empremta a l’escenari, en pel·lícules, en concerts i com a cantant solista. És lloada universalment per les seves interpretacions de les cançons del cabaret de Berlín, les obres de Kurt Weill i de Berthold Brecht i el llibre de la chanson francesa, així com per
05
les seves pròpies composicions i obres i col·laboracions més influenciades pel jazz. En el món del teatre, Ute ha deixat la seva empremta amb les seves interpretacions a Broadway, París i el West End londinenc.
The last tango in Berlin Ute Lemper
Els Joglars
Sons empeltats Música
L’endogàmia pareix monstres, i el mestissatge, bellesa. Aquest principi que pot intuir-se en la reproducció entre els humans també funciona si s’aplica a la música. Les expressions sonores més interessants de l’era postmoderna, quan sembla que tot està inventat, sorgeixen de la hibridació de gèneres, de la mescla de tradicions musicals allunyades, que generen cadàvers exquisits que revitalitzen les fonts originals i creen ponts per on circulen nous públics: l’audiència del pop s’acosta al flamenc, la de l’electrònica, a les músiques caribenyes, la del jazz, a l’experimentació. I la programació de concerts de Temporada Alta 2015 es fa ressò d’aquesta tendència que enderroca els murs estilístics i no creu en continents estancs. Agafeu les propostes que portaran al festival Sílvia Pérez Cruz i Maria Rodés, dues de les veus femenines essencials sorgides a Catalunya durant l’última dècada. La de Palafrugell és la viva encarnació del sincretisme: ha posat el seu talent magnètic al servei de l’havanera (amb el seu pare, el desaparegut Càstor Pérez), el flamenc (amb Las Migas), el jazz (amb Javier Colina), la música tradicional (amb l’orquestra de percussió ibèrica Coetus) i el pop d’avantguarda (amb el seu projecte personal i amb Refree). A Girona abraçarà la música de cambra acompanyada d’una secció de corda amb violins, viola, violoncel i contrabaix. Pel que fa a la barcelonina, Rodés i la seva banda porten a La Planeta el repertori que va defensar aquest estiu a Londres convidada per David Byrne –apòstol de les músiques del món des del seu tron de rei Momo a Nova York–, el de Maria canta copla (2014), l’àlbum en què porta al seu terreny (el pop atmosfèric un pèl abstracte) clàssics de Concha Piquer, Imperio Argentina i Marifé de Triana. Agafeu Niña Pastori, qui amb només 12 anys va ser apadrinada per Camarón de la Isla, cantaor iconoclasta i un dels genis que més finestres ha obert al flamenc, només en competència amb Enrique Morente. Després de publicar Raíz (2014) amb la mexicana Lila Downs i l’argentina Soledad, ara presenta Ámame como soy (2015), en què la gaditana aposta per un cante en evolució, arrelat en la puresa però amb aires llatins.O agafeu el gironí Jose Domingo, cantautor que emergeix de l’escena independent i que a Almería (2013) explora la tradició del rock andalús dels anys 06
setanta, tan andalusí i ibèric com psicodèlic, mirant a Triana i Smash, i navega pel mediterrani embarcat en la seva guitarra. També els artistes internacionals del cartell beuen de fonts de procedència diversa. Com l’actriu de musical i cantant alemanya Ute Lemper, que porta a Girona el seu espectacle Last tango in Berlín, un xou hereu del cabaret berlinès i que parteix de la República de Weimar (amb les cançons de Bertolt Brecht i Kurt Weill), fa parada al París d’Edith Piaf i Jacques Brel (el de la chanson suplicant “ne me quitte pas”) i arriba fins al continentamericà, al Buenos Aires d’Astor Piazzolla, renovador del tango als anys cinquanta i seixanta, i al Xile de Pablo Neruda, els poemes d’amor del qual va cantar al seu àlbum Forever (2013). O com Vinicio Capossela, el Tom Waits italià, qui des de la cançó d’autor rock ha cultivat el folk de la seva península però també el tango argentí i el rebétiko grec (al seu últim LP, Rebetiko g y m n a s - tas, 2012). Al festival Temporada Alta celebra 25 anys de trajectòria amb Qu’Art de siècle, una gira promíscua amb partenaires diferents en cada port: a Girona, el duet de rock experimental maquinista barceloní Cabo San Roque. Una altra associació curiosa serà la que reunirà la cantant quebequesa Fabiola Toupin amb el multiinstrumentista i showman barceloní Alfonso de Vilallonga, que a Décalage proposen un intercanvi de chansons especiat amb composicions pròpies del català i amb cançons tradicionals quebequeses. Però l’equip més imprevisible és el que formen Albert Pla, Fermin Muguruza i Raül Fernandez (Refree) al musical Guerra. L’heterodox cantautor de Sabadell hi encarna un soldat destinat a pacificar una ciutat suposadament sota la influència d’insurgents rebels. El combatiu músic basc, que ha conreat el rock radikal i l’ska i el dub jamaicans, encarna l’urbs i s’atreveix amb el rap, i el barceloní Refree hi posa la música i una guitarra més agressiva que mai. Tot plegat en una proposta escènica (espectaculars efectes visuals de nueveojos i escenografia de cube.bz) amb missatge. Quin? Això que ho decideixi cadascú. Marta Salicrú Suplement especial Temporada Alta 2015 publicat a La Vanguardia el 19 de setembre
The last tango in Berlin Ute Lemper
Els Joglars
La crítica n’ha dit... (16/08/2013)“Last Tango in Berlin és un corrent de consciència en diverses llengües, principalment alemany, francès i anglès, en què Ute Lemper entrellaça cançons, fragments de cançó, reminiscències personals i comentaris socials en una tapís impressionista històric. Amb un vestit de còctel negre brillant, els seus ulls entretancats, la seva cabellera rossa tirada cap endarrera, encarna l’arquetip de Marlene Dietrich de seductora continental imponent que ho ha vist tot.” Stephen Holden The New York Times (01/08/2013)“Tant si atrau com si repèl les seves audiències, la magnífica cantant internacional Ute Lemper sempre és magnètica. El seu estil és perversament polimòrfic: en un moment la seva veu es trenca en una cançó amb la voracitat del depredador, després pot murmurar una melodia de somni o tirar enredera el seu cap amb un xiscle estrident de jazz. A 54 Below, aplica la seva ironia subversiva i el seu glamur aquilí a una selecció políglota de cançons d’arreu del món.” Adam Feldman Time Out New York (24/05/2012)”Al cabaret hi ha una certa manera de cantar que es relaciona íntimament amb el lloc. És un estil lleument irònic, una mica mentider, a vegades exagerat, sentimental i provocatiu. Ute Lemper n’ha après com poques i n’ha fet el seu territori des del començament de la seva carrera. Una tradició en què es reconeix i que la marca per sempre.” Marcos Mayer Clarín
07
The last tango in Berlin Ute Lemper
Els Joglars
Ute Lemper cantant
Foto: Wolgang Stahr
La carrera d’Ute Lemper és àmplia i variada. Ha deixat la seva empremta a l’escenari, en pel·lícules, en concerts i com a cantant solista. Ha estat lloada universalment per les seves interpretacions de Berlin Cabaret Songs, les obres de Kurt Weill i de Berthold Brecht i la cançó francesa així com les seves interpretacions a Broadway, París i el West End londinenc. En aquests moments, Ute està finalitzant les seves noves composicions sobre els textos del llibre de Paulo Coelho El Manuscrit trobat a Accra. Actualment, està gravant aquest nou cicle de cançons a Nova York amb els millors músics, entre els quals hi ha Gil Goldstein que ha escrit els magistrals arranjaments de corda. Aquesta col·laboració amb el seu estimat autor, un dels escriptors més importants dels nostres temps, és de la màxima importància per a ella. La seva gravació més recent, Forever, un homenatge al poeta xilè Pablo Neruda, presenta el seu cicle de cançons composades per ella sobre els poemes d’amor apassionat de Neruda. Aquesta sentida obra
08
mestra musical ha donat la volta al món i ha venut molts CD arreu. També es va filmar una actuació seva en directe al famós Palau de la Musica de Barcelona per al proper llançament d’un DVD. EI 2011 i 12 va fer una gira mundial amb Último Tango, un espectacle que presenta un recorregut per les cançons d’Astor Piazzolla, l’increïble compositor argentí de Tango i amb lletra del poeta Horacio Ferrer. Ute canta en l’original castellà i ha creat adaptacions d’aquestes històries d’amor, abandonament, decadència i passió a Buenos Aires, Berlín, París i Nova York, en francès, alemany i anglès. La gira va presentar el Sextet Astor Piazzolla de Buenos Aires. La nit de l’estrena va ser el març de 2011 al Festival de les Arts de Hong Kong. Ute també actuà el març de 2011 al Rose Hall a Nova York, ple de gom a gom, a la sèrie de concerts Jazz at Lincoln Center, amb la Jazz at Lincoln Center Orchestra, dirigida per Wynton Marsalis, dedicada a la música de Kurt Weill.
The last tango in Berlin Ute Lemper
Els Joglars
Molt diferent és una altra creació recent d’Ute’s, The Bukowski Project, un collage agosarat, més aviat d’avantguarda, de música i cançons de la poesia de Charles Bukowski. Ute va inventar-se i composar en gran part ella mateixa aquest homenatge al poeta, en col·laboració amb la seva parella Todd Turkisher i el seu pianista Vana Gierig. El 2013, Ute va ser nominada per al Grammy pel seu CD Paris Days/Berlin Nights amb el Vogler String Quartet i Stefan Malzew al piano. És una gravació semi-clàssica preciosa que inclou cançons entre l’amor i la guerra composades per Hans Eisler, Kurt Weill, Brel, Piaf i Piazzolla , i també cançons folklòriques en jiddisch i en rus. El grup va fer una extensa gira nord-americana els mesos de març i abril de 2012. Nascuda a Münster, Alemanya, Ute es graduà a l’Acadèmia de Dansa de Colònia i a l’Institut del Teatre Max Reinhardt Seminar de Viena. El seu debut professional a l’escena musical va ser al repartiment original de Cats a Viena en els papers de Grizabella i Bombalurina. Va fer de Peter Pan a Peter Pan (Berlín) i de Sally Bowles al Cabaret (París) de Jerome Savary, paper pel qual va rebre el Premi Molière a la millor actriu de musical. Interpretà el personatge de “Lola” a The Blue Angel (Berlín) sota la direcció de Peter Zadek i Maurice Bejart va crear un ballet per a ella, La Mort Subite (París). Ute també va actuar a nombroses Weill Revues al Tanztheater de Pina Bausch, i va crear el paper de “Velma Kelly” a la producció del West End londinenc de Chicago, on fou guardonada amb el Premi Laurence Olivier; un any més tard es va traslladar a la producció de Broadway, on va rebre el Premi American Theatre. Els concerts com a solista d’Ute Lemper que inclouen recitals de música de Kurt Weill & Berthold Brecht, Dietrich & Piaf, Jacques Brel, Leo Ferre, Kosma, Prevert, Sondheim i Berlin Cabaret Evenings, s’han realitzat a les sales més prestigiosos d’arreu del món. Els seus concerts simfònics inclouen The Seven Deadly Sins, Songs from Kurt Weill, Songbook (Michael Nyman) i Songs from Weill, Piaf and Dietrich que ha interpretat acompanyada per les orquestres simfòniques de Londres, Israel, Boston, Hollywood, San Francisco, Berlín, l’Orquestra Simfònica de la Ràdio de París, The Illusions Orchestra (Bruno Fontaine) i la Michael Nyman Band (Michael Nyman). També ha actuat a Folksongs amb la Luciano Berio Orchestra (Luciano Berio) i amb The Matrix Ensemble (Robert Ziegler) interpre-
09
tant Berlin Cabaret Songs. Ha actuat amb les millors orquestres simfòniques de tot el món des de Buenos Aires fins a Sydney. Els seus cèlebres enregistraments per a DECCA inclouen Ute Lemper Sings Kurt Weill (Vols. I i II), Three Penny Opera, The Seven Deadly Sins, Mahogonny Songspiel, Prospero’s Books (Michael Nyman), Songbook (Michael Nyman/Paul Celan), Illusions (Piaf/Dietrich), City of Strangers (Prever/Sondheim) i Berlin Cabaret Songs (versions en alemany i en anglès). Fou nomenada Artista Multidisciplinària de l’Any 1993-1994 per la revista Billboard. A principis de l’any 2000, Decca/Universal Music llançà Punishing Kiss, amb noves cançons composades per a ella per Elvis Costello, Tom Waits, Philip Glass, i Nick Cave. El seu treball següent a Decca, But One Day, presenta nous arranjaments de les composicions de Weill, Brel, Piazolla, Heymann i Eisler, així com les primeres gravacions de les seves pròpies composicions, per a les quals escrigué tant la lletra com la música. També ha enregistrat Crimes of the Heart, Life is a Cabaret i Ute Lemper Live per a CBS Records, i Espace Indecent, Nuits Etranges i She Has a Heart per a Polydor. El 2005 enregistrà un DVD i un àlbum en directe, Blood and Feathers, al Café Carlyle, un dels escenaris de Cabaret més càlids de Nova York. Fou publicat a tot el món a DRG/Koch Records i a EDEL Records a Europa. El 1998 va llançar All That Jazz/The Best of Ute Lemper, que ofereix alguns dels aspectes més destacats de la seva il·lustre carrera. Acompanyà la seva interpretació de Velma Kelly a la producció londinenca del Chicago de Kander i Ebb per al qual el 1998 fou guardonada amb el Premi Olivier Award per a la Millor Actiu de Musical. Després de nou mesos al West End londinenc Ute Lemper debutà a Broadway el setembre de 1998. Un esdeveniment important dels seus vuit mesos de col·laboració americana a Chicago fou actuar amb Chita Rivera a l’estrena de Las Vegas el mes de març de 1999. El seu àlbum de 2008 Between Yesterday and Tomorrow és el primer en què tant la música com les lletres han estat totalment composades per Ute, i l’ha coproduït amb la seva parella a la vida i a la feina Todd Turkisher.
The last tango in Berlin Ute Lemper
Els Joglars
Vana Gierig pianista
German-born, Boston-schooled, New York based pianist Vana Gierig uses his music as a language – one of eight languages he masters – to communicate these kind of messages. Called a “piano phenom” by Keyboard Magazine, Vana creates his unique sound as much thru his writing, as thru his style of playing and improvisation. At the core of his projects is always his piano trio, originating from one of those early ‘memories’ he ‘made’ when, at age 12, his parents took him to hear the Oscar Peterson Trio, which started a recurring childhood dream in which he himself was the one playing the piano on that stage Expanding from that core, his trio has often grown to include a variety of instrument combinations, such as Brazilian percussion, violin, cello, saxophone, and, as of late, the clarinet of Grammy Award winner Paquito D’Rivera, who is picky about the projects he chooses. “Vana and I have played together in the most diverse places all over the world, and his music always offers something unexpected and truly beautiful. That’s
010
why I am here,” says Paquito at the recording studio, as Vana and his group are documenting some of that collaboration on “Making Memories”, his 4th CD as a leader, and his debut on Enja. Vana Gierig, known to most simply as Vana, got his early music education in Germany. As a teenager he arrived in the United States, and went to Boston to focus on his jazz performance and composition studies. After Quincy Jones handed Vana his Magna Cum Laude Bachelor’s Degree from Berklee College of Music, the New England Conservatory awarded him a scholarship to pursue a Masters Degree in Jazz Composition. Soon after that he moved to New York honing his craft as sideman and/or musical director to various, musically very diverse national artists, such as Rachelle Ferrell, Najee, Lena Horne, Special EFX, Regina Carter, and many others. In 1998, Marcus Miller called Vana for a tour at the same time as Regina Carter was asking him to stay on as her pianist to start a new project on Verve/Univer-
The last tango in Berlin Ute Lemper
Els Joglars
sal. Vana chose Carter’s project, as it was offering exactly the kind of acoustic project, Vana had been looking for at the time. It was at that time that Vana started making a mark for himself, focusing his sound as a composer and performer. In 1999, he released his first CD entitled Small Regrets (Avenue C Records), of which 4 songs ended up in the independent film Sins of Fate, and one on the Emmy Award winning PBS show City Arts. Vana’s follow-up CD A New Day (Twinz Records, 2003, re-released by Challenge Records in 2008) got even more attention, and charted for 9 weeks in the top of the Jazz Radio Charts. His collaboration with Carter also peaked at that time. In 2002 he appeared on the PBS program An Evening with the Boston Pops, and a year later, Vana was executive producer, artistic musical director, composer and pianist for Carter’s new album Paganini: After a Dream (Verve/Universal), being the co-creator, negotiator and realizor of the historic vision for Carter to become the first non-classical violinist allowed to perform on Paganini’s violin, the priceless national treasure of Italy. The resulting recording went on to become the only instrumental album in years to reach Number 1 on the Billboard charts. The recording, as well as the historic, sold-out concerts with the priceless violin at New York’s Lincoln Center and Genoa’s Carlo Felice Theatre in Italy, were enthusiastically covered by CBS’ 60 Minutes II (Charlie Rose), NPR’s All Things Considered, the New York Times, Wall Street Journal, Oprah Winfry’s O Magazine, Downbeat, JazzTimes, and countless other media. By 2004, Vana’s composition Healing In Foreign Lands, which Downbeat Magazine called “divine” and “a luminous testimony to Vana’s sizable talent,” had become one of his most popular compositions, and he is awarded the SESAC Performance Activity Award. It also triggered HBO’s “Sex and the City” to solicit Vana to compose and perform a special piece for the season finale with Sarah Jessica Parker & Mikhail Baryshnikov. In 2005, legendary bassist Eddie Gomez presented Vana as an ‘outstanding next generation pianist’ in a 3-day special presentation at the Iridium Jazz Club in Manhattan. “Vana is a highly polished technical whiz, whose vocabulary is brimming with complex lines, flourishes, runs that traverse the range of the piano, and contemporary harmonic approaches,” Eric Nemeyer wrote in Jazz
011
Improv Magazine after the performance. Vana’s unique musical language as a composer-performer had started to mature and he was being continuously sought out as such, whether being commissioned by Michigan State University’s Wharton Center for the Performing Arts, or by HBO’s “Sex and the City”, or by Marian McPartland. In 2006, she asked him to be the pianist on the Marian McPartland & Friends NPR Jazz Christmas CD, on the song The Moon on Christmas Eve, which he co-composed with Kathryn Williams. And an audio/photo book A Day in New York(Ear Books/Edel Music), which solicited 8 of Vana’s compositions and recordings, had become a bestseller in Europe. Besides touring worldwide with his own projects, as well as producing various artists, Vana has collaborated extensively with the internationally acclaimed vocalist Ute Lemper in the last few years. He co-produced and co-arranged on her recent CD’s, including writing orchestral arrangements. In 2011, Wynton Marsalis invited Vana to be a guest pianist with the Lincoln Center Jazz Orchestra and her. They performed for 3 nights at Jazz at Lincoln Center’s Rose Hall. The enormous travel, sharing his musical and other languages with audiences and musicians all over the world, has had a profound influence on Vana’s writing and playing, which has all come full circle on Making Memories. On this CD, Spanish, Middle Eastern, Brazilian, African, and Gypsy elements are getting mixed up seamlessly with jazz, sometimes all in one single piece of music. This happens so naturally, one only hears the sound of Vana’s language.
The last tango in Berlin Ute Lemper
Els Joglars
Victor Villena acordeonista
Né en 1979 en Argentine, Victor Villena commence l’étude du bandonéon à lâge de 9 ans. A 17 ans, il est élu “bandonéoniste révélation” par lAcadémie Nationale du Tango de Buenos Aires. Il obtient le Prix du meilleur soliste au Concours national de Cosquin (Argentine) en 1997. En 1999, il quitte lArgentine pour la France. Sa carrière se poursuit dans toute l’Europe. Il se produit ainsi en tant que soliste avec l’Orchestre Symphonique de Radio France, orchestre symphonique des Pays de la Loire, l’Orchestre Symphonique de Besançon, le Rotterdam Youth Philarmonic (Pays-Bas), l’Emerald Ensemble (Angleterre), le Moritzburg Festival Orchestre (Allemagne), le Stockholm Jazz Orchestra, le Brussels Jazz Orchestra... Son talent lui permet de se produire sur les scènes françaises les plus renommées : Salle Pleyel, Théâtre du Châtelet, Olympia de Paris, Grand Rex, Arsenal de Metz, Auditorium de Dijon. En 2005, il fait partie de la tournée mondiale du Gotan Project, groupe mythique de musique électronique.
012
En juillet 2007, il dirige l’Opéra María de Buenos Aires, donné au Théâtre National de Lisbonne avec son Quintet El Después et les solistes de l’Orchestre Symphonique National du Portugal. Aujourdhui, il donne des masterclasses de Tango et de musique argentine dans le World Music Department du Conservatoire National Supérieur de Rotterdam, Pays Bas. Il collabore avec l’élite des compositeurs argentins de Buenos Aires, New York et Paris : Gustavo Beytelmann, Fernando Otero, Sonia Possetti, Daniel Binelli, Alejandro Schwarz, Carlos Roque Alsina, Leo Sujatovich. Il a joue avec des musiciens tels que Baiba Skride (Queen Elizabeth 2001), Henri Demarquette, Jan Vogler, Mira Wang, Carrie Denis, Franck Braley (Queen Elizabeth 1991), Nemanja Radulovic, Peter Bruns.
The last tango in Berlin Ute Lemper
Els Joglars
013
The last tango in Berlin Ute Lemper
Els Joglars
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
014