Dossier de l’espectacle
Ventura
Foto: Bernat Casero
David Planas - Meritxell Yanes
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
Ventura David Planas - Meritxell Yanes Els Joglars
“Un cop hem pres una decisió n’hem d’acceptar les conseqüències, per a bé i per a mal. I tirar endavant amb tota l’alegria que sigui possible en aquesta vida que ens ha tocat viure, plena de dolor i llàgrimes... i també perquè no?, de moments plens de felicitat, amistat i amor” Víctor Muñoz i Calafell, director
02
Ventura David Planas - Meritxell Yanes Els Joglars
Fitxa Direcció: Víctor Muñoz i Calafell Dramatúrgia: Cristina Clemente Actriu: Meritxell Yanes Font Actor: David Planas i Lladó Vestuari: Carme PuigdevalliPlantés Espai escènic: Art Estudi (David Faüchs i Fany Espinet) Espai Sonor: Salvador Garcia Producció executiva: Meritxell Yanes Producció Tècnica: David Planas Ajudant de direcció i producció: Marta Comas Fotografia: Bernat Casero Disseny Gràfic: Gerard Yanes Àrtic Studio Assessorament de llums: August Viladomat Coproducció: David Planas i Meritxell Yanes, Temporada Alta 2015 i Ajuntament de Celrà
Col·laboradors: Família Pagans, Carnisseria Sergi, Família Yanes Font i Família Planas Lladó, Cia. Teatre Safareig
Dades Dia i hora: Dijous 15 d’octubre a les 21 h Divendres 16 d’octubre a les 21 h Dissabte 17 d’octubre a les 21 h Dijous 22 d’octubre a les 21 h Divendres 23 d’octubre a les 21 h Dissabte 24 d’octubre a les 21 h Lloc: Can Pagans (casa particular). Crta. Palamós 16, Celrà Preus: 18 € Durada: 1 h 10 min ESTRENA A L’ESTAT ESPANYOL
03
Ventura David Planas - Meritxell Yanes Els Joglars
Ventura
Foto: Bernat Casero
David Planas - Meritxell Yanes
Història de dues dones que són moltes: la Maria, casada amb un metge de Celrà amb dos fills, i la Teresa, que duu tota la vida dedicada al germà assegut en una cadira de rodes. I si... Quantes vegades ens demanem què hauria passat si les coses fossin diferents? Però no hi ha camí enrere. L’autèntica ventura és omplir els silencis de l’aventura vital amb l’alegria de les paraules. David Planas i Meritxell Yanes, dos habituals del festival en altres companyies, ens conviden ara a entrar a la seva vivenda real, la casa noucentista de Can Pagans, perquè en vivim la memòria amb l’eco d’aquestes històries. Teatre vivencial per a 25 espectadors per sessió. Una experiència diferent. En grupos de 25 espectadores, los actores Planas y Yanes nos invitan a entrar a su casa de Can Pagans, un espacio “noucentista” de Celrà, para habitarla con la ventura de la memoria que sabe llenar de alegría silencios y flaquezas.
04
Par groupes de 25 spectateurs, les acteurs Planas y Yanes nous invitent à entrer dans la maison de Can Pagans, un espace noucentiste de Celrà, pour l’habiter avec la mémoire, qui sait remplir les silences et les faiblesses avec la joie.
L’autèntica ventura és omplir els silencis de l’aventura vital amb l’alegria de les paraules. In groups of 25, actors Planas and Yanes invite audiences to enter their house at Can Pagans, in Celrà, dating to the turn of the twentieth century, to inhabit it with the happiness of memory that fills silences and moments of fragility with joy.
Ventura David Planas - Meritxell Yanes Els Joglars
Sobre l’obra... Ventura
A tots dos, en David Planas i a la Meritxell Yanes, aquest últim any se’ns ha despertat una inquietud: treballar junts en una obra de teatre. Fa molts anys que coincidim en diversos projectes teatrals, però sempre compartits amb altra gent. Vivim en una casa històrica del poble de Celrà, la casa dels amos de la Fàbrica Brillas i Pagans, una casa d’estil noucentista com la fàbrica. La primera planta de l’edifici és el pis on vivien els propietaris i es conserva tal i com era originàriament. Hi han uns espais molt teatrals i prou grans per a poder encabir-hi unes 20 persones. Ja feia temps que ens rondava pel cap aprofitar aquests espais per a convertir-los en un espai teatral de petit format i els amos de l’edifici hi estant totalment d’acord. Els fa molta gràcia participar en el projecte. En una conversa amb en Víctor Muñoz, li vam llençar la possibilitat de poder dur a terme aquesta iniciativa i li vam ensenyar l’espai, el va trobar molt suggerent i immediatament ens vam posar a crear la idea i buscar tot l’equip artístic necessari per dur a terme el projecte. De seguida ha entrat a formar part de l’equip 05
de creació la dramaturga a la Cristina Clemente, que també va acceptar el repte. Després de veure l’espai tots junts i parlar-ne, neix la proposta de VENTURA que s’estrena dins del marc del Festival Temporada Alta 2015. David Planas i Meritxell Yanes
Sinopsi... Dues vides ben diferents, les de la Maria i la Teresa. La Maria, una metgessa de Celrà casada amb un metge i amb dos fills. La Teresa, tota la vida dedicada al seu germà que un accident quan era petit va deixar en cadira de rodes. Malgrat les diferents circumstàncies, cadascuna de les vides té els seus moments bons i els seus moments dolents. Els caràcters dels personatges s’aniran formant amb l’experiència viscuda, tot i que l’atzar també hi tindrà molt a dir… Quatre vides diferents unides per un sol fet.
Ventura David Planas - Meritxell Yanes Els Joglars
El director i l’autora diuen...
Foto: Luke Younge
Paraules del director, Víctor Muñoz
Paraules de l’autora, Cristina Clemente
En llegir l’obra de la Cristina Clemente, aclamada dramaturga que ha escrit peces d’èxit com Vimbodí vs. Praga o Consell familiar, em va venir al cap una frase de l’autora britànica Agatha Christie, que va deixar escrit: “Vaig aprendre que no podem donar marxa enrere, que l’essència de la vida és anar endavant. La vida, en realitat, és un carrer de sentit únic.” Si bé aquesta afirmació és òbvia, quantes vegades no hem desitjat amb totes les nostres forces tornar enrere per canviar una decisió o que un fet aparentment insignificant no hagués passat mai? Però això, simplement, no pot ser. Un cop hem pres una decisió, n’hem d’acceptar les conseqüències, per a bé i per a mal. I tirar endavant amb tota l’alegria que sigui possible en aquesta vida que ens ha tocat viure, plena de dolor i llàgrimes... i també, per què no?, de moments plens de felicitat, amistat i amor.
No m’agrada gaire fer tesis sobre els meus propis textos. Penso que és l’espectador qui ha de dir de què parlen i treure’n les seves pròpies conclusions. Puc dir només que Ventura és una obra escrita després de la mort sobtada del meu pare. Un home aparentment ple de salut, que tenia seixanta-tres anys i que un dia s’aixeca de bon matí, no es troba massa bé, de sobte es troba pitjor i sense cap més avís, mor. Després d’aquest xoc, vaig necessitar escriure sobre l’atzar, sobre el destí, sobre els girs que pren la nostra vida depenent de les pròpies decisions, de les decisions dels qui ens envolten i també dels fets externs que no podem controlar. Voldria afegir també que, per a mi, és un autèntic plaer que la Meritxell, en David i en Víctor, gent que estima el teatre, hagin convertit aquest text en una obra de teatre. I a sobre, a casa dels dos primers. Espero que l’espectador també en gaudeixi. Cristina Clemente
Víctor Muñoz i Calafell 06
Ventura David Planas - Meritxell Yanes Els Joglars
L’espai de representació...
L’edifici Can Pagans L’edifici conta amb dues plantes i la planta baixa. L’acció passaria a la primera planta que era on habitaven els propietaris i per tan la planta noble. Al segon pis, era on vivia el personal del servei i a la planta baixa hi ha situat un forn de pa i més endavant va ser una petita fàbrica de productes per les piscines. La primera planta, lloc on es duria a terme la representació, està intacte, no ha rebut cap reforma però està molt ben conservada.
La fàbrica Pagans El 15 de desembre de 1902 es constitueix la societat mercantil col·lectiva “Brillas y Pagans”. Aquesta societat està formada per Josep Brillas i Martí i Pere Pagans i Lladó. Immediatament s’inicien els tràmits per instal·lar una fàbrica a Celrà en els 9 terrenys de Pere Pagans i Lladó. A partir de l’adquisició de la maquinària necessària es produeixen extractes vegetals per adobar amb gran concentració de taní. El 4 de desembre de 1903 es modifica la societat. Alberto Fontana Esteve entra dins de la societat i en canvia el nom: passa a dir-se “Brillas, Pagans y Cía”, fet que dota l’empresa d’un nou impuls econòmic i tècnic. A partir d’aquest moment i amb l’entrada de M. Jacques Armanet com a director, la direcció es trasllada a Barcelona. L’any 1910 hi ha un nou impuls amb les primeres vendes a l’estranger. 07
La introducció del quebratxo i la I Guerra Mundial (1914-1919) incrementarà les exportacions. L’any 1913 es vol traslladar part de la producció a Girona on tenen una andana pròpia per enllaçar amb les companyies ferroviàries M.Z.A i la línia Girona-Olot i la de Girona-St. Feliu de Guíxols. Aquesta construcció es desestima el 1914 per la gran demanda que es té arran de la 1a Guerra Mundial i la necessitat d’incrementar la producció. El 1915 es passa a ampliar la fàbrica de Celrà a mans de l’arquitecte Isidre Bosch i Batallé seguint els cànons del modernisme industrial de finals del segle XIX i principis del XX. A la fi de la guerra, el 1919 baixaran considerablement les vendes de l’empresa. Per fer front a aquesta nova situació, es racionalitzen tots els processos per abaratir costos. D’altra banda, els negocis d’Alberto Fontana Esteve van creixent i és necessària més dedicació. Per això, a mans d’Emilio Saguer i Olivet, es reorganitzen els dos negocis, fusionant les dues empreses. La nova societat passa a dir-se “Extractos Curtientes y Productos Químicos S.A.”, es mantenen els socis i es continua amb el capital anterior. En els anys posteriors s’anirà ampliant la fàbrica i ampliant el negoci. En el període de la Guerra Civil (1936-1939) es col·lectivitza la fàbrica i a partir de 1937 es mobilitzen els seus treballadors que fins el moment no havien anat al front, incrementant la introducció de la dona en el món laboral. Segons versions de la intel·ligència del 10 bàndol franquista, s’hi fabricaven bombes de mà.
Ventura David Planas - Meritxell Yanes Els Joglars
A la fi de la guerra torna a mans dels antics socis com també ho faran la major part de treballadors. L’any 1941 es segrega de l’empresa una part de la producció dedicada a refinar oli d’oliva i fer-ne derivats amb seu a Barcelona que es deia “Productos Gota de Ámbar, S.A.”. El 1942 la direcció de Barcelona creu necessari crear una nova empresa a Grado (Astúries), a prop de les matèries primeres, en aquest cas castanyers. S’anomena “Extractos y Curtientes del Norte de Espanya, S.A.” Comença a funcionar el 1945 i rep la declaració, amb la subseqüent protecció, d’interès nacional. A Celrà, per poder proveir-se de matèries primeres, comencen a controlar els negocis d’antics proveïdors de fusta, i el 1942 es fusionen en la societat “Compañía General de Explotaciones Forestales, S.A.” amb seu a Anglès. L’any 1952 se celebra el cinquantenari de l’empresa i a partir d’aquest moment comença un període de decadència, ja que no es pot competir en el mercat a nivell mundial d’extractes i, per altra banda, la pèrdua de la colònia espanyola del Sàhara comporta la pèrdua de la plantació de mimoses, que era l’esperança de futur de l’empresa. D’altra banda, els curtidors fan servir productes més moderns, i es generalitza el plàstic i material sintètics
08
en els envasos en detriment del cuir i pells. A partir de l’any 1960, s’accentuen els conflictes laborals i s’acomiada una sèrie de treballadors. Arran d’això el 1963 hi ha una sèrie de protestes. Dos anys més tard s’acomiaden 80 treballadors més, fet que fa ressorgir el conflicte col·lectiu. S’intenten solucions laborals per apaivagar els ànims, establint torns laborals (combinant tres setmanes de feina i una d’atur), jubilant els treballadors més grans, fent jubilacions anticipades, etc. Un altre intent per tirar endavant l’empresa serà la creació de la “Sociedad de Tableros de Gerona S.A.” (TAGESA), dedicada a la creació de taulers de fusta aglomerada. Altres projectes passaven per la fabricació de coles per a taps de suro, tints per a olives, i tintar plàstics (l’últim projecte). El dia 27 de desembre de 1971 es presenta a la Delegació Provincial de Treball l’expedient de regulació dels últims treballadors, amb el conseqüent tancament de la fàbrica. Posteriorment, l’antiga fàbrica modernista Pagans acollirà les oficines de l’Ajuntament després de les primeres obres de rehabilitació i, a partir de 2004, es reconvertirà en centre cultural del municipi, després de 12 anys de treballs. L’edifici que fins el 1971 havia acollit la fabricació de productes químics d’adob, actualment acull el batec cultural de Celrà.
Ventura David Planas - Meritxell Yanes Els Joglars
Produir també és crear Produccions Temporada Alta Cada vegada més entenem el sentit d’un festival de teatre pels espectacles que arriba a produir o coproduir més enllà dels que importa i exhibeix. Això s’ha d’entendre com un acte perfectament raonable i de responsabilitat vers la cultura i la gent del propi país, que necessita saber què passa i on van a parar els diners dels impostos que paga, o si aquests són ben emprats. I és que la inversió institucional també ha de tenir un sentit cultural i humà. Hi va haver una època (2007-2012) en què El Canal Centre d’Arts Escèniques Salt/ Girona, amb la inestimable col·laboració de Temporada Alta, va arribar a confeccionar la producció de 51 espectacles i de coproduir-ne 44, capturant en conjunt prop de 600.000 espectadors i confegint gires al voltant de 20 països. Temps esplendorosos, amb espectacles tan memorables com Coral romput (Joan Ollé), Pinsans i caderneres (Narcís Comadira i Xavier Albertí), Mort d’un viatjant (Mario Gas), Dunas (María Pagés i Sidi Larbi), La sort du Dedans (Baro d’Evel Cirk), Fin de partida (Krystian Lupa), Chicha Montenegro Gallery (Carles Santos), Caín & Caín (Eduard Fernández i Pep Ramis), Labcanal: Argelés-Sur-Mer-Havanera (Àlex Rigola), Els jugadors (Pau Miró) o À louer (Peeping Tom, Franck Chartier i Gabriela Carrizo). Una època rica i reconfortant, que ha marcat un camí i ara, en temps de crisi, encara serveix de guia. Perquè, des de l’any 2013, és el Festival de Tardor Temporada Alta qui assumeix el paper que aleshores jugava El Canal Centre d’Arts Escèniques. Ara seu és el repte de produir, doncs.
Esperit formidable Enguany, Temporada Alta aborda aquest esperit formidable pel que fa a produccions i coproduccions pròpies del festival, amb el suport a la creació escènica del país tot sumant esforços amb d’altres productors i artistes per fer viables el màxim de projectes. En total, aquest 2015 es veuran 25 espectacles fruït d’aquesta línia creativa. Cal destacar-ne alguns de veritablement engrescadors, com ara són les noves produccions: Cerimònia
09
del foc, de la companyia francesa Carabosse, inauguració del festival en què el foc es fusiona amb el centre històric de la ciutat transformantse en una incandescent pista de circ. La banda de la fi del món, de la companyia Loscorderos.sc i Miss Q., sempre innovadors, sempre sorprenents, que partint del cos indaguen
Temporada Alta, té el repte de produir i coproduir espectacles la metafísica de l’existència i la natura de l’ésser humà. I què es pot dir de la Societat Doctor Alonso posant en escena Andrei Rublev. Una panicografia, dirigit per Tomàs Aragay? Autèntica transgressió. I no conec persona amb sensibilitat i humor que no admiri el singular talent de Jordi Oriol. ¿Recordeu aquella meravella anomenada La caiguda d’Amlet (TA 2007)? Doncs ara s’atreveix a fer una reescriptura o deconstrucció de La Tempesta de Shakespeare (L’empestat), dirigida també per Xavier Albertí, i acompanyat pel seu inseparable músic i actor Carles Pedragosa. I parlant de tempestes, Lluís Danés proposa Nàufrags, un espectacle visual amb música en directe, coproduït amb el Mercat de les Flors, on fulgura el talent del músic Xavi Lloses i la veu de Bikimel, amb l’estampa irònica i poètica de Josep Pedrals. I afegim-hi una versió lliure de Hedda Gabler, titulada Filla del seu pare, escrita per Aleix Aguilà i dirigida per Pau Miró; també Un tramvia anomenat desig de Tenesse Williams, amb la companyia Les Antonietes i la batuta d’Oriol Tarasón; Ventura, un text de Cristina Clemente que dirigeix Víctor Muñoz i interpreten David Planas i Meritxell Yanes, convidant-nos a entrar a la seva llar perquè l’espectador formi part de les seves històries, dins la casa noucentista de Can Pagans, un escenari real i memorialístic; i,
Ventura David Planas - Meritxell Yanes Els Joglars
naturalment, no podem oblidar la segona edició de Llibràlegs, amb textos d’Albert Arribas, Llàtzer Garcia, Marc Rosich i Victòria Szpunberg, dirigits per Jordi Part i Coll; ni el V Torneig de Dramatúrgia Catalana, un èxit que no s’esgota. D’això se’n diu seguir i obrir nous camins que han de servir per dibuixar el futur de la creació artística. Aquest és l’esplèndid compendi de produccions pròpies del festival, sense oblidar les col·laboracions i coproduccions amb el TNC, Mercat de les Flors, Teatro Maria Matos de Lisboa, Grec, La Planeta, etc. La cosa s’enriqueix substancialment, veieu: Patetisme il·lustrat, el nou espectacle del genial Carles Santos; Bèsties, l’última creació de Baro d’Evel Cirk (Blaï Mateu i Camille Decourtye); Kokoro, la nova coreografia de Lali Ayguadé; Sota la ciutat, la nova obra de Llàtzer Garcia; We need to talk, amb creació i direcció de Roger Bernat; El cinquè hivern, de la companyia Mal Pelo; Made in Girona: political mother, un espectacle de Hofesh Shechter, amb ciutadans de Girona; i Una altra pel·lícula, obra de David Mamet dirigida pel popular director i actor Julio Manrique. La creació escènica del país agrairà sempre a Temporada Alta programar segons aquesta confluència honesta de principis ideals i d’objectius pragmàtics. Ben mirat, què hi ha de millor per fer en aquesta vida que allò que un pot fer perquè sap fer-ho? Joaquim Armengol Suplement Especial Temporada Alta, publicat a La Vanguardia el 19 de setembre de 2015
010
Ventura David Planas - Meritxell Yanes Els Joglars
David Planas actor
Format a l’Escola de Teatre el Galliner de Girona. Comença a fer teatre de carrer amb les companyies Tripijoc Teatre i Trastobilis Teatre amb els espectacles Foc, mecs o tir na noc. En teatre, cal destacar la seva participació a Alló que tal vegada s’esdevingué de Pere Quart, sota la direcció de Quim Lecina, Pirata dirigida per Cristina Cervià, Sota el bosc làctic de Dylan Thomas (Festival Temporada Alta), Miniatures violentes amb Victòria Szpunberg (Versus Teatre), Alaska i altres deserts dirigida per Xicu Masó (Teatre Tantarantana), El somni de Zyriab dirigida per Martí Torras, Bondat de Michael Redhill, dirigida per Pere Puig. Sota la direcció de Jordi Vilà estrena Ariadna al laberint grotesc i La vetlla fúnebre. Forma companyia amb la directora Anna Rovira durant 4 anys participant al Grec`97 amb Shwanengesang o Favor per favor. També estrenen Voler volar o Romancero Gitano de Lorca. Amb Mentidera Teatre ha participat
011
a Lúcid (Sala Beckett) i TOT (Teatre Lliure) de Rafael Spregelburd i a MGOGORO (Festival Temporada Alta). Amb la seva companyia ha estrenat Pau Primer, El Conqueridor (Sala La Planeta) d’Alberto Ramos i dirigit per Llàtzer Garcia. El 2013 Balneari de Marc Artigau amb Mentidera Teatre i La Ruta 40. El 2014 estrena Lliures o Morts de David de Montserrat amb direcció de Víctor Muñoz. Com a director ha dirigit visites teatralitzades al monestir de Santa Maria de Vilabertran i Sant Pere de Rodes amb Va de Contes, direcció artística cicle A pas de poetes Centre Cultural de la Mercè de Girona (20112012). Director dels pastorets de Celrà des del 2007, Fuita de Jordi Galceran amb el grup Toc de Teatre (2014) ajudant de direcció del Carreró de les Bruixes de Pocacosa (2015), direcció escènica i dramaturgia de l’espectacle Tutut amb la Bisbal Jove (2015).
Ventura David Planas - Meritxell Yanes Els Joglars
Meritxell Yanes actriu
Neix a Girona l’any 1976. Es diploma en interpretació a l’Escola de Teatre el Galliner, completant la seva formació en diferents cursos a Barcelona, Reggio Emilia, Buenos Aires, entre d’altres. Ha participat com a actriu en diferents espectacles teatrals: El carreró de les Bruixes de Meritxell Yanes i Toni Albà amb direcció de Toni Albà (2014-2015), El Balneari Direcció d’Albert Prat i dramatúrgia de Marc Artigau (2013), MGOGORO direcció de Mentidera Teatre i dramatúrgia de Jaume Policarpo, Carol Lòpez, Rosa Maria Sardà i Matias Feldman (2012), TOT Direcció i dramatúrgia Rafael Spregelburd (2010-2011), Novembres (monòleg) text de Dostoievski i direcció de Pere Puig (2009-2010), La Festa. Text i direcció de Jordi Prat (2009), Petó Públic text d’Àngel Burgas i direcció de Rosa Maria Sardà (2008- 2009), Bondat de Michael Redhill. Direcció Pere Puig (2007-2008), Lúcid. Direcció i dramatúrgia Rafael Spregelburd (2006-2008), Miniatures Viloentes. Direcció i dramatúrgia de Victòria Spunzverg (2006-2007), La vetlla fúnebre. Escrit i dirigit per Jordi Vilà (2005-2006), La casa del 012
darrera, dirigit per Cristina Cervià (2005-2011), entre moltes d’altres. També ha començat a dirigir diferents espectacles entre els que hi ha: El bosc de la música de la cia. Wonderfulkids-Eurekakids (2013), La Fàbrica de somnis de la cia. País de Cotó (2012), Els colors de la Gaia infantil de la cia. Gaia Contes Musicals (2011), Els orígens visites guiades teatralitzades de Caldes de Malavella (2011), Nit de Joan Maragall , 14º nit de poesia de Bescanó (2011), La Comèdia de l’Olla de Plaute cia. Alba Nova (2011), La sireneta lectura dramatitzada Cia. La Liquadora (2011), Entreplats creació col·lectiva cia. Alba Nova (2010), direcció artística cicle A PAS DE POETES Centre Cultural de la Mercè de Girona (20092010), etcètera. És membre fundadora de la Cia. Mentidera Teatre, de PocaCosa Teatre i també de la cia. Vadecontes.
Ventura David Planas - Meritxell Yanes Els Joglars
Victor Muñoz i Calafell director Llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre (Premi extraordinari d’Art Dramàtic 2006). Llicenciat en Filologia Anglesa i Germanística per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 2009 és coordinador artístic de la Sala Beckett/Obrador Internacional de Dramatúrgia. Com a director... 2014: Lliures o morts, de David de Montserrat (Sala La planeta, Girona) 2013: Búnquer, d’Helena Tornero (GREC 2013 Festival de Barcelona - Nau Ivanow, Barcelona, en el context del projecte ‘Apadrina un dramaturg’). 2011: La ciutat, de Martin Crimp (Sala Beckett, Barcelona) 2010: Ara em toca a mi, de Llàtzer Garcia (Sala La planeta, Girona) 2009: La Glòria del mercat, de Joan Pera (Teatre Condal, Barcelona) 2007: Molta aigua, de Carles Mallol (Sala Beckett, Barcelona) 2007: El factor Luxemburg, de Pere Riera (dins el cicle Assaigs Oberts, Teatre Lliure, Barcelona) 2006: L’home-coixí, de Martin McDonagh (TeatreEstudi, Institut del Teatre, Barcelona) Com a ajudant de direcció... 2014: Prendre partit, de Ronald Harwood (Teatre Goya, Barcelona) 2008: ¿Estás ahí?, de Javier Daulte (Teatro Lara, Madrid) 2008: Nunca estuviste tan adorable, de Javier Daulte (CDN, Madrid; La Villarroel, Barcelona) 2008: El cercle de guix caucasià, de Bertolt Brecht (TNC, Barcelona) 2007: Com pot ser que t’estimi tant?, de Javier Daulte (TNC, Barcelona; Teatre Poliorama, Barcelona) 2006: La felicitat, de Javier Daulte (Teatre Romea, Barcelona) 2005: Automàtics, de Javier Daulte (La Planeta, Girona; Sala Muntaner, Barcelona) 013
Com a traductor... 2014: El llarg dinar de Nadal, de Thornton Wilder (Círcol Maldà, Barcelona) 2011: La ciutat, de Martin Crimp (Sala Beckett, Barcelona) 2010: Motortown, de Simon Stephens (lectura dramatitzada a l’Obrador d’estiu de la Sala Beckett, Barcelona) 2010: Tres dones i un llop, de Javier Daulte (La Villarroel, Barcelona) 2009: Berlín/Mur, de David Hare (lectura dramatitzada al CCCB, Barcelona) 2009: Frost/Nixon, de Peter Morgan (Teatre Lliure, Barcelona) 2008: El mariner, de Conor McPherson (lectura dramatitzada a la Sala Beckett, Barcelona) 2007: Com pot ser que t’estimi tant?, de Javier Daulte (TNC, Barcelona; Teatre Poliorama, Barcelona) 2006: La felicitat, de Javier Daulte (Teatre Romea, Barcelona) 2005: Atemptats contra la seva vida, de Martin Crimp (Sala Beckett, Barcelona) 2005: Automàtics, de Javier Daulte (La Planeta, Girona; Sala Muntaner, Barcelona)
Cristina Clemente autora Llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. També ha fet nombrosos seminaris de dramatúrgia amb autors com Sergi Belbel, Carles Batlle, Javier Daulte, Xavier Albertí, entre d’altres. Ha estrenat els següents textos: Paradise Band, (Teatre Lliure, cicle d’Assajos Oberts, 2007), Marc i Paula (Institut del Teatre i Obrador de la Sala Beckett, 2008), Zèppelin, dirigida per ella mateixa (lectura dramatitzada, Sala Beckett, 2008), Volem anar al Tibidabo, dirigida per ella mateixa (Premi Revelació de la Crítica de Barcelona 2009 i projecte Alcover, Versus Teatre), La gran nit de Lurdes G, coescrita i codirigida amb Josep Maria Miró (Accèssit al premi Lluís Solà 2008, Versus Teatre) i La millor obra del teatre català, dirigida per ella mateixa (La Cuina, Festival Grec,
Ventura David Planas - Meritxell Yanes Els Joglars
2009), Vimbodí versus Praga (TNC, 2010), Nit de radio 2.0 (Sala Flyhard, Villarroel, 2011) La nostra Champions particular (Teatre Gaudí, 2012), Consell familiar (Sala Beckett, 2013). En cinema, ha coescrit amb Sergi Belbel el guió de la pel·lícula Eva. En televisió ha treballat com a guionista a El cor de la ciutat (TV3), Sin Identidad (Antena 3) i actualment és guionista de La Riera (TV3).
014
Ventura David Planas - Meritxell Yanes Els Joglars
015
Ventura David Planas - Meritxell Yanes Els Joglars
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
016
Amb la col路laboraci贸 de: