Dossier de l’espectacle
Vinicio Capossela Qu’Art de siècle
La abracadabrente aventura de un viajero fabuloso
Convidat especial: Cabo San Roque
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle
“Capossela serà un home de cor salvatge, però escriu unes melodies delicioses” Clive Davis - The Sunday Times
02
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle
Fitxa Interpretació: Vinicio Capossela (veu, piano i guitarra), Alessandro Asso Stefana (guitarra, banjo i harmònium), Vincenzo Vasi (theremin, sampler, marimba), Glauco Zuppiroli (contrabaix), Zeno De Rossi (bateria) Convidat especial: Cabo San Roque (Roger Aixut i Laia Torrents)
Dades Dia i hora: Diumenge 25 d’octubre a les 18 h Lloc: Auditori de Girona - Sala Montsalvatge Preus: 25€ Durada: 2 h Concert de celebració dels 25 anys de carrera de Vinicio Capossela Activitat complementària: Dissabte 24 d’octubre. Presentació del nou llibre de Vinicio Capossela Tefteri. El libro de las cuentas pendientes (Minúscula, 2014) a la Sala B de la Casa de la Cultura de Girona a les 19.00h. Organitza: ELCLUB DE LA CIUTAT INVISIBLE LOGOTIP
ESTRENA A L’ESTAT ESPANYOL
La programació del Temporada Alta a l’Auditori de Girona compta amb la col·laboració de:
03
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle
Foto: Gianfranco Giorgetti
Vinicio Capossela ens promet la lluna, un viatge molt especial, ja des del fet que cada concert de la gira és diferent, amb un convidat distint per a cada ocasió. Capossela és molt més que un cantautor. Poeta, il·lusionista, artista màgic i total, The Sunday Times es va aventurar a descriure’l com “el gran secret d’Itàlia”, un intèrpret que beu d’influències tan dispars com el folk italià, el tango, el side show o el gènere burlesque. A Qu’Art de siècle celebra els seus 25 anys de carrera amb un recital entre modernista i patafísic que a Girona acompanyen els igualment inclassificables artesans de Cabo San Roque.
Chanteur-compositeur, poète, explorateur ou illusioniste, toutes les étiquettes lui vont à Vinicio Capossela. Avec Qu’Art de siècle il célèbre 25 ans de magie sur la scène, accompagné par les hétérodoxes musiciens-artisans de Cabo San Roque.
Cantautor, poeta, explorador o ilusionista, todas las etiquetas caben en Vinicio Capossela. En Qu’Art de siècle celebra 25 años de magia en el escenario, acompañado de los heterodoxos músicos artesanos de Cabo San Roque.
Singer-songwriter, poet, explorer and illusionist -Vinicio Capossela defies pigeonholing. In Qu’Art de siècle, he celebrates 25 years of theatrical magic, accompanied by the unorthodox musical craftsmen of Cabo San Roque.
04
The Sunday Times es va aventurar a descriure’l com “el gran secret d’Itàlia”
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle
Sobre l’obra...
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque
Foto: Antonio Saba
Vinicio Capossela, fantasmagòric cantautor, poeta, escriptor i també il·lusionista i showman. Descrit com “el gran secret d’Itàlia” pel diari The Sunday Times i “El més intrigant viatger musical d’Itàlia” per Mojo, ha recorregut un camí musical inimitable gràcies al qual ha suscitat l’aclamació constant durant una carrera que compleix 25 anys. Les seves influències són múltiples i variades: des del folk italià, el Rebetiko, el tango, el “side show” o el Burlesque. Després d’aquells primers anys prebiogràfics en els que va cantar les històries i les desventures amoroses abans de viure-les realment, Vinicio Capossela es va centrar progressivament en les seves investigacions sobre la música i la poètica de l’Home, portant a escena un imaginari “larger than life”, inspirat en la gran literatura: de l’Eclesiastès a Homer, Melville, Jarry i Céline, i en les tradicions musical poc ortodoxes de qualsevol lloc del món. Capossela aquest any celebra la seva aventura al llarg de 25 any a la feroç conquesta 05
de l’Inútil amb una sèrie de concerts en les principals ciutats europees, cada una amb un programa únic i un convidat molt especial. Per Temporada Alta ha dissenyat un repertori modernista i patafísic que presentarà juntament als seus fidels companys i extraordinaris intèrprets de Cabo San Roque.
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle
Sons empeltats Música
L’endogàmia pareix monstres, i el mestissatge, bellesa. Aquest principi que pot intuir-se en la reproducció entre els humans també funciona si s’aplica a la música. Les expressions sonores més interessants de l’era postmoderna, quan sembla que tot està inventat, sorgeixen de la hibridació de gèneres, de la mescla de tradicions musicals allunyades, que generen cadàvers exquisits que revitalitzen les fonts originals i creen ponts per on circulen nous públics: l’audiència del pop s’acosta al flamenc, la de l’electrònica, a les músiques caribenyes, la del jazz, a l’experimentació. I la programació de concerts de Temporada Alta 2015 es fa ressò d’aquesta tendència que enderroca els murs estilístics i no creu en continents estancs. Agafeu les propostes que portaran al festival Sílvia Pérez Cruz i Maria Rodés, dues de les veus femenines essencials sorgides a Catalunya durant l’última dècada. La de Palafrugell és la viva encarnació del sincretisme: ha posat el seu talent magnètic al servei de l’havanera (amb el seu pare, el desaparegut Càstor Pérez), el flamenc (amb Las Migas), el jazz (amb Javier Colina), la música tradicional
Les expressions sonores més interessants sorgeixen de la hibridació (amb l’orquestra de percussió ibèrica Coetus) i el pop d’avantguarda (amb el seu projecte personal i amb Refree). A Girona abraçarà la música de cambra acompanyada d’una secció de corda amb violins, viola, violoncel i contrabaix. Pel que fa a la barcelonina, Rodés i la seva banda porten a La Planeta el repertori que va defensar aquest estiu a
06
Londres convidada per David Byrne –apòstol de les músiques del món des del seu tron de rei Momo a Nova York–, el de Maria canta copla (2014), l’àlbum en què porta al seu terreny (el pop atmosfèric un pèl abstracte) clàssics de Concha Piquer, Imperio Argentina i Marifé de Triana. Agafeu Niña Pastori, qui amb només 12 anys va ser apadrinada per Camarón de la Isla, cantaor iconoclasta i un dels genis que més finestres ha obert al flamenc, només en competència amb Enrique Morente. Després de publicar Raíz (2014) amb la mexicana Lila Downs i l’argentina Soledad, ara presenta Ámame como soy (2015), en què la gaditana aposta per un cante en evolució, arrelat en la puresa però amb aires llatins. O agafeu el gironí Jose Domingo, cantautor que emergeix de l’escena independent i que a Almería (2013) explora la tradició del rock andalús dels anys setanta, tan andalusí i ibèric com psicodèlic, mirant cap a Triana i Smash, i navega pel mediterrani embarcat en la seva guitarra. També els artistes internacionals del cartell beuen de fonts de procedència diversa. Com l’actriu de musical i cantant alemanya Ute Lemper, que porta a Girona el seu espectacle Last tango in Berlín, un xou hereu del cabaret berlinès i que parteix de la República de Weimar (amb les cançons de Bertolt Brecht i Kurt Weill), fa parada al París d’Edith Piaf i Jacques Brel (el de la chanson suplicant “ne me quitte pas”) i arriba fins al continent americà, al Buenos Aires d’Astor Piazzolla, renovador del tango als anys cinquanta i seixanta, i al Xile de Pablo Neruda, els poemes d’amor del qual va cantar al seu àlbum Forever (2013). O com Vinicio Capossela, el Tom Waits italià, qui des de la cançó d’autor rock ha cultivat el folk de la seva península però també el tango argentí i el rebétiko grec (al seu últim LP, Rebetiko gymnastas, 2012). Al festival Temporada Alta celebra 25 anys de trajectòria amb Qu’Art de
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle siècle, una gira promíscua amb partenaires diferents en cada port: a Girona, el duet de rock experimental maquinista barceloní Cabo San Roque. Una altra associació curiosa serà la que reunirà la cantant quebequesa Fabiola Toupin amb el multiinstrumentista i showman barceloní Alfonso de Vilallonga, que a Décalage proposen un intercanvi de chansons especiat amb composicions pròpies del català i amb cançons tradicionals quebequeses. Però l’equip més imprevisible és el que formen Albert Pla, Fermin Muguruza i Raül Fernandez (Refree) al musical Guerra. L’heterodox cantautor de Sabadell hi encarna un soldat destinat a pacificar una ciutat suposadament sota la influència d’insurgents rebels. El combatiu músic basc, que ha conreat el rock radikal i l’ska i el dub jamaicans, encarna l’urbs i s’atreveix amb el rap, i el barceloní Refree hi posa la música i una guitarra més agressiva que mai. Tot plegat en una proposta escènica (espectaculars efectes visuals de nueveojos i escenografia de cube. bz) amb missatge. Quin? Això que ho decideixi cadascú. Marta Sallcrú Suplement Especial Temporada Alta, publicat a La Vanguardia el 19 de setembre de 2015
07
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle
Sobre el llibre...
Tefteri. El libro de las cuentas pendientes (Minúscula, 2014)
La Grècia de Vinicio Capossela El cantant publica ‘Tefteri’, un llibre en què realça l’herència cultural del país balcànic A Vinicio Capossela, el rebètic, el gènere popular grec, el va conquistar la primera vegada que va entrar en una taverna d’Atenes. Tots compartien aquell cant com si fos un còdex secret, en un ambient de conspiració, recorda el cantant italià, que reflexiona sobre l’ànima grega en el turbulent context de la crisi a Tefteri. El libro de las cuentas pendientes (Ed. Minúscula), un assaig i llibre de viatges que avui el porta a Kosmopolis (CCCB, 21.30 hores), on conversarà i actuarà acompanyat del guitarrista Dimitri Mistakidis. El rebètic el va atraure per la via de l’emoció, i després va conèixer la seva història de gènere portuari, sorgit als anys 20 a les comunitats de grecs que van haver de tornar al país després de perdre la guerra amb Turquia. I em vaig adonar del que suposa cantar rebètic ara, revela Capossela, al•ludint a l’actual estat d’alerta social. El gènere sempre ha sigut una forma de resistència cultural, i no s’ha transformat en fenomen folklòric. Segueix expressant una forma de vida marginal, i surt de la ràbia, no de la por, explica. Un tefteri és, en grec, un llibre de comptes, que Capossela converteix en metàfora d’un deute cultural, no bancari: el que Europa té amb Grècia, el país que va inventar la paraula per definir l’ésser humà: antropos. L’obra, en sintonia amb dues obres de Capossela, el disc Rebetiko gymnastas i el documental Indebito, retrata un país convuls, convertit en laboratori polític extrem, sumit en unes dificultats que no són alienes a nosaltres, que ens pertanyen.
Notes de taverna. Més enllà de la crisi, Tefteri esbrossa una filosofia de vida a través d’«na reflexió sobre el que ens fa més rics o més pobres. Però Capossela no es considera assagista 08
i qualifica el llibre amb modèstia com una sèrie de notes de taverna. Laboriós, ja té a punt dos projectes: una novel•la, Il paese dei coppoloni (sortirà a Itàlia l’1 d’abril), i el disc Canzoni della cupa (octubre). El meu primer disc de folk. Jordi Bianciotto El Periódico, 19 de març del 2015
Sinopsi...
Una taberna quasi invisible des del carrer. Dins, poques taules, llums tènues, fum. Una petita tarima. Veu, guitarra, buzuki, aquesta nit es toca rebètic. Vinicio Capossela va recorrer els carrers de Grècia l’any de la fallida financera. I a les tabernes d’Atenes, Salònica, Creta va trobar el que queda dels llegendaris rebetes i va capturar visions, ebrietats, màgies en un quadern, el seu Tefteri. Capossela relata una Grècia dolguda i orgullosa, que redescobreix el rebètic com música de crisi. Una música de l’absència, nascuda de la ràbia d’un poble, el greco-turc , que el 1922 es va veure desarrelat. El rebètic és una elecció política. És el cant de sirena que ressona als ports del Mare nostrum. I aquestes pàgines són la transcripció del deure i l’haver necessaris per aprendre a buscar-se la vida, el registre dels números en vermell que tots tenim amb la vida i la mort. Perquè, des de l’antiguitat, tot el que ve de Grècia participa de l’universal, ens parla del ésser humà i del seu destí, allà on va néixer. Quan va superar la necessitat i va inventar el joc, la festa, l’art. Quan va aixecar el cap i es va convertir en anthropos.
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle
Vinicio Capossela músic
Foto: Lorenzo Di Nozzi
“Un visionari compositor, Capossela és un dels músics més intel·ligents i excèntrics a Itàlia, creador de grans i enigmàtiques fantasies en les que combina l’estil americà dels baixos fons amb la mitologia italiana en un elegant i enèrgic jazzcabaret” (New York Times). Nascut a Alemanya, Capossela es va mudar a Itàlia poc després on va créixer i on va exposar les seves influències musicals a la cançó d’autor. Les seves primeres gravacions convergien en un món inspirat principalment per la cultura underground nord-americana d’aquella generació perduda: Jack Kerouac, Charles Bukowski o Tom Waits, per nombrar alguns així com pel exotisme italià encarnat pel llegendari Luís Prima als EE.UU. o Renato Carosone a Itàlia. Descrit com “el major secret d’Itàlia pel Sunday Times”, i “el viatger musical més interessant d’Itàlia” per la revista Mojo, Vinicio Capossela ha navegat a través d’una ruta musical inimitable i la seva carrera ha sigut aclamada constantment durant els 20 anys en els que aquest músic no ha parat de crear. Característica principal és que en la seva música sempre ha brotat una àmplia gamma d’influències, 09
que han anat des de la música popular italiana al folklore americà i el burlesques. Va llançar el seu àlbum debut, All’una e trentacinque circa, el 1990, que li va valdre com a premi Tenco, un dels premis més prestigiosos d’Itàlia. Fins el moment ha publicat 13 àlbums, incloent Il ballo di San Vito (1996), en el que va començar la seva encara contínua col·laboració amb el guitarrista Marc Ribot; el guardonat Tenco Canzoni un manovella (2000), Ovunque Proteggi (2006 ), que va estar en el nº1 a les llistes italianes i amb el que va tornar a guanyar un altre cop el Tenco; el disc platino Da en solitario (2008); i el seu últim i aclamat àlbum Marinai Profeti e Balene, amb el que ha guanyat el Tenco i el premi De André. Aquest últim és un doble CD inspirat en els clàssic de la literatura universal sobre el mar i els seus commovedors ambients plens de increïbles criatures, éssers humans a la recerca del sentit de la vida, animals i éssers mitològics. Mentre que el primer CD, Oceánico, s’aproxima a l’univers de Herman Melville, el segon Homero y el Mediterráneo, salta uns quants segles enrere, dedicant-lo a la mitologia grega i poblat de personatges de L’Odissea.
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle
Cabo San Roque grup de música
Sota el nom d’un vell transatlàntic, CaboSanRoque neix l’any 2001 com a grup de música dedicat a l’experimentació més lúdica i evocadora, a partir d’instruments inventats, sorgits de la recuperació d’objectes quotidians tan diversos com màquines de cosir, rentadores, scalèxtrics, grapadores o peces de mobiliari en desús. D’uns anys ençà, el treball del grup s’ha desenvolupat al voltant de les capacitats expressives musicals i escèniques d’instruments mecànics automàtics i la seva combinació amb intèrprets humans. D’aquesta voluntat d’experimentació i construcció de màquines musicals, han sortit els espectacles Bestiari, El run-run del nyigo-nyigo (amb Pascal Comelade, Carles Santos, Pierre Bastien i Joan Saura), Maquinofòbiapianolera (amb Carles Santos), Torn de Nit, Música a màquina, i La Caixeta, així com les instal•lació sonores Los árboles aullaron (Fonoteca Nacional de México) i Pas de loup (La Capella, Barcelona). CaboSanRoque ha editat cinc treballs discogràfics
010
Foto: Federic Navarro
(CaboSanRoque, França Xica, Música a màquina, Ball de pistons, Maquinofòbiapianolera) y ha participat en treballs d’altres artistes com Vinicio Capossela o Pascal Comelade. Actualment, CaboSanRoque està format per Roger Aixut, Pepe Seguí, Laia Torrents i Oriol Luna. Tècnic de sò: Guiu Llusà. Tècnics de llums: Aleix Ramisa, Marc Bagur, Juanjo Surribas. Tripulació a terra: Alberto Mezquíriz, Ramon Garriga, Núria Carrera i Carles Martínez-Almoyna.
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle
Del darrer disc de Vinicio Capossela la crítica n’ha dit... (17/02/2013) “Capossela serà un home de cor salvatge, però escriu unes melodies delicioses.” Clive Davis The Sunday Times “No hi hauria gairebé cap relliscada en la discografia de Vinicio Capossela, però Marinai Profeti e Balene seria la seva definitiva obra mestra. És la seva obra més ambiciosa fins a la data, un àlbum doble inspirat en els clàssic del món de la literatura sobre el mar i la seva espantosa fresa d’increïbles criatures, humans, animals i mitològiques. “
Mariano Prunes Allmusic
Del darrer disc de Vinicio Capossela la premsa n’ha dit... (31/03/2012) “Bé es pot dir que amb cada disc Vinicio Capossela s’embarca en una aventura imprevisible. Es tracta d’un cantautor italià que traspassa les fronteres de la clàssica cançó alpina per abocar-se als terrenys turbulents de Tom Waits, però passant per l’atmosfera felliniana i cert desordre musical balcànic.” Pablo Martíez Pita ABC Cultural (12/05/2012) “Capossela, un recuperador de la música popular d’Itàlia, ha volgut en aquest disc fer-se a la mar perquè és un lloc que representa la possibilitat d’una nova vida, és l’espai per a la llegenda, un lloc al que es va i del que es torna. ” Manuel Morales El País “Aconsegueix amb aquest àlbum doble un doble disc de platí en el seu país natal amb una història que recull i s’inspira en els grans llibres del mar des de Homer fins a Melville o Conrad. Són tres històries, la d’Acab, Ulises i la de Job, les que conformen els vèrtex d’aquest viatge.” Club de Música
011
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle Mariano Prunes Allmusic 17/02/2013
012
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle
ABC DE LAS LETRAS – Abril 2012
Pablo Martíez Pita ABC Cultural 31/03/2012
013
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle Manuel Morales El País 12/05/2012 MÚSICA / Entrevista
El épico y agitado mar de Vinicio Capossela Contador de historias de la memoria colectiva, el músico italiano se sumerge en el disco Marinos, profetas y ballenas en los relatos y mitos de los océanos. Apasionado de los clásicos, sus canciones “aportan algo de belleza en unos tiempos tan feos”
Por Manuel Morales
C
ON GORRA marinera y canciones sobre el mar y sus leyendas llega a España Vinicio Capossela (Hannover, 1965). El músico italiano de imposible clasificación actuará este mes en Madrid y en Barcelona para presentar el disco Marinai, profeti e balene (Marinos, profetas y ballenas), su trabajo número 13, que lanzó hace un año, con el que estuvo de gira en su país y en el que cuenta “cómo el hombre afronta lo desconocido, el destino”. Capossela, un recuperador de la música popular de Italia, ha querido en este disco hacerse a la mar porque es el lugar “que representa la posibilidad de una nueva vida, es el espacio para la leyenda”. Con sus poéticas letras, intenta aportar “algo de belleza en unos tiempos de tanta fealdad”. Marinos, profetas y ballenas es un doble álbum de 100 minutos y 19 canciones que se inspira en grandes libros que surcaron los océanos: La Odisea, Moby Dick, la Biblia… Por ello, en las canciones desfilan pulpos, dioses que pierden la cabeza por sirenas y personajes como Lord Jim, de Conrad, o Aquiles. Capossela, que empezó la grabación en el castillo de la isla de Ischia, cerca de Nápoles, asegura que sus últimos trabajos han sido “cólicos de la imaginación”, y ese proceso lo vive en la entrevista. Inquieto, juguetea con su barba y hasta que no se tira de un mechón no le salen las frases. Entonces se desborda, con sentencias como fogonazos: “Soy el bibliotecario del barco”. La anterior ocasión que vino a España, en 2010, Silvio Berlusconi era el primer ministro de Italia. Hoy gobierna el tecnócrata Mario Monti.A “Estés o ES nouna de acuerdo concoél, CIENCIA forma de tengo la impresión derealidad. que vivo La de literatura nuevo en nocer la un país civilizado, pero estamos emertambién. Laaún ciencia es conocigiendo. Antes era una pesadilla, los periódimiento todo lo objetivo, intelicos, la tele…”. ParayCapossela, peligible dialéctico “ahora que seaelposigro es el Berlusconi hay enno cada unopor de ble. La que literatura tiene nosotros años viendo susnovela, programas”. qué. Un tras particular poema, cuenhistriónico Capossela no rehúye ninto, El ensayo o aforismo puede ser más o gún asunto, sobre todo de actualidad, menos científico, pero si losesaforismos son, como Europaelengénero crisis. literario “La situación en su esta conjunto, más que padecemos no es culpa del pueblo espacientífico. Siguen tres argumentos. ñol, el italiano o el griego. Los del MediterráLa objetividad demanda el que sujeto neo son los trabajadores másque duros he visto. El problema está en los políticos, que de conocimiento distorsione lo menos son más proclives la corrupción”. Precisaposible al objetoa de conocimiento. De mente, la música tradicional delvapuerto este modo, la comprensión más ateallá niense de Elque Pireo el eje de su próximo del sujeto la será ha conseguido (es útil disco. Este hombre que se han escrito para muchos otros del sujetos) y va más allá cinco libros documentambién deltambién objeto prepara que ha “un servido como tal sobrede el momento queaplica atraviesa Grecia”. punto partida (se a muchos Y decasos). los griegos a los españoles. músiotros Lo mismo ocurre El con los co confiesa Un su aforismo afición por aforismos. no el se flamenco disculpa —“me gusta la música dolor, fuera de la penunca por haber sidodelcitado de na”— y por idioma: “Laexcepción definición contexto. Ennuestro ciencia, una sola mássuficiente linda que he leído sobre mí la encontré es para jubilar una ley funen un periódico ‘El artista abracadadamental de laespañol: naturaleza. El premio a la brante”, proclama. de nuevo, objetividad, tantoY en cienciaincontinencomo en te, se dispara: un español ylauncanitaliteratura, es“Cuando la universalidad, tidad de mentes que suscriben un aforismo o una ley de la naturaleza y la amplitud del dominio de casos diferentes a los que aquellos se aplican. Por ello, y si se me permite la cacofonía, un aforismo es un pretexto para un texto fuera de contexto.
Pretexto
para un texto fuera de contexto
Un buen aforismo huye del dogma, necesita cierta dosis de humor y es idóneo para iniciar una conversación. Por encima de la narrativa, la poesía y el ensayo, el pensamiento breve es el género literario más científico. Por Jorge Wagensberg
L
“Soy el bibliotecario del barco”, asegura Vinicio Capossela. Foto: Elettra Mallaby
para anticipar la incertidumbre. Las leyes de Newton rigen tanto para anticipar el movimiento de una manzana que se desprende del árbol como para anticipar la trayectoria de un planeta alrededor del sol. ¡La mecánica celeste y la mecánica terrestre son indistinguibles! Lo localmente superfluo se decanta. A un buen aforismo no le sobran palabras, sílabas ni letras. Un aforismo y una ley de la naturaleza comparten la belleza de todo mínimo evocando un máximo. Cuanto más compacta es una comprensión más y mejor anticipa. liano hablan se forma un espejo deformante Si resulta que la mejor comprensión es que te hace entender bastante pero como crees que lo comprendes todo, acabas cometiendo errores. En cualquier caso, sería estúpido que tú y yo hablásemos en inglés”. En este álbum ha participado el grupo catalán CaboSanRoque, una banda que fabrica sus instrumentos con objetos cotidianos y que en la canción Goliath colabora con lo que Capossela llama “una orquesta de música mecánica. Una ballena sonora, una locura”. Cuando se trata de componer, Capossela siempre parte de su propia vida, “pero lo importante es el tono, que debe ser épico”.
“Con la marcha de Berlusconi creo que vivimos otra vez en un país civilizado, pero aún estamos emergiendo”
Un aforismo y una ley de la naturaleza comparten la belleza de todo mínimo evocando un máximo. Cuanto más compacta es una comprensión más y mejor anticipa
manera de mirar o cambia su manera de Por eso La su pasión por los mitos, “que hablany creer. contradicción entre sujeto del ser humano de forma ejemplar”. La lecobjeto es el motor infatigable del progreturade de los ha enseñado a sentirse so la clásicos ciencia.leLa contradicción en “menos solo, vulnerable, incluso gociencia es unmenos presagio de nuevo conocibernandouna Berlusconi”, bromea. “Espromeel tipo miento, buena noticia, una de de cultura me transmite que hay algo científico. El presa gozoque intelectual de heroico el hombre. También te hace mio por la en dialéctica es nada menos que vasciencia a morir,no al aceptar que alde final de la vidaLa el progreso la ciencia. contrario esta sociedad de consumo, se blindade contra la realidad o contraque la lo convierte en tabú”. crítica. El humor y la contradicción son ahí que en el disco Capossela haya las De armas fundamentales contra el dogconvertido textos en con canciones, coma. El humor seliterarios lleva fatal la poesía sermón con de Moby Dick queenel los italiano ymo seun dosifica prudencia deha empleado El gran Pero Leviatán. O Lord más génerospara literarios. un aforisJim, inspirada esa sea, novela y sobre cierta cuyas mo, por serioenque necesita enseñanzas reflexiona: “Hay una diferencia dosis de humor para sobrevivir. Sin ementre lono que piensa sí mismo y lo que bargo seuno trata de undehumor cualquieunoEs es. el Esahumor diferencia manifiesta ra. queseevoca los cuando límites se yerra ydel ahí está nuestra verdadera naturamismos conocimiento inteligible: el leza, porque el error es la parte más sincera límite de la contradicción, donde la verdel hombre”. Capossela haporque encontrado otra dad del sujeto se rompe el objevezla la inspiración. Inclusodeparafrasea el coto niega, el límite la trivialidad mienzola deverdad Anna Karénina: “Las cosas justas donde del sujeto se garantiza a lasmisma hacemos todos de la pesí ignorando al misma objeto manera o el límite ro nos equivocamosdonde de manera distinta, los de la redundancia objeto y sujeto errores sonypeculiares de cada uno”. se funden confunden. He aquí un afoSus que “evocadoras” se verán en rismo contienecanciones una fuerte imagen contradictoria: La realidad es inteligible porque no hay bosques con más árboles que ramas.
Pino Daniele, rock en salsa napolitana
La inteligibilidad requiere despojar a la de todos sus matices, es la Poresencia Carles Gámez mínima expresión de lo máximo compartido. La escribió mejor comprensión PINO DANIELE —y cantó— un (de día comprender) es la máxima Napule è y se convirtió en un compresión himno en el (de comprimir). Una novela puede excorazón de los napolitanos. Hasta mereció tenderse hasta mil páginas, quinientas o una versión del príncipe de la canción partedoscientas, pero atendiendo sólo su nopea, Roberto Murolo. Algunas de sus acanpeso, diríamos que la más científica es ciones han merecido también los halagos
014
Otro con trascendente aura trivial:
la propia observación, entonces el conocimiento es incomprensible (de no comprender) comy paisajes.por Aquíincompresible el Nápoles que(de uneno a Massiprimir). Esy cuando frase no logra mo Ranieri Eduardo una de Filippo, la Nuova elevarse pordiencima de la mera Compagnia Canto Popolare y elanécdocine de ta. El Malafemmna aforismo Totó. y Renato Carosone. La Camorra y Roberto Saviano. El sur y los ecos Vivir envejece africanos. No es casual que la primera canción del disco lleve por título Melodramma se resuelve sólo con pero y que nos traslade a la dos gran palabras tradición de la evoca el italiana, precio que la materia viva melodía que paga ha tenido en la can-
Pienso luego existo (Descartes). mo otros cantantes y músicos, Paolo Conte Y otro con suaveLucio regusto o el desaparecido Dalla,redundante: suma sus querencias por los sonidos ultramarinos. CoLa tradición sólo persevera por tradición. menzando por aquel Elvis Presley importado que escuchaba de pequeño en los discos Un proverbio presenta presumiendo de los soldados se de la base de la OTAN cerca de Nápoles. dogma, Los poraños esoenlos se queproverbios se mezcla King usan para zanjar discusiones. Creolemás y O bien Zappatore. Si Conte aterriza en El aforismo en cambio huye del las buen salas de baile a ritmo del ragtime y Dalla
ambas son enormemente sorprendentes. sus dos conciertos en España. Será un espectáculo circense, “aunque no efectista”, Cuanto menor es la probabilidad antes precisa, en el que “el partide la ocurrencia de espectador un suceso,debe mayor es cipar”. El público verá a cercados la sorpresa después demúsicos su ocurrencia, por ella esqueleto de la una ballena; máscaras, pero suma de probabilidad de la actores y la más ambientación de un barco. En ocurrencia la probabilidad de la no medio, Capossela ejerceráabsoluta, de “aedo ocurrencia es la certeza porque lo transmite, con la belleza de la palabra, histoque si sorprende A entonces no sorprenriasladenegación la memoria por de de colectiva”. A. ¿Cómo Quizás es posible eso la sensación que se tiene escuchar el entonces que cualquiera deallas dos resdisco es laposibles de reencontrarse con melodías puestas nos sorprendan por de la Italia más tradicional. igual? Este rapsoda emplea sus de TwitUn buen aforismo escuentas una reflexión ter y Facebook campaliofilizada parapara ser embarcarse recordada en hasta que ñas de solidaridad, como de “los de trabajase presente de nuevo la la ocasión actidores ferrocarriles despedidos var la de discusión. Por italianos ello al buen aforispor la de belleza. trayectos Ésta nocturnos”. mo le suspensión conviene la puede Entre tirones la barba, Capossela se retrelograrse por de simetría: pa en el asiento y sentencia: “En la vida, como en eldemar, te encuentras tormentas y Cambiar repuesta es evolución, camno queda más remedio que afrontarlas, hay biar de pregunta es revolución. que atravesarlas”. O, excepcionalmente, cebando la frase para toda una ironía(Teatros crítica:del Viniciodesplegar Capossela actuará en Madrid Canal) el día 20 de mayo y en Barcelona (Para-
Existe una no declarada Lel) el día 22. tendencia Marinai, profeti e balene está entre editalos arquitectos-estrella para que el contido por La Cùpa-SRL Warner. viniciocapossela.it. nente haga una sutil referencia al contenido y es así como un aeropuerto puede llegar a recordar a un pájaro, un edificio portuario un barco o bien, hete que te ma de Erica Clapton Wonderful Tonight. A hete, un restaurante de comida a los temas más anglosajones en eserápida eje jazzuna con cebolla. The Lady of My rock,hamburguesa como el instrumental, Heart o cantados en inglés, Searching For UnaWater novela, cuento, un ensayo italiao un The Lifeun o en fusión idiomática, poema pueden ser grandes obras literano-inglés, I Still Love You, suma piezas más rias sin necesidad de apelar al método autóctonas o latinas como la magnífica Due científico. Pero buense aforismo Scarpe. Hasta en un los que deja llevartiene y se siempre la dedel talante y primo de talento balancea porclase el lado rock, Il giorquedeseprimavera, gasta en ciencia. Yo sólo llamaría no el resultado no puede ser aforismos a los aforismos buenos. Desmás inequívocamente italiano. La exceppués de todo tampoco existe buena ciencición dialectal se restringe en esta ocasión al a o mala ciencia, ciencia vigente. tema O Fra, donde sólo una vez más Pino Danie le ejerce de capo estilístico, fusionando rock,
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle
Club de Música Abril 2012
CLUB DE MÚSICA – Abril 2012
015
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle
016
Vinicio Capossela amb Cabo San Roque Qu’Art de siècle
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
017
Amb la col·laboració de: