Dossier de l’espectacle
W.W. (We Women) Cia . Sol Picó
Foto: Erin Bassa
!
CONTINGUT EXTRA!
Consulta el CanalYoutube, el web i el blog del Festival per trobar més continguts de l’espectacle
www.temporada-alta.net
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó
“W.W. suma sabers i fa de la humilitat artesanal la seva raó d eser.” Joaquim Noguero
02
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó
Fitxa Direcció: Sol Picó Dramatúrgia: Roberto Fratini Interpretació coreogràfica: Julie Dossavi, Minako Seki, Shantala Shivalingappa i Sol Picó Interpretació musical: Adele Madau, Lina León i Marta Robles Assistent de direcció: Verónica Cendoya Escenografia: Joan Manrique Disseny d’il·luminació: Sylvia Kuchinow Disseny de so / concepció sonora: Stéphane Carteaux Producció: Pia Mazuela, Núria Aguiló Sol Fotografia: Erin Bassa Photographer, Carmen Escudero i David Ruano Disseny de vídeo: Mayo Films Distribució: Agente129 Agraïments: Eulàlia Bergadà, Xaro Campo, Leo Castro, Vicens Mayans, Companyia Mal Pelo, La Fuga Films, Funky Monkey, Jordi Pau, Jordi Nicolau, Xavier Sauret, Dani Tejedor Col·laboradors en la producció: L’Animal a l’esquena, Festival Sismògraf , Teatre Atrium de Viladecans Una coproducció del Grec 2015 Festival de Barcelona, el Festival Internacional de Buenos Aires i la Cia. Sol Picó. Amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull
Amb la col·laboració de:
Dades Dia i hora: Dilluns 7 de desembre a les 21 h Lloc: Teatre Municipal de Girona Preus: 36, 22 i 12€ Durada: 1 h 15 min
Espectacle gairebé sense text
La programació del Temporada Alta al Teatre Municipal de Girona compta amb la col·laboració de:
03
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó
Foto: Erin Bassa
El tema de la feminitat no és nou en els més de 20 anys de carrera de Sol Picó. Però aquesta vegada el paper de la dona en la societat global ocupa l’espai central de la seva reflexió. Per això ha demanat a ballarines d’orígens geogràfics diversos que intentin parlar sobre la identitat femenina arreu del món. S’hi convoca Shantala Shivalingappa (ballarina tradicional índia que ha visitat Temporada Alta en diverses ocasions), a més de l’expressiu butoh japonès de Minako Seki o la dansa de fusió africana de Julie Dossavi. El resultat és un potent còctel que navega entre la tradició i la modernitat, entre la denúncia i el lirisme. La reconocida bailarina y coreógrafa Sol Picó ha pedido a creadoras de todo el mundo que reflexionen sobre el papel de la mujer en la sociedad global. El resultado es un cóctel que navega entre la tradición y la modernidad, entre la denuncia y el lirismo.
04
La reconnue danseuse et choréographe Sol Picó a questionné des créatrices du monde entier sur le rôle de la femme dans la société globale. Le résultat est un cocktail qui navigue entre la tradition et la modernité, entre la dénonce et le lyrisme.
El resultat és un potent còctel que navega entre la tradició i la modernitat, entre la denúncia i el lirisme. The celebrated dancer and choreographer Sol Picó asked artists from all over the world to reflect on the role of women in global society. The result is a cocktail that mixes modernity with tradition, critique and lyricism.
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó
Sobre l’obra... W. W. (We Women)
Sol Picó es pregunta per la condició de la dona, enriquint la seva mirada amb la de dones de tot el món. Partint de les diferents disciplines que practiquen les artistes amb les quals col·labora i dels orígens i herències de cadascuna d’elles, la Sol Picó dibuixa un retrat de la dona contemporània. Aquestes artistes, algunes de les quals han hagut de trencar els esquemes imperants en les seves cultures d’origen, tenen estils, tècniques i llenguatges diferents, inclús desconeguts per a les seves companyes, però totes es plantegen els mateixos interrogants i busquen les mateixes respostes.
Un món governat per dones no seria tan violent Dones parlant de dones. Dones ballant sobre què significa ser dona. Podien ser homes? “Sí, potser, però no he trobat al meu camí cap home amb el qual em vingués de gust ballar sobre la condició de la dona”. Sobre això parla, sobre això dansa, We Women, el nou espectacle de Sol Picó en el qual compartirà escenari i reflexió amb Julie Dossavi, Minako Seki i Shantala Shivalingappa. “Vull contrastar amb aquestes dones, ballarines i coreògrafes, que procedeixen d’altres societats, amb vivències molt diferents i estils de dansa molt diferents del meu, què suposa ser dona i per què, a hores d’ara, hem de seguir parlant de què significa ser dona”, apunta Sol Picó, que va fundar la seva companyia fa ja més de dues dècades, el 1994. “No es tracta de reivindicar res, perquè dit així pot sonar a fruit d’una rebequeria, ni tampoc de dramatitzar; només de reflexionar a través de la dansa sobre el perquè, ja al segle XXI, el nostre món té la necessitat de seguir plantejant-se la condició de ser dona i sempre a partir de notícies que ens
05
són desfavorables”, explica aquesta valenciana establerta a Barcelona. “El paper de les dones a la nostra societat segueix a hores d’ara sent un dels temes de reflexió obligada”, protesta la creadora que, per carregar-se encara més de raons, recorda alguna de les notícies que han marcat l’actualitat mentre elles es trobaven a la sala d’assajos: les atrocitats que reiteradament comet contra les dones el grup terrorista de caràcter fonamentalista islàmic Boko Haram o la història d’una nena paraguaiana de 10 anys, embarassada fruit d’una violació, a qui el govern del seu país impedeix avortar. “Qui fa aquestes lleis?”, es pregunta Sol; i la resposta no es fa esperar: “Estic convençuda que un món governat per dones no seria tan violent. Nosaltres tenim una manera diferent de negociar, encara que això no vol dir que no siguem fortes”. El paper de la dona a l’actualitat, però també com ha evolucionat al llarg de la Història o quina s’ha considerat que és la seva aportació al món de l’art… Aquests són alguns dels punts de partida per a un espectacle que s’ha anat creant a través de la confrontació i la improvisació a la sala d’assajos. Les tres dones amb què Sol Pico compartirà escenari a We Women provenen de cultures diferents: Julie Dossavi, encara que nascuda a França té les seves arrels a Benín; Minako Seki, nascuda a Japó, va haver d’emigrar a Berlín; i Shantala Shivalingappa, encara que parisenca d’adopció, va néixer a l’Índia. Però la coreògrafa sent que la seva condició femenina pesa més encara que la seva procedència: “No és igual ser home que dona a Japó, perquè elles han d’anar uns passos per darrere i evitar riure’s massa fort”, exemplifica Picó, qui malgrat tot apunta que sobre l’escenari de We Women no “tan sols apareixerà la dona com a víctima, sinó que tractarem de mostrar totes les seves facetes, també quan festeja, els seus moments de diversió”. Sol Picó
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó
Dansa que neix de la trobada La dansa neix de la trobada, del frec a frec, de compartir moments, riures, plors, paraules, somnis, moviments… I això és el que han fet les dones que s’han trobat amb el crit de We Women, que ha llançat Sol Picó. Al seu costat, compartiran l’escenari tres ballarines i coreògrafes (Julie Dossavi, Minako Seki i Shantala Shivalingappa), i un grup de cantaoras i músiques (Adele Madau, Lina León, Marta Robles) que posaran la veu, el so, el ritme i el quejío a aquest espectacle creat a partir de moltes improvisacions, de moltes hores compartides a l’estudi, de molt d’intercanvi, de tones de diàlegs… “Es pot reflexionar de moltes maneres. Nosaltres ho fem a través de la pell, del moviment, de la música”. Aquest és el llenguatge amb el qual es deixen seduir les dones de Sol Picó a We women. Unes dones que ballen mentre altres dones canten amb la voluntat de trobar punts de trobada, camins que les uneixin, que les portin a fusionar llenguatges. “El treball d’improvisació que hem realitzat per a We Women és molt diferent del que faig quan treballo amb les meves ballarines”, admet Sol Picó sobre la nova manera de relacionar-se a la sala d’assajos amb les seves companyes, propietàries d’un llenguatge corporal tan poderós com el de la valenciana però construït a partir de moviments que tenen les arrels en cultures diferents (la mediterrània, l’africana, la japonesa i la hindú) i amb maneres d’entendre la dansa tan allunyades com les seves procedències. I d’aquestes trobades -que s’han teixit en diferents tallers durant els últims mesos (un dels més recents en el marc del Sismògraf d’Olot)- ha nascut un llenguatge comú en el qual es donen la mà el flamenc amb les puntes, el ball contemporani amb el butoh, el Kuchipudi de l’Índia amb un moviment que entronca amb el primitivisme africà.
06
“No es tracta d’oferir als espectadors quatre solos, sinó un espectacle conjunt en el qual segur que cadascuna de nosaltres té el seu moment especial per demostrar la riquesa del seu moviment. L’essencial és poder demostrar que les quatre estem parlant sobre el mateix”, explica Sol Picó. I aquesta matèria comuna no és cap altra que elles mateixes i la seva condició de dones. De dones que ballen. De dones que dialoguen. Sol Picó
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó
Puntades de peu a l’estómac Dansa
Bona part de la reflexió estètica d’avui s’endinsa per terrenys pantanosos, riuades de gent anònima i puntades de peu a l’estómac, a més de tombarelles filosòfiques i molta quotidianitat. Centrada en el cos i les seves possibilitats, la dansa es converteix en un espai idoni, dins el pensament estètic, per parlar de la societat, per veure per on coixeja i per on vola, com fan tres dels artistes convidats en aquesta edició del Temporada Alta, mestres del contacte, de la mirada i del ritme de la comunitat: Sharon Friedman, Sol Picó i Hofesh Shechter. Sharon Friedman viu a Madrid des de fa gairebé deu anys, durant els quals ha contribuït a enfortir el teixit artístic local alhora que desenvolupava el seu propi estil i el donava a conèixer a tot Europa. Després de passar per les companyies d’Israel més conegudes, amb el seu exili voluntari aconseguia un punt de vista més tranquil sobre l’adversitat, sempre optimista malgrat tot. A Free Fall (“caiguda lliure”) la dansa contact que utilitza es converteix en una tècnica gairebé pictòrica amb la qual ens regala paisatges humans que parlen de la necessitat de tenir-nos i ajudar-nos. D’aquí ve la col·laboració de veïns de Salt i de Sant Cugat en la peça: són muntanyes i rius que es mouen i s’entrellacen, experimenten l’equilibri i la necessitat de l’altre. L’optimisme de Sol Picó és ben diferent perquè ve del socarrat, de saber treure el gustet de les coses cremades, l’humor en la duresa. Ella és la dona forçuda, la que contra vent i marea, es planta i es calça unes sabatilles de punta per ser més alta. I des de l’alçada marca el ritme, es contorneja i, sense necessitat d’obrir la boca, s’explica meravellosament. A W.W. (We Women) (“nosaltres les dones”) s’acompanya de ballarines i músiques igual d’eloqüents: l’índia Shantala Shivalingappa, la japonesa Minako Seki i la beninesa Julie Dossavi; al violí hi trobem Adele
07
Madau, a la flauta Lina León, Marta Robles cantant. Cadascuna d’elles –pel seu origen, pel seu cos, pel seu llenguatge– és un poema sobre la feminitat, i la unió de totes, una explosió dels sentits. No és d’estranyar que l’escenografia sigui un campament de refugiats; són les restes del desastre que només elles podrien redreçar.
A TA 2015, Hofesh Shechter treballa amb col·lectius de Girona En canvi, Hofesh Schechter és pura ràbia que utilitza per destruir i construir, modelar figures harmòniques des de la penombra fins a l’encegament. A Made in Girona: political mother (“mare política”) escoltem un crit d’esglai i d’amor perdut mentre unes ballarines fan la seva rutina d’escalfament clàssic. La tècnica, la mare, la família, la societat, el país... representen l’opressió, però, és possible sentir-se persona fora de tots aquests marcs de funcionament? Per contra, l’escenari és ple de col·lectius de gent de la ciutat – més de vuitanta intèrprets en total– donant cos a la pregunta i responent amb el ritme dels cops a terra, a l’estómac i a les idees més clavades. Bàrbara Raubert Suplement Especial Temporada Alta, publicat a La Vanguardia el 19 de setembre de 2015
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó
La crítica n’ha dit... “Amb el nervi de la seva matriu flamenca, amb passos ètnics i orígens diversos, amb tècniques teatrals que van de les ombres xineses a la temptativadetitellesdela japonesa penjada dels cabells,amb una cuina lenta però segura, W.W. suma sabers i fa de la humilitat artesanal la seva raó d eser.” Joaquim Noguero La Vanguardia “Destaca Shantala per la seva finor i joventut. És la més diferent de totes i la que captiva millor el públic, sigui darrere una cortina o convulsionant la columna vertebral a cop de guitarra flamenca. La dansa índia ((kuchipudi) no queda tant lluny de les arrels del flamenc.” Jordi Bordes Recomana “En aquest punt hi trobem excel·lència: en un solo de Sol Picó, amb les seves sabatilles de punta vermelles mentre taconeja en una superfície metàl·lica; en el moment que protagonitzen les quatre ballarines seguint la dansa índia de Shantala Shivalingappa; en l’angoixant i delicada japonesa Minako Seki penjada dels cabells a una corda d’estendre la roba; o en els moviments identitaris de la francesa d’origen africà Julie Dossavi.” Jordi Sora Recomana “Remarcamos un momento muy poético en el que las tres bailarinas se sitúan detrás de una tela y nos bailan a modo de sombras chinescas, proyectándose a su vez, luces colores sobre el lienzo. Nos emocionó, como estas mujeres nos van describiendo el camino de las mujeres en el mundo, el cual todavía es largo y lleno de peligros, de violencia, de expresiones ahogadas, de impotencia, en definitiva, de lucha. Impresionante..” Ester González Espectáculos BCN
08
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó
La premsa n’ha dit... “Picó mostra l’esclavitud que imposen la moda i els cànons de bellesa, però també aborda temes més durs com la violència masclista en un espectacle en què, com en la vida, hi ha una mica de tot: humor, tendresa, drama...” Marta Cervera El Periódico “ We women no tracta d’una queixa ni d’un plor, sinó de mostrar la força i la bellesa que són capaces de reunir plegades en un aquelarre meravellós amb els elements més essencials i variats.Les seves procedències, els seus cossos, el color de la seva pell... tot és poderós i ric ” Bàrbara Raubert TimeOut
09
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó
Sol Picó direcció, composició i interpretació
“Jo també sóc terra, com Julie; però tracto d’escapar-me de la seva densitat a través de la ironia”, explica Sol Picó sobre si mateixa i sobre la seva manera d’afrontar la dansa, que practica amb la seva pròpia companyia des de 1994, quan va presentar Peve, Espectacular. Durant les últimes dues dècades, Sol Picó ha presentat amb la seva companyia més d’una vintena d’espectacles que li han reportat nombrosos guardons: sense anar més lluny, s’ha fet amb una desena de premis Max gràcies a El llac de les mosques (2010), Sirena a la planxa (2009), Paella mixta (2005), La dóna manca o Barbi Superestar (2004), Besa’m el cactus (2003); i també El ball, espectacle teatral dirigit per Sergi Belbel pel qual va crear (i va ballar, al costat d’Anna Lizaran) una coreografia.
Foto: Erin Bassa
010
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó
Julie Dossavi composició i interpretació
“Julie és la terra, les arrels, la força de la naturalesa”, descriu Sol Picó la manera d’enfrontar-se a la dansa de Julie Dossavi, ballarina i coreògrafa nascuda a França encara que tingui les seves arrels a Benín, un petit país a l’Àfrica Occidental. Precisament aquest sentiment de pertinença a una doble cultura ha estat objecte de reflexió en alguns dels espectacles (Grand Père n’aime pas le swing, 2011) que ha creat al llarg de l’última dècada, com també ho ha estat la reflexió sobre la condició femenina: Lalaï (2012). Unida en els seus inicis a Philippe Decouflé, amb qui va col·laborar en la posada en escena de les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs d’Hivern d’Abertville el 1992, Julie Dossavi també ha participat en videoclips d’artistes com Angélique Kidjo, Yannick Noah, Marc Ribot i en desfilades de moda de Jean-Paul Gaultier.
Foto: Gregory Brandel
011
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó
Minako Seki composició i interpretació
“Se la veu tan fràgil que sembla que floti, però la seva és una presència inquietant”, apunta Sol Picó de Minako Seki, resident a Berlín i considerada com una de les grans mestres del butoh i una de les seves introductores tant a Europa com a Amèrica Llatina: precisament, Minako va néixer a Nagasaki, ciutat a on va sorgir el butoh a la dècada de 1950, quan alguns ballarins van voler trobar una nova relació amb el seu cos com a reacció a les greus mutilacions provocades per la bomba atòmica que els EUA havien llançat contra la ciutat japonesa. Minako Seki, que es va endinsar en les tècniques del butoh sota la influència de Tetsuro Tamura i Anzu Furukawa, va arribar a Berlín el 1986 i allà va fundar la companyia Tatoeba – Téâtre Danse Grotesque, amb la qual ha creat més de 45 produccions. Docent en el Tanzfabrik Berlín i en el Teatret Cantabile a Dinamarca, actualment lidera el projecte ReEnter Company. A We Women, Sol Picó es proposa investigar al seu costat sobre l’essència de la condició femenina a partir d’un exercici d’introspecció.
Foto: Erin Bassa
012
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó
Shantala Shivalingappa composició i interpretació
Sol Picó descriu la dansa de Shantala Shivalingappa “com un riu que flueix en perfecta harmonia”. Shantala, nascuda a Madrás (Índia) encara que establerta des de molt jove a París, es va formar sota l’influx de la seva mare, que també era ballarina, en les tècniques de la dansa Kuchipudi, un dels balls tradicionals del seu país natal. Dedicada a donar a conèixer aquesta tècnica a Occident, Shantala ha treballat amb alguns dels grans noms de l’escena contemporània: Maurice Béjart, Peter Brook (va interpretar a Miranda a La tempestat i a Ofelia a Hamlet), Bartabas a Chimère o Pina Bausch a peces com O Dido, Néfès i Bamboo Blues; entre les seves últimes col·laboracions destaca la realitzada amb el coreògraf Sidi Larbi Cherkaoui a Play i la seva presència en la versió de Peer Gynt que Irina Brook va presentar al Festival de Salzburg el 2012.
Foto: Erin Bassa
013
del”, compartir la política cultural entre l’Estat, les comunitats autò nomes i els ajuntaments. La manca de planificació ha estat un element greu de disfuncionalitat. I això va desembocar en “inversions massi ves en infraestructures fins a nivells increïbles, de manera que cada po W.W. Women) ble havia(We de tenir piscina, polies portiu i centre d’art”. Hem anat a “unmodelintervencionista,cariin eficient”. Si no el canviem, no serà sostenible. Aquest implacable diagnòstic és Joaquim el que va oferir Noguero el secretari d’Estat Cultura, José María Lassalle, en Lade Vanguardia el debat sobre Fiscalitat, patrocini, mecenatgeiimpulsdelaparticipació 08/07/2015 social de la cultura que van organit zar ahir la Fundació Cercle d’Eco
nència amb una defensa de l’última reforma sobre la fiscalitat que in clou desgravacions fiscals en
re la realitat i només s’ha pogut des cobrirelquehihaviaenelfonsquan la marea ha baixat. El colofó l’hi va
postos, quan és una manera de pa gar impostos”. Jordi Pardo, director general de laFundacióPauCasals,valamentar la saturació turística de Barcelona i la seva escassa distribució territori al. L’editor Pere Vicens va demanar un Patronat del Turisme més enfo museus, però encara no cat cap a la cultura. Pilar Pifarré, se s’ha aprovat”. Va recordar: cretària general de Cultura, va in “El MNAC té la millor sistir en l’escassetat de recursos pú col∙lecció d’art romànic blics, en la manca de competència del món, però tots els diners fiscal i en el fet que el 85% del pres CERCADOR ENTRAR ALTA NOVA ens el gastem a treure’n la supost se’n va a salut, ensenyament pols”. SegonsHas Roca,oblidat cal obrir la contrasenya? i benestar social. Una afirmació un debat parlamentari sobre contestada des del públic per Dani les prioritats, però en qualse el Martínez (Focus): “La cultura vol cas és obvi que “sense forma part del benestar social” i diners no es pot fer res”. “l’acció política no necessàriament hadepassarpelsuporteconòmic”. delprofessord’EconomiadelaUni versitat de París Xavier Greffe. Se gons aquest expert, el finançament
Roca demana dos palauets de la Fira per al MNAC Miquel Roca Junyent,
acollir aquest conjunt. “Hem president del patronat del reclamat els dos palauets MNAC, va ser explícit asse situats al costat de la font nyalant que el mecenatge és de Montjuïc, però... Podríem important, però abans és USUARI fer una esplanada dels mu necessària “una acció cultu seus i seria extraordinari, ral”. I va posar com a exem però...”. Roca va explicar que CONTRASENYA ple la situació del MNAC, que es va aconseguir finançament acaba d’exposar una selecció privat per a un nou pla de les obres del període 1950 d’ordenació de la zona que 1977 però que no té espai per incloïa un canvi d’usos per a
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó
CRÍ TI CA DE DAN SA
Dones XL condició femenina, la força que la dona extreu de la seva vulnerabili S’aclareixen els escenaris. Moltes tat, el paper central que defensa (en companyies catalanes han desapa la família i en la societat com a pun regut pel camí. I les que no, són més tal i com a garantia de futur), mal que mai el que eren. A W.W. (We grat la invisibilitat de mantenirse W.W. (WE WOMEN) Women) apareix elevat al cub i ex en segon pla. plicitat al títol, amb menys humor i Hi ha una barreja d’orgull, de vul més ferocitat, el que ha estat el prin nerabilitatideràbiaenlamanerade cipal centre temàtic de Sol Picó: la presentarse en escena. L’obra co JOAQUIM NOGUERO
CRITICA DE JORDI BORDES Jordi Bordes Recomana Jordi Bordes 09/07/2015
mença amb sorra que cau, metàfora del temps que corre, mentre desfi len davant nostre tot de dones XL, amb feminitat al cub i bona muscu latura perPORTADA defensarla: el poder afri cà de la francesa Julie Dossavi juga a la lliga de les superfemelles de Ro bert Crumb; la bellesa flexible de Shantala Shivalingappa és la d’una deessa índia; Minako Seki inquieta com una espècie de nena de terror japonès: Sol Picó es prepara per a un nou lliurament de Mad Max. I músiques com les flamenques Lina León o Marta Robles i la violinista
ben expressada amb aquella mena de lapidació simbòlica en què, per sort per a l’espectador, les pedres Direcció: Sol Picó agafen una altra direcció. Intèrprets: Julie Dossavi, Sol Picó, Ambelnervidelasevamatriufla QUÈ ÉS? CARTELLERA FESTIVALS Minako Seki, Shantala Shivalin menca, amb passos ètnics i orígens gappa diversos, amb tècniques teatrals Lloc i data: Mercat de les Flors que van de les ombres xineses a la (6/VII/2015) temptativa de titelles de la japonesa penjada dels cabells, amb una cuina italiana Adele Madau són autènti lenta però segura, W.W. suma sa ques matrones (la base musical és bers i fa de la humilitat artesanal la part de la dramatúrgia) i són ma seva raó de ser. Com que ajunta tan donnes amb temps i gust a foc lent. tes personalitats de relleu, l’espec La seva veritat inclou la ràbia, tan tacle s’allarga. Però això rai!
W.W.(WeWomen)
C P
CRITIQUES 9/7/2015
VALORACIÓ
Increïble: no paren quietes però no ballen Sol Picó és una ballarina que s'enfronta a tot amb honestedat i contundència. té, al seu ADN un gust per un humor que li ajuda a bastir una certa dramatúrgia i una potència de cames que alliberen els seus braços i tot el seu tors. En aquest treball, més que pretendre fer un muntatge definitiu que completi els seus 20 anys de companyia (ja ho va celebrar amb el "One hit wonders" al Temporada Alta), inicia una recerca al costat de tres còmplices d'escena. Destaca Shantala per la seva finor i joventut. És la més diferent de totes i la que captiva millor el públic, sigui darrere una cortina o convulsionant la columna vertebral a cop de guitarra flamenca. La dansa índia ((kuchipudi) no queda tant lluny de les arrels del flamenc.
014
La llàstima és que la peça sembla que busqui més imatges que impactin i sorprenguin que un fluir coreogràfic. I, per això, les ballarines i les tres intèrprets de música es mouen contínuament i es fa difícil enfocar la coreografia neta. La peça porta molts mesos de preparació ara que, possiblement, no suficients d'assaig de les quatre components. Una mirada externa (Sol Picó la pretenia tenir però no ha sabut calibrar prou bé) faria net de molt soroll i mantindria l'essència: una dansa en què les quatre "refugiades" dialoguen, discuteixen i treballen juntes en la convivència de tothom. Ara, només destaquen els "solos" i encara, a vegades els uns es trepitgen els altres. si el que es pretenia era fer el salt de solo a duet, llavors hauria de créixer la connexió en el ball entre les dues intèrprets que comparteixen (i no combaten) al prosceni. Llàstima. Segurament, la peça tindrà segona oportunitat al Mercat de les Flors. i molt probablement haurà corregit bona part d'aquests desajustos. És cert que en aquesta versió, totmi que puntualment, aconsegueix estampes impactants i poètiques.
6,0 CATEGORIES
MULTICULTURAL
TE CALENT UNA TARDA PLUJOS
PRÒXIMA ESTACIÓ, ESPERANÇA
VALORACIÓ PER EDATS
+ 66
7
51 - 66 36 - 50
8
26 - 35 16 - 25
8
12 - 15 7 - 11 4-6 0-3
Comparteix:
9 7 7
W.W. (WE WOMEN)
CRITICA DE JORDI SORA Jordi Sora Jordi Sora Recomana 07/07/2015 Dones, ball i tòpics
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó CRITIQUES 7/7/2015
La dansa dels nostres temps, discurseja. És un dels seus excessos. I allà on la narració (el sentit dramatúrgic) hauria de delimitar l'espai concret dels personatges, l'argument (la retòrica política) acaba fentse omnipresent fins a resultar simplificador. Això Sol Picó ho sap prou bé i amb indissimulat posicionament es pregunta a “W.W. (We Women)” per aquella “fórmula cohesionada i culturalment tipificada, capaç d'adaptar-se a diferents contextos i significats” que és com es defineix en literatura un tòpic. Per fer-ho, compta amb la participació d'un grup de ballarines i músiques de qualitat superlativa i a qui ha demanat sobre el discurs que al voltant de la seva condició de dones la societat a la qual pertanyen ha anat elaborat i perdura actualment. De tant evident la llista de greuges i injustícies, fa basarda recordarla aquí. La submissió resultant és inadmissible, i la resposta de qualsevol de nosaltres només pot ser de denúncia. I amb l'alerta, a sobre, que no estem parlant pas de coses del passat, perquè no s'escapa cap país ni tradició d'aquella ignomínia. Assistir a un espectacle de dansa amb un discurs tan clar, ho dèiem, pot resultar tant necessari com reiteratiu. Però la solució del grup per evitar aquest problema arriba de la celebració de la pròpia feminitat. I els instruments necessaris, com s'esdevé en una obra d'aquestes característiques, la música i el ball. En aquest punt hi trobem excel·lència: en un solo de Sol Picó, amb les seves sabatilles de punta vermelles mentre taconeja en una superfície metàl·lica; en el moment que protagonitzen les quatre ballarines seguint la dansa índia de Shantala Shivalingappa; en l'angoixant i delicada japonesa Minako Seki penjada dels cabells a una corda d'estendre la roba; o en els moviments identitaris de la francesa d'origen africà Julie Dossavi. El flamenc és el fil conductor de la peça, interpretat en directe per la violinista Adele Madau, la veu i la flauta de Lina León, i la guitarra de Marta Robles. I l'entorn escenogràfic, un camp de refugiats. Una festa interpretativa és això que ofereixen aquestes 7 dones. Fragments on el discurs queda només apuntat, relegat, i pren protagonisme els seus cossos i qualitat artística, que és com acostuma a ser més nítida una idea en dansa. 015
Rànquing de Jordi Sora
Critiques d'aquest mateix espectacle
VALORACIÓ
6,0
CATEGORIE
ÍNTIM MULTICULTURAL INSPIRADOR
VALORACIÓ PER
+ 66 51 36 26 16 12 7
- 66 - 50 - 35 - 25 - 15 - 11 4-6 0-3
Comparteix:
6
5
13 julio, 2015 / 1 Comentario / en críticas BCN / por espectaculosbcn Crítica: WW We Women - Sol Picó | espectáculosBCN
Crítica de Ester González
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó Ester González Espectáculos BCN 13/07/2015 Puntación 11 sobre 10 Con un soberbio aplauso y gran parte del público que abarrotaba el mítico Mercat de les Flors, en pie, así concluyó la última aventura de Sol Picó W. W. (We Women) que se presentó con motivo del festival Grec de este año. La bailarina y coreógrafa alcoyana, supo meterse al público en el bolsillo y lo cautivó con su danza de gran fuerza poética que refleja la visión de la mujer en el mundo actual. La mujer es el eje principal y única protagonista, vista desde culturas muy lejanas entre ellas, pero unidas por el objetivo común de hacer oír su propia voz, ya sea bailando, cantando, actuando o simplemente existiendo. Para ello WW (we woman) contará con tres bailarinas y coreógrafas de amplia trayectoria y experiencia: la japonesa Minako Seki, la francesa de origen africano Julie Dossavi y la hindú Shantala Shivalingappa. Cada una de ellas realiza una aportación desde la tradición de su país, mezclada con su propio y particular bagaje artístico. Minako Seki, es una coreográfa japonesa afincada en Berlín, experta en Butoh, una danza contemporánea surgida a raíz del impacto de las bombas atómicas de Hiroshima y Nagasaki, que marcaron a toda una generación de japoneses y donde surgió este nuevo modelo de expresión artística. En 1986 fundó la compañía de danza Tatoeba-Téâtre danse Grotesque, en Berlín. Julie Dossavi, bailarina y coreógrafa nacida en París, de origen africano (Benin), y atleta de formación. En 2003 crea su propia compañía de danza, interesada por la condición femenina y la doble cultura. http://espectaculosbcn.com/critica-ww-we-women-grec-2015/[18/11/2015 13:37:54] Shantala Shivalingappa, nacida en Madrás, India, es una experta bailarina en el baile clásico típico del sur de la India, el Kuchipudi, baile sagrado dedicado a Krishna. Desde muy joven se establece en París y crea su propia compañía. Sol Picó, nacida en Alcoi, Valencia, establecida en Barcelona, funda su homónima compañía de danza en 1993. Creadora de un lenguaje particular en el mundo de la danza contemporánea, es una de las compañías más aclamadas y premiadas de nuestro país y a nivel internacional. Como acompañamiento y en simbiosis perfecta con la danza, está la música en directo y de alma flamenco-mediterránea, de la violinista sarda Adele Madau, la voz y la flauta flamenca de Lina León y la guitarra y voz de Marta Robles, componente
Crítica: WW We Women - Sol Picó | espectáculosBCN
del grupo Las Migas.
WW We Woman se desarrolla sobre una escenografía “de guerra” que nos recordó a un campo de refugiados, el suelo es de arena, y al fondo se ubica una tienda hecha con plásticos y bidones como único y endeble cobijo. De la propia arena surgirán arrastrándose, esas mujeres, que luego empezaran a moverse en tacón alto, desfilando, corriendo, adaptándose a los roles que la cultura deja a las mujeres, para luego rebelarse contra ellos, y así poder resucitar como el Ave Fénix. Nos gustó como cada una de ellas vuelve y da la vuelta a la tradición de su país, y a sus propias experiencias personales, creando un interesante caleidoscopio multicultural. Remarcamos un momento muy poético en el que las tres bailarinas se sitúan detrás de una tela y nos bailan a modo de sombras chinescas, proyectándose a su vez, luces colores sobre el lienzo. Nos emocionó, como estas mujeres nos van describiendo el camino de las mujeres en el mundo, el cual todavía es largo y lleno de peligros, de violencia, de expresiones ahogadas, de impotencia, en definitiva, de lucha. Impresionante. Consulta nuestro artículo sobre la programación del Grec 2015
016 http://espectaculosbcn.com/critica-ww-we-women-grec-2015/[18/11/2015 13:37:54]
W.W. (We Women) Cia. Sol PicĂł BĂ rbara Raubert TimeOut 03/07/2015
Dansa
Coordina Andreu Gomila agomila@timeout.cat @andgomila
Essència de dona (i lluitadora)
ELS ELEMENTS
Un cop mÊs, Sol Picó s’encara al que representa ser dona, aquà i arreu del món. Per Bà rbara Raubert
Un viatge El procĂŠs de creaciĂł d’aquesta peça ha estat llarg, fer quadrar les agendes d’aquestes quatre dones que viuen entre gires internacionals i estrenes constants, no ĂŠs fĂ cil. Però, ha estat aquest procĂŠs de gairebĂŠ un any el que mĂŠs destaca la EQTGĂŽITCHC |pWP XKCVIG RGT diferents cultures, menjant, dormint i treballant juntes, coneixent la feina i la quotidianitat, els remeis de desigualtat, de manera mĂŠs o l’à via... ĂŠs això la potència de la OGP[U CRCTGPV |pÂĽU DCUVCPV HGOKPKVCVq |%QO WPC Ć‚COC SWG KIWCN C VQV CTTGWq |+ GPU PoGZRNKEC dĂłna caliu i fa crĂŠixer sense alguns exemples: “A la Julie, pel escarafalls, acompanyant la seu color de pell, encara li ha diferència i malgrat totes les anat mĂŠs en contra el fet de ser FKĆ EWNVCVU .oGUUĂ„PEKC FG FQPC dona, fins i tot a França, on viu RGT C 2KEĂ? Ă…U|pUCDGT UG GP NoĂ–NVKO ara; dins el butoh japonès, que lloc i mantenir el convenciment ĂŠs un Ă mbit eminentment de la pròpia força i la capacitat de masculĂ, la Minako va haver ICWFKTq |#KZÉ JC VTGDCNNCV UGORTG d’emigrar a BerlĂn per trobar el Sol PicĂł, picant pedra amb la UGW NNQEq |+ C $CTEGNQPC NGU punta de les seves sabatilles, coses no sĂłn gaire lluitant i rient, a parts iguals, i FKHGTGPVU |p,Q PQ XGKI ECR VGCVTG RCTNCPV DGP CNV |p8WNN FKT NGU dirigit per una dona, i ho trobo coses clares però tranquil¡les, no escandalĂłsâ€?. EQPĆ Q GP NoGPHTQPVCOGPVq 2GTĂŽ|We women|PQ VTCEVC d’una queixa ni d’un plor, sinĂł de W.W. serĂ al Mercat de les Flors mostrar la força i la bellesa que de dilluns 6 a dimecres 8. ERIN BASSA
Dansa
sĂłn capaces de reunir plegades en un aquelarre meravellĂłs amb els elements mĂŠs essencials i XCTKCVU |.GU UGXGU RTQEGFĂ„PEKGU els seus cossos, el color de la seva pell... tot ĂŠs poderĂłs i TKE |p.C ,WNKG Ă…U VGTTC K HQTĂƒC RWT aplom. La Shantala encarna la fluĂŻdesa absoluta, com un riu. La Minako ĂŠs etèria, ĂŠs aire o com un cristall a punt de trencar-se. Encara que estigui quieta, sents que alguna cosa estĂ OQXGPVq |#KZÉ NGU FGUETKW 2KEĂ? + FoGNNC OCVGKZC GP FKW SWG|pUGTKC el foc, la que no deixa acabar els assajos perquè sempre ho vol repetir encara un altre copâ€?.
,WNKG &QUUCXK ÅU FG $GPÉP | Minako Seki, del Japó, i Shantala Shivalingappa, de l’�ndia. Amb la nostra Sol Picó, sumen quatre dones espectaculars, que han creat un estil propi partint d’arrels locals però projectades a la contemporaneïtat i exercint un fort magnetisme des d’una feminitat desencotillada. Ara les trobem reunides en un sol GURGEVCENG |We women |K SWCUK fan por. Picó ha estat la promotora i directora d’aquest espectacle que qßestiona el fet de ser dona en la nostra societat i en d’altres de ben llunyanes. En totes elles treu el cap la
42 Compra entrades i reserva taula a www.timeout.cat
017
EN LLUITA “No vaig a favor del conicte, però sĂ de la lluita. Vull posar, un cop mĂŠs, el tema de la feminitat damunt la taula, fer preguntes i deixar que es contestin des d’altres cultures ĂŠs l’enriquidorâ€?.
EN CONJUNT “Com que la disciplina de cadascuna ĂŠs tan diferent – butoh, dansa africana, hindĂş, amenc, contemporani–, quan fem alguna cosa a l’unĂson ĂŠs molt bonic de veureâ€?.
UN MICRO “Ja que, amb la meva feina, tinc un micro des del qual puc parlar i m’escolten, sento l’obligaciĂł de dir alguna cosa. És l’oportunitat de parlar de situacions determinades i compartir-les amb la gentâ€?.
CULTURA
ACIONAL
POLÍTICA
Música directa
ECONOMIA
Iniciar sessió SOCIETAT
Cartellera
BARCELONA
Time Out
ESPORTS
Venta d'entrades
OCI I CULTURA
GENT I TV
OPINIÓ
ENTRE TOTS
Registra't TECNOLOGIA
En família
W.W. (We Women) Cia. Sol Picó
es molt guerreres destacades intèrprets retraten la situació de la dona en l'espectacle 'W.W.
etra
sta
ícia
er a i ona
Marta Cervera El Periódico 06/07/2015
COMENTARIS
El + Vist Comentat
0
MARTA CERVERA / BARCELONA
Ballarines molt guerreres
DILLUNS, 6 DE JULIOL DEL 2015
El nou repte de Sol Picó es diu W.W. (We Women), un espectacle interpretat per quatre increïbles ballarines i coreògrafes de diferents estils i procedències. Picó, una rara avis de la dansa contemporània al
ELISENDA PONS
Julie Dossavi, Shantala Shivalingappa, Minako Seki i Sol Picó, en un assaig de 'W.W. (We Woman)', que es veurà només fins dimecres al Mercat de les Flors.
sud del Mediterrani, dirigeix aquest interessant projecte que reuneix l'enèrgica ballarina francesa Julie Dossavi, de família procedent de Benín (Àfrica); l'índia Shantala Shivalingappa, establerta a París i as del kuchipudi, delicada dansa clàssica típica del sud del seu país; i la japonesa Minako Seki, resident a Berlín, una cracdel butoh. Totes s'han saltat les seves diferències culturals i d'estil per reflectir què suposa ser dona en el món d'avui a W.W. (We Women), que s'estrena avui al Mercat de les Flors, dintre de la programació del Grec, i que es podrà veure fins dimecres.
com un cuc». A W.W. la qüestió d'arrossegar-se no és metafòrica. Les intèrprets passen per una autèntica prova de foc en un escenari que està cobert de sorra on Picó ha aixecat un espècie de campament, un refugi provisional fet a base de pals, cordes, lones i plàstics. «És una cosa que podries trobar a qualsevol lloc», diu aquesta valenciana establerta a Barcelona respecte a aquest poblat nòmada, on les quatre intèrprets conviuen amb un conjunt flamenc 100% femení: Adele Madau (violí elèctric), Lina León (flauta), Marta Robles (veu) i Virginia Rodrigo (percussió), que s'integren en la proposta i interactuen amb el pòquer de ballarines. REPTE LOGÍSTIC/ Compaginar les agendes de totes ha sigut un dels reptes d'aquesta creació elaborada en l'últim any a partir de tres trobades diferents. «No ens coneixíem de res i hem estat convivint i treballant intensament durant moltes hores, amb un esprint final brutal», recorda. «Per sort tothom va venir molt predisposat». Picó ha treballat la peça a partir de l'especificitat de cada una de les intèrprets. «El més difícil ha sigut compactar-ho tot i crear escenes conjuntes», reconeix. Convèncer-les perquè ballessin bona part de l'obra amb sabata de taló alt ha sigut una altra de les seves lluites.
¿La dona ocupa el lloc que es mereix? ¿Viu en igualtat de condicions que el sexe oposat? Aquesta i altres preguntes van ser l'origen
Però ha valgut la pena. Totes estan satisfetes amb l'experiència. Minako explica que el més estrany per a ella -a part de ballar amb
d'aquest espectacle en què les seves protagonistes salten sense desànim, suen, ploren i riuen. Picó mostra l'esclavitud que imposen la moda i els cànons de bellesa, però també aborda temes més durs com la violència masclista en un espectacle en què, com en la vida, hi ha una mica de tot: humor, tendresa, drama... «Volia parlar del món de la dona, de per què en ple segle XXI encara ens fem tantes preguntes. No volia treure a la llum aquesta sensació que tenim d'estar per sota d'alguna cosa. Mai estàs al mateix nivell. A l'hora d'assolir l'èxit o de realitzar-te com a persona no ho aconsegueixes mai, ja sigui perquè no et deixen, no toca o no pot ser perquè ets dona», comenta la coreògrafa.
taló alt- ha sigut «haver de comptar els passos», comenta. «No ho havia hagut de fer abans. En les 50 creacions que he fet fins ara sempre m'havia guiat per la respiració. En el butoh no comptes mai», ressalta. Per Shantala l'inconvenient més gran va ser «treballar amb aquesta sorra tan molesta». Julie Dossavi, que va ser atleta i a qui Picó li ha exigit un intens treball físic, destaca: «Al principi fer de porteur (rol dels homes en el ballet que carreguen el
ARROSSEGANT-SE COM UN CUC / No és la primera vegada que Picó es posa guerrera amb aquest tema. «Quan vaig fer La dona manca o Barbie Superestar era més juganera, tenia una manera de veure-ho més divertida. Avui segueixo tenint alegria i humor, però ara ja sé què hi ha, ho veig molt més clar: seguim arrossegant-nos
as/oci-i-cultura/ballarines-molt-guerreres-4331056[18/11/2015 13:28:41]
pes de les ballarines) de Sol em va costar». Malgrat que no es coneixien, totes van connectar de seguida. ¿Potser per la seva ànima guerrera? «Totes tenim molt en comú: experiència, companyia o carrera pròpia, i maduresa», diuen. Més enllà de la seva qualitat com a intèrprets, cada una hi ha aportat el seu bagatge cultural i humà. «Shantala parla en escena del matriarcat a l'Índia; Julie, de les dones de negocis a l'Àfrica; jo, del costum de servir sempre el menjar als homes primer que he vist a casa», diu Picó. «I Minako, de com els seus pares es van casar per conveniència, com és tradició en la seva família. Es van conèixer el dia del casament». Per molts serà un espectacle feminista. Per elles, no: «Simplement mostrem el que passa». TEMES
Dansa
Grec COMENTARIS
018
0
W.W. (We Women) Cia. Sol Pic贸
019
W.W. (We Women) Cia. Sol Pic贸
Un festival de:
Patrocinadors oficials:
Mitjans patrocinadors:
Mitjans oficials:
020
Amb la col路laboraci贸 de: