SUMARI pàg. 9
54
Ciutadans
revistadeRipollet
‘He experimentat amb diferents estils musicals’ Jonah Luke, component del grup The Foxholes
P
orta molts anys dins del món de la música, passant per diverses formacions. Actualment és membre de The Foxholes, grup per on ha passat un bon nombre de components. Jonah n’és membre des dels seus inicis, a l’any 2006.
Revista de Ripollet: Quants anys portes al món de la música? Jonah Luke: Professionalment tocant dins d’un grup des de l’any 1989, potser. Jo abans vivia a Cerdanyola, i em vaig iniciar tocant la guitarra en un grup que feia versions de Loquillo y los Trogloditas. RdR: Des del 89, doncs, tocant en grups. Però la teva afició per la música et deu venir des de molt abans, no? J.L.: Jo vaig néixer a Santa Coloma. Allà, a casa, el meu pare tenia moltes cintes de cassette i totes les que trobava, les escoltava. Per posar algun exemple de les que més em van interessar diria l’I Robot de The Alan Parsons Project o Tubullar Bells de Mike Oldfield. Aquest
estil de música és el que em va anar formant. RdR: Abans que nasqués The Foxholes, ja vas estar en algun altre projecte musical. Com ha estat aquesta trajectòria? J.L.: La veritat és que he experimentat amb diferents estils musicals, des del rock gòtic tipus The Cure fins a rock mestís de l’estil Mano Negra. Potser això, el fet d’agafar una mica d’aquí i una mica d’allà m’ha portat al que faig ara. He estat a diverses formacions, com Buena Presencia o Codeine Cake. Una de les coses de les que més m’enorgulleixo és d’haver estat al grup Topsy-Turvy, amb els quals tocàvem rock progressiu. Vam durar molt poc, potser un parell d’anys. Però vam tenir la oportunitat de tocar una vegada al programa local d’en Paco González, ‘Viaje al Reino del Metal’. Recordo que en Paco feia una celebració del seu programa i vam poder tocar aquí, al Teatre Auditori. També vam tocar l’any 1996 a la Festa Major, a la quarta edició del festival Ripollet Rock, tocant amb grups de Sex Museum i Menos Rollo, quan encara existien. RdR: Quines han estat les teves influències musicals? J.L.: De la mateixa manera que he tocat diferents estils de música, procuro escoltar una mica de tot. Però sobretot, a grosso modo, em sento influenciat pel rock britànic dels 70, exceptuant el punk. Considero que hi ha algunes coses del punk que estan molt bé però ja encabides dins del moviment postpunk. Per part d’aquest rock britànic dels setanta em sento influenciat per grups com Pink Floyd o Genesis, quan hi tocava Peter Gabriel. Per part del rock britànic dels 80 diria bandes com Ultrabox o Eurythmics... RdR: Així doncs, si haguessis d’escollir un músic o un grup dins d’aquest panorama musical, amb quin et quedaries? J.L.: És difícil. Admiro molt el treball d’Everything But the Girl, un grup britànic dels anys 90, en la seva etapa en la qual van deixar el pop i el folk i es van llançar cap a
les bases electròniques. RdR: Ja centrant-nos en The Foxholes, explica’m com van ser els seus inicis. J.L.: L’any en què ens vam formar The Foxholes va ser el 2006. Va ser una idea meva i de l’Anthony, el que va ser aleshores vocalista del grup. Ell ve d’una banda britànica i és ex bateria de Marsfool. Ens vam reunir i vam començar a fer rock garatge però amb bases programades. A partir d’aquell moment vam començar a fitxar més components: ‘Lennon’ (que ha estat a Ron de Caña), Francis Matas... A dia d’avui potser ja hauran passat unes onze persones pel grup. Hi ha qui ha marxat del grup i després s’hi ha reincorporat, gent nova que entra.. anem canviat de components. Les dues persones que han repetit són un noi que feia servir caixes de ritmes i un bateria, en Francis, de fet. Ell és un músic de sessió i no es pot comprometre del tot amb nosaltres. Ha tocat en grups com The New Raemon i Nómhadas.
“A dia d’avui potser ja hauran passat unes onze persones diferents pel grup” RdR: En quin estil musical us centreu? J.L.: Bé, seguim la filosofia de fer de tot. Mai hem tocat sempre amb bateria real, hi ha hagut vegades que hem fet servir bases programades, inclús amb un DJ que gratava discos. Vam començar amb el rock estàndard i hem passat per l’electro. Ara mateix tornem a tocar rock, com als nostres inicis. RdR: La paraula ‘foxhole’ vol dir ‘trinxera’. Per què veu triar aquest nom? J.L.: Exacte, ‘foxhole’ és un pou de tirador, una mena de trinxera més petita. És un nom fàcil de recordar i va sortir així. I per què el nom en anglès? Doncs perquè el cantant, Anthony, era anglès. ‘Foxhole’, de fet, és un terme nord-americà, la paraula en britànic seria ‘slit trench’. RdR: Acabeu de fer el vostre segon disc. J.L.: Fa pocs mesos que hem tret el nostre segon treball. El primer era homònim i alternàvem lletres en anglès i castellà. I aquest d’ara es diu ‘Com o doin fier no’, també alternant lletres en castellà i anglès. Ha estat com-
“Em sento molt influenciat pel rock britànic dels 70: Pink Floyd, Genesis...”
56
Ciutadans
revistadeRipollet
plicat treure aquest treball, ens ha passat més o menys guem beneficis o que, al menys, no perdem diners. el mateix que amb el primer. A The Foxholes canto jo, També ens preocupem que tant la sala com el grup porti perquè en aquell moment no hi havia ningú més que la seva gent: a la sala li interessa la seva clientela i al cantés i em va tocar a mi. Justament després de treure’l, grup que vingui els seus fans, amics, etc. Exceptuant va entrar a cantar Anna Pons. I ara que hem tret aquest algun cas, nosaltres hem tingut sort en aquest tema. segon treball, amb Anna cantant sis de vuit temes, ha A Cerdanyola, de fet, hem tocat bastant. A la Sala Acme entrat una altra noia a cantar, hem tocat un parell de cops i Diana. Com ja he dit, ha pas“Un ‘foxhole’ és un pou al Blues Bar hem tocat cinc sat molta gent pel grup. vegades i cada vegada amb de tirador, una trinxera una formació diferent. RdR: Els discos els edimés petita. És un nom teu vosaltres? RdR: Amb la Sala Génesis J.L.: Els treballs els graera bastant fàcil, pels grups fàcil de recordar” vem nosaltres a casa, prolocals, tocar aquí al poble. gramem el so i tot això. Creus que és necessari torDesprés ens posem en contacte amb algú que ens l’edi- nar a tenir una sala de concerts local? ti. Diguem que l’edició la fem seriosa. No menyspreo a la J.L.: I tant, ara mateix no tenim res on tocar aquí al gent que fa la edició a casa, però nosaltres vam pensar poble. La gent que vol tocar ha d’anar a Cerdanyola. que fer això necessita molta dedicació. Així que vam Tenim força locals d’assaig però no sales de concert i decidir pagar una mica més i que ens ho fessin, ja que a això pot ser un impediment pels grups d’aquí. la llarga ens surt més a compte. RdR: Com creus que està la situació musical al RdR: És gaire difícil aconseguir concerts per la poble? zona? J.L.: Bé, sempre hi ha hagut molta cantera. És un dels J.L.: A Ripollet sí. Però depèn molt del lloc i de les con- pobles de la zona on hi ha més músics. Tot i que no tindicions, a vegades t’has de moure molt per aconseguir guem sala de concerts, la cosa no s’ha de parar, no ens concerts i d’altres no tant. Nosaltres no podem llogar una hem d’adormir. S’hauria de lluitar per aconseguir-ne una. sala, així que mirem que tant la sala com nosaltres tinAnna Puertas
Fa setmanes un lector ens va portar aquesta fotografia per denunciar que aquest vehicle portava molt temps abandonat al carrer Molí. Aquesta imatge ens recorda la polèmica ja habitual sobre cotxes, motos i camions abandonats a la via pública. Un problema que té a veure amb la feixuga burocràcia i que genera mala imatge, a més d’un problema real de seguretat i ocupació de l’espai comú.