TINTYPES TEAM
VEUS x EPDE XIII
“RETROCEDIR ÉS PERILLÓS” L’avortament, Per Antònia Crespí & Maciana Castelló. Fotos: Yoselyn Zambrana 5 de maig de 2014
! ! !
Imatge d'una exposició d'art feminista
TINTYPES TEAM
VEUS x EPDE XIII
Drets per al fetus El 20 de desembre de 2013 es va aprovar la nova llei de l'avortament, la “Ley de Protección de la Vida del Concebido y de los Derechos de la Mujer Embarazada” presentada pel ministre de justícia Alberto RuizGallardón. Segons el ministre, la normativa es fa amb la intenció de protegir els més dèbils: els concebuts i no nascuts, al mateix temps que es mira sempre per l'interès de la dona, ja que, des del seu punt de vista, la llei vigent que va ser aprovada el 2010 pel PSOE vulnera l'equilibri en la protecció dels drets del fetus i no protegeix el concebut en les primeres setmanes de vida. Així, aquest avantprojecte entrarà en vigor aproximadament a finals de desembre del 2014, després de passar per diversos informes i debats parlamentaris, encara que Segons el ministre, la segurament tardarà més, ja que el normativa es fa amb constitucional ha ajornat la data per emetre la la intenció de protegir sentència sobre la llei. dèbils: els els més Aquesta reforma farà que, després de les 14 concebuts i no setmanes, avortar es convertesqui en delicte, nascuts, al mateix despenalitzat tan sols en dos únics casos: que temps que es mira sempre per l'interès la dona hagi estat violada o que suposi un de la dona, ja que, des greu perill per a la seva vida o la salut física o del seu punt de vista, p s í q u i c a . D ' a q u e s t a m a n e r a l e s la llei vigent que va malformacions quedaran fora i deixaran de ser ser aprovada el 2010 un motiu per avortar, a no ser que la dona pel PSOE vulnera l'equilibri en la embarassada presenti una autorització protecció dels drets signada per dos metges aliens a la clínica que del fetus i no faci l'avortament, a més de passar per mans protegeix el concebut. de psiquiatres i demostrar que les malformacions li causaran danys psicològics. Així, el temps que té la dona que decideix avortar s'amplia a 7 dies (abans eren 3) i qui li donarà el sobre amb la informació sobre les alternatives a l'avortament i els perills que té la intervenció- i també fotografies d'ecografies, segons Gallardón -seran treballadors dels serveis socials (en lloc d'un metge).
Aquesta reforma farà que, després de les 14 setmanes, avortar es convertesqui en delicte, despenalitzat tan sols en dos únics casos: violació o que suposi un greu perill per a la vida de la mare
TINTYPES TEAM
VEUS x EPDE XIII
Pel que fa a les menors de 16 i 17 anys, tornaran necessitar el permís dels seus pares i, en cas de conflicte greu, un jutge decidirà qui té la raó, si els pares o la filla, encara que en un principi pesarà més l'opinió de l'al·lota. Llavors el que passarà és que tot el personal que participi o col·labori en un avortament (això inclou, per exemple, el que disposa els instruments al quiròfan) podran acollir-se a l'objecció de consciència; amb la llei actual tan sols ho poden fer els metges que practiquen l'avortament. Finalment, la dona no serà penalitzada en cas que realitzàs un avortament fora de la legalitat de la nova llei, sinó que la pena recauria en el metge que l'ajudàs el qual seria castigat amb tres anys de presó i fins a sis anys d'inhabilitació.
!
TINTYPES TEAM
VEUS x EPDE XIII
“Tornam als anys 40” És 15 de febrer. Primera gran manifestació a Palma a favor de l'avortament i en contra de la nova llei de Gallardón. Centenars de persones comencen la marxa a la Plaça Espanya (veure galeria). Acabarà davant Delegació de Govern, però a causa de les mesures de seguretat establertes, a uns dos-cents metres, ja al Passeig del Born.
Membres de Feministes en Acció, Dona Sana Feminista, Associació de Gais i Lesbianes…, juntament amb persones de tot tipus, es donen cita al carrer. Han creat la Plataforma pel dret a l’avortament. Objectiu: lluitar contra l’avantprojecte de llei sobre l’avortament del ministre de Justícia Alberto Ruiz Gallardón.
Segons l'Associació Feministes en Acció, “s'està plantejant una llei que és un retrocés brutal als anys 40, una violació als drets de les dones, un acte insolidari”. La polèmica reforma de la llei de l'avortament encén els ànims pels carrers de Palma: “Aquest avantprojecte de llei del senyor Fachandón deixa les dones sense poder decidir què feim amb les nostres vides i ens obliga a ser mares sense contemplar les capacitats personals de cada una. Amb una llei com aquesta tornam als anys 40”, ens comenta la representant i portaveu de Feministes en Acció.
No tan sols protesten les protagonistes d'aquesta llei, les dones, sinó que també els homes tenen una important participació. Un d'ells comenta: “Legislar en contra de la dona és un fet simbòlic i hipòcrita, ja que les dones que vulguin avortar ho hauran de fer de forma privada i, si no, ho hauran de fer clandestinament”.
A la manifestació també hi participa l'Associació de Lesbianes i Gais, que reivindiquen el dret a decidir sobre el propi cos i defensen els drets reproductius de lesbianes i transexuals a qui el Ministeri de Sanitat i Seguretat Social ha exclòs de poder optar a la reproducció assistida. El
TINTYPES TEAM
VEUS x EPDE XIII
representant de l'associació es mostrà avergonyit de les polítiques aplicades i en fa una crítica rotunda: “El que el govern aconseguirà és que un home que violi una dona surti abans de la presó que un metge que ajudi a posar remei al delicte que ha comès el violador”.
El carrer comença a fer-se sentir: “La comunitat internacional s'ha manifesta contra aquesta llei en el sentit que és un pas cap enrere. S'ha tardat moltíssims d'anys per arribar a assolir-la i ara en dos dies l'estam perdent”, comenta una mare. En referència a la penalització dels metges, “aquesta llei és la cultura de la por. Quant als casos de malformació del fetus, és una injustícia i una aberració. Si ells diuen que lluiten per la vida, mantenir un fill amb aquestes condicions no és vida ni per al nin o nina ni per a la mare”, ens comenta una representant de la nova plataforma que reuneix totes les associacions que rebutgen aquesta llei.
La portaveu de Dret a Decidir és taxativa: “És un retrocés brutal. (…) Les dones sempre acabam patint en retallades laborals, socials”. I exclama indignada: “El primer terrorista és l'estat. Aquesta llei de l'avortament és terrorisme d'estat. Em fa molta ràbia que no només ens tractin de terroristes sinó d'assassines; i això que vivim en un estat, en teoria, de dret i laic! Què pinta l'església en un estat laic?”. I conclou: “Tornam a temps preconstitucionals. És una vergonya incloure l'avortament en el codi penal, no té el mínim sentit. Ens tracten a les dones, pel simple fet de ser dones, com a menors d’edat".
Una altra dona té present les paraules de les dues parlamentàries de les Illes Balears, Margalida Prohens i Mabel Cabrer, en una frase que va revolucionar les xarxes: “Això és una barra lliure”.
La Plataforma ha decidit registrar els cossos de les dones que vulguin fer-ho, “una manera simbòlica de reivindicar que nosaltres podem dir que som les propietàries del nostre cos i decidir el que feim amb ell, enfront al que diuen ells, que des del moment que quedes embarassada el nostre cos ja és seu”. !
! !
TINTYPES TEAM
VEUS x EPDE XIII
“Som feminista i defensora del dret a decidir” Maria Luisa Santamaría acaba la seva aportació enviant a la redacció un mail amb el següent cos: “Som feminista i defensora del dret a decidir”, i un adjunt: “La defensa de la vida del nasciturus en los juzgados de familia”, un article seu publicat a diariojuridico.com, i on es presenta com
Fotografia exposada al mostrador de Baleares Vida a “especialista en infancia, proteción de la persona y adopción”.
María Luisa, cap de cartell de PFYV al Consell de Mallorca el 2011,1 és l’administradora de Baleares Vida, una organització en contra de l’avortament. Defensen que el fetus, en qualsevol situació o context, té dret a la vida, a més de què la mare té dret a tenir l'opció de donar a llum si vol. Ara bé, aquesta Associació en concret també es considera feminista.
És 15 d’abril. Són les dotze, hora que ens reb al local de l’associació, situat al carrer Mateu Obrador de Palma. “Aquesta nova llei de l'avortament no és suficient, bàsicament perquè realment no defensa el nin per néixer, no és una defensa real”, afirma Santamaria. La normativa segueix deixant que les mares en certs casos puguin decidir avortar, i per tant “no és molt diferent de la que hi ha ara”, insisteix. Respecte l'avortament clandestí i la penalització dels metges que ajudessin a dur-lo a terme, està totalment d'acord en què aquests fossin castigats -“qui ha practicat un avortament ha comès un delicte. Hem de permetre que es cometin delictes?-, ja que l'avort “no és un dret internacionalment reconegut. Està despenalitzat, però segueix sent delicte”. L'única pega que li veu és que la mare no tingués conseqüències també, i, pel que fa l'avortament clandestí, es manifesta totalment convençuda de què augmentarà.
Quant al tema de casos de violació i malformació, “tothom té dret a la vida”, assegura, “i el nen no en té culpa de res, per tant en casos de nens amb discapacitats o malformacions el què hauria de fer el govern, al seu parèixer, és donar més ajudes, mentre que en els casos d'infants fruits d'una violació, les criatures sempre podrien ser donades en adopció”, conclou sobre el tema. I sobre el dret a decidir? És clara: “Quin dret de la dona? Està demostrat científicament que el fetus no és del cos de la dona. És una vida diferent però depenent de la mare. La càrrega genètica del fetus és diferent de la de la mare, neix dins ella però no és del cos de la mare. Per 1 Partido Familia y Vida (PFYV), amb un resultat de 516 vots, un 0,15% del total.
TINTYPES TEAM
VEUS x EPDE XIII
tant, ella no té dret a decidir damunt això. Damunt el seu cos sí: si es vol tallar una mà, que se la talli, però el nin no és ella”, assegura.
El seu ideal de llei de l'avort seria que no n'existís cap, i en cas de què la vida de la mare perillàs, l’única instància que podria decidir si pot avortar hauria de ser un tribunal i no un metge, ja que “es produiria un conflicte de drets entre la dona i l'infant, i l'únic que pot decidir sobre això és un jutge, perquè un metge no té capacitat de decidir sobre un dret”. Des dels seus inicis, Baleares Vida, a part de reivindicar el mencionat anteriorment, també ha demanat que augmentin les ajudes per a les mares. Però com que aquestes ajudes no pareixen augmentar, han decideix posar-hi el seu granet d'arena oferint consell i ajuda les mares que es plantegen avortar. Aquesta ajuda consisteix en la distribució de queviures del Banc d’Aliments a totes les dones embarassades que vagin allà a demanar-ho.
Divendres 11 d’abril, Maria (nom fictici), mare fadrina, amb una situació econòmica inestable i amb família lluny, entra al local de Baleares Vida a recollir queviures. “M’han oferit aquesta ajuda sense límit. Deixaré de rebre l’ajuda quan pugui subsistir per mi mateixa. Aquí no m’han demanat cap requisit”, comenta. És l’unica que es presta a parlar. Abans, la rebuda ha estat un poc tensa: l’encarragada de repartir aliments no deixa fotografiar, no accepta preguntes, no vol respondre a cap qüestió.
El període de temps de l’ajuda és indeterminat, encara que “normalment surten endavant en poc temps”, assegura Maria Luisa Santamaria. Sobre una situació hipotètica on la necessitat d'ajuda s'allargués durant cinc anys, segons la seva experiència “les mares tiren endavant en poc temps i elles elegeixen quan volien sortir, però de moment no han tengut cap cas que s'hagi allargat tant de temps; ajuden en els primers anys de vida del nen, “Pel que fa els nins perquè quan aquest és més gran i s’escolaritza, poden anar a fer feina i ja amb malformacions, no tenen la necessitat de les ajudes. A vegades també posen a diferents ells tenen dret a la mares fadrines en contacte per a què s'ajudin entre elles i comparteixin vida, tothom té dret a la vida. Clar, el pis”. El rebuig a l’avantprojecte és absolut, però en un sentit totalment contrari: problema és que de cada vegada hi ha “Jo estic en contra de la llei, però no en el mateix sentit que l'altra gent que menys ajudes. L'Estat hi està en contra, a més hi ha una sentència del tribunal constitucional que ha d'ajudar aquests diu que la vida del nin, del nonat, s'ha de protegir. Aquesta llei no ho nins. És que de respecta a això ( o no defensa la vida de l'infant) perquè tu llegeixes la llei i cada cop hi ha menys veus que no xerra de protegir la vida del nin, el que mira és que la mare discapacitats, ja que els que ho són no pugui decidir amb unes raons, però deixa la decisió en mans de la mare, no tenen opció a néixer.” és molt diferent a la que hi ha ara”, sentencia María Luisa Santamaría.
! !
TINTYPES TEAM
VEUS x EPDE XIII
“Augmentaran els avortaments clandestins” Maria Barceló Bauçà (Mancor de la Vall, 1984) és ginecòloga a l’Hospital Comarcal d’Inca. La seva primera frase és: “La llei és una equivocació”. I s’explica: “L'avantprojecte de la llei que han presentat és un retrocés a la llei que ja teníem. Anem més enrere i, a més, hi ha requisits en aquesta llei que van
Maria Barceló, al quiròfan. contra la llibertat de la dona”.
Maria Barceló expressa la seva opinió com a ginecòloga, la d’una professional involucrada dins la nova reforma que comporta “una pèrdua d'autonomia total de la dona, considerant que l'embaràs és seu i ella és la que ha de decidir tan si el fetus té malformació com si és per raons personals, laborals o econòmiques i no el pot tenir; per tant, jo crec que és una privació de l'autonomia de la dona”, insisteix.
Amb la llei actual es pot avortar fins a les 22 setmanes sense cap problema, tant si és malformació greu o lleu, pero cal saber que hi ha malformacions que no es detecten fins passades les 22 setmanes. A partir d’ara es necessitarà la signatura d'un psiquiatre que justifiqui
que tenir el fill podrà causar problemes a la dona. Aquest fet provocarà que a l'historial mèdic de moltes dones hi consti un problema psiquiàtric, una "patologia psicològica" quan tal vegada, és una dona que realment no té aquest problema. I en cas de violació, la dona tendrà fins a les 12 setmanes, i a partir de la 22 ja no serà possible. Amb aquestes dades, la ginecòloga assegura que el problema és “la necessitat que tendran de fer intervenir molt de personal, tenint en compte que tota la burocràcia de psicòlegs i psiquiatres ralentitza molt el procés, i això podrà causar que s'acabi el termini i que la dona hagi de tenir el fill”.
TINTYPES TEAM
VEUS x EPDE XIII
També existirà un altre camí per evitar els embaraços no desitjats, afirma: “Augmentaran els avortaments clandestins, amb condicions sanitàries insuficients: més infeccions, dones a urgències per sagnades abundants, cosa que augmentarà l'estada a l'hospital amb uns costos addicionals i, a més a més, serà molt més complicat interrompre l'embaràs per malformació, ja que es necessitarà la col·laboració de psiquiatres que et vulguin signar l'informe pertinent”. I afegeix: “A la sanitat li costa molt més un nadó que estigui mal format, que no una interrupció en el moment oportú. A més, les dones vendran sagnant, amb infeccions o problemes, i això serà un cost extra a la sanitat que no es preveu”. Això quines conseqüències pot tenir? Res més il·lustratiu que la campanya del Col·lectiu New Life, que ha presentat a les xarxes una campanya tipus “What if…” i a on s’il·lustra les opcions que quedarien per a les dones que voldrien exercir l’avortament.
Si la llei s'aprova, aquests professionals no podran practicar un avortament si no és legal ja que, si ho fan, els podran inhabilitar o fins i tot poden acabar a la presó:“Si s'aprova, haurem de fer el mateix que amb la resta de lleis... No podrem fer res més”.
Finalment, ens va transmetre el camí de sortida que ella veu a tants conflictes envers la nova llei: “Caldrà potenciar molt els mètodes d'anticoncepció, realment només s'han de quedar embarassades les dones que s'hi vulguin quedar. L'ideal seria que es finançassin els anticonceptius i que totes les dones hi poguessin tenir accés”.
!
TINTYPES TEAM
VEUS x EPDE XIII
“Retrocedir és perillós” Frederica Montseny i Mañé (Madrid, 1905-Tolosa, 1994) va ser ministra durant la segona república espanyola i la primera dona ministra de l'estat espanyol i d’Europa occidental (concretament de sanitat). Va tenir tres fills: Vida (1933), Germinal (1938) i Blanca (1942). Li feia molta il·lusió tenir fills perquè deia que una dona sense fills és com una planta sense flors.
Ja llavors defensava la igualtat entre sexes dins una societat sense estat ni capital. Va escriure més de trenta títols de ficció. Rere la trama fictícia, Montseny exposava les seves opinions sobre la figura de la dona emancipada, sobre el rol clau
Vida Esgleas Monseny, durant la seva narració. Foto: Maciana Castelló.
TINTYPES TEAM
VEUS x EPDE XIII
de les dones en els processos revolucionaris, entre altres temes candents en aquells anys. Montseny va viure l'esclat del conflicte a Barcelona i es va entregar a la revolució. Durant el dia organitzava un cens de professionals tècnics a la vegada que col·laborava amb l'abastiment de pa i menjar. Frederica Montseny va participar amb les institucions governamentals per fer front comú contra el feixisme i assegurar la representació dels interessos del poble. Montseny es va fer càrrec del Ministeri de Sanitat i Assistència Social entre els anys 1936 i 1937. Tot i ser un temps curt, va planejar moltíssimes coses, entre elles el primer projecte de llei de l’avortament a Espanya -el dret a l’avortament a Espanya no seria reconegut fins 50 anys després-. Es va haver d’exiliar a França l’any 1939, i va continuar amb el seu treball sindical. Ni l’exili ni els seus problemes de visió van impossibilitar-la en la propaganda i la difussió dels ideals llibertaris que defensava.
Sempre va defensar els seus ideals d’ajuda els altres i de defensa d’una societat més afavoridora de la igualtat entre les persones en favor dels més pobres i més desafavorits.
Frederica Montseny fou la indomable, la lluitadora, la militant, la dirigent. En paraules de la seva biògrafa: “Quanta modèstia! I quanta
dignitat!”.
“Me llamo Vida, nombre ya escogido por mi madre en una de sus primeras novelas (…). Nací en Barcelona en 1933. En febrero del 39 tenía 5 años”. Així comença la seva narració Vida Esgleas Monseny, filla de Frederica Monseny, convidada pel Col·lectiu de Dones Sanitàries de Manacor per celebrar el dia de la dona (8 de març). Dona de caràcter afable i humil, afirma que “para manifestarme solo me motivan el respeto, la admiración y el amor que tengo a mi madre. Soy consciente de mi responsabilidad, y me siento influenciada por su ejemplo, su personalidad, su vida tan densa, su existencia tan rica”.
Vida recorda que “durante su paso por el Ministerio de Función Pública y Sanidad en 1936, se propuso abarcar un programa ambicioso y moderno”. Segurament massa modern pels seus temps. Fa referència a la primera llei de l’avortament a Espanya ara fa 50 anys. “En Febrero del 37, proposición de ley por el aborto si no se había sobrepasado el tercer mes de gestación; combatir las infecciones; atacar las epidemias; vacunaciones a fin de prevenir las enfermedades contagiosas; practicar los principios de higiene; vigilancia y control de los productos farmacéuticos; aplicación de la técnica del yeso, invención del doctor Josep Trueta para evitar la cangrena de los heridos en el frente; lucha anti-venérea; preservativos al alcance de todos; principios de higiene alimentaria; comedores especiales para las mujeres embarazadas, madres lactantes y niños lactados; casas cuna para dejar a sus hijos durante las horas de trabajo;
TINTYPES TEAM
VEUS x EPDE XIII
hogares de la infancia; guarderías infantiles; escuelas de corrección y reforma; y tantas otras medidas que no tuvo tiempo de llevar a cabo”, explica Vida.
Vida ha viscut a França tota la seva vida, però sap el significat de les seves paraules a l’Espanya de la futura llei Gallardón, a un país on sembla que la coherència en política s’està desvirtuant dia a dia: “Con ella perdimos a un ser de los que marcan su época, de los imprescindibles. de respetarla a través de la coherencia y la valentía de su existencia; de comprender su personalidad, su altruismo, ser a la vez fuerte, lúcido, indomable, pero alma recta, limpia: todo lo que hacía que Frederica fuera Frederica”, afirma.
Vida té el nom d’un personatge d’una novel·la de sa mare, La indomable, on es diu a la dedicatòria: “Deseo que cuando yo esté muerta me amen y me recuerden los hombres que aún no han nacido”. Potser seria moment de recordar solucions modernes a problemes Frederica Montseny, amb la antics: “Vigilemos ahora que tantos adelantos bandera de la CNT-FAI. duramente logrados por una generación heroica no resulten, poco a poco, desgraciadamente, vanos. Retroceder es peligroso”, conclou Vida.
! !
Frederica Montseny, en un dels seus discursos.
* * *