Autoconstrucció social: l'extensió universitària com a eina de treball by tirado97

Autoconstrucció social

l’extensió universitària com a eina de treball

Pol Tirado Conde https://tiradop97.wixsite.com/tfg-etsab-2020 Directora | Ariadna Perich Capdeferro Tribunal | Teoria i Projecte Cristina Gastón Guirao Carolina Beatriz García Estévez Luis Giménez Mateu Curs 2019-2020 | 2n Quadrimestre ETSAB

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

SUMARI 01_Introducció

_01

02_Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

_03

Fase 1 | La Identitat

1.1 | Evolució històrica d’Argentina s. XIX – s. XXI 1.2 | Origen dels assentaments informals a Rosario 1873 1.3 | Plans urbanístics 1871 - 2001 1.4 | Extensió universitària FAPyD

Fase 2 | L’objecte

2.1 | Caracterització dels assentaments irregulars 2.2 | Classificació segons l’origen

_15 _16

2.2.1 | Assentaments per invasió 2.2.2 | Assentaments per subdivisió irregular privada 2.2.3 | Assentaments informals de promoció pública

2.3 | Classificació segons l’estat urbanístic

_03 _05 _06 _14

_17

2.3.1 | Assentaments precaris 2.3.2 | Assentaments semiconsolidats 2.3.3 | Assentaments consolidats

2.4 | Cas d’estudi I: Espacio de bolsillo 2.5 | Cas d’estudi II: Paraboloide

_18 _19

Fase 3 | La Participació

3.1 | Execució cas d’estudi I 3.2 | Execució cas d’estudi II

_20 _24

03_Conclusions

_28

04_Bibliografia

_29

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

01_INTRODUCCIÓ Aquest treball d’estudi té la intenció de reflexionar sobre el paper de l’arquitectura en la millora de la qualitat de vida de les classes més desfavorides de la societat, centrant-se en el desenvolupament dels assentaments informals, concretament en les villas o barris marginals tan estesos per les principals ciutats d’Argentina. Aquesta inclinació prové dels meus interessos personals, vinculats a l’anomenada arquitectura social a través de cursos acadèmics i experiències del meu intercanvi a la Facultad de Arquitectura, Planeamiento y Diseño (FAPyD) de la Universidad Nacional de Rosario (UNR), d’Argentina. L’estudi reconstrueix l’evolució històrica i el desenvolupament urbanístic de la ciutat des de finals del s. XIX, amb l’aparició dels primers assentaments irregulars, fins els inicis del s. XXI. La intenció d’aquesta disposició cronològica és la de proporcionar un marc teòric sobre el qual exposar, analitzar i treballar els dos casos d’estudi; no pas organitzar tots els esdeveniments que van tenir lloc en aquest impàs de temps. Els dos exemples estudiats són casos reals d’autoconstrucció d’un equipament escolar i d’un taller per a pescadors que van realitzar-se en el context d’un conveni educatiu entre la UNR i el govern municipal de la ciutat de Rosario, en el qual vam participar estudiants de la FAPyD, professorat i voluntaris de les diverses associacions del barri. L’objectiu del treball és mostrar una de les moltes aplicacions que té l’arquitectura, afrontant problemàtiques actuals i posant de manifest situacions que, com a professionals, haurien d’ocupar un lloc primordial en les nostres discussions. Alhora, s’exposen les possibilitats que, mitjançant programes d’extensió i la implicació dels estudiants, tenim de generar canvis reals en els sectors més necessitats de la nostra societat.

“Entendemos la extensión como la transferencia de conocimientos que se generan y conservan entre la universidad y la comunidad… un lugar donde se reflexiona, se aprende y se toman elementos que luego se exteriorizan en la investigación y la docencia… una posibilidad de devolución a la comunidad de los beneficios obtenidos a través de la educación pública.” Arquitecta Yanina Cardascia: A&P Arquitectura Extendida. 2016, p.4-5

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

Objectius

Estructura

En el context de l’evolució dels assentaments informals en un dels països amb un nivell de pobresa més elevat del continent americà, la voluntat d’aquest treball és la d’exposar els diferents esdeveniments que han anat modificant la morfologia urbana de la ciutat de Rosario i les conseqüències d’aquests canvis en la societat. En un intent de classificar les diferents tipologies d’assentaments a partir d’estudis realitzats en altres capitals sud-americanes.

La Fase 1 del treball engloba el conjunt de circumstàncies que, durant més d’un segle, han determinat l’evolució econòmica, social i urbanística d’una de les capitals d’Argentina. Una evolució marcada per l’especulació urbanística, la insuficient o nul·la regulació de les normatives d’ús del terreny, les crisis migratòries arran de la industrialització, els diversos cops d’estat i la inflació econòmica, entre d’altres. I com mitjançant les capacitats de l’educació universitària, pública i gratuïta, i gràcies a programes socials d’àmbit municipal, neix l’alternativa de l’extensió universitària 1.

Mitjançant els dos casos d’estudi proposats, les meves aspiracions són les de cartografiar el procés de creació, desenvolupament i finalització dels projectes, així com reflexionar sobre les principals mancances de cada una de les etapes anteriors. Per així establir unes conclusions fonamentades i vincular les propostes originals amb possibles modificacions que, des d’una mirada crítica i constructiva, proposo.

A la Fase 2 s’estableixen un seguit de criteris per poder desenvolupar posteriorment la classificació dels assentaments informals. Aquest sectors al marge del planejament, en condicions de precarietat i sense els elements que caracteritzen un barri formalment constituït, s’identifiquen segons el seu origen o segons el seu estat urbanístic. Aquesta organització, serveix de fonamentació teòrica per poder presentar i caracteritzar els dos casos. Per últim, la Fase 3 en la que es desenvolupen els casos d’estudi anteriorment presentats i es realitza un anàlisis de cada un d’ells, per així poder plantejar unes propostes de millora en les diferents etapes de consolidació dels projectes. Finalment, el treball conclou posant en valor aquest tipus d’intervencions i vinculacions comunitat-acadèmia, per mirar d’incentivar la seva possible aplicació en la nostre escola.

Fig. 1 | Perspectiva de la visita acadèmica a Villa Gobernador Gálvez Proyecto Arquitectónico II, 2º cuadrimestre

L’extensió universitària és la vinculació de la universitat amb la societat en què es troba im-

mersa, per establir un diàleg beneficiós per ambdós sectors.

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

02_AUTOCONSTRUCCIÓ SOCIAL: l’extensió universitària com a eina de treball Fase 1 | La Identitat 1.1 | Evolució històrica d’Argentina s. XIX – s. XXI La República Argentina és un dels països sobirans del continent americà amb una de les economies més desenvolupades i, alhora, amb un dels percentatges de població per sota del nivell de pobresa més elevats. Aquesta contradicció porta a qüestionar el fet que sigui considerat un país amb un Índex de Desenvolupament Humà (IDH) molt alt, indicador sintètic que contempla paràmetres com experimentar una vida llarga i saludable, adquirir coneixements i gaudir d’un nivell de vida digne. Una de les principals conseqüències d’aquest desequilibri són els assentaments informals, sectors de la societat que viuen al marge de qualsevol planejament urbanístic, en condicions de precarietat i sense els elements ni les infraestructures que caracteritzen un barri formalment constituït. Els primers casos apareixen a finals del s. XIX en les principals poblacions del país, situades en el traçat dels rius de La Plata i Paranà, tan importants per el desenvolupament mercantil. Tot i que de forma aïllada i com a alternativa d’habitatge, aquests assentaments van anar prenent forma i a inicis del s. XX. Els primers sectors irregulars es consolidaren en capitals com Rosario i Buenos Aires.

1860-1880 | La instal·lació del ferrocarril com a mitjà de transport de mercaderies vincula les diverses zones productives de l’extensa pampa2 argentina amb les principals zones consumidores del país. Modificant la seva morfologia, a través de vies de connexió que ajuden a delimitar nous sectors de les ciutats.

Plana de gran extensió d’Amèrica del Sud sense vegetació arbòria.

1880-1900 | El creixement econòmic i demogràfic originat pel procés d’industrialització que està vivint Argentina es tradueix en un increment de la immigració provinent d’Europa. Italians i espanyols, principalment, viatgen al continent americà cercant oportunitats per a enriquir-se.

1900-1930 | La crisi econòmica originada durant la 1a guerra mundial paralitza temporalment el creixement desmesurat que estaven patint les metròpolis i redueix els guanys de les societats urbanitzadores, les principals beneficiades de l’increment de població.

1930-1940 | L’increment de la mobilitat social, la permissivitat normativa respecte a l’ús del terreny i la disponibilitat de terres a la perifèria de les capitals són els principals factors que generen l’aparició dels primers assentaments irregulars. La situació política i econòmica de la República Argentina possibilita el procés d’evolució d’aquestes tipologies edificatòries a habitatges legals en pocs anys.

1940-1950 | El canvi en les polítiques de mercat, d’exportació de matèria primera a importació de bens, produeix el col·lapse de l’economia rural tan estesa a tot el país. La immigració rural-urbana origina un creixement demogràfic que els governs de les diferents províncies i municipis no poden assumir. Un dels casos més significatius és el de Buenos Aires, que triplica la seva població entre els anys 1947-1960. Els nouvinguts, provinents de províncies de l’interior, acostumen a instal·lar-se en habitatges de familiars o coneguts situats en assentaments irregulars. Posteriorment, s’autoconstrueixen el seu propi o compren el que deixa un antic habitant de l’assentament. Amb el pas del temps i els ingressos suficients, alguns d’ells es troben en situació de comprar un dels terrenys dels loteos populares3 de la perifèria que l’estat posa a la seva disposició; així doncs entren definitivament en el marc de l’habitatge legal.

Grans sectors de la perifèria urbana, vagament equipats i subdesenvolupats que es venien a

preus reduïts per establir-hi assentament informals dins d’una legalitat relativa.

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

1950-1960 | Aquestes parcel·les d’infraestructura mínima que permeten

1990-2000 | Les noves normatives respecte a l’ocupació il·legal dels te-

l’accés a una residència legal atenuen l’increment de població en assentaments informals a Argentina, que tan negativament està afectant el conjunt de Sud-amèrica. % de població en assentaments informals respecte al total (1960): - Buenos Aires: 5% - Lima: 20% - Rio de Janeiro: 30% - Ciutat de Mèxic: 40%

rrenys proporcionen les eines per a regularitzar els assentaments existents. Aquestes alternatives, però, no serveixen per a resoldre el desmesurat increment de marginalitat que pateix el país. Durant aquest impàs de temps, el govern fixa el valor del peso4 al dòlar, impossibilitant la competitivitat de la indústria argentina, incrementant l’atur i la pobresa arreu del territori. Finalment, l’any 1998 l’estat compra deute extern per un valor equivalent al 400% de les exportacions anuals, en un intent desesperat per salvar l’economia del país.

1960-1970 | L’economia del país, en plena decadència, contraresta les múl-

2000-2010 | A inicis de segle, l’economia argentina es declara en fallida

tiples iniciatives estatals per reduir el creixement dels assentaments irregu-

i entra en un procés de recessió, incrementant la quantitat de població per

lars, els quals comencen un procés d’autogestió amb els clubs esportius com a òrgans principals. Aquestes delegacions per villas reuneixen un seguit de representants que transmeten les demandes al govern municipal.

sota el nivell de pobresa fins a valors històrics (53%). En conseqüència, els assentaments informals es densifiquen i la seva trama urbana es consolida. Un exemple és el creixement en alçada de les edificacions, que arriba fins als dos pisos. Habitants censats en villas (% respecte al total) a Buenos Aires: - 1991: 50.945 hab. (1.72 %) - 2001: 107.121 hab. (3.58 %) - 2010: 163.587 hab. (5.50 %)

1970-1980 | La junta militar assumeix el poder l’any 1976 i s’inicia un procés d’eradicació dels assentaments irregulars. Aquest fet, juntament amb les noves normatives de desenvolupament urbanístic i la prohibició dels loteos populares, repercuteix en l’augment del preu dels lloguers.

1980-1990 | La derrota a la guerra de les Malvines posa fi a un període de dictadura militar en el qual els assentaments informals s’han vist greument afectats. A la capital Argentina el seu nombre s’ha reduït a menys de la meitat (31 a 14). Acompanyant la restauració de la democràcia i la fi de la persecució als villeros, arriben les primeres conseqüències de la dictadura i la falta d’un govern estable. El 1981 la inflació és del 500% anual, fet que obliga a privatitzar els serveis públics, incentivant l’especulació immobiliària i augmentant el preu del lloguer encara més.

Malgrat l’estabilització econòmica i el conjunt de mesures estatals per mirar de pal·liar l’empobriment de la població, la situació de precarietat dels sectors més vulnerables no varia. El Programa Federal de Construcció d’Habitatge (PFCH), impulsat l’any 2004, tot i ser el més ambiciós en els últims 15 anys no assoleix els seus objectius de construir 113.000 habitatges, dels quals només 5.558 es realitzen. La màxima expressió del desequilibri que pateix el país es veu reflectida en les 2.145.224 famílies vivint en situació de precarietat, mentre aproximadament 2.5 milions d’habitatges lliures són segones residències o “refugis d’inversió” dels més privilegiats.

Moneda argentina

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

Fase 1 | La Identitat 1.2 | Origen dels assentaments informals a Rosario 1873 El desenvolupament de la ciutat de Rosario, en el context de metròpoli de gran importància mercantil i bressol d’una part important de la cultura argentina, no deixa d’estar afectat pel seguit d’esdeveniments que van malmetre tan greument l’evolució del país. Tant és així que un dels primers assentaments informals de tota la república s’origina en la seva perifèria, a la llera del riu Paranà, l’anomenat Barrio Saladillo. A la capital de la província de Santa Fe el debat sobre la suburbanització ha compartit preocupacions amb el desenvolupament i el procés d’expansió urbanístic. Durant els governs peronistes5, aquests sectors es plantejaven com suburbis populars habitats per treballadors en forma d’ocupació massiva. En els anys de neoliberalisme6 però, la consolidació de barris tancats i clubs de camp per als més adinerats va esdevenir la proposta més rentable.

1887-1905 | La implantació del transport ferroviari i les propostes dels bulevards de ronda delimiten els primers anells urbans, desvinculant els sectors nord i sud de la ciutat. Les urbanitzacions perifèriques es configuren com a centres gravitacionals dispersos, generant una taca urbana discontinua amb problemes d’extensió de serveis bàsics i infraestructures. L’àmbit Saladillo sud neix com una zona de producció agrícola, vinculant-se amb les altres colònies de l’interior mitjançant el ferrocarril l’any 1888, poc temps després de la inauguració del port. El perfil únicament productiu es desenvolupa fins a l’any 1887, quan de la canalització del rierol que dóna nom al barri se n’aprofiten les aigües per construir uns banys suposadament curatius.

Referit als dos primers governs de Juan Domingo Perón (1946-1955) caracteritzats per les

1905-1930 | La transformació de vil·la balneària a suburbi s’inicia amb la venda de les primeres parcel·les al voltant dels banys a conseqüència del canvi de propietat de les terres. Entre l’any 1900 i el 1914, la població es quadruplica, es construeix la primera secció de barri amb una escola primària, una església catòlica i servei d’aigua potable; també es projecta una segona secció.

1917-1960 | La crisi originada durant la 1a guerra mundial obliga al sector agrícola a millorar la seva productivitat a través de la tecnificació dels processos productius. Aquest avenç es veu reflectit en la construcció d’una planta frigorífica a Villa Gobernador Gálvez, assentament veí del Saladillo al districte sud de la ciutat. L’edificació de noves indústries càrniques municipals l’any 1931 i els anys de govern peronistes consoliden al territori nous habitants provinents de classes mitjanes i treballadores en la indústria càrnica. L’increment demogràfic per l’aglomeració d’aquests grups familiars produeix el desenvolupament dels primers assentaments allunyats de la planificació urbanística. Això genera un gran contrast entre els habitatges enjardinats de l’elit de Rosario i les edificacions autoconstruïdes dels assentaments irregulars.

1960-1988 | L’impuls de la producció industrial d’aquestes dècades genera un rebrot de les migracions camp-ciutat i, en conseqüència, la consolidació d’aquests assentaments informals. Les anomenades villas miserias s’estenen per tota la perifèria, amb el barri Saladillo com a epicentre del conflicte social, on els robatoris del 1989 marquen un abans i un després en la implicació del govern per resoldre la situació. Les intervencions municipals arran del Pla director del 1991, amb tres espais de planificació (nord, sud i centre), intenten incentivar la recuperació de l’imaginari col·lectiu i enfortir les identitats del barri, destacant les operacions de millora de l’espai públic a la llera del riu Paranà.

polítiques d’intervenció estatal, l’enfortiment dels sindicats de treballadors i l’ampliació de la producció industrial. 6

Filosofia politico-econòmica que propugna la mínima intervenció d’organismes estatals so-

bre l’economia i la política, reduint el paper de l’estat a garantir les llibertats individuals.

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

Fase 1 | La Identitat 1.3 | Plans urbanístics 1871 – 2001 1871 | Pla de delineació de la ciutat Aquest pla expressa la clara voluntat d’ordenació del territori, definint el patró organitzatiu en quatre zones: secció ciutat, pel centre edificat fins als bulevards Pellegrini i Oroño; secció extramurs7, per la possible extensió d’aquesta àrea urbanitzada; secció suburbis, en referència a l’àmbit rural perifèric i la secció baixa, per les instal·lacions portuàries i les situades sota la barraca. L’àrea rural s’estructura per continuïtat de la lògica d’ordenament intern: bulevards i carrers es prolonguen sobre el camp, originant superilles rectangulars. Aquestes últimes representen no només un mode organitzatiu, sinó també el mòdul mínim de creixement i expansió de la ciutat que progressivament s’anirà integrant a l’àrea construïda.

Fig. 2 | Reinterpretació de l’estat prèvi al pla de 1871 Font: Plànol de Nicolás Grondona (enginyer topògraf), 1858

Aquesta terminologia era la pròpia de les ciutats europees emmurallades. Fig. 3 | Reinterpretació del pla de delineació de la ciutat 1871

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

1890 | Pla d’eixample i port L’aparició d’aquest pla està íntimament vinculat a la concessió d’obres per la construcció d’un port, recalcant els mateixos criteris organitzatius del 1871. Sobre el traçat projectat en direcció sud, es superposen una malla d’avingudes diagonals ubicades regularment, sense relacionar punts importants o significatius de la ciutat. Aquest eixample contempla el sector sud com a àmbit d’extensió, però en cap cas l’organitza.

Fig. 4 | Reinterpretació del pla d’eixample i port 1890

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

1911 | Pla d’embelliment La proposta constitueix un exemple de pla d’ordenació, extensió i embelliment basat en teories de l’escola francesa d’urbanisme del moment. El reordenament interior i l’extensió de la planta urbana es recolzen en un sistema viari jeràrquic format per grans avingudes diagonals vinculades als accessos a la ciutat.

Fig. 5 | Reinterpretació del pla d’embelliment 1911

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

1935| Pla regulador de Rosario (I) Es basa en un esbós del que avui anomenaríem àrea metropolitana, definint l’articulació dels sistemes de grans parcs regionals, sistemes viaris i ferroviaris i els nous nuclis de població. Tracta, per primera vegada en tot el país, la discussió de l’habitatge dels treballadors, amb un esquema de “barri tipus” amb residències individuals i col·lectives de diferents dimensions segons les múltiples tipologies familiars. Amb la incorporació de nous parcs sobre la costa del Paranà, es pretén garantir l’ús públic de la barraca i la costa, en aquell moment en desús per la reubicació del port.

Fig. 6 | Reinterpretació del pla regulador de Rosario 1935

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

1952| Pla Rosario Aquest pla es basa fonamentalment en la proposta d’un reordenament ferroviari per a la ciutat, en el context del Pla Ferroviari Nacional. Es projecta un traçat ferroviari nord-sud i la suspensió dels brancals sense afectacions de circulació.

Fig. 7 | Reinterpretació del pla Rosario 1952

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

Sistema ferroviari

Sistema de clavegueram

Sistema viari

Centres urbans

1967| Pla regulador de Rosario (II) L’objectiu d’aquest pla és la realització de Convenis Intermunicipals d’Informació, que articularan Rosario amb altres localitats veïnes en aspectes d’ordenació territorial. Estableix una organització urbana sostinguda en les grans components estructurals: el sistema ferroviari, el sistema viari, l’aeroport, el sistema de clavegueram i els centres urbans i recreatius.

Sistema portuari i aeroport

Centres de recreació

La definició de centres urbans i de recreació possibiliten el desenvolupament de la ciutat, descentralitzant l’estructura urbana amb funcions i perfils específics. Entre els diferents centres, cal destacar el de reallotjament de població resident en assentaments irregulars (principalment del barri Las Flores), i els centres de reserva fins que es determinés la seva futura ubicació.

Fig. 8 | Reinterpretació del pla regulador de Rosario 1967

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

1991| Pla director La proposta d’aquest pla es configura a partir de set grans operacions estructurals: la recuperació del front al Paranà, la transformació portuària, la concordança interior, la redistribució de la centralitat, la consolidació de la ciutat existent, la construcció d’un nou front i la protecció del verd i els àmbits naturals. En ell es defineixen les polítiques de caràcter sectorial referides a la ubicació definitiva de les terres ferroviàries, l’actuació en assentaments irregulars, l’ampliació de la xarxa d’infraestructures bàsiques, l’extensió de la plana urbana i el transport públic de passatgers.

Fig. 9 | Reinterpretació del pla director 1991

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

Nou eix metropolità

Nou front territorial

2001| Pla director de Rosario

Sistema ciutat-aeroport

Sistema ciutat-riu

Basat en quatre sistemes sobre els quals es desenvoluparia la ciutat futura: el sistema ciutat-riu, el nou front territorial, el sistema ciutat-aeroport i el nou eix metropolità; donant continuïtat a alguns dels projectes ja formulats al pla del 1991. Cal destacar la proposta de regeneració espacial i funcional del gran eix ferroviari nord-sud, associada a la rehabilitació dels assentaments irregulars originats al voltant de les àrees ferroviàries (el nou eix metropolità).

Fig. 10 | Reinterpretació del pla director de Rosario 2001

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

Fase 1 | La Identitat 1.4 | Extensió universitària FAPyD La component “extensió” és, conjuntament amb la docència i la investigació, un dels pilars bàsics de la universitat sud-americana que coneixem avui en dia. Conforma un model d’integració i articulació amb el medi social, paisatgístic, productiu i cultural d’una comunitat a partir del reconeixement de les seves complexitats i problemàtiques. Tot i trobar-se constantment qüestionada, aquesta eina ha rebrotat en la formació dels joves universitaris, enriquint la producció de coneixements disciplinaris i professionals. Buscant generar un espai de discussió, producció i reflexió des de la seva dimensió més conceptual, política i metodològica per a contribuir a la construcció d’un sistema formatiu de l’educació superior com a pràctica integral. Els principals objectius d’aquest instrument són l’assessorament a les activitats productives locals de petita escala, als organismes públics estatals, l’assistència tècnica a les organitzacions socials i ONGs, i la participació en programes de capacitació a la comunitat, entre d’altres. A la FAPyD, les pràctiques d’extensió s’inicien quinze anys enrere i es desenvolupen seguint principalment dues directrius. La primera és la planificació i incorporació de les problemàtiques socials als programes acadèmics i curriculars, que s’implementen mitjançant la realització de tallers d’obra i treballs pràctics dissenyats específicament pel grau. La segona es basa en la creació d’equips de docents, estudiants i graduats, que configuren projectes amb la finalitat de participar en diverses convocatòries institucionals, donant veu a les propostes participatives i possibilitant l’execució dels projectes a partir del finançament adquirit.

En els darrers anys, un dels aspectes més significatius de l’escola, és la implementació d’una eina innovadora de gestió institucional que permet capitalitzar les experiències realitzades en relació amb la comunitat: el programa Arquibarrio. Aquest programa, que depèn de la Secretaria d’Extensió Universitària, Vinculació i Transferència de la FAPyD, té com a objectiu ampliar la capacitat d’interacció de la universitat amb les comunitats. Especialment amb aquelles en una situació de risc socioambiental, per a contribuir al desenvolupament territorial amb igualtat en les perifèries de la regió metropolitana. Per altra banda, també considera la necessitat dels estudiants de realitzar Pràctiques Professionals Supervisades (PPS) des de la modificació del pla d’estudis de l’any 2008. Gràcies a un projecte presentat per l’agrupació estudiantil independent Dominó, el consell directiu de la universitat aprova les pràctiques emmarcades dins d’aquest programa. És per això que des del programa s’ha treballat en més de vint clubs de barri, biblioteques populars, cooperatives, ONGs, associacions civils i veïnals, centres culturals i de jubilats, comunes i municipis. Aquestes pràctiques s’han desenvolupat gràcies a més de 200 estudiants, docents, coordinadors i membres de les diverses organitzacions. De tots els treballs realitzats cal destacar: un espai multifuncional per una cooperativa de pescadors de Villa Gobernador Gálvez, una aula per nens i adolescents en risc de patir situacions d’addicció al barri de La Sexta i un pont per vianants que uneix dues zones del barri Saladillo, entre d’altres.

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

La mecànica de funcionament del programa és la següent: les organitzacions del barri es posen en contacte amb la secretaria d’extensió de l’escola a partir d’una denúncia específica, amb l’avenç dels treballs, però, es converteixen en múltiples. Arquibarrio es transforma en una eina imprescindible perquè es puguin aplicar els coneixements teòrics adquirits durant la carrera en una pràctica concreta, amb un objectiu social i en un procediment comunitari específic en el territori.

Fase 2 | L’objecte 2.1 | Caracterització dels assentaments irregulars Els assentaments informals són aquells sectors de la ciutat que apareixen al marge del planejament, en condicions de precarietat i sense els elements que caracteritzen un barri formalment consolidat. Sovint es presenten com a un únic grup de tipologia edificatòria o de creixement urbà, homogeneïtzant assentaments amb una diversitat i complexitat comparables a la trama urbana consolidada. Gràcies a diversos estudis realitzats per professors i teòrics, tant de les diverses universitats de Sud-amèrica com de la resta del món, podem classificar aquests assentaments irregulars segons el seu origen (legal o il·legal) i segons el seu estat urbanístic (materialitat, infraestructura, espai públic, etc).

“Queremos una sociedad más igualitaria y consideramos que las soluciones técnicas y artísticas pueden colaborar para empoderar a los sectores en vulnerabilidad social, reafirmando las identidades de cada vecino, de cada barrio, reconociendo el lugar

Per a poder establir les tipologies d’assentaments informals, s’han considerat els criteris de classificació de diferents investigacions prèvies com:

de la universidad pública como gestora de arquitectura de calidad matérica, popular, colectiva y comunitaria.” Arquitecta Victoria Funes: A&P Especiales #40. 2019, p.191

Tarchópulos, D., i Ceballos, O. (1998) | “Formas de crecimiento urbano en Bogotá: patrones urbanísticos y arquitectónicos en la vivienda dirigida a sectores de bajos ingresos” Els quals determinen certs patrons urbanístics i arquitectònics que es repeteixen en els sectors econòmicament vulnerables analitzats; com són el viari, el parcel·lari, les tipologies edificatòries i les característiques urbanístiques i arquitectòniques. Aquests criteris contribueixen a la qualificació de l’estat urbanístic d’un barri.

Torres, C.A. (2007) | “Ciudad informal colombiana” On s’analitzen els processos de construcció, transformació i consolidació de la ciutat, destacant la valoració quantitativa dels assentaments irregulars. En aquest escrit es descriuen les tres condicions bàsiques necessàries per a la regularització dels assentaments: de caràcter jurídic, física-espacial i infraestructural.

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

Bähr, J., i Mertins, G. (1983) | “Un modelo de diferenciación socio-espacial de las metrópolis de América Latina” En aquest article s’estableix una classificació dels assentaments informals a partir del seu nivell jurídic, diferenciant entre: barris marginals il·legals, barris semi legals i “barraques” legals.

Roch, F., Sáez, E., i García, J. (2010) | “Ciudad, vivienda y hábitat en los barrios informales de Latinoamérica” En el qual es descriuen les diverses etapes evolutives d’aquest tipus de procés d’ocupació: poblament, parcel·lació i edificació-urbanització. Posant èmfasi en l’habitatge com a unitat constitutiva bàsica i les funcions urbanes que assumeix per a contribuir en la creació de ciutat, funcions com: l’habitatge productor, l’habitatge terciari, l’habitatge social i l’habitatge ambiental.

Fase 2 | L’objecte 2.2 | Classificació segons l’origen De tots els criteris anteriorment presentats, els quals responen a anàlisis d’àmbit jurídic, polític, administratiu, econòmic, social i cultural, s’han establert dues consideracions principals per definir la tipologia d’assentament informal. La primera d’elles és l’origen, que ens permet caracteritzar els assentaments segons:

2.2.1 | Assentaments per invasió Es tracta de l’ocupació de terrenys descartant inicialment qualsevol procés legal de parcel·lació, urbanització i edificació. Caracteritzats per la tipologia de materials de baix cost utilitzats en les seves construccions, per evitar pèrdues davant de possibles desnonaments, així com per l’elevat aprofitament residencial del sòl i les nul·les superfícies dotacionals públiques. Sovint l’entorn escollit per iniciar l’assentament irregular es troba en zones de gran riquesa natural, no aptes per a usos residencials. Cal destacar que les invasions de terrenys no són processos espontanis i que els agents involucrats són molts i d’ideologies variades. D’aquestes ocupacions també en surten beneficiades les administracions públiques, que redueixen la pressió social per falta de terreny edificable, i els propietaris del sòl ocupat, els quals obtenen més ingressos per sols poc rentables en cas de la legalització dels assentaments.

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

2.2.2 | Assentaments per subdivisió irregular privada Són aquells desenvolupats clandestinament, fraccionats o subdividits, i venuts com a parcel·les per a l’autoconstrucció sense els documents necessaris per a la seva aprovació. També considerem les parcel·les que no compleixen les normes urbanístiques mínimes per a l’ús residencial dins d’aquest grup. A diferència dels anteriors, aquests assentaments disposen d’una transacció prèvia de compra-venda sota condicions que no compleixen els requeriments urbanístics. Tot i això, les seves característiques són relativament properes a les mínimes legals.

2.2.3 | Assentaments informals de promoció pública Els quals s’originen a partir de subdivisions públiques per a l’autoconstrucció en àrees precàriament urbanitzades. Es caracteritzen per la deficiència d’espais públics, d’accessibilitat, d’infraestructures mínimes de serveis públics i d’equipaments urbans. La seva informalitat resideix en les transgressions de les normatives urbanístiques, més que en el domini o la legalitat del terreny.

Fase 2 | L’objecte 2.3 | Classificació segons l’estat urbanístic Per a realitzar aquest tipus de caracterització s’estableixen diferents fases dins del procés constructiu de l’habitatge informal, descrivint el recorregut des de la seva constitució fins a la consolidació definitiva. Aquesta classificació es troba estretament vinculada a la distribució espacial de l’habitatge: l’estat precari correspon a l’habitatge amb àrea multifuncional, el semiconsolidat al d’àrea diversificada i l’estat consolidat equival a l’habitatge amb estabilitat estructural.

2.3.1 | Assentaments precaris Són els configurats a partir d’habitatges de baixa qualitat, construïts amb materials inestables (cartró, plàstic, fusta, zinc, blocs de formigó). Les seves condicions físiques i ambientals són deficients, no disposen de serveis públics ni equipaments col·lectius, així com tampoc d’espai per a construccions futures. Els habitatges acullen més grups familiars dels que poden englobar, es troben en situació d’insalubritat i els habitants no disposen de títols de propietat. És una categoria que correspon als primers anys de les invasions o fraccionaments tant públics com privats. Les primeres construccions amb materials resistents apareixen després del primer any, així com els primers comerços, que s’estenen gradualment per l’assentament fins a considerar-se semiconsolidat.

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

2.3.2 | Assentaments semiconsolidats Els quals es conformen per habitatges construïts tant amb materials transitoris com definitius, no disposen de totes les infraestructures ni serveis públics mínims i els títols de propietat no estan en mans de totes les famílies. Sovint aquests assentaments han sigut objecte d’alguna intervenció de tipus urbanística o dotacional, així com de la finalització de més del 50% dels seus habitatges. El període de temps per arribar a aquesta situació oscil·la entre els deu i els vint anys, moment en què es desenvolupen els primers equipaments educatius, de benestar social i equipaments esportius. En aquesta fase comença la instal·lació de la infraestructura bàsica d’aigua potable i energia, s’inicia el servei col·lectiu de transport i s’adeqüen les vies primàries. També cal destacar les primeres relacions mercantils de lloguer o compra-venda d’habitatges per a aquelles famílies que han aconseguit regularitzar la seva situació.

Fase 2 | L’objecte 2.4 | Cas d’estudi I: Espacio de bolsillo Aquest projecte neix arran d’una tesi de PFC, amb la intenció de proporcionar un espai per a infants i adolescents del barri de la República de la Sexta que es troben inclosos dins del Centre Preventiu Local d’Addiccions (CePLA). Aquesta agrupació promou accions de restitució dels drets humans, buscant crear i enfortir recursos integrals per a l’atenció i inclusió social. Es construeix, conjuntament amb joves en situació de vulnerabilitat social, un prototip d’aula amb estructura resistent de perfileria metàl·lica i acabat de fibra de vidre, d’agregació modular i flexibilitat programàtica. Oferint la possibilitat d’adaptar-se a altres usos, programes i situacions en territoris diversos on es puguin detectar necessitats similars.

2.3.3 | Assentaments consolidats Es tracta d’aquells amb accés als serveis públics i d’equipaments bàsics, amb la cobertura del servei de transport públic mínim i amb la legalització de tots els seus habitatges. Tot i no obtenir la qualitat urbanística òptima per a considerar-se trama urbana regular, les seves principals vies es troben pavimentades i més del 90% dels seus immobles finalitzats. En la majoria de casos, però, les millores respecte dels assentaments semiconsolidats no serveixen per resoldre el dèficit d’equipaments, d’espai públic o de sistemes de drenatge i l’impacte ambiental causat és irreversible.

Fig. 11 | Isomètrica explotada del projecte Espacio de bolsillo

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

Fase 2 | L’objecte 2.5 | Cas d’estudi II: Paraboloide És un projecte promogut des de l’àrea de Vinculació Tecnològica del Ministeri de la Nació, concretament de la iniciativa “Capacidades Científico Tecnológicas Universitarias para el Desarrollo Nacional”. El paraboloide comença a construir-se l’any 2018 conjuntament amb la Cooperativa de Treball de Pescadors, per a la seva futura consolidació com a seu. Es proposa generar un cobert que serveixi de laboratori per l’experimentació amb diferents materials i que pugui ser aplicat en obres concretes d’altres territoris en situació d’emergència social.

Fig. 12 | Isomètrica explotada del projecte Paraboloide

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

Fase 3 | La participació 3.1 | Execució cas d’estudi I Es tracta d’un projecte situat al barri de la República de la Sexta, una de les zones de villas més properes al centre de la ciutat. Limitat a l’est pel riu Paraná, aquest sector engloba el complex universitari de la FAPyD i la Terminal Puerto Rosario (TRP) entre d’altres; és per això que disposa d’un trànsit molt concorregut tot i el deficient estat de la xarxa viària. Gran part de la trama urbana del barri es troba consolidada, tot i que a mesura que ens desplacem d’oest a est, la retícula de carrers es desdibuixa fins a confondre’s amb l’àmbit de bosc més proper al riu. És per aquest motiu que es podria classificar com a un assentament consolidat. Tot i això, el projecte realitzat es situa en una de les illes amb més deficiències urbanístiques de la zona. Per altra banda, l’origen de l’assentament és per subdivisió irregular privada i, en conseqüència, la majoria d’edificacions segueixen l’alineació a carrer.

Fig. 13 | Planol de situació del Cas d’estudi I

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

Degut a la poca o nul·la intervenció per part de les institucions de govern i regularització urbanístiques, observem com els espais verds absorbeixen les edificacions i conformen un únic front al Paraná. Originalment, l’espai d’intervenció servia de pati per a una antiga fàbrica que amb el pas del temps va quedar en desús. Annexionades a les dues naus perpendiculars, trobem les antigues aules on els infants del programa CePLA realitzaven les classes tot i les condicions de precarietat d’aquestes. Aquest fet, conjuntament amb l’existència de diversos “búnquers” de drogaddicció en les illes properes, van generar l’oportunitat d’actuació d’Arquibarrio.

Fig. 14 | Planol d’emplaçament del Cas d’estudi I

Fig. 15 | Planta coberta del Cas d’estudi I

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

El projecte es basa en un conjunt de quatre pòrtics metàl·lics conformats a partir de perfils C i L soldats entre si, generant una estructura portant de la qual pengen els diversos tancaments. Aquests elements es vinculen a uns daus de formigó que configuren la fonamentació del conjunt, d’on també apareixen bigues UPN que enrigideixen el conjunt i serveixen de suport per al paviment de fusta laminada.

4.28m

3.65m

2.46m

Trobem diversos tancaments en cada façana segons les necessitats del projecte. Les obertures lleugeres i practicables lateralment de l’entrada principal faciliten el seu ús per als infants, la doble funció de pas i estanteria de la façana sud-oest permet l’aprofitament de l’espai i la funcionalitat de l’acabat exterior amb rampa de sortida conformen una proposta molt completa.

1.95m

0.91m 0.38m 0.20m -0.14m

Fig. 17 | Secció longitudinal del Cas d’estudi I

8.54m 8.30m 2.40m

1.80m

0.60m

6.30m

5.40m

0.95m

3.08m

Altres aspectes a destacar són les diverses obertures de ventilació que trobem tant a les finestres altes de la façana principal com al tram inferior de l’acabat de xapa ondulada de la façana posterior. Així com les làmines plàstiques que eviten l’impacte directe de la radiació solar sobre la coberta. Aquestes decisions en la fase de projecció, augmenten considerablement la qualitat de l’espai interior.

4.28m 4.08m 3.63m

2.70m 2.46m

0.28m -0.14m

Fig. 16 | Planta baixa del Cas d’estudi I

Fig. 18 | Secció transversal del Cas d’estudi I

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

Sistema d'obertura dels porticons de fusta mitjançant raïls i ancoratges rodats

1.00m

Sistema de tensors metàl·lics i làmines plàstiques en forma de recobriment superior per la coberta de xapa ondulada

Plaques PRFV enmarcades amb llistons de fusta de pi 0.11 x 0.02m i longitud variable

35º

Finestres de vidre simple practicables amb obertura de 35º i cadena de subjecció

Estructura de joc exterior d'entramat de perfils quadrats, tancament i rampa de fusta de pi

Canaló de xapa plegada 0.15 x 0.125 x 8.30m

Tensors metàl·lics amb ancoratges a l'estructura d'encavallades principal. Afavoreixen l'estabilitat i rigiditzen el conjunt, reduint l'efecte d'esveltesa dels pòrtics

Tancament enmarcat amb llistons de fusta de pi amb estanteries circulars de PVC i obertura practicable

0.33m

0.08m

Columna reticulada de perfils C 80 amb platines L rigiditzadores

Biga mestra: dos perfils UPN 80 de 6m soldats entre si

Columna de perfil C 80 soldada a perfils U de l'entramat inferior

0.30m Tancament practicable amb estanteries interiors i exteriors de llistons de fusta de pi 0.85 x 0.15m i baranes metàl·liques 0.83 x 0.15m

Sistema d'ancoratge dels pòrtics a la fonamentació de daus de formigó. Acabat exterior de xapa ondulada metàl·lica amb trams practicables, facilitant la ventil·lació de l'aula

Acabat exterior de xapa ondulada 1.1 x 3.45m

7 6

5 4

Fig. 19 | Isomètrica resum del Cas d’estudi I

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

Fase 3 | La participació 3.1 | Execució cas d’estudi II Aquest segon projecte es troba a l’extrem sud de la ciutat a la Villa Gobernador Gálvez, una de les més grans de Rosario. Annexionada al barri Saladillo, un dels primers assentaments de tota la república Argentina, hi manté un fort lligam i gran part dels pobladors originals d’aquest es van veure obligats a ocupar la zona d’actuació que s’analitza a continuació. La trama urbana del conjunt de la villa es troba greument afectada per la poca estabilitat dels habitants d’aquesta. Tot i respondre a una ordenació ortogonal, la disposició de les illes varia constantment i només les principals connexions viàries amb la ciutat marquen un cert ritme. El conjunt de la villa es considera un assentament semiconsolidat, tot i que unificar l’estat de la villa seria un error. És per això que la zona del projecte entraria dins de la classificació d’un assentament precari. L’origen d’aquest assentament irregular es troba molt lligat a la indústria frigorífica i els seus pobladors, que mobilitzats del camp a la ciutat, van ocupar els terrenys perifèrics buscant oportunitats de futur. Per aquesta casuística es considera un assentament per invasió.

Fig. 20 | Planol de situació del Cas d’estudi II

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

Com en el primer cas d’estudi, observem com la massa arbòria absorbeix gran part de la densitat edificatòria i aquesta perd qualsevol intent d’ordenació planificada inicialment. L’àmbit d’actuació es situa en l’últim tram d’una de les principals vies d’accés a la villa i en l’única porta d’entrada a la zona de pescadors vinculats amb el projecte. Per altra banda, cal destacar la proximitat amb una de les empreses frigorífiques que van consolidar l’assentament en les primeres dècades. La proposta d’Arquibarrio s’emplaça en un terreny relativament elevat, com a element vertebrador en la connexió entre el sector est, el més precari i vinculat amb la pesca, i l’oest, lleugerament més consolidat.

Fig. 21 | Planol d’emplaçament del Cas d’estudi II

Fig. 22 | Planta coberta del Cas d’estudi II

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

El taller es conforma a partir d’una estructura de pilars metàl·lics compostos i simples (perfils C), que reparteixen les càrregues de la coberta sobre una fonamentació de daus de formigó. Sobre aquests, i per homogeneïtzar el treball del conjunt, es disposa una placa de formigó armat. L’element a destacar en aquest projecte és la coberta, amb una geometria de paràboles que donen nom a la proposta. Aquesta forma permet certa entrada de llum quan la frondositat de l’arbrat proper ho permet.

4.50m

3.07m

6.70m 6.40m 6.20m

-0.15m -0.45m

-1.05m

La simplicitat del projecte contrasta amb la gran dificultat d’execució de les paràboles, fet que es va agreujar per no projectar les tres amb característiques idèntiques. Tot i aquest fet, el projecte va suposar un gran impacte per la comunitat i els beneficis de la seva construcció es van veure reflectits en poques setmanes.

2.90m

9.76m

Fig. 24 | Secció longitudinal del Cas d’estudi II

3.50m

5.90m 3.35m 3.00m

-0.60m

Fig. 23 | Planta baixa del Cas d’estudi II

-1.05m

Fig. 25 | Secció transversal del Cas d’estudi II

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

Entramat de barres Ø 6mm | c/15cm amb inclinació especifica, generant la forma de paràbola

Barres Ø 12mm repartides perimetralment per la llosa per unificar el treball de l'armadura

0.07m 0.12m

0.35m

Secció transversal de la llosa de formigó armat | Ø 6mm Sistema d'encofrat de la llosa de formigó: - Plaques de fusta laminada - Llistons perimetrals de fusta - Entramat metàl·lic base Secció longitudinal de la llosa de formigó armat amb biga | Ø 6mm

0.12m 0.15m

0.06m

0.35m

0.11m

Columnes simples i compostes de perfils C 140 x 60 x 2.5mm reblertes amb formigó

Secció longitudinal de la llosa de formigó armat sense biga | Ø 6mm

Barres Ø 12mm amb estreps actuant com a cinturó perimetral per repartir els esforços provinents dels pilars

6 5

4 3 0.12m

0.15m 0.07m 0.10m

1 Malla de barres Ø 6mm | c/15 cm de 2 x 5m (6ud per cobrir 52m²)

Sistema d'ancoratge dels pilars a la fonamentació de daus de formigó mitjançant platines metàl·liques perforades i perfils circulars soldats Dau de formigó 45 x 45 x 60cm | 1 Perfils metàl·lics Ø 1.6mm | 2 Platines metàl·liques 300 x 300 x 3mm | 3 Dau de formigó pobre 45 x 45 x 30cm | 4 Llosa de formigó pobre sobre film de polietilè de 400ɥ | 5 Capa de formigó de reblert | 6 Columna composta de perfils C 140 x 60 x 2.5mm | 7

Fig. 26 | Isomètrica resum del Cas d’estudi II

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

03_CONCLUSIONS Aquest treball d’estudi, agafant d’exemple el cas de la ciutat de Rosario i els assentaments informals que en ella trobem, ha posat de manifest la gran oportunitat que, com a professionals en desenvolupament, tenim per generar canvis reals davant les problemàtiques més greus de la societat que ens envolta.

En base a les reflexions realitzades i valorant les possibilitats d’aquestes pràctiques, es fa necessària la discussió sobre la possible implementació de l’extensió universitària a la nostra escola. En una societat en vies de desenvolupament, amb una de les inflacions econòmiques més elevades de tot el món i amb un dels nivells de desigualtat social més important, la realització d’aquests projectes ha sigut possible gràcies a l’esforç de docents, alumnes i graduats. Alhora, es fa necessari el suport de diverses associacions veïnals, ONGs i d’altres organismes públics.

En ambdós casos d’estudi s’observa com les solucions plantejades han passat del nivell teòric a la pràctica, evitant certes reflexions crítiques per tal de mantenir en tot moment l’aspecte del projecte original. Durant la posada en obra

Així doncs, les possibilitats de prendre part en aquest tipus d’intervencions haurien de ser evidents en el transcurs de tota la nostra formació acadèmica. Generant discussions sobre problemàtiques actuals de la ciutat que ens en-

és quan les dificultats per realitzar detalls com les encavalcades dels pòrtics del cas I o les cobertes parabòliques del cas II, han obligat a prolongar i encarir la seva execució. Per aquest motiu, el procés de reinterpretació realitzat serveix com a punt de partida per generar noves discussions i demostra que la dinàmica utilitzada no és la correcta. Certament, si el procés d’execució del conjunt de la proposta hagués tingut un impàs de valoració crítica entre els documents originals i els utilitzats en obra, les actuacions haurien reduït el seu temps d’execució i cost econòmic. Paral·lelament a l’anàlisi dels casos d’estudi, s’han establert patrons de caracterització dels assentaments que demostren la gran diversitat que es troba en aquesta tipologia de desenvolupament urbà. Tot i això, la constant variabilitat i la manca de regularització de les villas, fa que l’intent dels diversos governs per millorar la situació sigui poc més que insignificant. Per altra banda, projectes com els anteriorment exposats generen un gran canvi en la vida dels nuclis familiars més propers a cada intervenció. Però la dimensió i el ritme de creixement de la problemàtica, juntament amb les dificultats per tirar endavant aquestes actuacions, ridiculitzen qualsevol esforç realitzat.

volta, però que sovint no observem, implementant un seguit de casuístiques i dificultats programàtiques que en la majoria de cursos no es plantegen i oferint la possibilitat d’interactuar amb el món de la construcció, tant desconegut per a molts de nosaltres. Alhora, serviria també per afrontar les dificultats de gestionar un projecte davant d’agents externs i així sumar un element més a considerar en els processos de desenvolupament de la proposta. En definitiva, i considerant tot l’anteriorment exposat, ens trobem en situació d’incorporar un àmbit de treball en la nostra formació acadèmica que enriquiria considerablement els nostres coneixements, ampliant el nostre marc d’actuació, afrontant noves problemàtiques i generant discussions que malauradament esdevindran cada cop més habituals en la nostra pràctica professional.

És per això que actuacions coordinades entre el govern i les diferents entitats, institucions i d’altres organitzacions, són necessàries per generar un canvi real en el desenvolupament dels sectors més desfavorables de la societat.

Autoconstrucció social: l’extensió universitària com a eina de treball

04_BIBLIOGRAFIA · Floriani, Héctor. A&P: Arquitectura extendida (Rosario, Argentina: UNR, 2016) · Comité académico FAPyD. A&P nº40: Arquitectura extendida II (Rosario, Argenitna: UNR, 2019) · Jean-Louis van Gelder, Maria Cristina Cravino i Fernando Ostuni, “Housing informality in Buenos Aires”, Urban Studies Vol. 53, No. 9 (Juliol 2016), pp.1958-1975 · Pinedo López, J.W i Lora Ochoa, C. “Hacia una tipologia de asentamientos informales”, ACE: Architecture, City and Environment Vol. 8, No. 30 (Febrer 2016), pp. 11-30 · Jaime Hernandez i Celia Lopez, “Is there a role for informal settlements in branding cities?”, Journal of Place Management and Development Vol. 4, No. 1 (Maig 2011), pp. 93-109

Agraïments especials a alumnes, docents i graduats de la Facultad de Arquitectura, Planeamiento y Diseño de la UNR pel suport en la realització d’aquest treball d’estudi, en concret a les arquitectes Teresa Moneta, Sara Nakatsuka i Pedro Ferrazini. Així com a la tutora d’aquest treball, Ariadna Perich Capdeferro.

· Tarchópulos, D i Ceballos, O. “Formas de crecimiento urbano en Bogotá: patrones urbanísticos y arquitectónicos en la vivienda dirigida a sectores de bajos ingressos”, Revista Scripta Nova,7 146 (007), 2003. · Torres, C.A. “Ciudad informal colombiana”, Revista Bitácora, 11 (1) (2007), pp. 53-59 · Bähr, J i Mertins, G. “Un modelo de diferenciación socio-espacial de las metròpolis de América Latina”, Revista Geográfica, No. 98 (Juliol-Desembre 1983), pp.23-29 · Roch, F , Sáez, E i García, J. “Ciudad, vivienda y hábitat en los barrios informales de Latinoamérica” A: Madrid, Congreso ciudad, territoria y paisaje. Una mirada multidisciplinar, 2010. Madrid, pp. 12-17