LO BASQUET 2017 by Marià Lleixà

Noem pucc r eur equehagi ar r i batel momentd’ ac omi adar me.Fat antt empsquec ompar t i m aques ti ns t i t ut !Hi hem v i s c utj unt st ant smoment ses pec i al s !Heapr èst antc adadi aambv at r os ,ambt ot sel squehi t r ebal l euohi es t udi eu!M‘ heuf etdes c obr i rnov esi dees ,nov ess ens ac i ons ,nov esex per i ènc i es … Im’ heuens eny atque des c obr i rs i gni f i c aapr endr ei enr i qui r s e. Gr àc i esperl ’ ami s t atil ’ af ec t equem’ heudonatdur antt otelt empsquehem es t atj unt s ,c ompar t i ntelc ent r e. Gr àc i esperl av os t r ac al i des ai perl esbonesv i br ac i onsquem’ heut r ans mès .T otai x òhaf etquev i nguésc ada di aac l as s eambi l · l us i ó.I ,t eni ntenc ompt equehem det r ebal l ar ,f er hoambganesésel f etdec i s i uquemar c a l adi f er ènc i aent r et r ebal l aragus toadi s gus t . Vol dr i aani mar v osac ont i nuarapr enentc adadi a,per què el t empsens eny aqueapr endr eésunadel esac t i v i t at smésgr at i f i c ant squehiha;ésunadel esf ont sméspr of undesdes at i s f ac c i ó,enc ar aque pr es ent et ambé moment sdedi f i c ul t atidur es a,per quèj as abeuquet otc os t aiques ov i nt ,perar r i baragaudi rdel esc os es bones ,abanss ’ hadef erungr anes f or ç ;n’ ésunac ondi c i ónec es s àr i a,quenoespotev i t ar . Apr endr e de v er i t atc ons t i t uei xuna av ent ur a apas s i onantiuna f onti nes got abl e de s at i s f ac c i onsper què l ’ apr enent at genos ’ ac abamai ,j aque,c om méss abem,més v ol em i més podem s aberi ,c om mésent enem, més v ol em iméspodem ent endr e.Per ònos om déusaut os uf i c i ent s .T ot sensnec es s i t em.Perapr endr e, nec es s i t em del sal t r es ,t antdel squet enenmésex per i ènc i ac om del squeent enenmeny s ;t antdel smésgr ans c om del s mésj ov esodel sques óndel mat ei xt emps ,c om ar ael snos t r esc ompany s . Iéspr ec i s amentl ac ompany i aqueex i gei xl ’ apr enent at geunaal t r af ontdes at i s f ac c i ó;per quèat ot sensagr ada c ompar t i rex per i ènc i es .¿Noésf as c i nantf or marpar td’ ungr updeper s onesqueapr eneni des c obr ei x enj unt es i ai x íc ompar t ei x enel sdubt esdav antd’ unr ept e,el ses f or ç osperr es ol dr eunpr obl ema,l aj oi adet r obar hi s ol uc i onsil ’ euf òr i ad’ anars uper antobs t ac l es ?Ésperai x òqueusani moas egui rc onr eantl ’ ar td’ apr endr ej unt si apr of i t arl ’ opor t uni t atques e’ nsof er ei xdegaudi rdel ’ apr enent at ge. Hem def erquel ’ ens eny amentenspr opor c i onet antl apos s i bi l i t atder ebr el ’ her ènc i adel ac ul t ur ael abor ada pergener ac i onspas s adesc om l adef oment arl ai nnov ac i óil ac r eat i v i t at .Elmónest r obaenc anv ic ont i nu,l a qual c os ar equer ei xr ei nv ent ar s ec ons t ant ment .Lesi nnov ac i onsr epr es ent ennousr ept es ,quehem d’ af r ont ar ambc or at gei s ens et emoral f r ac às .Si noesai x í ,noel ss uper ar em.Equi v oc ar s eésc ons t r uc t i u,per quèapr enem del ser r or s—s er i apr eoc upantnot eni rc apf r ac às —.Nomésambi magi nac i ó,perpens arnov ess ol uc i ons , i ambv al or ,perf er l esr eal i t at ,podem pr ogr es s arc om aper s onesi c om as oc i et at . Lac r eat i v i t atensper mett r obarl esc l ausperal as uper ac i ódel sr ept es ,per quèobr edav antnos t r eunmónpl e depos s i bi l i t at si ns os pi t ades .T antl ar ec er c ad’ aques t esnov espos s i bi l i t at s ,c om l ’ el abor ac i ódel esnov esc r eac i ons ,ensapor t en l as ana emoc i ó que dóna s ent i ta l esnos t r esv i desiensal l uny a de l a monot oni ai l ’ av or r i ment .Pert otai x ò,el sr ept esqueenspr es ent enel sc anv i sdelmóns ónopor t uni t at sperapr endr ei c r éi x er .Ai x í ,enl av i da,el sc anv i ss óni nev i t abl es ,per òelc r ei x ements empr eésopc i onal ;ésf r ui tdel anos t r a el ec c i ói del nos t r ees f or ç . Lanov aet apadel amev av i dac omenç adi ent v osai x ò:“ Gr àc i esat ot s .Sempr ees t ar euenel meuc or .

ENTREVISTA EXPRÉS A AURÈLIA SOLÀ per Nàdia Curto i Adela del Valle

Una ciutat per viure? Tortosa. Un lloc per anar de viatge? Argentina, des d’Ushuaia fins a Iguaçú. Un llibre per a llegir? La filla del capità groc, de Víctor Amela. Un plat? Arròs al forn. Una pel·lícula de cinema? No sóc gaire cinèfila; m’agraden els thrillers i les pel·lícules de ciència-ficció. Un mitjà per estar informat? La ràdio. Quin diari llegeixes? Cap en concret. Solc consultar les notícies per Internet després d’assabentar-me’n per la ràdio. Mar o muntanya? Les dues coses. Un cantant o grup musical? Mai he estat fan de cap grup; m’agrada conèixer cançons noves de cada temporada, i algunes m’agraden més que unes altres. Quin personatge històric t’hauria agradat conèixer? Rosalind Franklin. Un personatge actual? Qualsevol relacionat amb la ciència; per exemple, el doctor Manel Esteller, investigador contra el càncer. Un esportista que admiris? Els millors són els joves (i no tan joves) que practiquen esport i que competeixen a nivell local o comarcal de manera desinteressada, simplement per afició. Què valores més de les persones? L’honestedat. Dretes o esquerres? Esquerres. Què t’enduries a una illa deserta? Un bon equip d’acampada i… ...una bona companyia. Un desig confessable? Si el confesso, no es farà realitat.

Lo basquEt 5

Des del curs 2010-2011, existeix al centre un recurs anomenat USEE, per a l’alumnat amb necessitats educatives especials. L’origen del projecte, anomenat Hort Escolar, fou crear un espai de treball on l’alumnat pogués aprendre d’una forma més vivencial, manipulativa i experimental; també s’hi volia treballar els valors i posar-hi en pràctica les habilitats socials. Aquest curs, s’han realitzat les següents activitats:

TREBALL DE LA TERRA: preparació del terreny (llaurar, anivellar i despedregar). Adequació del terreny (degoteig i ensolcar). Plantació i sembra de llavors i plantes. Collita dels productes per a elaborar-los en tallers de cuina o bé per obsequiar-hi les famílies. Compostatge (aliments, herbes de l’hort i cafè). Invitació d’un company de classe a l’hort. TALLERS: tallers de cuina (borraines, pizzes i faves). Tallers de tecnologia (cartells amb els nom de les plantes amb pirogravatge).Taller d’informàtica. Tallers d’higiene i estètica. Tallers en què el nostre alumnat ha fet de guies per Roquetes, Aldover, Xerta i Tortosa.

SORTIDES: a la Biblioteca Mercè Lleixà; al grup de consum ecològic anomenat “la Vianda”; a la Cooperativa Soldebre; a l’ hort ecològic “Lo Collitó”; a Roquetes, Aldover, Xerta i Tortosa. COL·LABORACIÓ DE FAMÍLIES I PROFESSORAT JUBILAT VOLUNTARI: taller de culleres de fusta amb reciclatge de palets. Explicació del funcionament de la cooperativa Soldebre i del grup de consum ecològic “la Vianda”.

Lo basquEt 6

El 18 de gener, l’alumnat de primer i de segon, acompanyats per Paquita Gomis, actualment jubilada, va realitzar una visita al grup de consum ecològic i conscient anomenat “La Vianda”. L’objectiu de la visita va ser saber com s’organitzen les famílies per dur endavant aquest projecte i conèixer com distribueixen els productes al local. Paquita els va explicar les semblances i diferències entre el funcionament d’un grup de consum conscient (cooperativa) i el d’un comerç habitual. També van poder veure altres serveis oferts al mateix local, com ara, “Taca d’oli” (recollida selectiva d’ oli reciclat), i “La Granera”( recollida i distribució de llavors autòctones). La finalitat del projecte, Els nostres alumnes, els nostres guies, ha estat aconseguir que l’alumnat de tercer de la USEE sigui cada cop més competent pel que fa a les habilitats de la vida diària (autonomia, desenvolupament personal, habilitats socials…). Per aquest motiu, els vàrem plantejar que fessin una cerca d’informació general sobre els seus respectius pobles per conèixer-ne les institucions, els serveis i els equipaments, i posteriorment poder realitzar una visita guiada, in situ, amb els companys de l’institut.

La metodologia d’aquest projecte ha permès, d’una banda, el treball a l’aula, individual o per parelles; la recerca i processament de la informació, utilitzant les TIC i amb la tutorització d’un professor; d’altra banda, en el treball pràctic, els mateixos alumnes han fet de guies durant les visites a Roquetes, a Aldover i a Xerta.

Lo basquEt 7

La temporització, pel que fa al treball a l’aula, s’ha dut a terme durant el segon i tercer trimestre, durant una hora setmanal i en una franja horària en què els alumnes estaven en grup reduït. Les visites guiades als pobles s’han realitzat durant el mes de maig. Prèviament a l’inici d’aquesta activitat, i aprofitant que aquest curs hi ha un petit grup d’alumnat nouvingut al centre, els alumnes de la USEE van realitzar una petita aproximació al que suposaria un projecte d’aquestes característiques. D’aquesta forma, els alumnes van redactar una breu guia turística de la ciutat de Tortosa; després, van poder explicar-la als seus companys nouvinguts durant una visita a la ciutat. Així, es va aconseguir la inclusió de l’alumnat estranger i de l’alumnat amb necessitats educatives especials. Aquest curs hem volgut incidir en la millora de la higiene i de la cura personal de l’alumnat de la USEE de primer, segon i tercer, per tal de reforçar la seva autonomia personal i afavorir-ne l’autoestima i la integració. Per tal d’assolir aquest objectiu, vam organitzar els següents tallers: 1. D’higiene personal: la infermera de l’institut, dins del programa Salut i Escola, va realitzar una xerrada per tal d’orientar l’alumnat sobre la importància de la neteja i de la cura del cos. 2. D’higiene bucal: aquesta activitat es va portar a terme gràcies a la col·laboració de tres estudiants en pràctiques del Grau d’Infermeria de la URV. D’una banda, es va fer una xerrada teòrica per explicar la importància d’una correcta salut bucal; seguidament, es va fer un taller pràctic per aprendre a netejar-se les dents. A més, un cop per setmana, els alumnes han dedicat uns minuts del seu temps a rentar-se les dents. 3. D’imatge personal: aquesta proposta s’ha pogut realitzar amb la cooperació de l’alumnat dels cicles de Perruqueria i Estètica de l’institut. Els alumnes van poder gaudir d’alguns dels serveis que ofereixen, com ara, rentat i tallat del cabell, pentinat, maquillatge, etc. Una de les novetats dénguany ha estat la col·laboració de les famílies en diversos tallers. Així, un dels pares dels nostres alumnes ha fet un taller sobre culleres a partir del reciclatge de palets; cadascun dels participants ha fet la seua. Cal ressaltar que, en tractar-se d’un taller manipulatiu, lálumnat ha gaudit prou de l’activitat. Un altre pare ens ha fet de guia per la Cooperativa Soldebre; n’hem fet un recorregut per les diverses instal·lacions; ens ha explicat el procés d’elaboració de lóli, des que arriba al trull fins que és venut a la botiga; n’hem visitat la botiga de queviures i la de jardineria, on ens han obsequiat amb plantes per al nostre hort. Des d’aquí volem donar les gràcies per aquestes aportacions desinteressades. A més, volem destacar que ha estat molt positiu per a l’alumnat el fet de poder viure la participació de la família en els seus tallers d’una forma més directa.

Lo basquEt 8

Lo basquEt 9

El 9 de març, els alumnes Gemma Balaguer de 1r B, Aroa Solé de 1r C, Nadia Yélamo de 2n A, Mohamed Ouaissa de 2n B i Joana Fumadó de 2n D, acompanyats de Fina Ariño i Feli Fonollosa, van participar en la trobada d’Escoles Verdes de les Terres de l’Ebre a l’Institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona. Aquestes trobades són organitzades pel Departament d’Ensenyament, juntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Hi participen de manera conjunta centres de primària i de secundària. Enguany, en la jornada ens vam reunir divuit centres de primària i deu centres de secundària. Després de la presentació institucional, se separaren els alumnes i els professors per posar en comú les experiències dels respectius centres educatius com a escoles verdes. Els alumnes van fer un treball de la dinàmica de l’ecologia a partir del teatre, i els professors vam assistir a una xerrada sobre el Projecte CONFINT (Conferència Internacional de Joves), anomenada Tinguem cura del planeta. El nostre centre va exposar la bola d’alumini de 4 quilograms feta durant un període de dues setmanes amb els embolcalls d’alumini per als entrepans dels alumnes del centre. Aquesta ha estat una de les propostes d’aquest curs dins dels propòsits del Nou mesos, nou causes, que hem denominat Fem la bola grossa, per tal de conscienciar l’alumnat perquè abandoni aquest material en el seu ús quotidià. Vam conèixer també altres experiències interessants que es duen a terme en altres centres, com ara la del carril bici a Ulldecona. Dinàrem tots junts al Casal dels Jubilats d’Ulldecona i allí compartírem les postres que els alumnes assistents havien portat de les diferents poblacions. En acabar de dinar, es va fer una plantada d’oliveres i de plantes aromàtiques autòctones a l’espai de la Sèquia d’Ulldecona. Una de les alumnes assistents, Joana Fumadó, va dir: “El més divertit es va esdevenir a la tarda, quan vam anar a penjar caixes niu. Va ser una gran experiència que l’any que ve m’agradaria repetir.” Per acabar, els representants de l’alumnat i del professorat de les escoles participants, i la Sra. Núria Ventura, alcaldessa de l’Ajuntament d’Ulldecona, van donar cloenda a la trobada.

Lo basquEt 10

Com cada any, a la fi de curs, les dues classes que han tingut més cura de la sostenibilitat de la seva aula gaudeixen d’un bon premi ben merescut ja que, tenir cura de l’aula durant tot el curs, no és una tasca fàcil. Aquest curs, les classes guanyadores han estat 1r A, amb la seva tutora Rosa Solé, amb una nota final de 9.40; i 3r E, amb les seves tutores Montse Múria i Lola Iruela, amb una nota final de 9.9. Felicitem les dues classes guanyadores. Mireu que contentes i contents estaven! Cal dir també que aquest curs hi ha hagut dues classes finalistes que han competit pel premi fins a la darrera setmana. Són les classes de 1r C, amb la seva tutora Núria Gisbert, amb una nota de 9.38; i la classe de 3r B, amb la seva tutora Arantxa Tudela, amb un 9.4. El dia 29 de maig vam gaudir del premi. Aquest curs, l’AMPA de l’institut, a qui donem les gràcies, va estar doblement generosa perquè, a part de subvencionar el viatge amb autobús, va pagar unes quantes activitats d’aventura al parc Deltaventur. Quan vam arribar a Deltaventur, ens vam partir en tres grups; un grup es va dedicar a fer ponts tibetans (uns ponts de fusta i cordes que feien molta impressió). Un segon grup va anar al rocòdrom a fer escalada. El tercer grup va tirar-se per una tirolina (Déu n’hi do la impressió en tirar-se des de tan alt!). Cal dir que els tres grups vam participar de les tres activitats. Cap a les dotze del matí, ja havíem acabat de fer totes les activitats d’aventura, però encara ens quedava temps per anar-nos a banyar a la platja del Delta. Va ser una bona manera de fer passar el cansament per tanta aventura. Després de la jornada, vam tornar cap a l’institut, i cap a casa. Des del Comitè Verd, voldríem que ni el concurs ni el premi hagués acabat aquí; seria una pena esforçar-se tant per un sol dia de gaudi. Per això, animem a tothom perquè continuï el concurs a les vostres aules, però també a les vostres llars i, quan sigueu més grans, als vostres llocs de treball. Els qui heu guanyat el concurs algun any, aquells qui heu quedat finalistes i la resta de concursants heu de saber que heu estudiat, o estudieu, en una escola verda. El concurs en el qual heu de participar dura molt més que un curs escolar, però el premi també és molt millor que un dia d’aventura. Gràcies a totes i a tots per col·laborar! El Comitè Verd

Lo basquEt 11

Com venim fent durant els últims anys, dins del Projecte de Convivència hem desenvolupat els projectes de Mediació i Tutories Júnior. Cada any ho anem fent millor i el grau de satisfacció entre els alumnes és major. Heu-ne ací les opinions de l’alumnat en general i de les parelles de tutories júnior. «Quan vam començar el curs, no ens coneixíem massa, però ara som un bon grup ple de confiança. Ens preocupem uns pels altres i algun dia tractem també algun tema personal. Per poder ajudar els altres, primer hem de millorar nosaltres mateixos. Per això, a classe hem treballat valors i les diferents maneres de veure la realitat; hi hem fet meditació; hi hem après la importància del moment present; tot plegat ha fet que afrontéssim les nostres preocupacions de diferent manera: no ens posem tan nerviosos als exàmens i a les presentacions de classe; també ens comportem de manera diferent en les discussions amb amics o pares. Fent mediació hem après moltes coses!» Alumnat de Mediació «Afronto els problemes de diferent manera, perquè ara sóc capaç de ficar-me al lloc de l’altra persona, d’empatitzar amb ella. Llavors veus que l’altre també té una part de raó. I no t’enfades tant.» Cinta Audí

«Ara, en parlar amb altres persones, m’adono de com les interrompem contínuament per parlar de nosaltres mateixos. Per això, ara intento escoltar més perquè, si ho fem ara, ho farem més fàcilment en les mediacions.» Emma Martín

Lo basquEt 12

LAURA: “Aquest any m’ha agradat molt ser tutora júnior, ja que el meu tutorand era molt paregut a mi quan vaig entrar a l’ESO. M’ha agradat tornar a sentir la sensació de no conèixer el lloc on em trobava i anar-lo descobrint a poc a poc.”

JORDI: “La meua tutora ha sigut simpàtica i ha tingut paciència, cosa que és essencial amb els nous alumnes. Sense ella no hagués pogut conèixer totes les parts del centre.”

SAMI: “Les tutories júnior m’han ensenyat a ser empàtic amb els altres. Aquesta activitat és diferent i fa més entretinguda l’estada a l’institut. A més, pots fer amistats i tenir més relacions, si no en tens.”

TONI: “L’experiència de les tutories júnior ha estat molt bona. Els primers dies estava bastant nerviós; no coneixia quasi ningú. Les primeres tutories van començar pocs dies després; em va preguntar d’on venia, com venia a l’institut, com anaven les classes, etc. Llavors, em vaig sentir més segur.”

RIDAA: “Sempre he volgut acompanyar i ajudar algú; aquesta activitat m’ha donat l’oportunitat de saber si puc fer-ho bé. Estava bastant nerviosa per saber qui em tocaria i, al veure que era ella, vaig estar més tranquil·la.”

LEYLA: “El dia que ens van assignar els nostres tutors júniors estava nerviosa perquè volia que em toqués una xica. Em va tocar la Ridaa, i, quan la vaig conèixer en les reunions, va ser molt bona amb mi.”

LAURA: “Les tutories júnior m’han ensenyat molts valors. M’he obert més, ja que sóc molt tímida. La meua tutoranda és genial. És una persona meravellosa; m’ha regalat moments molt bons! Ser tutora júnior ha estat una experiència boníssima!”

GEMMA: “Una experiència fantàstica! Laura és una bona tutora i amiga. Si tenia algun problema, li explicava i entre les dues intentàvem buscar la millor solució. L’any que ve m’agradaria ser tutora júnior.”

ADELA: “Des que ens vam conèixer, la confiança va créixer. A part de les sessions que havíem de fer, ens retrobàvem molts cops al pati i m’explicava el que li preocupava o alegrava. A hores d’ara, ens seguim veient i parlant. Ha estat una bona experiència.”

AINA: “Explicava la majoria dels meus problemes a la tutora. Ella m’ensenyava com passar de la gent que em feia mal i també em guiava per l’institut. Ara és una amiga en qui puc confiar.”

La festa de Sant Jordi a Catalunya és el nostre particular homenatge a l'amor romàntic. Però més enllà d'aquest tipus d'amor, aquesta diada és esperada i celebrada amb un afecte especial. És, a més del dia dels enamorats, el dia dels enamorats de la lectura. Enguany l’Institut Roquetes ha celebrat aquesta festivitat d’una manera més especial, tot atorgant-li el paper de protagonista principal, des de primera hora fins a l’última. Durant aquesta jornada, hi hem homenatjat Sant Jordi i hi hem festejat també els 20 anys de vida del nostre estimat institut. Alumnat i professorat hem gaudit de l’activitat anomenada Un conte sobre l’arena. Tres alumnes de segon de batxillerat, Àlex Garriga, Marina Jaime i Enric Rehues, han llegit en veu alta el text literari Sis d’anys d’institut en un pati. L’han escrit ells mateixos, amb una temàtica que gira al voltant del seu pas per l’institut. Mentre el llegien, tres alumnes de segon d’ESO, Joana Llop, Àlex Queralt i Eudald Rodríguez, el dibuixaven sobre l’arena, tot creant imatges que apareixien projectades en una pantalla. Després d’aquesta activitat, bonica, emotiva i amb un xic d’humor, tothom va xalar amb la batalla de galls entre els ja famosos Adrià Climent i Enric Rehues. Com que aquest curs s’ha endegat amb èxit el Pla de Lectura, l’institut ha convidat l’escriptor Jesús Tibau; la presidenta de l’AMPA, Àngels Cardona; la representant de l’Ajuntament de Roquetes, Maria Teresa Moreso; i Begonya Ferré, Judit Tomé i Marc Jornet, persones responsables de la Biblioteca Mercè Lleixà, perquè llegissin, a les aules d’ESO, textos literaris relacionats amb l’amor. Robert Pujol, cantant del Mafio, també hi ha vingut, amb Albert Ormazábal, per cantar-nos cançons d’amor. Des d’aquí, els agraïm la seva col·laboració incondicional. L’acte de lliurament dels premis dels diferents concursos ha clos una jornada màgica i sentimental. La poesia entregada a mans i la música de la Coral Stop l’han acompanyat amb molt de caliu. Des d’aquí, felicitem les guanyadores i els guanyadors.

Lo basquEt 14

Lo basquEt 15

“La lectura en veu alta no consisteix a llegir un seguit de línies, sinó a posar-se en la pell de l’autor, saber transmetre allò que vol expressar al públic i captar la seva atenció.”

De petita, a primària, vaig participar dos cops al concurs i un d’ells vaig tenir l’oportunitat d’arribar a les semifinals. Per això, aquest any, quan ens van dir si volíem concursar-hi, no m’ho vaig pensar dos vegades, perquè sabia que me n’enduria una bona experiència. Sincerament, no m’esperava que m’escollissin perquè tots els meus companys tenen un nivell molt alt. Però quan vaig saber que representaria l’Institut Roquetes, vaig esforçar-me al màxim per donar el millor de mi. I va arribar el dia esperat. Als quarts de finals, a Tortosa, vam anar a esmorzar al Viena i després ens vam dirigir a la sala dels Serveis territorials del Departament d’Ensenyament, on minuts després concursaria, per començar a familiaritzar-m’hi. Allí vaig poder conèixer els meus rivals i sentir els nervis a flor de pell.

Lo basquEt 16

Hi havia diferents categories i finalment va ser el torn dels “Corsaris”, la meva. Quan van cridar el meu nom pel micròfon anunciant el guanyador, una sensació de felicitat i satisfacció va embolcallar-me. El 27 de maig, vam agafar l’autobús en destinació a Tarragona, on vaig llegir un fragment del llibre Xala, va! Per acabar, voldria donar les gràcies a tots els meus companys, als pares i als professors que porten l’activitat, Marià i Conxita, que m’han recolzat i confiat en mi en tot moment, fins a les semifinals, on es va acabar el meu fantàstic camí. El mèrit no només és meu, sinó de tot l’equip. Maria Castellà Fàbregues

Lo basquEt 17

“El camí de muntar una obra de teatre sempre és complicat” Adrià Climent és un alumne de segon de batxillerat que ha fet un dels papers principals en Déu, una comèdia escrita pel nord-americà Woody Allen la versió de la qual del grup de teatre Joglaresca, feta enguany, ha estat molt particular. L’obra va ser estrenada, el passat 23 de maig, a l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, durant la Mostra de Teatre Escolar del Baix Ebre i es va representar de nou el 25 de maig amb un gran èxit de públic. De què va l’obra? A més d’un pròleg, que passa en una perruqueria local, d’entrada veiem que és un debat entre dos personatges grecs, Diabetis i Hepatitis, que discuteixen si l’obra que estan a punt de representar, a l’Atenes del segle V aC, té un bon final o no. Com que no s’aclareixen, arriba un venedor d’invents i els ofereix una solució màgica: el deus ex machina, una salvació miraculosa a través de la qual el mateix Zeus baixarà des de l’Olimp i ho solucionarà tot. A més, en aquesta trama apareixen personatges del públic i d’altres obres que pugen a l’escenari i que tenen un paper important en el desenvolupament de l’acció. Després, comença l’obra de l’esclau Fidípides, dins de l’obra principal, que es resol de manera molt filosòfica, segons la famosa frase de Nietzsche: “Déu ha mort.” Com descriuries el personatge que interpretes? És un actor aparentment fracassat, malparlat i borratxo, que d’entrada sembla poc professional, però que vol sortir del pou en què es troba i fer la seva actuació el millor possible. A més, proposa a l’escriptor Hepatitis (Enric Rehues) diversos finals per a l’obra, però entremig apareixen personatges com la Doris Levine (Caterina Avinyó), Triquinosi (Joan Vericat), Lindsay Miller (Marina Jaime), Blanche Du Bois (Rut Cortiella) i molts altres que ho van complicant tot. Al final no ho aconsegueix. Tot i així, ell fa el seu paper el millor que sap; ara bé, a la seva manera. És un personatge molt surrealista. Et va resultar complicat interpretar un personatge que feia d’actor escenificant un paper dins una altra obra? Realment no, ja que l’actor Diabetis i l’esclau Fidípides són bastant pareguts en realitat: covards, irònics, divertits, una mica mandrosos… En resum, un i l’altre són dos pobres desgraciats que es preocupen sobretot per menjar bé, beure i tenir sexe sovint... Personatges molt típics del teatre clàssic grecollatí: el paràsit, l’esclau astut i graciós. Coneixies l’obra abans de interpretar-la ? No, la veritat és que no. De Woody Allen, n’havia vist alguna pel·lícula, com Café Society, però no en coneixia ni el seu teatre ni els seus contes. Què ens podries contar sobre els teus companys de teatre? Teniu bona relació? És un grup bastant unit. Quan ens posem a assajar de veritat, ens ho prenem amb molta il·lusió. Crec que ho fem molt bé. Això sí, amb alguns tinc més relació perquè, a més de companys d’escena, som companys de classe. Quan va néixer Joglaresca? L’any 2014, fa quatre anys, només amb alumnat de batxillerat. Aquell curs van representar La Celestina, de Fernando de Rojas, i l’any següent el grup Joglaresca s’obrí a l’alumnat del centre i vam

Lo basquEt 18

representar Els moixons, d’Aristòfanes, sent ja més de vint persones a l’escenari. L’any passat vam fer el gran musical Nits d’estiu, amb la col·laboració del grup ROCKetes, que va ser un gran èxit. Enguany, amb Déu, ha estat el súmmum. En quines altres obres del grup has participat? Vaig fer Els moixons, d’Aristòfanes que, tot i ser una obra molt antiga, era molt divertida. Aquí vaig fer parella artística amb Chris Edwards. Érem dos caçadors que ens endinsàvem dins d’un bosc i arribàvem al país imaginari dels ocells. Després vaig fer de pinxo, de “xulo” de barri, en Nits d’estiu, on interpretava també una cançó pròpia. De totes, quina t’ha agradat més? De totes, la que més m’ha agradat ha estat Déu, per la complexitat de la història, perquè trenca contínuament la quarta paret i et permet interactuar amb el públic; tanmateix, la que recordo amb més afecte és Els moixons. En quin moment de la vida et vas interessar pel món del teatre? M’havia interessat sempre, però mai havia tingut l’oportunitat de fer-ne. Quan vaig saber que podia formar part del grup Joglaresca, no m’ho vaig pensar dues vegades. És fàcil o difícil, el camí per muntar una obra teatral? El camí que es recorre per muntar una obra de teatre sempre és complicat, i més en aquest cas, perquè al principi ens costava d’entendre’n l’argument i el sentit. Però, a força de treballar i assajar tots els dimarts, ens n’hem sortit. Tenim Paco, el nostre director, que ens ajuda a dir bé les frases, a trobar el personatge per fer-lo nostre, a moure’ns per l’escenari. Val a dir que Paco té molta paciència... Estàs satisfet amb el resultat final? Sempre hi ha errades en el directe, però penso que hem fet una obra molt digna i que tot plegat s’ha de valorar com un molt bon treball de grup, sense oblidar els companys d’escenografia i els d’Imatge Personal, que ens han ajudat en la perruqueria i el maquillatge. Parlant d’un altre tema. Com definiries amb tres paraules el teu pas per l’institut? És molt difícil ser tan breu. Jo diria que ha estat complicat, ja que no m’ha resultat fàcil aprovar tot el batxillerat. Tots els companys hem fet una gran evolució, des de 1r d’ESO fins ara. També hem gaudit de moments de molta diversió, ja que mai ens ha faltat un moment per riure i, a més, hem fet amistats per a tota la vida. Ja per acabar... Fas alguna altra cosa sobre l’escenari, a part de teatre? Sí. Amb alguns amics, participo actualment en “batalles de galls”. Són improvisacions de rap, que últimament estan molt de moda, i que estan tenint molt d’èxit per aquestes terres. Moltes gràcies per atendre’ns, Adrià. Et desitgem molta sort per al futur. Rafel Perales i Ivan Tafalla

Lo basquEt 19

PLA DE LECTURA Emili Teixidor, en el seu assaig sobre la literatura, anomenat La lectura i la vida, ens diu que els llibres són la memòria del món, i que gràcies als llibres podem saber un munt de coses: com vivien els nostres avantpassats, com van inventar les eines que ens han portat fins aquí amb els ordinadors, els cotxes, les medecines, la televisió, els gratacels, els telèfons mòbils, els transplantaments de cor... L’escriptor també ens fa adonar que els llibres són molt més que la nostra memòria. Així, escriu que els llibres ens porten a mons imaginaris, inventats, fantàstics, que només existeixen gràcies a les paraules. Unes paraules que encenen la nostra imaginació. El cavaller Don Quixot, la parella d’enamorats Romeo i Jullieta, Astèrix i Obèlix, Superman, King Kong, Pinotxo, La Balanguera, Tintín i Milú, Oliver Twist, Blancaneu, Peter Pan, En Pitus i el seu zoo, el cavaller Tirant lo Blanc, Alí Babà i els quaranta lladres, Mafalda, Els Hobbits, E.T., Bart Simpsom, Ulisses. Indiana Jones, Heidi, Els Barrufets, Tarzan, la balena blanca Moby Dick..., i milers d’altres personatges. Emili Teixidor escriu que la gent que no llegeix no pot tenir aquests personatges vius al cervell, ni pot gaudir de les seves aventures, ni riure amb els seus acudits, ni emocionar-se amb les seves desgràcies, ni viure les seves vides. I ens mostra que la gent que llegeix viu més: viu la seva vida i la dels llibres que llegeix i per això té més experiències, més emocions, més vides. L’institut Roquetes ha fet seves les paraules de Teixidor. Per això, ha endegat, amb molta il·lusió i energia, el projecte del Pla de Lectura, que ha tingut com a objectiu principal aconseguir que l’alumnat, a través d’una rutina lectora diària de vint-i-cinc minuts, adquirís l’hàbit lector i el gust per la lectura. És innegable que la lectura amplia el vocabulari, millora l’ortografia, exercita la ment, propicia l’expressió, estimula el cervell, diverteix, augmenta els coneixements, fa volar la imaginació, redueix l’estrès i millora la concentració. El moment del Pla de Lectura ha esdevingut un temps i un espai íntim i individual amb la lectura. El silenci, l’atenció i la concentració han estat els ingredients principals d’una estona en què la lectura ha estat la reina del nostre alumnat. En acabar el curs, s’ha valorat el Pla Lector molt positivament. Per això, amb les propostes de millora, continuarà caminant, durant el proper curs, amb coratge i motivació.

Lo basquEt 20

TREBALLS DE RECERCA

En el batxillerat, el treball de recerca és un conjunt d’activitats que realitza tot l’alumnat, estructurades i orientades a la investigació, amb l’orientació i seguiment del professorat, per tal de consolidar la competència en recerca. És un treball que es realitza entre finals del primer curs i inicis del segon curs del batxillerat.

Tot seguit, us mostrem el resums dels continguts dels treballs de recerca del curs 2016-2017 que han estat valorats amb la màxima puntuació. Si voleu consultar algun d’aquests treballs, en trobareu un exemplar en el departament corresponent.

RAMON CABRERA. UNA MIRADA HISTÒRICA I LITERÀRIA (Accèssit al Premi de Recerca convocat per l’EMD de Jesús)

Ramon Cabrera va ser un general carlista que guerrejà principalment a les terres del Baix Maestrat, Els Ports i Alt Maestrat i que va ascendir, en un temps rècord, de seminarista a general d’exèrcit. En aquest treball de recerca, s’hi troben els fets més significatius de la seva vida, i també la visió que se’ns en dóna en les dues obres literàries catalanes, probablement de més pes, que tracten la figura d’aquest militar tortosí. Marina Estorach Moreno

LA INSUFICIÈNCIA RENAL Aquest treball mostra el que representa l’hemodiàlisi per a les persones que pateixen una insuficiència renal. En la part teòrica d’aquest estudi, s’hi parla dels ronyons i de la insuficiència renal. En el marc pràctic, s’hi ha investigat, mitjançant una estadística, si hi influeixen el gènere, l’edat, el pols i el descens de pes en la pressió arterial sistòlica i diastòlica d’un pacient. Joana Andreu Roig

EL FENOMEN DE LA VIDA Partint de l’interès pel món que ens envolta i pel fenomen de la vida, en aquest treball s’ha fet una recerca dels diferents aspectes científics relacionats amb la vida, per tal de conèixer més detalladament els seus orígens i la seva naturalesa en el cosmos. Karen Martí Jerez

INSÍPIDA? ELS EFECTES DE LA DESINFECCIÓ L’aigua és un recurs imprescindible per a la vida. La seva desinfecció és clau per a aconseguir una aigua apta per al consum humà. En el següent treball, s’aprofundeix en el coneixement dels diferents sistemes de desinfecció tot relacionant-los amb la salut. D’altra banda, s’estudia el sistema de desinfecció emprat a la població de Xerta, des de la qualitat microbiològica de l’aigua en origen fins a la determinació del clor lliure en xarxa i la identificació dels patrons d’usos dels habitants del poble en relació a l’aigua clorada. Maria Carreras Sabaté

LES ONG: UN NOU MÓN PER DESCOBRIR Aquest és un treball de recerca que vol donar a conèixer la missió de les ONG i la falta que fan en aquest món tan globalitzat on hi ha tantes diferències entre rics i pobres. També s’hi vol explicar el concepte de solidaritat i destacar la feina dels voluntaris que hi treballen molt dur sense esperar res a canvi. Maria Pellisé Mulero

PODEM EVITAR LA PUJADA DEL NIVELL DEL MAR ? El canvi climàtic presenta una sèrie de amenaçadores conseqüències que podrien transformar completament el nostre planeta tal com el coneixem avui dia. Si no l’aturem, tot el gel de la Terra es fondrà, i el nivell del mar pujarà 63 metres. Així, aquest treball explora com afectaria a la humanitat aquest terrible fet, i planteja si es podria evitar amb els mitjans tecnològics dels quals disposem. Marina Jaime Ariño

L’HEROÏNA AUSTENIANA Gira al voltant del paper de la dona protagonista de les novel·les de l’escriptora anglesa Jane Austen. Descriu la protagonista femenina austeniana tot relacionant-la amb l’amor, l’oci, el decòrum i la vida social. Per tal de fer-ne la descripció, s’ha pres com a referència Seny i sentiment (1811), una de les primeres novel·les que va publicar, la qual, per la seva qualitat i fama, forma part del cànon de la literatura universal. Sofia Verdaguer Martín

MITOLOGIA COMPARADA. En aquest treball s'ha analitzat detingudament quines són les semblances entre la mitologia clàssica i la religió catòlica i el perquè d’aquests paral·lelismes. Per poder fer-ho, s'han llegit els apartats més importants de l'Antic Testament, juntament amb La Teogonia i Els treballs i els dies, i després s'han comparat; també s'han entrevistat persones, amb diferents punts de vista religiosos. Gràcies a la lectura i a l'anàlisi dels llibres esmentats, s'han extret moltes semblances que, a primera vista, haguessin pogut passar desapercebudes. Tània Roselló Sabaté

EVOLUCIÓ I ESTAT ACTUAL DE L’EDUCACIÓ: UN PROJECTE PER AL SEGLE XXI Pel que fa a la part teòrica, aquest treball engloba la indagació en el camp de l'educació a Occident des del segle VIII aC fins al segle XX dC; la cerca d'informació sobre l'evolució del sistema educatiu espanyol; la comparació de diferents sistemes educatius; l'exploració dels mètodes d'aprenentatge; i la investigació de l'educació del segle XXI. Pel que fa a la part pràctica, consta de la creació d'un projecte multidisciplinar per a l’educació primària. Janina Barberà Tafalla

VEGETARIANISME: MOLT MÉS QUE UNA DIETA En aquest treball es convida a donar un cop d’ull a tots els problemes que comporta avui dia el consum de productes de procedència animal i a descobrir una possible via per solucionar-los: el vegetarianisme. Jana Torres Llatje

L’EDUCACIÓ EMOCIONAL Aquest treball de recerca conté un apartat dedicat a l'educació emocional a l'escola i a la importància del paper del professorat en aquesta tasca. També s’hi fa una anàlisi comparativa i exhaustiva entre el sistema educatiu finlandès i el català. La part pràctica de l’estudi inclou la creació i implantació d’un programa a curt termini d'educació emocional per a un grup d'alumnes de primer d’'ESO per tal de demostrar la importància i el resultat positiu que té educar a través de les emocions. Fanny Rodríguez García

L’EVOLUCIÓ DE LES JOGUINES Tracta sobre les joguines i sobre com han evolucionat al llarg del temps, tot centrant-se en els joguets a les Terres de l’Ebre. A més, s’hi tracta els famosos i debatuts temes del sexisme i la violència en les joguines i els jocs partint de les dades d’una enquesta. També s’hi ha fet un petit estudi de mercat de dues empreses molt diferents de joguets de Tortosa. Finalment, a través dels resultats d’unes enquestes, s’hi mostra com eren les joguines d’abans i com són les d’ara, i com ha afectat la tecnologia el món del joc. Eva Baiges Carrasco

EL MERCAT DE LA TELEFONIA AL BAIX EBRE El mercat de la telefonia a Espanya està dirigit per un oligopoli format per quatre empreses, de les quals provenen més del 90% de les facturacions de l’any 2014. Això no obstant, aquest treball de recerca ha centrat l’atenció en el 10% restant, les empreses que sobreviuen a l’ombra d’aquests gegants. S’hi ha aprofundit amb un projecte empresarial per crear una start-up (empresa emergent o emprenedora) al Baix Ebre, per comprovar si és viable econòmicament. Àlex Garriga Grau

Aquest curs el Departament d'Ensenyament va incloure l'Institut Roquetes en la tercera edició del programa Impulsem la robòtica - Tecnologies creatives dins l'aula. Es tracta d'un projecte organitzat pel prestigiós fabricant de robòtica educativa, Arduino, conjuntament amb la Fundació “La Caixa” i el Departament d'Ensenyament. El projecte està integrat dins de la matèria específica de Tecnologia, de quart d'ESO, i es presenta estructurat en tres fases. La primera fase va començar setembre i va durar 14 setmanes, durant les quals els alumnes havien de realitzar les pràctiques i els projectes proposats en la plataforma web dels organitzadors del projecte. Aquests exercicis van ser creats a l’Institut d’Objectes Interactius de la Universitat de Malmö. Estructurades en 4 blocs, les pràctiques s'havien de gravar i penjar en YouTube, i els projectes finals de cada bloc s'havien de presentar a la resta dels companys mitjançant el programa de presentacions Prezi, o el de presentacions de Google. La segona fase es va iniciar a principis de desembre amb la tria del projecte lliure que s’havia de crear i acabar abans de la seva exposició a la fira, el 17 de febrer. Era la fase més complicada, ja que els projectes van néixer d’una idea decidida pel grup, sense saber si el projecte es podria dur a terme tal i com es plantejava inicialment, i amb l’afegit d’haver de cercar informació sobre components amb els quals no s’havia experimentat prèviament. Tot un repte en què els companys que hi van participar van haver d’aplicar i ampliar els coneixements i la metodologia adquirits a la fase anterior, seguint els passos del procés tecnològic. Tot aquest camí va culminar el 17 de febrer, al Cosmocaixa de Barcelona, a la Fira CTC (Creative Technologies in the Classroom), on tots els alumnes dels centres participants van poder exposar els seus projectes en estands. Va ser un dia en què es va alliberar tota la pressió acumulada durant les últimes setmanes, en què es va poder veure els projectes fets pels altres centres i en què es va gaudir de les exposicions que es feien al museu. Un merescut dinar al Centre Comercial L’Illa Diagonal, amb visita a les botigues inclosa, va ser la cloenda d’aquest dia carregat de vivències, i sobretot de gent, ja que ens vam aplegar més de tres mil persones. El resultat final d’aquesta experiència és força satisfactori i ens deixa la sensació d’haver participat de l’inici d’un canvi que s’està produint en la matèria de Tecnologies, que permetrà actualitzar-la i adaptar-la a una realitat on els automatismes i la robòtica estan transformant el món industrial, i sobretot la societat (Internet de les coses, domòtica...). Així doncs, aquesta ha estat la primera participació de l’institut en aquests projectes, però no serà l’última, ja que l’alumnat de 3r d’ESO, que cursen l’específica de Robòtica, porten tot el curs preparant-se per a l’edició de 2018. Els esperem, a ells i a tot aquell alumnat que s’hi vulgui sumar del proper curs.

Lo basquEt 26

El Yomo (Youth Mobile) Festival és una fira tecnològica que se celebra anualment a Barcelona, dins del Mobile World Congress. Aquest any es va fer a la Fira Montjuïc, del 27 de febrer al 2 de març. L’esdeveniment constava de diferents tallers i activitats. Aquest festival és una mostra de les noves tecnologies aplicades a àmbits quotidians, com ara la moda, els videojocs, la robòtica, etc., però sobretot n’hi ha moltes relacionades amb l’educació. En la nostra visita al Yomo, el dia 2 de març, vam trobar diferents tipus d’activitats: representacions teatrals, tallers, conferències, i actuacions interactives. A mode d’exemple, en una de les representacions teatrals se’ns ensenyava com la moda pot convertir-se en un àmbit tecnològic, quan es crea roba amb impressores 3D. També vam fer un tour per la ciència del nostre planeta, tot ensenyant-nos els grans genis de la ciència, com per exemple, Albert Einstein, Charles Darwin o Isaac Newton. Pel que fa als tallers, una de les activitats grupals consistia a analitzar l’ADN de diferents persones, i comparar-lo amb una mostra trobada a l’escenari d’un crim, per tal de trobar-ne l’assassí. Un altre taller consistia a muntar un cotxe amb peces de Lego, amb l’ajuda d’un manual, i provar-lo en una rampa per veure si funcionava correctament, i comprovar quin de tots arribava més lluny. També hi va haver activitats individuals; vam fer funcionar un robot fent passar electricitat per plastilina; vam participar d’una realitat virtual; vam muntar engranatges... En definitiva, el Yomo és una fira que ens ensenya que les noves tecnologies són cada vegada més presents en la nostra vida quotidiana; són eines que poden revolucionar el nostre món; per això, el món educatiu s’ha d’orientar perquè nosaltres, l’alumnat, siguem el motor d’aquesta revolució. Sami Calvo

Lo basquEt 26

Mesos i setmanes esperant el viatge de final d’etapa. Estàvem nervioses i nerviosos per anar-hi i gaudir-lo…, i ja n’hem tornat. Ha estat una experiència que mai oblidarem. Un viatge únic. Emocions, aventures, sopars al restaurant (juntes i junts; mudades i mudats). No tenim paraules per descriure tot el bé que ens ho vam passar. En arribar al port, ens va impressionar la mida del vaixell. Era enorme, amb tretze plantes. En pujar-hi, vam muntar una expedició per explorar-lo. No ens ho podíem creure. Cada vegada que entràvem en una planta, cridàvem d’emoció. Vam visitar quatre ciutats: Palma de Mallorca, Eivissa, Marsella i Gènova. La que ens va agradar més va ser Palma de Mallorca. La que menys ens va agradar, majoritàriament, va ser Gènova, perquè estava molt descuidada. Viatjar per primera vegada, amb les companyes i companys d’ESO, ha estat meravellós. Hem compartit una feliç estada al creuer. També hem fet noves amistats, de diferents països. Ens va impactar que els tripulants del vaixell ens tractessin com si fóssim milionaris, cosa que ens va fer sentir importants. El que més ens va encantar del creuer va ser l’ambient de les nits a la discoteca (no paràvem de ballar!), les tardes a la piscina, al jacuzzi, i prenent-hi el sol. Però el millor va ser la nit eivissenca. Totes i tots anàvem de blanc. Sense pecar de vanitat, s’ha de dir que fèiem molt de goig. Realment aquella nit va ser molt especial. Vam ballar juntes i junts; no hi havia grupets; tothom érem una persona. El moment en què vam fer una gran rotllana va ser molt màgic; ens vam agafar de les mans i vam començar a ballar. Va ser una vetllada inoblidable. Sempre recordarem el creuer. Quan ens pregunten com ha anat el viatge, l'únic que ens surt de la boca és el següent: “Sense paraules!” Ser a la pista de ball, saltant felices i feliços. Ser a la cabina, amb les bromes telefòniques, sobretot amb el room service. Quines riallades! Han estat molts els moments que han unit els tres grups de quart d’ESO. Sempre podrem recordar-los quan ens retrobem en un futur. Gràcies per formar part d’aquesta increïble experiència. Gràcies per aquest magnífic viatge. Gràcies, Àngels, Feli i Maria José, pel vostre acompanyament. Sou fantàstiques! Alumnat de 4t d’ESO

Lo basquEt 30

Aquell dia, a primera hora de la tarda, van anar arribant els diferents grups acompanyats pel seu professorat. Després de donar-los les corresponents identificacions, l’alumnat voluntari va acompanyar els participants al menjador del centre on va realitzar-se la prova. Un cop acabada la prova, es va passar a la sala d’actes on va tenir lloc la cloenda de la primera fase de la Copa Cangur 2017. En primer lloc, es va lliurar a cada centre els diplomes de participació de cada alumne. A continuació, es va donar a conèixer els tres grups més ben classificats. El primer va ser l’Institut Els Alfacs, de Sant Carles de la Ràpita; el segon, el grup B de l’Institut Cristòfol Despuig de Tortosa; i el tercer, el grup B de l’Institut Roquetes. El regidor d’Ensenyament, el senyor Sisco Oller, i el professorat de matemàtiques del centre van lliurar medalles a l’alumnat dels grups millor classificats; el director de l’Institut Roquetes i el regidor van fer entrega d’un diploma als tres primers centres. El grup de l’Institut Els Alfacs va participar, el dia 1 de març, en la final de Catalunya. Enhorabona a l’equip! El nostre centre va presentar dos grups al concurs. El grup A estava format per César Cervera, Maria Castellà, Emma Gavaldà, Andrés Lorenzo, Paul Adrian Buha, Xavier Lorente i Albert Soler; el grup B, per Albert Garriga, Hermini Carreras, German Segarra, Laura Mauri, Laura Mendieta, Ivan Tafalla i Gerardo Artal. Ambdós grups van fer molt bon paper. Cal destacar l’esforç, l’entusiasme i la dedicació de tot l’alumnat participant. Aquests van prepararse resolent els problemes de matemàtiques de les edicions anteriors. Cal agrair també la col·laboració de l’alumnat voluntari durant la tarda matemàtica. Gràcies a tots ells i al professorat organitzador del centre, l’Institut Roquetes va poder ser la seu de la Copa Cangur 2017. Teresa Solé Espuny Membre de la Comissió Copa Cangur

Lo basquEt 40

La primera fase del concurs Fem Matemàtiques 2016-2017 es va realitzar al centre. Hi vam participar cinc equips de primer i tres equips de segon; cadascun dels equips estava format per tres o quatre alumnes. Vam haver de resoldre tres problemes amb diferents apartats de complexitat creixent; també vam haver de fer un informe explicant tots els passos que havíem seguit per resoldre’ls. Les professores de matemàtiques van enviar els treballs enquadernats a l’Associació de Professors de Matemàtiques de les Comarques Meridionals (Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre) i, tot i que sabíem que era molt difícil que ens seleccionessin, perquè s’hi presentaven moltíssims centres, van escollir el nostre treball i el dels nostres companys de primer Gemma Gil, Noemí Ramón i Cèsar Cervera. Així doncs, el dia 29 de març, vam marxar cap a Gandesa els sis alumnes i dues professores, Rosa Solé i Tere Solé, representant l’Institut Roquetes a la segona fase del Fem Matemàtiques. Ens van rebre amb un esplèndid esmorzar i, en acabar, vam començar la primera de les tres proves: la Prova Ràpida. Consistia a resoldre 13 problemes, la majoria dels quals eren de lògica, en el menor temps possible. El guanyador seria l’equip que presentés les activitats més ràpidament i amb el major nombre de respostes correctes. A continuació, ens vam dirigir a la Cooperativa de Gandesa, també coneguda com la catedral del vi, on duríem a terme la Prova de Camp. A primer d’ESO aquesta segona prova consistia a dir quants colors feien falta, com a mínim, per pintar el mosaic de vitralls sense que coincidissin els mateixos colors als vitralls fronterers; a comptar el nombre de maons d’alguns elements arquitectònics de la façana de la cooperativa; i a calcular quants diners s’haurien de gastar per canviar tota la vidriera sabent que cada metre quadrat valia 125 euros. La prova de segon consistia a mesurar amb cinta mètrica les dimensions d’un bocoi (barril de vi) i, a partir de càlculs, obtenir-ne el volum i els litres que hi cabien; a saber el nombre de persones que cabien a la sala de degustacions; i a calcular el volum i els litres que hi havia dins d’una enorme tina de vi. Seguidament, per descansar la ment, el grup musical Rondalla dels Ports ens va oferir una esplèndida actuació i, a continuació, al pavelló esportiu de Gandesa, ens van servir un suculent dinar en companyia de la resta de participants, del professorat acompanyant i dels organitzadors d’aquesta segona fase. Ens ho vam passar molt bé i, a més, vam poder conèixer nois i noies d’altres centres. A la tarda, vam anar a l’institut de Gandesa per fer una prova individual que va durar una hora i mitja. En acabar, ens vam dirigir cap al gimnàs per conèixer els guanyadors de les dues primeres proves. Allí vam tenir una gran sorpresa… Nosaltres, Maria Castellà, Emma Gavaldà i Pere Roca, vam quedar en tercera posició a la Prova de Camp. Arribar fins aquí ha estat una gran oportunitat i una gran experiència que sempre recordarem. Ens sentim orgullosos d’haver tingut el plaer de representar el nostre institut. Finalment, ens agradaria animar els futurs alumnes de 1r i de 2n d’ESO a participar-hi perquè, tot i que suposa un gran esforç, realment val la pena. Maria Castellà Fàbregues, Emma Gavaldà Pons i Pere Roca Garcia

Lo basquEt 42

El dia 16 de març, una seixantena d’alumnes de l’Institut Roquetes va realitzar la Prova Cangur. Aquesta activitat matemàtica és impulsada per la societat internacional anomenada Le Kangourou sans Frontières i es realitza a més de trenta països. A Catalunya, Illes Balears i País Valencià, la hi organitza la Societat Catalana de Matemàtiques. L’objectiu del Cangur és que l’alumnat participi i dediqui una estona especial a divertir-se tot resolent els reptes plantejats. Els problemes es basen més en el raonament i en l’enginy que en coneixements matemàtics específics. Aquest any van participar, a Catalunya, més de cent mil alumnes. El centre ha obtingut molt bons resultats. L’alumne Paul Buha,de tercer d’ESO, ha rebut una menció honorífica; ha quedat el 60è d’un total de quinze mil participants del seu nivell. També apareixen, en la pàgina oficial del Cangur, les millors puntuacions fins al 5%. Hi figuren César Cervera, de 1r d’ESO (1’08%); Albert Garriga, de 2n d’ESO (1’33%); i Andrés Lorenzo, Gerardo Artal i Albert Soler, de 3r d’ESO. També volem destacar el resultat d’Hermini Carreras, de segon d’ESO; d’Albert Ventura, de quart d’ESO; i d’Oriol Segura, de primer batxillerat; tots tres han quedat entre el 10% dels millors classificats. Teresa Solé

Lo basquEt 42

Lo basquEt 45

Per presentar la Coral Stop de l’Institut Roquetes, cal recordar el perquè d'aquesta nova formació. Arran de la recuperació de l'Orquestra Stop en aquest curs, va sorgir la idea de participar en la XXIII Trobada de Corals d’Educació Secundària. Volíem crear una coral i desitjàvem fusionar la coral i l’orquestra per poder actuar conjuntament en les diferents celebracions de l’institut. Cal afegir que, per formar part d'aquesta coral, els cantaires havien de ser instrumentistes de flauta de bec, la qual cosa constituïa un reforç per a l'orquestra. Entre aquestes flautes de bec, hi destaquen els flautistes contralts i tenors. La primera actuació de la Coral Stop s’esdevingué en la celebració a l’institut de la jornada del dia 22 de desembre. Hi actuaren 53 coristes i 24 músics. El programa nadalenc constava de quatre peces, que foren les següents: First Noel, Nadal al teu costat, Jingle Bells Rock i la Marxa Radetzky. A partir d’aquesta primera actuació, La Coral Stop estava prenent força. La participació de coristes anava en augment, tot aplegant ja 78 alumnes d'ESO. Després d'un petit tast de percussió corporal, amb la interpretació de la Marcha Radetzky, el cor ja estava llest per pujar de nivell i interpretar el Heal the World, amb percussió corporal, de Santi Serratosa. En festejar Sant Jordi, la Coral Stop ja superava els 100 alumnes. El repertori seleccionat per a aquesta ocasió va ser el següent: Terra d'acollida, Els Segadors, Heal the World i Lluna Mediterrània. A l’hora de tancar aquesta primera i intensa temporada de la Coral Stop, vam gaudir de la participació en la XXIII Trobada de Corals d'Educació Secundària a l'Auditori Felip Pedrell, de Tortosa. Allí vam interpretar com a obra lliure Camins, de Sopa de Cabra, acompanyats al piano per l’alumna Tina Folqué i, a la bateria, per l’alumne Toni Castellà. Des d’aquí, els vostres professors de música, us donem un altre cop les gràcies pel vostre acompanyament. Ja per acabar, el departament de música vol felicitar la Coral Stop i l’orquestra Stop per l’esforç realitzat a l’hora d’endegar aquest nou projecte, per haver-hi dedicat moltes hores i per haver aconseguit uns resultats artístics de tant nivell. Albert Zaera

Lo basquEt 45

Ja ha passat més d’un mes, però pareix que fos ahir quan marxàvem a Com Sona l’ESO. Quina experiència, tot plegat! Malgrat que ja sabíem de la seua existència, al principi de curs, Raúl ens va començar a parlar sobre aquesta trobada. Primer, vam feinejar les partitures. Llavors vàrem assabentar-nos d’on aniríem. Amposta i Mallorca eren els noms que ressonaven per les boques dels professors, però finalment va ser ALTEA. I aquest lloc, on és? Això van ser les primeres paraules que van sortir de les nostres boques. “Dalt de Benidorm”, ens va dir Raúl. Mesos i mesos treballant les cançons; més endavant, les coreografies; i finalment va arribar el dia 10 de maig, en què marxàvem a Com Sona l’ESO. Cinc hores de viatge; mare meua! Però tot ens va passar quan arribàrem al campus. Quin munt de gent! Aparcàrem el bus a cent metres del campament i ens endinsàrem per la selva de tendes. Creuàrem tot el camp i, a la fi, plantàrem les tendes: les nostres cases durant aquells quatre dies. Un cop muntades, dinàrem i marxàrem a fer el primer assaig. Eufòria, incertesa, moltes ganes de passar-nos-ho bé... Eren les sensacions que recorrien els nostres cossos. Quan ens reunírem tots a l’interior d’aquell pavelló, aparegué la màgia. Què bonic! Quanta bellesa concentrada en un mateix espai. Mesos d’esforç i sacrifici es veieren focalitzats en aquell moment. Tot fluí perfectament. L’assaig de dues hores semblà de quinze minuts. Després, anàrem a fer les danses i, un altre cop, es produí el miracle... 1500 persones ballant les mateixes coreografies! Quina xalera! Gent nova, per totes bandes, ballant com a bojos i gaudint del moment.

Dijous va ser un dia força complet a nivell musical. Ens aixecàrem ben prompte. Allí tot anava a hora de sol. Esmorzàrem, i a assajar un altre cop. Després a dinar i a tornar a assajar però, aquesta vegada, a les grades del concert. Quina cosa més gegant! Ens col·locàrem tots on ens tocava, i aleshores, vingué la banda. Tot va encaixar a la perfecció. Més tard a sopar, i a tornar-hi. Aquest cop, però, per fer les proves de so i de llums. Que guai! Després, tinguérem temps lliure. Tothom signava samarretes. Quin munt de gent coneguérem. El més bonic va ser que tots buscàvem el mateix: passar-ho bé. Divendres al matí tinguérem lliure. Tots vam anar cap a la platja a prendre el sol i a banyar-nos. Més tard, anàrem a dinar. Però el dinar del divendres no va ser un dinar com el dels dies anteriors, no... Va ser el dinar! Quina paella! Que bona estava! Després de menjar-nos-la, un altre cop a assajar. Aquesta va ser la prova final. Els nervis ja començaven a circular per l’ambient... Un altre assaig de luxe. En acabar-lo, anàrem a les tendes per ficar-nos la samarreta de la trobada; sopàrem i…, cap al concert! Quina emoció, quina eufòria, quina alegria, quin respecte tot plegat. Arribàrem entre bambolines. Ja començava a haver-hi gent entre el públic. Solament faltava una hora perquè l’espectacle comencés. Últimes instruccions, últims detalls i, cap a l’escenari! Quina passada! Davant nostre teníem un munt d’espectadors i càmeres... Ens colpia el fet de pensar que t’estava veient tota la teua gent en directe. Saber que l’esforç de tots aquells mesos es veia reflectit en aquell moment. El concert va passar encara més ràpid que els assajos! Quin goig, quina alegria! Després del concert, cap a un altre concert i, quan es va acabar, a fer nit blanca. Quin cel més estrellat i bonic, i quin munt de gent muntant gresca... Quan es va fer de dia, anàrem a esmorzar, plegàrem el campament i tornàrem cap al bus. I pel que fa a allò que passà al bus… Doncs no puc dir gaire cosa ja que vaig dormir durant les cinc hores de trajecte. Com sona l’ESO ha estat una experiència única i irrepetible, tant a nivell personal com musical. Tina Folqué

DÉGUSTATION DE FROMAGES AVEC LES ÉLÈVES DE 4ème ANNÉE D’ESO Goûteux, colorés, parfumés moelleux, ils s'invitent à votre table, ils terminent le repas : qui sont-ils ? Les fromages. Autant de mots qui nous donnent l'eau à la bouche, ce matin on a fait une dégustation avec la classe de 4ème année d’ESO. Charles de Gaulle pensait déjà que c’était impossible de gouverner un pays où il y avait 258 fromages. En fait, la France est bien connue pour ses fromages et elle est aussi le premier producteur mondial en quantité et en diversité. On dit que les français ont un fromage différent pour chaque jour de l’année. Presque toutes les régions ont leurs spécialités et ils font partie de la culture et du quotidien français. Avec les élèves de 4ème année d’ESO on a fait une dégustation de différents fromages. On a apporté onze fromages différents qui représentent les goûts et les odeurs de ce produit: Le Brie de Meaux, le Livarot, Petit Brie de Normandie, Le Pelardon, Fromage du Pays Basque, le Roquefort, le Munster au cumin, Le Tomme de montagne, le Fromage de Bretagne, le Brique, le Morbier et le Saint Nectaire. Les élèves se sont régalés!

FRANÇAIS ET VALEURS AVEC LA GASTRONOMIE FRANÇAISE Le jeudi 9 de février dans le cadre de la semaine des langues, les élèves de 4ème année d’ESO de français ont participé à l’activité appellée LA CRÈPE SOLIDAIRE. Cette activité a consisté à cuisiner des crêpes et ensuite à les vendre à 1€. Le but de cette activité a été de faire une donation à la ONG PROACTIVAOPENARMS qui travaille jour après jour à sauver de la mer à des réfugiés qui arrivent en Europe en fuyant des conflits ou des persécutions en raison de leur origine, de leur religion ou de leur nationalité. Les foyers de ces personnes ne sont plus des endroits sûrs, et leurs gouvernements ne leur fournissent plus de protection. Il ne faut pas oublier que cette ONG, c’est la seule dédiée au sauvetage en mer sur la côte méditerranéenne. Finalement, je remercie très sincèrement et chaleureusement toute la communauté éducative pour leur participation massive.

Lo basquEt 48

We could not wave goodbye to the present academic year 2016-17 without summarising all our work. Work that has been done for and by you too. We, teachers of English, have encouraged many proposals to improve your learning of the English language. These projects took many forms. For instance, 1st of ESO A, B, C and D have experienced Flipped English lessons for the first time. We can proudly claim that it’s been their first time and our second time after last year’s trial with some groups of 2nd of ESO and that it has been a success. Due to its advantages, widely proved, we have decided to encourage Flipped teaching methodology among the rest of colleagues at Institut Roquetes. Moreover, our 1st of ESO students enjoyed this type of methodology so much for English learning that they keep on asking for more Flipped future lessons. We’ll do our best to promote that methodology because after all, this is the teaching methodology of the future. You can take a look at the virtual book and Flipped blog on Institut Roquetes web page (menu + Flipped). Regarding 1st and 2nd of ESO, students were amazed at a magic show at school by Jack Silva the Magic English Teacher. Students love magic and Jack made the most of an hour-long show with tricks, laughs and English language, of course! Moreover, 3rd and 4th of ESO students have been busy at keeping up their personal English blogs. They were asked to post classroom essays, opinions, posts on festivals and everything they felt like posting, but in English! We are very happy to read and admire amazing blogs after this academic year that you can check as well, just by browsing any student’s name+surname+8co on the Internet. Their writing skills have been improved by keeping their blogs updated and that has been proved after getting 4th of ESO results in the “competències bàsiques” exams. Well done, boys and girls! Furthermore, 3rd of ESO students enrolled, at the beginning of the present year, into a long-term amazing project called: Postcrossing. Students had to join Postcrossing platform and get started into the fascinating world of “snail mailing”. That was another project thought to improve their writing skills in a meaningful way. By writing postcards to many different spots in the world in English, they enjoyed the writing process in English while learning Geography, traditions, curiosities, etc. Just have a look at the amazing display that we have on one of the school walls, or also called “the Postcrossing corner”. You can also check this project, participants, etc. on the Institut Roquetes web page. Last, but not least, a resounding “THANK YOU” to students and families for supporting us in this fascinating process of teaching and being innovative at the same time. We know that many of the activities we start at school require supportive families at home. Your sons and daughters and we teachers are really thankful for that. Keep it up! Next year more! Happy summer everybody!

Lo basquEt 49

VISITES CULTURALS AMB LA HISTÒRIA DE L’ART L’alumnat de la matèria de segon de batxillerat anomenada Història de l’Art hem aprofitat el patrimoni artisticocultural que tenim més a prop per visitar-lo acompanyats per la nostra professora Tere Anglada. Aquest curs hem anat a Tortosa per conèixer el Museu de la Catedral de Santa Maria, el Palau Episcopal i el claustre dels Reials Col·legis. També hem anat una mica més lluny, a Barcelona, per visitar el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que acull la col·lecció d’art català més important del món, i el pavelló alemany Mies van der Rohe, que es va construir per a l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929. Han estat unes visites culturals que ens han sorprès favorablement i ens han enriquit, la qual cosa ens porta a proclamar que hem de perdre la por als museus perquè de ben segur que ens poden meravellar.

Lo basquEt 50

Carta oberta de l’ Benvolgudes famílies i ens locals col·laboradors, Una vegada més hem de dir adéu a un altre curs escolar. I, com cada any, ens dirigim a vosaltres, famílies sòcies, per donar-vos les gràcies pel vostre suport i participació, que ens ajuda a poder col·laborar en projectes directament relacionats amb la tasca educativa i de formació dels nostres fills i filles. Volem també agrair la participació del professorat del centre i de l’alumnat en l'organització d’activitats extraescolars, que si bé no tenen res a veure amb la tasca educativa habitual, també formen part de la cultura i l’ensenyament, perquè hi dediquen part del seu temps. I ara, com a presidenta de l’AMPA, voldria acomiadar-me de tots aquells que em coneixeu; han estat set anys al centre com a membre de l’associació. Aprofito l’avinentesa per donar gràcies a tot l’equip docent, al personal que en forma part i a totes aquelles famílies que al llarg del temps he conegut. Com molts ja m’heu sentit a dir, ha estat una experiència molt positiva, que recomano a tothom de viure, i que sens dubte tornaria a repetir. La meva intenció, en exercir el càrrec, ha estat col·laborar i ajudar. Vull expressar el meu sentiment d’orgull, d’agraïment i de satisfacció envers l’Institut Roquetes, que fins ara sentia com casa meva, i cap a la gent que en forma part, i especialment a tots aquells la participació dels quals ha estat més activa i directa, i que han fet que la meva feina fos més fàcil. Dit això, torno a repetir: “GRÀCIES PER TOT, i fins sempre.” I com cada any, des de la nostra associació, us desitgem que gaudiu d’un bon estiu i d’unes bones vacances. Esperem poder tornar a comptar amb la vostra col·laboració el curs pròxim. Salutacions,

La Junta Directiva de l’AMPA de l’INSTITUT ROQUETES

Amb el suport de l’Ajuntament de Roquetes