LO BASQUET 2013 by Marià Lleixà

Lo basquEt

Cicle formatiu Perruqueria

INSTITUT ROQUETES Anselm Clavé, 8 43520 ROQUETES Tel. 977504222 – Fax 977504252

Institut Roquetes curs 2012-2013

º Cicle formatiu Estètica

Un curs més i un altre número de Lo basquet, el desè. Enguany hem celebrat, novament amb èxit, les vuitenes Jornades Interculturals. En felicitem el comitè organitzador. També aplaudim l’alumnat i el professorat que ha estat premiat en els concursos en què ha participat. Així mateix, cal valorar la dedicació de les persones responsables de les activitats extraescolars que s’han dut a terme durant aquest curs. Donem les gràcies a l’AMPA per haver subvencionat econòmicament les activitats promogudes pel centre i per haver facilitat que la revista s’hagi editat en paper. També volem agrair l’aportació econòmica de tots els ajuntaments dels municipis adscrits al nostre centre, per tal de patrocinar el Premi-Beca de l’Institut Roquetes, que ha premiat econòmicament l’alumnat que ha acabat el batxillerat amb els millors resultats acadèmics. Aquest curs, els guardonats han estat Pau Ferrer, Francesc Gonzàlez i Cinta Sanz. Gràcies Paüls, Benifallet, Xerta, Aldover, EMD Jesús, Roquetes, Els Reguers i Alfara de Carles. No ens podem oblidar d’agrair la col·laboració d’aquelles persones que han contribuït a elaborar la revista. A més, volem remarcar la satisfacció i l’agraïment que hem sentit en rebre les paraules de quatre exalumnes que ens expliquem com ha estat el seu primer curs a la universitat. Finalment, dediquem, molt afectuosament, unes línies a Joan Antoni Gonzàlez per donar-li les gràcies per haver-nos ajudat a muntar la revista.

Lo basquet Revista de l’Institut Roquetes

Pàgines centrals

Núm. 10, 3r trimestre, curs 12-13

Begoña Hernández

Disseny de les portades

Impressió

Begoña Hernández

Impremta Monllau S.L. -977503126

Equip de redacció Marià Lleixà Sumpta Moya Francisco de Pedro

Dipòsit legal T-1762-2001

El dia 17 de maig, a les vuit i mitja del matí, cinquanta-set alumnes i tres professors de l’institut vam anar d’excursió. Aquest era el premi que havíem obtingut en ser, 3r E i 2n C, les dos classes més sostenibles del centre. Tot un premi ben merescut que vam guanyar, al llarg de tot el curs, tenint cura de la sostenibilitat de les nostres aules. Tal com estava previst, vam arribar al Parc Deltaventur, de Deltebre, una mica més tard de les nou del matí. Allí vam esmorzar mentre esperàvem que els monitors instal·lessin els anellatges dels ponts tibetans i preparessin els arcs i les fletxes. Fins i tot vam tenir temps de fer un partidet de futbol. Cap a les deu del matí, vam començar-hi les activitats. Mentre els de 2n feien tir amb arc, els de 3r feien ponts tibetans, i viceversa. Vam gaudir molt de les dues activitats. A més, el personal del parc va tenir la gentilesa de deixar-nos visitar, de manera gratuïta. el circuit de zoologia i de botànica. Com que teníem temps, vam visitar la platja de Riumar. Alguns alumnes s’hi van banyar, tot i el fred que feia. Allò va ser tan sols un petit passeig per la platja i, per als més atrevits, un entrar i sortir de l’aigua, ja que havíem de tornar cap a l’institut. Va ser un dia excel·lent per a tothom. Per això, volem animar a tot l’alumnat de l’institut perquè participi activament en el concurs de l'any que ve. El premi només pot ser per a dues classes. Tanmateix, el fet de participar-hi i fer les coses bé ha de ser gratificant, encara que no es guanyi el premi. Comitè verd

Lo basquEt

Logotip creat per Marina Estorach

Després d’haver treballat la mediació en una de les optatives de tercer d’ESO, l’alumnat que l’ha cursat ha elaborat aquest article que conté les seues opinions al voltant d’aquesta estratègia de resolució de conflictes.

La mediació és un mètode de resolució de conflictes, a través del qual, les dues parts en conflicte miren de trobar la solució més satisfactòria a les seves diferències amb l’ajut de dos mediadors, que hi actuen imparcialment. El curs 2011-2012, s’hi va introduir per primera vegada la mediació mitjançant un curset que es feia a les tardes, en acabar les classes. Enguany, la mediació ja es treballa en una optativa de 3r d’ESO. Gemma Curto

Crec que la gent encara no coneix ben bé el significat de la mediació; per això, potser no en participa. Hauríem d’informar més a tothom sobre què és i sobre com funciona. Si algú té un problema, i no el pot resoldre, demana ajuda al servei de mediació del centre. S‘ha de tenir clar que els mediadors no hi prenen partit, no donen solucions i guarden la confidencialitat de tot el que es parla. En la mediació, les persones en conflicte han d’acceptar també unes normes: no perdre’s el respecte, parlar i escoltar per torns, i cooperar per canviar la situació. Els mediadors guien fins arribar a un acord on tothom se senti còmode. Jo us recomano que, quan tingueu un problema, no dubteu ni un segon a venir a mediar, i farem que els problemes us resultin més fàcils! Núria Cid

Jo vaig ver fer la formació el curs passat; tanmateix, aquest curs, a l’hora de triar les optatives, vaig veure que s’oferia treballar la mediació. No ho vaig dubtar gens. La vaig triar en primer lloc. Durant el curs hem anat aprenent diferents maneres d’actuar que, no són només importants per ser un bon mediador, sinó que també són importants per ser una bona persona. Adrià Gil

Lo basquEt

El Servei de Mediació Escolar, protagonistes a La Tertúlia d’Antena Caro

Vist des de fora, pot semblar fàcil però, quan comences a treballar aquest mètode, no és gens fàcil. Una qualitat que ha de tenir el mediador és que no ha de jutjar, encara que ell cregui que la culpa és de l’un o de l’altre, la qual cosa és molt difícil! Eric Macías

Ser mediador et canvia la vida, t’ajuda a ser millor persona, a no tenir prejudicis, a no jutjar les persones per com van vestides, a escoltar millor la gent i a ser neutral en els conflictes. Cristian Portillo

Personalment, la mediació m’ha ajudat a entendre més el comportament de la gent quan té problemes. Veritablement, s’aprèn molt. Crec que si la gent sabés millor què és la mediació, potser s’animarien a provar-la. Samuel Pino

Formar-me com a mediadora m’ha ajudat a tenir més valors, a no enfadar-me tant i a conèixer-me a mi mateixa. M’ha ajudat a no jutjar les persones, sinó a explorar-les i ajudar-les a trobar les solucions als seus problemes. M’ha ensenyat a respectar i a escoltar. Mariona Papaseit

En aquest curs de mediació, el grup de mediadors ha anat treballant perquè aquest projecte pugui tirar endavant. Com a membre del grup, crec que el fet d’haver creat aquest projecte ha estat i serà un gran avenç de cara a la convivència del centre. Andrea Javaloyes

Lo basquEt

L’Institut Roquetes és un centre que es caracteritza per tenir una gran diversitat cultural, lingüística i social, atès que, com tots sabem, aplega alumnes de diferents pobles: Roquetes, Els Reguers, Alfara de Carles, Paüls, Xerta, Aldover, Benifallet, Jesús i La Raval de Cristo. A més, aquest curs també hi han estudiat alumnes de 23 nacionalitats: Alemanya, Algèria, Bolívia, Colòmbia, Cuba, Equador, Hondures, Lituània, Marroc, Mèxic, República de Moldàvia, Pakistan, Paraguai, Perú, Polònia, Regne Unit, República Dominicana, República Txeca, Romania, Suïssa, Ucraïna, Uruguai i Veneçuela. En definitiva, hi conviuen més de 700 alumnes que conformen una rica diversitat. Les Jornades Interculturals se celebren cada dos anys amb la intenció de fomentar els valors que ens esforcem per transmetre en el decurs del dia a dia: la igualtat, la germanor, el respecte i la tolerància. Amb aquestes Jornades intentem aconseguir, com a comunitat educativa que som, la millor convivència possible tant dins com fora del centre. Aquest és el motiu pel qual enguany hem triat el lema “Com vivim? Convivim!”.

Lo basquEt

El dia 14 de maig es va celebrar la primera part de les Jornades que va consistir en un taller de danses africanes, per als alumnes de 1r d’ESO, i un altre de capoeira, per als de 2n. Els alumnes de 1r van poder gaudir ballant al ritme de la música tradicional senegalesa del grup Djilandiang (amb una barreja de cants en diolo, mandinga i wòlof) i al final de la jornada van acabar, fins i tot, recitantne algun fragment. Per al grup Djilandiang, la frase “Explica-m’ho i ho oblidaré, ensenya-m’ho i ho recordaré, fes-me participar i ho entendré” és la clau per entendre’ns i crear vincles entre nosaltres. Per aquest motiu, actuen en escoles, casals d’avis, centres juvenils i nombrosos auditoris d’arreu de Catalunya i de l’Estat espanyol. Paral·lelament, els alumnes de 2n van participar en un taller de capoeira. Els dos monitors van començar fent una breu introducció a la història d’aquest art.

Lo basquEt

A continuació, els van ensenyar uns exercicis d’escalfament i, després de practicar alguns dels moviments més característics amb l’ajuda de la música, els alumnes, gairebé sense adonar-se’n, ja l’estaven ballant. A tots els va agradar molt perquè la gran majoria desconeixien l’existència d’aquest art i alguns van quedar fascinats i amb ganes de continuar-ne aprenent. La capoeira és una expressió cultural que engloba diverses facetes i els seus orígens es remunten al segle XVI, aproximadament, quan Brasil estava sota el domini de Portugal. La població africana portada al Brasil com a conseqüència de l’esclavitud va haver de camuflar aquest art marcial sota l’aparença d’un ball, ja que els portuguesos els prohibien lluitar o practicar qualsevol tipus d'esport. La pràctica de la capoeira els servia per descarregar tensions, mantenir-se en bona forma física, poder defensar-se o, simplement, per seguir mantenint els seus costums. La segona part de les Jornades es va dur a terme el dia 13 de juny amb la conferència intitulada “Homes i Dones: Immigrants i Ciutadans”, a càrrec del senyor Arcadi Oliveres Boadella, doctor en Economia i president de Justícia i Pau. Un cop més, el missatge d’Arcadi Oliveres va ser interessant, transparent i proper i, d’entre la gran quantitat d’informació que va transmetre, nosaltres en voldríem destacar tres aportacions. En primer lloc, cal rebre el fet migratori amb els braços oberts perquè som persones i les persones, des que hi ha món, sempre han migrat. Aquesta és una dada que hem de tenir en compte quan ens plantegem els moviments migratoris que actualment es produeixen. Hi ha qui encara no els entén, sovint sense aturar-se a reflexionar sobre el perquè d’aquests moviments. En segon lloc, Arcadi Oliveres va afirmar que “som tots una mica fruit d’aquells que ens han anat visitant al llarg de la història”, per tant, la immigració és una font d’enriquiment cultural per a tots nosaltres. Per últim, i quant a la demografia, cal recordar que es mesura amb la piràmide d’edat i la nostra piràmide està envellida. La immigració ens ha aportat població jove i, si parlem d’economia, l’estadística del balanç fiscal d’emigració indica que la diferència entre el que els immigrants ens aporten i allò que ells reben de nosaltres és de 6.000 milions d’euros que ingressem cada any. Per tant, és un fet constatable que generen riquesa en tots els aspectes. Finalment, queda ben palès que el diàleg, el respecte i la tolerància són l’única via per a una bona convivència. M. Carme Cid Valls i Felicitat Fonollosa Pis (tutores de l’Aula d’Acollida de l’Institut Roquetes)

Lo basquEt

Sortida de les Parelles Lingüístiques al delta de l’Ebre El dia 22 d’abril de 2013, l’alumnat que participa en el Projecte Arrels, un projecte de cohesió social que es desenvolupa a l’Institut Roquetes des del curs 2008-2009 i que ha estat premiat dues vegades, va anar d’excursió al delta de l’Ebre. Aquesta sortida, coordinada pel CdA del delta de l’Ebre, és una de les que repetim cada any i que tenen més èxit entre els setanta nois i noies que hi participen. De bon matí, vam anar en autobús fins a Sant Carles de la Ràpita, localitat on es troba el CdA del delta de l’Ebre. Després de veure el power que els professors del CdA, l’Albert i el Josep, ens van passar, on s’explicava el treball que faríem i la manera en què el desenvoluparíem, la meitat del grup va anar en bicicleta fins a l’Encanyissada, per conèixer al llarg de l’itinerari els ocells del delta, mentre que l’altra meitat va ser transportada en autobús fins a Lo mas de la cuixota, un espai on es realitzen activitats tradicionals i de lleure relacionades amb el Delta . Gràcies a la sensibilitat dels propietaris de Lo mas de la cuixota envers els projectes d’integració social i a la seva col·laboració desinteressada, una part de l’alumnat va poder fer piragua i perxar al llarg del matí, unes activitats que els van resultar d’allò més divertides. Quan el grup que havia treballat el coneixement del ocells amb el CdA va arribar a l’Encanyissada, vam dinar tots junts i, a la tarda, vam intercanviar les activitats: els que havien anat en bicicleta al matí van poder perxar i fer piragua a la tarda i l’altra meitat del grup va tornar en bicicleta fins a Sant Carles de la Ràpita per fer el treball d’observació dels ocells. Finalment, un cop completat tot el que havíem previst de fer, vam tornar en autobús des de l’Encanyissada fins a Sant Carles de la Ràpita, on vam recollir la resta dels alumnes per marxar tots junts cap a Roquetes. Vam aprofitar molt bé el dia: vam aprendre moltes coses dels ocells, vam xalar molt i vam tornar cap a casa contents i cansats.

Lo basquEt

Esmorzar de les Parelles Lingüístiques d’alumnes Com cada any, tot l’alumnat que participa en el Projecte Arrels es va reunir a la biblioteca durant un pati d’un dimecres del mes de maig per fer l’esmorzar de comiat de les sessions de parelles lingüístiques. Els plats tradicionals de cada lloc omplien les taules de colors i d’olors.

Visita al Parlament de Catalunya Els professors que coordinen el Projecte Arrels, Marià Lleixà i Conxita Blanch, els alumnes Ayoub el Ghaly i Hammou el Fahim i les alumnes Ariadna Cobos i Íngrid Lleixà van assistir el dia 13 de maig de 2013 a l'acte de lliurament del premi Conviure a Catalunya, que va tenir lloc al Parlament de Catalunya. L’Institut Roquetes va presentar a concurs el vídeo gravat este curs per Satyavan Galiana, on es recull l’experiència de totes les activitats vinculades al Projecte Arrels (les parelles lingüístiques d’alumnes, les parelles lingüístiques de mares d’alumnes i les sortides per conèixer l’entorn). Els professors i alumnes assistents van poder visitar el Parlament i van recollir el diploma atorgat a l’Institut Roquetes per agrair la seva participació en la convocatòria de la setena edició del premi.

Lo basquEt 10

Continuem conversant Un curs més (i dintre del Projecte Arrels) hem continuat organitzant les parelles lingüístiques formades per professores voluntàries i mares d’alumnes del centre amb mares d’alumnes estrangers. Enguany han col·laborat 9 mares catalanes i professores del centre i 24 mares estrangeres (totes de nacionalitat marroquina a excepció d’una d’anglesa). Les parelles han pogut conversar durant 20 sessions que s’han dut a terme els dilluns de les 15.30h fins a les 16.15h, a la biblioteca de l’institut. El procediment que s’ha seguit ha estat el mateix que el del curs passat, és a dir, han estat parlant a partir d’un guió pautat i preparat prèviament, cada setmana al voltant d’un tema diferent: l’escola, el temps, la família i els amics, la casa, el menjar, les vacances, els animals, la vida quotidiana i el lleure, els mitjans de transport, etc. Aquest curs, però, hem dedicat més sessions a tractar (amb molt de material visual) el tema de la salut perquè crec que és important tant el fet de poder explicar-se quan van al metge, com el fet de poder entendre les indicacions que els dóna ell. És per això que, després d’haver treballat (durant diverses sessions) el vocabulari bàsic i les principals expressions de l’àmbit de la salut, vam fer una representació d’una visita mèdica en què les catalanes van fer-se passar per metgesses i les estrangeres eren les malaltes i havien d’explicar per quin motiu havien anat a la consulta mèdica. Crec que va ser una sessió pràctica interessant i, a més, les interlocutores van xalar molt. En general, penso que enguany les mares estrangeres (i respecte a l’any passat) han adquirit més vocabulari, han millorat la comprensió oral i algunes també han fet un gran pas quant a l’expressió oral. Per últim, un curs més vull donar les gràcies a totes les catalanes que han participat en les parelles lingüístiques, per haver dedicat part del seu temps lliure a ensenyar a parlar català a aquestes dones estrangeres tan disposades a aprendre la nostra llengua i la nostra cultura. A totes les participants els vull donar les GRÀCIES DE TOT COR i expressar-los el meu desig de CONTINUAR CONVERSANT SEMPRE per poder-nos conèixer, entendre i respectar. M. Carme Cid Valls

Lo basquEt

Sensacions i emocions en un creuer per la meravellosa Itàlia Viatge de final d’etapa de 4t d’ESO

Quina il·lusió per l’arribada del viatge! Visquérem uns dies meravellosos encara que, l'últim dia, la naturalesa ens va fer la guitza quan el mal temps es va apoderar de les últimes 24 hores del trajecte. Itàlia, la bellíssima Itàlia. Meravellós. Bello. M’ha encantat, aquest viatge. Ha estat una oportunitat per visitar uns indrets preciosos amb els amics i amb les persones que estimes.

Tornaria a repetir mil vegades aquest viatge perquè m’ho vaig passar genial. És un record que perdurarà per sempre. També em vaig marejar una mica l’últim dia, però els bons moments viscuts compensen aquell petit instant d’angoixa.

En acabar el viatge, tinc una sensació d'alegria, ja que m'ho he passat d'allò més bé. També sento nostàlgia i tristesa perquè possiblement no tornarem a fer un altre viatge com aquest. Tothom va marxar d’aquí molt emocionat i amb moltes ganes d’emprendre el viatge. Pensàvem que aquest viatge seria un dels millors de la nostra vida i que havíem de gaudir-lo al màxim. I així ha estat. Personalment, enyoro molt aquella setmana. Va ser especial. Aquest viatge l’he gaudit molt principalment perquè m’ha donat l’oportunitat de crear un vincle d’amistat amb gent amb qui abans no em parlava gaire, per no dir gens. Aquesta gent m’ha sorprès molt positivament i ara em cau molt bé.

Lo basquEt

Sensacions i emocions en un creuer per la meravellosa Itàlia Viatge de final d’etapa de 4t d’ESO

Quina setmana tant fantàstica! Ha estat una setmana plena d'emocions, rialles, diversió, passió... Aquest viatge m’ha tornat a unir a persones de qui m’havia separat i m’ha apropat també a gent que gairebé ni coneixia, amb la qual he compartit uns dies fantàstics. D'altra banda, també m'ha fet reflexionar sobre moltes coses. He après que s'ha d'aprofitar el moment fins al màxim, perquè ja no tornarem a fer un viatge tots junts. Ha estat un viatge el record del qual guardaré per sempre més. Vull donar les gràcies a totes aquelles persones que heu fet que aquesta setmana sigui una de les que hauran marcat més el meu camí. Sou increïblement increïbles! M’ha encantat estar rodejada a totes hores dels meus amics i amigues, tot visitant llocs nous, divertint-me pel vaixell... Ha estat fantàstic! Totes les ciutats que hem visitat han estat precioses! Aquest viatge ha estat una de les millors experiències de la meva vida, ja que sempre he volgut anar a Itàlia i, a més, he estat amb els meus amics i he xalat moltíssim. Els dies em passaven molt ràpid, massa ràpid. I no m'he cansat gens! Què puc demanar més? Em sento una persona molt privilegiada! Estic segura que aquesta setmana ens quedarà gravada amb foc dins els nostres records per sempre. Han estat set dies fantàstics, complets i meravellosos. Una de les millors setmanes de la meva vida, sense cap dubte. I una de les que m'ha passat més ràpid, per desgràcia. Abans de marxar, tenia mil i una expectatives de com seria aquest viatge que emprendríem tots plegats. Us juro que cap d’aquestes supera la realitat. Va ser una setmana màgica i molt intensa. No me la imagino millor (potser sense el mareig de l’últim dia...). Aquest viatge crec que no tan sols marca la fi d’una etapa educativa, sinó que també marca el final d’una etapa personal i el principi d’una altra... Per tant, marca un abans i un després en la meva vida. No sé si vosaltres teniu la mateixa sensació que jo. Aquest viatge ha estat el millor que he fet fins ara. El que més m'ha agradat ha estat la companyia. No hi ha res millor que fer un viatge amb la teva gent! També m'han agradat tots els llocs que hem visitat. Quina passada! Els professors i les professores estaven molt contents de nosaltres, i nosaltres també d’ells i d’elles. Es va notar que també van gaudir del viatge. Gràcies per la companyia! Aquest viatge ha estat impressionant, no només pel fet d'haver viatjat a tants llocs bonics en tan sols una setmana, sinó perquè ens ha unit molt. Hem fet pinya. Des que vam tornar del viatge, i des de la perspectiva que ens dóna la distància, puc dir que realment ha estat i serà un viatge inoblidable que vam viure intensament. La il·lusió que teníem abans del viatge ja va ser una experiència gratificant. A més, sempre recordarem aquelles anècdotes viscudes amb els amics, els llocs que vam visitar i el viatge amb vaixell. Penso que aquest viatge ha originat que es creessin alguns llaços d’amistat que abans no existien entre companys de l’institut.

Alumnat de 4t d’ESO

Lo basquEt

El dia 15 de maig, l’alumnat de l’USEE, dins de la cloenda del Projecte d’Hort Ecològic, va realitzar una activitat a l’Institut Joaquim Bau. Aquest alumnat va assistir a una classe impartida per Juanjo Roda i Maribel Anguera, que són coordinadors dels mòduls de cuina i de menjador que ofereix l’Institut Joaquim Bau. A través d’aquesta activitat, l’alumnat va poder conèixer tot el procés de preparació d’un menú ecològic, des de la plantació i recol·lecció dels aliments, fins a la manipulació i l’elaboració d’un menú d’aquest tipus. En acabar, tots els participants van compartir taula per degustar-lo. Va ser una experiència molt vivencial, que posteriorment es va treballar des de l’àmbit sociolingüístic, la qual cosa es palesa a través de l’opinió d’un dels alumnes que va participar en l’esmentat taller:

Lo basquEt

TALLER DE COCINA EN EL INSTITUTO JOAQUIM BAU El Miércoles 15 de mayo fuimos al instituto Joaquim Bau de Tortosa, por la Vía Verde para cocinar los productos de nuestro huerto ecológico. Al llegar nos sentamos a desayunar en el bar del instituto y después nos presentamos a los alumnos de cocina que nos enseñaron a preparar y cocinar nuestros productos. Nos explicaron que primero nos habíamos de poner el delantal para no ensuciarnos, y lavarnos todos las manos. Juanjo, el jefe de cocina, nos explicó qué material se necesita para trabajar: cuchillo, pelador, espátula, cazuela, platos … Después nos enseñaron que debajo de la tabla de cortar había que poner el trapo para que no se moviera la tabla al cortar los productos. Empezamos por preparar y cortar las cebollas y los ajos para hacer habas rehogadas que condimentamos con hierbabuena; a la vez hicimos 3 tortillas de habas que nuestro compañero les dio la vuelta con éxito y todos le aplaudimos. Luego pelamos, limpiamos y cortamos las patatas para hacer una tortilla gigante mientras se cocían las patatas, batimos los huevos, limpiamos las lechugas, tomates y cebollas para preparar una ensalada. A mí, me tocó pelar con un rallador de zanahorias. Los ingredientes utilizados para preparar la comida fueron: cebollas, ajos, habas, zanahorias, patatas, huevos, tomates … Y cuando estábamos terminando de preparar la comida los alumnos del comedor prepararon la mesa para comer todos juntos y compartir la comida. Estaba todo muy bueno y nos lo pasamos muy bien. Al regreso por la Vía Verde empezó a llover a cántaros y nos mojamos todos los pies. Fue un final muy divertido para un día que recordaremos.

Lo basquEt

L’HORT ESCOLAR ECOLÒGIC “EINA ESTRATÈGICA PER A L’ALUMNAT USEE” Actualment som dins el Decenni de les Nacions Unides de l’Educació per al Desenvolupament Sostenible (2005-2014) que planteja el desig d’integrar els principis, valors i pràctiques del desenvolupament sostenible en totes les facetes de l’educació i l’aprenentatge. En aquest marc de referència, l’USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial) de l’Institut Roquetes presentava, el mes d’abril, el projecte de l’hort escolar ecològic, engegat ja fa tres cursos, al I Premi Escola, Agricultura i Alimentació Ecològica. Aquest primer premi estava impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i pel Departament de Territori i Sostenibilitat, conjuntament amb l’Associació Vida Sana i amb la col·laboració de l’editorial Graó. L’objectiu, a l’hora de presentar-hi el nostre projecte, era donar a conèixer la nostra iniciativa i la feina feta, incentivar l’alumnat a tirar endavant l’hort escolar dins el centre per convertir-se en un amplificador dels valors ecològics i de consum, que van més enllà de l’aula, i fomentar les bones pràctiques. El treball a l’hort escolar ecològic s’ha convertit en una peça important en els processos d’ensenyament i aprenentatge del nostre alumnat. Les seves línies transversals i prioritàries són: -

fomentar el vincle entre l’alumnat i el centre (escola inclusiva) potenciar els espais verds al centre i promoure l’educació ambiental i les pràctiques sostenibles (escola verda) fomentar l’hàbit d’una alimentació saludable (salut i escola)

Es tracta d’un projecte anual, que portem a terme des de setembre fins a juny, ja que l’utilitzem com a eix vertebrador de l’USEE, combinant-lo amb altres activitats i/o tallers. La durada del projecte durant el curs escolar és d’un total de 35 hores teòriques i 35 hores pràctiques. Hi dediquem dos hores setmanals: 1 hora pràctica a l’hort de l’institut (realitzant tasques a l'hort) i 1 hora teòrica a l’aula (reforçant i relacionant conceptes experimentats).

Lo basquEt

El projecte ha estat organitzat en tres àmbits; dins de cadascun d’ells s’han dut a terme diferents activitats, les quals es detallen a continuació: Àmbit científic i tecnològic



Figures planes geomètriques.



Mesures de longitud. Escala mètrica.



Les quantitats en la recepta de cuina.



Materials: naturals / transformats.



Les eines de l’hort. Recerca d’imatges digitals.



Taller de reciclatge: botelles de plàstic per crear un hivernacle.



Éssers vius: plantes, animals. Observació i experimentació.



Taller fusteria: estaques.



Plànols. Vistes: perfil, alçat i planta.



Contenidors de reciclatge.

Àmbit lingüístic i social



Vocabulari de l’hort i tasques.



El perquè de l’agricultura ecològica.



Orientació i representació de la Terra.



Estació meteorològica: termòmetre, brúixola, pluviòmetre, penell. Enregistrament setmanal de dades.



Estructura i redacció d’una recepta de cuina.

Lo basquEt

Àmbit artístic



Joc: orientació.



Joc. Relacionar amb fletxes imatges i dibuixos.



Fer fotos; elaborar un Power-Point.



Psicomotricitat: practicar amb les eines.



Situar i dibuixar les eines al seu lloc (plànol).



Cuidar les plantes: treure les males herbes, protegir-les.



Elaborar una recepta de cuina.



Pintura amb témperes i colors de cera.

Durant el curs escolar també s'han dut a terme diverses visites que ajuden a desenvolupar la capacitat d'utilitzar els coneixements i habilitats de manera transversal i interactiva. Han estat les següents:    

Visita a la Biblioteca de Roquetes per a la recerca d’informació i recursos. Visita amb bicicleta per la Via Verda a l'hort ecològic “Lo collitó” d'Aldover. Taller de cuina a l'Institut Joaquim Bau: preparació i degustació dels productes del nostre hort. Visita de “La Vianda”, grup de consum ecològic a Roquetes.

Finalment, pel que fa al veredicte del concurs al qual ens vam presentar, el jurat ens va comunicar que, del total de 105 centres participants de tot Catalunya, ens trobàvem entre els 20 finalistes; així, el dia 27 d’abril, dins la Fira de Biocultura de Barcelona, s’hi va fer el lliurament del diploma que ens acreditava com a finalistes dins de la primera edició d’aquest concurs.

Lo basquEt

La meva experiència a la universitat ha estat molt bona i gratificant, tot i que al principi tenia dubtes perquè no sabia si m’agradaria o no la carrera que havia triat. Sempre havia tingut molt clar que volia fer Clàssiques, però a última hora vaig canviar d’opinió. Vaig decidir d’estudiar Treball Social i ara he de dir que m’encanta. La universitat m’ha obert moltes portes, no solament la dels estudis, sinó que m’ha permès conèixer gent, enamorar-me de Tarragona, independitzar-me (encara que només sigui entre setmana) i fer plans de futur per anar d’Erasmus. Aquest curs he passat bons i mals moments, però sobretot he viscut una nova etapa de la meva vida. Per això, animo l’alumnat de batxillerat i el qui ara anirà per primer cop a la universitat, perquè s’esforcin per poder estudiar el que més desitgen. Tot té la seva recompensa. Lluiteu per la vostra. Anaïs Latur

Lo basquEt

Després de l’institut... El primer any a la universitat Ha estat un curs estrany, diferent als anteriors. Tanmateix penso que, sens dubte, em marcarà la vida. Després de l’institut, en estudiar Ciències de la Informació, em vaig endinsar en un món totalment desconegut, sense saber què ni qui m’esperava. Milers de dubtes van passar pel meu cap. Allò era el que jo m’esperava? Era aquell el meu lloc? Per un moment vaig tancar els ulls, vaig respirar profundament i vaig sentir que allò era el que feia temps que buscava, que el meu esforç havia tingut recompensa i que, per molt petita que em sentís davant d’un món tan gran, m’hi havia d’enfrontar amb força. I així ho vaig fer i ho continuo fent. És cert que no tot ha estat bufar i fer ampolles. Hi ha hagut entrebancs difícils de superar, però personalment crec que l’important és la il·lusió i les ganes de superació que hi ha en un mateix per tirar endavant. Ainoa Benaiges

Lo basquEt

Després de l’institut... El primer any a la universitat Com cada nit, des que aquesta aventura universitària va començar, ens trobem assegudes al sofà explicant-nos les petites batalletes del dia. Ara volem contar-vos el nostre primer any universitari. Gràcies a l’esforç, constància, valor, il·lusió que vam posar durant el període del batxillerat, ara estem cursant el que tant havíem anhelat; una està estudiant criminologia; l’altra, matemàtiques. Són carreres diferents però, com a estudiants, mantenim vides paral·leles; tot i així, estem contentes amb el que fem i estem satisfetes amb el que Barcelona ens tenia preparat. La universitat és un món diferent; allí la vida i el treball autònom és totalment independent; la gent va en un altre ritme i el més difícil de tot és adaptar-s’hi. El que més ens ha costat ha estat això: la vida lluny de la família, de les amistats, de l’estabilitat i de la nostra terra. Tanmateix, Barcelona també ens ha fascinat. Passes de ser sota l’ombra dels teus, a veure’t sola enmig d’una gran ciutat on has de madurar i saber per tu mateixa què vols fer i on vols anar. A més, arriba un punt en el qual veus que no estàs caminant sola perquè tens companys que et donen suport, ja no tan sols acadèmicament, sinó també personalment. Amb ells comparteixes aficions i gustos que mai havies tingut l’oportunitat de compartir amb ningú. Quant a la vida domèstica, ambdues compartim pis amb dos companys més que ja coneixíem. Realment, la convivència pot arribar a ser difícil si no hi ha planificació i paciència. Però el més important és tenir clar que ha d’haver-hi un respecte i ser conscient que no estàs sol. Nosaltres així ho hem fet. A més, tenim una planificació setmanal de les tasques de la llar. Així, en la convivència hem trobat un altre suport per seguir endavant amb el dia a dia. És important anar-se’n a classe i saber que tens companys al pis que, quan arribaràs, t’ajudaran si tens un mal dia o et trobes malament. Finalment, volem agrair al nostre institut el que tenim avui perquè no sabem on anem, però sí d’on venim. I nosaltres estem molt orgulloses dels nostres orígens. Laura Santamaria i Míriam Tomàs

Lo basquEt

Els records més dolços dels meus anys d’institut corresponen als darrers cursos d’ESO. D’una banda, eren uns anys acadèmicament més fàcils, si més no, sense tanta pressió i amb més temps per gaudir de les coses. No puc oblidar el viatge de fi d’etapa a Praga. Fou una setmana màgica (tan lluny de casa i tan segurs!). Tothom es va enamorar d’aquesta ciutat tan fantàstica. Sempre ens quedarà Praga... Guardo un bon record de l’estada a Canàries. Va ser una setmana on vam fer amics, vam conèixer llocs preciosos, i una mica de literatura. En marxar de l'institut, opino que l’ESO ha estat, sens dubte, l'etapa més fàcil, tranquil·la, xaladora i feliç. Suposo que això és perquè hem viscut el batxillerat molt estressats. Tot i que el batxillerat ha estat dur de viure, segurament que, amb el pas del temps, no relacionarem la pressió i l'estrès amb l’única definició del batxillerat. Marxo de l'institut amb un molt bon gust de boca, molts bons records i amics i amigues; he conegut profes que m'han fet agradar l’assignatura i d’altres que m'han obert la ment. Crec que han estat uns anys difícils de millorar. Moltes gracies a tothom! Molts de nosaltres hem tingut la sort de fer dos viatges genials a Praga i a Canàries, que són i que seran uns dels records més vius del nostre pas per l'institut. El meu pas per l'institut ha estat molt positiu, sobretot pel que fa a l’ESO. Es podria dir que me n’enduc molts bons amics, d'aquells que no oblidaràs mai i que sempre tindràs al teu costat. He de dir que per a mi totes les classes de cadascun dels cursos han estat perfectes, tot i que cada una ha tingut els seus pros i les seues contres. Gràcies a aquest institut, he conegut moltes persones que han anat formant part de la meva vida i m’han omplert l’etapa de bons moments. Realment, tot el que fem acaba tenint un sentit en la nostra vida. Les que podrien ser les etapes més dolentes han acabat prenent sentit perquè t'han ensenyat el que realment vols. L'important és que ara surts de l'institut amb les idees més o menys clares. Per a mi l’ESO va ser l’etapa més difícil. Vaig arribar a l’institut, des del Marroc, per cursar quart. Llavors, no coneixia la llengua ni a ningú. Al cap d’un any, ja tenia molts amics i havia après la llengua gràcies a l'Aula d'Acolida.

Lo basquEt

Espero que molts dels vincles que he creat en aquests sis anys continuïn existint i que, al cap d'uns quants anys, continuï tenint contacte amb les companyes i companys. S’acaba una etapa, però el camí és molt llarg. L’important és el fet de no oblidar el que ha format part de nosaltres, per molt grans que ens féssim i per molt que canviéssim. Vaig repetir primer de batxillerat i em pensava que seria la fi del món. Estava molt espantada. No havia repetit mai en ma vida. Vaig pensar en abandonar, però no em vaig rendir i, gràcies a vosaltres, aquests últims anys de batxillerat han estat una experiència inoblidable de la qual m'enduré molts bons records. La companyia que tens al llarg dels diferents cursos també pot suposar una ajuda per fer que els teus dies no siguin tan pesats o tan desesperants. M'emporto molts mals moments, però els bons els superen. M'emporto experiències, cops, ajudes, amistats, companys i maduresa. Tot això és la base per poder seguir el nostre camí. Aquest camí és molt llarg i espero que el destí faci que, d'aquí a uns quants d'anys, quan tots haguéssim fet la nostra vida, ens doni un toc per poder fer una trobada o simplement saber d'algú i poder recordar aquells anys que vam viure junts. Ja feia molt temps que esperava el moment de marxar de l'institut... Però, quan veiem que alguna etapa s’acaba, sentim alhora melancolia o "peneta". L'Institut ens ha vist créixer, madurar, enamorar-nos, plorar, conèixer noves experiències.... Ha vist el nostre progrés, des de criatures de 12 i 13 anys fins tots uns homenets i donetes de 17,18 i 19 anys. Encara recordo el primer dia d’institut ple de nervis, sense saber el que em trobaria, la cohibició que sentia quan passava pel meu costat algú de batxillerat, el respecte i por als professors... Ara ja som a l'última setmana de classes. Tot m'ha passat tot volant. Tots hem madurat molt com a persones i això es bo, perquè ens capacita per poder fer front al nostre futur i prendre les decisions més importants de la nostra vida.

Lo basquEt

TREBALLS DE RECERCA En el batxillerat, el treball de recerca és un conjunt d’activitats que realitza tot l’alumnat, estructurades i orientades a la investigació, amb l’orientació i seguiment del professorat, per tal de consolidar la competència en recerca. És un treball que es realitza entre finals del primer curs i inicis del segon curs del batxillerat. Tot seguit, us mostrem el resums dels continguts dels treballs de recerca del curs 2012-2013 que han estat valorats amb la màxima puntuació. Si voleu consultar algun d’aquests treballs, en trobareu un exemplar en el departament corresponent.

Antagonistes en la literatura infantil És un treball que parla d’aquells estranys sers que apareixen en tots els contes infantils, que tenen un cor obscur i que són incapaços d’obrar correctament, tot dedicant-se a mantenir desperts aquells herois que tenen tan embadalits els nens amb les seves magnífiques aventures i el seu perfecte caràcter. Irina Crespo

Notruf, el vídeojoc Us imagineu poder disposar del do per crear, per construir i perfeccionar les vostres idees i per fer realitat, per sempre més, coses imaginàries en un món virtual? El meu treball ha consistit en l’elaboració d’un videojoc per tal de crear un petit entreteniment per a tots els gustos: un mètode de diversió gratuït i disponible per a la seva descàrrega en la xarxa. Aleix Pellisa

Les curses atlètiques a Xerta És el resultat de la recerca en el passat esportiu d'aquesta població, que té en la figura mítica del diverses vegades campió provincial i de Catalunya de cross i de pista, Norbert Ricart, el seu atleta més destacat de tots els temps. S’hi descriuen les quatre curses atlètiques que actualment s'hi organitzen (UT Les Fonts, Triatló, Milla urbana i Sant Silvestre) i s’entrevista a deu dels corredors més importants de Xerta. Marc Lleixà

La realitat de la Clonació En aquest treball de recerca s’ha tractat la clonació des d’un punt de vista teòric i ètic. L’objectiu principal ha estat investigar la situació actual de la clonació i l’opinió de la població sobre aquesta ciència. Cinta Sanz

Neurociència i realitat virtual: efecte dels colors en el llindar del dolor i la temperatura corporal En aquest treball de recerca s’ha utilitzat la realitat virtual per investigar els efectes que produeix veure diferents colors en un canell virtual sotmès a la temperatura màxima que una persona pot aguantar sense sentir dolor en el seu canell real, i també sobre la temperatura corporal de la mateixa part del cos. Francesc Gonzàlez

Les balances fiscals Les balances fiscals són la diferència entre els impostos aportats des d’una regió al sistema central i les despeses que aquest mateix sector destina a la regió. Si el resultat és positiu, es diu que aquesta regió té superàvit. En canvi, si el resultat és negatiu, es diu que té dèficit. En aquest treball, primerament hi he explicat, de forma més general, tots els conceptes necessaris per entendre el funcionament de les balances fiscals. Després, m’he centrat en Espanya i en Catalunya. D’altra banda, també hi he analitzat les balances d’alguns països estrangers per veure la diferència amb les balances fiscals nacionals, tot intentant d’estudiar algunes possibles solucions al dèficit català. Judit Doménech

L'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó La Pastora Aquest treball de recerca exposa la lluita guerrillera de després de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) tant per les terres de l'Ebre com per algunes zones de l'Aragó i el Maestrat. La lluita va ser encapçalada per la AGL, més endavant anomenada AGLA, dirigida pel PCE des de França. El treball fa també una menció especial a un dels guerrillers més famosos d’aquesta agrupació per la seva malformació genital: Teresa Pla Messeguer, un maqui que va actuar per les Terres de l'Ebre i el Maestrat. Aquesta malformació ha fet que encara avui la seva llegenda visqui entre les generacions més grans. Rubén Mascarell

La violència masclista La violència masclista és un problema social que desgraciadament cada cop està més present a la nostra societat. Aquest treball de recerca tracta, des d’un punt de vista teòric i pràctic, sobre la violència masclista, aquella que s’exerceix contra les dones pel simple fer de ser-ho i d’existir. Sandra Rodríguez

Madame Curie fou una científica i, per tant, tindria capacitat per a calcular, formular, verificar hipòtesis i raonar. Madame Bovary era un Quixot femení, que criticava el convencionalisme i era capaç de comprendre l’ordre i el significat de les paraules en la lectura i l’escriptura i també capaç de parlar i escoltar. Preguntar-se quina de les dues és millor no seria com demanar: “A qui estimes més, al papa o a la mama?” La noció tradicional d’intel·ligència inclou les habilitats de Madame Curie, però en cap moment rebutja les de Madame Bovary, ni menciona el talent, la creativitat, el carisma o l’èxit. Per què, doncs, frases com “Qui val, val, i qui no cap a lletres” o “Sempre va bé un conte abans d’anar a dormir” quan algú diu que està cursant estudis humanístics? Que aquestes paraules procedeixin de la boca d’un alumne, és a dir, d’algú amb la mateixa edat que jo, encara ho podria admetre, ja que sempre es fan bromes i s’intenta emprenyar els companys amb aquest tipus de bajanades, però..., que ho diguin els professors? Que persones adultes intentin convèncer els seus alumnes que no se’ls acudeixi compartir pis amb un estudiant de periodisme ja que, mentre ells facin les pràctiques, els “periodistes” s’estaran tocant el nas o prenent alguna cosa en un bar? Per què l’esforç , el treball i el sacrifici es mesuren amb barems diferents?

Lo basquEt

Fa un temps, em semblava una falta de respecte gravíssima, fora de lloc i totalment pueril, pròpia d’una persona sense sentit comú, ni pensament lateral, ni intel·ligència emocional, que no és capaç de pensar de diverses formes, d’entendre diferents punts de vista o de veure les coses des de “fora de la capsa”. Ara, continua semblant-me una postura infantil, però sobretot em sembla una manera ingènua de creure’s millor que els altres, que no està basada en les pròpies virtuts o capacitats, sinó en les suposades mancances dels altres. A més, aquest menyspreu gratuït mostra poca intel·ligència emocional. Tal i com afirma el psicòleg americà Howard Gardner, qui qüestionà la noció tradicional d’intel·ligència, “l’ésser humà no té una sola capacitat que es pugui anomenar amb aquest terme, sinó que conté intel·ligències múltiples, i cada persona té més desenvolupades unes d’elles”. Si donem un cop d’ull als noms de les persones que es considera que han canviat el món veurem que estan Albert Einstein, Charles Darwin, Thomas Edison o Alexander Fleming però, si continuem la nostra llista, observarem que també hi són William Shakespeare, Nelson Mandela, Ghandi, Walt Disney, Charles Chaplin, Pablo Picasso, Miguel de Cervantes o Pablo Neruda.

Lo basquEt

Molts cops es creu que l’èxit d’un estudiant de batxillerat científic és més segur que un del de lletres, que el batxillerat científic té més sortida. Però penso que, a part de ser un brillant estudiant, ser intel·ligent i hàbil amb els números s’ha de ser competent, s’ha d’estar segur d’un mateix a l’hora de parlar, s’han de tenir amics, s’ha de ser extravertit, bromista quan cal i, sobretot, s’ha de saber acceptar que el món és ple de persones i que no tothom, per sort, té les mateixes inquietuds ni és posseïdor de les mateixes virtuts o defectes. S’ha de saber respectar les persones que no són com tu i, per suposat, no criticar d’una forma tant ofensiva persones alienes diferents a un mateix. A més, crec que establir aquestes dues categories (de ciències o de lletres) per poder classificar els individus és un criteri pobre i tristíssim. Penso que, abans de posar-se una o altra etiqueta, cal preocupar-se per ser persona, ser educat i curós a l’hora de parlar, sense llençar fredes, cruels i, sobretot, ignorants i infantils paraules que poden resultar ofensives. Resumint, crec que tothom estarà d’acord que es pot ser metge o periodista, enginyer o artista, arquitecte o escriptor i ser un perfecte inútil o ser perfectament capaç. No cal dir res més; que “els de ciències” continuen encantats de conèixer-se pensant que són més intel·ligents, si els fa feliços, però que recordin que el talent, la creativitat, el carisma i l’èxit són una altra cosa. Gal·la Argelaga Monserrat

Lo basquEt

LA CULTURA PREOCUPA, PERÒ JA NO OCUPA TANT

L’arribada del terratrèmol econòmic ha aigualit encara més una cultura bastant sacsejada ja per la revolució digital. Ha arribat l’època en què la cultura preocupa, però ja no ocupa tant. Així, la difícil situació econòmica i el nou escenari que dibuixen les noves tecnologies marcaran l’esdevenidor en l’àmbit de la cultura. D’una banda, és innegable que el món de la cultura sempre ha estat en crisi. Sovint, els projectes culturals no han aconseguit fàcilment finançament econòmic per donar suport al seu desenvolupament. D’altra banda, en un període de crisi econòmica, la cultura sempre n’ha estat una de les primeres víctimes. La consigna és reduir despesa pública i la primera retallada es practica en l’àmbit cultural i artístic. Tanmateix, davant d’això, s’hauria de decidir quin paper juga la cultura en la societat. És un bé bàsic o solament un objecte? Les actuals polítiques culturals amb les quals ha de batallar el mercat de la cultura estan propiciant una catàstrofe. En el marc de les polítiques econòmiques de l’Estat Espanyol, amb la finalitat d’augmentar la recaptació d’impostos, el 2012 es va produir una brutal pujada de l’IVA, des del 8% al 21%. Llavors, la cultura va passar de considerar-se un tipus reduït a un tipus general. Amb això, la cultura es degradà en la societat. Per tant, la cultura ja no és un element essencial per a l’Estat. Malauradament, ha deixat de ser un bé bàsic en la nostra societat. En una indústria cultural en crisi, el teatre, la dansa, el cinema, la literatura i els museus, entre d’altres, són articles de luxe. La pujada d’impostos ha provocat que les entrades siguin més cares, la qual cosa limita l’accés a la cultura per a una població cada cop més empobrida. A més, al voltant d’unes 600.000 persones viuen directament o indirectament del sector cultural. Sobre totes elles planeja també l’ombra de l’atur. La majoria de països retallen pressupostos en cultura i patrimoni, en fundacions i ajudes, amb honroses excepcions, com ara Luxemburg o Finlàndia, que consideren la cultura, de manera encertada, com el motor generador de riquesa i ocupació.

Lo basquEt

L’estimació per la cultura, i el fet d’afavorir-la, pot provocar que les generacions actuals, les que ens precedeixen i les que ens segueixen siguin generacions de dones i homes formats en valors, en sentiments, en imaginació, en treball, en constància, en bellesa, en mirades obertes a totes les sensibilitats a més de la pròpia, en respecte per les altres cultures i per altres valors. La cultura origina identitat. Som el que som i la nostra societat és el que és en gran part pel nostre llegat i bagatge cultural. La cultura no només és generadora de llocs de treball i de béns, com qualsevol altra indústria, sinó que respon a una demanda especial dels usuaris tot contribuint a desenvolupar una consciència en la ciutadania i a constituir una herència i un patrimoni. D’aquesta manera, la cultura és quelcom intrínsec a la societat, que ens dota de qualitat humana com a col·lectiu i com a individus particulars. L’educació i la cultura no tan sols són una font de riquesa, sinó que són la font de riquesa i constitució d’un model de societat. Són creadores de mons que ara necessitem més que mai. D’aquí sorgeix la necessitat d’apostar per elles. Els beneficis econòmics es deriven dels beneficis educatius, socials i culturals. Invertir en cultura és la millor de les inversions amb l’objectiu de desenvolupar un model productiu sostenible. Atendre a la creativitat i/o mirar al passat és mirar al futur. Així doncs, en temps de crisi econòmica, la cultura preocupa, però ja no ocupa tant. La cultura no és un bé prescindible perquè crea una bellesa que alimenta l’esperit, cosa que és necessària per a la creació i formació d’una societat distingida que pot evitar, en un futur, l’aparició de noves crisis. Paula Cid Moya

Lo basquEt

CONCURSOS MATEMÀTICS Aquest curs, l’alumnat de l’institut ha participat en diferents concursos de matemàtiques organitzats per associacions de gran prestigi dins del nostre país. Al primer trimestre, la Societat Catalana de Matemàtiques (una filial de l’Institut d’Estudis Catalans) va organitzar un concurs telemàtic de problemes per a l’alumnat de batxillerat. Cada setmana hi apareixien dos problemes; l’alumne tenia deu dies per trobar la solució; si fallava la resposta, podia fer un segon intent, però en aquest cas la puntuació que li donaven era la meitat. Els dos últims problemes eren més complicats; calia raonar-los; eren els que puntuaven més i només donaven quatre dies per trobar la solució. Finalment, l’alumne Ivan Puerto Curto, de 1r de batxillerat, va aconseguir una menció especial.

Alumnes millor qualificats a la Prova Cangur

Una altra activitat matemàtica realitzada ha estat la Prova Cangur. És una prova que es realitza a tot Europa, i també a Australia, on va tenir els seus orígens. A Catalunya, al País Valencià, a les Illes i a la Catalunya Nord l’organitza la Societat Catalana de Matemàtiques; va dirigida a l’alumnat de tercer d’ESO, de quart d’ESO i del batxillerat. És una prova on preval la rapidesa amb l’enginy matemàtic i també amb el càlcul, ja que l’alumnat ha de contestar trenta preguntes en una hora i quinze minuts, i sense calculadora. El nostre institut ja és veterà en aquesta prova perquè hi ve participant sense interrupcions des del curs 1998-99. Aquest any hi ha participat una setantena d’alumnes del centre i l’institut, n’ha estat la seu; la prova va tenir lloc el dia 21 de març, a l’edifici de la Ibèrica, on, a part del nostre alumnat també van venir-hi alumnes de l’Institut-Escola Mare de Déu del Portal de Batea. Cal destacar el fantàstic resultat dels alumnes de batxillerat Francesc González Solé i Ivan Puerto Curto, el nom dels quals ha aparegut en la llista dels millors, que publica l’organització del Cangur. També cal considerar el resultat d’Andreu Soler Mascarell, de 4t d’ESO, i de Gerard Cardona Muñoz, Ma. Josep Curto Panisello, Josep de Cid Rodríguez i Paula Casajust Sangres, del batxillerat.

Lo basquEt

CONCURSOS MATEMÀTICS

D’altra banda, l’alumnat més jove del centre també ha participat en un altre concurs anomenat Fem matemàtiques. Vint-i-tres alumnes de primer i de segon d’ESO han estat inscrits en aquesta activitat organitzada per les associacions de professors de matemàtiques de Catalunya. Tot seguit, ens expliquen personalment aquesta vivència. Les professores de matemàtiques ens van proposar de participar, de manera voluntària, en la 1a fase del concurs Fem matemàtiques, que es realitza a nivell de centre. Hi van quedar classificats dos grups, un per cada nivell, que són els següents: 1r ESO: Íngrid Lleixà, Carme Roig, Marc Andreu i Iván Rodrigo (1rB) 2n ESO: Paula Margalef, Anna Calafell, Joana Mauri i Joana Andreu (2n A) Abans de les vacances de Nadal, les professores ens van donar els problemes que havíem de resoldre en grup. Al principi, ens va costar de distribuir-nos la feina. Finalment ens vam posar d’acord i vam anar repartint-nos tasques entre tots. Ens vam reunir per treballar durant els patis; alguna tarda, vam venir a treballar a l’institut després de dinar o vam quedar-hi al poble. A poc a poc anàvem fent i, al final, vam realitzar un bon treball. La intriga i els nervis ens van acompanyar durant unes quantes setmanes fins que ens van donar els resultats. Quan ens van dir les següents paraules: “Heu passat a la segona fase, enhorabona!”, va aparèixer un somriure d’orella a orella a les nostres cares.

Alumnes de 2n d’ESO mentre realitzen la prova ràpida

Alumnat de 1r d’ESO mentre realitza la prova pràctica

Lo basquEt

CONCURSOS MATEMÀTICS

Alumnat de 1r d’ESO amb la professora Tere Solé

Alumnes de 2n d’ESO amb la professora Rosa Solé

El dia 16 d’abril començàvem una nova aventura cap a Reus. Les professores Tere Solé, Rosa Solé i els dos grups seleccionats dels nostre institut ens hi vam preparar per donar-ho tot. Al principi del trajecte teníem una mica de por. La inseguretat potser ens podia jugar una mala passada. Tanmateix, a mesura que ens hi apropàvem, estàvem més tranquils. En arribar a l’escola Puigcerver, ens estava esperant un bon esmorzar per compartir amb la resta de participants. Seguidament, ens van explicar que aquesta segona fase consistia en tres proves: la prova ràpida, la prova pràctica i la prova individual. Al cap d’una estona, començava la primera prova, la ràpida. Ens vam asseure al terra, ens van entregar un sobre amb 15 preguntes i ens van avisar per començar. Durant els 30 minuts que va durar la prova, ens van acompanyar unes càmeres de televisió. Quan vam acabar, ens van entrevistar els de TV Reus. Va ser una experiència divertida! Després ens van assignar a cada grup un professor, que ens va acompanyar la resta del dia per fer la prova pràctica. Ens van traslladar des de l’escola cap al Club Esportiu Reus-Ploms”, on havíem de resoldre la prova pràctica a la pista de paddle, a la piscina i a les grades de la pista d’atletisme; tot això va durar una hora i mitja. En acabar, amb nerviosisme, ens vam dirigir cap a un pavelló en el qual ens van fer un espectacle de màgia relacionat amb les matemàtiques i una actuació de gimnàstica rítmica. Tot seguit, vam anar a dinar amb la resta de participants i professorat. Després de 20 minuts de descans, ens van traslladar al Col·legi Sant Josep per fer-hi la prova individual. Nervis, temor... Però tot va sortir molt bé. Per acabar, vam anar a la sala d’actes i allí vam fer el comiat. Van donar els premis de les proves ràpida i pràctica, que havíem fet en grup. Aquesta vegada no vam poder passar a la fase final, però l’important és haver participat. Tot i així, ens van donar dos diplomes, motxilles, bolígrafs... L’experiència ens va agradar i vam poder veure que les mates són necessàries per al nostre dia a dia. Si ens proposessin de repetir aquesta experiència, la repetiríem perquè va ser una bona diada entorn a les matemàtiques! Alumnat participant en la 2a fase del concurs Fem matemàtiques

Lo basquEt

Hola a tots i a totes! Som l’Andrea Fontanet i la Carme Folqué. Totes dues estem cursant 4t d’ESO i ens apassiona la ciència! 2

Per aquest precís motiu, vam decidir presentar-nos als premis E C . De fet, hauríem de dir que, més que un premi, és una beca de caire científic, subvencionada per CatalunyaCaixa, que pretén fomentar la vocació científica d’estudiants de 4t d’ESO d’arreu de Catalunya. Tot va començar quan el nostre professor de Física i Química, Raül Curto, va proposar-nos de participar en aquesta sorprenent iniciativa. Ens va explicar que era una beca que podia ser sol·licitada per l’alumnat de 4t d’ESO que cursés algunes d’aquestes matèries de ciències: Física i Química o Biologia i Geologia. Aleshores, vam decidir de presentar-nos-hi perquè hi estàvem força interessades i ens agradava la idea. Tanmateix, el camí no ha estat gens fàcil, però tampoc no ha estat impossible. L’institut Roquetes va presentar-hi tres sol·licituds, entre les quals estaven les nostres. Primerament, van tenir en compte els expedients acadèmics. Llavors, vam haver de fer un escrit on exposàvem les inquietuds per l’estudi i per la recerca, a més de les nostres aficions, motivacions i altres coses relacionades amb la ciència. Aleshores, es va fer un segon procés de selecció en el qual quedàrem cent i escaig candidats, d’entre els 814 estudiants d’arreu de Catalunya que ens hi havíem presentat. La darrera fase del procés va consistir en una entrevista personal que ens van fer a l’abril, a l’edifici de La Pedrera, de Barcelona. L’entrevista va ser realitzada pels propis investigadors del projecte, que ens van fer tot tipus de preguntes, algunes de personals, però la majoria relacionades amb el projecte. Estàvem molt nervioses. Tanmateix, finalment ens en vam sortir perquè vam ser escollides per formar part d’aquesta aventura. El premi consisteix a gaudir d’una estada gratuïta a Les Planes de Son (als Pirineus), des del 25 de juny fins al 7 de juliol. Durant aquesta estada, l’alumnat seleccionat treballarà conjuntament amb un grup d’investigadors de primera línia provinents de centres de recerca i d’universitats. Per a nosaltres, això és tot un privilegi. Val a dir que ens sentim molt afortunades de poder participar en aquesta estada. Serà tota una oportunitat on podrem aprendre molt i ens podrem adonar de si aquesta és realment la nostra vocació. Tot esforç té la seva recompensa. Sense cap dubte, nosaltres intentarem esforçar-nos i treballar molt per poder aconseguir nous reptes!

Lo basquEt

FUSIÓ DE TRES FORMES NATURALS PER A DESENVOLUPAR L’HABILITAT CREATIVA I IMAGINATIVA DE L’ALUMNAT I, A MÉS, PER A REFLECTIR LA SEVA PERSONALITAT

La bellesa felina i la seva mirada intensa creen un ambient desconcertant. És el que he intentat plasmar en aquesta fusió d’imatges naturals. Les he fet nàixer del roser, com si fos la flor de la vida. Judit Camacho Cugat

Aquest dibuix és la fusió entre el guepard, l’àguila, la cabra i el cocodril. Representa un animal lliure, amb un control total de la terra, la muntanya, l’aire i l’aigua. A més, transmet sensacions de llibertat, bellesa i poder. Pau Cardona

Lo basquEt 38

Aquesta imatge reflecteix un contrast de sentiments: el hàmster, que em fascina; les abelles, que detesto i el saltamartí. Damià Forés

Garcia

Fusió de dues imatges: àngel i pegàs. Les fines característiques de la composició aporten serenitat i una certa autonomia. Aïda Sales

Granero

Sempre m’ha agradat dibuixar personatges amb característiques físiques extravagants. En aquesta imatge es representa la falsa llibertat, com una noia ancorada a terra, malgrat les seves ales. Glòria Gas Ferré Begoña Hernández

Lo basquEt 39

Aquest dibuix és la fusió entre el guepard, l’àguila, la cabra i el cocodril.

Representa un animal lliure, amb un control total de la terra, la muntanya, l’aire i

Durant tot el curs, amb l’entusiasme de Raúl, el professor de música, l’ alumnat de 4t ens hem estat preparant per assistir a COM SONA L’ESO, una trobada anual d'alumnes i professorat de música d'instituts de secundària públics que, durant quatre dies, conviuen per dur a terme diferents reptes musicals. Així doncs, el dia 8 de maig, dimecres, vam partir rumb a Cocentaina. Tots estàvem nerviosos i il·lusionats. No sabíem ben bé com serien els propers dies que ens esperaven. En arribar, ens sentíem una mica desorientats enmig de tanta gent desconeguda. De seguida vam muntar les tendes de campanya i, acte seguit, vam dinar. A la tarda, vam emprendre els assajos del cor gran amb moltes ganes. Tanmateix, després d’estar més de tres hores drets, estàvem molt cansats. A la nit, vam sortit a fer un concert de percussió pels carrers de Cocentaina, on cada grup tocava en un carrer un instrument; a nosaltres, ens van tocar els cròtals. Era impressionant escoltar l’harmonia i l’alegria dels sorolls. Més tard, vam anar a la plaça del poble on el grup Amores ens va oferir un espectacle amb barrils. Fou realment impactant. D’altra banda, al campament ens esperava l’OFFESTIVAL, en el qual actuaven grups d’adolescents de diversos instituts. Després d’una nit musical intensa, en què vam dormir poc, va arribar un dia d’esforç, ple d’assajos. A la nit es va celebrar COM CANTA L’ESO. Va ser un concurs on xiquetes, que havien estat seleccionades prèviament, van tenir l’oportunitat de demostrar el que valien davant d’un jurat format per Neus Ferrí i Garson. A sota de l’escenari, hi havia un miler d’alumnes que les animaven. Divendres a la nit, després de passar el dia descobrint el poble, coneixent gent, descansant i menjant una exquisida paella valenciana, va arribar el gran moment: el del concert final. El fruït de l’esforç i el treball de tot un curs es va veure reflectit en una veritable obra d’art en viu i en directe, on nosaltres, juntament amb la música i la dansa, n’érem els protagonistes. Milers de veus de diferents procedències, sexe i estatus es van unir en una. Vam poder sentir que la música ens arribava al cor

Lo basquEt

Aquesta ha estat una sortida on hem après, a més a més dels continguts propis de la matèria de música, valors molt importants relacionats amb el conviure, amb el fet de treballar en cooperació per un objectiu comú, amb els sentiments i amb el fet d’experimentar en la nostra pell el llenguatge universal de la música i el poder d’aquesta a través de la seva vibració i ressonància... Tot plegat des de la creativitat, la motivació i la il·lusió que ens encomanàvem tots plegats. Potser hauríem de reflexionar una vegada més sobre aquesta nova llei que ens imposa el govern, la LOMCE, on els ensenyaments artístics queden esmicolats. En viure l’experiència nascuda de COM SONA L’ESO, una vegada més hem pogut comprovar que amb l’art i la unió de tothom es poden aconseguir projectes molt grans que ens ajuden a desenvolupar-nos i a ser persones més completes.

Mar Sebastià

Lo basquEt

El dia 22 de febrer de 2013 vam tenir el privilegi de rebre al nostre institut, per segona vegada, l’Àngel Burgas. Enguany l’alumnat de tercer d’ESO hem llegit L’edat del despertar i el de primer, El club de la cistella. Durant la xerrada, l'autor ens va aclarir els nostres dubtes sobre els llibres que havíem llegit durant les vacances de Nadal i que havíem treballat amb els professors i les professores de català. També ens va fer un avanç de l'argument del seu nou llibre, Noel et busca, i ens va explicar futurs projectes. Com a curiositat, ens va parlar d’alguna de les seves fonts d'inspiració, com ara els viatges que ha fet a l’Amèrica del Sud. Per a finalitzar l’acte, va firmar els llibres que portàvem. Ens ho vam passar d'allò més bé. Gràcies a la xerrada, vam treballar els llibres a fons i vam tenir l'honor de conèixer un autor molt erudit, bon conversador, que té uns llibres molt interessants i molt versemblants, i que, a més, és una gran persona. Carme Blanco, Sara Ginovart i Maria Prats

Lo basquEt

Carta de comiat de la infermera del Programa Salut i Escola El curs 2006-2007, vaig iniciar la meva activitat al vostre centre. Estava expectant per saber com em rebríeu, sobretot l'alumnat a qui anava adreçada la meva tasca. Em veuríeu com algú proper i disposat a ajudar-vos? Avui ha estat l'última vegada que he creuat la porta de l'institut, que he pujat les seves escales i que he sentit els vostres riures. M’agradaria pensar que tot l’esforç que he fet durant aquests anys hagi estat positiu per a tots vosaltres. Voldria que em recordéssiu com a la infermera del Programa Salut i Escola, que sempre intentava ajudar-vos a resoldre els vostres dubtes i problemes en la Consulta

Oberta, que feia les xerrades sobre alimentació, higiene, tabac..., que hi era quan la necessitàveu. El proper curs vindrà Míriam Pérez, que serà la vostra nova infermera. Estic segura que us agradarà molt i desitjo que l’acolliu tan bé com a mi. No vull acomiadar-me sense mostrar el meu agraïment a l’equip directiu, a l’administratiu i al de consergeria. Així mateix, vull donar les gràcies, molt especialment, a l’equip d’orientació. Gràcies per la vostra disponibilitat i per haver confiat en el meu treball. Finalment, també agraeixo l'interès que l'alumnat i les famíles, mitjançant l’AMPA, han demostrat per la meva feina. Moltes gràcies a tothom! Us trobaré a faltar...

Mª José López Infermera del Programa Salut i Escola

Lo basquEt

Carta oberta de l’ Benvolguts pares i mares,

Una vegada més ens trobem a les portes de l’estiu. Ara toca recollir els fruits del treball de tot el curs. Cadascú, pel seu compte, farà el balanç de com li hagi anat. Tanmateix, en un tema tan complex com el de l’educació dels xiquets i del joves, l’èxit o el fracàs no és només qüestió dels estudiants, sinó que també hi compta el paper d’altres persones. En l’expedient de cada alumne, s’hi pot entreveure el seu esforç, la implicació d’uns professors i d’una família, els recursos d’un entorn i els valors d’una societat. Tot plegat, és una mena d’equació matemàtica en la qual els pares i les mares de l’alumnat de l’Institut Roquetes en formen part. Per això, hi tenim la nostra responsabilitat i, en temps de crisi econòmica i de valors, no hi hem de tirar la tovallola perquè els nostres fills ens necessiten més que mai. La junta de l’AMPA s’ha reunit cada mes, durant tot el curs, per organitzar les diferents activitats i donar suport pràctic i econòmic al nostre institut. Ara toca celebrar-ne la cloenda i descansar, però amb la mirada ja posada en el proper curs. Esperem tornar a comptar amb la vostra col·laboració econòmica i personal, perquè tots som l’AMPA. Bon estiu!

LA JUNTA DIRECTIVA DE L’AMPA DE L’INSTITUT ROQUETES

Amb el suport de l’Ajuntament de Roquetes

Lo basquEt

El dia 29 d’abril, Ezzahra, Hajar i nosaltres dos vam anar a Barcelona, a l’Escola Pia de Sarrià, acompanyades de la professora Cinta Llatje. Allí vam assistir a la trobada catalana del projecte Tinguem cura del planeta. L’objectiu de la trobada era elaborar un mapa col·lectiu, amb els problemes socioambientals identificats per l’alumnat, i intercanviar les accions que es desenvolupen des dels centres per tal de solucionar-los. Hi érem 152 joves, de 34 centres de Catalunya. Primer vam assistir a una xerrada de Víctor Viñuales, director d’ECODES, que s’anomenava així: ¿Puede un instituto cambiar el mundo? Després, cada una de nosaltres va formar part d’un grup diferent de treball i hi vam explicar les activitats mediambientals que fem al centre, i dos reptes locals dels quals havíem parlat en la matèria alternativa Treballem per un IES més sostenible. El fet d’estar separades ens espantava una mica, però el cert és que ens hi vam sentir molt a gust, ja que els companys eren de la mateixa edat que nosaltres i de seguida va haver-hi “bon rotllo”. Al final de la sessió, vam votar qui serien els nostres representants. Després de dinar, Ezzahra i Hajar van fer amb un grup una performance, on van escenificar el logotip del TCP, dibuixant amb guixos de colors la bola del món i fent-ne una rotllana al seu voltant. Mentrestant, nosaltres estàvem gravant un vídeo on explicàvem les nostres impressions del dia. Finalment, ens vam tornar a reunir tots, i els delegats elegits van fer la seva primera intervenció. Vam tornar contentes per la feina feta i amb el compromís de seguir treballant per un IES més sostenible. Laura Fornós i Jana Torres

Lo basquEt 45

Enguany, les alumnes del cicle formatiu d’

Estètica Personal Decorativa han realitzat tot

un ventall de sortides per completar la seva formació i conèixer de primera mà les novetats del sector. El dia 2 de febrer, vam anar d’excursió a Barcelona per visitar BEAUTIFUL BARCELONA, una fira que presentava les novetats d’aquest sector. Les alumnes de segon curs de Perruqueria van fer-hi una desfilada relacionada amb l’època grecoromana, on van mostrar a la gent els pentinats d’aquella època. En mig de la desfilada, per fer-la més moderna, van simular una maquina del temps on, després de passar-hi, les models viatjaven al futur. Les alumnes d’Estètica van maquillar les models, seguint l’estil d’aquella època on les reines tenien el rostre blanquinós i les criades, més morenes, es pintaven els ulls amb color negre i daurat i els llavis amb un color granat. Ens ho vam passar molt bé; va ser una bona experiència; vam patir nervis, però tot va sortir d’allò més bé. En acabar la desfilada, vam anar a dinar i a visitar més tranquil·lament la fira. Marta Cebolla

El dia 22 de març, es va fer al nostre centre una demostració d’aromateràpia a càrrec de Carme Cucala, aromaterapeuta, naturòpata, terapeuta ayurvèdica i esteticista, que va realitzar una demostració de tractament facial fent ús de l’aromateràpia. Va ser una experiència molt bona i profitosa per a totes; pel que fa a mi, puc dir que la senyora Cucala em va transmetre el que ella sent per aquesta teràpia, de tal manera que vaig sentir la necessitat de seguir coneixent aquesta branca naturista de l’estètica. Ares Montalà

El dia 25 d’abril, totes les alumnes del cicle d’Imatge Personal vam anar a Barcelona per visitar StickArt Studio, l’escola de maquillatge de la coneguda maquilladora francesa Corine Perez. Corine ens va deixar bocabadades quan va fer un maquillatge de fantasia abstracta treballat amb productes de la seva casa comercial. A la tarda, vam visitar el Museu de Rafel Pagès, on van poder conèixer tots els estris utilitzats en estètica i perruqueria en les diferents èpoques de la seua història. Àngels Martí

Lo basquEt

CURS INTENSIU DE COLOR, MODA I TENDÈNCIES

El dia 25 d’abril, el nostre tutor de segon de CFGM de Perruqueria, Paco Vidal, ens organitzà un curs intensiu a l’Acadèmia ASK Schwarzkopf de Barcelona. Mestre i alumnes vam assistir al curs intensiu, teòric i pràctic, de moda i color. El curs va ser impartit pel director gerent de l’Schwarzkopf a España, Oscar Martínez, que ens va explicar que Schwarzkof pertany al grup HENKEL, grup alemany fabricant de productes d’adrogueria. Ens va presentar els principals colors que elabora aquesta casa. Schwarzkopf elabora els seus colors i estilismes tenint en compte els estudis de mercat basats en les dades que ofereixen les empreses que investiguen les tendències de futur. Aquestes dades són tractades pels experts de Schwarzkopf, que confeccionen informes i n’extreuen les noves tendències que es veuen materialitzades per experts estilistes que presenten les col·lecions d’”Essential Looks”. Durant la tarda, vam practicar amb les models al gran saló, on vam poder materialitzar el curs teòric i comprovar els excel·lents resultats del productes Schwarzkopf. Mª Trinidad R.B.

Lo basquEt