2022 2023
UNA MIRADA D’ESPERANÇA Pàgina 4
TEMPORADA 2022–2023 Pàgina 6
ACTIVITATS I SERVEIS Pàgina 68
ABONAMENTS Pàgina 78
Una mirada d’esperança No em deixeu sol entre persones plenes de certeses. Només una societat capitalista portada al seu límit s’orienta cap a la immediata satisfacció dels desitjos. Aquesta gent és terrible! Antonio Tabucchi En la societat de la immediatesa, la satisfacció d’un desig de manera gairebé automàtica s’ha convertit en El virus ens va enviar a casa. A l’aïllament. Després, una nova droga sense nom. la guerra propera, la pujada dels preus de l’energia, aquells homes (perquè només hi ha homes) que es reu- Hi ha tantes ànimes tancades... Comunicació neixen cada dia per aturar la guerra i que sembla que sense comunitat. El món convertit en un arxipèlag no arriben a cap acord (quan els veus, alguna cosa et de soledat. diu que no arribaran a cap acord), bombes, civils morts, violacions sistemàtiques de dones (d’això, pràcticament El teatre és un ritual i és un espai d’igualtat entre no se’n parla). Més de quatre milions de persones que humans. Aquest espai d’igualtat i d’escolta profunen quatre setmanes han hagut de fugir de casa seva… da està il·luminat per una bellesa invisible, de milers Un èxode gairebé mai viscut. La història es repeteix d’anys, de milers de veus, de memòria, de vivències i de reflexions que d’altres han fet abans que nosaltres, encara que ens trobem al segle XXI. de preguntes, de consciència de l’existència humana Després d’un temps, un aprèn la subtil diferència i d’aquesta llum que es manté viva i que necessita paciència per ser vista. entre sostenir una mà i encadenar una ànima. La paciència és protectora, ens permet travesMolta informació, connexió constant gràcies a la sar situacions adverses sense esfondrar-nos. La padigitalització; però això no implica més lligams, ni més ciència és la capacitat mental que permet ajornar i proximitat. Les xarxes socials, tot col·locant l’ego al controlar impulsos i perseverar en una conducta bell mig, han matat la dimensió social de la comunica- malgrat les dificultats; és la fortalesa de l’ànima ció; se’ns convida a explicar què pensem de qualsevol enfront de les passions. Amb paciència es veuen brocosa, a expressar unes opinions sense arguments, a tar els arbres per omplir-se de vida a la primavera. I exercir una «sinceritat» cruel i innecessària que té molt amb paciència podem veure aquesta llum reveladora. Tot el que és naturalesa, desenvolupament, pau, prospoc a veure amb una relació humana «real». peritat i bellesa al món, descansa en la paciència; es Desconfia de qui digui: «jo dic sempre el que necessita temps, silenci i confiança. I això ens portarà penso». La veritat ha de contemplar la valoració a la consciència, la constatació del que som i l’ètica del seu impacte en l’altre; callar és una magnífica i la moral que hem de seguir. És un temps de canvis i de ruptures que nosalopció si el que direm no millora el silenci. tres, els i les artistes, la gent de teatre, hem de transSe’ns convida a comunicar les nostres necessitats, metre amb un llenguatge que arribi al cor, no com una els nostres desitjos i a convertir-los immediatament en del miler de notícies que ens arriben constantment. drets! El culte i l’adoració del «jo». Malgrat la hiperco- Possiblement és l’única motivació per sortir de casa en aquest moment: estar junts, respirar i bategar juntes, municació digital, la soledat i l’aïllament augmenten. viure una experiència junts. El teatre és una experiènQui ens ha ficat al cap la idea que l’origen de tot cia que té com a eix central aquest prodigi que posseeix la ment humana: la capacitat de viure altres mons, plaer és un desig satisfet?
i el teatre és un lloc on es viuen altres mons, on es parla de la vida i dels misteris de l’existència humana com si es tractés d’un altre lloc, d’un altre món. A través del plor, del riure, de les emocions, de les il·lusions i desil· lusions, el teatre ens permet entendre una mica més la nostra existència. I, com diu Peter Sellars, ens permet veure la ceguesa i la negació amb claredat i amb força. Necessitem temps per escoltar, temps per estimar, temps per reaccionar. Ens estem començant a sentir tan segurs i segures del que veiem, de la manera com ho veiem, que hem perdut la capacitat de veure noves alternatives, noves possibilitats, ja no ens deixem sorprendre per diferents enfocaments i no tenim ja la capacitat de veure relacions invisibles i connexions atemporals. Hem deixat d’imaginar i de desitjar perquè hem interioritzat que sabem el que passarà i, sobretot, com acabarà.
per tant, del nostre futur. Cap de nosaltres ho pot fer aïlladament, ho hem de fer tots i totes juntes. No necessitem que ens entretinguin, necessitem reunir-nos i compartir l’espai públic, i necessitem cultivar aquest espai compartit, per això us diem: veniu, entreu, rieu, ploreu, somieu amb nosaltres al teatre. ... però creixeràs, et faràs gran, i tindràs les teves idees, les meves o les del teu pare, i t’adonaràs que són molt més del que semblen, que són una manera de viure, una manera d’enamorar-se, d’entendre el món; no tinguis por de les idees perquè les persones sense idees no són persones del tot, són nines, titelles o, pitjor encara, persones immorals, sense dignitat, sense cor. Almudena Grandes (El corazón helado)
Penso que el mal que existeix al món ve gairebé sempre de la ignorància, i la bona voluntat sense clarividència pot ocasionar tants desastres com la maldat. El teatre és un reflex de totes les vides que ens acompanyen i ens alliberen, per sempre, de la soledat. Les persones ens humanitzem amb la paraula, amb l’art, per això és fonamental comunicar-nos a través de l’art davant de tanta toxicitat i mentida. El sentit social i públic davant de l’individualisme salvatge i privatitzador. La consciència ens porta a la solidaritat i a l’empatia, i ens recorda que totes les persones som iguals. Però, en realitat, a la vida no fem res més que buscar un lloc on quedar-nos-hi per sempre. Què és el que, avui dia, ens fa tenir una mica de curiositat, una mica d’entusiasme? L’esperança. Creem aquesta esperança que avui no tenim. Aquest és un moment de replantejament de les nostres ments i de les nostres vides, de les nostres històries i,
Carme Portaceli Directora artística
TEMPO 2022
ORADA 2023
MDR Los Galindos
Melon, Mardi i Rossinyol s’enfronten a un atzucac inesperat. La seva naturalesa indòmita i maldestre i la necessitat d’existir els aboquen a una obra improbable, on exploren lliurement qualsevol barbaritat. Aquesta experiència hilarant i aterridora traspua una història d’amistat sincera i aspra, provocada per un sentiment de responsabilitat i de culpa. Un crim improbable, un judici dubtós i un càstig absurd. De manera paradoxal, potser arribaran a provocar el desig de morir de riure.
Concepte i direcció Bet Garrell i Marcel Escolano Creació i interpretació Anicet Leone, Gabriel Agosti i Marcel Escolano Acompanyament artístic i regidoria Bet Garrell Posada en escena Stephane Filloc Col·laboració en l’escriptura i concepte escenogràfic Joël Fesel Complicitat conceptual Johnny Torres Andròmina Nartxi Azcazrgorta Fotos Klara Pedrol i Mireia Guilella Equips tècnics i de gestió de la companyia Producció executiva Caterina Fiol i Los Galindos Difusió Daphné Malherbe Col·laboracions, ajuda i complicitats indiscutibles Santi Ruiz Albalate, Adrià Naranjo, Franxi Misserachs, Imma Vilar, Antigua i Barbuda, Adriano Marçal, Joan Cruixent, Txo Titelles, Borde Basse, Jordà Ferrer Producció Los Galindos Suport a la creació Ajuntament de Cardedeu – Cardedeu Inspirant Cultura Amb la complicitat de Taula de Cultura i Joves de St. Esteve de Palautordera, la Cia. Baró d’Evel Cirk, Carnage Productions i el Konvent de Cal Rosal, així com les àrees de Cultura dels ajuntaments de Sant Esteve de Palautordera i de Granollers Amb el suport de l’ICEC – Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de l’Institut Ramon Llull
Aclaparats per un sentiment d’injustícia devastadora i un esfereïdor desajust global, volem posar en qüestió l’arbitrarietat de la justícia des del pallasso, com a personatge de l’escena i habitant del circ. MDR és una vivència escènica, que ha demanat una transposició del fet quotidià configurant un espectacle per contagiar optimisme i atiar l’esperit crític, on el riure, el plaer i la fantasia són el motor. El circ, com art nòmada ens ha portat arreu de la geografia i alhora ens permet viatjar per diferents paratges emocionals entre la creació, l’apre- 21/09/22 – 02/10/22 nentatge i la transmissió. Hem desenvolupat un projecte artístic amb empremta pròpia, on l’ofici ens exigeix una recerca escènica compromesa. Sala Tallers Bet Garrell i Marcel Escolano
8
+12
Circ
© Mireia Guilella
9
ASSAIG SOBRE LA CEGUESA José Saramago
En el centenari del naixement de José Saramago, Premi Nobel de Literatura del 1998, portem a escena un dels seus llibres més coneguts: Assaig sobre la ceguesa. Una pandèmia s’estén per tot el món: una plaga de ceguesa inexplicable i incurable. El govern aplica restriccions cada vegada més repressives i inútils per intentar frenar-ne el contagi. La falta de recursos i les condicions extremes faran que la gent lluiti per sobreviure però que només aquells més immorals ho aconsegueixin.
Adaptació i dramatúrgia Clàudia Cedó Direcció Nuno Cardoso Amb Ana Brandão, Ferran Carvajal, Jordi Collet, Sérgio Sá Cunha, Montse Esteve, Paulo Freixinho, Adriana Fuertes, Gabriela Flores, Pedro Frias, Mafalda Lencastre, Jorge Mota, Albert Prat, Lisa Reis, Maria Ribera Música Pedro “Peixe” Cardoso Escenografia F. Ribeiro Vestuari Nídia Tusal Il·luminació Nuno Meira So Joel Azevedo Vídeo Luís Porto Ajudant de direcció Manuel Tur Producció Teatro Nacional São João i Teatre Nacional da Catalunya Parlàvem amb la Carme Portaceli de fer alguna Amb la col·laboració de Institut Ramon Llull cosa plegats i va sortir el nom de Saramago, Espectacle en català i portuguès amb subtítols però em va semblar massa gran, massa pro- en català
per, massa arriscat. Quan vaig sortir al balcó a fumar una cigarreta, a la plaça un indigent parlava amb Déu i la resta caminava a la seva, com si no poguessin veure’l i molt menys sentir-lo. Allà va ser quan ho vaig tenir clar i mirant la Carme vaig dir: «la ceguesa». Han passat dos anys des d’aquella conGira versa, dos anys molt difícils. Rellegint Assaig sobre la ceguesa, el que en principi semblava una paràbola sobre la condició humana en un esce- 29/09/22 – 30/10/22 nari inversemblant, ara era el nostre dia a dia. La por, la pèrdua, la impotència, l’esperança i la llibertat s’havien fet molt presents. Era com si, en Sala Gran lloc de llegir, estigués recordant. Nuno Cardoso 10
Col·loqui 30/09/22
+16
Teatre
© Fundación José Saramago/Rogelio Cuellar
11
ZONA INUNDABLE Marta Barceló
Sant Llis, octubre del 2018. Després de quatre hores de pluja intensa, un torrent es desborda, inunda un petit poble de Mallorca i causa onze morts, diversos ferits i molts danys materials. Ben aviat es desencadena una onada de reaccions: una explosió de solidaritat sense precedents i una cobertura mediàtica que cada vegada planteja més dubtes. Es podria haver evitat la tragèdia? Van funcionar els protocols d’emergència? Per què es continua edificant als llindars dels torrents?
Direcció Marta Gil Polo Amb Isabelle Bres, Marc Garcia Coté, Marc Joy, Pepa López, Vanessa Segura, Àlvar Triay Escenografia i vestuari Joana Martí Il·luminació Sylvia Kuchinow So i espai sonor Nacho López Vídeo Clara Guixé Assessorament musical Natàlia Casasus Ajudant de direcció Albert Massanas Ajudanta de vestuari Laura García Alumne en pràctiques d’escenografia Llorenç Pérez Producció Teatre Nacional de Catalunya i Teatre Principal de Palma
Els personatges d’aquest document històric ficcionat es troben en el desemparament d’un món contemporani que no sap què fer amb el seu passat, la seva cultura i la seva història. Zona inundable és el títol, és l’avís que ningú va saber escoltar. Quan els arxius dels jutjats de pau de Sant Llorenç des Cardassar van quedar completament inundats, es va esborrar la història de milers de persones. La imatge principal d’aquest espectacle parteix de la memòria, en mans d’uns arxivers voluntaris que ens ajuden a explicar aquesta història, recuperar una part de la nostra identitat i sentir de nou les veus del passat. Marta Gil Polo
Col·loqui 14/10/22
12
06/10/22 – 06/11/22
+16
Sala Petita
Teatre
© Lander Larrañaga
13
SILENCIO Mayorga Portillo
Amb un vestit d’etiqueta amb el qual no s’acaba de sentir còmode, el dramaturg està a punt d’ingressar a l’Acadèmia per pronunciar un discurs titulat Silencio. Ha triat parlar del silenci a la vida i al teatre. També, viatjar pels silencis teatrals que ressonen en la seva memòria i en el seu cos. Però potser aquest mateix silenci posi en perill el discurs. Potser el més important sigui, més enllà de les paraules, escoltar el silenci junts.
Direcció Juan Mayorga Amb Blanca Portillo Espai escènic i vestuari Elisa Sanz Il·luminació Pedro Yagüe Espai sonor Manu Solis Fotografia Javier Mantrana Ajudanta de direcció Viviana Porras Ajudanta d’escenografia Sofía Skamtz Equips tècnics i de gestió de la companyia Direcció tècnica Adolfo Ontoba Distribució Cuca Villén (Entrecajas) Producció executiva Susana Rubio i Cristina Gómez Direcció de producció Blanca Portillo i Chusa Martín Producció Avance Producciones Teatrales i Entrecajas Producciones Teatrales Espectacle en castellà
En el meu discurs d’ingrés a la Real Academia Española, casa de les paraules, especulava amb la fantasia que qui el pronunciés no fos jo, l’autor, sinó un actor que em representés. Al cap i a la fi, es tractava d’un discurs sobre el teatre i el silenci. De seguida vaig tenir clar que aquell discurs sobre el teatre podia convertir-se en teatre 14/10/22 – 23/10/22 pròpiament, és a dir, en una experiència poètica en l’espai i en el temps, i que no hi hauria millor intèrpret per encarnar-lo que la meva amiga Sala Tallers i admirada Blanca Portillo. Juan Mayorga 14
+16
Teatre
© Javier Mantrana
15
INTEMPÈRIE Téntol
Anàvem juntes a l’institut, però ens vam conèixer a les xarxes, al fons del llac de Narcís. Qui ens hagués dit que per sortir-ne viuríem aquesta aventura. Al cor d’Europa. On la terra és plana i el cel és blanc. Allà on es prenen les grans decisions. Només ens calia una idea per dinamitar-ho tot. Una de sola. Però tenir una gran idea no és fàcil. Implica trencar el propi mirall, posar en risc la fortalesa del grup o, fins i tot, fer el món una mica pitjor. Set joves en una convenció europea tenen la responsabilitat, o l’atzucac, d’escenificar un altre futur possible davant dels líders polítics responsables de l’Agenda 2030. A les seves mans, l’oportunitat de canviar les regles d’un món abocat a la deriva d’una emergència global sense retorn. Per on començar? El compte enrere està activat.
Idea i codirecció artística Clara Matas i Jordi Pérez Solé Dramatúrgia Aleix Aguilà i Jordi Pérez Solé Direcció d’escena Jordi Pérez Solé Amb Rita Baliarda, Óscar Bujía, Laura de Frutos, Jana Lafuente, Ares Llucià, Berta Rabascall, Mireia Ruíz Text Aleix Aguilà Espai escènic i vestuari Sergi Corbera i Paula Font Col·laboració en l’espai escènic Closca Disseny d’il·luminació Ganecha Gil Espai sonor Marc Urrutia Col·laboració musical Birch Moviment Laura Calvet / Fàtima Campos Audiovisuals Ivan Chamorro Producció i comunicació Téntol Equips tècnics i de gestió de la companyia Producció de Téntol, amb la col·laboració de Mostra Igualada, Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Tantarantana i Nau Ivanow Projecte seleccionat pel Programa de Suport a la Producció i Exhibició de la Mostra Igualada Amb el suport de Beca de Creació i Recerca del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya Intempèrie posa al descobert la incertesa, la vul- Agraïments 973 Events, INS Milà i Fontanals, INS nerabilitat, la precarietat i la salut mental dels joves, Ramon Berenguer IV, Xarxa de Valors de l’Ajuntament atrapats a les xarxes del neoliberalisme. L’impe- de Santa Coloma de Gramenet i Teatre Sagarra.
ratiu contemporani és viure sense idea, al servei de l’anarquia voraç del capitalisme de plataformes, on la presó digital és transparent i la vida és un gran escenari 24/7. A través del teatre com a eina de reivindicació i com a forma de representació, un grup de joves es confronta amb les seves expectatives de futur, a la recerca de la idea d’un món millor. Amb aquest punt de partida comença el relat del viatge real que va portar aquests joves al Parlament Europeu d’Estrasburg, on van tenir l’oportunitat d’escenificar un altre futur possible davant de tot Europa. Un gran repte per rebel· lar-se contra les normes establertes i fer una obra 03/11/22 – 13/11/22 emancipadora, de les que es proposen canviar el món, de les que ho dinamiten tot, fins i tot el mateix grup de joves. Una gran oportunitat, una Sala Tallers gran esperança o una gran farsa. Jordi Pérez Solé 16
+12
Teatre
© Téntol
17
TRIPTYCH THE MISSING DOOR, THE LOST ROOM AND THE HIDDEN FLOOR Peeping Tom
L’última creació de Peeping Tom reimagina tres de les seves peces en un viatge laberíntic pels passadissos de la memòria (The missing door, The lost room i The hidden floor). Una trilogia en què els personatges intenten, en va, crear una nova versió de la realitat. La prestigiosa companyia belga Peeping Tom ha revolucionat el llenguatge de la dansa i del teatre amb un estil diferencial i una estètica onírica i cinematogràfica. Un món propi molt característic, fosc i inquietant però que conserva l’espurna del sentit de l’humor.
Concepte i direcció Gabriela Carrizo i Franck Chartier Amb Konan Dayot, Fons Dhossche, Lauren Langlois, Panos Malactos, Alejandro Moya, Fanny Sage, Eliana Stragapede/Chloé Albaret, Wan-Lun Yu Escenografia Gabriela Carrizo, Justine Bougerol Vestuari Seoljin Kim, Yi-chun Liu, Louis-Clément Da Costa Il·luminació Tom Visser Assistència artística Thomas Michaux So, composició i arranjaments Raphaëlle Latini, Ismaël Colombani, Annalena Fröhlich, Louis-Clément Da Costa, Eurudike De Beul Confecció de vestuari Sara van Meer, Lulu Tikovsky, Wu Bingyan (assistent) Equips tècnics i de gestió de la companyia Coordinació tècnica Giuliana Rienzi, Pjotr Eijckenboom (creació) Enginyers tècnics Bram Geldhof, Ilias Johri (llum), A Triptych, els personatges, perduts en el temps Tim Thielemans/Jonas Castelijns (so) i l’espai, s’allunyen i es busquen contínuament. Regidoria escènica Giuliana Rienzi (regidora), Quan es van embarcar en aquest viatge estaven Clement Michaux, Kato Stevens (ajudants de regidoria) plens d’esperança, però la realitat els ha conduït Assistents de producció Lisa Gunstone, Robin Appels Basada en Adrift, creada amb els ballarins del NDT i a un destí incert. Intenten trobar un camí a través Chloé Albaret, Lydia Bustinduy, César Faria Fernandes, del vagareig dels seus pensaments mentre revi- Fernando Hernando Magadan/Spencer Dickhaus, uen els seus records – o en creen noves versions Anna Hermann, Anne Jung, Marne van Opstal, Roger i distorsions. Triptych revela, així, una melancòlica van der Poel, Meng-ke Wu, Ema Yuasa/Rena Narumi, amb l’assistència artística de Louis-Clément Da Costa, nostàlgia del futur. Seoljin Kim i Yi-Chun Liu La recerca interior dels personatges es Producció Peeping Tom reflexa a l’escenografia. Estan aïllats, perduts en Distribució Frans Brood Productions la fosca de l’escenari, en un laberint de portes Coproducció Opéra National de Paris, Opéra de Lille, desaparegudes, habitacions perdudes i pisos Tanz Köln, Göteborg Dance i Theatre Festival, Théâtre amagats en què els personatges representen National Wallonie-Bruxelles, de Singel Antwerp, GREC Festival de Barcelona, Festival Aperto/Fondazione I Teatri la seva pròpia ficció. (Reggio Emilia), Torinodanza Festival/Teatro Stabile di Gabriela Carrizo i Franck Chartier Torino – Teatro Nazionale (Turin), Dampfzentrale Bern, Oriente Occidente Dance Festival (Rovereto) Amb el suport de Tax Shelter del Govern Federal de Bèlgica
18
09/11/22 – 20/11/22
+14
Sala Gran
Dansa
© Maarten Vanden Abeele
19
MORIU-VOS Una creació de Cultura i Conflicte
Una dona que viu sola i que ja no té força per obrir els brics de llet. Un cor de gent gran d’una residència que somia ballar com Pina Bausch. Un vigilant de pàrquing que controla vells i no cotxes. Moriu-vos ens parla de la vellesa en una societat que l’aparta i l’ignora, però també ens parla de rebel·lia, de memòria, de formes d’evasió, de fantasia i de records.
Dramatúrgia Anna Maria Ricart Codina Direcció Joan Arqué Solà Amb Imma Colomer, Montse Colomé, Oriol Genís, Arthur Rosenfeld, Magda Puig, Erol Ileri Llordella i Pepino Pascual Direcció coreogràfica Sol Picó Dramatúrgia visual Magda Puig Torres Escenografia Judit Colomer Vestuari Rosa Lugo Fàbregas Il·luminació Jou Serra Música i espai sonor Pepino Pascual Vídeo Erol Ileri Llordella Es tractava d’un triomf sense pal·liatius. D’una Ajudanta de direcció Carla Tovias victòria de la vida sobre la pròpia vida. Viure Equips tècnics i de gestió de la companyia i envellir amb dignitat. I doncs... ¿Què ha passat? Direcció de producció Òscar Balcells Producció executiva Judit Codina Serra Apartem la mirada de tot allò que no sigui Investigació i documentació Teresa Turiera-Puigbò plenitud productiva o reproductiva. Un tracte Bergadà, Marissa Paituví edatista, discriminatori, que ve donat per l’en- Fotografia Marta García Cardellach velliment d’un cos. Un col·lapse de l’humanisme Producció Cultura i Conflicte i Teatre de l’Aurora que donàvem per fet. Una mena de bala que Amb la col·laboració de Teatre Nacional de Catalunya
ens disparem ara, perquè impacti de ple en tots nosaltres d’aquí a uns anys. Aquest col·lapse posa en estat d’alerta els sentits atàvics que teníem desterrats als racons més alts de la prestatgeria de casa els avis. Una mena de por de nosaltres mateixos que ens fa treballar a la recerca ingènua de sentit. Exercitant la memòria del cos. Raonant amb la tensió dels nostres músculs, la mirada fixa i el gest que uneix: instint de supervivència i caos. Escrivint sobre aquells que érem. Mirant de restaurar l’ordre primer de totes les coses. De quan tan sols érem persones. Joan Arqué Solà 20
Col·loqui 25/11/22
Publicació del text
17/11/22 – 11/12/22
+14
Sala Petita
Teatre
Club de lectura Llegir el teatre Biblioteques Públiques de Catalunya i TNC
© Marta Garcia Cardellach
21
BONOBO Josep Julien
El Fadi té un objectiu. El procés que va arrencar fa uns anys està a punt de culminar. Li tremolen les cames i, per primer cop després de molts mesos d’entrenament, es veu incapaç de conduir la furgoneta fins al seu espantós objectiu. Un imprevist en una gasolinera trastocarà els seus plans i l’abocarà a una fugida endavant en forma de road movie a través de bona part de la geografia de l’Estat.
Direcció Josep Julien Amb Moha Amazian i Neus Ballbé Escenografia Anna Tantull Il·luminació Ganecha Gil Espai sonor Neus Ballbé Narrativa audiovisual Ivó Assistent de direcció Xavi Buxeda Equips tècnics i de gestió de la companyia Producció executiva Maria G. Rovelló i Neus Oriol Producció Q-ARS Teatre, Premi Quim Masó 2021 i Teatre Nacional de Catalunya
La tarda del vint-i-u d’agost del 2017, en Younes, un noi de 22 anys, va ser abatut a trets pels Mossos d’Esquadra en una vinya dins el terme municipal de Subirats, a l’Alt Penedès. Just al costat de casa. En efecte, la meva família i jo vivim molt a prop d’on aquell xaval de Ripoll va acabar el seu delirant i espantós viatge. Molt a prop. Tant, que vam ser testimonis involuntaris de tot. Aquell capvespre no ha parat de rebotar-me dins des d’aleshores. I fa mal. Un mal estrany, difícil. Bonobo és un thriller, una road movie desesperada, una fugida endavant. I també és l’eina que m’he empescat, emparant-me en l’enorme poder de la ficció, per robar-li a aquell cadàver postadolescent la seva condició de persona, fer-lo personatge i poder formular, així, les preguntes que em provoquen aquest dolor. Preguntes que em semblen cabdals en el context moral i sociopolític d’aquesta primera meitat de segle. Em pregunto qui és ell i qui som nosaltres. Em pregunto si existeix una possibilitat real de redempció. Per l’odi em pregunto, i per la pietat, com a motors i valors intrínsecs dels humans. Per la fragilitat de les nostres conviccions, de la nostra identitat, i sobre l’existència o no de segones oportunitats a la vida de les persones. Moltes preguntes. Massa poques. Josep Julien
Bonobo va ser el projecte guanyador de la 15a edició del Premi Quim Masó 2021 Bonobo va rebre el Premi SGAE Jardiel Poncela 2020
22
Col·loqui 02/12/22 24/11/22 – 04/12/22
+16
Sala Tallers
Teatre
© Josep Julien
23
UNA NOCHE SIN LUNA Juan Diego Botto
Juan Diego Botto es posa en la pell de Federico García Lorca per acostar-nos els aspectes menys coneguts de la vida i obra del poeta, amb la voluntat de trobar allò que ens interpel·la i fer-lo viu i actual. Amb ironia i emotivitat, l’autor relata el seu pas per la residència d’estudiants, les crítiques rebudes per Yerma, la seva experiència a La Barraca, la seva relació amb la premsa, els amors i la tensió dels últims anys, així com la necessitat de llibertat artística, d’expressió i de trobar la identitat sexual i la importància de la memòria i les arrels.
Direcció Sergio Peris-Mencheta Amb Juan Diego Botto Escenografia Curt Allen Wilmer (AAPEE) amb estudiodeDos Il·luminació Valentín Álvarez (AAI) Vestuari Elda Noriega (AAPEE) Espai sonor Pablo Martín Jones Música original Alejandro Pelayo Attrezzo Eva Ramón Ajudanta de direcció Xènia Reguant Ajudant d’il·luminació Raúl Baena Intèrpret de la cançó Anda Jaleo Rozalén Cançó Pequeño Vals Vienés (Take this Waltz) Morente y Lagartija Nick Estudis de gravació Estudio 1 / Mac Producciones Fotografia del cartell Sergio Parra Fotografia d’escena marcosGpunto Teaser i documentació audiovisual Des que faig teatre, sempre he sentit que en feia Bernardo Moll Otto «malgrat tot». No per una necessitat alimentà- Construcció escenogràfica Pascualin estructures ria (no cal dir que en els temps que corren això i Scnik Transport Taicher és una utopia), sinó per una necessitat vital: Equips tècnics i de gestió de la companyia inevitablement, faig teatre; inqüestionablement, Distribució Concha Busto Producción y Distribución faig teatre; inexpugnablement, faig teatre. Direcció i disseny de producció Nur Levi Avui, fer teatre és una proesa. A banda de Producció executiva Nur Levi Producció La Rota Producciones, Barco Pirata ser més necessari que mai. Producciones i Concha Busto Producción y Distribución El 15 de juliol del 2020 ens vam arreman- Espectacle en castellà
gar per dur a terme la proesa de tirar endavant aquesta peça del meu company de fatigues a la vida i en l’art, Juan Diego Botto. Inexpugnable- 09/12/22 – 23/12/22 ment. Inqüestionablement. Inevitablement. Potser parlem d’un teatre ferit, però més viu que mai. Sergio Peris-Mencheta Sala Gran
24
+16
Teatre
© Sergio Parra
25
TALKING HEADS Alan Bennett
Alan Bennett va escriure aquests monòlegs per a la BBC entre el 1988 i el 1998. Evocadors de la seva infància viscuda en alguna província d’Anglaterra entre els anys 40 i 50, Bennett explica que va aprendre ben aviat una valuosa lliçó: la vida és allò que ocorre en algun altre lloc. Bennett retrata amb humor una sèrie de personatges insignificants, unes existències sense futur que, per no lliurar-se al vertigen del buit i crear la il·lusió de la vida, parlen sense parar.
Traducció Anna Soler Horta Direcció Lurdes Barba, Imma Colomer i Lina Lambert Amb Lurdes Barba, Imma Colomer i Lina Lambert Composició musical Yair Karelic Violí Artiom Ordiyants Escenografia Julio Vaquero Disseny d’il·luminació Dani Gené Fotografia promocional Gerard Lázaro Fotografia i vídeo de l’espectacle Pere Elias i Bernat Reynés Ajudantia de direcció i producció Marta Margarit Disseny de producció artística Montserrat Prat Equips tècnics i de gestió de la companyia Producció executiva Judit Ferrer Producció Escenapart A la memòria d’en Moisès Maicas i de la Montserrat Prat
Hi ha alguna cosa en aquests monòlegs que em resulta pertorbadora. Se m’escapa per quina raó allò que pertorba resulta, sovint, fascinant. Però és així. Em fa l’efecte que la lucidesa de Bennett s’introdueix dins l’ànima humana de la mateixa manera que un laparoscopi ho fa dins el cos humà. Bennett mira els seus personatges d’igual a igual. No des de la pena, sinó des de la compassió. No des del judici, sinó des de l’empatia. I, el cert és que, a mi, em cauen bé. Les protagonistes d’aquests tres monòlegs no expliquen mai la història completa. Només relaten el seu punt de vista, possiblement injust cap als altres personatges dels qui parlen. I ho fan des de la seva saviesa, des de la seva bogeria, des del seu dolor. I, sobretot, des de la seva infelicitat. Perquè les protagonistes de Bennett estan atrapades. Potser podríem dir que són una mica simples o una mica comunes o 15/12/22 – 18/12/22 una mica passades de moda, però són, essencialment, tres persones que intenten explicar-se a si mateixes per què tenen la desagradable Sala Tallers sensació que la vida els ha passat de llarg. Lina Lambert 26
+16
Teatre
© Gerard Lázaro
27
DÉJÀ VU Cia. Manolo Alcántara
Déjà vu ens parla de la distància entre una persona i els seus somnis, del que és i el que voldria ser. Somnis molt ambiciosos que desperten els seus aires de grandesa, però alhora impossibles, que l’aboquen al desànim. Un espectacle visual, sense text, on es difuminen les fronteres entre realitat i fantasia a partir d’una història amb un punt de malenconia i amb un espai escènic que juga amb la desproporció extrema de les mides. Les meves creacions parteixen d’una recerca interior: dels meus encerts, pors, angoixes, deliris... Una elecció que mimetitza el jo amb els meus éssers estimats. Una trilogia emocional, el meu pare, la meva mare i el meu fill, que es correspon amb Rudo, Déjà vu i Maña i articula el passat i el present. Va començar amb Rudo. Rudo és el meu pare, camperol la meitat de la seva vida i paleta l’altra meitat. Un espectacle que contrastava la duresa d’un ofici amb la tendresa d’un pare. Maña és el meu fill. És la transmissió de coneixement d’un avi a un net, la transformació d’artesà a artista. I Déjà vu, que és la meva mare, mestressa de casa durant la postguerra. Un espectacle oníric, somiador i una mica quixotesc. Manolo Alcántara
28
Idea, creació i direcció Manolo Alcántara Amb Manolo Alcántara, Laia Rius, Andreu Sans / Sílvia Compte, Joan Trilla Composició musical i arranjaments Laia Rius Escenografia Manolo Alcántara Vestuari Rosa Solé Il·luminació i so Ivan Tomasevic Disseny i construcció del titella Toni Zafra Attrezzo i acabats pictòrics Xavi Erra Música enregistrada Guitarres, llaüt i banjo Josep Traver Contrabaix i baix elèctric Ivan Tomasevic Percussions Pep Pascual Violoncel Maria Bou Violins i violí octovat Laia Rius Cors Xavi Túrnez Equips tècnics i de gestió de la companyia Tècnic Ivan Tomasevic / Oriol Planas Producció musical Pep Pascual, Laia Rius Enginyer de so, mescles i màster Pep Pascual Enregistrament de la música Estudi Casa Pepe Gestió i producció Clàudia Saez Distribució nacional Portal71 Distribució internacional Alapista Construcció escenogràfica Eduardo Fernández i Cia. Manolo Alcántara Producció Cia. Manolo Alcántara Suport a la producció Alfred Fort i Clàudia Saez per La Destil·leria Coproducció Grec Festival de Barcelona Amb el suport de ICEC - Generalitat de Catalunya i INAEM Amb la col·laboració de Teatre Principal d’Olot, Teatres en Xarxa, Teatre Núria Espert de Sant Andreu de la Barca, Teatre Clavé de Tordera, Teatre Bartrina de Reus, Social Antzokia de Basauri i Teatro-Circo de Murcia Agraïments Guga Arruda, Raquel García, Amèlia Bautista, Marie Pierre Durand, Toti Toronell, i totes aquelles persones i organismes que ens han ajudat i col·laborat a donar vida a Déjà vu 28/12/22 – 08/01/23
+7
Sala Petita
Circ
© Raquel Garcia
29
UPPGIVENHET Daniel J. Meyer
L’Ivan i en Petar arriben a Estocolm il·lusionats, buscant una ciutat que els aculli. L’Inge treballa en un «centre d’inclusió » suec on rep els nouvinguts amb la convicció que així construeix una societat més multicultural. En Tarik fa anys que gaudeix de la generositat i el benestar nòrdic i col·labora amb l’Inge animant els qui acaben d’arribar a crear una nova història. Aquests quatre joves lluitaran perquè aquest canvi sigui una realitat. Però quant de temps es pot mantenir una esperança? Definitivament, viure és no perdre l’esperança.
Direcció Montse Rodríguez Clusella Amb Quim Àvila i Albert Salazar (resta de repartiment en curs) Escenografia Anna Alcubierre Il·luminació Ganecha Gil Vestuari Míriam Compte Espai sonor Daniel J. Meyer Moviment Guille Vidal-Ribas Equips tècnics i de gestió de la companyia Ajudanta de producció Gina Aspa Miralta Distribució Bitò Produccions, SL Producció AKA Teatro SL i Teatre Nacional de Catalunya
Hi ha espais que haurien de ser intocables, indiscutiblement intocables. Hauria de ser impossible i inconcebible que algú pogués pertorbar-los. Les criatures pertanyen a aquest espai; la innocència hauria de ser una etapa inviolable. I si és l’empenta de les persones joves la que segueix fent girar la roda, si són les seves idees, la seva il·lusió, el seu coratge i la seva valentia les que milloren la humanitat... aleshores, aquesta, està en perill d’extinció quan aquestes llums s’apaguen. Per això apostem per obrir els ulls, conèixer les seves històries i fer-les nostres. Potser serà l’única manera de conservar les seves rialles 11/01/23 – 29/01/23 i fer que la roda segueixi girant amb la màgia de llevar-se cada dia i l’esperança que tot allò que avui ens trobem sigui millor que el que vam Sala Tallers imaginar ahir. Montse Rodríguez Clusella 30
Publicació del text Club de lectura Llegir el teatre Biblioteques Públiques de Catalunya i TNC +14
Teatre
© Lander Larrañaga
31
TERRA BAIXA (RECONSTRUCCIÓ D’UN CRIM) Àngel Guimerà
Terra baixa és, per sobre de tot, una obra de teatre d’emoció trepidant que llisca des del drama rural cap a la tragèdia romàntica per esclatar en un últim crit alliberador, quan el Manelic etziba, després d’haver assassinat l’amo: «He mort el llop! He mort el llop! He mort el llop!». Tres vegades, a fi que quedi clar. El bé triomfa sobre el mal, la virtut sobre el vici, la puresa de les muntanyes (prop del cel) sobre la mesquinesa de la terra baixa (i, a baix de tot, la Barcelona industrial de finals del segle XIX i les seves misèries). Darrere del crim passional d’en Manelic batega clarament un drama social que, llegit des del segle XXI, anticipa de moltes maneres la història del segle XX. El treballador (Manelic) que s’enfronta a l’amo (Sebastià) per alliberar el seu futur (Marta) és un transsumpte de la lluita de classes i no cal tenir gaire imaginació per veure-hi un origen no gens remot de la Guerra Civil (amb tantes anticipacions com es vulguin: Setmana Tràgica, Trienni Bolxevic, dictadura de Primo de Rivera...). Segur que Guimerà pensava, a la seva manera, en la justícia social, però difícilment podia imaginar un món en el qual es produís la Revolució Russa o l’auge del feixisme i, encara menys, que la confrontació entre aquestes dues forces acabés en una Guerra Mundial devastadora. Pablo Ley Fancelli / Carme Portaceli 32
Versió Pablo Ley Dramatúrgia Pablo Ley i Carme Portaceli Direcció Carme Portaceli Amb Mohamed El Bouhali, Borja Espinosa, Eduard Farelo, Mónica López, Mercè Mariné, Roser Pujol, Manel Sans, Kathy Sey, Lluís Soler i Anna Ycobalzeta Escenografia Paco Azorín Vestuari Carlota Ferrer Il·luminació Ignasi Camprodon Espai sonor Jordi Collet Vídeo Miquel Àngel Raió Moviment Ferran Carvajal Ajudanta de direcció Montse Tixé Producció Teatre Nacional de Catalunya
Col·loqui 27/01/23
Gira
Publicació del text
Club de lectura Llegir el teatre Biblioteques Públiques de Catalunya i TNC
19/01/23 – 26/02/23
+14
Sala Gran
Teatre
© Lander Larrañaga
33
QUAN ENS HAGUEM TORTURAT PROU Martin Crimp
Un poderós terratinent intenta seduir la Pamela, una criada de 15 anys. La noia rebutja els constants intents del seu amo depredador però, finalment, el senyor la segresta i la viola. A ella, només li quedaran les paraules per expressar la seva indignació i desesperació. Paraules que es convertiran en un atreviment, perquè qüestionar l’amo és qüestionar el poder. Una aproximació personal a Pamela, la polèmica novel·la de Samuel Richardson que explora la naturalesa desordenada, i sovint violenta, del desig. En l’obra de Crimp es planteja una lluita sexual en un context cultural que parla contínuament de gènere. Depredadors i preses, una història d’arquetips que abraça tots els àmbits de poder de la societat contemporània. Moltes de les qüestions que planteja l’obra ens ronden pel cap des de fa temps: els límits de la identitat de gènere; els límits del llenguatge que ens falla, que ens constreny i ens traeix constantment, els límits de l’art... Aquesta és una peça complexa i provocadora que pot enutjar, emocionar, divertir o simplement deixar perplex el públic, però no hi ha cap dubte que caldrà parlar-ne a la sortida. Magda Puyo 34
Traducció Víctor Muñoz i Calafell Direcció Magda Puyo Amb Anna Alarcón, Cristi Garbo, Xavi Sáez (resta del repartiment en curs) Espai escènic Pep Duran Vestuari Nina Pawlowsky Espai sonor i composició Gerard Marsal Ajudant de direcció Sadurní Vergés Equips tècnics i de gestió de la companyia Direcció de producció Júlia Simó Puyo Ajudant de producció i distribució Guillem Albasanz Producció Cassandra Projectes Artístics i Teatre Nacional de Catalunya
Col·loqui 03/02/23
Club de lectura Llegir el teatre Biblioteques Públiques de Catalunya i TNC
26/01/23 – 19/02/23
+16
Sala Petita
Teatre
© Laia Alberch
35
SOPA DE PEDRES Engruna Teatre
L’Alma és una nena que ha de fugir del seu país. Després d’un llarg viatge arriba a un indret desconegut, on aparentment tothom és feliç, però no volen compartir res amb ella. Amb enginy, transformarà l’individualisme de tot un poble en una feina en equip i donarà una lliçó de vida a tots aquells que inicialment li havien tancat la porta.
Idea original i creació Engruna Teatre Direcció Mireia Fernàndez Amb Anna Farriol i Júlia Santacana / Mireia Fernández Disseny i composició musical Albert Ciurans Disseny i confecció de vestuari Núria Espinach Il·luminació Xavi Salavert Espai sonor Jordi Sala i Engruna Teatre Disseny del titella Alba Serrat Construcció del titella Glòria Arrufat Construcció escenogràfica Berta Vidal i Raúl Vilasís Attrezzo Engruna Teatre Assessorament artístic Ramon Molins A Sopa de pedres parlem de l’estranger, del refu- Veu en off Sílvia Ricart giat, d’aquell que arriba a un indret buscant una Fotografia Anna Brugués oportunitat i es troba una societat que no veu o Equips tècnics i de gestió de la companyia Tècnics Jonàs Serri i Jordi Sala no vol veure més enllà d’ella mateixa i és incapaç Disseny gràfic Ferran Llorens de viure l’arribada del nouvingut com una oportu- Assessorament en la temàtica Programa Català nitat i no com una amenaça. del Refugi Parlem també de la cooperació, de la força Producció executiva i distribució Txell Felip Producció Engruna Teatre del treball en equip.
L’espai i la música és canviant i mòbil com ho és la història, la qual comença en un país llunyà i, després d’un llarg viatge, acaba a Europa. Engruna Teatre
36
01/02/23 – 12/02/23
+4
Sala Tallers
Teatre
© Anna Brugués
37
DESDÈMONA Alba Sarraute & Les Ofèlies
Tots hem sentit a parlar de l’Otel·lo de Shakespeare però, de quines noves maneres es pot explicar aquesta història shakespeariana? Alba Sarraute i Les Ofèlies utilitzen el circ, les acrobàcies, la música i el cos per crear un conjunt d’imatges carregades de poesia i explicar Otel·lo des de la mirada de Desdèmona. Una immersió en els aspectes més dramàtics de la condició humana... amb un somriure als llavis.
Adaptació i direcció Alba Sarraute Amb Tomeu Amer, Jordi Claret, Noè Escolà, Laura Martí, Pablo Monedero, Adrià Montaña, Anna Pascual, Berta Pascual, Alba Sarraute, Martí Soler Posada en escena Laia Sanmartín Coreografia Berta Pascual Escenografia Montse Pons Vestuari Alba Sarraute Composició musical Furmi Gómez Composició La peste Jorge Sarraute Direcció musical Jordi Claret Fotografia i vídeo El Gato Productions Equips tècnics i de gestió de la companyia Tècnic de llums Víctor Pino Tècnic de so Diogo Nunes Producció Joaquim Aragó i Pere Vilarrubla (Camaleònica Produccions) Coproducció Festival Grec de Barcelona Amb el suport de Cronopis Espai de Circ, Ajuntament de Mataró, Ajuntament d’Argentona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, INAEM
La nostra companyia presenta aquest clàssic de Shakespeare a través del circ, fent-lo més proper i visual. Expliquem l’obra viatjant pels textos més representatius, respectant la versió original, i la contestem per donar-li un gir actual. Música en directe, dansa, acrobàcia mà a mà, perxa xinesa, escala d’equilibris, ganivets, rodes, titelles i màscares converteixen la peça en Col·loqui 24/02/23 una explosió de sorpreses i imatges. Alba Sarraute & Les Ofèlies
38
22/02/23 – 05/03/23
+12
Sala Tallers
Circ
© Manel Sala Ulls
39
BOVARY A partir de Madame Bovary de Gustave Flaubert
Emma Bovary viu una vida rutinària i insatisfactòria al costat del seu marit. L’avorriment l’estreny tant com les seves cotilles i aviat buscarà més atenció, amants i nous impulsos per omplir el buit existencial. L’Emma pateix per acomplir les expectatives -les pròpies i les externes- d’una societat que espera que sigui perfecta, però continua lluitant pel seu últim desig, el de sentir-se completa. Una història marcada per l’amor, el desig, l’adulteri i la mort.
Text Michael de Cock Direcció Carme Portaceli Amb Maaike Neuville, Koen De Sutter & Ana Naqe / Noemie Schellens Escenografia i vestuari Marie Szersnovicz Il·luminació Harry Cole So Charo Calvo Coreografia Lisi Estaras Ajudants de direcció Inge Floré, Ricard Soler Equips tècnics i de gestió de la companyia Direcció de producció Miek Scheers, Tanja Vrancken Regidoria Davy De Schepper Tècnics Dimi Stuyven (il·luminació), Bram Moriau (so) Maquinistes Justine Hautenhauve, Willy Van Barel Confecció de vestuari Eugenie Poste & Heidi Ehrhart Distribució Saskia Liénard Madame Bovary va ser una bomba de la literatura Producció KVS mundial. Aquesta història sobre una esposa adúl- Coproducció Perpodium tera que se suïcida va ser tan sorprenent que es Amb el suport de Govern Federal Belga via va considerar un atac a la societat francesa i va Cronos Invest Espectacle en neerlandès amb subtítols en català acabar amb un judici a l’autor, Gustave Flaubert.
La seva protagonista, Emma Rouault, està plena de vida i busca desesperadament la felicitat però només podrà sortir del seu petit món -la casa paterna- casant-se amb Charles Bovary, el metge del seu pare i amb un món encara més petit que el seu. 04/03/23 – 05/03/23 Per fugir de l’avorriment i de la paràlisi, Emma es refugiarà en la lectura de novel·les d’amor i serà víctima de tota mena d’estereotips, d’aquells que Sala Gran han matat les dones que els han seguit. Carme Portaceli 40
+16
Teatre
© Danny Willems
41
TRILOGÍA SOBRE LA GUITARRA Rocío Molina
La bailaora malaguenya Rocío Molina presenta una investigació sobre la guitarra i la seva relació amb el flamenc. Una trilogia que viatja als orígens del flamenc per reconstruir-lo de nou. La tríada comença amb Inicio (Uno), que gira al voltant del toc exclusiu del mestre Riqueni; continua amb Al fondo riela (Lo Otro del Uno), on Yerai Cortés i Eduardo Trassierra entren en un diàleg exploratori de les possibilitats polifòniques de l’instrument, incorporant els recursos contrapuntístics, harmònics i rítmics que permet el duet; i culmina amb Vuelta a Uno, amb un diàleg cos a cos amb la guitarra de Yerai Cortés. El treball de Rocío Molina ha estat reconegut amb el Premi Nacional de Dansa l’any 2010, amb dos premis Max i amb el Premio León de Plata de la Danza 2022 de la Biennal de Venècia, entre d’altres.
Inicio (Uno) Idea original, direcció artística i coreografia Rocío Molina Amb Rocío Molina i Rafael Riqueni (guitarra) Música original Rafael Riqueni Producció Danza Molina, SL Al fondo riela (Lo Otro del Uno) Idea original, direcció artística i coreografia Rocío Molina Amb Rocío Molina, Eduardo Trassierra (guitarra) i Yerai Cortés (guitarra) Composició musical Eduardo Trassierra i Yerai Cortés Coproducció Danza Molina SL, Chaillot, Théâtre national de la Danse, Paris; Teatros del Canal – Comunidad de Madrid; Bienal de Flamenco de Sevilla; Théâtre de Nîmes , Scène Conventionnée d’intérêt national – art et création – Danse Contemporaine; Scène Nationale Sud Aquitain Amb la col·laboració de Teatro Cervantes de Málaga
Vuelta a Uno Idea original, direcció artística i coreografia Rocío Molina Trilogía sobre la guitarra fabula sobre l’origen Amb Rocío Molina i Yerai Cortés (guitarra) i l’impuls de dansar. Una experiència triangulada Composició musical Yerai Cortés sobre la correlació de guitarra i moviment, acos- Producció Danza Molina, SL i Teatro Español Amb la col·laboració de Agencia Andaluza de tant-nos a les conseqüències de la identitat de Instituciones Culturales
cada guitarrista en el cos i el gest. Una tríada que desfà el camí de la tradició per tornar-lo a recórrer i recuperar l’acte creatiu pur que reposa en l’essència. Respondre en l’execució a aquesta pretensió requereix retrobar la singularitat en un espai sempre per explorar. Fer callar el soroll per recuperar el so, silenciar tot el que sabem perquè el moviment ressorgeixi amb autenticitat, buidar d’artifici perquè l’essencial recobri el poder d’omplir, oblidar allò après per recordar el present. Rocío Molina
42
Amb el suport de Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música Trilogía sobre la guitarra és un espectacle inclòs al festival Dansa Metropolitana 10/03/23 – Inicio (Uno) 11/03/23 – Al fondo riela (Lo Otro del Uno) 12/03/23 – Vuelta a Uno Sala Gran
+16
Dansa
© Óscar Romero
43
VENT DE GARBÍ I UNA MICA DE POR Maria Aurèlia Capmany
Cadaqués, Sitges i Caldetes. Diversos estiuejants gaudeixen de les vacances en situacions similars però en moments històrics molt diferents: durant el juliol del 1968, el 17 de juliol del 1936 i el 30 de juliol del 1909. A través d’aquest recorregut pel temps, l’espectacle es transforma en un mirall de l’immobilisme i l’hermetisme de la burgesia catalana. Quan en una entrevista televisiva Montserrat Roig preguntà a Maria Aurèlia Capmany sobre el retrat de la burgesia catalana en la seva obra, aquesta respongué: La burgesia catalana és molt novel·lable, perquè no s’assembla a l’anglesa. Perquè és inestable, és insegura, és canviant […], és curta, s’acaba, es destrueix a si mateixa, és agònica i intranquil·la i això, naturalment, la converteix en un personatge col·lectiu enormement atractiu. Partim del text Vent de garbí i una mica de por per continuar observant els patrons del comportament burgès, per continuar travessant la sensació de desclassats, per imaginar una quarta revolució, un quart estiu i un quart i etern immobilisme d’aquestes classes benestants. Judith Pujol 44
Versió Albert Boronat i Judith Pujol Direcció Judith Pujol Amb Laura Aubert i Àurea Màrquez (resta del repartiment en curs) Escenografia Víctor Peralta Vestuari Giulia Grumi Il·luminació Sylvia Kuchinow Composició musical Marcel Bagés Moviment Amaya Galeote Vídeo Carme Gomila Ajudant de direcció Mauricio Sierra Producció Teatre Nacional de Catalunya
Col·loqui 24/03/23
Publicació del text
Club de lectura Llegir el teatre Biblioteques Públiques de Catalunya i TNC 16/03/23 – 16/04/23
+14
Sala Petita
Teatre
© Lander Larrañaga
45
DRAMATÚRGIA EMERGENT EUROPEA: PORTUGAL
Continuem exportant talent català i descobrint noves veus europees amb la segona edició de Dramatúrgia emergent europea i un nou país protagonista: Portugal. Una autora i un autor catalans presentaran els seus textos al Teatro Nacional Sâo Joâo de Porto, dirigits per un director i una directora d’aquí. Cristina Clemente portarà Ventura, dirigida per Anna Serrano, i Pau Masaló dirigirà M’hauríeu de pagar de Jordi Prat i Coll. Al seu torn, aquí rebrem dos textos portuguesos, que es traduiran i representaran per primera vegada en català. Un projecte d’anada i de tornada que connecta el TNC amb el món. 46
Text de Sara Barros Leitão Direcció Sara Barros Leitão Text de Joana Craveiro Direcció Manuel Tur Producció Teatre Nacional de Catalunya
28/03/23
+16
Sala Tallers
Lectura
© Estelle Valente
© Felipe Ferreira
47
EL TEMPS I ELS CONWAY J. B. Priestley
Ens endinsem en la vida d’una família adinerada de Yorkshire, els Conway, durant el període d’entreguerres. És l’any 1919 i la Kay, una de les filles, celebra el seu aniversari. Durant aquesta celebració, i mitjançant una peculiar utilització del temps, l’autor ens mostra com els membres d’aquesta acomodada família anglesa amb grans expectatives davant la vida acabaran sense aconseguir cap d’aquestes aspiracions. Fa trenta anys Mario Gas, el meu gran mestre, ens obria les portes de casa els Conway en una recordada posada en escena per moltes generacions. Dues dècades són les que J. B. Priestley necessita per explicar-nos què passa en aquesta família, com el pas del temps modifica de manera inexorable les vides de les persones. El temps ha volgut que dues dècades després de treballar per primera vegada amb la meva altra gran mestra, Carme Portaceli, sigui ella qui m’obri les portes de la Sala Gran per tornar la família Conway als escenaris, entrar de nou a casa seva, i descobrir plegats com aquests anys els han modificat. Un espectacle ple de vida, d’amor, de somnis i frustracions. Com el teatre. Potser sí que passat, present i futur conviuen alhora. Àngel Llàcer i Pinós 48
Traducció Joan Sellent Direcció Àngel Llàcer Amb Màrcia Cisteró, Albert Triola, Mar Ulldemolins, David Verdaguer (resta del repartiment en curs) Música original Manu Guix Escenografia i il·luminació Marc Salicrú Vestuari Míriam Compte Ajudant de direcció Enric Cambray Ajudant de vestuari Marc Udina Producció Teatre Nacional de Catalunya
Col·loqui 21/04/23
Publicació del text
Club de lectura Llegir el teatre Biblioteques Públiques de Catalunya i TNC 13/04/23 – 21/05/23
+14
Sala Gran
Teatre
© Lander Larrañaga
49
BALLS LITERARIS Mar Monegal, Salvador Sánchez, Charlotte Lagrange i Mickäel de Oliveira
4 dramaturgs. 48 hores tancats al TNC. Una obra 16/04/23 a 8 mans. Una cançó per a cada final d’escena. Aquest és el punt de partida de Balls literaris, una proposta diferent que posa en contacte un Taller de pintura autor i una autora catalans amb un autor i una autora internacionals. Passades les 48 hores de creació, els mateixos autors llegiran la peça davant del públic i els convidaran a ballar al final de cada escena en un còctel divertit de música i teatre. Els autors/atletes que enguany participaran en aquesta cursa creativa de fons són: Mar Monegal, Salvador Sánchez, Charlotte Lagrange i Mickäel de Oliveira. 50
+16
Lectura
© David Ruano Fotografia
51
365 DONES L’ANY ANNA MARIA MARTÍNEZ SAGI
365 Dones l’any obre el TNC i el connecta amb els barris i amb els seus veïns i les seves veïnes. Un projecte que reivindica la figura de dones invisibilitzades i posa en valor el seu llegat. Després de recuperar la memòria d’Aurora Bertrana, escriptora i violoncel·lista catalana, ara volem fixar la mirada en Anna Maria Martínez Sagi, periodista, poeta i atleta. Un treball de recerca sobre la seva vida i obra, conduït per Àngels Aymar, que conclourà en una lectura dramatitzada amb veïnes, veïns i artistes, i dirigida per Carolina Llacher, que es podrà veure el 22 d’abril al Born Centre de Cultura i Memòria. 52
Text Àngels Aymar Direcció Carolina Llacher Producció Teatre Nacional de Catalunya
22/04/23
+16
Born Centre de Cultura i Memòria
Lectura
© Fundació Josep Irla
53
MAL DE CORAÇON Companyia Solitària
Mal de Coraçon neix per una fascinació cap a Santa Teresa d’Àvila. Per què els textos d’una religiosa del segle XVI encara són tan estimulants? Aquest cop no ens farem aquestes preguntes nosaltres sols; en les farem acompanyats de la dramaturga Victoria Szpunberg i de la companyia Teatro en Vilo. La Victoria ens va explicar que de Santa Teresa es diu que era «completamente libre y completamente obediente»; i és en aquesta combinació explosiva on ens volem moure. Una forma teatral desacomplexada, que barreja gèneres, textualitats, llengües, realitat i ficció. On el fet oníric es troba amb el que és performatiu amb molt sentit de l’humor. Serem lliures per ser obedients. «Me era gran deleite considerar mi alma un huerto y al señor que se paseaba en él.» Ens faria il·lusió que vinguéssiu al nostre hort. Companyia Solitària 54
Dramatúrgia Victoria Szpunberg Direcció Teatro En Vilo Amb Júlia Barceló, Pol López, Pau Vinyals Equips tècnics i de gestió de la companyia Producció executiva Júlia Molins Producció Companyia Solitària, Teatro En Vilo i Teatre Nacional de Catalunya Espectacle en català i castellà
Col·loqui 28/04/23
Publicació del text
27/04/23 – 21/05/23
+16
Sala Tallers
Teatre
© Caterina Barjau
55
MOMO Michael Ende
Tres personatges que viuen dins un jardí botànic abandonat ens esperen per explicar-nos la història de la Momo, una nena que posseeix la meravellosa qualitat de saber escoltar els altres. La Momo també vol ajudar la gent quan els homes grisos decideixen apoderar-se d’un dels béns més preuats que posseeixen les persones: el seu temps. Vivim i eduquem els nostres fills amb pressa. Volem que parlin idiomes i que siguin bons en tot, però els eduquem perquè juguin en llibertat o aprenguin a escoltar?
Idea original Anna Roca Direcció i dramatúrgia Jesús Arbués Amb Anna Roca i Jordi Gilabert Música en directe Pere Romaní Espai escènic Pablo Paz i Guillermo Góngora Composició musical Marta Rius Il·luminació Nino Costa Vestuari i objectes Judith Torres Fotografia Diego Espada Equips tècnics i de gestió de la companyia Tècnic de la companyia August Viladomat “Guti” Producció executiva Anna Roca, Judith Torres Distribució Aina Gomis Producció Companyia de teatre Anna Roca Millor Espectacle de Teatre Familiar als Premis de la Crítica 2016 i 3 nominacions als Premis Max
Momo és l’adaptació teatral de la novel·la de Michael Ende. Realitzada en un espai gens convencional que, a banda de ser bonic, obliga els actors a treballar entre el públic, que ja no mira des del tradicional punt de vista frontal. Per a la dramatúrgia, els actors, l’equip escenogràfic i d’attrezzo van ser aliats extraordinaris. Un procés de dramatúrgia «sobre el terreny» que permetia assajar i provar el text a escena gairebé al mateix temps que s’escrivia. Un salt al buit sense saber si el paracaigudes funcionava. S’ha simplificat la complexitat argumental 03/05/23 – 14/05/23 de la novel·la però hem salvat les claus: el missatge sobre el «temps robat» i, sobretot, l’esperit poètic i reivindicatiu que ha captivat tantíssims Taller de Pintura lectors que van fascinar-se amb Momo. Jesús Arbués 56
+8
Teatre familiar
© Simon Roca
57
L’ALQUIMISTA Marguerite Yourcenar
Ens trobem al Flandes del 1500 i acompanyem Zenon, un metge i alquimista, en els últims anys de la seva vida. L’alquimista és una adaptació de la novel·la de Marguerite Yourcenar, Opus Nigrum, que recrea una Europa que oscil·la entre la foscor de l’Edat Mitjana i la llum del Renaixement. Un món que ens resulta gairebé distòpic i, alhora, esbossa qüestions de manera gairebé visionària. Opus nigrum és una novel·la històrica fascinant de Marguerite Yourcenar sobre la humanitat i la llibertat. Una història que es desenvolupa a Europa, en plena guerra i en un moment de profunda crisi i transició. És un viatge al·lucinant, poètic, filosòfic i vertiginós a través del temps i del nostre continent. Hi ha molts ecos de l’actualitat. M’encanta com escriu Yourcenar. És radical en tots els sentits. És brillant i exigent. I sobretot: ofereix –per la seva forma– moltes oportunitats per a l’escenari. Estic molt emocionat de portar la història de l’alquimista Zenon al Teatre Nacional de Catalunya. Michael De Cock 58
Adaptació i direcció Michael De Cock Traducció Sergi Belbel Amb Babou Cham, Francesc Garrido, Llorenç González, Anna Moliner, Teresa Urroz Escenografia i vestuari Marie Szersnovicz Adjunta a la direcció Ester Nadal Producció Teatre Nacional de Catalunya
Col·loqui 12/05/23
11/05/23 – 11/06/23
+16
Sala Petita
Teatre
© Bernhard Simon Roca De Grendel
59
HITS Xiula
Xiula és un grup d’animació musical format per quatre músics i educadors que ha revolucionat l’animació infantil. Amb lletres reivindicatives i ritmes actuals com el hip-hop, el reggae, la rumba catalana o el pop-rock, el seu secret és compondre cançons que faran ballar tota la família als Jardins del TNC.
Creació i direcció Xiula Lletra i música Xiula Músics i educadors Rikki Arjuna, veu i guitarres Jan Garrido, veu i guitarres Adrià Heredia, baix, guitarra i veus Marc Soto, percussió, bateria i veus David Bernal, trombó i fiscorn Gisela Guasch, trompeta Disseny de so Aitor González Disseny d’il·luminació Arnau Pardo Disseny artístic Xavi Oribe Producció i feeling Paula Granja
Això és més bèstia que un dia sense escopinyes. Els Xiula venim amb un format de grans èxits, un recorregut pels nostres 10 anys. Seran els grans èxits de sempre o petites perles amagades en aquests 5 discs que han revolucionat la música familiar? Tot l’humor, la canya i el tsunami de confeti de sempre, però en una experiència inèdita que et pujarà la bilirubina sense danyar el fetge. Xiula 20/05/23 – 21/05/23
Jardins Sala Tallers
60
+3
Música
© Marta Mas (@leentrelineas)
61
TDDAY Between Lands
Sis autors europeus i quatre temàtiques: els adolescents, la colonització, els sensepapers i la violència contra les dones. El projecte europeu Between Lands continua en la seva tasca de promoure la dramatúrgia contemporània tot triant un autor o una autora (la paritat és una regla a seguir) amb els quals comencem a treballar amb un col·lectiu. Quatre anys, quatre temes que liderarà cada any un teatre diferent. Una residència d’escriptura al país amfitrió on els autors i les autores debatran, es reuniran amb psicòlogues, filòsofs, economistes... L’objectiu és escriure cinc obres curtes, de 15 minuts, que formaran una obra col· lectiva. L’autora del TNC que hi participarà serà Daniela Feixas. El TDDAY (Theatre Democracy Day) se celebrarà simultàniament als diferents teatres que formen part del projecte amb una lectura escenificada de totes aquestes petites obres escrites al voltant del mateix tema, i amb debats i activitats amb els col·lectius amb els quals s’haurà treballat per generar els textos. Cada any serà convidat a formar part d’aquest grup de dramaturgs i dramaturgues un autor o autora d’un país extracomunitari per tenir encara una visió més diferent de tots 03/06/23 aquests temes. Totes aquestes obres traduïdes a cinc llengües (flamenc, francès, català, italià, portu- Sala Tallers guès i anglès) formaran part de la Biblioteca de la Democràcia que serà accessible a totes aquelles persones que hi vulguin tenir accés. 62
+16 Lectura
© May Zircus
63
FESTIVAL ZIP
L’amor és el protagonista de la segona edició del 14/06/23 – 18/06/23 ZIP amb cinc propostes innovadores que exploraran tots els racons i escletxes d’aquest gran tema universal. Diferents espais del TNC Espectacles d’escena híbrida, investigació i nous llenguatges escènics. El ZIP obre les portes a les companyies locals i de fora per exhibir els seus treballs en una nova relació amb tots els possibles espais del teatre. Cinc dies en els quals el TNC es converteix en un punt de trobada amb funcions, xerrades i exposicions per fer visibles companyies i creadors emergents. 64
+16
Nous formats i llenguatges escènics
Foto © Jesús Robisco / Collage © Marina Colomina
65
DOUBLE INFINITE THE BLUEBIRD CALL Mal Pelo
Amb el bagatge de 35 anys de trajectòria que els ha consolidat com un dels referents de la dansa del nostre país, Pep Ramis i María Muñoz es retroben de nou i excepcionalment a l’escenari amb aquest duet. Double Inifinite és una peça feta des de la fragilitat, la senzillesa i l’amor pel seu ofici que els interroga sobre la identitat, l’individu o el cos. Un espai gairebé nu on la mutabilitat es fa present mitjançant la il·luminació, el so i els objectes. Un treball minuciós sobre el detall, la precisió del gest, el ritme i la intensitat del moviment.
Direcció i interpretació María Muñoz i Pep Ramis Col·laboració en la direcció Leo Castro i Federica Porello Espai sonor Fanny Thollot Direcció musical Joel Bardolet Il·luminació August Viladomat i Lluís Martí Vestuari CarmePuigdevalliPlantés Equips tècnics i de gestió de la companyia Producció executiva Gemma Massó Comunicació i distribució Rita Peré Producció Mal Pelo, Teatre Nacional de Catalunya, Grec Festival de Barcelona, Théâtre de la Ville (Paris), Temporada Alta i Teatre Principal de Palma Amb el suport de Théâtre Garonne, Toulouse Amb la col·laboració de L’animal a l’esquena
Double Infinite contempla la necessitat d’imaginar i de perseguir realitats impossibles, de construir una ficció que reveli la importància d’inventar-se el futur i projectar-lo més enllà del que és previsible. La recerca d’alternatives a la realitat que ens envolta neix de la urgència de dissoldre el que percebem com a real i de donar-se la possibilitat de rebel·lar-se contra el que sembla inamovible, contra les estructures que ens edifiquen com a individus i com a societat. El cos és l’eina amb la qual podem escriure i dissenyar ficcions que ens qüestionin, que ens disloquin. El cos i el moviment contenen codis interns que 01/07/23-09/07/23 s’allunyen d’idees estructurades i seqüencials. Parlem d’uns codis infinitament més nus, vertiginosos i reveladors que els de les pulsions del nostre hàbitat, del nostre món. Pep Ramis i María Muñoz 66
+16
Dansa
© Jordi Bover
67
ACTIV I SER
VITATS RVEIS
BETWEEN LANDS Projecte internacional Between Lands, el projecte internacional d’intercanvi cultural en l’àmbit de les arts escèniques liderat per Carme Portaceli, arriba a la seva segona edició en aquesta temporada 2022/2023. Al llarg dels propers 4 anys, cada teatre membre del projecte organitzarà una residència d’autors per escriure sobre una temàtica determinada que tingui impacte sobre comunitats diferents. El text resultant d’aquesta residència d’escriptura, el qual estarà format per 6 textos breus diferents de cadascun dels autors representants de cada teatre, s’exhibirà en una lectura dramatitzada a cada teatre durant el mes de maig de cada any en el que s’anomenarà el Theatre Democracy Day (TDDAY). La residència d’autors de la temporada 2022/2023 l’organitzarà el Teatro Nacional Sâo Joâo de Porto i girarà entorn de l’adolescència. L’autora del TNC que hi participarà serà Daniela Feixas.
Dramatúrgia emergent europea: Portugal Una de les línies de programació que es desprenen del projecte de col·laboració internacional Between Lands és l’intercanvi de la dramatúrgia contemporània de cadascun dels països que en formen part. En aquest sentit, la temporada 2021/2022, el TNC va acollir la lectura dramatitzada de dos textos belgues proposats pel teatre KVS de Brussel· les i amb direcció també estrangera: Dounia, de Taha Adnan i direcció de Marie-Aurore D’Awans, i Gif, de Lot Vekemans i direcció de Lisa Boa Houbrechts. Aquesta mateixa operació també va tenir lloc a Brussel·les i el KVS va acollir la lectura dramatitzada de Breve historia del ferrocarril español, de Joan Yago i direcció de Montse Rodríguez Clusella, i L’home sense veu, de Clàudia Cedó i direcció de Juan Pablo Miranda. La temporada 2022/2023, l’intercanvi de dramatúrgia contemporània s’organitzarà amb el Teatro Nacional São João de Porto i el TNC programarà la lectura d’un text de Sara Barros Leitão dirigit per ella mateixa, i un text de Joana Craveiro amb direcció de Manuel Tur. En el sentit invers, el Teatro Nacional São João acollirà la lectura de M’hauríeu de pagar, de Jordi Prat i Coll i direcció de Pau Masaló, i de Ventura, de Cristina Clemente i direcció d’Anna Serrano.
Teatres Between Lands Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona) KVS (Brussel·les) Comédie de Reims (Reims) Teatro Nacional Sâo Joâo (Porto) Emilia Romagna Teatro (Bologna, Mòdena i Ferrara)
70
GIRA INTERNACIONAL
Variacions El projecte Variacions és una altra de les línies de programació que es desprenen del projecte de col·laboració internacional Between Lands. En aquest cas i en col·laboració amb les escoles de teatre de cadascun dels països que en formen part, el TNC participa d’un intercanvi de talent en l’àmbit de la direcció d’escena. Així doncs, la temporada 2022/2023, el Centre Dramatique National de Normandie – Vire acollirà la variació d’una de les seves obres de la temporada (Els gegants de la muntanya, dirigida per la directora artística del Centre, Lucie Berelowistch) de la mà d’un director o directora de Catalunya sorgit d’una convocatòria organitzada pel Servei de Graduats de l’Institut del Teatre de Barcelona.
Gira internacional Assaig sobre la ceguesa serà la primera coproducció del Teatre Nacional de Catalunya amb el Teatro Nacional São João de Porto. L’espectacle, el repartiment del qual estarà format per artistes portuguesos i artistes catalans, es podrà veure al TNC, en català i en portuguès amb subtítols en català i s’estrenarà primer a Porto per després fer temporada a casa nostra. Assaig sobre la ceguesa és una mostra clara de la voluntat d’internacionalització i de col·laboració del TNC, tant als seus escenaris com més enllà del territori de parla catalana.
71
10/06/22 – 19/06/22 09/12/22 – 18/12/22
Teatro Nacional São João / Porto
25/11/22 – 26/11/22
Theatro Circo / Braga
03/12/22
Teatro Aveirense / Aveiro
ACTIVITATS Col·loquis
Per amor a les Arts
Una ocasió única per aprofundir en els espectacles de la mà d’un especialista en la matèria i amb la participació de l’equip artístic del muntatge. Entrada lliure en acabar la funció.
Una temporada més, la Filmoteca projectarà pel·lícules o documentals relacionats amb els espectacles del TNC; cada projecció ens obrirà noves perspectives i serà presentada per membres de l’equip artístic de l’espectacle. Per amor a les Arts, un cicle en què el cinema dialoga amb altres disciplines artístiques, està liderat per la Filmoteca de Catalunya i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC).
Assaig sobre la ceguesa
30/09/22
Zona inundable
14/10/22
Moriu-vos
25/11/22
Bonobo
02/12/22
Terra baixa (reconstrucció d’un crim)
27/01/23
Quan ens haguem torturat prou
03/02/23
Desdèmona
24/02/23
Vent de garbí i una mica de por
24/03/23
El temps i els Conway
21/04/23
Mal de Coraçon
28/04/23
L’alquimista
12/05/23
Més informació: www.tnc.cat 72
Funcions subtitulades a l’anglès
Funcions accessibles
Zona inundable 05/11/22
Assaig sobre la ceguesa 14/10/22 Audiodescripció, subtitulació al català i visita tàctil
Terra baixa (reconstrucció d’un crim) 11/02/23
Zona inundable 04/11/2022 Audiodescripció, subtitulació al català i visita tàctil
Vent de garbí i una mica de por 01/04/23 El temps i els Conway
29/04/23
Moriu-vos 24/11/22 Audiodescripció, subtitulació al català i visita tàctil
L’alquimista 10/06/23
Uppgivenhet 20/01/23 Audiodescripció, subtitulació al català i visita tàctil Terra baixa (reconstrucció d’un crim) 10/02/23 Audiodescripció, subtitulació al català i visita tàctil Vent de garbí i una mica de por 31/03/23 Audiodescripció, subtitulació al català i visita tàctil El temps i els Conway 28/04/23 Audiodescripció, subtitulació al català i visita tàctil L’alquimista 09/06/23 Audiodescripció, subtitulació al català i visita tàctil Desdèmona Llenguatge de signes (matinal escolar) Visita tàctil, funció amb llenguatge de signes i funció relaxada
01/03/23 04/03/23
HITS 20/05/23 Llenguatge de signes
73
PUBLICACIONS I CLUBS DE LECTURA La col·lecció de llibres del TNC inclou alguns textos destacats dels espectacles de la temporada. Els llibres es podran adquirir a les taquilles els dies de funció i a la màquina expenedora del vestíbul de la Sala Gran. S’inicia, d’altra banda, una col·laboració amb l’Institut delTeatre per crear una comunitat d’edicions en línia, un espai de referència per a les publicacions del TNC i per a les edicions en arts escèniques en general.
74
Clubs de lectura: Llegir el teatre
Club de lectura virtual: Llegir abans de curar
Llegir el teatre arriba a la seva 10a edició, sempre de la mà de les Biblioteques públiques de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de promoure la lectura de textos teatrals i el coneixement de la literatura dramatúrgica a les biblioteques públiques de Catalunya. El TNC proporciona una acurada formació als conductors dels clubs i tots els participants tenen l’oportunitat de complementar la lectura amb l’assistència a la representació al TNC.
El TNC col·labora en aquest projecte destinat a professionals sanitaris, amb la voluntat de fomentar la mirada reflexiva sobre la pràctica professional i propiciar el diàleg i l’intercanvi entre tot el col·lectiu sanitari. El projecte el lideren la Societat Catalana de Bioètica, la Universitat Oberta de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, i compta amb el suport de les Biblioteques Públiques de Catalunya i la Fundació de les Antigues Caixes Catalanes - BBVA. Més informació: https://llegirabansdecurar.cat/
Llegir l’escenari UPC El TNC es vincula al món universitari amb Llegir l’escenari. La Universitat Politècnica de Catalunya ofereix als seus alumnes universitaris un curs anual per donar una mirada tecnològica al teatre. Els estudiants llegeixen alguns textos de Llegir el teatre, fan una sessió de club de lectura i una trobada amb membres de l’equip artístic vinculat a l’escenografia, la il·luminació o els audiovisuals. Moriu-vos Uppgivenhet Terra baixa (reconstrucció d’un crim) Quan ens haguem torturat prou (En col·laboració amb l’Editorial Comanegra) Vent de garbí i una mica de por (En col·laboració amb l’Institut del Teatre) El temps i els Conway 75
PROGRAMA EDUCATIU I SOCIAL Alumnat d’infantil i primària
Alumnat de secundària i batxillerat
Tallers
L’alumnat n’és el protagonista! -Com fer créixer un personatge. Descobrirem tota la informació que rebem dels altres a través del vestuari. -Escenes històriques. Viatge per la història a través de la recreació d’escenes. -Llums a escena. Descobrirem la relació que manté la llum amb els estats d’ànim i les emocions. -Descobrim el TNC. Quan una visita esdevé tota una aventura. -Com dius? Taller pràctic per facilitar la recepció de les nostres exposicions en públic.
Tallers
Aproximació lúdica a diferents professions del món del teatre -Llums a escena. Taller pràctic sobre les possibilitats de la llum en la creació d’espais escènics. -Com dius? Taller pràctic per facilitar la recepció de les nostres exposicions en públic.
Descobrim el TNC
Espais, oficis, curiositats… El misteri del teatre vist des de dins. ESO i batx.
Un dia al TNC
Activitat d’immersió al teatre amb visita a les instal·lacions, assistència a una representació i taller de creació. ESO i batx.
Un dia al TNC
Activitat que inclou visita guiada, assistència a una representació i taller de creació sobre l’espectacle que han vist.
Programa Escoles Tàndem
La Fundació Catalunya La Pedrera impulsa aquest programa de col·laboració amb un centre educatiu per especialitzar el centre en un procés d’innovació.
Activitat Activitat en què l’alumnat aprendrà Aprenentatge tot el que necessita saber sobre la servei salut mental i les arts escèniques i realitzarà, així, un treball de sensibilització a través del llenguatge artístic sobre l’estigma que pateixen les persones amb trastorn mental. Treballs de recerca
76
Acompanyem alumnes que vulguin desenvolupar el seu TR sobre alguns temes tècnics, artístics o històrics relacionats amb el teatre.
Personal docent
Altres col·lectius
Jornades formatives
Sessions pràctiques i de reflexió pedagògica sobre les arts escèniques i l’educació. Formació acreditada pel Consorci d’Educació de Barcelona.
Apropa Cultura
Cursos d’estiu
Cursos d’estiu per oferir als docents recursos pràctics entorn de les arts escèniques per aplicar a l’aula. Formació acreditada pel Consorci d’Educació de Barcelona.
El TNC col·labora amb el programa Apropa Cultura oferint entrades dels espectacles a preu reduït i proposant activitats formatives i de lleure a col·lectius en situació de vulnerabilitat.
E-Duo. Fundació Èxit
El TNC col·labora amb el projecte E-Duo de formació a joves sobre el ventall de sortides professionals que ofereix el món del teatre.
Dossiers pedagògics i guies didàctiques
Material per afavorir una millor recepció dels espectacles.
Nou!
TNCDigital Educatiu i professionals Gratuït a: tncdigital.cat/educatiuprofessionals
Actuem. Fundació La Roda i associació ImpactaT
El TNC ofereix a grups de joves en risc d’exclusió una formació escènica amb assistència a assajos i a espectacles on comparteixen idees i impressions amb els equips artístics del teatre.
Talent creatiu i empresa
El TNC participa d’aquest projecte del Departament d’Educació, en el qual centres educatius de disseny i arts plàstiques col·laboren amb entitats i empreses responent a encàrrecs reals.
INARTdis
El TNC col·labora amb la UAB en aquest projecte europeu per desenvolupar entorns socioculturals inclusius.
Famílies Jo també vaig al TNC
Mentre els adults assisteixen a la funció, els més menuts poden gaudir d’una activitat lúdica relacionada amb el teatre al mateix TNC.
Descobrim el TNC en família
Visita guiada per a tota la família, pensada per respondre als interessos d’adults i infants.
77
ABONAM
MENTS
ABONA’T AL TNC!
El millor preu amb la màxima flexibilitat! Abonaments 2 Espectacles
42 € 84 € - 28% 21 €/Entrada
3 Espectacles
4 Espectacles
10 Espectacles
60 € 70 € 150 € 120 € 140 € 300€ - 30% 20 €/Entrada
- 40% 17,5 €/Entrada
Una entrada com a màxim per a cada espectacle Dues entrades com a màxim per a cada espectacle 80
- 45% 15 €/Entrada
Espectacles inclosos a l’abonament
Espectacles gratuïts amb l’abonament
Assaig sobre la ceguesa, Triptych, Una noche sin luna, Terra baixa (reconstrucció d’un crim), Bovary, Trilogía sobre la guitarra, El temps i els Conway, Zona inundable, Moriu-vos, Quan ens haguem torturat prou, Vent de garbí i una mica de por, L’alquimista, Silencio, Bonobo, Talking Heads, Uppgivenhet, Desdèmona, MDR, Mal de Coraçon.
Cal fer-ne la reserva prèvia: TDDAY 2023, 365 Dones l’any.
Avantatges Descomptes • Fins a un 45% d’estalvi • 25% de descompte si compres més entrades del TNC • Descomptes, promocions i avantatges en altres entitats culturals • 15% de descompte a la cafeteria del TNC • Descompte en aparcaments propers al TNC Flexibilitat • 21 espectacles per triar • Compra ara l’abonament i tria més endavant l’espectacle i el dia que vols venir • Flexibilitat en el retorn i canvi d’entrades • Els abonaments es poden enviar com a regal Activitats i serveis exclusius • Et convidem a assajos al TNC • Reserva preferent als espectacles i activitats gratuïts del TNC • Assistència a l’acte de Presentació de la temporada • Contacte directe i personalitzat amb el TNC
Més informació: www.tnc.cat/ca/abonaments2022-2023 81
PREUS Compra abans de l’estrena i estalvia’t un 25%!
Espectacles
Preu general
-25%
-50%
29 €
21,75 € 14,5 €
24 €
18 €
12 €
20 €
15 €
10 €
10 €
-
-
Dramatúrgia emergent europea, Balls literaris 22/23
8€ - 10 € -
-
El TNC Petit Déjà vu, Sopa de pedres, Momo, HITS
8€
-
-
Assaig sobre la ceguesa, Triptych, Una noche sin luna, Terra baixa (reconstrucció d’un crim), Bovary, Trilogía sobre la guitarra, El temps i els Conway Zona inundable, Moriu-vos, Quan ens haguem torturat prou, Vent de garbí i una mica de por, L’alquimista, Double infinite, Silencio, Talking Heads Intempèrie, Bonobo, Uppgivenhet, Desdèmona, Mal de Coraçon, MDR
Festival ZIP
Més informació a www.tnc.cat/ca/preus2022-2023 82
DESCOMPTES 25%
Compra abans de l’estrena, Abonats/ades TNC, Grups (+10 persones), +65 anys Discapacitats (acompanyant gratuït) Famílies nombroses, monoparentals i d’acollida
50% Joves de fins a 35 anys, Carnet Jove, Aturats
Xecs regal
De 20 € a 60 €
Jo també vaig al TNC
5 € taller per a infants -50% entrades de l’espectacle per als adults
83
Llibres
Col·lecció TNC amb els textos dels espectacles 5€
FAMÍLIES Jo també vaig al TNC
Espectacles
Activitats per a infants mentre els adults veuen la funció Tallers, activitats i jocs relacionats amb l’espectacle que els adults van a veure. Per gaudir del diumenge en família. Grups reduïts Mateixa durada que l’espectacle Activitat desenvolupada pel Departament Educatiu i Social del TNC Per a nens i nenes 5-11 anys Per als acompanyants adults, meitat de preu en l’espectacle que van a veure
Infants (menors de 3 anys gratuït) Adults
5€ 50%
Descobrim el TNC Visita guiada en família Els nostres titelles, en Sham i la Mila, faran que la visita dels més petits sigui tota una aventura. Tots junts, adults i infants, descobrirem els secrets del teatre. Disponible a partir del gener del 2023
84
8€ 10 €
Déjà vu Cia. Manolo Alcántara +7 anys
28/12/22 – 08/01/23
Sopa de pedres Engruna Teatre +4 anys
01/02/23 – 12/02/23
Momo Michael Ende +8 anys
03/05/23 – 14/05/23
HITS Xiula +3 anys
20/05/23 – 21/05/23
FINS A 35 ANYS 10 €
50%
/Entrada
Entrades a meitat de preu per a la majoria dels espectacles de la temporada
Si vols venir més d’una vegada al TNC, aquests són els teus packs!
Pack jove 2 2 entrades per a 2 espectacles diferents
20 €
Pack jove 4 4 entrades per a 2 espectacles diferents
40 €
Promocions exclusives T’informarem de promocions i ofertes exclusives a través dels nostres butlletins i xarxes socials. Subscriu-t’hi!
Espectacles Assaig sobre la ceguesa, Triptych, Una noche sin luna, Terra baixa (reconstrucció d’un crim), Bovary, Trilogía sobre la guitarra, El temps i els Conway, Zona inundable, Moriu-vos, Quan ens haguem torturat prou, Vent de garbí i una mica de por, L’alquimista, Silencio, Bonobo, Talking Heads, Uppgivenhet, Desdèmona, MDR, Mal de Coraçon. Espectacles gratuïts amb els packs: TDDAY 2023, 365 Dones l’any.
Unitatss! e limitad Més informació a www.tnc.cat/finsa35 85
CENTRES EDUCATIUS Funcions escolars dels espectacles recomanats Altres activitats del Servei educatiu
10 €
Terra baixa (reconstrucció d’un crim) El temps i els Conway, Zona inundable Moriu-vos, Vent de garbí i una mica de por
Tallers de teatre (primària i secundària)
160 €
8€
Intempèrie, Uppgivenhet, Desdèmona
Un dia al TNC (primària i secundària)
15 € / 16 € / 18 €
7€
Sopa de pedres, Momo
Descobrim el TNC (primària i secundària)
7€ / 5€
Programa social del TNC Flexibilitat de tarifes per a centres educatius d’alta complexitat o similars. Contacta amb serveieducatiu@tnc.cat.
Consulta tots els projectes, activitats i recursos a www.tnc.cat/ca/servei-educatiu-i-social
86
MECENES Patrocinador
Protectors
Benefactors
Col·laboradors
Mitjans de comunicació
Servei educatiu
Projecte Tàndem
TNCDigital
87
EQUIP TNC Consell d'Administració
Direcció executiva
Presidenta Neus Aranda Vocals Jordi Cabrafiga, Margarida Casacuberta, Miquel Curanta, Cesca Domènech, Jordi Foz, Montserrat Guri, Núria Llorach, Núria Mora, Georgina Oliva, Joan Manuel Tresserras, Josep Ferran Vives Secretària Pilar Bayarri
Direcció executiva Mònica Campos Secretaria Lourdes Sánchez Administració i finances Direcció Noèlia Gordillo Comptabilitat David Muñoz Administració Cristina Borja, Eva Romeu Serveis jurídics i contractació Núria Mombiela Recursos humans Direcció Olga Martí Gestió de Recursos humans Lluís Alsina, Montserrat Nolla, Olga Rojo, Glòria Serratosa Coordinació del servei de venda d’entrades Marian Miralles Taquilles Paula Bernal, Ona Guilera Responsable de sala Joan Garcimartín Caps de sala i acomodació Carla Palomero, Borja Zamanillo, Sergi Casellas, Héctor Martínez, Gerard Mercader, Sergi Sala Mecenatge i comercialització d’espais Montserrat Antolí Programa educatiu i social Sònia Camacho
Direcció artística Direcció artística Carme Portaceli i Roig Adjunt a la Direcció artística Xavier Pujolràs Coordinació de projectes artístics Judith Pujol Coordinació de continguts editorials Mònica Bofill Coordinació artística Jordi Carrillo Gestió i suport a la Direcció artística Romina Paps
Infraestructures i manteniment Direcció Paul Bredin Manteniment Marc Capella, Pere Casals, José Luis Faramín
88
TIC Direcció Antoni Castillo Suport tècnic TIC Ramon Campos
Oficina tècnica Direcció Lluís Cusó Coordinació tècnica Marsa Amenós, Oriol Puig, Jordi Ramos Coordinació tècnica de cessió d’espais Gabriel Doz Secretaria tècnica Roser Aguilar, Xavier Vilà Cap de Regidoria Jordi Carrillo Regidoria Julio Aparicio, Germano Bozzelli, Helena Gimeno, Ariadna Martí, Susana Roca Cap de Maquinària Mario García Caps tècnics de Maquinària Rosa M. Brignardelli, Albert Freixes, Guillem Sánchez-Blanco Maquinària Erin Bassa, Jordi Campuzano, Antonio del Moral, Jordi Jené, David Lanau, Joaquim Molina, César Paulo, Francesc Villarij Cap de Luminotècnia Salvador Cuenca Caps tècnics de Luminotècnia Josep Codines, Anna Roldós, Carles Torras Luminotècnia Antonio Ancillo, Antonio Comellas, Francesc Elías, Ernesto Fois, Jordi González, Joaquín Guirado, Héctor Sacasa Cap d’Attrezzo Joan Cesena Attrezzo Eva Castillo, Ferran Fradera, Montse Romero, Xavier Saló, Nerea Torrecilla Cap tècnica de Perruqueria i caracterització Cristina Repullo Perruqueria i caracterització Noemí Jiménez Coordinació de Sastreria Rosa Solé Sastreria Águeda Miguel, Francisca Naharro, Rocío Pastor Bugaderia Ana Rosa Ramos Caps de So i audiovisuals Santiago López, F. Xavier Rodríguez So Albert Balada, Carles Gómez, Josep Puigdollers, Jordi Roig, Albert Vía Audiovisuals Octavi Brull, Jordi Carbonell, Pau Torres
Comunicació i màrqueting Direcció Gemma Casas Gestió de publicitat Raquel Osàcar Màrqueting i públics Noelia Muñoz Gestió de públics Mònica Sánchez Gestió de grups Jordi Sánchez Relacions públiques Bernat Fornells Imatge i disseny gràfic Vània Rosell Premsa Esther Vendrell Tècnic de xarxes i continguts Maria Espada Producció i gires Direcció Cristina Orriols Producció Marta Amatller, Sol Blasi, Àngels Estudillo, Lluís Gordillo, Roger B. Sardà
89
Plaça de les Arts, 1 08013 Barcelona Tel. 933 065 700 info@tnc.cat www.tnc.cat
DL B 10853-2022