Tomàà s Vizcàrro BADALONA
27/06/2014
Contenido Ubicació...................................................................................3 Orografia..................................................................................3 Clima........................................................................................5 Fauna i flora.............................................................................8 Història..................................................................................10 Prehistòria...........................................................................11 Edat antiga...........................................................................12 Edat mitjana.........................................................................12 Edat moderna......................................................................13 Edat contemporània.............................................................14 Demografia.............................................................................17 Evolució demogràfica...........................................................17 Immigració...........................................................................17 Política...................................................................................20 Govern municipal.................................................................21 Llista d'alcaldes de Badalona................................................23 Economia.............................................................................23
1
Barcelona, comunitat autònoma de Catalunya. Va assolir l'estatus de ciutat el 1897. És a 10 km de Barcelona. Situat a la Costa del mar Mediterrani, ocupa parcialment el delta del Besòs i les estribacions de la Serra de la Marina.
L a ciutat està envoltat pels municipis de Sant Adrià del Besòs, a l'oest, el límit de part i a l'eix del riu Besòs es va afegir a ell entre 1929 i 1955; Santa Coloma de Gramenet a l'oest; Tiana i Montgat del Maresme pel nord-est i Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental) i Montcada i Reixach (Vallès Occidental) al nord. El municipi està situat a l'extrem nord de la comarca del Barcelonès i juntament amb altre poblacions forma part de l'àrea metropolitana de Barcelona. També és la ciutat més important de la regió coneguda com Barcelona Nord.
Els arqueològics restes trobades en els barris de Llefià i Sistrells remunten la seva història al neolític, però la Fundació de la població es va produir al voltant de l'any 100 a. c. Badalona és la tercera més poblada de Catalunya, després de Barcelona i Hospitalet de Llobregat i per davant de Terrassa i Sabadell, així com el XXII d'Espanya.
2
Ubicàcioó
El terme municipal de Badalona, amb una àrea de 22,47 Km²., limita al sud-oest, vers el Besòs, amb Sant Adrià de Besòs i a l'oest amb Santa Coloma de Gramenet, ambdós a la comarca del Barcelonès. Igualment a l'oest limita amb Montcada i Reixac, al Vallès Occidental i al nord amb Sant Fost de Campsentelles, al Vallès Oriental, amb la Serralada de Marina exercint de barrera natural amb aquestes localitats. Finalment al nord-est limita amb les poblacions maresmenques de Tiana i Montgat. El seu límit sud-est és el mar Mediterrani.
Orogràfià
Dia de rierada a la Riera de Canyet
3
Pel que fa a l'orografia, dquen les muntanyes de la Coscollada de l'Amigó (464 m.), cim més alt del municipi, el Turó de les Maleses (462 m.), el Turó de Fra Rafael (413 m.); tots situats a la Serralada de Marina. Conviuen amb altres turons i serres més discrets situats vers la plana litoral com la serra de les Mosques d'Ase (130 m.), el Turó de Montigalà (152 m.), el Turó d'en Boscà (197 m.), entre altres.
Un dels altres elements a destacar de Badalona són les abundants rieres, avui dia totes elles canalitzades en el seu tram urbà i normalment eixutes durant la gran majoria de l'any. Trobem quatre rieres i dos torrents que desemboquen al mar (de nord a sud): el Torrent d'en Vallmajor, la Riera de Canyadó, la Riera d'en Matamoros, la Riera d'en Folch o de Canyet, la Riera d'en Jornet o de Sant Jeroni, i el Rierot o Torrent d'en Valls. També podem trobar altres dos torrents que van a parar al riu Besòs: el Torrent d'en Grau (o Fonts de Sistrells) i el Torrent de la Vallençana. Tanmateix, a les valls de les muntanyes discorren cursos fluvials menors; sense menystenir les fonts que poblen el territori muntanyenc de Badalona.
Aquests cursos fluvials, en moments de precipitacions fortes, poden passar en qüestió de minuts d'estar pràcticament secs a portar un cabal d'aigua molt important. El que provoca la força de les rierades de Badalona és principalment el desnivell que han de salvar en pocs quilòmetres i la superfície de la conca hidrogràfica. Per exemple, la Riera de Canyet (anomenada a la part alta Torrent de l'Amigó i a la part baixa Riera d'en Folch) té 4
una conca hidrogràfica de 4km2, una llargada de 5,9km i un desnivell de 400 metres, el que provoca un pendent mitjà proper al 7%, i com que al curs alt hi ha tot de torrenteres amb un pendent de l'ordre del 15 al 25% que van a parar a la mateixa riera provoquen que l'aigua baixi amb molta força. En el curs mitjà, allà on es troben la muntanya i el pla i els torrents s'ajunten formant les rieres, és on afloren les aigües filtrades i s'hi troben mines i fonts abundants. Destaquen les mines de Ca l'Alemany, de Can Ruti, de Can Pontons i del Comú, així com les fonts de l'Amigó, del Pop, d'en Mora, d'en Beu-i-Tapa, de Can Trencalòs i de Sant Bru.
Climà
5
Vista de la zona de Badalona i la Serra de Marina, amb la fàbrica d'Anís del Mono a l'esquerra.
El clima de Badalona és similar al de Barcelona, tant pel que fa a les temperatures com a les precipitacions. Segons les dades de l'estació meteorològica del Museu les mitjanes entre el 1968 i 2008 posen de manifest un clàssic clima de la costa central catalana, amb temperatures màximes i mínimes molt moderades per la proximitat del mar i un clar màxim de pluges de finals d'estiu i principis de tardor, un de secundari a la primavera i una primera part de l'estiu molt seca -a causa de les altes pressions subtropicals- i un mínim secundari de finals d'hivern a causa de la preponderància dels vents del quart quadrant secs (mestrals i ponents).
La temperatura mínima absoluta en aquests 40 anys són els -7'2°C del 12 de gener del 1985 i la màxima els 40,8°C del 13 d'agost del 2003. La màxima precipitació diària recollida en aquests 40 anys són els 266'3 mm de la nit del 31 de juliol a l'1 d'agost del 2002, durant un dels estius més plujosos i anòmals que es recorden, seguits dels 222 mm del 12 de novembre del 1988.
Les nevades, tot i que infreqüents, es poden produir de mitjana un cop per hivern, essent les més destacables en aquests 40 anys les del 12 de febrer del 1983, el 5 de gener del 1985, el 14 de desembre del 2001, l'1 de març del 1993 (amb uns 10 a 20 cm de neu a gran part del municipi) i el 8 de març del 2010, dia en què es van acumular 7 cm de neu a la platja, 11 cm al barri 6
de Bufalà, 20 cm a Can Ruti i entre 25 i 35 cm per sobre els 300 metres d'altitud a la serralada de Marina, registrant temperatures de tan sols 0,6º al centre de la ciutat pels volts de les quatre de la tarda. Com a nevades completament excepcionals, la prematura del 21 de novembre del 1999 -que va quallar a la mateixa platja- i la del 21 de març del 2007, que essent el primer dia de primavera van caure flocs de neu força grossos durant més d'un quart d'hora pels volts de les nou de la nit, amanit amb alguns llamps i trons. Rarament glaça a la part baixa de Badalona i ho fa més freqüentment a les rieres per damunt de Montigalà i prop del Besòs, tocant a Santa Coloma i Sant Adrià -per on es canalitza les nits encalmades de l'hivern l'aire fred del Vallès.
De mitjana a Badalona es produeixen unes 25 tempestes l'any, i uns dos dies amb precipitació en forma de calamarsa, essent ambdós fenòmens més habituals al maig i entre mitjans d'agost i principis de novembre.
La humitat mitjana és elevada a Badalona, superior al 70 % d'humitat ambiental relativa mitjana, amb un màxim a l'agost i al setembre i un mínim al desembre i febrer. Les boires, molt infreqüents, poden presentar-se sobretot a la primavera si vénen del mar i en qualsevol època de l'any a les parts altes de la Serra de Marina al sector de la Vallensana i Sant Jeroni de la Murtra, per on s'escola la boira baixa del Vallès.
7
A continuació, la taula de les mitjanes climàtiques de temperatures i precipitacions mensuals. Dades de l'estació meteorològica del Museu en el període 1968-2008.
Paràmetres gen feb
ma ma no Anu abr jun jul ago set oct des r i v al
Temperatur es 10, 10, 12, 13, 17, 20, 23, 24, 21, 17, 13, 10, 16,4 mitjanes, 1 6 1 8 0 8 8 4 5 9 5 8 ºС Pluja, mm
48, 29, 35, 43, 51, 43, 17, 50, 73, 79, 55, 46, 573, 0 4 3 4 0 4 9 1 5 8 4 2 4
Fàunà i florà
La reineta s'hi pot observar en algunes rieres i petits rierols badalonins.
La vegetació predominant està constituïda per comunitats arbustives i herbàcies, amb alguns arbres, principalment pi pinyoners, tot i que també s'hi poden trobar omedes, alberes, salzedes i alguns roures, principalment a les rieres i als petits 8
rierols i torrenteres, en les que també s'hi troben alguns invertebrats aquàtics, així com diversos amfibis i rèptils, com ara la salamandra (Salamandra salamandra), el tòtil comú (Alytes obstetricans) i la reineta (Hyla meridionalis). Als marges d’aquestes zones s'hi poden trobar espècies com el senglar (Sus scrofa), el toixó (Meles meles), la rata comuna (Rattus norvegicus) o la mostela (Mustela nivalis). És remarcable el nombre de rapinyaires que nidifiquen a la zona de la Serralada de Marina, i d'alguns mamífers com l'eriçó fosc (Erinaceus europaeus) o l'eriçó clar (Atelerix algirus).
Pel que fa referència al mar, el Pont del Petroli és el lloc ideal per observar una gran diversitat d'espècies marines. A partir de 30 metres de fondària, sobre el fons marí badaloní afloren barres rocoses que són antigues línies de costa fossilitzades on trobem una comunitat formada per nombrosos invertebrats i peixos. Hi destaca la presència de gorgònies de dimensions considerables i una gran diversitat d’invertebrats de vida fixa. També trobem espècies de gran valor comercial, com per exemple llagostes, llobregants, rascasses, congres, etc. També hi trobem grans meduses al litoral, com la Rhizostoma pulmo, que durant l’estiu és observable a poca fondària. També, durant els mesos d’estiu, és habitual observar grans concentracions d’uns peixos semblants a les sardines, les alatxes (Sardinella aurita), que formen moles molt denses.
Els mesos d’hivern són la millor època de l’any per observar aus marines, degut a que moltes espècies que passen l’estiu al nord 9
d’Europa hivernen a les nostres costes. També, els dies de mal temps, són dies molt favorables per veure espècies que viuen mar endins i que s’apropen al litoral per gaudir d’unes condicions no tan dures. A Badalona es poden observar la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), la baldriga cendrosa (Calonectris diomedea), el mascarell (Morus bassanus), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo), el corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis), el paràsit gros (Cataracta skua), el paràsit cuapunxegut (Stercorarius parasiticus), el gavià de potes grogues (Larus michahellis), el gavià fosc (Larus fuscus), la gavina corsa (Larus audouiini), la gavina capnegre (Larus melanocephalus), la gavina riallera (Larus ridibundus), el xatrac comú (Sterna hirundo), el xatrac bec-llarg (Sterna sandvicensis) i el gavot (Alca torda).
Histoà rià
Mosaic de la Casa dels Dofins.
10
Claustre del monestir de Sant Jeroni de la Murtra, construït el segle XV. Els Reis Catòlics reberen aquí a Cristòfor Colom quan tornà d'Amèrica.
Prehistoà rià
Les restes més antigues trobades a Badalona daten del període neolític: eines treballades en pedra i sílex a la zona del Manresà i el turó d'en Seriol i també sepulcres amb aixovar a Sistrells i Llefià. Durant l'edat dels metalls es generalitza l'hàbitat a l'aire lliure i són diversos els jaciments trobats a la ciutat, sobretot a diverses bòbiles d'inicis del bronze i a Can Butinyà i a Can Mora, al barri de Canyet.
Termes de Baetulo
Edàt àntigà
11
El primer element del període antic és el poblat ibèric del Turó d'en Boscà, que es remunta al segle III aC. Però els orígens de la ciutat s'acostumen a datar en la fundació ex novo romana vers l'any 100 aC quan, els romans fundaren la població de Bætulo (o Bètulo) en un petit turó a la vora del mar. Urbanitzada de manera ortogonal. La plaça del fòrum es trobava al carrer de dalt, on s'hi troba l'església de Santa Maria de Badalona . Amb el temps, la civitas es va emmurallar i va assolir l'estatus de municipium, fet que prova la prosperitat i el creixement de la ciutat fins al segle II, sobretot a redós del comerç, gràcies a la producció i l'exportació de vi. Aquesta darrera informació corraborada a partir de les descobertes arqueològiques fetes durant la excavació de la plaça Pompeu Fabra.
Edàt mitjànà
Amb el declivi de l'Imperi s'inicià un procés general de ruralització del territori que despoblà el nucli romà de Baetulo vers les vil·les escampades per la zona. En general, el territori patí una davallada demogràfica i econòmica a causa de la desaparició del comerç i els continus perills que suposaren els atacs dels pobles germànics i, després, dels musulmans.
El nucli medieval és l'àrea avui coneguda com Dalt de la Vila, que ocupa el mateix lloc que l'antiga Baetulo. Tanmateix també existí un cert poblament de caràcter dispers a les zones de Llefià, Canyet i Pomar. Demogràficament parlant no destaca; el 1380 tenia només 130 focs, els quals s'havien reduït a menys de 12
100 el 1553 a causa d'esdeveniments bèl·lics, epidèmies i atacs de pirates.
Edàt modernà
L'època moderna representa per a Badalona una continuïtat en el modus vivendi de la població i es produeix pràcticament un estancament demogràfic i urbanístic degut principalment a epidèmies i incursions de pirates. Les guerres foren un altre factor per a fomentar l'estancament de la vila. Políticament fou vila sota jurisdicció reial fins al 10 de juny de 1595, quan el virrei i capità general de Catalunya concedí a Badalona privilegis, entre els quals es trobava el títol d'universitat —és a dir, de municipi—i el dret a elegir diversos càrrecs públics pel sistema de la insaculació; les persones escollides seguien una mateixa proporció segons els veïnats, la Sagrera i Llefià tenien una tercera part cadascuna, la darrera era repartida entre Canyet i Pomar.
La situació canvia al segle XVIII, a partir de l'arribada dels Borbons al tron els atacs de pirates cessen i Badalona experimenta un creixement en tots els àmbits, demogràfica i urbanísticament i a més s'inicia una millora agrícola que després ajudaria a la seva industrialització. Edàt contemporàà nià
13
L'arribada del ferrocarril signficà un revulsiu a l'hora de la instal·lació d'indústries a Badalona. A la imatge l'estació de tren, la tercera, l'any 1910.
A principis del segle XIX va ser quan la ciutat va iniciar el seu camí cap a la industrialització, comerciant els seus excedents en l'emergent mercat barceloní, i el món rural va començar a quedar reduït. Les primeres fàbriques tèxtils arriben el 1804, i el 1825 es trasllada a Badalona la fàbrica de productes químics Casanovas, Massanet i Cia (que havia hagut de marxar de Barcelona per problemes de contaminació). Les màquines de vapor mecanitzaren el sector industrial, i l'arribada del tren el 1848 el va consolidar definitivament. Precisament per construirlo es va produir la primera onada immigratòria, que procedia de Sant Carles de la Ràpita i Alcanar. El primer boom es constata amb el salt demogràfic i urbanístic que féu Badalona entre el 1842 i el 1860: d'uns 3.700 habitants a un cens de 12.000 després, passant de no estar en el rànquing de les 30 majors ciutats a ser la 12a.
14
Casa de Bufalà, engalanada per les festes de Corpus, l'any 1952.
Però fou durant la segona meitat del s. XIX que es produí el boom industrial i poblacional: grans indústries tèxtils, químiques i alimentàries s'instal·laren a Badalona amb molta mà d'obra i una alta producció: alcohols, aiguardents, cuirs, vidre, el primer material elèctric, productes farmacèutics, gas. A finals del segle era una necessitat urgent eixamplar la ciutat per planificar un creixement que feia temps que havia començat i que el 1900 feia un total de 19.200 badalonins (9a ciutat del país).
Al tombant de segle es va viure un important dinamisme cultural, que es va veure posteriorment frenat i represaliat durant les dues dictadures. El 1910 ja eren 20.900; i el 1936 48.700 passant a ser ja la 4a ciutat catalana. Aquest auge desbocat va provocar un creixement en barris mal comunicats i 15
sense equipaments. Després de la guerra civil la dinàmica no es va aturar ans el contrari: la noves immigracions i el descontrol de l'expansió feren assolir xifres vertiginoses: 76.300 habitants el 1950, 92.200 el 1960 i 201.200 deu anys després.
Durant la dècada del 1980, i a partir del seu nomenament com a subseu dels Jocs Olímpics de 1992, Badalona va experimentar una sèrie de transformacions urbanístiques i l'arribada de nous immigrants, procés que segueix vigent avui dia.
Nou passeig Marítim de Badalona
Malgrat aquest auge demogràfic constant al llarg dels dos darrers segles, Badalona no ha esdevingut un simple barri dormitori de Barcelona sinó que ha conservat una identitat pròpia gràcies, en part, a la presència activa de llurs entitats culturals i esportives; i també gràcies al seu particular urbanisme.
16
Demogràfià Evolucioó demogràà ficà 1497 f 1515 f 1553 f 1717
1787
1857
105
104
88
739
3.474
10.485 13.758 15.974 19.240 20.957
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1877
1981
1887
1990
1900
1992
1910
1994
29.361 44.291 48.284 61.654 92.257 162.888 227.744 225.207 218.319 219.340
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
210.98 208.94 210.37 214.87 221.52 218.88 222.07 209.606 217.093 7 4 0 4 0 6 4
Immigràcioó
Pel que fa a la població estrangera, a Badalona l'any 2001 aquesta suposava el 2,4% del total, metre que l'any 2010 és del 14,8%. D'aquesta població immigrant, un 34,7% prové de països asiàtics, un 27,3% d'estats d'Amèrica del Sud, i un 17,5% de països del Magrib. Els ciutadans de la Unió Europea suposen el 12,8% del total de persones estrangeres residents a Badalona. Pel que fa als països, Marroc, Pakistan, la Xina i l'Equador són els primers, i entre els quatre suposen el 55% de tots els residents estrangers a Badalona de l'any 2010.
17
Pel que fa al perfil de les persones de nacionalitat estrangera, al conjunt municipal aquest col·lectiu està format per un 58,2% d'homes i un 41,8% de dones. No obstant això, les diferències són notables segons l'origen. Així, l'índex de població masculina de l'any 2010 és alt per a la població asiàtica (71,7%), a excepció de la població xinesa amb un 53%, per a la del Magrib (56,2%), per a la del Mitjà Orient (59,5%) i per a la resta d'Àfrica (66,8%). Es tracta d'una població jove, ja que si bé la mitjana d'edat per al conjunt de la població és de 40 anys el 2010, en el cas de la població estrangera és de 29 anys. Només l'1% de la població estrangera supera els 64 anys al 2010, mentre que aquest valor és del 17,8% entre els catalans.
Pel que fa a la distribució per barris al barri de la Salut resideixen al 2010 el 20,7% del total d'estrangers de la ciutat, seguit pel barris de Sant Roc (14,1%), Sant Antoni de Llefià (7,5%), Sant Joan de Llefià (7,2%), Sant Mori de Llefià (6,3%), Sant Crist (5,6%), La Pau (5,2%)i Artigues (5%). Pel que fa al percentatge de persones estrangeres que viuen a cada barri respecte del total de la població del mateix barri, el grup format pels barris d'Artigues, La Pau, La Salut i Sant Roc, presenten el major valor (al voltant del 34%), seguit pel barri del Remei (25,3%). Barris com ara Lloreda, Sant Crist i Sant Joan de Llefià, La Mora i Sant Antoni de Llefià, tenen un percentatge al vol
18
Estat
Població
Hondures 333
0,15%
85,28%
Ucraïna 361
0,16%
Marroc 5.527
2,53%
Nigèria 260
0,12%
Pakistan 5.462
2,50%
Armènia 254
0,12%
Xina 3.835
1,75%
Cuba 243
0,11%
Equador 3.062
1,40%
Geòrgia 231
0,11%
Bolívia 1.800
0,82%
França 202
0,09%
Índia 1.305
0,60%
Polònia 178
0,08%
Romania 1.018
0,47%
Bulgària 172
0,08%
Colòmbia 818
0,37%
Veneçuela 156
0,07%
Perú 720
0,33%
Guinea Equatorial 154
0,07%
Itàlia 561
0,26%
Portugal 140
0,06%
Argentina 549
0,25%
Alemanya 139
0,06%
República Dominicana 521
0,24%
Ghana 136
0,06%
Brasil 504
0,23%
Mali 129
0,06%
Paraguai 486
0,22%
Guinea 105
0,05%
Bangla Desh 415
0,19%
Regne Unit 101
0,05%
Xile 343
0,16%
Mèxic 88
0,04%
Rússia 371
0,17%
Països Baixos 79
0,04%
Uruguai 337
0,15%
EEUU 48
0,02%
Altres 333
0,15%
Espanya 186.683
19
Percentatge
Total
218.886
100,0%
Políóticà Des de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, el 3 d'abril de l'any 1979, i fins al 2011, l'Ajuntament de Badalona ha estat dirigit per partits d'esquerres. Primerament ocupà l'alcaldia Màrius Díaz del PSUC-PCE i després ininterrompudament el Partit dels Socialistes de Catalunya, amb els alcaldes Joan Blanch, Maite Arquéi Jordi Serra, que accedí a l'alcaldia quan el 8 d'abril de 2008 Maite Arqué va abandonar-la per ocupar el seu escó al Senat. Des de la victòria del Partit Popular a les eleccions municipals de 2011 la ciutat està governada per un alcalde de dretes, Xavier García Albiol, que va guanyar les eleccions amb un discurs basat en el control de la immigració. Des de llavors defensà una política d'immigració i seguretat a Badalona molt aferrissada. Resultats electorals de Badalona, 2011 Candidatura
Vots
Regidors/Co % Vots nsellers
26.890
11
33,42%
21.778
9
27,06%
Convergència i Unió
Ferran Falcó i Isern 10.091
4
12,54%
ICV-EUiA-EPM
Carles Sagués Baixeras
7.184
3
8,93%
11.476
-
14,26%
Cap de llista Xavier Albiol
Partit Popular Partit dels Socialistes Catalunya - Progrés Municipal
Altres
de
García
Jordi Serra i Isern
i
En blanc
3.050
-
3,79%
Nuls
901
-
1,11%
27
52,15%
Total
81.370
Govern municipàl
El govern municipal es compon de 27 regidors, distribuïts de la següent manera: 10 regidors de govern del Partit Popular, 9 regidors del grup municipal del Partit Socialista, 4 regidors del grup municipal de Convergència i Unió, 3 regidors del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa, i 1 regidor no adscrit. Al començament de la legislatura l'equip de govern estava format per un membre més, abans del cessament del regidor del PP David Gómez Villar (ara regidor no adscrit) per un pressumpte cas de corrupció d'encàrrecs fets a empreses en nom de l'Ajuntament, no reconeguts per l'alcalde. Altres dos regidors del PP, Daniel Gracia i Salvador Lerma, estan imputats per presumptes delictes de falsedat documental, estafa, prevaricació i malversació de fons públics.
A més dels regidors del Partit Popular, també ostenta un càrrec Mª Mercè Rius, de Convergència i Unió, al capdavant del Districte 1. El càrrec va ser oferert a CiU en el marc de les negociacions d'investidura de García Albiol ja que va ser el grup que ve rebre més vots en aquest districte.
Nom del regidor
Càrrec
Partit
Xavier Albiol
García
Ramon Macia
Riera
Alcalde i Regidor d'Urbanisme
Regidor d'Hisenda i primer tinent d'alcalde
Mª Jesús Hervàs Regidora de Govern i Recursos Interns i segona Mínguez tinenta d'alcalde Miguel Tejada
Jurado
Regidor de Seguretat, Convivència i Participació, regidor del Districte 6 i tercer tinent d'alcalde
Juan Fernández Regidor d'Educació, Esports i Joventut, regidor Benítez del Districte 5 i quart tinent d'alcalde Regidora de Medi Ambient, Sostenibilitat, Serveis Socials i Salut
Sònia Egea Pérez Rosa Bertran Bartomeu
i Regidora de Promoció Econòmica, Comerç i Turisme
Montserrat Salgado Romero
Regidora de Cultura i Ciutadania
Salvador Timonel
Lerma
Regidor del Districte 4
Daniel Álvarez
Gracia Regidor de Via Pública, Mobilitat i Districte 2 i 3
Mª Mercè Rius i Regidora del Districte 1 Serra
Llistà d'àlcàldes de Bàdàlonà
Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979: Període
Nom de l'alcalde
1979–1983
Màrius Díaz i Bielsa
1983–1999
Joan Blanch i Rodríguez
1999–2008
Maite Arqué i Ferrer
2008–2011
Jordi Serra i Isern
2011–act.
Xavier García Albiol
Partit
Economià
Fins l'arribada del primer ferrocarril el 1848, Badalona fou una vila d'activitat tant agrícola i ramadera com marinera. Pascual Madoz en el seu cens de 1845 en destacava la seva vinya i també algunes oliveres, acompanyades d'altres produccions usuals cerealístiques com el blat, l'ordi i mill, i altres complementàries, principalment productes d'horta. Els principals ramats eren l'oví llanar, el boví i els de càrrega destinats a l'activitat agrícola, com cavalls i mules. A més a més en destacava també la caça i la pesca. Darrerament, cal esmentar la inclusió de Badalona dins de la Denominació d'Origen Alella l'any 2012; la masia de can Coll, al barri de Canyet, és l'única que ha représ la producció vinícola, que és distribuïda bàsicament en l'àmbit badaloní.
Platja dels Pescadors, on encara es conserven barques, algunes fins i tot en ús.
D'altra banda, la pesca fou una de les activitats més preponderants des d'inicis del segle XVIII fins mitjans del segle XX. Segons el rector de Santa Maria el 1789 la majoria dels pescadors anaven a pescar a les costes d'Andalusia i a les de Marsella, a França. No obstant això, aquesta activitat perdé importància a causa de la inexistència d'un port a Badalona i que els pescadors badalonins acabessin integrant-se a les flotes de Barcelona, Vilanova o Blanes. Encara resten algunes embarcacions, però els que s'hi dediquen no arriben a la desena. És per tant de caràcter residual, com ocorregué amb les altres activitats primàries de la població arran del motor de la industrialització. El 2002 es va atorgar a Marina Badalona la concessió per la gestió i administració del Port de Badalona esportiu i pesquer, dins el projecte de la construcció d'un canal esportiu. Va quedar inaugurat el 2005 en condicions encara precàries, les quals, juntament amb el fenomen constructiu del voltant de les instal·lacions, han estat denunciades diversament per la Confraria de Pescadors de Badalona i els propis pescadors que resten. Quant a la comercialització del peix, es veié afavorit per la construcció del ferrocarril i es construí una llotja el 1921,
que estiguĂŠ en funcionament fins al trasllat de les activitats pesqueres al nou port.
L'antiga llotja dels pescadors abans de les obres de renovaciĂł.